Fires, Fira i habitatge: turisme i Trueta

Gràcies. Segueix en directe a l'inici de les Fires de Sant Narcís a Girona FM. El divendres 25 d'octubre, a partir de dos quarts de set de la tarda, programació especial des de la plaça del Vi per anar escalfant els ànims amb entrevistes, connexions al carrer i molt més. I a partir de les vuit, escolta el pregó a càrrec d'Àngel Davant i Jordi Tonieti. Som la teva veu. Som la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club. No pasaste de caigar, hasta luego cocodrilo. Viu la Fira amb els 5 sentits. Observa les propostes més innovadores. Tasta els productes de proximitat. Flaira l'aroma de les grans idees. Palpa les tendències que estàs buscant. I escolta tot el que tenen per explicar. Vine a la 62a edició de la Fira de Mostres del 29 d'octubre al 3 de novembre de 10 del matí a 8 del vespre al Palau de Fires de Girona. Transforma el teu espai amb solucions de qualitat. A Tant Lux, des de fa més de 20 anys, som especialistes en tancaments de PVC i alumini a vida. Visita'ns a l'estant 342 de la carpa exterior de la Fira de Mostres de Girona. Professionals i particulars. Transforma ara la teva llar en productes que garanteixen el màxim aïllament, confort i estir. Tant Lux, estant 342 de la Fira de Mostres de Girona. Gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org El País del Shopping. Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Bon dia, entrem en temps de tertúlia, Girona FM, com passen 8 minuts de les 10 del matí d'aquest 25 d'octubre, divendres, divendres previ a una setmana pluixosa, el dia del pregó de Girona, el dia de l'inici de les fires i festes de Sant Narcís. I de tot això, bàsicament de la ciutat i del que ells vulguin, en parlarem amb les 3 persones que m'acompanyen Avui aquí li voldria agrair a l'Esteve Vilanova que ens acompanyi, hem tingut una baixa d'última hora que no ens ha arribat la Maite Esteve que està en camí de Barcelona, aquelles coses que passen i ens acompanyi. Moltíssimes gràcies Esteve i benvingut. No hi ha de què. A més, és un honor substituir la Marta d'Esteve. La Maite Esteves, hauríem pogut parlar, és la directora de la Fundació Catalunya Cultura, que aquesta setmana, precisament, han donat el Premi Impulsa de la Fundació, que ha anat per Brava Arts, un hub de creativitat de la Bisbal d'Empordà, i van celebrar també la nit de l'empresa i la comunicació. De fet, la Fundació Catalunya Cultura... tracta d'això, de buscar gent del món de l'empresa, diguem-ne, que en certa manera ajudi a algunes activitats culturals. De fet, els dos Toni que m'acompanyen alguna cosa en saben de tot això, perquè en alguna d'aquestes també hi participen. Toni Bou, molt bon dia. Empresari, economista, com estàs? Molt bon dia. Encoratjar aquesta gent que fan fundacions pel món de l'art, que els doni molts de premis i que intentin involucrar no tan sols les empreses sinó la societat en general amb les seves activitats. I en aquesta fundació també d'una manera o d'altra hi ha Antoni Eclèsies, d'Eclèsies Associats, també lligada al món de la comunicació. Bon dia. Molt bon dia, a punt de fires. A punt de fires. Diu que plourà i tot, és a dir, hauríem d'estar contents perquè tornen a baixar els embassaments, però, cony, la primera setmana de fer el primer cap de setmana de fires que tenen un cimpluja, fa allò. Però bé, tradicionalment, quan plovia i quan feia fred, ara en Toni Boon diu, caurem amb la nostàlgia, jo crec que d'una manera o altra acabarem fent-ho. Home, i tant, no? Jo avui ja tindria que anar a canviar els envoltoris de xocolata per entrades als caballitors. Això és molt xidonia. Això és el primer que s'havia de fer avui. No has dit la marca, però ja la pots dir, eh? Perquè la xocolata torres. La xocolata torres. Posava aquell camion allà a l'Adevesa i anaves amb totes les... Guardaves durant tot l'any els envoltoris i els canviaves per vals per anar als cabellitos. Hi havia la xocolata més barata i la de més qualitat i valien diferent a l'hora de tenir entrada. Consumisme total, eh? Perquè, escolta, la xocolata intentaven menjar-ne tanta com podíem. Però les guardàvem, eh? Per anar als cabellitos. Déu-n'hi-do, veus, ja hem fet. Bé, doncs fires... I aviat tindrem aquestes totales amb les castanyes moniatos. Si fa aquest temps. Sí, jo aquests dies he escrit alguns articles que sortiran diguent que això de la castanyada, pels de la meva generació, és un invent. Nosaltres no fèiem la castanyada, nosaltres menjàvem castanyes. I no hi havia... es menjava castanyes perquè era una fruita que lligava quan arribava aquest temps. Però després, diguem-ne, i tots els que hem... els que hem tingut fills i tot això, hem vist la popularització de la castanyera, aquelles castanyeres que es dibuixaven, que de fet Joan Amades ja en parla de finals del segle XIX i començaments del segle XX, que a més a més anaven lligats perquè es col·locaven, això ho vaig llegir aquest dia, per això ho sé, perquè si no en tenia, es col·locaven al portal de l'Àngel, al portal de Don Carlos, que jo no sabia que existís, que eren el punt necessari per anar als dos cementiris que en aquell moment hi havia a Barcelona, que eren el del Poble Nou i un que en diuen els empaltats que ja no existeix. Hi havia castanyes, però jo crec que va ser amb la transició que escoles i tal, la recuperació de certes tradicions, vàrem batejar-ho com la castanyera. Abans es venia menjar amb castanyes i boniatos i, bueno, i una mica el que podíem, no? Sí. No, ara hem d'esperar que els germans Roca ens facin un gelat o alguna cosa d'aquestes. En forma de boniatos. I recuperem el boniatos i la castanya. Un bikini de castanya. Un bikini de castanya, escolta. El que passa és que, esclar, som tan boomers, permeteu-me que ho digui, som tan boomers que parlem d'això de la castanyera i de la tradició, quan en realitat la gent ja, diguem-ne, el que fa molta gent jove és celebrar una cosa, que és el Halloween, la tradició que ells creuen americana, que en realitat és ben europea, dels celtes, i en aquest sentit us guanyo a les hortes de Sant Eugènia, com jo era petit es va acabar molt aviat però encara hi havia la tradició de buidar carbasses la nit del dia 31 buidar carbasses, fer-los-hi ulls, nas i boca i posar-hi una espelma per dins i deixar tota la nit l'espelma cansesa, que això és una tradició ancestral celta que després el cristianisme va recuperar I que al final a Hollywood té aquella expressió que és la nit del sagrat, la nit de tots els sants, vull dir, la nit de les ànimes, en certa manera. En fi, que estem envoltats, no us veig de tota manera amb allò del truc o tract o no sé per què ho dic en castellà. Nosaltres farem el certamen. Nosaltres farem el certamen, que ens agrada estar a veure quines empreses hi ha, quins productes hi ha, aquestes coses. Però ara ja no hi ha bestià en el certamen, eh, que no? No, no. Això també era una cosa que... Era curiós. Era curiós. Sí, sí, sí, sí. Hi ha hagut un gran canvi en el certamen d'aquell que recordem nosaltres, perquè esclar, vull dir, també l'economia gironina ha canviat, abans hi havia bestiar, però una de les coses que recordo que hi havia extensions a la Devesa, perquè jo ja la recordo a la Devesa, vull dir, perquè crec que van ser el 1956 que es van canviar a la Gran Via, Aquelles extensions de tractors, excavadores, us recordeu que hi havia? I esclar, jo ho veia en un moment molt concret. Ara hi ha noves tecnologies, emprenedors, els hi eren excel·lents. El que passa és que moltes empreses aquí, abans, portaven novetats. I deies, no sé, novetats, que podia ser la televisió un color. És que ara ja no poden portar novetats perquè no n'hi han. Abans hi havia també amb els cotxes. Era l'única manera de demostrar-ho. Era una tira de mostres. Era l'única manera de demostrar-ho. No teníem els mitjans de comunicació que tenim ara, no tenim el dia a dia tan accentuat amb la informació i la comunicació, i vulguis o no, Per això es feien les fires de mostres, perquè era el moment de l'any en què tenies que mostrar les teves novetats, les novetats d'importació, etc. I ara, esclar, això, la fira de mostres, per això el model de fira de mostres és difícil d'aguantar-lo. Ara no cregueu que hi ha una mica allò de dir, hi vaig cada any, si no hi vaig pensarem que ja no sóc el que era? Vull dir que hi ha aquella cosa de... Home, portem 62 de l'actual, diguem-ne, que ara en diem, fira de mostres, el certamen que n'hem dit a tota la vida, 62 edicions. Us agrada la imatge de la fira de mostres? D'aquest any? La desconec. És boníssima. Sí, sí, sí, cada any treballa, suposo que l'heu fet a Iglesias Associates, suposo. És que ara en aquest moment no... Sí, sí, és un ull, no sé si l'heu vist, estem jugant amb els cinc sentits. I llavors juguem amb la imatge d'un ui, d'una orella, d'una mà... No ho estic tot plegat. Bueno, ja ves que de moment es va presentar ahir, per tant és difícil també que... Ah, bueno, es va presentar ahir... Jo estem excusats. Totalment. I la fira, si no recordo malament, comença el dia de Sant Narcís, aquesta anya és llarga, són sis dies, comença el dia de Sant Narcís i acaba el diumenge, dia 3, per tant, s'allarga, alguns anys ha sigut només de quatre dies, crec, i aquesta anya és de sis. Forma part, va lligat a les fires i al nostre record, quan passejaven per allà i sortíem amb bosses plenes de prospectes que no servien per res i... i alguna cosa més, però bé. Tant tresor que veies com t'adonava aquell prospect allà, i quan arribaves a casa deies, això què és? I si t'adonava amb bossa era més important perquè així es podia... Però hi ha negoci, sempre hi ha un negoci en aquesta fira, no sé si hi ha... També deu haver canviat el model de negoci, però abans es venien moltes coses, és a dir, aquest dia Miquel Riera, el periodista Miquel Riera ens explicava, el meu pare, les fires de Girona li van canviar la vida perquè va ser on va comprar la primera munyidora i va haver de deixar de munir les vaques de manera manual. Però és veritat que hi havia tot això? El sector agropecuari tenia un pes molt important. Sí, sí. Es fan contactes i hi ha gent que hi va i realment logra fer contactes i després fa pedir-ho, diguem-ho així. No ho menyspreem. Sobretot el sector de gran consum, el sector de moble. Hi ha molta gent que, com que té totes les botigues de sofàs, allà doncs s'aprofita per anar a triar i mirar. I l'altra part també de serveis, vull dir, hi ha coses que a vegades tu estàs passejant per allà i dius, ostres, però sí que m'interessa això. Potser no vas fins i tot amb l'opció de pensar de comprar o d'adquirir, sinó allò que et mostren dius, bueno, tu, m'ho pot interessar això. Hi ha estadístiques de la gent que hi van? Jo ara ho desconecto. Si hi va més, va menys, no se sap. El nombre de persones que hi van jo crec que està comptabilitzada. Deies arribar aquest any a superar els 57.000. Clar, 57.000 persones són moltes persones a Girona. És una bona alternativa a internet. Havia estat 100 i pico mil. si s'havia estat amb els anys tornem a el mateix abans no hi havia sistemes de comunicació tan quotidians i tan diaris i hi havia estat cap a 100.000 i el transport que la gent marxava tant Perquè ara també ha de marxar. Aquest és un altre canvi. No, que hi ha moltes invitacions, el qual vol dir que hi ha d'obrir entrada. Per tant, que també pot ser algun... Perquè hi havia hagut anys que era lliure, per dir-ho d'alguna manera, també això, el nombre de gent, també es pot calibrar d'aquesta manera. Que passa que cobrar alguna petita quantitat hi ha d'obrir moltes, moltes invitacions, jo crec que també dona un valor afegit d'allò del que hi va anar senzillament a... Que hi vagin que passar l'estona però... També hi ha els altres gironins, eh? Tu recorda, posant-te'ns nostàl·lics, si anaves al corte inglès el dia de Sant Narcís i trobaves a tot Girona, Barcelona. Ah, vale, perdona. A Barcelona, al corte inglès i trobaves el dia de Sant Narcís a tot Girona. I si anaves a perpillar? Eh? I si anaves a perpillar? També. Ara sí que hi ha. Em sembla que et trobes a IKL. Ara hi ha ponts i coses que també ajuden a marxar. Sou gironins d'aquells? És a dir, jo sempre havia sentit a dir, i us ho pregunto, perquè a vegades tu et fas una història i no necessari més així. És a dir, jo parlo ara, per mi el dia de les fires era el dia de Sant Narcís, que és el dia que hi anava la gent de Girona, bàsicament perquè només és festiu a Girona i Salt, no? I Salió. És extraordinària la gent que ve, però no és el dia que vas a passejar, des del meu punt de vista, per això us ho pregunto. És que, no ho sé, per exemple, a mi m'agrada molt el dia de la Fira del Dibuix, el dia d'on sants. Que és el dia d'on sants, la Fira del Dibuix que té una llarga... Que pots passejar si fa bon temps i tot i així. Però jo tinc un problema, que jo a la devesa no hi puc anar-hi, per l'al·lèrgia i això, vull que entren allà i tinc... I per tant, a mi a les Fires, de fa molts i molts anys, ja, màxim ha sigut anar a veure a dins el pavelló... Protegit. Protegit, però... O inclús entrar allà on hi ha els mobles, però vull dir que l'altre no diu, però passejar pels carrers, perquè a mi m'agrada molt veure els carrers de Girona plens, de gent, cosa que deu ser dels pocs perquè més aviat es critica això, però com veig gent, i com veig gent amb bosses, i que compra, i això jo em sento content. Jo diria Esteve, no vull desviar la conversa, però la podem desviar cap aquí, però hi ha altres coses de fires que volia parlar, que hi ha gent a la que no li agrada, però que tenen, diguem-ne, una alta veu molt més important que la gran majoria de la gent que sí que li agrada però que no ho diu. Sí. Perquè, a veure, totes les masses piquen, però darrerament el disc. ara a la tardor hi ha una quantitat de gent important a Girona però veus bàsicament famílies amb nens o veus parelles és a dir, hi veus un tipus de turisme d'aquell que es queda a dormir i que fa despesa a mi aquest turisme m'agrada ja entenc que totes les masses piquen però... a mi m'agrada també el turisme m'agrada la bicicleta, ja ho sabeu m'agrada també que Girona sigui capital de la bicicleta a nivell mundial El que sí que passa és que transformo la ciutat en una altra ciutat. El que no m'agrada és que el carrer de la Força pugui semblar el carrer de Sant Gimignano o qualsevol carrer reproduïble de qualsevol... poble turístic italià o de basolú com acaben uniformant-se els barris vells de la ciutat en nivell de comerç aquesta transformació és l'única cosa que no m'agrada que gent passegi m'agrada molt que es compin els comerços de la ciutat m'agrada Però la transformació aquesta visual expulsa, d'alguna manera, el gironisme, el sentiment aquest gironisme que me'n vaig al barri vell i sembo un altre barri vell. No sembo el teu barri vell, no? Ja, però és que... Però hi ha dies que... El dia de tots sants és evident, però els altres dies que hi hagi gent. És a dir, jo recordo aquella... Jo havia treballat molts anys al carrer La Força, quan al carrer de la Força, diguem-ne, estava fet una merda, perdó, que hi havia molts habitatges que en varen ser foragitats, però que estaven realment... És a dir, el nivell de vida que hi havia en aquell moment era lamentable, era poc digne, i en certa manera, quan es va arreglar tot allò, aquella gent també va ser en certa manera expulsada, per dir-ho d'alguna manera, no?, Però jo he recordat aquells carrers, però un dia normal, un hivern a les vuit de vespre, que no hi havia ni una ànima a Girona. No hi havia ni una ànima. L'ambient, o sigui, el gironí, jo m'hi considero, nosaltres critiquem una mica tot. No ens ha anat a la gent, però no al fondo que vinguin. I si tu mires bé que això passi, com has dit tu, a les flors, que passi el dia de tots anys, és perfecte. Són dos dies l'any, tampoc passa res. I per altra banda sí que es va notant En el dia a dia molta més gent al carrer. És un fenomen que veig aquí a Girona, potser aquests últims anys, que veig més gent pel carrer a hores laborables. Tens sensació d'activitat, tens sensació que la cosa m'ha fet, el qual és molt bo. I d'activitat i d'oci. Perquè abans, a les vuit d'ovespre, ja gairebé no hi havia ningú, tothom anava a treballar, que era una cosa que es diferenciava molt amb Figueres. La gent sortia a Figueres a prendre els bars i aquí, a les vuit era tancat, i ara això ha canviat. La gent que va a prendre alguna cosa, a sopar o a donar, vull dir que això també ho ha... Jo suposo que també hi ha fet molt el tenir a la universitat aquí, que... vull dir... Bueno, la universitat d'una manera o altra parla amb memòria però ara en aquests moments estem parlant d'entre professors, personal i alumnes 17.000 i 8.000 persones que no totes són de fora però que no totes són d'aquí per tant això també es va notant al seu moment una reactivació per tot el tema per exemple l'habitatge, dels pisos per estudiants que també tenen problemes ara també per trobar-ne perquè aquest és un tema important si voleu després en parlem o si voleu en parlem ara però Però sí que és veritat que, diguem-ne, aquest dia un representant del sector em deia, hem estat 40 anys pregant perquè ens vingués turisme de qualitat i ara que el tenim el volem foragitar. Exacte, però és que a més a més també ha ampliat el trolet que hi ha molta més gent que viuen aquí i que abans no hi eren. El Toret Ara ja és un mostre d'onda, tenim el de Sal, vull dir que, esclar, és que Girona ha fet un canvi radical en moltes coses que ha portat gent i d'un nivell que gent professional i gent que... Una cosa que jo quan estava al banc i viatjava veia de Tarragona diferent. A Tarragona hi havia tot un nucli de gent que eren executius de les empreses que hi havia... Les petroquímiques. Les petroquímiques, bueno, i de totes les que hi havia allà, i així, empodera que s'hi diu, que sortien i que anaven... I aquí veies que la gent... que també ens ha passat això que els germanins no ha agradat massa fer ostentació ni de calés ni coses d'aquesta edat però vull dir que ara som més una ciutat europea més allò i ara se'ns acosta s'està parlant jo no sé si és valorar-lo suficient si l'any 2030 o 31 ve la Raider Cup això és brutal O sigui, no sabem del que estem parlant. Això no és ben bé la Copa Amèrica, si ho permets. No, és molt diferent. És una cosa perquè ve gent per la Raider, però sobretot el que fa és que durant els anys següents ve gent que vol jugar en el camp on s'ha fet la Raider i per tant vol dir que és un turisme sostingut de qualitat i de possibilitats econòmiques. I sembla ser que això està ja bastant enfocat, sembla. Sembla que no hi ha algú ara en el govern de la Generalitat que hi posi traves com hi va posar quan es podia haver aconseguit uns anys. Exactament. I a més a més, per el que jo sé, reuneix a tots els alcaldes que estan afectats en el sentit d'apoyar-ho i donar-li suport. I això és brutal. I el que dèiem, volem turisme de qualitat i quan tenim l'oportunitat, ara no. No, el que passa que jo he utilitzat, que és la quarta vegada que ho dic allò de totes les masses piquen, és veritat que hi ha gent que es molesta en determinat moment per determinades actituds, però aquestes actituds el que han de fer són ser sancionades perquè incompleixen les normes i si hi ha unes normes i no es compleixen el que s'ha de fer, diguem-ne, és actuar-hi, no? Vull dir, ara entrarem en el tòpic, no? Aquells biciclistes que són 60 i que van per Gran Via i trenquen a l'esquerra que no ho farien si no hi hagués al capdavant algú que els fa fer perquè no és així. 30 que puguin baixar un dia determinat pel mig de la Rambla a contradirecció i circulant. Ha passat, sí, però si ja hi hagués algú que els hi parés a l'alto... perquè aquests sí que molesten més que no altres, però això és el tant percent que ell n'hi ha, evidentment que n'hi ha, també hi ha vianants que travessem per allà on no toca i els patinets són usuaris locals, són gent del país que s'ha fet això, no són els ciclistes. És un tema d'educació viària i és com aparcar en doble fila i totes aquestes coses. No podem culpar els doblecistes, no? S'haurien de culpar tots plegats. Ahir a la tertúlia va ser divertit, perquè no sé si ho va dir a la tertúlia, després de la tertúlia ens deia, quan varen posar com a obligatori portar casc a la moto, l'única manera que tothom portés cas va ser, diguem-ne, les infraccions que es van... Ai, les multes que es van posar per fer-ho, no? Doncs és una mica el mateix, a vegades necessites, diguem-ne allò, molta educació, molta, tota, molta informació, molta, tota, però en un moment determinat, alguna possibilitat, diguem-ne, punitiva per tal de dir si no ho faig, ja l'abré, i guaita, també per calma, tu has dit abans el carrer de la força i ara no s'hi pot passar, teòricament només hi poden passar la gent. Exacte. Són normes de sentit comú que arreu d'allà on venen aquesta gent funcionen. Allà estic convençut que a Amsterdam no et posaràs contradirecció a cap carrer ni anar a la vorera. I a vegades potser nosaltres hem donat una certa permissivitat de dir que aquí es pot fer una mica tot. Per tant, em sembla molt bé això que dius. Jo crec que s'ha de començar amb les persones que organitzen això, d'avisar-los, de dir, escolteu, nois... I també els nostres, eh? També els ciclistes d'aquí, eh? Que van parlar amb volant, també. Sí, ara no recordeu què havia dit, era l'Amèlio Barbero que ho va dir ahir, que vam fer una tertúlia, diguem-ne, de presidents d'associacions de veïns, que va ser molt interessant, i parlant precisament dels ciclistes parlàvem d'això. Després podríem dir si la ciutat està preparada o no està preparada, si els carrils vices tenen sentit comú o no, que alguns el tenen, la majoria d'altres no, també passa, això, no? Però aquest és el tema. Està preparada l'Ulla, ara que hi ha problemes seriosos, sí, quin l'habitatge, sí, on, el barri vell i el Mercadol, no, a tota la ciutat, absolutament a tota la ciutat. I passa aquí, passa a Banyoles, passa a Figueres, està passant a per tot arreu. I el dir a tota la ciutat, vull dir que hi ha problemes al barri vell, però hi ha problemes a Sant Eugènia, o Can Givert, o l'Eixample. I es comença a produir un fet que és perillós, que és que gent que viu a Girona o que vivia a Girona s'està traslladant a poblacions del voltant fins a Casall i Agustera sí, perquè al final serà una àrea metropolitana que si fessin el transport bé Vull dir, també descongestionia bastant, no?, amb aquest aspecte. I espera't, quan l'això de sal estigui fet, l'hospital de sal i tot el que s'hi ha de fer, vull dir, d'allà també hi haurà molta gent i que hauran de viure per aquí. Ahir, el Reinald Roca, que és el president de l'Associació de Veïns de Sant Eugènia, ens va posar la por al cos perquè va assegurar que no tindríem hospital fins d'aquí 30 anys. I va dir, home... Sabem que irà tard i sabem que no serà el 31 i potser no serà el 32 o el 33, però no m'ho puc creure, m'ho puc creure perquè portem parlant del nou Crueta un munt d'anys. Sí, però ells va projectar, i els nostres gestors anaven fer gairebé la feina en aquest sentit. El concurs d'idees és el president. Ahir es va presentar el concurs i deies que s'engega fins als propers mesos, que són 25,30 milions d'euros per aportar precisament idees i que a partir d'aquí es pugui redactar el projecte. Avui algú ha dit que les obres començaran el 2027. Jo crec que també és bastant, diguem-ne... Seria una xifra generosa, però crec que es doni. El que passa és que, esclar, que hi entenem per obres. Si hi entenem per obres, diguem-ne, posar senyalitzacions, doncs potser sí, però si no serà complicat. És que el problema que tenim aquí també és que els responsables no volen cremar-se ni manar. Això va per aquí i fa bellar. Sí, sí. Jo penso, temps enrere, vull dir, amb aquesta actitud, poc hi hauria la variant ni aquestes coses. Necessito un tio que digui, guaita, això va per aquí, doncs s'ha de fer això, i que tingui un cost, bueno, el tindrà. Però, esclar, anar a fer un concurs que deies ara, un concurs és allò. I esclar, això és a dir, assembleàriament no es pot portar a una ciutat. El concurs ho encarrega la Generalitat per elaborar el projecte final. Aquí el tema que té l'Ajuntament de Girona és el famós parc, dic el famós, perquè s'ha fet famós el parc Jordi Milamitjana, és a dir, la part de Girona que hi ha d'anar-hi, no a l'hospital, sinó la part, diguem-ne, lligada a l'universitat i als centres de recerca, que és la que està aquí, obliga, diguem-ne, a expropiar una finca. Com que no té calés l'Ajuntament per fer-ho, La manera d'expropiar aquella finca en comptes de pagar el que li marcaria la llei és fer una sessió de terrenys i permetre construir fins a una altra set pisos allà on ara hi ha l'actual parc que es traslladaria. No desapareixeria, seria més gran, però seria, per entendre'ns, anant en direcció, diguem-ne, a Sala L'Altre, cantó de carretera on hi ha el restaurant Masoreda i tota aquella zona. I, esclar, això... Per identitat de barri. Sí, el que passa és que, per exemple, es parla molt del parc, però és un parc que, diguem-ne, que a la zona que toca Can Giver, a la zona que toca el camp de futbol de Can Giver, encara té l'altre parc, diguem-ne, només com fan determinades festes o activitats i porta gent, si no, no hi ha... Llavors, coneixent o ben conegut, però havia estudiat amb ell amb en Jordi, no li faria res canviar el parc. Per ell era una persona que era molt tolerant, precisament. Per tant, aquest canvi d'ubicació no li importaria gaire. Ahir em va donar la impressió, ara no el tinc aquí i potser m'equivoco, que... que com a associació de veïns estàvem molt molestos perquè ningú els hi havia anat a explicar abans d'anunciar-ho. Però és per això, és raro, eh, d'aquest govern. Sí, d'aquest govern municipal d'Aerrero perquè normalment intenten fer-ho. I llavors hi havia aquí, però em va donar la impressió que es podran arribar a punts d'acord, perquè, esclar, ell també deia, es podria fer tota sala, efectivament, hauria pogut... De fet, l'hospital serà sala, és a dir... Però jo crec que és una oportunitat magnífica per revitalitzar també dels barris de Girona que estan tocadillos, que és Sant Eugènia i que és Can Givert, perquè Can Givert, que és un barri nou, és a dir, jo recordo com es va aixecar el patronat de la Santa Greu, amb en Francesc Ferrer al davant, és el que va construir tots aquells blocs, que són blocs, entre cometes, relativament nous. És un barri que s'aixeca a partir dels anys 70 i sobretot dels anys 80, però que ara està molt degradat. És un barri que necessitarà inversió en rehabilitació d'una manera molt important. Portar l'hospital allà, jo crec que és una manera de donar-li una mica d'empenta. Doncs clar, Reinald també deia, sí, però això voldrà dir que vindrà més gent i necessitarà habitatge. Sí, per tant, potser s'haurà de construir, no? sempre troben peros per això sempre troben peros el tema de l'habitatge realment és que ho portem molt malament i molt mal planificat hi ha pilons de pisos tancats pilons d'habitatges que no es fan servir pilons de baixos a la ciutat baixos comercials a la ciutat amb molts de barris i al barri del centre també que es podrien reconvertir tranquil·lament en habitatges i no hi ha una voluntat política real de modificar això és que sembla impossible que no hi hagi una voluntat política de dir, ostres, aprofitem no penalitzem ajudem a que aquell pis s'obri tu vas per ciutat d'Europa i els baixos estan habitats i fins i tot tenen la finestra oberta perquè allà tenen sobretot aquests que més sobretot aquests més diguem del nord doncs no us hi fa res que la gent miri que estan habitats i aquí els tenim tancats degradats però abans hi havia en els baixos hi havia habitàncies en els baixos el que passa que en un moment determinat va donar la impressió que iria més bé a les botigues i ara Potser n'hi ha masses, però botigues. Si hi ha masses botigues, per exemple, hi ha moltes consultes d'abogats, d'economistes, d'això, de metges, que estan a pisos. Podrien estar a baixos tranquil·lament. Hi ha notaris que estan posant els baixos. Això allibera pisos i ocupa uns baixos que fa pena a vegades quins barris. Deixa'm-ho dir, perquè aquest dia l'Enric Serra va publicar un article que jo crec que hi tocava molt, perquè tothom parla d'habitatge social en el sentit que també s'ha de començar a parlar clar cosa que als polítics a vegades no els agrada fer-ho. Falta habitatge per tothom. No diguem-ne per la gent més desfavorida, falta habitatge pels joves. Per tant, habitatge social no vol dir... habitatge, vol dir que hi ha unes condicions per fer-ho i ell explicava que de fet el govern Montilla va anunciar 50.000 pisos i en va fer alguns d'ells i ara el govern Montilla anuncia 50.000 més i el que ell deia és no té cap sentit que això es faci Si no es modifica la llei, al cap de 10 o 15 anys aquests pisos poden entrar al mercat convencional i es poden vendre a valor de mercat, perquè llavors ja perden la qualificació de pisos socials. És a dir, ell el que diu és que si algú accedeix a un pis social amb unes condicions, quan el deixi... Les condicions s'han de mantenir perquè continuarà sent un pis social. I això ara no passa. Això és un altre tema, no? Que també hi ha molts pisos buits, que ho anem dient, però és que és veritat. Hi ha molts pisos buits encara a mans d'aquell banc, perdona Esteve, que té el millor qualificatiu del món mundial i se'l van posar ells mateixos, que és el banc dolent, eh? Avui dia... La Sarep, vull dir... Amb això que deies ara dels pisos socials, tu has dit el patronat de la Santa Greu, la mitjana de preu de lloguer que té el patronat de la Santa Greu és de 370 euros, actualment. tenen 650 habitatges de lloguer a 370 euros de mitjana això és insostenible però ho estan sostenint però s'estan agagadant i el problema aquest és que si mires, perquè jo no sé com deu estar l'Ibi i una cosa i l'altra si estàs mirant els costos que tens i una cosa i l'altra vull dir, no és un d'allò per poder no és per fer negoci, simplement és per poder-ho mantenir perquè a més a més aquests pisos també al cap d'uns anys també es deterioren i que, no ho sé, ara amb la nova llei si s'ha de canviar l'ascensor, si s'ha d'allò vull dir, que aquí hi ha... Però tu has posat una mica el dit a l'anafra perquè has dit una cosa i has parlat d'Ibis, no? Per exemple, aquí hi ha la feina que hauria de fer l'administració que és donar els instruments perquè tot això es pugui fer és a dir... Jo crec que en aquests moments, en el país que tenim, no podem pretendre que en 10 anys els governs construeixin pisos suficients per a tothom. Això no passarà, hi ha un lliure mercat que s'ha de fer a regular, i regular bé el mercat. Però a regular favorint. No regular penalitzar. No, però aquest és el problema, perquè, per exemple, és veritat que jo crec que entre tots li hem posat la por al cos a la gent que té algun pis per llogar, perquè també aquesta és una altra, donar la impressió que és que aquest és un gran tenidor perquè té tres pisos, potser són tres pisos d'un bloc que li van tocar per una herència i que potser està fent una tasca, però hi ha aquella criminalització... En aquest sentit estic bastant enllunyat del que és el sindicat de lloguerteres perquè dona la impressió que per llei el que voldrien és, com aquell qui diu, l'expropies, que es deia aquell. Jo crec que aquest no és el camí. El camí és facilitar la reforma, facilitar el lloguer... Mira, ahir, en un acte en què vaig estar al Col·legi de Mediadors d'Assegurances, i va intervenir en Juli Fernández, que és el nou secretari d'Economia, i que, a més a més, parlava també com a col·legiat, perquè en Juli Fernández hi va dir dues coses que es van quedar amb la gent. Ell fa dos mesos que ha entrat en el nou govern, ella, però és el número dos de la secretari d'Economia. Va dir, jo he fet política perquè m'agrada, he sigut diputat al Congrés, diputat al Parlament i alcalde. Mai he deixat de treballar. I això haurien de fer-ho tots els polítics perquè, si no, el que passa és que es converteix la política en una professió. Va dir-ho ell. I llavors va dir, què se'ns pot demanar l'administració des del punt de vista d'economia? I va dir una cosa que la gent li va fer riure però que és molt important. Diu, abans de fer coses el que hem d'intentar és no fer nosa, no posar entrebancs, no putejar, permeteu-me, ell no va utilitzar aquesta paraula, diguem-ne a la gent que vol fer coses. No pots deixar d'estar-hi d'acord amb això. Clar, clar. Que estem en un món, en general, fixeu-vos-hi que castiguem però no premiem. O sigui, el que fa les coses bé no té un premi. I, en canvi, el que em fa malament tampoc el castiguem sempre. Hi ha tendència també a deixar passar. Ja no premiar, Toni, sinó a incentivar-ho. Seria un premi, eh? Incentivem-ho d'alguna manera. Seria un premi, eh? Jo votaré en aquest, en Juli Fernández, perquè ha dit dues coses que, escolta, són brutals, eh? Que vagi el tanto, eh? Que vagi el tanto. Precisament perquè té tant de sentit comú, va sorpèncer que ho digués algú des d'una estrada davant 300 persones, diguem-ne. Ara va dir el que pensem tots. Però va dir el que pensem tots. Per això la primera etapa de la democràcia va anar com va anar. Va anar com va anar. I ara l'etapa que tenim actualment, jo diria que la majoria de polítics, no tots, es dediquen a gestionar. O sigui, no fan política, no transformen, sinó que gestionen. O sigui, arriben al poder i intenten gestionar i gestionar el màxim de bé possible. Per mantenir el poder. Perquè és la manera de cremar-te. I ja està. I ja està. En canvi, abans, una mica tu l'has dit també, no? T'atrevies a... a canviar i a fer coses que sabies que tindies una part de la societat que estaria en contra però que per la majoria de la societat tindria bé. I en confós lideratge, que és una paraula que m'agrada, per populisme. Ara són líders populistes. Nosaltres estem parlant d'un tant tipus d'hora. Més empàtic, diguem-ho així. Mira que el Juli Fernández l'algun ha dit. A mi un dia parlant amb en Quim Nadal, Diu, ara, d'alcalde, perquè on deixin fer la meitat de les coses que vaig fer? No. Diu, a més a més, podem fotre'l a la presó. Exacte. O sigui, que està, i això t'ho diu tot. Tot. T'ho diu tot. O sigui, que Girona, en aquest moment... Mira, avui pensava una cosa, i potser un dia en parlo, va anar al diari, avui, per més que diguin, unes olimpiades a Barcelona seria impossible. Tindrien moltes dificultats. Tal com he vist. Continuarem tinguent les dificultats que necessitarien l'ajuda del govern espanyol, que no sé si seria com en aquell moment hi va ser-hi, i segurament... No ho dic pas per les ajudes, eh? No, no, no. Per nosaltres mateixos. Sí, però la transformació que va suposar per Barcelona, perquè ara han quedat petites, però és que es van fer, per exemple, rondes, i ens imaginem Barcelona ara sense la Ronda. No, sense la mar i tot. Exacte, sense la part aquella de mar i tot plegat. Però és veritat que hi ha sensació que és complicat fer coses molt complicades. Una altra cosa que ahir, per exemple, va mencionar és la burocràcia, els papers tot plegats. No voldria anar contra la teva feina, diguem-ne, de la teva empresa, però nosaltres en sou més perjudicats que no beneficiar. Exactament. Tu has d'explicar-ho a la gent que passa això, eh? Perquè el primer que es pensa és que és el propi professional que és un incompetent i que no accalera les coses amb l'administració. A tots els nivells, a tots, és brutal. I des de la pandèmia amb aquesta història del teletreball, que a mi ens sembla molt bé i permet conciliar, i estic totalment a favor, però encara ens ha allunyat més d'aquell que ens administra. El funcionari l'hem perdut de vista, jo no veig les cares. més a les administracions estatal i de la Generalitat que no pas a l'Ajuntament que ha tornat a recuperar que ja va costar i la part sanitària també i la part sanitària també és conflictiva aquesta jo recordo que una vegada amb uns d'allò amb uns jornades que vam fer amb uns analistes i d'això sobretot per la productivitat i així així i venia a venir com a dir la desblocalització a veure perquè diu és que a vegades passa una cosa amb aquestes entitats i això l'administració està ple que hi ha un moment donat que sí que necessiten tenir una informació i t'han d'enviar un formulari però al cap de dos mesos o tres aquell formulari ja no es necessita Doncs si demano el formulari ara, ja queda per sempre. I aquest, cada vegada, van fent... I llavors resulta que aquest formulari, quan arriba, ningú s'acaba i ho deixen allà. En lloc de dir, ei, si no necessita, no l'envieu, doncs, no, no, doncs... I això... com que tenim una administració tan pesada que hem suproposat una administració amb l'altra i amb l'altra, amb l'altra allò que en Soñé, en Soñé Venerable deia Barret sobre Sombrero que anàvem fotent cada vegada allò, esclar, Cadú ha fet el seu formulari i llavors ningú no ha tret el formulari ara que hem parlat per això també de la ciutat i aprofitant el que acabes de dir un dels problemes que té aquesta ciutat i que a mi se m'escapa i que n'hem parlat i hi ha gent que diu coses diferents és per exemple la tarda amb la concessió per exemple d'una llicència d'obres o d'obertura d'un comerç que abans estava entre dos i tres mesos i ja s'han anat a l'any hi ha algú que assenyala directament al secretari hi ha algú que assenyala els tècnics perquè els tècnics tenen pel secretari hi ha altra gent... Però és una situació complicada i costosa per a la gent que vol obrir un negoci, per exemple. Desincentiva qualsevol iniciativa privada. Desincentiva perquè la iniciativa privada normalment el que busques és l'efectivitat. Llavors és molt fàcil que fins i tot es desplaci en un altre barri. L'inversor d'aquí encara ho té més o menys clar, però tu això explica-li... Amb un senyor que ve invertit a fora. No ho entén. I a més, quan dius, tarden 3 mesos per donar-te una llicència. Què vol dir? Que durant 3 mesos s'esmirarà la llicència? Aquí hi ha alguna cosa que falla. Quan tarden a mirar-te la llicència? Perquè... És que el tema és que ara està gairebé més cap a l'any que cap als tres mesos. No, no, ja, ja. I jo també ara trencaré una llança a favor del nostre ajuntament. És general, eh? Sí, sí, no, no. No és només un problema. És una tendència, eh? Que hi ha algun influencer que ha guanyat, no sé quin, però que tot s'ha de redreçar molt. A més, a més, no té sentit, perquè normalment tu, quan vols obrir, llogues primer per tant què vol dir que tu llogaràs un local i t'esperaràs un any a obrir i que et donin el permís perquè si no has llogat no pots demanar no pots demanar el permís desincentives totalment que hi hagi iniciatives perquè l'administrat sempre és un enemic mai sempre té la presumpció de que no ho sents, és trist però t'has de donar l'error al 100% i ara si us heu fixat, als Estats Units que jo segueixo una mica aquesta campanya aquells dos celebrats que hi ha que és en Trump i en Musk que fan una parella una estranya parella d'aquelles en Trump li va dir que si ja hi guanyava el posia a la seva administració per deslocalitzar l'administració perquè també als Estats Units deu ser una cosa però per exemple als Estats Units els que hi entenen jo no hi he estat fa molts anys que no hi he estat, no ho conec però per exemple una de les coses que diuen que a mi em sembla de sentit comú és que allà si tu vols obrir un negoci agafes, l'obres i després et venen a comprovar si compleixes l'obres i si no te'l tanquen perquè hi ha la presencial d'inocència En què ho farà les coses bé? Ho entendràs de seguida. A Anglaterra tothom se suposa que és navegant. Per tant, no ha de treure el títol de vela, de patró de primera, de segona i tot plegat. Perquè es considera que és una illa i que tothom s'ha navegat. I en tot cas, ja farà algun desastre i li treurem. Aquí has d'anar a tants d'examens, a unes edats que ja no et toca, perquè 50 i escaig d'anys jo pensava que no faria mai més cap examens i per culpa d'això n'he fet. La tira, eh? I al final són camames per cobrar unes taxes i aguantar unes estructures, eh? I aquest és el nostre mal, que tenim tot tan regular... I no canvia, eh? Sinó que va més... No, perquè a la que entra un ja decideix i dius, hòstia, aquest em va enganyar, aviam, si trobo un d'allò per... Vull dir, no, no... Un que vol invertir, un jove que té una idea o que d'allò, vull dir... El fas delinqüent d'entrada, perquè ha de saltar-se la torera tot això i ja està. Però això està bé que ho hagis dit, que és una cosa que no passa només a Girona, sinó que passa, diguem-ne, arreu, però jo crec que és una d'aquelles coses contra la qual ens hauríem de revelar, és a dir, la sensació aquella que l'administració està per servir-te, no tu per servir l'administració, no? És una situació... Ja sé que és complicat, perquè després tu t'en vas i parles amb la gent que gestiona els ajuntaments, és a dir, els polítics, i el primer que et diu no, el capítol de personal se'ns menja, i és veritat aquest tipus de coses. Tots els estaments ens hem baixat els pantalons, per entendre'ns, i hem acceptat la situació. Perdoneu, però no entenc que un senyor que treballa en una oficina sigui un funcionari amb uns drets diferents d'un senyor que treballa a la meva oficina. no ho entenc o sigui ha fet un examen no en farà mai més cap i jo el faig cada dia l'examen aquest és un tema molt interessant que has tret i a més a més té la d'allò per vida a més a més té la d'allò per vida assegurada que no tenen l'altra gent. L'estatus de funcionari no el donaria tan alegrament. Per a mi hi ha uns funcionaris molt clars que poden ser educació, sanitat i tot plegat, però després l'altre... Però també educació i això també han de complir uns objectius. També. Sí, sí, això també és un tema que s'ha deixat perquè, bueno... I diguem-ho clar, això no se'n vol parlar perquè et fa por. Jo no em puc queixar de les administracions que tinc relació perquè penso, hosti, tu, això potser a un client meu no li va bé. I aquest sentit el tenim, eh? Oi tant. Però és una realitat, no està funcionant i s'està allunyant cada vegada més del ciutadà la funció administrativa de l'Estat. S'està allunyant i s'està convertint en un contrapoder que... Que et condiciona la vida, diguem-ho clar. Sí, sí, per això han canviat-se alguns aspectes que és anar privatitzant alguns serveis. El que s'ha fet ha sigut crear empreses semipúbliques per poder gestionar-ho diferent. Però a més a més l'administració pot actuar impunament. A mi em pot dir que no està d'acord amb la meva declaració de renta, jo gastar-me els diners amb un abogat perquè m'ho gestioni i dir, ah, tenia raó, passiu bé. Sí, sí. Jo he hagut de pagar el banc. Exacte, jo he hagut de pagar el meu abogat. Cuidado, aquí hi ha una simetria de drets que no la veig clara, però bueno. I quan passa algun accident, alguna cosa, si us hi fixeu, el primer que surt la mitjana no tenia permís, o permís era per jo, o sigui... Sí, que a mi això em sorprèn, perquè si no tenia permís no era la teva obligació saber-ho. Ja, però... Com a administració em refereixo, vull dir que... Però, en cas així, aquest dia es va encendre una d'allò a la d'Avesa. Sí, una tòmbula. Una tòmbula. i abans deia aquest no devia tenir permís però és que importa si s'han cremat o no mirem les causes no sé que m'han cremat perquè no tenia permís accident sempre n'hi ha però vull dir que en tot cas si no té permís és un problema que se li ha demanat a ell però si s'ha encès és que hi ha alguna cosa que ha fallat on t'ha fallat no perquè no té permís sinó perquè les connexions estan mal fetes o una altra cosa no? És veritat que les normatives estan per complir-les i que a vegades tots tenim allò, la cosa aquella, per exemple, avui he llegit i que no ho sabia, que l'Arramba Xavier Cugat, un autobús turístic que hi anava, doncs que una dona va morir perquè es va aixecar en un moment determinat, quan segurament no es havia d'aixecar perquè l'autobús estava en marxa, va perdre peu i va picar de cap amb la mala sort que va morir. És una experiència. Quants ho han fet això d'aixecar-nos en un autobús? Mira que t'avisen, eh? Jo havia sentit que era un atac d'acord que havia tingut una anglesa. Jo vaig llegir que era un atac d'acord que havia tingut una anglesa. no ho sé jo vaig dir que això que havia caigut potser va caure perquè va tenir un tropeix però és veritat, no us aixequeu fins que estiguem parats vull dir que no parli amb el conductor exacte no ho fem ni en els avions a vegades tenim pressa i en els avions també ens posem aixecats de seguida sí Sí, que és una d'aquelles coses... Mira, fa poc vaig escriure un article que deia l'encant que alguns hi troben en el fet de fer cues. Jo que odio les coses... Jo puc evitar un espectacle superimportant només per la cua. Però, per exemple... allà deien, on estàveu fart de fer cues en el col·legi, vaig fer cues des de la primera classe fins a ser de batxiller. He hagut de fer cues per entrar a concerts, he hagut de fer cues a l'Emili o com fèiem gimnàstica que ens feien allò a l'INESE o no sé com en deien i tal. En canvi ara vas un... qualsevol dia al vespre, especialment els caps de setmana, a la plaça de Sant Agustí, i et trobes aquells nous locals en el lloc on t'hi ha vingut el Boira, amb 60, 70, 80 persones fent cua per entrar en un local que està ple, i ho dic, però si hi ha altres locals, o per exemple, pels xilets dels germans loca, allà en el local Bolesco... Aquest és el... Tu, si vos sapigues si hi ha turistes a Girona, has de passar per Santa Clara i pel nombre de persones que estan en la cua sabràs quanta n'hi ha. Si n'hi ha molt, n'hi ha prou. I ara me n'has d'anar-t'una que em vaig descuidar. Aquella cosa que, quan vens amb el tren d'alta velocitat, per exemple, que hi ha gent que 4 o 5 minuts abans ja s'aixeca i es forma una cua terrible... no se sap ben bé per què, perquè al final després acabes pujant a les mateixes escales mecàniques i tal. I tu que estàs assentat, estàs com incomodat, dient que estic fent malament. Si hi ha algú que parlem de seguida, pressa't per aquí, si no és el de costat que vol passar per davant. No sé si va anar al partit de la Champions. tot va fluir perfectament cap cua ni per entrar ni per sortir el primer partit va ser horrorós el primer partit no parlo d'aquest el d'aquesta setmana va funcionar perfecte tot no hi havia cua ni per entrar ni per sortir és fantàstic estem parlant de molta gent en Jordi també va ser víctima Sí, no, jo perquè vaig anar aviat, però tinc gent que va ser víctima precisament d'això, que hi havia uns porats molt evidents a l'hora de començar el partit, que eren de gent que encara estava, sobretot a la zona de preferent, va passar. I jo vaig detectar que era molt... Pensava que volies parlar del preu de les entrades al Liverpool, que Déu ni a les xarxes... Dona a peu, dona a peu. Sí, però és que hi tornem a ser-hi. Per què no, aquest preu? Vull dir, que... Tampoc el veig tan exigerat, jo que em perdonin, eh? A més, estem parlant de penyes que tenen preus especials, eh? No tenen aquest preu, eh? Les penyes tenen uns preus arreglats per entrar. Per en teoria tenen el mateix preu que ahir anunciava el diari de Girona. El preu de Lliga? El preu de Lliga? El preu de Lliga? El preu de Lliga el tenen diversos diferents. Jo aquí no sé si... El de Champions. No, jo per exemple parlo amb el meu fill, 25 anys, i diguem una situació que encara està... Està buscant la primera feina, formadíssim i tot això. Diu, he pagat un abonament de 300 i escaig. I ara, esclar, em demanen 85, que si vas dos són 170-80, l'entrada més barata. Per anar a escoltar, Bruce Springsteen, quan està disposat a pagar? Estava a punt de dir-ho. No ho sé. I un any abans? I un any abans? Aquesta és bona M'has donat un argument Si no li agrada en Bruce Springsteen L'hem fotuda No ho sé si li agrada A mi m'agrada Però a algú li agradarà Avui més Ens agrada més avui I tant I tant Sí, sí, sembla que ens hi juguem alguna cosa allà, eh? Vull dir... Ja penso que ens la juguem, eh? És que ens la juguem, eh? I molt, eh? Ara ha estat bé, m'he reaccionat ràpid. Sí, sí, sí. Però ja no podem votar, eh? Ja no podem votar. Si no voten ni ells. No, no, no. L'àmbit que vaig agafar fa un mes no hi havia ambient al carrer d'eleccions. Mai, mai, mai. No hi ha ambient històricament. Ens sembla perquè les teles ens ensenyen la petita part que hi ha, però és veritat. No hi ha ambient allà, no... Bueno, i el pregó d'avui, jo no, perquè hem parlat, hem començat per fires, hem passat per l'habitatge, hem parlat de cues, eh? És això. Si puc, era com cada any. Sí, sí. T'agrada? Àngel davant, Jordi. Home, i tant que m'agrada, i molt m'agrada. Molt, a més són una generació pròpia nostra que ens han cuidat els nens hores i hores, amb els seus espectacles, les nenes, en el meu cas. Tenir reconeixement aquesta gent és el mínim, eh? Sí, perquè, home... Un sector difícil el seu, eh? Sí, exacte. Ja ho pots dir. I també és precari, eh? Exacte. Precari tota la vida. I en l'any que l'Àngel davant fa 50 anys que va fer la seva primera actuació, que és una xifra molt considerable. Jo penso 50 anys ja no tenir la guitarra i el barret o poder-se'ls ha canviat. Segurament se'ls ha anat canviant. La barba se l'ha anat tallant. Sí, perquè... seria això, escolteu doncs moltíssimes gràcies per aquesta tertúlia hem fluït molt ens n'hem anat a les 11 al matí d'una manera molt làpida, no hem parlat de cap dels temes que teníem més o menys organitzats però crec que això forma part del bo que té aquesta tertúlia, per tant moltíssimes gràcies Toni Bou, moltíssimes gràcies Toni Iglesias i moltíssimes gràcies Esteve Vilanova, nosaltres si tot va bé tornarem dilluns, ara són les 11 Segueix en directe a l'inici de les Fires de Sant Narcís a Girona FM. El divendres 25 d'octubre, a partir de dos quarts de set de la tarda, programació especial des de la plaça del Vi per anar escalfant els ànims amb entrevistes, connexions al carrer i molt més. I a partir de les vuit, escolta el pregó a càrrec d'Àngel Davant i Jordi Tonietti. No et perdis el tret de sortida de les feres. El 92.7 de Girona FM i en streaming a gironafm.cat Som la teva veu. Som la gironina. Som la teva veu. Som la gironina. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És divendres 25 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. El govern treu a concurs la redacció del projecte del nou Trueta. El gerent de la Regió Sanitària de Girona, Jaume Heredia, explica que d'entrada se seleccionaran cinc finalistes durant el primer trimestre del 2025 i que d'aquí en sortirà el guanyador. Heredia subratlla que la licitació suposa girar la clau que engega el motor del futur campus amb la perspectiva que l'obra comenci el 2027. Una dona de 74 anys mor en caure dins d'un autobús turístic a Girona. Segons va mensar el diari de Girona, els fets haurien tingut lloc a la rambla de Xavi Cugat al barri de Fontejau ahir a quarts d'onze del matí. En aquell moment el bus estava en marxa i la dona de nacionalitat suïssa va caure i es va fer un cop al cap que li va provocar la mort. De moment la policia està investigant les causes que van provocar la caiguda. Guanyem Girona defensa la gestió feta per Font i Salelles amb el personal municipal arran d'una denúncia antifrau. La denúncia, que és anònima, demana que se'ls investigui pels incompliments de l'acord del 2019 arran de la valoració de llocs de treball que es va traduir en nombroses demandes als jutjats. Guanyem sosté que les acusacions no tenen cap fonament i que obeeixen a l'objectiu de desgastar políticament. Satze Girona proposa destinar el descampat del costat del Pont del Ter a aparcament per treballadors del Trueta. Per resoldre la situació, aquest dijous el sindicat es va reunir amb la tinenta d'alcaldia, Cristina Andreu. La tinenta va valorar positivament la proposta i es va mostrar receptiva a convertir l'espai en un aparcament públic. El sindicat assegura que Andreu s'ha compromès a tirar la proposta endavant abans de finalitzar el mandat, remarcant que l'aparcament estarà obert a tota la ciutadania, no només pels treballadors del Trueta. L'economia gironina tanca el tercer trimestre amb el 7,6% d'atur i assoleix rècord d'ocupació amb 393.200 treballadors. És la xifra més alta de tota la sèrie històrica que remunta fins a l'any 2008. Segons recull l'última enquesta de població activa que aquest divendres ha fet públic l'Institut Nacional d'Estadística, entre juny i setembre la demarcació ha sumat 5.800 ocupats més. El catedràtic Josep Oliver preveu que l'economia gironina creixi un 3% durant el 2024. Aquesta és una de les previsions del catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l'Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2024. Oliver preveu que aquest exercici es tornarà a tancar amb xifres que estaran fregant el 3%. I en esports, indignació dels socis a les xarxes. Veure el Girona a Liverpool valdrà entre 87 euros i mig i 125 euros i mig. A la xarxa Social X, la piorada del club està plena ja de desenes de comentaris extremadament crítics amb la decisió del Girona. I pel que fa el temps, dia avui que es preveu tranquil amb predomini del cel assolellat i amb els núvols prims que no acabaran de fer net, però sense previsió de pluja i amb 23 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials.