Fires, Devesa i Girona a Europa: ciutat i demografia

Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el mes destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu, som la gironina. Segueix en directe a l'inici de les fires de Sant Narcís a Girona FM. El divendres 25 d'octubre, a partir de dos quarts de set de la tarda, programació especial des de la plaça del vi per anar escalfant els ànims amb entrevistes, connexions al carrer i molt més. I a partir de les vuit, escolta el pregó a càrrec d'Àngel Davant i Jordi Tonietti. Som la teva veu. Som la gironina. Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org Ciutadans i ciutadanes, vivim un moment històric pel Centre Comercial Gran Junquera. Creixem amb més botigues i més espais. Creixem tant que ara podem dir que som un país. El país del xòping. Amb marques com Zara, Adidas, Versques, Tradivarius, Mango, Lettis i moltes més. Vine al nou Gran Junquera, del país del xòping. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM quan passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 22 d'octubre, setmana de fires, divendres al Paragó, i en volem parlar de les fires, de la ciutat, del país, del que ells vulguin, amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes, a l'Eixample de Girona. Senyor Salvador García Arbós, periodista, molt bon dia. Molt i molt bon dia. Com està? Prop de bé. Nerviós per el tema del Girona o avui no toca? No, nerviós no ho estic mai, estic neguitós, em sap greu. Expliqués, expliqués. Home, és la prova, o sigui, el que està passant aquests últims partits és la prova que el futbol és un esport, no, és un joc. i un esport no no és un esport però és un esport i jugues bé però la garantia que entri o no entri és de la sort i la sort només és amb el joc l'any passat a l'últim minut guanyàvem l'ètic de Madrid guanyàvem les palmes i fèiem grans proeses que aquest any no es compleixen només per la sort i la mala sort. Ja no sé quants partits hem fet molts de pals. El dia de la Real Societat, la Real Societat va fer, per dir-ho així, una jugada, dues... Dues i en va marcar una. I nosaltres la primera part vam estar, i a més a més estàvem davant de la porteria, que ho vam veure perfectament bé... Vam tenir moltes ocasions de gol i no van entrar, perquè no van entrar perquè és un joc, és per mala sort. Em neguiteja perquè et fa molta il·lusió, però quan arribo a casa, ho deixo, o sigui, em trec la samarreta del Girona, la penjo i s'ha acabat, eh? però tampoc es pot viure ni amb un equip de cap cosa d'aquestes perquè si no potser viuríem exacte, pots tenir una estona mentre baixes i mentre xerres amb els altres però sap una mica de greu avui m'agradaria molt guanyar no sé què passarà perquè el dia del Feinor el dia del Feinor o del Feinor que deien els que els tenia al costat no sé què passarà perquè el dia del Feinor el dia del Feinor o del Feinor que deien els que els tenia al costat Visita'ns a reempresa.org A Girona, actuem per canviar la ciutat. I avui hi ha el segon partit que veurem de la Champions a comarques gironines, a casa nostra, amb el partit amb l'eslavant de Bratislava. Abans, per això, permeteu-me que saludi l'Eugènia Cross, que és la tercera pota d'aquesta tertúlia. Molt bon dia, Eugènia. Hola, bon dia. Ensenyant, fotògrafada. Ara t'ho pregunteu, què hem de dir? Perquè fas tantes coses, mestra. Sí, ara faig fotografia. Fotografia, bàsicament. Això està molt bé. I per la cara que feia, no sé si li interessava especialment el futbol. Bé, no soc entusiasta del futbol, el que passa que dedueixo que guanyar no és sinònim de jugar bé o malament i esperem que en altres camps guanyar sí que ho fos. També està bé. Està bé. En tot cas, vull que tinguem una mica de sort davant l'Esloven de Bartislau perquè estaria bé guanyar un partit de Champions. Tot i que... El Xirona arriba només amb 12 jugadors de camp. Vull dir... Jo no crec en els astres. ni amb la Mare Déu de l'Urdés, però sigo segur que avui guanyarem. Ho recordarem això i esperem que sigui exactament així, amén, com diu... Molt bé, vam començar parlant de futbol com podíem parlar d'altres coses. És avui el gran partit, no? Aquest vespre. Sí, tenim el partit aquest i el dia del Feyenoord, per exemple, es va parlar molt del tema de la seguretat, perquè hi havia, era el primer partit, hi havia la cosa aquella a la ciutat que arribarien mil i escaig persones a l'escola. Van tancar la universitat, eh, fins i tot. La biblioteca. La biblioteca, la biblioteca. Home, tancar la universitat. És una mica exigerat, no? Van suspendre les classes a la universitat. Sí, sí. Van aconsellar, no, n'hi va haver-hi algunes que es van fer. La biblioteca es va tancar, eh. Sí, sí, sí. Però hi havia la por perquè una part de l'afició... Els hooligans que els segueixen... Sí, una part són complicades, el que passa és que la por que tenien és que molts d'ells arribaven sense entrada, però després són els que se'n van anar molts a Lloret i tampoc hi va haver-hi grans incidents. Se'ls va veure molt, va saber-hi molt de color, van tirar una pancarta al carrer, però no hi va haver-hi incidents, afortunadament. En canvi, aquesta tarda la biblioteca està oberta i no han recomanat no anar a la universitat, per tant... Els teus xecs són molt llegits. Sí, sí. Tot i que ho trobo estrany perquè Erasmus precisament era de Feynord. Els txecs o els eslovacs? Erasme. Perdó, els txecs o els eslovacs? Erasme, diu. Què són, txecs o eslovacs? Jo diria que són eslovacs. Tots els eslovacs. Però abans era Txèquia, també. Ah, no, era Txecoslovàquia. Sí, Txecoslovàquia. Això, els que estem en aquesta tal, ho recordem. Als joves se'ls ha d'explicar que hi havia un estat que és en Txecoslovàquia. Pensa que és estrany que els tinguin per salvatges els de l'universat perquè Erasme era de fer a nord. Bé, potser per això. i les pinots em sembla que t'hi veuen a caure per a fer-ho no, ja veurem què passa quan vingui per exemple el Liverpool que també porta uns jolians més complexos també ve l'Arsenal entre altres Arsenal i Liverpool sí, sí, veurem en tot cas és una experiència com a ciutat que bé, ara ja s'ha viscut el primer dia era allò del primer dia avui és el segon, ja no és ben bé exactament el mateix, Bratislava és la capital d'Eslovàquia, tenies tu el francès francès No, no, no tenia, no, ho sabia que és diferent. Sí, aquesta està bé. Havia sigut de Txegaslovàquia. Bueno, i què us sembla? Estem en setmana de fires? Ho noteu? Us agraden les fires? Jo aquesta setmana parlo molt. Home, si aneu per allà a la Devesa, ho notareu. Vaig escoltar una mica la tertúlia d'ahir i vaig veure que ja vau debatre força el tema. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Sí, sí. Bé, tenim un apropament més a la Devesa que els gironins, llevat de fires i als mercats dels dissabtes i dimarts, no tenim gaire tendència a acostar-nos-hi. Ara serà una altra ocasió perquè els gironins tornem a la Devesa, que penso que està més abandonada del que caldria. Tot i que avui un tal grau, penso que fa un article sobre un tal Lucero, que també parla de la dadesa i del poc apropament de la ciutadania en aquest gran parc. Em voleu parlar? Perquè aquest és un d'aquells grans temes que ja ve de... De la Devesa o de les Fires? De tot plegat. A mi les Fires m'agraden fins al dia, aquest any m'agradaran, de Sant Narcís, de Sant Narcís al dia de tots anys. I després ja trobo que tot, com que està condensat ja està. Però a mi m'agraden condensades i hi ha tota una part a vegades... quan de Tots Sants l'últim diumenge són molt allunyats, se'n fan llargues i em carreguen i és com em sento més gironi, per dir-ho així, que dic, uf, ja s'haurien d'haver acabat. Però aquesta inquietat de concentració i que hi ha aquest superporn i tot això, crec que m'agradarà més que altres vegades. I sí, com tu, ho noto molt. I dos. Jo també tot el dia veig amb la càmera, ho ha dit en grau, però és que tot el dia dic, era fotògrafa abans, poc que la veia a molts llocs, i ara ve i ets, o sigui, si tu hi ets, abans hi ha una càmera. Tornant a l'Aravesa o a les fires, jo penso que, per això que deia ara en Salvador, si te les vols estalviar, No fan nosa, eh? És a dir, a mi no em pressionen llevat dels dies que vull anar de fires, per dir-ho d'alguna manera. La resta de la setmana pots anar per Girona relativament tranquil·lament, el dia de tots sants és el dia de tots sants, i per tant aquest no cal ni parlar-ne, perquè sí que hi ha més afluència de gent. Es fan a la Devesa, i per tant si tu no vas a la Devesa i a la Copa i aquells sectors, doncs Per tant, vull dir, no és una cosa que ens agobiï excessivament, penso jo. I per tant, d'aquests deu dies que solen durar, de cap de setmana a cap de setmana, tot depèn de la teva marxa, si se'm permet aquesta expressió, de voler-les fluir més o menys, o voler assistir a tots els actes, o estalviar-te en uns quants. Per tant, pots triar, m'assembla, i no engabanyen massa, jo penso. Eugeni, tu deies es noten, vull dir... Sí, es noten perquè estem molt a prop i jo estic força d'acord amb ell que, així concentrades, perquè a vegades sembla que s'hagi d'allargar fins l'altre diumenge perquè toca i així més concentrades i hi ha ocasió d'esdeveniments que són bastant interessants i hi haurà tot allò de... els actes al voltant del Premi Jus Casero, La Planeta i altres coses i pel que fa a la Devesa és una cosa que és una incònita perquè és un parc meravellós i si aneu ara a passejar a la tardor és fantàstic el que passa que, no ho sé, els gironits no sé què passa però és que hi he fet fotos molt maques a la Devesa Tots n'hem fet, sí Però a la Devesa, a fer-hi què? Aquesta és una... És a dir, els gironins, jo penso que la gent en general, que ara parlem dels gironins perquè és un parc que està a Girona, no hi van perquè és un parc molt bonic. Un cop hi has anat i pots anar i passejar, però tens moltes altres possibilitats. Hi ha d'haver alguna cosa que, a més a més, ajudi a l'atracció en el parc. I aquest és el gran dilema o la gran discussió que fa molts anys que s'està duent a terme a Girona amb dos bàndols més o menys contraposats dels que diuen que no s'hi ha de tocar res, que només hi ha d'haver-hi els arbres, i d'altres que s'hi ha de posar alguna cosa perquè sigui pol d'atracció més enllà del que és la bellesa, diguem-ne, dels arbres. Jo, sense tenir una idea molt concreta, més aviat penso que val la pena d'acostar la gent amb altres coses que ajudin a anar a la d'Avesa. sigui a la piscina siguin les carpes jo no era amic de les carpes el que passa que molestaven alguns veïns per als sorolls a les nits però les carpes a la nit jo crec que era un bon lloc i era una manera de treure gent en aquest gran parc que d'altra manera no hi anava però hi havia molt de sorolls fins a l'estatíssim que molta gent que era molt jovent nosaltres a aquella època també ens coneixem jovent tot i que ja en teníem 40 que anava molt... a la costa es quedava, Girona va ser un pol d'atracció el que passa que els últims anys hi va haver alguns problemes d'inseguretat ara tens moltes altres possibilitats els diumenges o els dies i per tant anar-te'n a la Devesa hi ha d'haver alguna cosa és a dir, la que l'has vista dues o tres vegades doncs bé, sí, és molt maco, està molt bé aquelles ombres són perfectes aquells arbres que per cert s'han de cuidar un motger que és el que els coneix un a un i alguns es deuen bé de tallar algun dia o altre vull dir perquè... tenen vida i per tant doncs neixen, creixen i moren però jo penso que s'ha de coadjuar amb alguna altra història perquè és que si no la gent davant de tantes ofertes com hi ha avui i tothom té mitjans de locomoció o propis o tren o el que sigui i pot anar a molts altres llocs abans quan no tenies res més a fer a Girona anaves a la Devesa hi havia aquelles cadires als costats seies, parlaves amb la gent però no tenies gaires alternatives i una persona que té 78 anys esclar La gent d'avui no va a la Devesa perquè no té altres alternatives. Per tant, perquè t'hi atragui, per atraure-t'hi, jo penso que se'ls hi han de posar alguns altres incentius. Em penso que, com a mínim, ajudaria. Aquí hem obert un parell de carpetes. En Salvador García Arbós, si no vaig a la... Deixa'm dir, deixa'm dir que avui volia parlar de tu... Crec que vas fer un... vas coordinar un dossier a la revista de Girona parlant de la Debesi, és un tema al que n'has escrit i n'has parlant molt, i també n'has parlat amb en Munger, que tu deies que era... que és la persona. Sí, el vaig entrar entenent amb en Munger i en parlem. I per això et anava a dir, era la passada que et feia, diguem-ne, perquè sé que és un tema que t'ha preocupat i el que n'has escrit molt. Sí. Home, va ser... La Devesa és el que dius tu, eh? Si no s'hi fa res, és exactament com un museu d'aquests que sempre hi ha la mateixa obra. Ja deixes d'anar-hi. És el que ens passa a molta gent. Al Museu d'Oraba bé que facin o coses temporals o exposicions temporals perquè t'obliguen a veure una exposició temporal i ha de ser molt atractiva perquè t'infilis. Doncs la Devesa té aquest problema i estic 100% d'acord amb tu. però a la d'aversa hi passen moltes coses la primera és que hi ha és una plantació de plàtans molt grossa que fa molta il·lusió mantenir-la com és perquè la peça és espectacular la peça és espectacular després podríem entrar a la part a la part d'enginyeria forestal que si hi ha arbres delicats o no hi ha arbres delicats que n'hi deu haver-hi algú sí, però un cop l'has vista i crec que el drama, el problema de la Devesa el problema més gros de la Devesa és veure-ho si l'has vist de lluny és molt millor que de prop o sigui, impressiona molt més veure aquella massa allà al mig bueno, a mi m'impressiona molt a més la veig cada dia quan ets a dins? quan ets a dins passa exactament el que dius tu ets a dins un bosc on no hi ha res o sigui, només hi pots passar d'allà hi pots passejar una mica el fas transversalment el pots atrevessar des del T fins a la... fins a un passat a la Devesa, evidentment, i quan ets allà ja no pots fer res més, no hi ha activitats, no se n'hi programen d'activitats, i passa el que has dit tu, la gent no té res a fer-hi allà dins, no té res a fer-hi perquè la gent ja no ha d'anar passejant i ha d'abadar, perquè hi ha moltes ofertes a Girona, hi ha oferta de tota classe d'oci, de tota classe de negoci i totes aquestes coses. Què s'hi hauria de fer? En el treball que vaig fer, tothom hi deia la seva, es deia que s'havia de desunificar, s'havia de treure arbres, s'han de treure arbres, s'ha d'esporgar una mica, perquè hi ha arbres que són dolents, hi ha arbres que poden caure, hi ha arbres que impedeixen creixement d'arbres joves que garanteixen el futur del parc. Hem de pensar que allò és una plantació d'un arbre autòcton, hem de pensar que en el futur és exactament el mateix problema que les carpes penseu que d'aquí és oriental penseu que d'aquí 5-10 anys el debat serà si s'ha de mantenir la devesa perquè és una plantació d'arbres autòctons no són autòctons i tenen un problema d'inadaptació el següent debat quin serà? no és un debat estem parlant si és un debat de zona natural o és de zona natural allò o és un parc parc barra jardí i hi haurà el debat dels jardins com han de ser han de ser amb arbres importats o han de ser amb espècies autòctones perquè què volem mostrar ui, ara has entrat amb un tema delicat i després hi ha la part que dius que totes les zones que tenim jo crec que la geografia de la Devesa es va dissenyar molt malament en la teva època es va concentrar tot no es va posar res al mig es va carregar el camp de Mart o sigui, tota aquella zona del camp de Mart allà hi havia moltes coses que es van entreure en un moment determinat perquè per exemple hi havia una discoteca, hi havia un camp de futbol hi havia la hípica, hi havia un camp de tir hi havia un espai d'aerodomeralisme pistes de tenis allò és un deu, allò que es va fer en aquella època és un deu però en un moment donat es concentra tot a l'auditori el plau de fira que es va fer va estar molt bé tota la neteja que es va fer a la zona que hi havia al mercat del bestiar s'hi va traslladar la copa que la copa era allà on hi ha la copa sí, sí i tota aquella zona d'allà i què ha passat? s'ha bipolaritzat tot el que està passant és en dos pols excepte dos dies a la setmana que tenim aquell passeig central que va de la plaça de Cerdana fins al riu I només es concentra aquí. I dic només es concentra aquí. I encara no t'acabo d'entendre. S'haurien de fer més coses? S'haurien de fer més coses, s'haurien de treure molts arbres, s'haurien de fer un ajardinament emulant els parcs, perdoneu, emulant una mica... Jo penso que s'hauria de fer un tractament de jardineria de parc a gran escala, i consensuar-ho. I l'única cosa que s'ha anat fent sempre ha sigut anar tirant pilotes fora. Quan un ha tingut una solució, se l'ha canviat, ha proposat una solució, diguem, una mica sensata, se l'ha canviat. Què més? Vull dir una altra cosa. Es va fer un pla especial de la Devesa, que era tan i tan ben fet i tan i tan xulo, que valia tants i tants quartos, no sé si us ho recordeu, que ens valia molts milions, molts milions, que superava... Això es va publicar l'any 2018 o 2019. És una proposta de l'actual govern de la CUP, però hi havia llocs a l'Elles. I es va aprovar per unanimitat. Però és tan impossible tirar endavant aquell... Perquè, esclar, hauries de concentrar tots els pressupostos de la ciutat allà. A veure, la Devesa, jo crec que el problema que té és que s'integri la ciutat, perquè parles, crec, molts gironits, ui, la Devesa, ui, la Devesa, està lluny, o sigui, té aquest problema la Devesa, que molts gironits, potser, que és una cosa fora de ciutat, tu mateix ho has dit, si va pel mercat o si va per fires, però després quasi no s'hi va. I llavors s'hauria de fer també un pla que la ciutat se'l sentís seu. Jo he estat a Oviedo, vam visitar un parc perquè hi ha unes escultures, perquè hi ha no sé què, d'uns arbres, i es van visitar com a turistes, saps què vull dir? Llavors jo crec que amb un pla una mica racional tindríem molt d'atractiu la d'Avesa. No pas de fer-hi moltes coses, però una cosa atractiva. Totalment d'acord, com si ha de vingut. com el que deia allà, s'ha de vincular cultura, hi hauria d'haver un part d'escultures, s'han de vincular moltes coses. És una discussió que fa temps que s'està dur a terme i que està dividit, diguem-ne, l'opinió pública, o l'opinió publicada, si ho voleu dir així, en dues bandes, qui diu que no s'hi ha de fer gaire res, més enllà de conservar-lo, i d'altres que pensem... És a dir, el tema d'unes escultures... I encara sort, encara sort de la passera del Ter, que connecta d'una manera natural el Fontejau amb la resta de Girona i la resta de Girona amb aquest sector i per tant això crea un vincle de gent que hi passa tot sovint i que té una utilitat però jo penso Salvador que es poden fer els plans especials que calgui però no calen grans plans per portar gent allà cal prendre alguna decisió com fer-hi un part d'escultures que deia ara... Sí, n'hi ha una, hi ha Garreta, que l'any que ve serà Centenari, Garreta. Sí, sí. Jo aquest dia vaig descobrir i vaig, com que no tenia clar que encara hi fos, li vaig demanar a un gironí il·lustre que sap d'aquestes coses si sabia perquè vaig descobrir que allà, en els anys 20 del segle passat, es va aixecar una escultura en honor de Fidel Aguilar. Sí. I no tenia consciència de qui fos, i aquest gironialistre, que és l'exarcal de Quim Nadal, i em va fer un article després en el diari de Girona explicant què hi és. És a dir, jo crec que hi ha coses a la d'Avesa que encara no coneixem. Per exemple, en Salvador parlava... Al cantó de l'Adevesa hi ha, que està inclòs dintre del parc, hi ha els jardins aquells de la rosaleda que són preciosos. Jo per fires per flors els vaig a veure. Hi ha una rosaleda espectacular, però jo crec que aquests jardins s'haurien d'ampliar perquè és la part que s'ha de treballar. que és la part que et pot fer atractiu. Estic d'acord, això, part d'escultures, s'han de posar glorietes, s'haurien de posar glorietes musicals, s'haurien de posar petites zones per fer activitats. Tot això en aquell reportatge, tot això, tot això hi sortia i en parlàvem. Jo crec que l'error més gros és crear, o sigui, adormir la gent, anestasiar la gent amb un gran pla especial, per dir, ara, durant aquests 4 anys, 5 anys que fem el pla especial, és que estem fent el pla especial, si el pla especial no es pot executar, no serveix absolutament... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, és per eternitzar les coses i aquí no calen si s'ha de fer un pla especial fem-lo però prenem decisions que portin gent allà i això cal lideratge i idees clares i ganes però per mi és un tema que ha sorgit però que jo crec que és molt interessant perquè Francesc Francisco ha dit dues vegades que hi ha dues visions molt polaritzades de la gent que creu que no s'hi ha de fer absolutament res i que al contrari, que s'ho tenien de treure a les fires, que s'hauria de treure al mercat, que s'hauria de treure al festival del circ, i que s'haurien de treure aquelles coses que fan, i d'altres que pensen que al contrari, que tot això és el que dona vida. Que passa que aquesta és una discussió amb altres d'altra manera, que diguem-ne que jo crec que 100 anys enrere ja es produïa a Girona en aquest moment. Sí, però jo penso a la vegada que són posicions polaritzades... De sectors reduïts, és a dir, la gent de Girona no està... Però tenen altaveus, tenim altaveus els que tenim aquesta posició. Però vull dir, la gent, si els hi poses coses, siguin escultures, siguin festivals, el que sigui, glorietes per música, hi anirà, hi anirà amb gust. Ara, ha de tenir un plol d'atracció, que ara no tenen. va venir el restaurant que ara és el restaurant de la Fundació Noguera que és diferent del que hi havia però que també és molt agradable nosaltres com a col·legi de periodistes hi hem fet algunes festes al vespre festes en el sentit de trobar-nos i picar quatre coses i és un lloc diguem-ne que està molt bé però no acabes d'anar a la d'Avesa és a dir entre Càritas i algunes altres institucions s'hi fan també unes xerrades un cop al mes que també tenen força assistència però bé, creues bones truc de porta ja ets allà i quan estàs te'n tornes cap a bones truc de porta o si ets de germà et sàbat travesses la vesa però si no no cal per tant no acabes d'entrar a la medula totalment d'acord i potser les carpes en lloc de ser nocturnes haurien de ser diurnes i tenir-les repartides pel mig i que hi haguessin activitats, diferents activitats vull dir que en un hi puguis tenir una glorieta tocant música de no sé què i l'altre tocant música de no sé quantes i l'altre explicant, fent monòleg per exemple, tu i jo fent un monòleg seria massa avorrit però vaja en tot cas podríeu fer un en tot cas seria un diàleg un diàleg o un diàleg com ara que som tres un i l'altre, vull dir va canviant dos soliloquis dos soliloquis Allò que expliques... En tot cas, hem tingut un debat interessant parlant de les fires. Per exemple, aquest dia s'hi va cremar una tòmbola i els amics del Parc de la Devesa ja demanen una reflexió profunda sobre treure les fires. Les fires devien anar-hi als 56 o 57, que és com es van deixar de fer a la Gran Via de Girona. Ara els firaires ja no estan a sota els arbres, les caravanes dels firaires... estan al parc de la Copa, llavors la gent es queixa que s'ha perdut aparcament, que és veritat que s'han perdut cap a mil aparcaments els dies forts de les fires, cap a mil aparcaments es perdran, d'espais que tu has dit, perquè això a vegades s'ha de recordar a la gent, ara hi ha el pàrquing de la Copa i tot allò és on t'hi havia hagut el firal del Bastià. que en Quico recorda bé perquè devia desaparèixer a l'època que estaves a l'Ajuntament tot allò es va inaugurar l'any 1996 el 96 es va inaugurar el Parc de la Devesa tot allò tal com la coneixem avui de la Copa 1996, el mes de maig però jo crec que el Firal de Bastià ja havia desaparegut i el Firal de Bastià va desaparèixer sis o set anys abans final dels 80 sota les vies es feien les barraques en Badó segur l'Eugènia també en Quico era una persona d'ordre no sé si anava a les barraques també Tot i que no era ben bé de la meva edat, les barraques ja era... Però vaja... Nosaltres Déu n'hi do qui vam anar-hi, no? Ho teníem al costat. Ho teníem al costat i anàvem a sopar, tota aquesta setmana anàvem a sopar, ho travessava molt. És una mica aquell tipus de coses que... Jo crec que és bona la crítica, i sempre és bona la crítica, perquè crítica vol dir parlar de les coses, no? Però, per exemple... les fires, que tu abans ja has llançat l'AMIA, no l'he recollit, de dir, poder durar masses dies, aquest dia també ho va fer-ho, mira, va coincidir amb en Carles Vives, que deia el mateix, i en canvi la majoria de la gent que ha desfilat per aquí, ara li he donat una sort de nambador, creu que l'un dels dos caps de setmana... doncs està bé, perquè és el que deia l'Eugenià Castells, hi ha els Premis Casero, que ja formen part de les Fires d'una manera... Sí, hi ha programacions musicals específices. Hi ha més de 200 actes, una programació musical que aquest dia discutien, perquè per la gent jove deu estar bé, no sé, pels altres, jo ja estic allunyat. El Sunset, el mes d'octubre, ha fet una bona... Sí. i ara per fires també hi ha el vermut de fires el vermut ja tornem allà on hem començat que si ens agradaven o no ens agradaven les fires jo per exemple ara el tema les barraques m'agrada anar a la veure però ja és el que deia és una qüestió d'edat m'agrada anar-ho a veure un dia però no per anar-hi per veure-ho jo hi vaig obrir un parell d'amics sí, sol passar això això ens de veritat anem a la... però quedem ben aviat a les 8 i a les 8 ja som fora a les 9 quarts de 10 ja som fora perquè cada cosa té el seu moment però a més a més ve relligat amb molts actes però a més a més tenim temporada alta també que d'això hi ha moltes actuacions musicals no sé, a mi les fires em agraden i el pregó, que us agrada el pregó aquest any l'Àngel Davant i el Jordi Tonietti a mi m'agrada personalment Sí, espero que ho faran bé, que serà animat, diguem-ne, perquè ens faran cantar, ens faran cantar. Tota la gent que va al pregó, diguem-ne, encara que no siguis mainada biològicament, hi vas amb un esprit de mainada i de festa i de fires, per tant, jo penso que estaran en el seu ambient i que faran vibrar la plaça. Els dos estan molt lligats a la realitat de Girona i de comarques gironers, però és que Àngel Devana, que es tenia fa 50 anys que va començar a posar-se el barret, agafar la guitarra i començar a fer les seves actuacions. Vull dir que... A mi m'ha agradat aquest pregó. A mi també. Bueno, el pregó encara no sé si t'ha agradat. M'ha agradat que els hi hagi nomenament dels pregoners. Exacte. No, no, jo penso que també és encertada i jo suposo això que deia que faran vibrar tota la plaça divendres. Que tots som una mica petits. Aquest dia ja hi vas, encara que no siguis petit, ja hi vas amb un esperit, diguem-ne, infantíbul. Badona s'ha pronunciat, i això em fa patir, eh? No, però està mirant el mòbil... Estic buscant el reportatge de la Devesa, buscant les dates, perquè us volia dir-ho per dates, perquè vaig fer una cronologia al reportatge i això, aquestes coses. No cal, però ja ha quedat entès. Llavors hi ha una altra cosa que de fet... No, no m'agrada el pregó, i hi vaig. Així m'agrada. M'agrada el pregó, i m'agrada, i m'agrada quan em conviden poder anar a dalt a menjar parallets. tu ets el que et conviden ja no a vegades hi ha algun any que sí tinguent en compte que durant dos anys seguits vas fer el llibre de fires de Girona és veritat allò també m'ha anat molt bé perquè precisament buscava dates però és igual, no calen les dates home, no calen les dates però vas fer dos anys seguits que a més a més vas fer els menjars de fires i la manera com es menjava també les cases particulars de fires vaig fer a casa i al carrer de menjars Sí, sí, sí. L'any passat va ser el que vam fer en Jordi Campslin el dia, i aquest any va relacionat amb temes d'escola, però no sé qui el fa. El que sí que sé és que dijous... fan la segona edició d'una cosa que va començar l'any passat i per tant que és nova, que és les fires en primera persona, que és una mena de glosa personal que l'any passat li va inaugurar Narcís Comadira i que aquest any la fa la poetesa Isabel Oliva Prat. Ah, sí, ho he vist. Dijous a les 6, ara no recordo si és a les 6 o a les 4 de set, al Saló de Descans del Teatre Municipal, és a dir, una evocació dels records. L'any passat... Va ser magnífic, he de reconèixer que Narcís Comadira va fer una cosa magnífica que va atrapar, i aquest any espero que també sigui molt emocionant, perquè si no vaig gerrat, i si vaig gerrat ja disculpo per endavant, la senyora Isabel Oliva Prat té 99 anys, vull dir que hi ha un cap molt clar. En Narcís Comadira les fires les ha aglossat i les ha enyorat molt en la seva poesia i en totes moltes intervencions que ha anat fent ha sigut un record d'aquells d'infant que d'una manera recurrent ha anat utilitzant i molt ben utilitzat per cert és un tema que en ell jo diria que la trau d'una manera molt especial Sí, sí, l'ha expressa molt bé en els seus escrits Molt bé I un any el llibre de Fires va fer, si no m'he equivocat, el Jordi Carrera, sobre precisament els arbres de Girona. Sí, sí. El Jordi Carrera que va morir fa poques setmanes, 15 dies. Fa molt poc. També era un llibre molt interessant de... A quina hora és dijous? Dos quarts de set. Crec que ara ho he de mirar. És una mena de prego alternatiu per poder seure i no haver d'estar allà a la plaça que vas moguent a veure si ho veus o no ho veus perquè no acabo de veir. Em costa vegades veure els pregoners. Veig més un animal que comportava tot. De la baixada del Pont de Pedra amb la pantalla aquella es veu relativament bé també. si és que ets una mica vas una mica tard i no pots arribar al mig i d'un tercer pis turístic de davant de l'Ajuntament també A les 6 de la tarda del dia 24, per tant de dijous que ve, aquí diu el Saló de Sessions de l'Ajuntament de Girona, l'any passat es va fer el Saló de Descans. Jo el que he llegit ara deia això, però jo crec que serà el Saló de Descans, perquè jo crec que pot portar molta gent. Una cosa, no sé si és un error, o és que... Saló de Sessions, és allò on són plens. A vegades espanyol. i el cel·lò de descans és al municipal sí, jo crec que és al municipal igual si hi ha teatres d'anar menys que no hi hagi teatre i que d'això et facin allà i muntin les cadires de dalt a baix l'afurament és més gran el cel·lò de descans molt més gran el cel·lò de descans amb cadires ben posades i d'això hi poden arribar a quebrar 140 persones ben bones sí, sí Està bé, però en tot cas tenim les fires hem parlat de les fires i hem parlat gaire a la ciutat i la ciutat com la veieu? Ara podríem parlar de l'Avesa Eugènia, tu que ho retrates tot Ha estat bé que recordessis d'en Jordi i Sancarrera perquè ens va deixar i és una persona que diguem-ne que ens ha retratat com a ciutat molt i bé i d'una manera molt... ha tingut un ull i és una pena que... I la va retratar a l'Avesa també, sí, sí I Vigirona, evidentment No, no, era molt bon fotògraf Jo tinc moltes coses Tinc Sant Daniel, tinc catedrals Tinc... Sí, sí, família d'artistes gironins de Socarrel Sí, sí Doncs un record per en Jordi Allà on sigui De fet, la ciutat diguem-ne que passen coses Vull dir, parlar... Baixa la natalitat, per exemple Baixa la natalitat Quina? En general o... La natalitat en general. En general? Sí. Per tant, vull dir, creixen menys criatures, neixen menys criatures. Neixen menys. Neixen menys criatures. Quin any estem? El 24? El 24. Hi ha algun llibre de ciencia ficció que diu que el 25 o el 26 quasi no et naixeran, no ho sé. Però aquesta és una realitat... És una realitat global, eh? A Girona, Catalunya, Espanya i Europa... Depèn de com tu mires això, si creixen pocs. Si tu mires, diguem, com a gironí, en neixen pocs. Si tu mires com a català, probablement també. Si tu mires com a, no sé, si vols dir espanyol o europeu, en neixen pocs, però si tu mires com a espècie... Com a espècie, hi ha prou biomassa humana, i per tant no ens hem de preocupar. Però ens hem de preocupar més com a espècie, també. I com a espècie ja... Jo crec que neixen masses i tot. Sí, jo crec que sí que neixen criatures. El que passa és que jo no penso ni m'ho miro de cap manera que tu has dit. Però a mi m'agrada mirar-ho perquè m'ho miro... Sempre m'ho miro com si fos l'ONU Llavors, el planeta són masses I totes les crisis alimentàries Totes les crisis humanes Totes les crisis migratòries Totes són per culpa de la sobrepoblació del planeta Per tant, jo crec que no neixi gent Jo crec que ja en neix i poden neix massa Perquè podem tenir un problema de sop De fet jaies Per això mateix I llavors tothom hauria de fer l'esforç perquè els llocs on hi hauria de néixer menys gent, en néixer menys gent, perquè hi hauria menys fams. I la culpa d'això, no, la culpa no la té ningú, la tenim tots, però una part de la responsabilitat d'això, i m'empipa dir-ho aquí, la té l'Església Catòlica, Pau VIè, ara no me'n recordo com es deia l'encíclica, que no va deixar repartir preservatius a Àfrica. I aquesta, que és el control de la natalitat. I aquest és clau, clau, clau, clau, clau. Vull posar un exemple. Per exemple? A Nova York, als anys 70, 60, 70, no sé si us veu, va augmentar molt la delinqüència. Es van canviar quatre coses de legislació de... control de natalitat legislació abortiva i una part d'aquesta sobrepoblació que provocava molta violència va baixar en picat les estadístiques això s'ha d'explicar molt ja ho sé però estem en una tertúlia és un tema complex aquest equilibri planetari O s'explica molt bé, cosa que els populismes no fan, sinó que més aviat distorsionen, no més aviat distorsionen del tot, o no s'entén això que expliques. Perquè això vol dir un reequilibri de tot plegat. Vol dir reequilibri de cultures, vol dir reequilibri d'ètnies i vol dir reequilibri de societats. I a vegades les societats es pensen que són tan tancades i que són tan monolítiques Que no es poden canviar. Això s'ha acabat. Sí, això s'ha acabat, però s'ha d'explicar molt bé que s'ha acabat, perquè hi ha molta gent que no ho entén, que s'ha acabat. Sí, però s'ha acabat això. És a dir, només jo aquest dia, aquest dia, estic parlant de fa 4 o 5 mesos, un dia estava passejant pel parc central i hi havia... 300 o 400 bailets, nens i nenes, asseguts a terra fent dibuixos. Li vaig preguntar de quina escola eren i molts eren de fer DAC, de llesançis. Bé, més de la meitat eren d'ètnies negres, moros... És que aquesta és la població real ara. Aquesta és la població real i això s'ha d'entendre i d'aquí 10 anys encara serà més incentivat i d'aquí 20 encara més... I em va passar una senyora, em va dir, ai, però ha vist vostè, ha vist que pràcticament no hi ha nens d'aquí. Dic, què vol dir això? Tots són d'aquí. Tots són d'aquí. Tots són d'aquí. Aquests són fills d'aquí. Dic, escolti, si li preocupa tant, potser els d'aquí que conillin més. Jo li vaig dir, si la meva filla no vol tenir fills. Dic, veu, ho veu? Sí, sí. Però, diria, aquesta és una realitat. És clar, aquest és un concepte que jo crec que l'hem de treure del cap. I pensat... I pensar que Catalunya serà com era sempre, i que Espanya serà com era sempre, i que Europa serà com era sempre, és a dir, mai ha sigut com sempre res. Una data, jo encara tenia el cap com estudiava, us ho recordeu, deixa'm-ho dir, quan estudiavam que es parlava que érem 6.000 milions en aquella època, es parlava de 6.000 milions de la població mundial. El 2022, el novembre 2022, era més de 8.000. Per tant, vol dir que en realitat, el que dèiem Badó és veritat, l'espècie, diguem-ne, ha criat més, hi ha més gent, som més gent, el que passa és que hi ha una gran desigualtat i això provoca... aquests canvis que estàveu dient aquest és un altre tema que deia el són d'aquí evidentment que són d'aquí però això no s'entén aquest tema és molt complex perquè tu vas tenir la sort d'aquests nanos que van a l'escola i que poden fer aquestes activitats però també hi ha un tema econòmic i en moltes parts del món aquests nens d'aquestes edats estan treballant en una fàbrica i tenen 5 anys el tema no és només religiós, és econòmic i és molt complex aquest tema de la natalitat quan deia religiós parlava del control de la natalitat àfrica que ha portat un problema sí, però no és només això perquè si tu vas a Cuba veuràs quin problema hi ha també quin problema hi ha, perquè és molt complex el tema de la natalitat i a Sud-amèrica veuràs què els passa a les dones que volen avortar víctimes de violacions és que és molt complex aquest tema de la natalitat molt complex i clar, jo també estic d'acord que no hauríem de ser tants, completament d'acord però aquest control previ on t'està? Hi ha un projecte humà d'això? L'ONU fa molts anys s'ho està treballant. Unicef hi està treballant molt. El que passa que el drama és que al món hi ha molts problemes. viure és problemàtic sí, però el que vull dir és que molts dels problemes que hi ha ara ara sí que entrem en un tren delicat un dels problemes que tenim és d'acord, tenim sobrepoblació què provoca la sobrepoblació? doncs que tens dèficit d'aliments tens problemes de subministrament d'aigua què provoca això? doncs guerres pel control de les zones de les aigües tot això que està passant a Kurdistan és pel control de les fonts tigris, èufrates, els alts del volant per què? és perquè hi ha aigua moltes de les històries aquestes són per aigua controls de collites controls de camps, controls de recs bla bla bla bla és que la cosa és molt complicada i Ara, ostres, és que és clar, bueno, no ens toca, nosaltres podem dir la nostra, és una cosa molt complicada, és molt complicada, però som, el planeta som masses i aquí ens pensem que som pocs, doncs no, jo dic que som masses. Però perquè ens ho mirem, perquè Europa o Occident s'ho mira massa etnocèntricament. Exacte. És a dir, que a l'Àfrica i a d'altres llocs de l'Àsia hi ha hagut problemes i que hi ha hagut fams, molta gent que ha mort, i que n'hi ha hagut, fa molts anys que n'hi ha hagut. El que passa, a Europa ni ens en assabentaven ni ens en volíem assabentar, al contrari, anàvem, dic Europa, dic Occident, el món occidental, anava explotant recursos d'aquests països en benefici de quatre del món occidental i en prejudici de tots els altres. I ara, quan aquesta gent han de marxar de casa seva i venen aquí, se'ls rebutja. Però, per tant, Europa, o Occident, diguem-ne, vivia molt tranquil·lament perquè... tapava els ulls la realitat que estava passant en moltes parts del món i que perquè no hi havia xarxes com hi ha ara no se sabia la gent que es moria, la gent que passava fam i les guerres que hi havia a molts llocs. Ara tot se sap i per tant el món és una sola cosa i decidís tenir sabent de les misèries que passen. I ens autoengallàvem amb dòmuns i coses d'aquestes així. La cosa s'ha d'anar reequilibrant, és a dir, si es reequilibrés no hi hauria tant d'accés. Totalment, és això. Aquest és el problema. És això. Per darrere de tot hi ha un interès econòmic perquè hi havia una part d'europeus que sí que sabien el que estaven traficant a l'Àfrica i a Sud-amèrica perquè traficaven amb persones per obtenir grans negocis. O sigui que hi havia gent que sí que ho sabia. El que passa és que no s'informava tothom. Això no tenia importància. Però hi havia gent que sí que sabia que s'estava manegant O sigui que és un problema molt complex, jo crec que darrere de tot hi ha una qüestió econòmica que no interessa, que no interessa regular moltes coses perquè econòmicament tampoc no... El que passa és que en Francesc Francisco abans deia una cosa, com parlava del dia que va anar a passejar al Parc Central i va veure la gent, els nens que estan a la FEDAC i va veure aquesta... Sí, sí, el sector, el FEDAC, que és les antigues dominiques de Sant Narcís, per entendre'ns, diguem-ne, i que també fan una feina que és lluable en el sentit que ara tenim una societat molt diversa. I el que he entès que deies, Francesc Francisco, i t'ho pregunto tu, però també l'Eugènia Embador, és això, és a dir, això està provocant tensions, està pujant a l'ultradreta... no ens n'adonem, no ens en volem adonar, és més fàcil fer veure que no ens n'adonem. El que està dient la Sílvia Uriols, sense cap mena de vergonya, diguem-ne. És aquest discurs que molta gent que no gosa, està dient la Sílvia Uriols, sense cap mena de vergonya, diguem-ne. És aquest discurs que molta gent que no gosa set anys en la Sílvia Oriol, sense cap mena de vergonya, diguem-ne. És aquest discurs que molta gent que no gosa set anys... La ràdio de Girona. Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família. A Girona, actuem per canviar la situació d'emergència climàtica. Canviem la banyera per la dutxa. Perquè res canvia si res canvia. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona. Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. L'alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina. La teva ràdio. La Gironina. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Per dir-ho d'alguna manera, el planeta continuarà, d'alguna manera o d'altra continuarà. El planeta és un sistema termodinàmic tancat. Es funciona amb els principis de la termodinàcia. Per si mateixa no té cap importància. Exacte, ho ha sigut, fa 165 milions d'anys hi van viure. 85 milions d'anys hi van a viure dinosaures, hi havia molta més aigua, hi havia molt més CO2, les plantes eren molt... de les tipulles bubinoses, bla, bla, bla, bla, però... i el planeta continua però el tema és un altre diguem que si volem continuar com a espècie ens ho hem de plantejar com a espècie i no plantejar com a catalans, com a gironins com a europeus, sinó que ens ho hem de plantejar absolutament com a espècie i com a espècie Clar, deixem-me posar un altre element, una mica de discòrdia, però abundant en tot això. És a dir, el tema de l'extensió, això pot semblar dur, però penso que és una realitat, eh? L'extensió de drets, l'extensió de la democràcia arreu del món, comporta... que tothom tingui, diguem-ne, més drets dels que tenia i utilitzi més mitjans dels que s'utilitza. Per tant, ara es pot utilitzar molt més l'avió que no pas fa 50 anys. 50 anys enrere, per anar amb avió, havies de tenir un cert poder adquisitiu considerable. O tu podies permetre un cop a l'any, o no gaires vegades, o depèn de què et dediquessis a la vida. Ara, per agafar un bol i anar-te'n a fer un viatge de dos o tres dies a qualsevol lloc, no costa gaire. Tot això... Tothom pràcticament té cotxe, tothom té pràcticament mitjans de locomoció. Tot això comporta l'extensió d'aquests drets, i espereu-vos que la Xina ho vagin fent més, i que l'Àfrica... Tot això comporta més... Bé, més producció, més problema. Per tant, l'extensió... És a dir, quan a Occident, torno a dir, quan Occident fruïa dels drets solet i la resta del món es feia fotre, no hi havia problemes al món, semblava. Ara que els problemes són planetaris, l'Occident diu, ai, som masses, hem de vigilar la pol·lució, sí, però vull dir, ens hem aprofitat nosaltres de recursos dels altres durant molts, molts cents anys, i ningú ha dit... També hi ha gent que fa discursos en aquest sentit i després no deixa d'agafar avions. Clar, i tant. És com aquells que es queixen a vegades dels turistes que venen a la ciutat i són turistes. Sí, clar, és que això estem en una contradicció permanent. Si només poguessin anar amb avió als rics, si només poguessin menjar segons què als rics, no hi hauria problemes, diguem-ne, de subsistència. Però ja saps que hi ha molta gent que no pot agafar l'avió i s'enfogar al Mediterrani, vull dir, això és una tonteria, no, això no és democràcia, perdona, això és consum. No, no, no, no. Consum d'estraler i tots ofens. Això augmenta aquesta necessitat No, perquè vivim en una societat de consum i tornant al consum i a un discurs que està posant molt que ens treuen els diners i tal és perquè hi ha gent que no pot viure ni treballant actualment i llavors li posen al cap que la gent que vindrà li donen diners i tu no tens diners per viure Això s'ha d'explicar que no és així Sí, s'ha d'explicar però qui ho entén el que no pot comprar menjar No sé si ho entén tan fàcilment, eh? Però la realitat és la que és. És un problema econòmic que és molt delicat i quan hi ha una situació econòmica dura com la que se'ns acosta no serà tan fàcil explicar-ho bé. Però per tant, la proposta quina és? La proposta quina és? Sí, doncs unes economies més igualitàries. Però això com es fa? Exacte, exacte. Clar, perquè només vivim consumint. Què hem de fer per arribar aquí? Com ens hem de remengar? És la primera vegada, jo crec, que parelles amb sous treballant no arriben a final de mes. Això està claríssim. Això no havia passat mai. Ah, doncs aquí hi ha alguna cosa que falla. Però, i ara què fem? Per tant, ara què cal fer? Doncs deixar de consumir tant, com a mínim. Però vull dir, com es fa això, diguem-ne? doncs això, clar, reduir una mica aquí ens hem posat a queixar-nos quan ens hem vist el problema a casa nostra quan el problema fa 100 anys que està existint i no hem patit fins que ens ha tocat a nosaltres i aquest és el blasme que jo faig i que hauríem de fer tots plegats vull dir, no ens hem queixat fins que ens han trepitjat el nostre peu quan hem vist peus que s'estaven trepitjant al nostre voltant no hem dit mai gaire res però potser nosaltres el trepitjàvem abans Nosaltres el trepitxàvem, nosaltres el trepitxàvem i no dèiem res. I no dèiem res. I ara que ens trepitxen el nostre ens queixem. Aquest és el problema. Sí, sí, aquí hi ha alguna anàlisi. Sí, però el creixement ha sigut molt lent, tot i que sembla ràpid. Quan dic el creixement lent, vull dir des del 18 fins ara. Doncs ara hem de fer el mateix fre... Perquè no podem frenar de cop. No, no podem frenar de cop. No, d'acord. Per què no podem frenar de cop? Perquè resulta que tota l'economia productiva està basada en el consum. Si de cop frenem Initex, si de cop frenem Apple, Samsung i les fàbriques de cotxes, tota la gent que pot consumir i que pot fer ja l'economia deixarà de consumir i fer ja l'economia i tindrem uns... posi mil milions de persones a l'atur de cop i llavors sí que la tindrem embolicada el drama que tenim és que, d'acord tenim una necessitat de consum i hem de frenar el consum hem de plantejar com s'ha de frenar el consum perquè el que no podem fer és frenar el de cop perquè si deixem mil milions de persones la cosa si ara està complicada encara ho serà molt més perquè vivim immersos en això No, jo no estic dient això, jo estic dient que d'acord, vivim immersos en això, però hem d'arreglar-ho, perquè resulta que el món viu d'aquesta economia. Bàsicament, viu dels serveis, i tothom té ganes no de viure dels serveis, sinó de viure amb serveis. Vull dir, tothom... A tothom qui ha tastat l'oci li agrada l'oci. A tothom li agrada canviar de roba sovint, a tothom li agrada anar a un restaurant i a tothom li agrada tenir els millors aparells. Aquesta és una profunda reflexió que l'haurem de continuar algun dia, però no avui perquè bàsicament ens estem acostant a les 11 del matí. Hem començat parlant de fires, hem parlat molt de la Devesa i hem acabat parlant de temes molt interessants i jo us ho voldria agrair. A tots tres, gràcies Francesc Francisco Busquets, gràcies Eugènia Cross, gràcies Salvador García Arbós. Nosaltres ara ens n'anem perquè són les 11. Gràcies. És dimarts 22 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. L'audiència imposa fins a 26 anys de presó als assassins de la infermera de Girona i 5 al matrimoni ideòleg de l'assalt. La sentència recull el veredicte del jurat, que va concloure que tots ells es van aliar perquè sabien que la víctima tenia diners. Radresa i Jacob, que n'era companya de feina, van ordir el pla per entrar a casa de la infermera, mentre que Morell i Pérez van ser els qui van executar i van acabar matant-la el 20 de setembre del 2020. Se'ls condemna per delictes d'assassinat, robatori amb violència a casa habitada i detenció il·legal. En matèria de responsabilitat civil, la sentència els obliga a pagar 110.000 euros d'indemnització. Els diputats gironins d'Esquerra fixen el campus de salut i la preservació del català com a reptes del nou curs polític. Els diputats d'Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya per Girona, Lalla Canigal i Jordi Viñas asseguren que fiscalitzaran al detall les actuacions del nou govern per garantir que no hi hagi retards en la construcció del nou treta perquè recorden que és un projecte estratègic per la salut i també un motor de dinamització econòmica en clau de país. L'associació Amics de la Devesa de Girona reclama treure les atraccions de fires de l'interior del parc. Arran de l'incendi de la setmana passada, que va afectar un remolc que acull una tòmbola, l'entitat assegura que les atraccions representen un risc per a les persones i el medi natural, perquè a la Devesa, diuen, no reuneix les condicions adequades per acollir el parament d'atraccions i parades durant la festa major. En un comunicat, l'associació es pregunta què hauria passat si l'incendi s'hagués declarat un dia de fires amb totes les atraccions funcionant i el parc ple de gent. Més de 700 persones van necessitar l'ingrés a la unitat d'ictus d'altoretat durant el 2023. Concretament, van ser 708 els ingressos de la unitat d'ictus d'aquest centre en el tractament d'aquesta afectació. La unitat, formada per 9 neuròlegs i professionals d'infermeria en formació específica, és l'encarregada de coordinar l'atenció d'aquests pacients i determinar el tractament més adient per minimitzar-ne les seqüeles. Amb motiu del Dia Mundial de l'ictus, aquest divendres, la unitat tornarà a fer ecografies de caròtides per comprovar l'estat de les artèries. Una trentena d'investigadors de la Universitat de Girona en el rànquing del 2% més influent del món. La llista dels investigadors més influents a nivell global elaborada per la Universitat de Stanford n'inclou 34 de l'UDG en la seva darrera edició. Aquest rànquing classifica els investigadors a través de cites, índex i una àmplia gama d'indicadors bibliomètrics. El llistat inclou investigadors d'àmbits tan diversos com les ciències mèdiques, l'enginyeria o les ciències socials. I en esports, el Girona juga gran part de les opcions de la Champions avui amb un Téléví contra l'Esloven de Bratislava. I ho haurà de fer amb un equip de circumstàncies després que ahir Michel confirmés una nova baixa, la de Belruïz, que no hi podrà ser per unes molesties físiques, i les de Mishu i Juan Carlos, que no estan inscrits. I pel que fa el temps, avui dia amb sol i núvols i amb màxima de 21 graus. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Som la teva veu. Som la gironina. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet. La Gironina.