La tertúlia de Girona FM
Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau
Subscriu-te al podcast
La tertúlia de Girona FM del 21/10/2025 amb Clara Jordan, Xavier Pi i Marta Rodríguez
Avui amb Clara Jordan, Xavier Pi i Marta Rodríguez
Panorama general
Tertúlia centrada en les Fires de Girona, amb molta memòria personal i crítica constructiva; gir cap a la precampanya municipal (tensions dins del govern, possibles candidats) i un bloc sobre seguretat, immigració i el vot de càstig. Final amb el debat del canvi de nom de la Plaça del Carril/Poeta Marquina.
Fires de Girona: records, present i programació
Experiències i memòria de ciutat
- Els tertulians comparteixen records generacionals de les Fires: atraccions icòniques (el làtigo, autos de xoc, toro mecànic), el tiro, i la socialització adolescent.
- Canvi de cost i durada de les atraccions: preus disparats i viatges més curts que abans.
- Nostàlgia gastronòmica: quan menjar un “perrito” era sinònim de Fires i els primers Frankfurts a Girona.
"Fires era sinònim de llibertat per voltar la Devesa; després, barraques i, amb la mainada, tornar a les atraccions."
Pregó, “Fires d’abans” i El Galliner
- Pregó a càrrec d’El Galliner: reconeixement merescut a una entitat clau, però amb precari temporal de seu.
- Millores logístiques per a la premsa durant el pregó (canvi d’ubicació al balcó).
Tradició i programació
- Girona no té el mateix “embolcall” ritual que altres capitals (La Mercè, Santa Tecla): aquí, l’ofici de Sant Narcís ha estat el gran acte clàssic.
- Tradicions consolidades: havaneres a les escales de la Catedral, pilars dels Marrecs, sardanes.
- Debat musical: cartell amb electrònica vs. orquestra La Maravella; curiositat per la “nit electrònica” amb Jordi Roca com a DJ.
Religió i institucions: l’ofici de Sant Narcís
- Discussió sobre la retirada de l’ofici del programa oficial (Ajuntament aconfessional vs. pes cultural de la tradició).
- Polèmica recent: nota del bisbat crític amb un cartell de Sant Martirià a Banyoles.
- Consens: la ciutat és plural; normalitat institucional si hi van regidors però no l’alcalde.
Precampanya a Girona: moviments i perfils
Govern i tensions
- Tons de precampanya: més vídeos, resums setmanals i marcatge de perfil de Guanyem i Junts; ERC més continguda per qüestions internes.
- Votacions que evidencien diferències: padró, fires, foto del rei.
- Estratègia: cadascú “capitalitza” la seva àrea (ex.: Fires i adjudicació d’atraccions).
Candidatures en joc
- Guanyem: incògnita sobre si Lluc Salellas pot/vol repetir; manca d’“hereu/va” clar després d’una baixa per salut.
- Junts: s’intueix que podrien repetir candidata.
- ERC: pendent de resoldre qüestions internes.
- PSC: debat sobre el retorn de Sílvia Paneque. Pros: alt coneixement de ciutat, xarxa intensa amb entitats, i “momentum” oportú. Contras: encaix amb el càrrec actual de gran responsabilitat.
- Possibles noves entrades: previsió d’Aliança Catalana amb més d’un regidor; el candidat podria importar poc a una part del seu vot.
Seguretat, immigració i el vot de càstig
Percepcions i xarxes
- Marc explicatiu del creixement de l’extrema dreta: enuig per serveis col·lapsats i percepció d’abandonament; les xarxes amplifiquen casos puntuals i alimenten la por.
- Exemples: àudio real sobre una violació a Tomàs Mieres i un altre text viral amb afirmacions falses.
Girona: una ciutat segura?
- Tesi: Girona no és globalment insegura, però hi ha punts crítics (Tomàs Mieres, Ferran Puig) on s’han d’aplicar solucions coordinades (policia, Ajuntament, justícia).
- Estació: acampades de persones migrades des de fa mesos; denúncia d’una situació indigna tant per a ells com per la ciutat; debat entre capacitat de serveis i voluntat política.
Judici mediàticament invisible
- A l’Audiència de Girona, judici per un assassinat amb tortures a una jove de Ripoll:
- Fiscalia demana presó permanent revisable (i penes addicionals). - Defensa al·lega consum de drogues; indicis apunten que la víctima no n’havia pres.
- Denúncia de la Marta: cobertura mediàtica insuficient malgrat la gravetat del cas.
"L’informe forense és com una galeria dels horrors."
Plaça del Carril vs. Poeta Marquina
- Consulta no vinculant a veïns i comerços; la Comissió de Nomenclàtor decidirà.
- Tendència detectada: rebuig al canvi per la paperassa i impacte pràctic, més que no pas per convicció toponímica.
- L’Ajuntament diu que el DNI es podrà actualitzar quan toqui; dubtes sobre impacte real en negocis, escriptures i proveïdors.
- Ús real: la majoria hi diu “Plaça del Núria”; el Poeta Marquina és poc reconegut popularment.
Seccions de l'episodi

Benvinguda i plans personals per Fires
Presentació dels tertulians i com afronten les Fires d’enguany (treball, famílies, tradicions personals).

Records i evolució de les Fires
Memòries intergeneracionals: menjar emblemàtic (perritos/Frankfurt), preus i durades de les atraccions, socialització i atraccions mítiques.

Pregó, “Fires d’abans” i El Galliner
Reconèixer El Galliner mentre pateix precarietat de seu; ‘Fires d’abans’ amb Jordi Almau; millores logístiques per a la premsa.

Temps, calendari i muntatge
S’inicia amb calor i acaba amb fred; els firaires arriben de Banyoles; estat del muntatge de grans atraccions a la Devesa.

Atraccions mítiques, incidents i socialització
El ‘làtigo’, l’‘Enterprise’ i els ‘autos de xoc’; algun accident antic; el ‘toro mecànic’ i el joc social adolescent.

Tradició gironina vs altres festes majors
Girona té menys ritual medievalitzat que altres ciutats; havaneres a la Catedral, pilars dels Marrecs i sardanes com a elements propis.

Cartell musical i ‘nit electrònica’
Desconnexió generacional amb alguns grups; interès per l’orquestra; curiositat per Jordi Roca com a DJ a la nit electrònica.

L’ofici de Sant Narcís i laicitat
Debat sobre treure la missa del programa; paper del bisbat (polèmica cartell de Banyoles); normalitat si hi van regidors però no l’alcalde.

Precampanya: marcatge de perfil i tensions
Augment de la comunicació política; diferències visibles a votacions (padró, fires, foto del rei); cada partit ‘signa’ la seva àrea.

Qui serà candidat? Guanyem, Junts, ERC i el PSC
Guanyem sense relleu clar; es dona per fet que Junts podria repetir; ERC amb deures interns; debat sobre el retorn de Sílvia Paneque.

Aliança Catalana a l’horitzó i el factor Rivas
Previsió d’entrada d’Aliança Catalana amb més d’un regidor; el candidat podria importar poc; activitat i projecció de Carles Ribas.

Acords de ciutat vs oposició sistemàtica
Crítica a la polarització i al ‘no’ per defecte; cas de la taxa d’escombraries i targetes dels contenidors; PP s’absté, PSC i Vox en contra.

Per què creix l’extrema dreta?
Enuig per serveis col·lapsats i percepció d’abandonament; xarxes que escampen por; casos reals i bulos (Tomàs Mieres vs textos falsos).

Seguretat i immigració a Girona
Ciutat globalment segura amb punts crítics (Tomàs Mieres, Ferran Puig); acampades a l’estació com a problema humanitari i d’imatge.

Judici per tortura i assassinat a l’Audiència
Cas extremadament greu (jove de Ripoll); fiscalia demana PPR; defensa al·lega drogues; queixa per poca cobertura mediàtica.

Plaça del Carril vs Poeta Marquina
Consulta no vinculant; veïns reticents per paperassa; Ajuntament minimitza l’impacte, però hi ha dubtes reals per a negocis; ús popular: ‘Plaça del Núria’.
Bon dia, entrem en Temps de Tertúlia, Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest dimarts, dimarts de fires, de l'espera de les fires, divendres hi ha el pregó, i de les fires i de les coses que passen per la ciutat, i el que ells vulguin en parlarem amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Valmes. Avui 3 periodistes, 3 companys, 3 amics amb els que passarem la vista a la ciutat. Clara Jordán, molt bon dia, què tal? Bon dia, molt bé. delegada de Catalunya Ràdio Girona, com va tot? Prepara't per fires, perquè fires sempre són fires, i per una raó o per un altre, professional o personal, sempre hi has de pensar-hi, no? Sí, aquest any més professional, perquè les fires no les viuré a Girona. Aprofitem aquest pont aquaducte que fan a les escoles per fugir de Girona. Un dia de fires farem. Així fa com els gironins de B davantes que marxaven els dies de fires. No, això ho fan ara per temps de flors. Per fires encara els que tenim mainada encara hem de complir. Molt bé, doncs que sigui... Però aquest any me les estalviaré una mica. Que estigui bé, que estigui bé el viatge aquest, aquest pont equaducte del que parlaves. Marta Rodríguez, molt bon dia. Jo sí que seré aquí. Ui, bon dia. Jo sí que seré aquí. Periodista del País IDFE i de llarga trajectòria, que es diu, el que vol dir que ens comencem a fer gran. Sí, sí, tinc una edat. Tu estaràs aquí i, a més a més, tu les fires tens una visió, si m'ho permets, privilegiada, diguem-ne, sobre la visió de les fires. No me n'escapo. No, no, estic una mica rodejada, però vaja bé, bé. Molt bé. Xavier Pí, delegat de la CN, molt bon dia, què tal? Bon dia, bon dia, bé, bé. Tu ets de fires o teniràs el teu retir allà que em llongui i t'ho miraràs de lluny? Jo soc de fires quan els nens m'ho demanen, no? Què és el que passa, no? Què és el que passa, sí. El que has de gestionar, bàsicament, a quantes atraccions poden pujar i aquestes coses. Sí, perquè els preus també són els que són i el que portem a les butxaques també marca una mica la disponibilitat. Ara no sé si és més difícil de gestionar quan tenen aquesta edat i has de mirar els diners que es volen gastar i no, o ja quan es fan una mica més grans i llavors has de gestionar horaris... i begudes de més o de menys a la zona de barraques. A mi els meus són molt grans i ja no m'ho demanen. A mi m'ho demana l'home. És ell el que vol anar a fires. És de Girona de tota la vida i suposo que això es porta a la sang. A mi la meva dona no m'ho demana. Home, l'entrepà de llaman formatge, barraques, el dia que sigui s'ha de fer. Es nota que sou joves, eh? A la nostra edat, el gran queda quan arribessin les fires a part de les atraccions. Mudar-te, no? Posar-te la roda. No, mudar-te tampoc perquè... No era pas a Sant Narcís. Però no s'havia d'estrenar un abric o alguna cosa? Bueno, et posaves l'abric, però l'abric podia ser el mateix durant 7 o 8 anys, eh? Vull dir, a mesura que anaves fent gran, llavors passava. Però un dels grans que és que a vegades a la gent més jove li sorprèn moltíssim és que Fires era sinònim de poder menjar el que en aquella època en deien un hot dog o un perrito caliente, encara no se li deia a Frankfurt. Això sí que som jove, eh? Perquè no hi... Només per Fires. Clar, no hi havia Frankfurt. No se'n venien a les botigues i no... El primer Frankfurt de Girona va ser el 1973, que va ser el... El cònic de la Gran Via, i després es va posar el got a la Rambla, el niu al carrer Nou, i llavors ja, diguem-ne, tenies accés a Frankfurt i hamburgueses, però que en aquella època no era normal. Esclar que jo vinc d'una època que les hamburgueses a les carnisseries em deien bistec rus, eh? Vull dir, encara en alguns llocs li diuen. Ah, sí? És veritat. Ara sé d'on ve? Un rus? Un rus? jo compro en un lloc que hi posa rus rus de moltes coses, rus de no sé què, rus de... ah, mira, veus? l'he descobert d'on ve el rus que passa que això a les fires, ara que hem entrat per aquí, vull dir, és allò que tu mires de diferent manera, sobretot els que som de Girona, és a dir, que de petit anaves a les atraccions quan ja tenies una edat per anar sol, la llibertat aquella de voltar per la Devesa, que total era voltar per la Devesa o anar al certamen després venien les barraques que es van inventar... Sotavies? I després, primer sotavies, sí, sí, les que per nosaltres són les barraques autèntiques. Sí, sí, sí, el canvi a la copa va ser un trauma. Jo això no ho vaig viure, eh? Ja, ja, ja. El canvi a la copa va ser un trauma. Després ve el canvi, el canvi que és que tornes a les atraccions en veïnada, diguem-ne, no? Els que... No tornes que ja no vas a les atraccions, perquè ja s'han fet grans. Sí, però els preus s'han multiplicat considerablement, perquè jo me'n recordo quan jo anava a fires... Mil pessetes en tenies per un parell de dies i ara mil pessetes que serien sis euros en una tracció. En una tracció topològica. I els preus s'han multiplicat i són inversament proporcionals al que dura el temps de l'atracció. També tens raó, sí, sí. També és veritat, hi havia el temps dels cabellitos, el temps de pescar ànecs, el temps de... El tiro, encara funciona molt bé el tiro. I després ja, com et feies una miqueta més gran, hi havia altres coses, després van aparèixer els camells. Això anava a dir, els camells hi eren? Els camells, sí, i quan nosaltres érem petits existien els camells, sí, sí. Déu-n'hi-do. Jo només anava a disparar. Algú és molt petit. Només teníem... Només teníem el tiro. No sé per què no em sorprèn. No tinc molta punteria, que quedi clar. El destí estava marcat, eh? Vull dir, el destí estava marcat que et series perillis de successos. L'arma sempre ha sigut el meu. Claríssimament. I com el sabeu, aquestes fires, a nivell, per exemple, que us ha semblat el Paragoner, o demà que Jordi Dalmau farà allò a les fires d'abans, aquest recordatori que es va començar fa 3 anys, per la cara que estan fent la Clara, i sobretot en Xavier, deixem-ho dir així, em penso que no sabeu ni què és el senyor Jordi Dalmau, 97 anys. Jo ho sé, perquè van enviar una nota de premsa que deia que explicaria les seves vivències de fires, no? És el tercer any que es fa, el primer any jo va fer-ho Narcís Comadira i l'any passat la poetesa Isabel Oliva Pret, si no recordo malament, i aquest any en Jordi Almau. I el pregó, què us sembla? A mi m'agrada que sigui el gallinet, però també és curiós, no sé si formés part del gallinet estaria contenta o diria mira, perquè justament estem en un punt en què els han fet fora d'on estaven i ara estan en una seu provisional els maristes i encara sense data per poder anar a la seva seu definitiva. Que serà la boneta. Tu estàs lluant, tu estàs lluant una entitat pel bé que fa la ciutat, per la importància que té tant per la mainada com per la gent més gran a nivell artístic i que ha sigut, diguéssim, el niu i el naixement de molts actors i actrius a la ciutat i en canvi estan en precari. Està molt bé que els reconeguin, però això s'hauria de veure també a nivell administratiu, entenc, cuidant-los una mica més i no fer-los estar en aquesta situació. Jo trobo que és de justícia, que se la reconegui, precisament pel que han passat durant aquests mesos, de precarietat i de dir, ostres, on tenen? Però continuen a precari. No, però és que precisament qui els ha fet fora no és l'Ajuntament. No, no, no. És la Diputació que va dir, escolteu, si us acaba el lloguer heu de marxar d'aquí. Que sí que l'Ajuntament podria haver insistit una mica més. Però i qui és que els fa la seu nova, de la qual depenen? Sí, clar. L'Ajuntament, sí. És aquí el retard, eh? Perquè si les coses seguís... Jo crec que aquesta data de marxar de la Casa de Cultura ja estava marcada al calendari, no ha sigut d'un dia per l'altre. Sí, però l'UNET, amb tots els respectes, ja veurem a veure quan l'adequen. ja, ja, per això t'ho dic no està bé que sigui el galliner ja veig que pobrets amb el que estan patint val bé que sigui el galliner a veure què ens fan, no? divertit ho serà jo crec I està molt bé perquè han canviat per la premsa, pels periodistes que han de seguir el pregó, han canviat l'ubicació i això és molt d'agrair també. Sí, perquè estàvem amb una tarima, no? Sí, sí, el problema no era la tarima, el problema era arribar a la tarima, a veure si amb el balcó s'arregla una mica la història i entrar i sortir serà una mica més fàcil de no pas el que era fins ara. No sé què dir el tarima. La tarima i l'entrada a l'Ajuntament no estan gaire lluny, eh? No, no, el balcó de davant de l'Ajuntament. Ja estem fent gremialisme aquí, eh? Ja posats. Posats a fer i posats a demanar perquè no hem de demanar també nosaltres. Déu-n'hi-do la quantitat d'actes i d'històries que es fan durant les fires, n'hem parlat aquests dies. I a més es complirà la tradició de començar fires aquests últims anys amb sandàlies, i en canvi a principis de la setmana següent s'augura una baixada de temperatures i per tant recuperar l'abric. No serien fires si no fos això. Vosaltres també teniu el record aquell de la fred que feia per fires? i més si anaves a barraques amb aquella humitat amb aquella humitat el paf a més plovia sempre un dia o altre ara més comitat i altres sensacions quines, quines no, no ambientals sensacions ambientals el que passa a barraques queda barraques exacte Està prou bé. No, no, dono la impressió que seran 10 dies ara que l'Arnau que el tenim aquí ha aguantat estoicament les fires de Sant Martirià de Banyoles que van acabar ahir, que era festiu a Banyoles, i és allò que s'empalmen unes amb les altres. Avui ja, diguem-ne, els firaires que hi havia a Banyoles ja deuen estar a camí tots de Girona i, per tant, ja es deu haver omplert el pàrquing de la Copa, que ja fa dies que està tancat i que no s'hi pot aparcar. I vam anar a passejar, ja estaven muntant, la majoria de parades estaven ja més o menys instal·lades. Sobretot aquestes més grans que necessiten més estona, tot i que a la Nòria, per exemple, el diumenge encara no havien començat i em va sorprendre perquè penso que és el més complicat de muntar. No et sabria dir, però totes aquestes coses a mi se me fan complicades, diguem-ne, perquè, bueno, porten molta gent i suposo que... L'Ala Delta fa dies que està muntant, eh? L'Ala Delta, sí, al costat del rató amb acilon. No, ja no sé tant. Diu menys. Vas anar a fer una inspecció sobre terreny del muntatge de fires. No, vam anar a caminar... Ens vam trobar a la cursa del carrer Nou, que no vam anar a fer, ja vam anar... Bueno, evidentment... Aprofitant, no? Evidentment, amb el nen volia anar a inspeccionar, i el làtigo també, que el làtigo ja hi pujàvem nosaltres quan érem petits, i allà continua... Era una mica allò, el sal aquell de nen adolescent, eh? Exacte. El làtigo un dia es va deixar anar una olla d'aquelles, no? Un any? No el recordo, podria ser, però hi ha hagut anys que hi ha hagut algun petit accident. Recordo tu, a començaments dels anys 80, que l'alcalde Nadal feia molt poc que era alcalde i que una de les persones que va resultar ferida va ser la seva filla. Era l'Enterprise, jo me'n recordo, perquè la filla de l'alcalde té la meva edat, i per tant recordo aquell moment que era l'Enterprise, que era com una nòria que estaves avall I es quedava recta i anaves cap per ball una estona i es va quedar així molta estona abans no va tornar a baixar. Jo no era gaire d'aquest tipus d'atraccions, excepte si era imprescindible per altres tipus de bons, diguem-ne, però jo preferia el tiro i... No, no, jo tampoc volia anar-hi, però també vaig acabar pujant-hi per un batre rons. Sí, sí, és el que acaba passant. Els autos d'això, que era el millor? Ah, això també, sí. Ui, pels que tenien malament les cervicals, no, eh? Era el millor. Però en aquella època no sabíem ni què eren les cervicals. Hòstia, jo sí, eh? Man... Jo alguna DNA hi vaig cessar i em pensava que era una cosa innocua. Home, era un gran lloc de socialització. És el que anava a dir, si vas i caminant per això, a socialitzar, quan eres petit i algú et feia gràcia, anaves allà a xocar, a veure si sorgia del cop alguna flama o algú així. Et va funcionar, no? no, no, ja diria que tot són tècniques tot són tècniques sí, sí, no home, però són anys divertits els que passen diguem-ne, aquella època hi havia esclar, quan jo era petit que és molts anys abans que vosaltres només hi havia les fires i les fires es tractava d'anar donant voltes a la d'Avesa i en un moment determinat entrar en el certamen que era gairebé un clàssic però que, bueno, i sortir quan eres petit ple de papers que no et servien per res i polígrafs i carmels exacte, sí, sí I no us agradava el toro salvaje o no sé com es deia? Jo m'hi pujava molt aquell, aquell que havies de mantenir l'equilibri sobre un toro. I he pujat de més gran amb la meïnada. Sí, això encara hi és. No hi puges mai, Xavier Pit, i t'hi diria bé. Això t'ha servit d'experiència. I tant, guardo l'equilibri. Guardo l'equilibri. Allò, du mal, eh? Vull dir-ho. Déu-n'hi-do, no, però són, bé, són això records de fires, ves a saber, ves a si l'Ajuntament manté encara que això de les fires d'abans, ves a saber si algú de vosaltres d'aquí 30 o 40 o 50 anys us demanen que els recordeu com eren, no? Vull dir... A mi val més que no em doni res d'aquí a 50 anys o 40 perquè no crec que estigui per contestar gaire res. Pot ser un perill, eh, de tots els modos, que anem a algú de nosaltres a explicar el record. No, no, un perill, no, jo estaré sota terra o sota, no sé on seré, però... No, home, no, només faltaria. Escolteu, hi ha altres coses, eh? Si voleu, parlem de la situació. Si voleu, podem continuar parlant de fires. No, el que anava a dir de fires és que a Girona som a la ràdio, que hem de parlar, a més, van seguides de Santa Tecla, la Mercè i les fires de Lleida, que no sé. Allà tenen moltes tradicions. Sant Miquel, no? Sant Miquel. No sé si... Venia a la fira de Sant Miguel de Lleida, però no sé si és aquesta la gran fira. Llavors, quan fem el tema... Quan parlem d'això a la ràdio i fem el seguiment, que si el seguissin, no sé què, puja a l'àliga, baixa a l'àliga... Tenen com tota una parafernàlia de tradició que aquí a Girona no hi és. És a dir, aquí a Girona el dia gran de fires és anar a missa. No hi ha, sí que hi ha la Cercavila el primer dia, però no hi ha tot aquest embolcall de no sé què, no sé quantos, aquesta tradició més medieval, si vols, que nosaltres... Has d'estar intentant crear aquesta tradició que costa entre la lluita entre els Salmieri i els Agullana, però és una cosa de fa pocs anys. Jo crec que aquí a Girona no existeix això. Jo crec que hem tingut sempre un tarannà o més avorrit o més d'allò, igual que per Carnaval aquí a Girona mai hi ha hagut res de la vida. Avorrit. i tothom s'anava cap a la costa, doncs amb les festes, a mi em fa gràcia, quan parlem de la Mercè o del Santa Tecla... Alguns carnavals a l'antic avalló d'esports de la Devesa, que també són memorables, però això forma part també de... I la plec del cargol de Lleida. Sí, sí, sí, però dic més aquesta tradició, eh? Aquí anem a Camllong, a menjar cargols, que és diferent, eh? No. el de pujo a l'escala, baixo a l'escala, faig no sé què i Girona no tenim això ja tenim és el dia del pregó no, però a Girona no tenim aquestes tradicions no és només Girona, és una mica tot Catalunya el fem en un camp de futbol, amb tots els meus respectes som una afició bastant avorrida o poc manifestadora tenim aquest tarannal gironins com més freds no? Però tot i així, hi ha coses que s'han acabat convertint en tradició. Ja sé que no serà el que estàveu pensant ara mateix, però les abaneres de terra endins, que ja fa dècades que es fan a les escales de la catedral. Sí, però això són aquestes comportades. Igual que la pujada del pilar dels marrells, que és molt... El por maragall que canta, els pilars de quatre dels marrells que pugen per la catedral... I les sardanes de la plaça no sé. Sardanes que han tingut i haurien de continuar tinguent un... un gran seguiment perquè realment ho fan molt bé, però sí, sí, és veritat però sí que hi ha tradicions, per exemple, criticar la programació dels concerts de fires allà de les barbanques, això ja... Els concerts de fires? Els bots, però els bots... En els concerts, on jo m'he fet molt gran, em sembla, perquè em sembla que no conec cap grup. No és pas veritat, no és pas veritat. En conec un. Ahir tothom deia, no conem ningú. La Dut Bim Bang no la coneixen. Sí, la Dut Bim Bang, la Fúmiga també. La Fúmiga no. Hi ha Ginestà. Ginestà, hi ha un grup d'aquests importants, que ara me'n recordo, és que no surt boos. Jo sé que diumenge... No, a mi també em surt boos, però tampoc deu ser-ho. Diumenge, un dia diversiones, bé. I diversiones. Aquest sí, és el que conec. Sí, sí, sí, ja... Ja es veu que uns grups de música electrònica que són meravellosos, però que a mi no m'interessen absolutament res, perquè això també va amb la data, pot passar, és a dir, hi ha gent que no interessa la meravella, que també actuarà per allà a la vora casa teva, anar a la... es torna a posar l'embalat però per exemple a mi m'interessa més la meravella que no la música electrònica que per cert aquest any hi haurà un nou dijoc i una nova estrella mundial que es presenta aquí que és en Jordi Arroca el pastisser que punxarà punxarà a la nit electrònica un altre tema aquestes coses són les que fan gràcia a les grans capitals sí exacte El que passa és que allò sí que és veritat, i a més la Clara ha dit una cosa que també hi ha gent que no entén, és a dir, una de les grans tradicions de fires era anar a l'ofici de Sant Narcís, la missa en la qual bisbes anteriors havien dit coses molt interessants, no sé si el bisbe actual, que és molt discret... Bé, molt discret, però per exemple, vàrem fer aquella nota al bisbat, no dic al bisbe, sobre el cartell de Sant Martiriac. Em va sorprendre. A mi també, perquè jo quan vaig veure ell dic, a veure què han fet aquests animals de banyoles de barraques, i quan vaig veure el cartell em va semblar... Em va sorprendre que el bisbe d'ara, que sembla més aviat modern i tal, fessin aquesta nota. Realment em va sorprendre. Però ho mana tot el bisbe, segur? No, això va ser el bisbat, eh? No hem de parlar del bisbat, però jo crec que no es mouen gaire les coses allà. El treball era un sant amb ulleres de sol, no? Sí. No sé què més. I portava un martell amb una mà. I deia alguna cosa així de anem a barraques deixant-nos d'hòsties o alguna cosa així. Però bueno, la paraula hòstia es pot interpretar de moltes maneres i per tant no necessàriament, diguem-ne, és una blasfèmia que es deia abans, eh? Vull dir que no és. A mi em va sorprendre. I sou d'ofici, per qüestió d'ofici vostre? Per qüestió d'ofici, sí O sigui, per tema, des de dir, com a periodistes us ha tocat cobrir-ho Jo hi he anat molts anys i n'he fet algunes quantes cròniques Sí, sí, sí, a mi m'ha tocat, sí De petita no, perquè per la feina que tenien els meus pares Justament el dia de Sant Narcís era un dels dies que es treballava més I això ens hostalviàvem però per anar a l'ho fer, sí en cas dels teus pares anava a menjar pollastres a l'Às i que la vas a la romana més que a Frankfurt, que jo deia abans però tocava treballar el dia de Sant Perfires era l'època més gran de feina i a missa sí, i hi ha molta gent que té tradició d'anar-hi, allà amb el cotó i anar a buscar el cotó pel mal d'orella no sé si jo vaig per la cervicals, Marta no ho sé, jo aquesta tradició no la tinc he arribat tard he arribat tard No, no, però ho és, escolta, qui és, si tinguéssim en fons, podria fer una dissertació sobre el tema Sí, però l'Ajuntament actual ja fa un parell d'anys que... Ho va treure el programa, que és una d'aquestes coses que a mi em va costar d'entendre, perquè una cosa és que no hi vagis, que em sembla perfecte, o que hi envies a qui creguis que hi hagi d'anar, perquè sempre hi han anat regidors de Guanyem, eh? Que no hi hagi l'arcalde no és una altra cosa Però amb els anys, és a dir, esclar, ara sí que me remuntaré a la història i a l'ofici de Sant Narcís fins al 1977 o 78, jo crec que els últims anys ja no tant, el consistori en ple anava a l'ofici vestit amb xaquer i amb barret de cop alta. És a dir, això no tenia cap sentit des d'aquell punt de vista quan a les primeres eleccions democràtiques l'arcalde Nadal van decidir que això ja no tocava, evidentment ja no portaven ni espací ni... no sé si era com es diu allò... Un frac, un xaquer, un frac, no sé exactament què era. El de la cua llarga és frac. I el barret de cop alta, que això no tenia cap sentit, evidentment es va deixar de fer, però, per exemple, l'arcalde agnòstic declarat va decidir anar-hi i ho van fer. I els altres arcaldes ho havien mantingut aquí. Amb l'arribada de Guanyem van voler marcar això, però els regidors de Guanyem i van, els regidors de l'oposició i de l'equip de govern i van per tenir una certa normalitat i no passa res, diria jo. Jo, de fet, quan van... Enviar la nota de premsa a la programació de Fires. Vas mirar. Vaig mirar i vaig trucar a l'Ajuntament i els vaig dir, escolteu, on és la missa? I la resposta va ser, és que sabíem que ho demanaria. L'acte central de les Fires de Sant Narcís... És la missa, també, saps? I van dir, no, no, és que sabíem que ho demanaríeu. Bueno, és que... Bueno, són aquell... I més després de la polèmica que hi va haver-hi arran d'això, no? Que ho van treure i van posar-hi actes altres ciutadans, o no sé com van... on t'ho van encasellar. I això que, per exemple, l'arcalde i el bisbe moltes vegades van junts a treballar perquè viuen més o menys per allà mateix i a vegades es troben i van. Vull dir que és una qüestió que bé, que es pot portar, però... aquests temes molt gironins, que de fet no sé si afecten molt a la gent o no afecten molt a la gent. Home, segur que hi ha una part de la població que sí que li ha afectat, perquè recordem que hi ha gent que sí que hi va a missa. Sí, sí, sí, encara n'hi ha, sí, sí, però també és veritat que estem en un estat aconfessional, en teoria, que alguns diuen laic, no, no estem en un estat laic, estem en un estat aconfessional, que no és ben bé el mateix, però bé. Bueno, és igual, quan hi hagi un canvi d'alcaldia suposo que tornaran a posar-ho, això... Ves a saber, aquestes coses no saben mai. Ja ho veurem. Ja no, no, segurament. Però sembla que tinguis molt clar que hi haurà un canvi d'alcaldia. Ah, no, no, no, no. Ai, valga'm Déu, no, no, no. Poso Déu, ara que ja que estem al temps. Voleu parlar una miqueta? Perquè estem a... Un any i mig. A un any i mig. Jo diria 18 mesos, anava a dir 18 mesos, però estem a un any i mig i estem a un any que s'engegui tota la maquinària si és que no està engegada ja, diguem-ne, no? No m'hi facis pensar. No, a mi m'ha vingut mal de cap de cop. Sí, a mi també. Tothom està marcant ja posicions. S'està veient només si fas un seguiment a través de les xarxes socials, dels perfils, dels partits que hi ha a l'equip de govern. De cop i volta han aparegut uns vídeos i uns resums setmanals que hem fet aquesta setmana i que hem deixat de fer. S'ha acabat la pau. Sí. que fins ara no hi havia i diguéssim que no sé si és guanyem que han fet com un plus en els seus vídeos i fan fins i tot una escenificació amb una persona han fet un plus tots es nota aquest punt d'inflexió en plan posem-nos les piles potser és el canvi de coordinador municipal de comunicació no? Ah, mira, podria ser. L'he feta perquè féssiu aquesta... Aquesta cara que no es pot veure. Però també es mou molt, Junts, Esquerra... Bueno, Esquerra no tant. Esquerra té els seus problemes. Esquerra ha d'acabar de definir-se, diguéssim. Però sí que és veritat que junts hi guanyem, és el que diu la Clara, estan clarament marcant perfil i perfil diferenciat, tot i estar dintre del mateix equip de govern. Es va notar amb la votació del Padró, crec que va ser aquella moció que va presentar el PSC i que, diguem-ne, junts no hi va donar suport, en canvi els altres dos grups de l'equip de govern sí que ho vàrem fer. I ara que parlàvem de fires, amb el vot de fires també va haver-hi una desmarcada important. I també amb la foto del rei. Bueno, ara ja hi haurà desmarcament en tot, perquè ara les posicions, si s'han de quedar clares, ara serà tot el got, la tassa i tot el que vingui. Vull dir que últimament hi ha hagut algunes discrepàncies que jo crec que s'intensificaran una mica més, sobretot a partir de l'any que ve, que és que quedarà ja un any per les municipals, i també veure què passa amb l'equip de govern, perquè... Clar, encara no ho sabem, encara és un incògnit... Què en penseu? Fem una mica de... Ja sé que sou periodistes i sou de les persones més ben informades de la ciutat, però hi ha coses que no es poden saber, és a dir, no podem saber si l'equip de govern es trencarà o no, però sí que podem pensar qui ens diu el nas sobre tot això. Jo si es trencarà o no, no ho sé. El que sí que veig és el que deia abans, que cada vegada hi ha perfils més diferenciats i que quan parles amb gent de l'equip de govern o que està al voltant d'aquest equip de govern, veus que cadascú s'encasella molt amb les seves coses. A vegades sí que hi ha com vasos comunicants, en el sentit de dir, no sé, a la comissaria, per exemple, de Santa Eugènia, quan la van inaugurar, allà tothom es va sumar, visc aquesta comissaria, ho hem fet nosaltres, no sé què. Però sí que hi ha moltes àrees que es van compartimentant cada vegada més i que la persona que les porta surt molt més a explicar el que s'està fent. Sí, avui mateix hi ha una compareixença de la Gemma Geis per explicar com s'ha fet l'adjudicació de les atraccions de fires perquè volen publicitar, que és el primer any, que és aquesta regidoria que se n'encarrega de fer aquest concurs. i que si hi ha qualsevol cosa que quedi clar que aquest any ho hem fet nosaltres i que els altres anys, el que s'hagi fet els altres anys no depenia de nosaltres i aquesta voluntat de voler reforçar d'això ho he fet jo i això ho ha fet aquest jo crec que s'està intensificant clarament No sé si això portarà un trencament o si les estratègies dels partits, perquè jo no hi entenc, marquen que és necessari o és important, si vols guanyar les eleccions, trencar o no trencar d'això. I a partir de quin moment s'ha de trencar? Clar, exacte, però jo crec que això són els estrategues dels partits, els gurús... Els molts que diran una cosa i si ens surt bé diran que ha sigut per culpa dels altres, perquè hi pot haver estrategues que diguin una cosa i estrategues que en diguin d'altres, però... Home, no em va el padró mateix que comentaves, no? És a dir, Junts va dir fem dependre el padró de secretaria per si es detecta alguna irregularitat que es pugui portar fiscalia no sé què, i va haver-hi una circular interna de guanyem, això no ho acabem de veure gaire bé perquè recordem que la regidora que porta padró es guanyem. Bé, són cosetes que, així com abans havíem dit, sembla que més o menys ja com una bassa d'oli vam fent i tal, ara es comença a veure que aquestes tensions no s'acaben d'amagar. Suposo que hi ha una estratègia darrere també per marcar perfil. Però no hi ha res de nou en tot això? És sempre igual? O això no ho heu viscut mai? Sí, sí que ho hem viscut, però hi va haver un moment en què semblava que la cosa estava com espalmada. No, no, en aquest govern no en parlo. Tots els governs de coalició que hi ha, tots segueixen les mateixes passes, no? és veritat que podríem parlar d'esquerra aquí però no hi va haver allò sensació de tensió com hi ha en aquest diguéssim clar però cada una de les seves formacions diguéssim que coincideixen això en els cercles concèntrics o això del comú denominador que és el govern però llavors cadascú té els seus problemes interns que han de solucionar llavors han d'anar combinant això perquè candidat de l'alcaldia per part de guanyem Què en sabem? No en sabem res. En teoria, Lluc Salelles no podria ser. Hem de saber si voldria i llavors, si vol, quins passos es fan perquè es pugui presentar. I si no vol, qui és el candidat alternatiu, perquè de moment... No veiem cap cara visible que diguis, mira, és clarament l'hereu o l'hereva, ara per ara, jo crec, perquè la persona que hi havia i que clarament apuntava com a successora va plegar, va haver de plegar per qüestions de salut. Esquerra i el que hi ha estan també amb els seus propis leus interns i junts en principi no s'ha dit res però també hauran de fer el debat en algun moment Llavors, clar, conjumint aquí els problemes propis, més els de govern, jo crec que és complicat. Jo, Junts, dono bastant per fet que gent ja hi repetirà. Sí? Jo dono bastant per fet, la veritat. Jo dono bastant per fet que repetirà. I Esquerra, doncs, veurem a veure què... Però ho dones per fet perquè t'ho han dit? O ho saps? Perquè és una sensació que tinc jo de la manera com s'està movent i com està, diguéssim, publicitant la seva acció de govern. Ah, doncs mira, jo no sé per què em sembla que no serà. Podem fer una aposta. Jo, com que m'he escoltat a totes les parts i he sentit algú que deia el mateix que diu la Marta, tinguin en compte qui és que m'ho va dir, penso que també continuarà, perquè m'ha dit el contrari, diguem-ne. però és aquest tipus de coses però bueno, i ens hem deixat la major perquè hem parlat de Guanyer hem parlat Junts, hem parlat Esquerra no hem parlat del PP ni dels Comuns perquè queda molt clar que faran el que faran però no hem parlat del PSC, tornarà o no tornarà Silvia Paneque? jo crec que aquesta és la clau de volta però jo crec que sí jo també penso que tornarà eh Estava apostant molt fort. Sí, sí, sí. Ui, jo no aposto. Així no perdràs si no apostes. No, clar, no ho sé. No tinc prou elements de judici per manifestar-me. Jo crec que sí que tornarà, la veritat. Ja? Que tornarà? Ah, però no. Va, va, va. Tornarà a la llarga si jo ara no. Recordem que per fer una campanya necessites mitjany. Per tant vol dir finals de l'any que ve. Ah, no, però aquestes eleccions... Jo espero que no, que voli alt. No, aquí hi ha un tema, és a dir, per exemple, a veure, Sílvia Panec té un gran avantatge sobre altra gent que va ser anomenada a l'últim moment, que és que no se l'ha de presentar, no se l'ha de vendre, és absolutament coneguda, ha estat absolutament a tots els racons de la ciutat, ha anat per tot i jo diria que té fins i tot una relació fluïda amb gent que no és ben bé de la seva corda. Poca gent com la Sílvia es coneix a Girona, també. Parlo d'entitats veïnals, associacions, clubs, perquè realment ha estat absolutament per tot des de sempre. El tema que planteja la Marta, jo diria que hi ha més dubtes a Barcelona que a Girona, perquè diuen, home, com pot ser que vagi a l'alcaldia de Girona a jugar-se-la, deixeu-m'ho dir així, una persona que és la macroconsellera de tot i que, a més a més, és la portabel del govern. Però jo crec que la Sílvia sempre ha tingut ganes de ser alcaldessa de Girona, això també ho veig. Però no sé jo si seria el moment. O sigui, jo no descarto que torni, eh? I a més a més és una persona que coneix molt bé la ciutat, però ja... Però tampoc no podria esperar 4 anys més, tenint en compte que va guanyar les eleccions, eh? Les va guanyar ella. I 4 anys més no podria esperar. Jo crec que... No estic en el cap d'ella, però penso que seria com presentar-se i guanyar i poder ser alcaldessa seria el temps. M'ha donat la raó quan tots van marxar i em van deixar aquí més sola que la una en el partit i l'he aixecat jo sola des de zero. Això has de recordar-ho perquè està bé. Crec que era el mandat del 2011 al 2015 quan el Partit Socialistes de Catalunya tenia, si no recordo malament, 6 regidors i va quedar ella com a única representant del PSC perquè els altres varen passar, diguem-ne, al grup no escrit o... En fi, que varen deixar el partit d'una manera o altra. I a partir d'aquí es va reconstruir, diguem-ne... el partit que va guanyar les eleccions en nombre de vots i que també va treure el mateix nombre de regidors que guanyem a les últimes eleccions. Veus jo amb això, Marta, allò per fer tertúlies. Jo crec que el tempo, el momentum que diuen aquests, és ara, perquè és evident que, diguem-ne, per com està anant aquest mandat... Dependrà dels altres candidats, també. També. Sí, sí, bueno, sí, exacte. Bueno, i també no oblidem que hi ha altres grups que entraran al consistori. Ara, ara, anava per aquí, anava per aquí. Jo volia formular-ho d'una manera diferent, dic que ja que la Clara ha parlat de vídeos, també hi ha algú que continua fent vídeos com en Carla Ribas, cada vegada més contundents i cada vegada més amunt. un demà a la llet i això, com que saps que Aliança Catalana acabarà presentant algú, eh, no diguem que Carles Rivas es presenti per Carles, per Aliança perquè jo li he preguntat i ell m'ha dit que no, o que no ho sabia o que no li havien proposat, no me'n recordo però és evident que, diguem-ne, que dóna la impressió que el paper que està tenint Carles Rivas és el d'algú que vol tenir alguna cosa a veure en aquest consistori o en la política municipal o nacional dels propers anys no és algú que ha deixat de ser regidor i ara opina, diguem-ne No, no, jo crec que alguna via o altra trobarà per presentar-se, segur, segur, segur. No ho ha deixat d'intentar? No, no, no, no, en cap cas. A més, no ho sé ara. No és que pensava, ostres, jo no... Vull dir que no se sap Última vegada es va presentar diguem-ne a la Brava amb el suport que tenia del PDeCAT dels drets electorals del PDeCAT va fer una gran campanya va fer una gran campanya tot i que va tenir us el recordeu aquell susto d'acord en l'entremit va fer una gran campanya i es va estar molt poques desenes de vots d'entrar en l'agendament però la sensació és aquesta i també us ho pregunto en Xavier ho ha dit en Xavier ho ha dit La sensació és que hi pot haver un nou grup, és a dir, que l'Aliança Catalana pot entrar perquè les enquestes ho diuen. Jo crec que entrarà segur, però seguríssim, i veurem quanta representació. I crec que no amb un regidor. No, no, jo tampoc crec que serà amb un. Jo no sé quants, però estic segura que tindrà molts vots Però primer s'ha de veure qui és el candidat Sí que hi ha aquella base de vot que voten amb els ulls tancats sense mirar qui és el candidat i això és el que va portar tants regidors a Ciutadans en el seu moment a l'Ajuntament i que després van desaparèixer o que va portar el regidor de Vox ara a Girona Sí Jo no crec que importi el candidat. En aquest cas no crec que importi gens. Es votarà aliança perquè el discurs d'aliança és el que votes. Jo crec que no importa qui sigui el candidat poden entrar, però en funció de qui sigui candidat els pot donar una pàtina de més respectabilitat. Sempre que el coneguis... Clar, sempre que el coneguis, per això jo deia que s'ha de veure, que és una de les grans incògnites, i això també pot fer canviar aquests 27 regidors que tenim des de fa dos mandats, sumes i restes, és a dir, s'ha de veure. Fa un any hi havia gent que deia pot tornar a veure una majoria absoluta, i no, jo veig que és molt complicat les majories absolutes del Nadal, però sí que hi pot haver algun partit que marqui per mèrit seu o de mèrit als altres aquest també és el tema però jo veig que serà necessari arribar punts d'acord i això sí que m'assembla cada vegada més complicat perquè punts d'acords com els que hi ha hagut en aquest mandat seran complicats de repetir potser Sí, però hi ha qüestions, és a dir, és diferent un ajuntament que un parlament, i si vol solucionar els problemes de la gent, en aquest sentit, jo crec que el paper que va fer la Conxita Barall durant tots els anys que va ser regidora, en aquest sentit, era honest, és a dir, jo, les meves idees estan en el pol oposat de les teves, però per un pressupost, perquè me s'arregli aquell carrer o es faci no sé quin pavelló, jo estic oberta a parlar. Jo aquestes polaritzacions... I ho has fet amb governs diferents, amb alcaldes socialistes i amb alcaldes convergentes. I aquesta opció és una altra com la Sílvia, una persona que es coneix molt bé la ciutat i que lluitava molt per les coses de la ciutat. I aquesta polarització que hi ha al Parlament, tan absurda i tan estèril, i aquestes discussions que a vegades te'ls mires i dius no m'estranya que la gent estigui enfadada perquè ha passat això... i esteu aquí discutint d'una cosa que no té res a veure en comptes de solucionar el problema que hi ha hagut, en una ciutat això es castiga més. Sí, però també sense anar més lluny a l'Ajuntament, l'oposició rares vegades ha votat a favor, per no dir cap. crec, o sigui, ens movem entre l'abstenció i el vot en contra i a vegades hi ha argumentacions cosa que jo particularment no entenc perquè hi ha coses de ciutat que no entenc però és que això jo crec que ja va amb el càrrec tu ets polític i has de fer això jo en alguna tertúlia ho havia dit sembla que es decideixi primer el vot diguem que no i després fem tot l'argumentari per veure com diguem que no hi ha vegades que trobes que els arguments dius, home, això s'aguanten pinces i encara Jo ara faré una d'aquelles coses que poder, com a moderador, no em tocaria, però és una de les coses que m'ha sorprès del PSC. Jo em pensava que el PSC faria una oposició molt dura i molt contundent, però que en determinades coses jugaria i està jugant a la contra una mica amb tot. Ahir s'ha d'anar més lluny amb les ordenances. Ordenances i taxes, no? Era ahir el pleb ser ordinari. Quan va fer la taxa d'escombraries, hi havia alguns arguments que dius, mira, te'l puc arribar a comprar, d'acord. Hi va haver un que van dir, és que el govern fa trampes perquè no li ha dit a la gent que ha de fer servir la targeta per obrir els contenidors. I et trobes que hi ha veïns que per civisme van atirar les escombraries i ve un altre veí al darrere i clar, no tanquen el contenidor i que l'altre veí agafi la targeta i l'obri. Llavors això és fer trampa. A veure, per l'amor de Déu, quan fa que tenim contenidors intel·ligents? Una cosa, que no s'obre amb la targeta i amb què s'obre? Sí que s'obren la targeta, però el PSC deia que el govern no havia dit a la gent que havia d'obrir amb targeta. Dius, home, per moment no el comparteixo gaire. No, per això et deia que ja... És difícil de compartir. L'oposició per l'oposició em costa en aquest sentit. Per exemple, veig que PSC i Vox van votar en contra i, per exemple, el PP es va abstenir, per dir-ho d'alguna manera, que també és allò de marcar. Però el tema aquest que hi ha grans temes de ciutat que jo crec que haurien d'anar tots a la una. Llavors hi ha una cosa, si m'ho permeteu, ja que parlàvem del tema de l'Aliança Catalana, vaig llegir ara fa un parell de dies, i em lamento no recordar, una mena d'estudi que deia que en els països en els quals, diguem-ne, el que s'ha batejat com ultradreta puja molt, que en realitat aquests partits que alguns han qualificat de racistes, que la gent que els vota, que no és que sigui racista, que sí que hi ha un tant percent que penso que deia que podia ser un 15%, però que s'omplien de vots de gent senzillament emprenyada. Sí, sí, sí. Emprenyada perquè anava al cap i trobava cues i veia que no la tenia ràpid, que podia... És a dir, que veia que els serveis estaven col·lapsats, per dir-ho d'alguna manera. Com està tot ara. i llavors el que feia era acabar fotent la culpa en el penúltim que arribava, que és una mica de les coses que han passat sempre, no? I aquest és un tema que jo també crec que és d'anàlisi, és a dir, que hi ha un vot de càstig i de descontent que diu, a tu va pel sac, voto per aquí. El vot de càstig ja ha sigut sempre, el que passa és que ara hi ha altres opcions diferents de les que hi havia. Però és que tothom amb qui jo he parlat, quan et justifiquen que hi ha gent que vol votar... aquest tipus de partits, l'explicació és aquesta, és que els que hi ha ara no fan res. I quan tu els intentes argumentar ja, ja, però és que el que tu em proposes és això, això i això, diuen, és que si no, qui em queda? Bé, d'aquí va venir també la pujada de Ciutadans en el seu moment, que l'estat espanyol van arribar gairebé a ser segona força i que els hi va anar d'un pèl que no governen. Era això, l'alternativa al bipartidisme. Per això, L'alternativa al bipartidisme o als partits tradicionals, allò es va enfonsar, ara ha hagut una altra alternativa, amb uns arguments completament diferents, però... Sí, sí. Doncs jo crec que hi ha col·lectius que directament votaran Aliança Catalana. Sí, i tant. Laborals i no laborals, jo crec que estan molt descontents amb moltes coses que no funcionen, i que veuen coses que no estan bé, que no agraden i que no s'arreglen, i jo crec que pujarà moltíssim. A mi el que m'ha sorprès és, jo em vaig dir aquí un dia i després m'ha agradat, és allò, les enquestes de cunyat, és a dir, no cap enquesta, diguem-ne, d'aquestes que fa ni el CIS, ni el CEU, ni tot això. No n'encerta ni una, no cal fer aquestes. Estic parlant d'aixecar l'orella i escoltar la gent, i llavors te n'adones compte de gent... Deixeu-m'ho dir així, és que et sorprèn que facin una argumentació com aquesta i que et diuen el per què faran un pas com aquest. Molta gent ho diu, molta. Després això és moderada, és evident, també els partits estan reaccionant, d'una manera els partits clàssics estan reaccionant, però és evident que una pujada, que hi haurà una pujada, no pot nengar ningú si en aquest any i mig no passa alguna cosa que ara mateix no som capaços de veure, no? Déu-n'hi-do. I per aquesta mena, aquest tipus de formacions s'agafen a qualsevol petit espurna que pugui haver-hi en una ciutat o en una altra per deixar anar el seu discurs, també. I aquí Girona va passar amb el cas de Tomàs Mieres, que tot va venir a partir d'un àudio... Un àudio que denuncieu una violació. Sí, ara corre un altre text en què també es denuncia una altra violació d'una persona que viola noies blanques. Ui, però això de la violació de noies blanques no és veritat, no? No, no, no, però per això t'he dit que... Però l'àudio sí que era cert. El primer àudio. Sí, sí, sí. No, no, i aquest... Hi ha una denúncia, en aquest hi ha una denúncia, però ja posa... Però estàs parlant de Tomàs Mieres? No, no, en aquest cas hi ha denúncia. I en aquest cas també. Sí, hi ha denúncia, però, clar, del que diu el text, que envien a casa, deia un noi per Girona, que viola noies blanques, tal, tal, tal... el cas en si i de com ha repercutit això no té res a veure però sí que és veritat que tu vas a és a dir, aquest fenomen i les xarxes socials i el bon bo que té aquestes formacions s'hi agafen molt perquè a partir d'aquí es pugui generar una por, un ressentiment etcétera què anem a tocar? Immigració i seguretat. Sí, seguretat sempre arriba, sempre se'n parla. Jo, per exemple, penso, ho he dit aquí, i m'he portat alguna bufetada a nivell de carrer per dir-ho, bufetada, diguem-ne, teòrica, no física, en el sentit que jo, per exemple, segueixo defensant que Girona no és una ciutat insegura. El que dic és que hi ha punts de Girona que són molt insegurs, i això sí que és veritat, i aquí han d'actuar, i aquí s'ha d'actuar bé. Per exemple, el cas de Tomàs Mieres, En tots els respectes, ja sé que aquí es barreja l'activitat policial, amb l'activitat municipal, amb l'activitat judicial, i aquí hem topat. La Tomàs Mieres tenia d'haver arreglat fa molt de temps, immediatament no tenia cap sentit, perquè allà no estàvem parlant d'una ocupació de persones necessitades, estàvem parlant d'una altra cosa, que és el mateix que està passant a Ferran Puig, que determinada gent que està a Ferran Puig, bàsicament són gent incívica i que causa molts problemes als països. La Tomàs Mieres, la Clara i jo vam veure... Que traien una TL més bona que la que tenim tots a casa nostra. Però comprada? Això no se sap. I llavors hi ha una percepció que no es fa res perquè, tot i que estem parlant d'un altre tipus d'immigrants que prou feina té i que no són en absolut problemàtics ni conflictius i que l'única cosa que intenten és sobreviure, tu passes per l'estació i cada vegada hi ha més gent allà, amb tendes de campanya, amb mantes... i no fa 15 dies d'això fa mesos des d'abans de l'estiu des de gairebé fa un any que parlem d'aquest col·lectiu que està allà i a banda d'unes piulades retraient a la subdelegació del govern espanyol que no faci res aquella gent continua allà I clar, la gent va pel carrer i veu tota aquella colla de gent allà i que hi són dia rere l'altre i ningú els ajuda ni ningú fa res. A mi és una cosa molt poc periodística, si m'ho permeteu, però a mi m'és igual de qui és la culpa. El que està passant allà és indigna. Total. perquè fa mal el cor per dos raons una, sí, és un problema d'imatges no, no, per aquella pobra gent però sobretot és un problema d'humanitat però jo crec que sigui tan fàcil arreglar les coses així perquè què es fa amb aquesta gent? perquè en vendran 10, després 20, 30, 40 però aquests els han enviat, eh? Però què fas amb tota aquesta gent? Perquè, a veure, si els serveis ja són limitats per als qui som i en venen més, on representa que els aposes? Clar, és que jo no crec que sigui una cosa... A veure, entenc que s'ha de solucionar, però com es soluciona tan fàcil? No, el tema de fons, te l'hi diré molt clar, el tema de fons és que anem cap a una Catalunya dels 10 milions, que som una Catalunya de 8, que hi ha gent que diu que vingui tothom i que els serveis segueixen... No, és que és inviable, és inviable. On poses aquesta gent? Jo no crec que sigui falta de voluntat, Jo crec que en aquest cas una mica de falta de voluntat sí que hi és. Quan ja fa més de mitjany que són allà, quan ja fa més de mitjany ja hi ha un problema. A mi més igual si és culpa d'uns o dels altres, però allò no s'hauria de permetre. I llavors hi ha gent que barreja això d'aquesta gent que està allà amb els que es dediquen a fotre pals a l'altre cantó de l'estació. I llavors aquí la gran barreja és el que fa. Són tots iguals. I els... Hi ha de tot, com de catalans. Exacte, com de catalans, de castellans i de tot. Deixa'm preguntar-te una cosa, perquè he vist que aquests dies, Marta, has estat fet algun enfilall. Algun tuit indignat. Algun enfilall de Twitter indignat, bàsicament per un judici que estàs cobrint a l'Audiència de Girona. Sí, bueno, en Xavier també el segueix, eh? Sí, sí, hi ha un cas molt greu, gravíssim, d'una noia que va ser torturada, violada, assassinada, una cosa gravíssima i jo trobo que no se li està donant gaire importància, o sigui, tothom està passant una mica per alt, ens preocupem per certes coses que mira i la gent no té en compte que a Girona s'està ajuntant un monstre. Això, Camp de Bànol, l'acusat és de Camp de Bànol i la víctima és una noia de Ripoll, de 21 anys, ell en tenia 36 i ella 21. Però el que tu expliques és esgarrifós. Sí, és molt esgarrifós. Perquè no és que la mateixa ja és una bestiesa. No, no, no, la va torturar d'una manera... La va torturar, però és que el seu advocat, l'advocat de la defensa, li demana 40 anys de presó I el senyor, quan ho va descriure, és que posava la pell de gallina. Perquè deia que era fins i tot difícil de poder entendre amb la consciència tot el que li havia fet. Ho va descriure com una galeria dels horrors. O sigui, l'informe forense té 10 pàgines. No, no. O sigui, els mitjans, jo crec que a l'actualitat, ni el meu, ni Catalunya Ràdio, cap mitjà diu exactament... no entren els detalls però van ser unes tortures bestials si tu dius que durant 10 pàgines el fiscal descriu-te el que l'home li va fer ja te pots imaginar sense haver d'explicar és una cosa horrorosa, horrorosa o sigui, no té nom i el fiscal li demana la presó permanent revisable més de 18 anys que jo no sé si havia sortit a la boca és que estem parlant que tenia cremades i tenia ganivetades a les parts íntimes aquesta noia i a part de ganivetades, altres objectes per altres parts del cos, i dents trencades, i dits trencats, i el nas trencat. Estava absolutament demacrada. Havia perdut tot el pes del món, no tenia cas i cabell, o sigui, la va portar a uns límits, i segons les acusacions, la va estar torturant durant dos dies. La defensa diu que hi havia tema de drogues, però pel que s'està veient, ella estava perfecta. Déu-n'hi-do, però si t'ho vulgo preguntar perquè com que dius que t'has sentit indignada Sí, perquè trobo que per justícia per aquesta noia s'hauria de saber exactament quin tipus de bèstia li va fer el que li va fer Déu-n'hi-do. Escolteu, ja estem arribant cap al final. Avui ens hem quedat molt en fires i hem parlat una mica així en general i tal. Deixeu-me dos o tres. És a dir, no val la pena parlar de taxes i ordenances perquè ja se n'ha parlat, ja s'ha fet, però... I a la plaça El Carril? Què passarà amb la votació a la plaça El Carril? Que voten 250 persones. Jo crec que és bastant significatiu. significatiu el fet que, diguem-ne, que hagin fet aquest procés participatiu que pel que sembla, diguem-ne, és senzillament perquè després qui té la decisió és la comissió del nomenclàter, si no l'ha xerrat. Sí, no és vinculant, eh? Per això, no en sortia la paraula, sí. Però la intuïció ahir parlant amb els veïns és que sortiria que no volien canviar. llavors faran el que voldran però la intuïció per les opinions que se sentien ahir era que no volien canviar si te canviessin l'adreça i haguessis de canviar-ho tot aquest és el problema però això ha passat a Palafrugell ha passat a Ripoll em sembla també i tu has d'anotar-hi l'Ajuntament te canvia el que li afecta a ells no, i a les altres administracions Bueno, les administracions, i el que no són administracions? Tu dius pel paper de carta. Ah, no, que ja no se n'ha escrivint. Jo sí que he escrit carta. Però t'has de canviar el DNI per començar, no? No, ahir l'Ajuntament el que va dir és que a efectes pràctics la gent, si es canvia, no ha de fer res fins que no li toqui renovar el DNI i el passaport, que en aquest cas sí que s'ha de fer, i que durant un cert temps conviuran, si s'acaba canviant les dues denominacions, i que tot el que són factures, trameses postals i tal, ha d'arribar igualment. La gent, quan demanes, que és el que deies tu, quin motiu et dona? Ui, això em comportarà una paperassa impressionant, no sé què. Vull dir, no hi ha gent que et digui, és que ho faig per convicció, perquè vull que es continuï dient poeta Marquina. Els que al carrius sí que ho fan per convicció, però els del poeta Marquina diuen, això em comportarà una paperassa impressionant i per tant no. I jo el dubte que em va quedar és que no sé fins a quin punt la gent no ha d'acabar fent res. És a dir, jo crec que un negoci sí que li acabarà suposant que hagi de fer coses amb proveïdors, amb no sé què, amb el que sigui. A l'escriptura de casa teva. No, no, és que jo li deia que no a la Clara, però deia que no, que no ho sabia. Jo no el cas dels CENS, les factures, perquè clar, ells parlava de les factures d'aigua, que és el servei municipalitzat. Sí, però és tota la resta. És el que depèn de l'Ajuntament. Tot l'altre, el TNI pots esperar a renovar-lo, d'acord, però hi ha moltes altres coses. Les escriptures de casa teva, els registres... Els bancs, no sé com va... El que passa és que durant tant de temps això es va canviar, crec que l'any 43 va ser una ordre del franquisme que no crec que va ser cap al... però és igual, en tot cas no va ser immediatament després, no va ser el 39, jo crec que va ser el 43 o el 42 perquè hi va haver una ordre de fer-ho Aquí el Poeta Marquina ningú el coneix, no ens enganyem. La gent de Girona, com parlem de Lleó, els que són més grans i que fem una certa militància, en diem la plaça del Carril, i la gent normal en diu la plaça del Núria. Jo, sincerament, no crec que importi que canviïn el nom perquè li seguiran dient la plaça o del Núria o del Poeta Marquina. I també recordem que quan es va canviar la plaça Constitució per plaça d'octubre va ser molt diferent, perquè allà no hi havia ni veïns ni negocis. És a dir, els que donen a la plaça estan al carrer de la Sèquia. No hi havia això. Llavors va ser un pim-pam, diguéssim. Paurem, divendres o dissabte, en tot cas ho sabrem. Escolteu, gràcies, ha passat molt ràpid això. Clara, Xavier, Marta, merci per venir. Nosaltres, si tot va bé, tornem demà. Ara són les 11.