Fires de Girona, grafitis i burocràcia: programació musical, pressupost i llicències; el paper del secretari municipal i el possible trencament del govern

Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin, acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció Domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8 a la web i a xarxes i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família. Ciutadans i ciutadanes, vivim un moment històric pel centre comercial Gran Junquera. Creixem amb més botigues i més espais. Creixem tant que ara podem dir que som un país. El país del shopping. Amb marques com Zara, Avidas, Persques, Tradivàrius, Mango, Leptis i moltes més. Vine el nou Gran Junquera del país del shopping. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Molt bon dia. Entrem en temps de tertúlia a Girona FM quan passen 6 minuts de les 10 del matí per parlar de la ciutat, per parlar del país, per parlar del que ells vulguin, amb les 3 persones que m'acompanyen aquí als estudis del carrer Balmes de la ciutat de Girona de l'Eixample. Som l'Albert Raquena, periodista. Molt bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé, una mica cansat d'un viatge que he fet recentment. fins a Manchester, no hi havia en Pep Guardiola ni companyia, però vaig tenir l'oportunitat d'anar a dinar a un restaurant, al Tast, de cuina catalana, del cuiner Paco Pérez, i molt bé, molt bé. Sí, sí. Molt bé? Sí, molt bé, molt bé. En tots els sentits, eh? M'han parlat molt bé. Una de les persones que hi havia estat, que és el fill d'un il·lustre gironí pastisser, en Julià Castelló, que ara ha muntat el restaurant a Barcelona, on t'ha estat molts, molts i molts anys, i m'han parlat bé del restaurant d'en Paco Pérez. Bueno, ja ens ho explicaran. No ha pas anat a fitxar pel sitio o pels altres o... No, no, que jo no. No, no, era un viatge familiar. No, no, era un viatge familiar. No li veia aquestes edats, però bé, tot podria ser. Anna Puig, molt bon dia. Molt bon dia. Directora del Punavui Comarques Gironines, què tal com va tot? Jo no he anat a Mànxester. No has anat a Mànxester? No. Ja tenim dos titulars aquí, un que ha anat a Mànxester i l'altre que no. Bé, bé, bé. Preparant-nos, no, per als dies grans de la ciutat, no? Sí, sí, pels dies de fira, sí, sí. Això que deia, no en parlarem gaire, però treurem alguna cosa. És inevitable. Abans permetem que saludi la tercera pota d'aquesta tartúvia, el senyor Carlos Ribas. Molt bon dia, advocat. Jo tampoc he anat a Manchester. No has anat a Manchester. Dos o una. Però hauríem d'anar a veure un altre lloc, no? Hi ha uns germans que han obert a... Sí, a Escòcia. A Escòcia han obert també. Al final haurem d'anar als diferents llocs. Amb un amic meu, amb un amic seu em penso. A un tal m'acalen, eh? Exacte. Però jo no sóc gaire, a mi... però tant en tant alguns sí, però no sóc tant com tu, no em acaba de conversar. No, no, jo no és que em vegi molt, el que passa és que quan em vegi intento que sigui una mica bo. Ah, no, això sempre s'ha de fer així. Amb el vi passa el mateix, eh? Sí, sí, és curiós això, eh? De fet, no és un celler, eh? Però és un restaurant, i suposo que la relació que tenen amb la marca d'escocesa de whisky que ve de molt antic, doncs ha fet que hagin fet aquest pas. De fet, no paren de fer cosetes, eh? El Germàt Loca. Sí, però aquest pas, sempre s'havien resistit a fer-lo, marxar de la ciutat, de fer ofertes no ens hi havien faltat. Però ells sempre han dit que no obriran cap altre celler. Però de fet fora de la ciutat, com que tinc una mica més d'edat que tu a força, ja ho havien fet una vegada quan van obrir el mò a l'HOM o l'HOM al mò. És a dir, un era l'hotel i l'altre el restaurant, però no vaig saber mai quin era i tot això, que va ser una experiència que va donar... uns vint anys, alguna cosa així. Però bé, han reformulat el local que ja tenien a la plaça del Vi, el que era la plaça del Vi 7, ara es diu Vi 7, i continuen amb les altres, i amb l'esperit loca que aquest dia algun tertulian va dir que hi havia estat i que bé, que li havia agradat, diguem-ne. De totes maneres està molt bé, no?, que hi hagi gent que... que sigui capaç de ser tan aventurer a nivell empresarial i que porti el nom de Girona a tot arreu, en aquí evidentment, perquè en Naurobert jo crec que ja són 7 els que tenen aquí Girona que gestionen, a pesar que els hi pinten alguna façana de tant en tant i els critiquen, però bueno, això és l'actitud. Això és normal, però me'n tinc la broma. Home, normal. Normal perquè tenim... No, perquè va ser l'estaurant normal. Ja ho sé, ja ho sé. Però jo també volia aprofitar la normal per dir que no hi ha una normalitat, però bé, l'important és que que es facin aquestes coses, i si pots sortir a fora per donar a conèixer a més la ciutat, doncs fantàstic. Potser vindran més ciclistes i això molestarà més, però al final és donar-nos a conèixer. A l'1 de maig, ara que aprofitant allò que ho acaba de treure, a l'1 de maig hi va haver aquell episodi de pintades amb la manifestació del Nativa. i ara fa poc, sí, sí, anem parlant molt aquí, va haver-hi una nova tongada de pintades, una de permanent, que a algú sembla que a l'Idolgui més que a les altres, i a mi m'agraden totes, que és a les parets de la Universitat de Girona. a la Facultat d'Infermeria, per exemple, que els havien pintat fa nou, torna a estar tot ple de pintades, i no sé, aquest tema... A mi el tema de les pintades sempre ho he dit, és a dir, m'encanten els grafitis, odio les pintades, i entenem el que vull dir, els tacs i les coses que em produeixen a la ciutat, els murals, amb el que s'està fent ara, que el jovent gironí està fent d'en Mitjà i l'Estoani, allà al Passeig de la Copa, espero que duri molt de temps, però tampoc en tinc la certesa. Surten murals d'aquests que dius que estan bé, però llavors sempre hi ha aquell que l'ha d'anar a esgarrar. Vam parlar també dies enrere, parlàvem d'això dels murals, i recordo aquell que hi havia a la plaça Llibertat, d'allà a les Bernardes de Sals, i que res estava clar de fer, i l'endemà ja estava el text pintat de groc. Varen parlar molt quan hi va haver també el monar de Sant Eugeni, que han fet morals esplèndids i alguns es respecten, però no tothom es respecta. Però la pintada, per la pintada, bé, la que es quedava en Carles Ribas és la que hi va haver-hi a la façana a l'Odeon, que al cap de dos dies van sortir i que van ser condenades per una part de l'equip de govern. Una part, molt petita. Va, posi cullerada. No, no, no, és que jo crec que quan estàs a l'Ajuntament el que tens que tindrà molt clar és que ja et deixes de governar només per als teus que voten. Comences a governar per molta, molta més gent i reconec que aquest bici el tenen tots, fins i tot quan exagera, eh? El que passa és que... Hi ha alguns que l'accentuen molt més que d'altres. I en el moment actual, sincerament, em preocupa que sembla que només es governi per uns quants la programació de fines musical. I aquest és un tema que jo l'he portat. Expliqui'm-la, perquè jo, bé, no m'he quedat amb els quatre noms que sobretot he dit a tothom, però jo la desconec i la conec, que ja és el que em deu tocar parlar que tinc, que hi ha algunes coses que no conec i, per tant, no em puc parlar. No, no, no. Ha de ser molt variada. Jo recordo que sempre els he dit als tècnics. Vosaltres feu i jo no us demanaré res. L'únic que us intento fer entendre és que les fires ha de ser per tothom. Per tant, un tarannà potser no tan rockero, un altre tarannà rockero, que hi hagi punk, que no sé què, que hi hagi una mica de tot. Perquè la gent pugui triar i tingui un dia per poder audir les fires. I avui, per avui, Només hi ha un dia, i no sé si és el diumenge o el dissabte, que és més obert per tots, que hi ha uns grups més coneguts. I ja no parlo només de mi, parlo del que m'han dit els meus fills, dels amics dels meus fills. Conec el programador, crec que és una persona molt vàlida, I em preocupa, doncs, que hagi succeït això. No, va semblar veure, he parlat de memòria, i m'he oblidat d'equivocar-me, però que hi ha els diets, no té taits, que no sé què els diuen mai, o que hi ha els figaflaues... Es concentren tots el mateix dia. El mateix dia. Són tots el mateix dia. I llavors n'hi ha altres que desconepres, i per exemple l'últim dia, el dia dels focs, que hi ha el... Anava a dir aquest noi que presenta programes a TV3 perquè no me'n recordava, gràcies a Miki Núñez, no sé... Tot es concentra el darrer dia. Però això és complicat, com programava vostè, per exemple, també de vida, no hi ha crítiques, no? No hi ha mentents, com programava la gent que depenia de la seva regidoria, no? Està ben dit així? Però teníem reunió i ho dic en segon, jo crec que si es convida algú de cultura dirà que jo mai vaig demanar Un cop només l'hi vaig demanar en un programador, diguéssim, de fora. I no se'n va sortir. No, vaig demanar que portés Amaral, a veure si fora possible, que a mi m'agrada. La va acabar portant quan jo ja no era a l'Ajuntament. Però... Però bueno, tu pots demanar, a mi m'agradaria o no m'agradaria, però jo... Potser que parlava de Sabina, eh? No, no, no. Amb Sabina, a la primera època, m'agrada, ara ja el trobo una mica cascata, ja em sembla que... hauria de fluixar una mica, no? O potser ja... Podria fluixar... Ja, ja totalment... musicalment, eh? Me fa fregir, sobretot, no... ni ho sé ni m'interessa. Jo crec que el polític no ha d'intervindre a la programació. Jo crec que el que ha de recomanar o el que ha de procurar és que sí per a tots els públics. Però hi ha molts actes, no? I s'ha descentralitzat i va als barris. No vull fer cap defensa, però... Ja hi era abans. Ja hi era, no ho sé. Sí, és un procés, jo crec que des de fa molts anys que s'està intentant que no... Hi ha un fet inevitable, que és que els grans actes, els multitudinaris, els que concentren molta gent, es celebra al centre de la ciutat. en aquest triangle de Vesa, Copa i Barri Vell. Això és inevitable perquè és el punt d'atracció també dels visitants a fora i segurament també hi ha els espais adients per fer segons quins tipus d'actes. I sí que es va descentralitzant, però el que es fan els barris són actes menors. Segurament segons quins actes no es podrien acollir. però són actes més petitons i d'una tendència que no crec que sigui d'aquest any ni de l'anterior, sinó que ja fa temps que s'està intentant. Però bueno, són píndoles, les que arriben als barris, cada vegada més, però petites cosetes. Sí, sí, és així. I aleshores, bé, als barris, en el moment en què tu els muntes algun espectacle, els muntes algun activitat allà, estic segur que ells se senten més veïns de Girona. I aleshores, clar, és el que diu l'Anna, els actes centrals, els actes grossos, estan centralitzats en aquest triangle, no hi ha volta de full. I sobretot pel visitant, perquè... Hi ha molt visitant a Fires de Girona i als actes de Fires de Girona gent que venen de la vall de Camprodona a la vall de Ribes. Jo conec gent de la vall de Ribes que baixen a Fires aquí, per Sant Narcís. Per tant, home, potser si els hi fas alguna cosa a un barri segurament anirien, però no sé si el barri en aquell moment o en aquella zona pot tenir o no pot tenir capacitat per acollir coses tan grans? A mi el que em sorprèn una miqueta el que comandava en Carles és el tema de la programació musical de les fires, però no d'aquest any, sinó normalment, és una pregunta, l'Ajuntament de Girona no té capacitat econòmica per portar segons quins grups que a vegades els trobes en festes majors de poblacions més petites o és que hi ha una tendència L'any passat va ser fa dos anys que va portar Zoho, que es veu que tenia un catxet important o... No, però tu ho vols dir? Sí, sí, que hi ha gent... Sí, aquesta diversitat que comentava en Carles, que hi hagi una nit de punk, em sembla perfecte, que hi hagi una nit d'escam, em sembla perfecte, però hi trobo poca varietat. Mics de les arts, manels... Jo trobo a faltar grups així que estiguin més públic general, no sectors més minoritaris, però desconec la capacitat que pot tenir... No, la capacitat econòmica, te la diré, és molt fàcil, és un dels problemes, podrien dir, que té la ciutat. Les Fira s'autofinancen amb el que cobres en els fideires. Som la Fira que per mi és una barració que duri tant de temps, perquè de tot la península ibèrica som els que durem més temps. Dos caps de setmana, divendres, diumenge i l'altra setmana. Normalment durant la Mercè també són quatre dies, no l'hem més. Per què? Perquè hi ha una tradició que els hi permets els firaires no només el període final sinó que a vegades una mica abans o una mica després si ha plogut i que paguen una quantitat molt elevada. Crec recordar de memòria que eren 600 milions d'euros el que costava Parlo de memòria. 600.000 euros. Ah, no, no. És que portem Madonna amb això. He dit 600.000 euros. Perdó, 600.000 euros. Amb aquests 600.000 euros, que és fonamentalment el que ingreses dels firares, has de pagar tot el que hi ha. Seguretat, has de pagar també la música, has de pagar l'estructura d'on t'atocaran, etc. És a dir, has de pagar moltes coses. I sí que hi ha una tendència molt elevada, ara no em voldria equivocar, que és aquest grup que ara presentarà nou disc, ara estrenes, com es diu, els... ara quedaria fatal eh, però bueno, el que presenta estrenes, que ve a presentar nou disc, no sé si el catxe ja està al voltant de 90.000 euros. Clar, no sé quan està Mics de les Arts, en Manel ja no hi és, però si hem de comptar que cada grup d'aquests està entre 20-25, els músics mengen i tothom menja, per tant tenen dret a cobrar allò que realment per toca. Si no s'hi posa més diners difícilment podràs tindre una programació molt més extensa o molt més variada. Aquesta era la gran discussió d'estrenes. Jo recordo que quan la CUP demanava que no podia ser mantindre estrenes i en Xavi Pascual sortia, jo vaig sortir fins i tot a defensar en Xavi Pascual, jo vaig dir el dia que l'Ajuntament tingui la mateixa dotació econòmica que té Estrenes per portar la gent que porta, ja ho farem nosaltres, només faltaria, jo demanava que en el pressupost els catarres, etc. doncs ser el primer de programar-nos, tenim tècnics per poder-ho fer, però és clar, és que els grups valen el que valen. Zo venia, Jordi, del darrer meu any, que es va haver de suspendre, no sé què va passar aquell moment, però els no van poder vindre a Zo, em sembla per la malaltia d'un dos del grup, i es van prometre que amb el que ja havien pagat vindrien l'any següent. L'any següent no van poder venir i després van dir que vindrien dos i vam complir un i ara compleixen l'altre. el vam complir l'altre. Però, Íscar, si tots poguéssim seria... No, i més hi ha un altre tema, que és que el de descentralització vol dir nous escenaris, de fet ja s'han fet algunes coses, per exemple el par de migdia que funciona, crec que està bé, el propi embalat que hi havia, no sé si encara es fa, l'embalat, diguem-ne, per una gent, diguem-ne, d'una edat més gran, suposo que és complicat per tot, i això que dius sí que és veritat, són molts dies de festa però algú ho ha intentat reduir i s'ha tirat en plena, dies de festa. Perquè després ho has de pagar-ho. És a dir, el problema és que ara li surt, permeteu-me l'expressió, gratuït a l'Ajuntament, perquè tant recaptes com gastes, o intentes que sigui així. Clar, si reduleixes dies, es recaptaràs menys dels firaires, per tant tindràs més màgia. I les fires es fan, ho has dit al començament tu, es fan molts actes. Molts actes. Sí, n'hi ha molts. Fins i tot a la missa de Sant Narcís. I abans de dir-ho era en el programa oficial, l'any passat va desaparèixer. No sé si ha costat molts de diners treure-la d'allà, i ha baratit molt el pressupost de fires, però que si li ha permès a l'alcalde... Aquest any hi ha una novetat en el... En el... Que anirà amb sabates a fer missa. No, que hi ha visba, ja ho volia dir. Em pensava que hi havia visba i ara tenim visba. Em pensava que hi havia un canvi de vestiment, no ho sé. Em pensava que li va anar-hi la calzada. No, no li va anar-hi i el dia de l'enterrament de l'anterior visba va estar una estoneta i va marxar. Sí, va estar una estona llarga, sí, sí, és veritat. Tenia un tema personal. Ah, va. No, ho sé, perquè m'ho va dir perquè jo també hi era aquell dia, va ser una cerimònia que gairebé va durar tres hores, això també és veritat. De la tendència a les vegades, això, sí. Bueno, de... De alguns plens, també. Bueno, els clients s'han normalitzat força, eh? No? Ni hem anat a millor. Deixeu-me dir una cosa, només allò per aprofitar, com que diem que costa fer coses als barris, els barris llibres s'organitzen, per exemple, no sé si heu vist que ara del 18 al 20 d'octubre, és a dir, hi ha el Puputfest, eh? En el parc Jordi Milamitjana, amb el transfons de tot el tema que hi ha de l'hospital i... i les tensions que hi ha entre uns i altres. Ho volia dir-ho senzillament. Amb això que parlava de les esglésies, en aquest viatge, una de les coses que em va cridar l'atenció, visitant esglésies i catedrals, és que dins una catedral protestant a Liverpool hi ha un bar. i pots anar a fer la tassa i amb una altra, iclèsia més petita, el que ja era una zona, perquè mentre es fa l'ofici, mentre es fa la missa, la mainada podem estar allà jugant, en una espècie de guarderia. A mi m'ha cridat molt l'atenció, perquè no ho havia vist mai això, simplement ho deixo aquí perquè dius, ostres, veus les iclèsies d'aquí, les veus tan buides, És que anava a dir això, és que necessitindria gaire personal això de la mainada nou, perquè diguem-ne la gent que va habitualment a missa té una mitjana d'edat alta, diguem-ho així. No vol dir que tots siguin grans, però la mitjana és alta. Suposo que tampoc s'ha acostumat a la gent a anar-hi. Ara hi ha una certa edat i amb molt jovent pas olímpicament d'anar a missa, d'anar als serveis religiosos. No estic d'un tema bastant cap dalt, és que en el moment actual la gent jove passa bastant de moltes coses que no hauríem de passar i això sí que és una... no dic que haurien d'anar a missa, no estic forçant. Jo sí que soc creient, soc cristià, potser no soc practicant, però no estic demanant que la gent tingui una missa. Però fixa't que el comentari que has fet a les esglésies, que a mi també em va cridar l'atenció quan he viatjat, sobretot a països protestants, és que són protestants, per tant és un concepte totalment diferent al d'aquí. Podríem dir més obert, i mira que és complicat que s'obrin també, però vull dir més obert, i en canvi aquí seguim visquent, no sé si el papa feia un comentari ahir de que sembla que amb el tema del gènere ara vol obrir una escletxa i tal, després de l'últim comentari que havia fet fa no sé quant, no? És complicat, i evidentment els joves no els hi atrauen, una cerimònia en gens. El dia que potser es canvien les cerimònies i siguin diferents, potser sí que serà un lloc de recolliment. El que sí que recomano a la gent és que quan no es fa ofici... Això va passar amb el batigar segon que van entrar les guitaves i els coveïars allà, però aquests també s'han fet grans, ens hem fet grans tots ja. No, però el que sí que recomano és que és un espai excel·lent per quan no hi ha ofici anar-se a seure i reposar una estona i trobar-se un mateix. És un exercici maco que la gent hauria d'acostumar a fer. És un lloc de molta pau i tranquil·litat. Avui que tenim aquesta pau i tranquil·litat a la tertúlia... Hòstia, estem com molt místics, no? He d'intentar trencar-la. Algú ha parlat del plens i la durada dels plens? Jo, servidora. Ah, molt bé. No, és que tots els hem patit d'un costat o de l'altre, els plens. I us en recordeu de fa 20 anys enrere podies estar 6 hores en un ple. Era una barbaritat. Duràvem fins a la una o les dues de la matinada. i això, com moltes altres coses, s'ha normalitzat. És que, a més a més, unes durades inconcebibles. Els polítics no sé què hi veia, en aquest allargament i aquesta rèplica contra rèplica i quedar-se en els detalls i no en les coses importants, però els periodistes ho passaven fatal. Era una mica voluntat de l'arcalde, no? De l'arcalde Puigdemont, no? Jo, va, una de les discos, una de les... d'algunes discussions que havia tingut amb el meu alcalde. I ara tindrem notícia, em digui que es havia discutit amb el meu alcalde. Això és novetat. I els altres ens entenien. i no sempre per culpa seva, sinó més aviat per culpa meva. Jo era un personatge difícil de vegades a controlar. Perquè veis que no sempre fustigo els altres, també soc capaç de fustigar-me mateix. Però sí que ho feia durar. Estava obrint alguna porta. Estava obrint alguna porta. No, no, no. Com que ara aquesta nova fornada de joves socialistes ha entrat en el poder, Manel Nadal, Joan Manel del Pozo, Jordi Sargatal i tot això, pensava... No la penso que sabràs aviat i que no es poden dir, però no m'ha afectat tant a mi. Però això és posar el carmeu de la boca i... Estàs en periodista escala. Potser és que no ens diguis com a mínim de què va la cosa, encara que no puguis acabar de posar la cirereta de l'algun pastís, però ensenya'ns el pastís. Potser se n'anirà perdent algun funcionari important tant a la gent d'aquí Girona com a algun altre emplaçament que se n'anirà a treballar també per... Ja n'hem perdut algun, no? Sí. I important. Sí, sí, però és que potser en parlarem algun altre. Carai. I esclar, agradi o no agradi dir-ho? Agradi o no agradi dir-ho? La jugada l'estan fent bé, eh? L'estan fent bé. I, per molt que piqui molta gent... Vol dir el PSC, el Govern de la Generalitat. Està fent-ho molt bé. Tenen el Govern, tenen... Han dit que farien coses i és possible que algú no faci. Que algú no faci, sí, sí. No? Però ens hem desviat, al ple, volies ple? Vinga, després hi anirem pel Govern, al ple, al ple. Primer va canviar l'ordre, que jo ja no ho vaig entendre mai pels periodistes, era el que teníem més suc, de les preguntes les va passar al final. No hem d'oblidar que l'alcalde era periodista, però tant sabia perfectament que a partir de les dotze de la nit... Ja estàvem estobornits tots. Llavors, normalment s'arribaven les preguntes a les dotze quarts d'una. Clar, era una època, recordem, sobretot al primer mandat, amb una pia bosc que tenia moltes ganes de fer preguntes, Un... Juxceler ja s'acaba d'entrar. Llavors està el PSC, no? Sí, correcte. O és que ara ho hem de fer un mapa, eh, però també ho hauria de fer amb mi. No, no, sí, sí. Sobretot amb vostè. Aquesta teva bona. No, no, no, jo he passat de Convergència, després va passar a dir-se PDCAT i m'he quedat al PNC. No m'he mogut pas més, eh. Jo sí que anava a fer... I ara? Aquest era el nom, no, no dic que era el nom el que es va presentar, era una plataforma. Era la plataforma Toc Catalunya dels drets electorals del PDeCAT. Per tant, no ens movíem, no ens movíem. Home, jo no m'he anat a cap partit on hi ha un Jordi Sánchez, que de Convergència a Convergència no venia en Jordi Sánchez. No, més aviat no. Un dels dilemes que ara té Junts és decidir si es defineix d'una manera o no. però tornem a desviar, és que ho fas expressament, t'han fet les preguntes i els periodistes estaven estabornits tots, i clar, i la Pia no era de fer dues preguntes, quinze preguntes. El rècord va ser un dia marxar a les 3 de la matinada i estàvem sols, ni els assessors s'havien quedat. Quan van mirar la plateia, per dir alguna manera, no hi havia ningú. És que es feia difícil no estar. A mi ja no em tocava a aquesta època, però bueno. Però això devia estar molt pensat. Totalment. A més a més, no era una tendència només de la ciutat de Girona. Això passava a qualsevol població que n'essis. Aquesta tendència de començar els plens a les 8 del vespre i això, llegar-los fins a la una o les dues de la matinada. Això passava allà on anaves. Era gairebé tant o pitjor com les reunions de la comissió d'urbanisme del senyor Solans. Esclar, sortia d'urbanisme a les dues de la matinada, i sorties a aquella hora i... Tot poderós, senyor Solans. Sí, senyor. Però d'altres maneres? En aquest pas parlem del director general d'Urbanisme, no parlem de l'exgobernador civil de Girona, que és el sogre d'en Carles Díaz. Ho sé perfectament. No, no, el que referent a allò del ple, jo la discussió que tenia amb l'alcalde era dir, escolta, no pot ser les vuit i tal. ha de poder participar la gent que vulgui sortint de la feina i vindre al pla. I li deia, alcalde, però és que no hi ha ningú, i els que venen, els coneixem a tots. Bueno, hi va haver-hi la banda aquella del Twitter que va animar la cosa durant un temps. Sí, però va ser, aquests eren tres, sabent tots qui som. Vull dir, no... Cap major en Ballori, i ja podem dir-ho, no? I no sé qui més, però algú més que hi havia. Exacte, no? El havia seguit el del peninsular alguna temporada, però, és que ja no... Nicolà Tzi. Nicolà Tzi. Doncs clar, quan te deia l'argument és per obrir el que vingui gent, clar, i a més ho defensava l'oposició. I ara, curiosament, es pensen a les quatre, no? No, un quart de cinc. Un quart de cinc? Jo no hi puc anar-hi, estic treballant. Que ho has queixat abans i has queixat, eh? És perfecte això. No, no, jo discutia per què es feia d'una manera o d'una altra. A veure, la llei diu molt, el reglament diu que a les dotze de la nit, si no has acabat el ple, si suspèn... Es feia la trampa aquella que tenia un nom que no me'n recordo, que diguem-ne que es perllongava fins a l'hora que fos, però tot havia d'acabar tòricament a les dotze de la nit, encara que acabés a les tres de la matinada. Aquest dia vam tenir un pla entretingut perquè feia temps que no passava, el PCC i Vox van demanar la dimissió del regidor Sergi Font del Regi dels Recursos Humans, però per un tema, diguem-ne, el dels 300 mil i escaig euros que figuren en el informe del secretari, però que era de l'estabilització, no és aquest el nom de llocs de treball, Però és clar, allà hi va haver-hi una gran discussió, perquè precisament el PCC, que després no va votar la proposta de Vox de dimissió, però sí que havia demanat la dimissió per coses, diguem-ne, que havien passat molts anys abans, que és el que en certa manera els hi va contestar l'Arcalde, va dir que tot això venia d'alguna dècada abans. Per tant, de governs també socialistes. Com ho vam veure? Clar, és que aquí el PSC fa una trampa, fa una trampa evident, que és el que comentaves, no? Que aquest tema ja, diguéssim, que va començar amb mal peu, diguéssim, amb els governs socialistes, amb les diferències que es van fer en el seu moment, i que després, al llarg dels anys, tampoc no es van solucionar. I diguéssim que aquí, almenys culpable, i jo no seré aquí la gran defensora de l'Ajuntament, perquè no defenso mai cap Ajuntament, eh?, però segurament aquí almenys culpable és l'Ajuntament actual, que... Potser l'error que ha comès és, tinguent sobre la taula un informe que deia que hi havia aquests diners a pagar, un informe que ve del mandat anterior, però que ells se'l van trobar sobre la taula. Durant un any i mig han intentat una altra estratègia que no els ha funcionat. Aquells es pensaven que per la via judicial se'n podrien sortir i no se n'han sortit. Però si posem aquí una miqueta la balança de culpabilitats o de responsabilitats en aquesta gestió, segurament qui tindria el tros més petit seria el govern actual. I demanar-li ara la dimissió al regidor, que deixeu-m'ho dir així, s'ha trobat un marron aquí de grans dimensions. i que a la seva manera, i potser no amb la celeritat que tocaria, i potser equivocant-se amb algunes decisions, diguessin que ho està reconduint, clar, demanar-li que la dimissió, quan a més a més ja es veu aquí una tendència d'una intencionalitat de fer-ho esclatar, com esclata aquest tema, després com ràpidament el PSC s'hi enganxa, bueno, Diguessin que les casualitats no existeixen. Una pregunta que és si va haver-hi tantes desigualtats, quan es van produir i per què? Ah, jo t'ho contesto jo. I doncs perfecte. Jo ho indueixo. Ve de l'època de l'inici de tot, on hi havia unes dinàmiques a fer, on no hi havia una relació de llocs de treball, on estiguessin definits. realment un càrrec el que es cobrava i això permetia determinar les diferències. Hi havia disputes entre dos aprelladors, doncs algun se'l contentava amb una gratificació superior a la resta quan se'l havia fitxat i això creava aquestes tensions i aquestes diferències i això es havia repetit en totes les àrees de l'Ajuntament. culpabilitats, estic d'acord, és a dir, en aquell moment s'hauria d'haver evitat aquesta dinàtica. Estem parlant gairebé, diguem-ne, dels primers mandats de Caldera D'Als. Sí, sí, correcte. Està mal fet allò, ni mal fet, i no es permetia en aquell moment, no hi havia, en aquell moment no hi havia una legislació que obligués a una relació de llocs de treball, tampoc els defenso, no tinc cap necessitat, però vull dir, També podia l'alcalde Nadal sempre hem dit que va poder reestructurar la ciutat perquè la normativa urbanística a Itàlia era molt més l'axa que la que tenim en el moment actual, doncs la normativa ha evolucionat. Jo sí que poso un accent de més responsabilitat en el govern on hi vaig estar jo. Més que res perquè jo sí que vaig dir sentir en el moment quan es va parlar de fer la relació de llocs de treball a la regidora Planas, jo vaig dir que anéssim molt en cuidado perquè jurídicament què comporta una relació de llocs de treball definir realment els salaris i la gent que veu que li falta un complement tot reclamarà. Per tant si tu obres la caixa de Pandora has de tindre els diners per poder afrontar aquesta realitat. I no només els diners, sinó que hi ha obres un camí on si hi ha la primera demanda, i aquí també culpabilitzaré potser en els sindicats en aquell moment que no van saber aturar determinades accions judicials o les van fomentar, que va generar una crispació i va motivar moltes demandes després consecutives de molta gent. Per tant, una forma de fer l'ax en un moment determinat, segona, una voluntat d'intentar arreglar-ho, però una mica agosarada, per dir d'alguna manera, i sense tindre en compte totes les conseqüències que hi havia, ha generat un forat d'uns 4 milions d'euros, s'està calculant aproximadament, s'ha de retornar a treballadors, Però també s'ha consolidat un sous que el capítol 1 del personal haureu augmentat d'una manera considerada. Ah, aquí està. El capítol 1 dels pressupostos. Per tant, quan tu... quan tu prens la decisió de fer una cosa com aquesta et pots fer o petades endavant i dius no m'hi fos o... i procuro intentar arribar a un acord que, per exemple, vas a parlar amb l'Estat i dic que aquest problema de desigualtats necessitaria un afinancement per poder-ho assumir d'una tacada, per exemple, que és el que ha intentat fer guanyant un cop va pujar al govern, o no t'hi poses, però si t'hi poses sàpigues que tindràs aquestes conseqüències. Per tant, jo crec que algú que està al govern avui hauria d'explicar el perquè es van prendre determinades decisions a l'anterior mandat de tirar endavant això sense tindre la previsió econòmica. Em sap molt de greu, eh? És que tots hem de ser prou coherents d'assumir determinades realitats. I en Sergi, que me l'estimo molt, perquè el conec personalment, i a més en Sergi té un component que el veuen com a possible successor, i per tant el vaig a carregar de forma directa, En aquí comparteixo el que has dit, de vegades potser he fet una mica de passarell i d'innocent, i de ho arreglaré, perquè tenen aquest bonisme que sembla que ho arreglaran tot i podrem parlar amb els sindicats, però també els sindicats no els han carregat en ells. Amb el que al final s'han trobat amb una factura d'uns advocats elevadíssima i aquests interessos. I acabo. Però aquí el que s'ha de fer fora, de manera immediata, és el secretari de l'Ajuntament. Ui, ara va fora vostè. S'ha de fer fora de manera immediata. Però això no es pot, perquè són funcionaris... Però et posin a fer multa, si que fitxi noves. Però per què ho diu? Perquè jo crec que si tu tens un càrrec, com un secretari o un interventor d'un Ajuntament, estic d'acord que has de complir amb les lleis, has de complir amb els teus mandats. Però cuidado. El seu client és el ciutadà que està al carrer de la ciutat de Girona. I aquest senyor només fa que posar pals a les rodes a l'evolució de la ciutat de Girona. Tenim expedients administratius impoluts. Impoluts. Però no es pot fer res. No hi ha marge de maniobra. Per exemple... En tots, en tots. ...obertura de nous negocis que es triga un any. Però d'això és cosa del secretari. I tant, està posant... Però és que està fent responsable de tot a qualsevol funcionari de l'Ajuntament. I estan acollonits. És que diem-ho d'una vegada. Els funcionaris de l'Ajuntament estan acollonits. I aquí fa falta un cop de puny sobre la taula. El tenia que fer la Marta Madrana si no el va fer. El té que fer en Llucs Salies i tampoc el fa. Fa falta un cop de puny sobre la taula i dir prou. Sí, però és el que dèiem. Un secretari que té una plaça adjudicada i que la té en propietat no crec que pugui ser tan fàcil de dir, doncs mira, ara posa't a fer multes, no? Unalimitat per l'Ajuntament, l'apartem d'aquestes funcions i demanem que vingui una altra. Però llavors, jo ara... Ho haurem de pagar més. Però si surts i ho expliques als ciutadans, saps quants advocats han entrat a l'Ajuntament els darrers anys? En la plantia d'avocats que té secretari... No hi sabria dir, no. És una autèntica barbaritat. i he passat de tindre'n dos, que vostè us coneixia, bueno, tots els que estigués us coneixia, en Lluís Pau i en... ai, i em faig gran, eh? en Vila, et tindran ara no sé si són, uns 10 o 12. Clar, si tots són informes contradictoris, a mi m'agradaria que vingués a explicar-nos al secretari el per què està actuant d'aquesta manera. Què hi veu? Dirà que compleix la llei... No, no, no, hi ha altres fils que no exigeixen el que exigeix ell. perquè altres ajuntaments funcionen d'una manera diferent i aquest funciona com funciona. I ara no és que no vulgui parlar de la segreta, però per exemple una de les coses que sí que trobes... No, és que el ciutat encara la ràdio... que trobes la gent pel carrer, o no, seria un mitjà de comunicació, prova, no n'escolti, també ens hem, com les altres parcel·les municipals, suposo que també hem de passar pels sedats del control, però el que sí que hi ha molta gent que es queixa és que, per exemple, que es trigui més d'un any a que obtenir una llicència d'obres. Coses d'aquestes, diguem-ne, que t'estranyen, perquè normalment les mitjanes amb altres ajuntaments són de dos o tres mesos. Per tant, aquest és un tema que sí que dóna la impressió, però calenteix tot el tema, perquè és clar, per demanar una llicència d'obres Pel que me van explicar, ara rectifiquem si no és així, has de tenir local. Per tant, si tens el local, l'has de pagar. Per tant, si estàs un any pagant un local sense que hi hagi un negoci, no tothom ho podria fer. Això pels emprenedors deu ser complicat. Ens ha deixat una mica callats, Albert. Ha sigut un tundent. Sabeu d'altres casos d'actuacions dels secretaris municipals, de les dificultats que posen a la gestió de govern, i sempre quan... Per què no el fan fora? És que no podem. És que són intocables. Què cal fer per fer fora un secretari d'un ajuntament que el que fa és posar pals a les rodes de l'Ajuntament. Què es pot fer? És que el secretari és una figura amb molt de poder dins de l'Ajuntament. Us en recordeu del cas de la secretària de Mer? Correcte. Aquella secretària... Tothom parla de la seva època, jo podria parlar del de Caçà, que va ser el que va ser. El cas de Mer el vaig veure molt directament, molt directament el vaig veure. I aquesta senyora també tenia un control absolut, és que fins i tot tenia collonits els polítics, una mica el que explicava en Carles, portat a l'extrem en un municipi petit. Però sí que és veritat que és una figura desconeguda pel ciutadà, però que en realitat, diguéssim, que pràcticament tota la gestió de l'Ajuntament passa per les seves mans. I que, en depèn del seu bon fer o del seu criteri, que algunes coses vagin més ràpid o més lentes o millor o pitjor. Sí, afirmes que la gent desconeix, eh, secretària i interventor. A Gironi va haver-hi una guerra, la secretària i interventor, bastant important que no va transcendir el carrer però que, diguem-ne, que ens devia afectar com a ciutadans. Però ara, imagineu-vos l'impacte que té això Estem parlant de ciutats grans, de poblacions grans. Què es fa un secretari en un poble petit? Si aquí tenen tot un govern municipal acollonit... Imagina't en un poble més petit de 2.000, de 1.000 o 1.500 habitants que va el secretari allà que és... No, jo normalment les persones que es dediquen a la política en aquests pobles petits no són uns grans coneixedors de la legislació, diguéssim que són molta gent que ho fa per vocació, perquè es volen dedicar al poble i això, no? I t'has de guiar pel criteri tècnic d'aquestes persones. El que anava a dir és que curiosament he trobat, diguem-ne, regidors que... He trobat regidors que pensen com el que ha dit ara en Carles Ribas, en canvi he trobat altres regidors que defensen l'actuació, perquè és una manera, diguem-ne, d'evitar problemes... D'anar sobre segur. D'anar sobre segur, per dir-ho d'alguna manera, i evitar actuacions que alguna n'hi ha. Ahir, per exemple, vaig llegir una cosa que em va fer molta gràcia d'un fiscal anticorrupció que era en Grindr, que per exemple va fer el cas aquell d'aigües de Girona intentant empurar el president Puigdemont i allò era una operació política en tot arreglar. I qui la va iniciar? La CUP, curiosament. De tota manera, d'un fiscal que després ha tingut altres problemes, que han desaparegut papers del jutjat, per allò que es publicava ahir a... Per exemple, em penso que ho publicava a Nació Digital. No, perdó. No, no era Nació Digital, era El Nacional. Maita Piblaks feia un informe que estava molt bé perquè explicava com havien desaparegut uns determinats papers d'unes determinades causes i ho englobava amb declaracions dintre del que s'ha vingut a batejar com a operació a Catalunya contra polítics catalans, independentistes. Perquè la gent ho entengui, no sé, perdona, t'he tallat potser. No, no, no. Quina feina fa un i quina feina fa l'altre? Segretari i interventor. El secretari fa una feina de pré, és a dir, anàlisi jurídic dels actes que un polític vol tirar endavant. Què fa l'interventor? El post. Si els diners que tu has emprat aquí han anat destinats a allò que tu havies de destinar. Per tant, tot allò que qualsevol polític vulgui iniciar, primer estarà fiscalitzat pel secretari si compleix la legalitat. O si el mecanisme que tu vols emprar és un mecanisme lògic i que no infringeix la legalitat. Ara estàs parlant com un advocat i està bé perquè es nota que ets advocat i coneixes els termes. No, no, però què feia jo? Quan jo volia iniciar a l'Udes de Cultura, per exemple els casals d'estiu, me'n anava i el secretari deia que ha de ser una qüestió totalment pública i oberta a tot el món. i a l'ex senyor secretari per l'interès públic no m'interessa que vingui, fomento construccions i contractes i s'encarregui de tots els casals d'estiu, perquè aquí tenim entitats. sense ànim de lucre, que desenvolupa una determinada... El tercer sector està en aquestes coses per una llei de la Generalitat que alguns volen tirar endavant i que fa una certa por, també. Llavors, a partir d'aquí, aconseguien consensuar i hem evitat, i hem evitat que, foment o contrates, o l'altre, el més català, el que fa tots els casals d'estiu també, aquests grossos i tal, es quedés tot el cadàl cistiu de la ciutat de Girona. Però era en diàleg. Però d'inici, aquest senyor el que feia és, no, no, pública a tothom. Escolta, hi ha un interès general, hi ha un interès propi de la menta de l'Estat, i hi ha a fer política. És contestar o fer política. Aquest senyor no està per dir no, aquest senyor està de dir què vols fer i jo et diré com legalment es pot fer. Aquesta és la feina que ha de fer un secretari. Per què fem unes eleccions i per què pugen polítics a l'Ajuntament? Però llavors, permeteu, i vam tenir aquesta discussió també molta estona amb la gent que hi era, no? Jo estic absolutament a favor que hi ha d'haver un control estricte al diner públic, això crec que ningú discutirà. Això és intervenció? El que no estic d'acord... és que això provoqui coses com, per exemple, que una cosa que abans se podia reclamar un dia ara trigui tres mesos, i que per controlar el diner públic que no es gasti ni una pesseta de mes amb tot allò, acabi costant, diguem-ne, dues vegades més per al retard que provoca, per al fet que venen empreses de fora. Sant Drau de Moli és un exemple perfecte. Empreses que van a la baixa per obtenir la concessió i que després són incapaços de fer-ho i tenquen, i això em sembla que és... i per tant, vagilant molt i tinguent en compte, jo hi ha coses que no entenc, que una revista pública s'hagi d'imprimir o que s'hagi de pautar a Galícia, si és de Girona, doncs no ho entenc. No, no, això és una... ara he fet de tertulià, eh, però hi ha coses, és a dir... No, no, això no és el tertulià, això és defensa del territori, eh. O que perquè una cosa que ha de costar 3 euros s'hagi de fer tot un apaparassa que n'acabi costant 40 i les hores de feina els funcionaris, doncs tampoc ho entenc. Aquí evidentment venim de molts casos, de molts errors, de molt aprofitament dels càrrecs públics i del diner públic, i aquí s'ha imposat una legislació molt estricta per evitar totes aquestes fuites que en el seu moment es van produir. i a diferents nivells i en diferents àmbits, i ens hem passat de frenada. Per voler ser tan escrupolosos, per voler controlar fins a l'última passeta que no cap se'n desviï a una butxaca que no toca, doncs ens hem passat amb la legislació. Segurament seria un terme mig entre les dues situacions, però clar. Allò que totes les masses piquen. Exacte. Jo trobo molt lògic un projecte de 5 milions d'euros, 6 milions d'euros, a més ho diu Europa, ja l'has d'obrir, una licitació a nivell europeu, no només espanyol, eh? Però, aquella obra de 100 mil, 200 mil, que genera riquesa en el propi territori, que fomenta les empreses del propi territori, legalment s'hauria de dir, escolti, això pot quedar acotat a aquella empresa que té seu i treballadors en el territori. Si vol, no em digui la ciutat. Digui'm la província, perdó, ara només t'he encara dit províncies, però comarques, bagaries, diguem-ho com vulguem. Però això és possible? Si fas la reforma legislativa, sí. S'ha de fer la reforma legislativa. Clar, s'ha de fer una reforma legislativa que permeti... Però esclar, si el que tots tenim clar és que una obra pública és una font, de generar riquesa a un territori, perquè tu quan fas una obra pública és una forma de finançar, per generar riquesa. Home, millor generar la riquesa al treballador que està treballant aquí, que no hagi de venir de fora, que marxi, que porti el salari cap a fora. Els treballadors que venien a fer el tren d'alta velocitat eren tots de per aquí. per molt que fos foment de constitucions i contractes. Hi ha una cosa que tothom sap que es fa, que és la subcontractació. Hi ha vegades la subcontractació de la subcontractació. I després una fa fallida, i després tens el problema de salvar la situació. Per tant, com deien, totes les masses piquen i potser algú ha de sortir a dir, suaritzem la legislació, i torno a repetir, el control econòmic el fa l'interventor. Al final, muntar cada euro, cada centim d'euro, i al final pots enganxar si hi ha hagut algun desviament o hi ha hagut alguna cosa, però el pre, Estic fent un rotllo que potser no hauria de fer. La majoria d'hiscències ara són d'un règim de comunicació, que vol dir, li comunico a l'Ajuntament que ha obert aquest bar i serviré hamburgueses d'aquesta hora a aquesta hora. L'Ajuntament rep la comunicació i diu, molt bé, anirem a inspeccionar que tot estigui en regla. Hem alliberat el 80% de la feina burocràtica en el Regi de Comunicació. Això és el que fan els Estats Units, per exemple, no? Tu obres i després has de demostrar que ho tens legal. El 20%... Però obres. Exacte. Tu no és un que ha fet el Real Madrid amb el seu estadi, no? No, aquest és pitjor. 23 anys sense licenci. És que no m'ho crec. Com pot ser que hagin estat 23 anys sense licenci? Cada licenci ha caducat. L'interpretar que l'han prorrogat cada dia. Aquest 20% que resta és el que fa una obra. que ha de ser una obra major, perquè també les obres menors en comunicació en fas prou. Canvio, pinto... Escolta, comunico, no fa falta que et donem llicència. Remodel un local, i com deies tu, l'ha llogat, està pagant un lloguer cada mes, i ha d'esperar vuit mesos a que li donin la llicència. Això és per demanar responsabilitats patrimonials a l'Ajuntament. I encoratjo aquella gent que li passi això que demani a l'Ajuntament reclamant d'anys patrimonials que li estan causant. Sí, Jordi, ja sé que és el nostre Ajuntament, són els nostres diners, però al final hi ha un últim responsable d'això. I potser haurem de començar a dir que aquells que són funcionaris de carrera, potser hauran d'assumir algun tipus de responsabilitat final i potser si quedem aquesta por en el cos, la gent actuarà en certa... I en el cas de Girona és perquè hi ha una desídia o perquè no hi ha personal, perquè la legislació no ho permet, perquè com deia en... Jordi, hòstia, no m'ha sortit el teu nom, perdona. Com deia en Jordi, hi ha altres ajuntaments que van molt més ràpid a tramitar aquest tipus de llicències. Jo vaig estar regidor responsable d'urbanisme i d'activitats. Vaig reformar tot el departament. Quan vaig entrar fins i tot, van contratar un extern amb el vistiplau de la CUP i el vistiplau dels socialistes, que era un enginyer. per fer un mapa de processos de l'Ajuntament i ens vam ensortir bastant amb el que era urbanisme i activitats una miqueta. Sí que era cert que hi havia un cert desordre històric allà. Vam aconseguir i vam reduir moltíssim el temps de resposta de cada una de les qüestions. Jo em sento molt orgullós d'on t'havíem arribat. Després sí que hi ha hagut un empitjorament, no sé el motiu. Quan era el temps que trigàveu? A la meva època en quatre mesos, cinc mesos. que és una ciutat com Girona amb el volum que pot generar, també hem d'entendre que hi ha un tema de volums i que no pots tindre tants tèmics com Ciutadans a Girona. Això és una realitat. Jo crec que no hi ha funcionari dolent. El que hi ha és una manca de control de com s'està la feina el funcionari. Així com el rest de treballadors de tot arreu estem controlats i ens estan supervisant que fem la feina i tal i qual, hi ha un determinat àmic que ningú controla. Per tant, hi ha gent que pringa quan no és culpable. Tothom diu que els funcionaris no treballen. No, no, n'hi ha que treballen i molt, i molt bé. Ara, pot haver-hi algun que no, però l'altre és també quan ho dificultes amb temes d'informes. Necessita un informe d'això. Clar, has de redactar l'informe. Escolta, és molt greu el que ha passat a l'Ajuntament de Giona. Un secretari ha fet un informe dient que hi ha negligència d'un polític. No és que hagi dit, es deu aquest diners ja vaig avisant o no, ha escrit negre sobre blanc i hi ha negligència d'un polític. Què va estar fent vostè abans? perquè les demandes són de fa quant? Sí, sí. És a dir, potser que posem tots els punts a les is, eh? Vull dir que comencem a parlar de tots... Hem parlat molt de temes tècnics, hem parlat de temes polítics... Sí que hem parlat de punyalades, però punyalades n'hi ha més en els... en els congressos dels partits, les d'esquerres són públiques, les de Junts són més privades, el PCC sembla que totes... Junts sempre ho han fet privat, tot. I abans, és que abans de començar, potser que hagis sentit per aquí de dir, el govern municipal es trencarà per estratègia política? Potser que ho hagi dit algú. Sí, saps com allò que fan a Catalunya Ràdio? De què hem parlat abans de la tertúlia? Doncs abans de la tertúlia algú ho ha dit! No, ho he dit jo, i a més ho he fet un vídeo dels meus públicament. Jo crec que... Bueno, si Junts també és intel·ligent, crec que quan abans millor hauria de trencar. Ja sé que em dirà la candidata que està al govern d'una visibilitat, però... Compte. No, que la visibilitat és bona. Llavors, a partir d'aquí... Ja m'imagino, m'ha explicat que hi ha malestai, que es havia dit que la meitat de la legislatura trencarien. Això ho situaven ara al voltant del primer trimestre, l'any vinent. Altra gent, com deia algú abans també, aguantaran fins a l'últim any. No ho sé, però bueno, com que tampoc sé què farà Esquerra, perquè van més perduts encara a Esquerra que els altres, vull dir... No sé com acabarà, però serà molt difícil governar amb visions tan diferents. Albert, tu que tens tanta experiència en aquest món, què et diu el nas? Políticament estic molt, molt, molt desconectat. Ja t'ho vaig dir l'altre dia, estic tan desencisat, tan decebut, que la política me la miro com aquell qui diu allò així de raull. I no hi vull entrar-hi per no fer-me mala sang. La veritat és aquesta. I per això m'ho miro allò una mica d'un tros enllà. No sé si es fa mala sang o no, però s'ho ha de mirar per força, perquè ella sí que està ben activa, l'Anna Puig, diguem-ne. Sí, jo crec que al final del mandat no s'hi arribarà. No crec que sigui tan aviat com diuen Carles, jo crec que intentaran resistir, malgrat les diferències que hi ha, que són públiques i les que no són públiques, S'intentarà resistir una miqueta més i si encarar el tram final de cara a les properes eleccions municipals sí que després definim personalitats diferenciades. Com a espectador de la política, en aquest cas, dius, ostres, es trencarà el govern, junts haurà de sortir del govern... Però esclar, la gent que ha votat aquests partits, entendrà que s'hagi entrat al govern i que per qüestions electorals, poc abans, se'n surti? Com si ja has entrat, doncs poquina fins al final, i després ja en parlarem. Però si no hi... Esclar, és que és allò que dius, per què es prenen aquestes decisions? I jo, home, ja us ho fareu. Llavors això surt molt a la gent que s'oblida des de fora. Ja no sé si a la gent ja li sorprenen les coses o no, tenint en compte el munt de coses que passen, els canvis que hi ha, i no sé fins a quin punt el ciutadà es sorprèn o simplement s'ho mira i diu una més. Ens ho mirarem i en parlarem, però serà un altre dia perquè ara falten pocs segons per les 11 del matí. S'acaba aquesta tertúlia que jo crec que està molt agradable, que s'han dit coses profundes. Gràcies Ana Puig, gràcies Albert Raquena, moltes gràcies Carles Ribas. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 16 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. Girona tanca 4 grans aparcaments gratuïts propets a la copa per les fires de Sant Narcís. Entre els 4 espais hi hauria entre 900 i 1.000 aparcaments gratuïts que no estaven disponibles durant aquests dies festius. D'aquests n'hi ha alguns reservats exclusivament a persones amb mobilitat reduïda. De fet, el que té més places, unes 500, ja està tancat des de dilluns. Detenen dos homes que acabaven de cometre un robatori violent a l'estació de tren de Girona. Els Mossos d'Esquadra han detingut un jove de 21 anys i un menor per un robatori violent a l'estació. Els fets van passar divendres en un vestíbul de l'estació cap a dos quarts de 7 de la tarda. Un noi va abordar un home amb la intenció de sostreure-li alguna de les seves pertinences. Tot seguit es va iniciar una baralla i finalment l'autor i el seu còmplice, que va ajudar a desempallegar-se de la víctima, van aconseguir fugir. En aquell moment a l'estació hi havia uns agents que feien un control preventiu i que van trobar un dels nois fora de l'estació amb un grup de joves. Sí, sí, sí. detenen 6 persones per intentar volar amb documentació falsa a l'aeroport de Girona en 3 setmanes. Les dues primeres detencions van ser el 20 de setembre quan els agents feien el control de documentació pels vols amb destinació a Irlanda. Un dels passatgers portava un passaport de Taïwan i l'altre de Japó malgrat que amb dos eren de nacionalitat xinesa. Tots dos tenien senyals d'haver estat manipulats. El 4 d'octubre la policia també va enxampar-ne dos més que intentaven volar a Dublín i els dos últims van ser el 12 d'octubre quan dues persones volien volar a Irlanda amb passaports de Japó falsificats. La Diputació de Girona aprova un pla per assolir un 40% de l'energia en renovables i l'estalvit de 117.500 tones de CO2. El plenari va donar llum verd al document que fixa accions en quatre pilars i en set línies estratègiques. A més, el pla es marca l'objectiu d'arribar a la neutralitat de carboni pel 2050. avisen que les comarques de Girona, la Plana de Vic i el Prepirineu s'han superat els valors legals d'usó. S'han recollit dades entre l'1 de gener i el 30 de setembre del 2024 en 500 estacions de l'Estat, 51 de les quals a Catalunya. L'informe també constata que el nivell d'usó ha caigut a Catalunya aquest any per la durada més curta de la calor i la insolació estivals que s'han senyit els mesos de juliol i agost. Els ecologistes remarquen que els tres territoris on se supera l'objectiu legal per la protecció de la salut representa el 8% de la població catalana. La Gio Sinfonia estrena en rebel a l'auditori de Girona un nou espectacle pedagògic per acostar la música clàssica als joves. L'espectacle presenta un gran títol de la literatura musical occidental com és l'òpera de l'enfant Elis Sortileix en text de bolet i Maurit Rebel sobre la història d'una dona sent castigada per la seva mare que destrueix tot el que té al voltant. L'espectacle s'oferirà a 1.500 nens i nenes d'entre 10 i 14 anys aquest dijous 17 d'octubre i es tornarà a fer el 12 de gener obert al públic general. I en esports, l'Sparro i Girona vol continuar amb el ple de victòries en aquest inici de temporada amb la disputa avui de la segona jornada de l'Eurocup. El rival serà la Molisana Campobasso. Les italianes són, en principi, el rival més dur del grup de l'ONI i compten amb un joc interior molt potent. El partit avui a les vuit del vespre fonteja-ho. I pel que fa al temps, dia avui que s'ha aixegat en boirat però el sol que farà de presència durant tota la jornada on també hi haurà alguns núvols i s'espera amb 25 graus de màxima. Així és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina. Som gent de Girona, som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa a fontejar-ho. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de bàsquet. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona