La tertúlia de Girona FM del 20/10/2025 amb Joan Ventura, Neus Vila i Josep Coll

Bon dia, entrem en temps de tertúlia a Girona FM i sí, aquesta ha estat setmana de festa major a Banyoles perquè Sant Martí dia, que és el dia 24, diguem-ne, sempre se celebra la setmana anterior a les fires de Girona i en certa manera hi ha un pacte. Aquesta és la setmana que comencen les fires de Girona i avui, dia 20 d'octubre, comencem aquesta tertúlia per parlar de la ciutat i de les que ells vulguin amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmas. Senyor Joan Ventura, periodista i antic president del Col·legi de Periodistes de Catalunya-Girona. Antic, antic, què tal, com estàs? Molt bé, mira. Preparat per fires o no? Bueno, això ja saps que ha passat una mica la història per la gent d'una certa edat com nosaltres. que ja tenim altres objectius. Basta com que jo visc en un lloc que és a sobre la copa, entre cometes, doncs tinc fires cada dia, perquè me n'entero perfectament de tot. Home, però això ho diu qui havia estat considerat un dels reis de les barraques de Girona. De quan era la copa autèntica. De quan era la copa autèntica, no? Quan es van traslladar, certament. Sí, que era tot molt més... Original, vaja. Neus Vila, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Encantat de tenir-la aquí, com estem? Bé, contenta. A mi m'agrada els aromes de fires, però jo també he de dir que jo anava a les barraques quan ho feien a la copa. Deu ser que l'edat ens porta a un altre tipus de fires. No, però perdona un segon. I tot el que estem a fires, atraccions, jo que tinc nens petits i tot això és una cosa que no he suportat mai. No m'ha agradat mai. I com algú de la família deia, portem un nen de la fire. Sí, sí, porteu, porteu. Porteu, porteu. Jo me n'escapo, perquè és una cosa que no suporto. Qui està en plena època de barraques, si és que vol, és en Josep Coll, per vista del dia que hi ha. Aquest hi pot anar, a cada dia. Avui ens acompanya per primera vegada aquí a la Tertúlia, tot i que és un home que ha estat molt lligat a aquesta casa. Què tal, Josep? Molt bon dia, què tal? Ets de barraques? Jo sóc de barraques, sí, sí. Des que vaig arribar aquí a Girona, sempre cada any. Vols pensar què diuen aquí? Jo no he conegut les barraques. No, no, no. No ho pots saber conegut. Jo diria que a la Neus li va venir justet, perquè jo diria que... Però potser, cinc anys, jo crec que sí que els vaig passar a l'època universitària. Jo crec que el canvi el devien fer el 95 o 96. Home, la Neus ja... Jo ja tenia... Però ja fa uns quants anys. Abans estaven a sota la via del trenc, a la zona que és... Alguna cosa havia sentit. On hi ha la copa, per dir-ho. Un perímetre molt més petit i bueno... Jo sempre recordo aquí d'un tio del meu poble, era en Lluís, es diu, vaja, en Lluís, que barroques. No has aprofitat per dir que el teu poble es demostra i això m'estrany. Ja el dius tu. Doncs aquest, jo crec que va ser el primer que va fer castanyes allà al mig de la gent. Vull dir, no, castanyes sempre han llengut per fides, no? Però avui, allà a les barraques... El tio es va plantar allà al mig fent castanyes amb una mica de mosquetell i així, i va muntar un xou allà i cap de poc temps ja hi havia totes les parades. Però en aquell moment encara no n'hi havia cap d'aquestes parades que es posen de tota l'agenda. Va ser pioner i autènticament pioner. i va haver-hi uns anys que es deia que arribaven les fires quan veies aparèixer aquella màquina de trenc al cantó del Moira, que desgraciadament la persona que en aquell moment ho feia fa uns quants anys és mort, el seu fill continuava, o va continuar donant un temps amb la tradició, i llavors per fires sí que hi ha moltes castanyes i bonietos, però és veritat que aquella copa tenia el gust, bueno, tenia el gust especial que érem més joves tots, Sí, bàsicament. Era una mica més destroyer, era una força destroyer, tot plegat allà amb els concerts aquells. Hi havia una selecció bastant seleccionada del personal. Sobretot a determinades hores, tampoc era allò que s'havia d'acabar, segons quines hores s'acabava molt tard. Ara també, ja és un altre rotllo, ha anat molt diferent, perquè la gent que hi havia en aquell moment, i el mal aquí ara, és que això ha canviat tant que no té res a veure, vull dir... Doncs aquesta setmana són fires, divendres, el pregó, demà, les fires d'abans que ho fa el senyor Jordi Almau en el saló de... Jordi Almau, Jordi Almau, Jordi Almau. S'ha el tercer que ho faci, fa dos anys jo va fer-ho el poeta Narcisco Madriga, l'any passat la poetesa Isabel Oliva Prat... I aquest any Jordi Almau, que és encara articulista del diari de Girona, i... En 96, 97, crec que ja n'ha fet, sí, sí. Fa temps que no el veig ara, però està molt bé. Però el cap molt i molt clar encara, i les coses els té claríssimes. Però ho sou o no? Perquè en Joan ja ha fet un... ja d'entrada ja ha dit que a ell no li agradaven, és a dir, les fires, tu, Josep, no ets de Girona... No sota jo tampoc, eh, perdona. Però i tu hi venies, de fires de petit. Hi ha un cert component, és a dir, les fires és allò que hi vas de petit a pescar, hi anàvem de petit a pescar ànecs, després hi havia el caballitos, el tren de la bruixa, el tiro, ja com arribaves a una certa edat allò que en deien el latiu, eh, que encara... i tal, era una època d'atraccions, després va ser època de barraques, i després per alguns com en Joan i la Neu suposo que també, de portar-hi els fills, i per tant tornar a reincorporar una d'això, i tothom deia canviar molt, abans tothom deia que feia molt de fred per fires. A mi em va impressionar molt la primera vegada que vaig estar aquí, perquè jo sóc de Menorca i... a la festa major allà hi ha atraccions però són molt més reduïdes i m'han pressionat moltíssim veure totes les atraccions enmig dels arbres i que n'hi havia moltíssimes i a part de les atraccions també tot el rotllo de barraques. Vaig arribar aquí el 2013 i llavors cada any i la veritat és que quan hi ha algú que que em diu, ostres, com són les fires de Girona, dic, quedareu impressionats perquè, clar, la gent de Menorca no està habituada a veure tantes atraccions. D'altres anem a Ciutadilla per Sant Joan i també quedarem impressionats. Sí, mirem, nosaltres venim aquí per fires. Sí, sí, també, també són diferents cultures. Però és un tema que és evident que cada any, com es presenta el programa, sempre hi ha, jo diria, les mateixes crítiques. És a dir, gent que no li agraden determinats grups, els concerts que es fan, que són concerts gratuïts. Nosaltres, en aquella època, era l'època de sopa de cabra, com començava, per dir-ho d'alguna manera, i després molts altres rups, un papa... I orquestres, no? Hi havia una mica de tot, sí. Ara hi ha tot el tema de... Aquella orquestra d'aquí a Girona, que ara no sortirà el nombre. Sí, que no pensava. No, davant de sopa de cabra, uns... Ah, sí, ja sé qui vols dir, ah, no me'n recordaré. No eren les Rodones, eren els altres, diguem. No, no, les Rodones també, però uns altres que... La Salseta també venien, no? Sí, sí. Bueno, clar, tothom, però... Però Fires... A mi m'agrada molt, eh, l'ambient de Fires, i això que mai m'agrada pujar a les atraccions, m'agrada, estic d'acord amb tu, Josep, que n'hi ha moltíssimes variades, però fer la passejada per Fires, encara que cada vegada, com més gent ja també, m'ha molestat més, perquè m'agrada poder respirar bé i caminar bé, però no m'agradaven de petita pujar-hi, però m'agradaven ara, i en tinc molt bons records, i a veure, als fills els hi ha agradat, i jo he acompanyat, i ara hi vas a fer un vol, eh? Però la ciutat, no sé, per mi anar a fires és comprar castanyes, passejar i veure gent que potser veus una o dues vegades a l'any, no? I observar molt la gent. La gent està contenta. I Barraques, com que jo també penso que els concerts són poc... Atractius. Atractius. Però tu no vols dir? Sí, però ho pregunto a tota gent jove, ho pregunto a tots els meus fills, ho pregunto a tota altra gent i em diuen qui són aquests, els coneixen a casa seva? Clar, això depèn dels gustos també. Hola, però aquest any, fins i tot jo conec alguns noms... Jo només un, el Diversiones, que per mi en tinc prou, l'últim dia, i ja està. Ballarem, ens ho passarem bé, i fins l'any que ve, no? Però fan noms temàtiques de gèneres també, van fent gent més de rap i d'altres més de rock-dur, van fent... Clar, però és que més gent que programar 6 o 7 dies de concert, això vol programar bé, vull programar amb grups bons, bons de nom... valia tants calés que no s'ho podien permetre. El tema és aquest, fent-ho gratuït tot, perquè tot és gratuït, eh? No oblidem que abans, per exemple, quan parlem de la copa, al final hi posàvem un embalat, però aquell embalat vés de pagar en aquell moment per entrar, saps? Si llavors tu estàves allà fent cervellos, i ara ja hem d'entrar per pagar el embalat, això i la gent... I havia entrat una vegada al final i n'hi havia ningú, perquè la gent ja, en aquell moment, ja era, clar, als anys 80... ja s'havia reactivat el tema de la festa popular i tot això, i en molts llocs ja es feia gratuït i al carrer, i aquí a Girona va costar molt entrar en aquesta dinàmica, encara del ball, però és que llavors coses van passar a l'allò actual, a la copa actual, sempre ja han muntat aquell ram d'escenari, però jo veig que és complicat, vull dir que, no sé quin pressupost té les filles de Girona, no estic molt fora de joc, però el problema que hi veig és aquest, portar una bona programació musical, vull dir... bona vull dir de gent de primer nivell això és molt difícil i que més enllà de la copa també hi ha altres espais per exemple aquests últims anys s'ha consolidat molta part del migdia que triomfa moltíssim la nit electrònica que es fa dissabte que ve que sempre plega moltíssima gent d'aquest any de portar en Jordi Roca com a DJ en Jordi Roca que té el nom de Jordi Stone Jordi Stone El problema és que tant el Neus com a mi, per exemple, la música electrònica no ens interessa gaire, però clar... Però també formem part de la ciutat, no? També hi ha empalat, tornen a preparar l'embalat a la plaça Miquel de Palol o Provenç i Bertrana... La gent que vol ballar... Potser està pensat més per persones encara... de dècades abans que jo ni gent que vulgui ballar però són les nostres aquestes però la gent de la nostra edat d'en Grau i meva, no parlem de tu clar, els embalats encara formen part del nostre imaginari i llavors Bé, jo, esclar, hi ha una generació, o dues o tres, de gent ja jubilada, xanta per món, que està en perfecta forma i el problema és si això els atraurà o no els atraurà. Però jo veig bé que es programi i si no funciona, doncs no funciona. Però crec que hauria de funcionar, saps? Perquè escoltar orquestres com la Maravella, la Salvatana, la Bisbal, la Marina, la Montgrins, no sé què, quantes orquestres d'aquestes hi ha encara... Doncs, bueno, és un plaer també, perquè ho fa molt bé, ho feim molt bé, ara fa temps que no els rebeig, però més que no pas, molts grups d'aquesta la Copa, que a nosaltres ja no ens interessen, perquè, clar, jo si sento algú fent aquelles coses que s'estan fent ara, doncs tampoc hi connecto, no? Però, per exemple, hi ha la Ludwig Bank, que és... Ah, bueno, la Ludwig Bank, clar, aquí sí que hi connecto jo. Hi ha diversiones... Aquests dos, aquests dos... Ara, en Josep, que és menor aquí, si vingués el Jatudiré, que ja vam fer una gira, també hi ha veus. Sí, jo sí. No, però m'agrada, m'agrada, m'agrada. Hi ha Ginestà, que és molt conegut. Ah, Ginestà, ja. Sí, aquest també el coneixem. No és que estigui defensant el programador. El que passa és que hi ha gent, la gent de 15 a 20 anys, segurament ja no té els mateixos usos que els de la 20 i 30. Imagina, hi ha dels nostres. Hi ha d'haver-hi un cert... Aquí al llibri, no? És evident que Barraques ja no està pensada per gent d'edat en Venturi de la meva, tot i que ens agrada anar-hi un cop a un dia a la setmana. Un cop a un dia intento anar-hi si no fallo i a vegades si hi ha algun... Quenes amb algú i tornes, no? Però normalment sí. Però jo penso que hi ha hagut, i també llavors hi ha una altra cosa que jo crec que està bé, que costa i sempre diran que no n'hi ha prou, que és una certa deslocalització de les fires, però per exemple es fan els concerts aquí al... El Parc d'Onicia està molt bé. El Parc d'Onicia i es fan actes arreu del... Però també és veritat que no ens enganyem. Anar a fires vol dir anar, en certa manera, a l'Adavés. Clar, és que la gent demana aquesta descentralització. Per què no fem a Sant Narcís, o fem a Santa Eugènia, o fem a Montilivi? Jo què sé. Bé, doncs perquè tampoc és tan gran, però tampoc és tan gran, i els recursos són els que són. No es poden estar fent coses, però jo ho veig complicadíssim fer això. No... No sóc partidari, perquè em toca ser cada barri, com ja passa la seva festa major. Jo sóc de Montjuïc, hi ha una festa major de dos o tres dies. Perdona, tu ets de Montjuïc i pregoner has estat aquest any. Has estat pregoner aquest any, diguem-ho així, també. Vull dir que tenen pregoner fins i tot, no? I es fa ball, es fan jocs flamainada, vull dir que cada barri és el que ha de fer, això. I s'està fent, pel camí en consta. Per tant... Les fires de la ciutat, que estiguin una mica centralitzades, m'estava molt bé. I és com tantes coses, hi ha tradicions que s'han de mantenir. Ara no vull parlar del rei, sinó allò que deia l'Aliud. Els reis són els reis, jo no soc un descregut, però els reis són els reis, perquè hem de canviar segons què, no fotem. No, tu ets un descregut. Sí, sóc un descregut. Però hi ha coses, tradicions, que jo els desrespeto, perquè són les nostres tradicions, i això ens oblida massa fàcilment, a vegades. I transicim massa. I és important, eh?, tenir i recordar. I llavors, a les fires, que estem parlant de fires, ja parlarem d'altres temes, però és això, és a dir, hi ha múltiples actes que te'ls anuncien, per exemple, divendres pesades va fer el concurs de pictura ràpida infantil i juvenil, 3.600 nanos mobilitzats pel GEC... Estava preciós a Girona. Estava maca en el sentit que hi havia gent allà a 51 anys, si no recordo malament, i em podria equivocar. Però, per exemple, també per tots sants es fan diferents actes. És a dir, tot el carrer... És un dia que d'això, però també hi ha una cosa que s'ha convertit en tradició i no ho era, que són els castells. Nosaltres no érem de castells. però ara la plaça del vi és plaça castellera, el pilar de quatre que puja a la catedral també té un seguiment brutal, les aveneres del grup terren dins que tornen a la catedral també tenen el seu què, les parades d'artesaní, és a dir, hi ha tot un muntatge que fa allò, que segurament els de Girona Ciutat aprofitin per anar-hi altres dies que no sigui l'1 i que l'1 és el dia aquell de tothom a Girona o tots a Girona, digueu-li com vulgueu. I permetem una nota de premsa interessada, no? Però el mateix dia que fem les mosques, que és dimecres, que fem el col·legi de periodistes, fem les mosques. Fem l'entrega a les mosques. Abans, a dos quart de sis, al Museu d'Història de la Ciutat, si n'haurà una exposició, la recomano. que són els gravats de Goya, o sigui, que són 230 gravats, crec, que són una meravella, són una cosa extraordinària, que venen, en aquest cas, venen del Museu de Mataró, però és que aquí a Girona jo crec que complert no es deu haver vist mai, perquè hi ha fragments d'aquests gravats, en poden veure una col·lecció, però aquesta és tota una tirada... de complerta que es va fer i que després es va fer molt poques edicions i una d'aquestes per coses d'aquelles de la postguerra allò que repartien el que s'havien espoliat es veu que el que xupava anava allà i s'emportava coses per casa seva o sigui si era una persona encara que pugués ser feixista però tingués dignitat doncs s'emportava art i el dipositava en un museu del seu poble i això va passar al final de la guerra es van espoliar moltes coses I llavors, en aquest cas, a Maturó hi havia una persona que tenia sentit, diguéssim, que era decent, i tot el que van portar van crear un petit museu que hi havia i van portar-ho allà. I aquesta col·lecció de gravats és una de les coses que crec que són interessants de veure aquestes fires, perquè venien els desastres de la guerra, ja són set grups, no sé explicar-los jo ara, però que són preciosos. A quin museu ho has dit? Al Museu d'Història? Al Museu d'Història, sí. Al Carre de la Força, sí, sí. No sé si hi ha altres exposicions, això ho desconec, però aquesta en tot cas és una exposició interessada. Interessant, vull dir, que suposo que és la part de dalt, aquell que s'entra per la placeta de darrere del bar de dalt, no? Pels periodistes més activos és una feinada això de les fires. És una feinada, allò de les fires, no només són... Tres setmanes molt intenses, aquesta que comencem avui, la que ve que és superintensa perquè divendres amb el pregó ja comença tot plegar, la setmana que ve molts dies intensos, especialment el 29, que és el dia Sant Narcís, i l'1 de novembre, tot i que aquest any cauen en dissabte. Sí, per això la fira comercial va de Sant Narcís el dia 2, no? Estany comença abans, de fet comença aquest divendres, dia 24 i acaba el dia 2, les fires normalment són 10 dies, hi ha vegades que comencen el 27 i acaben el 5, depèn de com vagin els caps de setmana, no? I la següent, després, de fires, també una mica encara a fer el balanç i tot plegat de com ha anat. Però sobretot la setmana estressant és a partir de divendres i la setmana que ve, que és quan hi ha... I per això que no ho he fet, és una previsió que la cap de setmana que plourà i que fa fred. La fred, la fred. Donarà més autenticitat a les fides, sí. Però ja portem, no?, una colla d'anys que hi ha un cap de setmana que ens abriguem i l'altre que torneu a anar, màniga curta. Vull dir que... Aquest que ve, pinta, pinta... El primer serà de més fred, aquest? Sembla que sí. Que coincideix amb el que dèiem abans, no? Amb els records infantils de treure l'abric de l'armari, la bufanda, el gorro i totes aquelles coses que... D'estrenar algú. Alguns d'estrenar un. Però no tots els anys, sinó sempre, que veníem de temps també complicats. Bueno, i el pregó, què us sembla a l'Escola Gallineca? Ah, sí? Bé, a mi em sembla bé. Sí, perquè 35 anys sempre s'escoll algú que tingui alguna efemèride a celebrar, o normalment hi ha alguna cosa així a celebrar, i són 35 anys d'una escola que, a més, aquest any han perdut l'espai que tenien, l'ADN que tenien, que era la Casa de Cultura, els han traslladat a maristes, que ja estan bé, però no és el seu espai. Tampoc es fixa, ni molt menys. No, de fet, vaig entrevistar la setmana passada el responsable de... Qui és, eh? És la Carla Ventura, que és nova... És nova directora, però és d'aquí a ell. Sí, és direcció nova, direcció nova. És una gran persona vinculada al món del cinema, del teatre... Carles Rovira, perdó. Carles Rovira. Ja no sou parent. Fins ara tenia influències i ara els he perdut de cop. I això em va dir que volia reivindicar una mica l'espai i també tenien la intenció de fer alguna cosa teatral més enllà del balcó. Cosa que també és una mica complicat fer-ho, però... Algun any s'ha fet, per exemple. L'any que va fer-ho en Josep Lagares de Metalquímia, que va portar l'orquestra repartida en diferents balcons a la plaça. Aquí sí que és qüestió de posar imaginació i recursos, si calen. també per reforçar, suposo, el nom de l'escola vellínia amb un any que han tingut molts anys. Amb els alumnes que tenen poden fer qualsevol cosa, el que passa és que si hi ha molta gent a la plaça també serà dificultós de poder-los veure segons el que facin. Els balcons pot ser una ajuda. Però bueno, està bé jo també, penso que és una entitat que sempre ha estat així a la línia de si són públics o no públics, bé, no són públics, això és evident. Però vull dir que, esclar, han viscut també, gràcies, esclar, sempre s'han instal·lat a llocs, van començar allà a veure la plaça Sant Pere. I tant, aquell carrer. En aquell carrer, en un edifici que no sé d'aquí era en aquell moment, van i llavors a la Casa Cultura, bé, esclar, la Casa Cultura és un centre realment de cultural, però la Diputació ara diu que vol fer-hi la seu, o sigui que... També al conservatori s'ha de buscar una nova ubicació a mitjà termini. Suposo que no estem pas parlant de demà mateix, però... La nova ubicació hauria de ser allà a l'ONET, a l'antiga ONET. No, parles del Gallinet, tu? Sí, sí. I parla del Casa Cultura, que és... No, el conservatori... De fet, la Diputació ha comprat aquell edifici que aquí en dèiem a la mateixa plaça de la Diputació, l'edifici que... el que era el Benesto ja el té que ja hi ha el patronat del turisme i tal però hi havia el tros que donava la plaça que era un antic edifici de Telefònica que també l'ha comparat i que és molt gran i que jo crec que allà iran alguns dels serveis com per exemple el conservatori no ho sé ara ja es queixen de falta d'espai també això és tremendo Hi ha molta gent que fa coses, això és una gran... Aquí les coses deixem que res funcione, però totes aquestes entitats, siguin privades o col·lectives com el Galliner, o sigui, o conservatòriques... que és més public, però està ple d'alumnes i de gent que fa coses. Home, és que el veginer ha subsistit, que dèiem, 35 anys, ja ho dic? 35 anys, sí, sí. Jo sóc una de les primeres alumnes i anàvem a aquell carrer que dius tu, a sortir de cop a la Sant Pere. A mi feia molta besarda anar-hi, perquè... Perquè venies del centre. Bueno, venies de sal, que fava l'autobús... I aquella zona, aquella època, diguem que el barri veïn no és el que és ara, no? Però m'agradava el teatre i vaig estar ja estudiant-hi dos anys. I a l'època que vi amb Miquel? Correcte. Hòstia, es mora, aquest. Sí, sí, sí. Mare de Déu senyor. Quines coses? I tenia, ara m'ha fet pensar, tenia, també el cel sigui, de professora d'oratòria teatral, a la Natàlia, teníem a la Natàlia Moguero. A la Natàlia Moguero treballava. Sí, la teníem allà com a... per fer dicció teatral, i bueno, teníem, bueno, sí. Sí, sí, ha estat una autèntica escola, és veritat, escola en el sentit, diguem-ne, de gent que... En Sergi Bellbel, també ens venia a fer coses, bueno, en Sergi Bellbel, un director de matrògica de Barcelona, bueno, sí. No, no, sí, està bé, perquè la feina que han fet està molt bé, que ha sortit gent. Escolteu, deixeu-me preguntar-li a la Neus, perquè si no després me n'en descuidaré. Demà participes en un aniversari, el 50 aniversari, diguem-ne, de la inauguració del Col·legi dels Maristes, allà a la zona de les Hortes aquella època, ara ja n'hi ha poques d'Hortes, que ha fet aquest any el 50 aniversari, es va inaugurar el 1975, per tant ha fet 50 anys. Què feu? Bé, jo estic molt contenta perquè els meus records amb els maristes són excel·lents o molt excel·lents i allà hi vaig allar el Bupicou que fèiem aquella època i jo soc de la promoció que va acabar el 85 per tant fa una colla d'anys ja i sé que hi ha un acte no sé més que el que a mi m'ha arribat a mi m'han convidat a formar part d'una taula rodona que hi ha 5 exalumnes, antics alumnes o alumni diguem-ho com vulgueu i per mi és un honor que m'hagin proposat ara a mi de les 5 persones i a partir d'aquí doncs sé que hi ha una ponència inspiradora i després hi ha aquesta tower dona no sé, mi sé que van fent diferents actes a quina hora és? a dos quarts de set, demà I està obert a tots els antics alumnes? Està obert a tothom, però s'havia de fer inscripció al col·legi Maristes, però al principi està obert a tothom, alumni, famílies, perquè al final mitja Girona jo penso que ha set alumni, directe o indirecte, no? Sí, de l'època en dèiem antics alumnes. Dels antics alumnes, no? Home, i de gent que no hi hem arribat a anar allà, però que per exemple... Que jo he portat els feis, no? I he portat els fills, però que per exemple hi havíem anat abans al... a les instal·lacions del Col·legi de Sant Eugèni i els Maristes, no el nou, sinó el que hi havia abans, al cantó de la carretera, o al Sagrat Cort, o al carrer Claveries, sobretot, que és on s'hi feia el batxillerat i on hi van passar uns quants anys. Molt bé, doncs que vagi molt bé aquesta festa. Gràcies. Escolteu, hi ha molts temes i n'hi ha de Girona, però deixeu-me en parlar un que també ens afecta però que no és d'aquí. El canvi d'hora, aquesta setmana... Sempre amb el primer cap de setmana de fires sempre coincideix el canvi d'hora, que tens un dia més, una horeta més per sortir allà a les barraques. Els joves estaran contents. Sí, canvi d'hora. Canvi d'hora i avui el president del govern espanyol, recollint un manament del Parlament Europeu, que ja fa sis anys jo va aprovar-ho, diu que plantejarà que l'any que ve ja no hi hagi el canvi d'hora, és a dir, que es quedi el canvi d'hora que fem ara, que es quedi una mica per sempre. Com ho veieu, Josep? Pel que he llegit o pel que he sentit, el canvi d'hora que volen fer és mantenint l'horari d'hivern. O sigui que a l'estiu el sol es pondria més aviat que aquest estiu, per exemple. No m'agrada. A mi aquest horari d'estiu m'agrada molt perquè el sol se'n va més tard i... Si mantinguessin l'horari d'estiu encara ho acceptaria una mica més però mantenint l'horari d'hivern, cert que durant l'hivern el sol marxa molt aviat a la tarda però no m'acaba de convèncer. Bé, a mi tampoc molt, però més que si serà sí o no, és el motiu, no? Si aquest motiu de fer-se és per una millora de qualitat de vida energètica o d'altres temes, que teòricament sembla que anava per aquí... Crec que en Sánchez ha dit que quanta energia ja no té massa res a veure fer el canvi d'hora, que és més per salut mental, que hi ha trastorns així a la gent, els costa molt aquest canvi d'horari. Això hem de pensar que de fet hi ha molta gent, jo no ho he acabat entendre mai, però anem dues hores diferents de l'horari del sold. I això, el canvi aquest, el canvi d'hora venia del moment en què l'Alemanya de Hitler ho va implantar i, diguem-ne, l'Espanya de Franco ho va recollir. I passa amb altres països. I passa amb altres països. Que passa que hi havia països que porten una hora, n'hi ha que porten dos, hi ha diferència d'aquesta. El que es tractava era deixar-ne una. Desconec si és una o altra, però és curiós perquè tothom es queixa el canvi d'hora, però jo ara, per exemple, veig que vosaltres digueu que no us acaba de agradar. A mi no m'agrada, jo... a mi si em deixen l'horari d'estiu em convenç però si em deixen l'horari d'hivern no ho he escoltat a la ràdio seria genial perquè estàs davant de mar a les 8, quarts de 9 i encara és clar el tema... Per això de la salut mental i tot això, és clar, també aquí estem dient això i en canvi continuem programant partits de futbol a les 10 de la nit. Vull dir, si ets a la tele a casa, mira, a veure el futbol, però la gent que va, per exemple, a veure un Barça, no sé un... Això sí que afecta la salut mental. i demà has de treballar no lliga aquestes coses la sensació aquesta de que vivim contràriament al que diguem en el programa sobretot ja no dic del que es pugui fer al carrer que per exemple en camps com el teatre s'ha avançat molt els horaris i el teatre he venit a les 10 de la nit i ara vas al teatre a les 8 o a les 6 si és un diumenge ja t'hi foten a les 6 aquí hi ha conciliació total i mateix puc dir puc tornar de fer perquè ahir mateix vaig anar-hi a les 6 de la tarda. Mira jo també, on eres? Vaig anar a veure la llogatera al Teatre de Sal. Ah, vaig anar aquí a Girona, a la Planeta, a veure... uns argentins, una companyia de la... ara no em sortirà, hòstia, bueno, ja em sortirà, molt bona, la Paula, la Romina Paula. Com no et surt una cosa, és complicada, jo me'n recordo que hem començat parlant de Sopa de Cabra i de l'Empordà i no ens n'hem recordat l'orquestra, abans era Copa Cabana. Copa Cabana. Mira, l'he tingut a la llengua, però dic no. És que encara jo em vol dir una altra, m'assembla, eh? Però el cop acabant era el perrodi de Sopa de Cabra, evidentment. Hi havia un grup també que era de Girona, la cantant era de Girona, que també anava tot a les festes majors. Una cantant? Sí, era un grup, però la veu femenina... ara que heu parlat de teatre deixeu-me fer el parèntesis que encara no heu anat a veure el vestit de les violetes vosaltres dos ahir també hi havia programació al vot, passa que jo hi no actuava i potser per això vau fer altres obres però tornarem i tornarem Ja soc teatrero gairebé de temporada alta, es pot dir, no per res, simplement perquè, bueno, com que és una cosa que t'acabes acostumant, això de comprar a l'avançada, i tenir, doncs, jo en tinc 8, 9, 10 obres gairebé d'aquí d'octubre i desembre, Clar, llavors fots una concentració que per la resta de l'any encara hi hagi coses municipal o coses sal o així. Sal. Sal i una vegada hi vaig. Però m'acosta anar-hi, no? I no vaig de pes a dir, hòstia, com pot ser? Pots veure vuit obres i després no en veus cap durant mesos. I és una qüestió simplement d'estar... Va, te faig un repte. 9 de gener 2026. A l'espai La Caixa, al vestir de les Violetes. Portem 30.000 euros, ja, eh? Aconseguits. I a l'objectiu és 60. Estem a la meitat. Hem de fer molts bolos. Per la gent que ens escolti, que no tothom ho ha de saber. O per en Josep, que no sé si ho sap. I és que som més de cine que de teatre. Ah! però ara jo et convenceré ara anem a seduir aquest menorquí és un projecte solidari i teatral molt interessant exacte, gràcies Jordi és un projecte solidari que fem les dones emprenedores de la demarcació de Girona i quatre homes que hem hagut de pescar els papers masculins i l'objectiu és recaudar diners per cinc fundacions del tercer sector cinc entitats del tercer sector de casa de les comarques Fundació Encolliga, Fundació Elna Fundació Esquerosa i Múltiple Fundació Sergi i deixo-t'una on colliga l'he dit i per tant és molt molt xulo de veritat fer una cosa solidària per una bona causa que saps que els diners cauen amb la gent del territori en aquest cas comarques gironines les comarques que ara estan contents que visquis aquí i per tant bueno ja no som tant amateurs diguem que som amateurs quantes representacions porteu ja? En portem 32 i ara, a novembre, farà dos anys que vam començar a assajar. I fem una crida, necessitem més teatres, més espais per un punt. Sabreu com va venir Hamlet, aquell alemany que porta 17 o 18 anys sent Hamlet. No crec que arribem a tants anys. Va acabar de convèncer, perquè hi va haver gent que... Pere García no li va agradar. Però... No, en Pere García, ara dic en Pere García i potser en Guillem. En Guillem, també. En Guillem, en Guillem. En Pere García no, en Pere García és un altre que vam anar a veure i que hi havia aquesta setmana. L'Abrama del Servo. Aquesta no li va agradar gens. A mi... Té una part de la Calòrica, una companyia catalana, que té una part que està bé, dura cap a dues hores i una hora i vint minuts està molt bé i després ja comencen a esbarrar bastant i és bastant caòtic i és perpèntic el que va passar en l'escenari i acabes una mica dient, bueno, i què me voleu explicar aquí, no? Però té una part molt divertida i que fa riure així, però bueno... Però el Shakespeare aquest, el Hamlet aquest dels alemanys, bueno, clar, l'Ester Meyer, que és un director dels més bons d'Europa, ha fet allà un invent que, esclar, que a en Guillem no li agradava és que no reciten Shakespeare, fan, agafen, no Hamlet, vull dir, agafen... Agafen l'obra i em foten el que volen i continuament hi ha el Hamlet, continuament hi ha el tio que ha mort el pare, continuament hi ha la mare, però fa uns personatges molt diferents, el text no el segueixen i fan el que volen. Però esclar, és una obra que ja fa 20 anys gairebé i ja feien moltes coses innovadores, molts vídeos i coses així que no es feien encara. I els rectors són molt bons i el que fa aquest paper és un tio que és tremendo. Que la temporada alta el que té és això, que permet veure aquest espectacle, esclar, el vi hem d'haver vist aquí fa 15 anys, no ara, però bueno, el miresari també està bé, encara manté tota la... que l'avantatge que hi ha en aquest festival, amb respecte a l'allò, és que et porten coses de fora que, si no, difícilment podries veure mai, no? Tot i que hi ha un handicap, que és el tema dels subtítols, no? Si vas gaire endavant al teatre i et pots anar al teatre i et quedes tot el rato així amb el coll de l'aire i agafes tortícolis. Però, bueno, és igual, això està bé si l'obra és bona, que a vegades també n'he vist d'estrangeres que no són gaire bones, però, bueno, això és una altra història. Perdó un moment, i acabant amb el temps. No, no, que estava amb el tema de l'horari. Jo crec que no... Bueno, respeto el que digueu vosaltres. Ja l'havíem deixat, però no, endavant, endavant. No l'havíem deixat contestar, perdó, perquè ho parlava al teatre. No, però una vegada, doncs, estic d'acord amb Pedro Sánchez, no té cap sentit fer-ho, això, i per tant jo no ho faria. Ja està, no m'estic més perquè... No, però deixa'm precisar perquè podria ser. Tu el que no faries és canviar l'hora. Per tant, estàs d'acord amb en Pedro Sánchez en què no s'ha de canviar. Això és el que deies. Bé, allò hem parlat de salut mental. I adaptar el cos en els horaris. Ara es parla molt de salut mental perquè s'ha dit, abans parlàvem de bioritmes, vull dir, tot plegat. Sí que hi ha gent que ho nota, que sobretot la gent que ho treballa molt aviat o... Els nens ho solen notar molt. Ja podien dir més coses. Igual deixem-ho. No, no, no. Home, aventura. És tot un altre meló que ara no toca pas. Bueno, si el vols obrir no hi ha cap mena de problema. També són bons els melons d'aquesta època. A mi m'agrada més la xíndria. La xíndria s'ha acabat. Ja no em trobes. Ja no. Escolteu, per continuar parlant de coses de Girona, una que aquesta setmana n'hauran de decidir els veïns de la plaça Poeta Marquina. Avui comencen, crec que és avui que comencen les votacions, fins al dia 24 podran decidir, la gent que viu allà, amb un procés participatiu, si accepten el... el que l'Ajuntament els proposa, que és el canvi de nom, és a dir, recuperar el nom històric de plaça del Carril, allà anteriorment hi havia hagut l'estació del tren, Farro Carril, i a nivell de Girona, els que som encara una mica grans, hem volgut mantenir tota la plaça del Carril. L'any 1943, no el 39 sinó el 43, per ordre de les autoritats franquistes va haver de canviar el nom i s'hi va posar el d'un poeta falangista, Eduardo Marquina, i des de llavors ha sigut la plaça Poeta Marquina, encara que en realitat la majoria de la gent de Girona diu la plaça del Núria. Que és una miqueta... És un nom popular, eh? És un bar que, clar, un dia pot no ser-hi. Com ho veieu, això, el canvi de nom? Jo, bé, perquè, clar, no sé si va atribuir un article del cronista que ara ha passat per aquí davant, el cronista de la ciutat. En Joan Boades va fer un... que és membre de la comissió del Nomenclato. I, clar, defensava en el sentit, sense defensar, sense posicionar-se molt, però, clar, quedava molt clar que aquest home... A Girona té res a veure i no es mereix un... No havia tingut la relació, l'única relació que havia tingut... I que era un falangista, falangista, feixista... L'única relació que havien tingut en comarques gironienes, que havia anat a visitar alguna vegada en Andalí, que d'aquí ve, aquella famosa història... Doncs van anar visitant Andalí. No, no, que hi ha aquella famosa història que tant en Dalí com la seva germana i en Lorca el consideraven tan pesat que a un osset de joguet de peluts que tenia la germana d'en Dalí el van batejar com l'Ocito Marquina, que encara es pot veure en aquests moments en el Museu del Joguet de Jogueres. Perquè deien que era molt pesat, que era un tio molt pesat. en canvi va tenir un cert èxit amb històries d'exaltació i els últims anys quan bàsicament es havia posat al cantó de la falange d'una manera molt notòria. Com ho veus tu? No, que sobretot dona continuïtat a tot el que fa l'Ajuntament en els últims anys d'eliminar els símbols franquistes, falangistes de la ciutat, ho va fer al cementiri, va eliminar algunes plaques també d'alguns indrets... Per tant, dona continuitat a això i ara són els veïns que han de decidir el que volen fer o el que no. I què faran els veïns? Tu que estàs més al dia que nosaltres o que jo almenys? No, jo crec que els veïns... No sé, desconec quants veïns hi ha allà, quants persones porten. Ara aquest matí ho expliquem. Ara ho aniré a preguntar. Ara l'Ajuntament ho ha parlat perquè hi ha blocs de pisos o... No tants. hi ha els pisos de la caixa tota la vida i a l'altre cantó els pisos diguem-ne que van que no són, bueno hi ha alguns que són alts però no hi ha tanta gent que hi viu jo estic a tocar però jo no puc votar jo soc veïna dels veïns però tu estàs a Barcelona una vintena de blocs o un mes no? Però com que hi ha molts blocs que els veïns de tota la vida ja no hi són, i per tant hi ha molt de llogater, igual, si no se'ls explica quin és el motiu, igual iran bot en blanc o no sé. I si s'explica, per exemple, hi ha gent que defensa... Estava cantat, vull dir, perquè ja me'n recordo que ha passat altres vegades en canvis de noms així, que la gent diu, bueno, el problema que burocràtic representa les empreses, canviar l'adreça i tal, l'Ajuntament diu que se n'encarrega de tot i que no n'hi ha d'haver-hi, a veure, ara ja no s'envien tantes cartes... com abans, cartes en el sentit del correu de tota la vida per tant jo crec que no és així també hi deu haver algunes posicions ideològiques que s'han de respectar o no però aquí hi ha una cosa que a mi ara aquí digue'l, digue'l, després te la volia preguntar a veure si és la mateixa No, que clar, hi ha més que vegades, jo també veig parlar-ho amb això del problema, amb el tema del castell de Montjuïc, amb la d'Avesa, hi ha coses que perquè tu ets veí de la d'Avesa i has decidit sobre la d'Avesa i prou, la d'Avesa és un patrimoni de la ciutat, el castell de Montjuïc és un patrimoni de la ciutat, i la plaça Pueta Marquina també és un patrimoni de la ciutat, perquè hem de decidir els que viuen allà, els que els afectarà si es canvia pel tema del nom, la d'Avesa, és molt bé, és un... Un hàndicap, però és un hàndicap que el resols ràpid avui dia, perquè així com abans el tema de l'adreça era fonamental. Crec que l'Ajuntament, a més a més, es posa a disposició dels veïns per fer tots els trànsits. Ara l'ubicació, només amb el mòbil, t'ubiques i ja està, ha canviat tot. En aquest sentit, el tema, en tot cas, és ideològic i prou per mi, no en té cap altre. Però, en tot cas, la pregunta que jo us volia fer és precisament aquesta. Jo, llegint l'article en Joan Boades, vaig entendre que el que deia era, que és el que també ha dit l'Ajuntament, que això vulnerava la llei de memòria democràtica. Jo, la pregunta que faig és si vulnerava la llei de memòria democràtica, perquè no es canviava directament sense preguntar-ho, perquè no es va pas preguntar als veïns. Quan es va canviar la rambla generalíssima o el que ve José Antonio i tants altres, no? Sí, es van canviar directament. Però també ara quan hi ha hagut el canvi de la sortida de les parades del bus, que també està tocant a la plaça del Bernúria, és que a mi em surt més plaça del Núria que plaça Poeta Marquín, ja començarem a dir plaça del Carril. Però també estic d'acord, perquè jo ho pensava, jo estic al costat, no m'afecta a nivell de dresa, hi ha els comerços que suposo que també devran dir la seva, no?, els que tenen el comerç allà a banda dels veïns, però tampoc penso que siguin molts, no sé. No, hi ha alguns bars, poca cosa hi ha allà. Bàsicament, a la banda sud, els pisos que sempre hem conegut com els pisos de la caixa, Per entendre'ns, a la banda nord no hi ha res, hi ha el viaducte, a la banda nord, a la banda oest, a la banda est ja no compta perquè és carrer Barcelona, i a la banda nord hi ha els dos costats que hi ha des dels pisos que ja recola el pernil a sota, fins a l'altre cantó que hi ha la fleca vell solà... l'alcaria i alguns negocis el despatx d'en Josep Prat el despatx Prat Sàbat hi ha despatxos i sí, sí, sí això que dius m'assembla que és la cosa hi ha una llei de memòria històrica que s'aprova i que ja molts canvis es van aplicar al començament ja de la democràcia dels ajuntaments democràtics l'any 80-81 i es van fer aquests canvis jo recordo del meu poble, vull dir que la plaça, no sé què, es van canviar en aquell moment, doncs dius, home, per què no es pot canviar aquest, si aquest va passar per alt, doncs ara s'ha vist que no se la mereix la plaça, doncs fora. Retirar els símbols del cementiri, per exemple, no van fer cap procés participatiu. Clar, aquí suposo que... Allà els veïns tenien complicat votar, eh? Però suposo que afecta més a un grup de veïns i i, bueno, han volgut fer... Han volgut fer-ho bé, però, bueno, hi ha coses que... Igual que el procés participatiu per decidir el carrer de la Creu. Jo no ho entenc, perquè jo crec que el millor procés participatiu que hi ha és aquell que fas cada quatre anys que vas a votar una opció democràtica. Jo crec que llavors els hem de demanar que ho facin. Hi ha gent que hi estaria totalment en contra i que, de fet, els processos participatius, jo el respecto, però jo no hi crec en els processos participatius. He tratat raons perquè els que, com t'ho mires bé, hi acaba participant una part molt ínfima La població molt petita i la gent més conscienciada en determinats casos. Per cert, que deuen estar a punt de començar els canvis, no? Ningú ha informat de res del moment. És una pregunta amb un punt d'ironia que te la faig a tu perquè tu fas informació de ciutat, entre altres coses. Desconec completament, però sí que van dir que seria durant la tardor que de fet es va fer una prova de pilot i no sé si es faran els canvis de forma permanent o no, depèn de si hagi funcionat o no aquests petits canvis que es van fer. Mira que era fàcil, traient els cotxes aparcats al mig, ho deixaves tot bastant clar. Sí, és que això va esforçar... Bueno, jo ho dic i no sóc veí, però ho dic per una cosa de sentit comú. És veritat que et dona la sensació com circles amb cotxe o a peu. Vas amb tensió, eh? Sí. Molt bé, doncs a veure, veurem a veure què passa. A veure què passa, sí, sí. N'hi ha d'altres, eh, de coses que estan passant. Per exemple, en Ventura, que sempre ho preguntava, ja s'està tirant a terra unes naus de la carrera de Barcelona. Encara en diguem cablatera a Barcelona, alguns. I és carrer. Jo veig que estan fent coses, sí. Sí, perquè primer havien de treure tot el que és la mala herba d'allà, després treure la mianda sobre... de tirar tot a terra i a més en tiren uns quants sí, perquè encara no s'ha pagut arribar és a dir, des d'un entrevista vol dir que hi ha diferents propietaris sí, n'hi ha molts propietaris allò, per dir-ho d'alguna manera ho van comprar diferent gent El 2008 van solucionar tot, era el gran projecte a Casbaio, no sé si recordeu el nom. Allò va canviar, va passar per mans de bancs, de fets diversos, i el problema és que el que està fent en aquests moments l'Ajuntament, rectifica amb Josep si ho dic malament, és que fa una cosa que hauria de fer els propietaris, però com que els propietaris no tenen capacitat o no fan, l'Ajuntament... O sigui, les naus que tira ara l'Ajuntament, o que tira ara l'Ajuntament, són part d'una empresa que va fer fallida, vull dir, que no existeix i que la porta un administrador. Amb la qual cosa el que està prevista és que l'Ajuntament recuperarà els diners que gasti ara quan això, diguem-ne, passi a fer-se algun tipus. S'urbanitzi, diguem-ho així, és que ens entenem tots. Però esclar, no s'ha pogut fer amb totes les naus perquè n'hi ha algunes que encara estan en un procés de comunicació, de localització, que són d'altres propietaris. I el de Tomàs Mieres també sembla que està tot tancat. Sí, es va treure la gent aquella, s'ha tapiat i suposo que estan en procés de tirar la casa a terra, que és el que s'hauria de fer. Pensem que és una casa que, diguem-ne, que... que en els plans urbanístics ja que es contemplava que, com que estava tan a prop de la via, havia d'anar a terra. El que passa és que Tomàs Mieres no ha estat una ocupació, entre cometes, diguem-ne, ha estat una ocupació que ha portat molts problemes perquè a dintre hi havia alguns delinqüents. I perquè hi havia, és a dir, no era un problema de gent que buscava uns sostres, sinó alguna cosa més. Cosa que també a les nous passa, perquè a les nous allà quanta gent hi havia allà? Alguns diuen entre 200 i 400, espanyol. A mi el país m'han dit més de 50, però clar, després... Jo crec que el número va fluctuant una mica, perquè alguns hi van a vegades, més a l'hivern... I ara creix, eh?, perquè tenim les fires i ve més gent. Ja es comença a veure pel carrer. Això és igual que el parc central, que hi ha un campament cada vegada més gran. El que passa és que n'hem parlat moltes vegades aquí i també en parlarem ara, però jo m'agradaria allò diferenciar-ho, perquè és clar, aquella gent que fa en aquell campament són refugiats que estan a l'espera que els tramitin acíl polític. I és una d'aquelles coses que jo... Ell li va tenir una cosa que és molt fàcil, des d'un punt de vista de periodista, però jo la dic. És a dir, a mi m'és igual si té la culpa un o els altres, si és el govern civil que no els dona hora per tramitar el govern civil, vol dir la subdelegació del govern. que els hi dona per tramitar però allò és lamentable per la imatge que donen i per la poca qualitat de viure que ha de viure aquella gent no sé si esteu d'acord i portem molts mesos no sé si ho va ser tot el dia de juny algú deia, els juriòlogis que ja per Ramon deia que havia que dels 21 que hi havia n'hi havia 16 que hi havien anat però de moment no s'ha fet res No, perquè esperaven hora per començar uns tràmits. Per Lamont deia que 16 havien passat per la policia. Per Lamont i l'equip de govern, bàsicament, amb la vicealcaldessa i ells se'ls han fotut des, perquè el que deien era una cosa, és a dir, el que deia Pere Lamont, el subdelegat del govern, venia a dir, això se n'han cuidat a l'Ajuntament perquè no hi ha arribat aquí. I llavors el que deia ells, escolta, parlem-ne. No, no, aquesta gent han arribat perquè els han enviat aquí. S'han enviat aquí com a fórmula d'un cupo i això per mi no val. És a dir, hi ha d'haver-hi mitjans. No pots carregar sobre la... D'acord que l'administració més propera als ciutadans és l'Ajuntament, però l'Ajuntament és qui té, diguem-ne, és la part més feble a la baula de totes les administracions per mantenir-ho tot això. El que passa és que això es barreja a vegades aquest campament, que és un problema d'humanitat i és un problema d'imatge també, però és bàsicament un problema d'humanitat, es barreja amb altres problemes que hi ha al cantó de l'estació, que són els problemes delinqüència. I a Tomàs Mieres també. I no s'havia de barrejar una mica tot? No, no, pel que m'han comentat, els del campament d'allà del Parc Central són gent que no... provoca conflictes, vull dir que està allà perquè no té més remei que està allà. Jo un dia vaig deixar una mica de debat, però no eren tres, eren tres guàrdies que vien allà, que no eren negres, sinó que eren blancs i que no sé d'on collons venien, perquè la moda que parlaven no eren ni espanyols, em penso, i que els tenien una bronca allà, suposo, per l'espai. Hi va haver conflicte amb un, una vegada, crec que un una persona que tenia problemes de salut mental i que la va... El problema és que hi ha molta gent al carrer amb problemes de salut mental, n'hi ha molta gent. Molta, que és el que tu deies, que abans no has volgut obrir el meló, però els problemes de salut mental estan un tant per cent molt elevat associats a la gent que... al sense llarisme, per dir-ho. I tant. Que és un problema seriós, perquè és un problema també de llibertats, perquè hi ha molta gent que diu per què no els agafen i els porten en algun lloc d'entrada... D'entrada, és la voluntat d'aquesta gent. Això ho ha de decidir un jutge, no pot decidir... Abans sí que es feien aquestes coses els antics ajuntaments, però ara no és així. I llavors porta un problema, és a dir, és un problema de pobresa, però també porta associat, des del meu punt de vista, un problema amb un tant per cert molt alt, parlant amb la gent que hi entén, problemes, diguem-ne, de salut mental. I que la sopa no dona per més, tampoc. No, la sopa és evident que fa molt de temps que està saturada i que, per tant, la sopa admet nova gent i els pot tenir 15 dies, és a dir, no sé exactament quants dies, però no els pot tenir de manera permanent. Per tant, també això provoca altres tipus de problemes. Per exemple, aquest dia, penso que vosaltres ho vam publicar, el... aquella persona que anava pel carrer de la Força i per intentar robar-li li van trencar una ampolla al cap i quatre persones d'una determinada edat que no es deia però et podies intuir d'on venien, no? I és clar, aquesta persona, que penso que se'n va sortir 11 punts de sutura i un espant molt important, perquè va sagnar molt, no és normal que t'estavellin ampolles al cap quan vas pel carrer. A quina hora és, això? Sí, devien ser a les 9 o les 10 del vespre. Sí, sí, sí. Vull dir que això també porta un altre tema, que si voler el toquem en el... No, no el tocarem, que et queda un minut. Que és allò que hi ha gent que està començant a fer nota que s'acosten les eleccions, perquè es parla molt del tema de la inseguretat o de la seguretat. I la percepció de seguretat és una, la inseguretat. Jo hem negut a dir que Girona sigui molt insegura, però sí que hi ha punts de Girona que ho són molt insegurs. que jo crec que és la diferència, però n'hi ha. I aquest és un d'aquells temes que a vegades es fa decantar moltes coses. Sí, sí. Aquestes ocupacions massives, d'això del carter de Barcelona, del carter de Ferran Puig, el Tomàs Mierges, que clar, que tot el entorn... Ferran Puig i això en Josep Usat, perquè n'ha fet temes, és un problema que no siguin ocupacions, és que són gent que molesta molt i que provoca molts problemes en els països. I que, de fet, una part d'aquest edifici també ha d'anar a terra. També ha d'anar a terra, sí, sí. El problema és que un cop es desocupa l'edifici els ocupes i tornen a entrar perquè un dia estava allà i els van treure i al cap d'un minut quan els Mossos havien marxat van tornar a entrar i això... Bé, és aquella cosa que parlarem un altre dia, perquè se'ns acaba el temps, que segurament l'autoritat judicial tindria que fer alguna cosa més perquè no n'hi ha prou amb moviments policials, sinó que haurien de ser més de fons. Gràcies, Joan, gràcies, Neus, gràcies, Josep, per aquesta tertúlia ben ciutadana que hem tingut. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà. Ara, soles dos. Gràcies. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 20 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya. Comença avui el procés de les votacions per canviar la denominació de la plaça del Poeta Marquina. L'Ajuntament vol canviar el nom pel de la plaça del Carril, que és el seu nom històric. Per això ha posat en marxa un procés participatiu perquè siguin les persones propietàries dels habitatges i o locals de la mateixa plaça els que decideixin si volen tirar endavant aquesta mesura o si volen mantenir la denominació actual. El període de votació de la proposta es farà entre avui i el 24 d'octubre. La votació serà electrònica, però qui ho desitgi podrà emetre el vot de forma presencial a l'estació Espai Jove. Les obres de reforma de l'entorn de la parròquia de Sant Pau començaran avui. Aquests treballs tindran com a objectiu pacificar un tram del carrer de Narcís Blanc i ampliar la zona esportiva i desbarjo existent. Està previst que s'allarguin fins a principis de 2026 i que es produeixin afectacions en el trànsit mentre s'executen. Un ferit greu i dos de lleus en una col·lisió frontal ahir entre dos turismes a la Nacional 2 a Fornells de la Selva. Els ferits van ser traslladats a l'Hospital Josep Troeta de Girona. La via va estar tallada durant més d'una hora i mitja en els dos sentits de la marxa a causa de l'accident. Finalment va reobrir passades dos quarts de quatre de la tarda. En lloc del sinistre s'hi van desplaçar cinc dotacions dels bombers, tres ambulàncies del SEM i efectius dels Mossos. 20 detinguts i més de 160 denúncies en el nou dispositiu Campai contra la multireincidència. El dispositiu va finalitzar amb un balanç de 20 persones detingudes que acumulen un total de 108 antecedents, 3 investigats penals, 63 denúncies administratives diverses i 98 denúncies per la llei de protecció de seguretat ciutadana. També es van produir 19 intervencions a establiments. L'operatiu policial es va iniciar divendres a la tarda i es va allargar fins a les 3 de la matinada de dissabte als municipis de Terrassa, Sabadell, Girona, Salt, Manresa i a l'aeroport de Girona. Girona presenta el nou joc de fires per promoure l'ús del català en guany enfocat al públic adolescent. L'Ajuntament distribuirà unes 12.000 làmines a tots els alumnes de cinquè i sisè de primària, tots els de secundària, batxillerat i cicles formatius dels centres públics i concertats de la ciutat. En paral·lel, l'Ajuntament ha creat, juntament amb la companyia de Telefonia Vera i la col·laboració de Girona FM, un film musical íntegrament en català per a totes les atraccions que s'hi vulguin adherir. El Futurfest 2025 omple Girona i converteix la ciutat en l'epicentre del talent digital en català. El festival, celebrat aquest dissabte dins la Catosfera 2025, va reunir joves comunicadors en podcast en directe com La Rebassada, El Rodamont o Campotades, El Foment. I en esports, l'Esparron i Girona guanya la penya per 64-71 per ser líder en solitari. El derbi a Badalona va ser d'allò més espès per les gironines, un partit que se li va complicar l'uní incapaç d'imposar el seu ritmet de córrer i de moure la pilota amb criteri. Però, malgrat les dificultats, se'n va acabar sortint per convertir-se en l'únic equip de tota la Lliga Femenina que ha guanyat els tres partits que ha jugat fins ara. I pel que fa temps, dia avui marcat pel vent i també pels núvols que seran força presents en una jornada, això sí, amb ambient agradable i 25 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril. Entra el Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal.