Fires, barraques i habitatge: Trueta i parc en debat

Som la teva veu. Som la Gironina. Viu la Fira amb els 5 sentits. Observa les propostes més innovadores. Tasta els productes de proximitat. Flaira l'aroma de les grans idees. Palpa les tendències que estàs buscant. I escolta tot el que tenen per explicar. Vine a la 62a edició de la Fira de Mostres del 29 d'octubre al 3 de novembre de 10 del matí a 8 del vespre al Palau de Fires de Girona. Transforma el teu espai amb solucions de qualitat. A Tanlux, des de fa més de 20 anys, som especialistes en tancaments de PVC i alumini a mida. Visita'ns a l'estam 342 de la carpa exterior de la Fira de Mostres de Girona. Professionals i particulars. Transforma ara la teva llar en productes que garanteixen el màxim aïllament, confort i estil. Tanlux, estan 342 de la Fira de Mostres de Girona. Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org Ciutadans i ciutadanes, vivim un moment històric pel Centre Comercial Gran Junquera. Creixem amb més botigues i més espais. Creixem tant que ara podem dir que som un país. El País del Shopping. Amb marques com Zara, Adidas, Persques, Tradivarius, Mango, Lettys i moltes més. Vine al nou Gran Junquera, del País del Shopping. Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat Molt bon dia, entrem en temps de Tertúlia i Girona FM quan passen 100 minuts a les 10 del matí d'aquesta Vigília Sant Narcís, dia 28 d'octubre, en plenes fires, fires remulladetes, i d'això, de les fires, de la ciutat, del país, del que ells vulguin, en parlarem amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí. Avui m'he agafat festa a la feina... L'únic objectiu de venir aquí, començar el dia, fer-la patar amb vosaltres i veure'ns i fins i tot abraçar-nos, que les eines telemàtiques això no ho permeten i res. T'agraïm moltíssim que estiguis aquí, com també li agraïm a la Mariona Ferrer, delegada al Diari Ara Girona. Molt bon dia, Mariona. Bon dia de fires. Ara surtit, ara ja s'anirà reclant. Ara s'anirà reclant, això. Fèiem l'espera que no xerrava. I la tercera pota d'aquesta tertúlia la trobem en Martí Terés. Molt bon dia, què tal? Molt bon dia, molt bé. Doncs mira, aquí de fires i festes. Abans teníem una conversa abans d'entrar en Xavier Riu, no? En Martí Tarés, diguem-ne, molts anys ha picat pedra a les barraques, amb diferents barrets, no?, perquè he sentit que m'havies parlat d'Òmnium, de... Sí, de la crida, de psicologia, de Sant Narcís, no ho sé, va ser una època, eh? Jo, afortunadament, no com en Xavi, jo ja ho tinc una mica enrere. Aquesta és l'entrada que anava a posar, perquè n'hi ha un que crec que dic que des del 92 no falla cada any. Don't stop, don't stop. I ahir vaig tenir torn, fins a les 3 de la matinada, a les 4 ben content a casa i cap a to, duxeta i cap aquí. Això t'honora, Xavi. Però molts anys, amb el Club de Baseball i Softball Girona, el recordat club que vam guanyar fins i tot Copes Catalunya, I bé, vam representar la ciutat per aquests camps amb quatre persones perquè el baseball no em movia gaire més. Però bé, ben orgullós i content d'estar a barraques. Veus quines coses, eh, Mariana? No he estat mai en una barraca. Jo sóc l'altra cara de la moneda, gironina, però com que he viscut sempre fora, a mi em fascina, eh? Em fascina tot aquest teixit associatiu gironí que, de forma altruista... treballa incansablement per la ciutat i per tota la gent, perquè si no, sense aquesta massa no seria possible les barraques, per molt que es programin concerts cada cop millor, és a dir, al final és el que és l'essència de les nits de fires, i si algú parla de fires, olor fires, sense l'olor de barraques no seria el mateix. Ara, si ens ho permet, farem una mica de prehistòria, però estàvem discutint si hi ha sigut el 93 o el 94 que es veia, diguem-ne, adequat a la copa per posar-hi les barraques perquè fins llavors pastaven a sota la via del trenc, cosa que tu no te'n pots recordar. Clar, jo això fent prehistòria, que la gent t'ho va explicar, no, i que encara abans estaven entremig de les fires. Sí, entremig de les fires. Una cosa molt antiga, molt antiga... Tot això a les fires va començar, si no recordo malament, perquè entre els firaires tradicionals els alumnes del Vicenç Vives, que crec que van ser els primers, van fer una barraca que a més a més tenia un nom, el nom d'una novel·la que en aquella època te l'havies d'estudiar per força i que ara no coneix absolutament ningú, que era La Casa de la Troia. La Casa de la Troia era una novel·la, diguem-ne, ambientada a Salamanca, a l'universitat i, bueno, estem parlant dels anys 50 i... i les barraques als 60 de mica en mica, com que anava a l'institut i vam començar a anar primer els col·legis, després les associacions fins que diguem-ne que els firaires van creure que els hi trauria gent i van forçar que se'ls emportessin en un lloc allò pensant que la gent continuaria anant i el que va passar és que van crear un gran fenomen que és el de les barraques perquè des del primer any que van quedar sota la via amb aquell petit escenari que hi havia, que hi havia actuat sopa de cabra, aquests moments... Hi hem vingut concerts d'això, es va crear un fenomen que ara ja és tradicional, diguem-ne o no, perquè ja fa els seus anys. Sí, pot ser el 93-94, que ja és el canvi. Abans l'escenari estava a dalt de la copa, recordo també un concert d'escopa que es va posar a rebentar. Sí, estava d'esquenes al riu, per dir-ho d'alguna manera. I, bueno, doncs sí, és història viva. Tots nosaltres ens hi hem passejat d'una manera o l'altra. Ara... Clar, és una fórmula de finançament d'entitats també, la venda d'alcohol. Mira, és el que t'anava a dir jo. Sí, que s'hauria de... a veure, que també és revisable, però és un acostum. No, en el seu moment la coordinadora d'ONGs, quan jo n'estava... formava part com a coordinador i així, recordo que vam fer una altra gafeta, diguéssim. Sí, també. Vam fer una roda de premsa per anunciar que deixàvem d'optar a tenir barraques perquè ens semblava que era això com un punt d'una certa incoherència, fomentar el consum d'alcohol per finançar projectes solidaris i així. Van manar el mesquita i companyia. I ens van caure pals de bastants llocs institucionals, per dir-ho així. I sí, va ser un moment... Bé, curiós, però és veritat que és un debat que sempre hi ha sigut, no? Finançar l'agrupament, escolta, què sé jo, que es dedica a l'educació en el lleure, a fomentar els valors, no sé què. L'esquina també és un debat, perquè clar, és molt social, però també fomentes l'edupatia, perquè a vegades, segons quina família et trobes, també hi ha... Sí, sí. I són els dos grans fons de finançament, jo crec, d'una entitat, una quina i les barraques. Els jocs, sí. Sí, Sant Eugènia fomencem el joc i... no diguis així, que t'agafaran el tall de veu i et baixaran pals a per tot no, no, no, és un jo crec ja que l'heu tret jo crec que és un gran debat el que passa que jo recordo aquest debat des d'un punt de vista periodístic i el debat per l'altre cantó deien, escolta no perquè les barraques deixin de beure alcohol, els joves deixaran de beure alcohol, que és el que ha passat o que va passar durant l'època de la Covid que la gent es trobava i feia allò que... A mi m'he sorprès, perquè vaig estar aquest cap de setmana a Barraques, que estava molt tranquil, i jo quan era... clar, jo no he viscut el moment d'estar venent alcohol, però sí que nosaltres duíem el nostre propi alcohol, quan me'n recordo d'adolescent, i anàvem tots al canalillo, que un dia amb l'Andreu Joanola en parlàvem que ens asseiem tots al canalillo de la Devesa, i tu hi vas... i ara no hi ha nois allà, no hi ha... tampoc no els veus amb les ampolles, jo no sé on es deuen posar a fer... que segur que existeix el fenomen. I al quadrat, al costat. Sí, a les botxes, no? Sí. Que es posen, vull dir que tot persisteix però va mutant d'alguna manera o altra. Durant la Covid, per exemple, que molts locals estaven tancats i tal, hi havia espais al bull de l'arradera. És una manera de dir-ho a la zona dels jutjats, en punts determinats a la d'Avesa... Per tant, és un debat, no? També és veritat que estem diguent aquí com si fos obligatori beure alcohol, no és necessàriament obligatori. Ara s'ha fomentat aquest còctel, la mosqueta. La mosqueta l'està anant. La mosqueta, l'he de demanar. El còctel sense alcohol, la mosqueta que és de poma, dos euros i mig, no? Sí. Que ho han fet de l'escola d'hostaleria. Me'n vaig fer cap ahir. Però el vaig veure i... Saps preparar? Sí, hi ha com un full, ja no donen un full per la preparació. I mira, està bé. Igual que l'aigua, ja farà un parell d'anys que també es va promoure el fet que si la gent volia aigua, aigua de l'aixeta sense cap cost. Està bé, està bé. Jo crec que també és cert mèrit, parlem de l'alcohol, però en un context en què els food trucks, tot el que és gourmet i aquest model de cuinar... tota delicatessen, seguim tinguent unes barraques populars. És a dir, que tu vas a fer una entrepada de botifarra. Sí que hi ha entrepans una miqueta més gurmet avui en dia, però no han anat convertint-se en un aparador hiper... És consumista, sí, però no d'aquestes tendències de... No hi ha ningú que s'atreveix a fer sushi ni a fer tacos. No tenim una parada de tacos, encara. I encara aquesta idiosincràsia es manté. No sé, eh?, quina serà la evolució d'aquí deu anys. A la barraca de Taneu Eugenient us animo a anar. Tenim el xoripan amb chimichurri. L'únic problema és que el dia següent encara te'n recordes el chimichurri, però... És bo i el recomano, el recomano. No, però aquesta és una altra discussió. Us hem recordat, quan van començar les barraques, diguem-ho així, hi havia les típiques barraques d'estudiants i d'entitats. Ara les d'estudiants han desaparegut. Se'ls hi va prohibir l'accés. Se'ls hi va prohibir l'accés. Es va modificar la normativa. Allà on havien començat en un principi, perquè els estudiants el que feien era per al viatge final de curs. Normalment, esclar, a la meva època, n'ha de decisar de batxiller i després ja no sé exactament les terminologies, però fa molts anys que no hi són, Però perquè eren menors, no? Sí, segurament. Es devia modificar? No hi havia molts menors a l'advenent? No, perquè comences la universitat amb 18 anys ja. Era just a la frontera. Sí, però a més a més... A més a més, que feia 6 de batxilles, podies fer amb 15 i 16 anys. Anava a dir, dic... A l'entrada la meva època no estava prohibit consumir alcohol a menys de 18 anys, a partir de 16 ja podies tirar milles, però a més a més les barraques universitàries eren dels últims cursos de universitat, per tant si començaves amb 18, la gent que hi havia allà de 4 o 5 de carrera... Ah, universitàries, aquí parlaves d'estudiants... No, no, és que primer havien sigut d'estudiants i aquestes van desaparèixer molt aviat... però les que van acabar traient del sistema aquest són les de les universitats. Però ara es repeteixen moltes barraques, eh? Nosaltres ja portem dos anys seguits. Ja, perquè hi ha poca... Per això, perquè costa trobar entitats que tinguin la capacitat per organitzar... I a veure aquest any. El compromís de la gent, clar. I a veure aquest any de barraques, per durant deu dies... Tres farà beneficitari aquest any... Per ara a l'inici, clar, ja tot allò... Ah, perquè ha plogut una miqueta. Ha plogut, i el primer cap de setmana ja ha de ser fort, i com no ha sigut molt fort, perquè com deia la Mònica, tampoc hi ha hagut molta, molta gent. Mariona. Ai, la Mariona, perdona. No ho dic per res, sinó per ara. No, no, hem fet, doncs no hi havia molta, molta, molta gent. I bé, dissabte vinent sí que es preveu que estarà fins a la bandera. Sí, i es preveu que el dia de tots sants i el dissabte i dilluns ja no plogui. També són molts dies, eh? Sí, i les nou nits de sempre. I aquesta setmana? Les nous nits. I el macropor infantil. Està, anys hi havia un carnet a les nou nits, eh? Que havies de passar i et talpicaven com un passaport. Estàs obrint un altre debat, aquest. Molt friqui, és igual. minoritària, pensa que dos caps de setmana, nou dies de fira són massa, però en canvi la majoria de la gent que ha passat per aquesta tertúlia considera que no, que ja està bé. Hi ha un debat entorn d'això. Qui raja de barraques? No hi ha un... No hi ha un debat obert a la ciutat d'un problema de les fires. La dorada, per exemple, en Carles Vives. Vull dir que, clar, és una... Sí que es parla molt, però sí que és veritat. que la major part de ciutats i així les festes duren un cap de setmana llarg, no? Fins i tot la merced, diguem-ne. Sí, a tot arreu. Així tens un cap de setmana, però aquest cap de setmana passada hi ha hagut més dels gironins i el següent, el de tots set, sempre acaba vingut molta més gent de fora i és com una tradició, no? I és la darrera festa, crec, no? Vull dir, és com tancar Porto del Alto. No, no, sí. De fet, el debat s'acaba ràpid perquè el tema és que els firaires han de pagar una llicència, per dir-ho així, per poder estar a la Devesa, que és molt considerable, que és el que paga pràcticament tota la programació i tota l'activitat que es fa durant aquests dies, que només poden recuperar si tenen 10 dies de fires. Per tant, si les curses... Jo descarto que es faci com a altres anys que s'allarguen per pluja que passa que llavors n'hi ha que poden i no poden però normalment es havia fet en cas de pluja s'allargava pels firalles, els hi permetia sense cost adicionar poder fer un altre cap de setmana també saps com diumenge, ha aguantat bastant tota la tarda i dissabte, vull dir que també ens levantem molt en compressió d'altres anys vam tenir una, va ser sentíssima sort el dissabte a la tarda perquè estava prevista pluja sí, però la tarda i nit es va mantenir perfectament de moment hi havia molta gent a Fires I deixeu, perquè ja que hem trucat aquest tema i val la pena, creieu que es veu més el cul ara que abans? Perquè la memòria a vegades és traïdora, és clar, aquí a més et representem diverses generacions, jo la infrahistòria, bueno, ja deixem-ho estar... i la sensació és que ara es diu, és que ara l'alcohol, jo crec que no es veu menys, que es creu que es veu menys alcohol ara que venen. Jo t'ho explicava, a mi la sensació és que abans servia moltíssim alcohol i a més a més d'alta graduació i no hi havia fre, era realment, hi havia molt de consum. No sé ara, jo clar, no estic al dia, però abans fins i tot es feien uns partners que es donaven el nombre de comes etílics que hi havia hagut perquè n'hi havien bastants de fet allà a l'hotel Inform a la caseta aquella que hi ha a la copa crec que encara hi és un punt d'atenció de Creu Roja i tal i és que veies bastants casos de gent que tenia com esatílics per perdre la consciència home, barraques realment a últimes hores semblava Walking Dead era molt bèstia i ara realment la gent que veus que et ve a la barraca i demana Per exemple, no vaig trobar ningú que donés signes que n'és més passat del compte. Per tant, crec que hi ha un consum més responsable, ja sigui perquè és més car o perquè realment hem aconseguit que a nivell social com a mínim hi hagi aquestes. I crec que també té a veure a nivell musical la programació, com que es fan aquestes nits temàtiques, que jo crec que és bastant encertat, va canviant molt el tipus de públic, per tant també depèn de la nit, et trobaràs un escenari o un altre, que després hi ha l'inèrcia habitual de barraques i la gent que està més al fons, però això també jo crec que configura una mica quin serà l'ambient que trobaràs aquella nit, sobretot de la gent que et vingui de fora. Dissabte el poni pisador, per exemple, doncs sí, es notava. Però ho vaig passar molt bé. Jo el germà negre m'ho vaig passar genial. Va ser una nit que estaves molt ample, estaves molt tranquil, podies córrer. Em va sorprendre que la parada de xurros estava buida a les dues de la matinada. Això és bastant... que és veritat que hi havia canvi d'hora però que sol ser tant el Paponazo com els Frankfurt com a les dues de la matinada un dia de barraques sol estar ple perquè la gent no havia vingut de fora amb la por de la pluja però em va sorprendre la baixa quantitat de gent que hi havia I ara heu parlat de dos grups, que en Franca és el Pony, aquest, perquè tu en venies parlar en alguna xarxa, pot ser, i per tant no puc dir que no l'havies sentit mai, però l'altre, per exemple... Home, són de Banyoles, eh, Germà Negre, això és quilòmetre zero, i gent que ha treballat fort amb el Cántot, amb la recuperació de la memòria oral, i són gent jove que ha reversionat la música folk, i que et tocaran els altres. Segur que vas a un concert a Germà Negre i te saps les cançons. Home, segur. Perquè reversionen Esquirols, al final si has estat un grupament escolta o... unes cançons que sí que en sabíem i això també aprofito per dir-ho van ser les del pregó ho vaig passar molt bé el pregó jo tenia uns guiris allà al costat que veien a tothom ballar la masovera i estaven tots al·lucinats a mi va passar que el pregó, com que tinc nens petits era un pregó molt infantil però a les 8 del vespre se'm fa massa tard i no vaig aconseguir, va arribar a la bruixa que els hi tenen a pavor els meus nens i després de la mula baba vam haver de tornar a casa perquè es van espantar i les 8 del vespre per un públic molt infantil encara però sí que jo els vaig entrevistar dies abans i m'ho vaig passar bé entrevistant-los home és que són dos cracs, jo conec més ho he de reconèixer per una raó generacional l'Àngel d'Avant perquè va començar fa 50 anys, exactament ara fa 50 anys una nit de cap d'any parlava per cert, li vas preguntar si ja sempre el mateix barret el va canviant Això no m'ho sé. No, no, segur que el va canviar. Jo recordo l'Àngel Dallant, quan va ser, m'assembla que va ser president de l'AMPA Montfalgar, i jo era alumne, i el vèiem arribar amb la seva vanet, la Nissan vanet, i quan n'arribava tots els alumnes dèiem... això vol dir que passarà alguna cosa i començava a descarregar coses, guitarres i tal i ja la teníem liada i ostres, tinc bon record de l'Àngel jo havia vist a Televisió Espanyola a Catalunya feia un programa els dissabtes als matins que Penso que era Terra d'Escudella o un altre que feien abans o després. Mira que cap de setmana el mític guionista de Terra d'Escudella ha mort. Ah, sí? Sí, sí, tenen 79 anys. Us parlo del 70, us parlo del 70. Vull dir, jo era molt petit, per tant, no ho sé. Dels inicis de la seva carrera, nosaltres comentàvem a l'entrevista... Va començar el 74. Sí, com vam entrevistar-lo pel diari Ara i per tenir una secció que es diu El Montpetit, i parlem una mica dels orígens, i clar, Toni, et i davant havien coincidit a la parròquia de Sant Josep, que els seus inicis venen del Mijac i de la parròquia, i que els hi donaven un local, com feia la comunió solemne, que en deia l'infern, que eren uns baixos, i durant un any tenien uns baixos per fer el que volguessin allà, i parlaven de la Salle. I en aquest sentit, Ells parlaven de com TV3, durant tot aquest temps, s'havien sentit molt ignorats, molt menys tinguts, que Televisió Espanyola havia tingut programa, però que l'animació infantil en català, en un lloc com el Club Super 3, en uns inicis... No havia tingut... I mira que ells s'havien agremiat, havien creat l'agrupació d'animadors professionals infantils, i que... Mai, mai va haver-hi interès per part de... Potser ara els van entrevistar per ser pergoners, no? Però de fer una programació que se'ls tingués en compte. Era un... Bé, jo el recordo per diferents èpoques, perquè ell deies això, jo el recordo bàsicament a Vistà Alegre, quan començava al voltant de la parròquia Vistà Alegre, que anava a l'institut aquella època, ell és pedagò, a més a més, però ha cantat tots aquests 50 anys... Jordi i Toni tenen 5 anys de diferència, és que al final tampoc se'n porten tant, però ha fet més de 500 concerts. Fixa't en el que he dit ara, dic només 45, vull dir que... Però ell ja havia cantat molt jove amb la seva família, perquè ja venen d'una família de tradició musical. No em prego molt menescut, la veritat, jo. Vam xalar, vam xalar i vam començar a fira. Va aguantar el temps i només van ploure mosques. Qui ho hagués dit, eh, que Àngel Davani i Jordi Tonietti acabessin sent pregoners? Bé, crec que és un homenatge merescut, però que són d'aquestes voltes que dona la ciutat i que potser d'altres vegades no s'hagués confiat amb dos animadors infantils per fer... Els últims anys es havia fet algunes entitats, però abans també hi havia hagut allò... És a dir, els pregoners han anat canviant molt en funció també del... dels equips de govern i dels arcaldes que hi havia hagut i va haver-hi una temporada quan Puigdemont va ser arcalde doncs hi va haver-hi molts periodistes perquè hi va haver-hi Nadal i Jordi Bos Molinet però també hi ha hagut moltes entitats i orquestres jo vaig gaudir molt el pregó aquell any quina orquestrera Bé, jo veuria el pregó d'en Xavier Cuguet que de fet va dir bones fires i el que va ser va ser una actuació a l'orquestra caravana que després ens va dir... No ho sé, no sé de què en parleu ja, de quin any era això. Aquesta era el més recent. va néixer... No sé qui et se ve a Cugat, però vull dir que no recordo res d'això. Potser el que recordes és que va estar molt bé, també va ser l'any que van fer pregoner, diguem-ne, Pepe Alagarés de l'empresa Metal King. Sí, que van fer la sardana. I van portar la Cobra i Cobra. Va ser molt preciosa. Era molt complicat, perquè tocar amb tanta distància i va sonar superbé. però bueno, ja estem en fira ja ha passat un cap de setmana algun acte anul·lat els castells que van anar molt bé sembla ja ens vam fer el primer 5 de 9 de la temporada ho sé perquè ho he vist al Twitter no és que sigui un entès castellet De fet, jo volia afegir una cosa sobre fires, que pensava dir quins temes parlarem avui de fires, i és que des de l'òptica gironina no ens sorprèn, però ja portem més d'una dècada o 15 anys de les fires en català. Quan parlem dels firaires i aquests 10 dies, que soni música en català, que tinguem castanyes retolat a tot arreu en català o fins on castanyes de Sant Narcís, i aquesta feina que s'ha fet, bueno, perquè al final és estar perseguint que mantinguem la gent que et ve de fora, és que això ho comentàvem fa poc, amb la noia que fa vertical a l'ara de llengua, la Laura Serra, I diu, teniu la tòmbola en català? I dic, no totes, però n'hi ha alguna. Tenim alguns camells en català, però sí que hi ha hagut una feina que en comparació, per exemple, al mercat del Ram de Vic, no té res a veure, perquè al mercat del Ram de Vic, tots els firaires et parlen... està tot en castellà, no? I la música, tens reggaeton a tot arreu. I aquesta tasca, a vegades invisible, però que nosaltres no en som conscients, jo encara tinc generacions de nens petits, també tot el que s'ha fet de recuperació de la cultura popular, que se'ls dona des de l'Ajuntament aquest paper... Ara tenen el memory i hem passat el cap de setmana jugant a un memory de fires. Aquí n'hi ha, si us en voleu portar alguns a la recepció de la ràdio. Però, per exemple, la meva mare, que és professora, deia, diu, jo que tinc molts alumnes nouvinguts, faig servir tots aquests materials perquè coneixin el que és més enllà de les fires i el consum, quines són les tradicions. Perquè un alumne em preguntava, diu, però jo puc anar als castells i no he de pagar. No he de pagar per entrar als castells? Clar, si no hi ha hagut aquesta tasca de què és la cultura popular, perquè a vegades queda molt reduïda certs sectors, de puc anar a un correfoc i saltar allà sota i no he de pagar entrada? i nosaltres ho donem per fet moltes vegades i clar, en certs sectors però d'altres que és tot un ventall com passava amb l'animació infantil tu no t'hauria acudit en cert moment a pagar entrades per un concert d'Àngel davant Perquè sempre ha sigut des de les comissions de festes, quan ell li truca a Lluc Salelles per dir-li seràs el pregoner, es pensava que era intel·ligència artificial, no? I diu, amb broma, com que el meu fill és el delegat del govern a Mèxic, diu, ai, potser ara m'estan colant un gol, no? Però a mi sempre com a molt em truquen de les comissions de festes, què he fet malament perquè em truqui l'alcalde? I, clar, ara avui en dia, per exemple, el que és la música infantil en català s'ha comercialitzat moltíssim, els festivals treuen molt de lucre, perquè no és una entrada per una o dues persones, és per quatre o sis. En canvi, amb la cultura popular, seguint tenint una cultura popular totalment accessible i gratuïta, i amb una gran quantitat de gent que pica pedra, igual que la gent que està a Barraques, no? I moltes vegades són els mateixos, fent doble torn. En el tema del català vol dir per al·lusions, en el sentit que tu has estat a l'Ajuntament i heu treballat aquest tema. No, no, però justament vull tirar bastant més enrere que va ser quan va començar. Sí, avui vinc en positiu. En Jaume Piqué era el tècnic. Jaume Piqué era el tècnic de català en l'Ajuntament de Girona durant molts anys i va ser ell qui anava parada per parada a convèncer en els feraires que canviessin la rotulació que no el saps fer, ja us ho fem nosaltres els hi portava el film musical en català i tal i d'això... en Jaume ja fa uns anys que no treballa a l'Ajuntament, però d'això encara se segueix la inèrcia i, per tant, seria molt positiu que no es perdés tota aquesta feinada, perquè realment jo crec que és una cosa diferencial, que puguis sentir música en català o la rotulació en català d'alguns firaires que, lògicament, no són... I els altres d'això, que els Aragón, que són famosos per algunes músiques de Sevilla en català. És que és una inèrcia feina ben feta, allò que a vegades sembla que hagi de ser la política de corta durada, però que s'ha fet durant dècades, ja que parlem d'això. Sí, jo crec que va ser a l'època del tripartit, crec que va entrar, del tripartit del 2003 o del 2007, per tant... Vam passar del pan, sabon, xariz i vina, al pa pernil, xuriz i vi. És a dir, el tripartit municipal. Sí, municipal, sí. L'altre dia m'hi vaig proposar, dic, trobaràs alguna parada de castanyes en castellà, en Benyé? Ni una. N'hi ha algunes que no tenen cartell. Que no sé si és que ja no el posen, però les altres totes en venen a Y. I inclús em vaig trobar una que castanyes de Sant Narcís. Tota la retolació que la treuen només per 10 dies l'any. Sí, sí. No, no, doncs bé. Veus una cosa positiva. És això. Hem vingut molt positius avui. Està bé. Sí, estem mal. Estem de fira. Sí, és que ens... Jo aquest dia em vaig emportar... Reconec que només ho he vist per fotografia, però em vaig emportar una alegria perquè vaig tornar a veure l'alcomatòria verda aquella de les castanyes a sota... A sota... No hi ha esclar. Potser sí, però jo no recordava. No, però havia desaparegut tensada la pandèmia, no? I va haver-hi... es va porir el castanyer i em penso que el seu fill ho ha recuperat però bé, era gairebé l'avís de l'entrada de la tardor aquí i a més vaig veure que estava allà perquè ara en tota la zona que se col·locava ara hi ha un local diguem-ne el local de les cues i de Halloween que ara hi ha una decoració de Halloween passar és complicat també perquè per sota les voltes i per tot arreu està complicat de fet el corre a foc em va sorprendre moltíssim i feia anys que no hi havia anat que només sentia anglès Hi havia una gran quantitat, jo no sé si és joves estudiant aquí, ciclistes, no sé, perquè anaven tots com amb un guia local, perquè senties que parlava algú que parlava anglès, amb accent català, però potser estic parlant de com de 50, una massa de 50 persones, anant a fer the typical experience amb un correfoc. Jo vaig anar-hi, m'agrada anar-hi, i vaig sentir algun, però... Per darrere, eh? La zona de darrere més de públic que no es posava dintre. públic sec, aniria d'estar. Però passa, eh? Parseges per Girona i sents molt anglès americà. Sí, sí, els americans. Aquest estiu i començament de tardor hi havia molta gent. Ha estat bé, això, l'anglès americà, eh? Sí, sí, sí. Però veies, no sé, moltes parelles, famílies, enveïnada petita, bé, un tipus de turisme que suposo que... Turisme o residència? Hi ha molts que hi viuen, eh? Hi ha molts. A partir d'aquí... Té s'ha acabat el bòbil, joia, o què? No, no, no. Són bons veïns, però... Però van venir al correfoc sense vici, eh? Vull dir que no passa res. Ja, però gràcies a ells hi ha lloguers de 1.200 euros. És igual. Van i no els paguen només els anys. Però bueno, ja està. Els propietaris tampoc són americans, els que lloguen a 1.200. Exacte. Vull dir, aquí hi ha un merder, però bueno... Tot això devia començar amb la universitat, no? També van pujar els preus, eh? Bueno, clar, és que al final és un tema d'oferta-demanda. I ara mateix, doncs, en aquí hi ha molta demanda, hi ha poc oferta, i ja està. I agafa tant totes coses. O per exemple, també a Sant Eugènia, que tu coneixes. A Sant Eugènia, quanta gent de Barcelona que agafa l'AVE cada dia hi ha? És espectacular, jo conec cada cop més gent de Barcelona que es compra habitatges a Paracoll, Santa Eugènia, no tenen l'estigma, perquè clar, sí que hi ha certs estigmes a barris, a Girona, però si tu vens de Barcelona, coneixes els barris, els equipaments i busques un lloc on poder comprar... i cada dia agafen l'AVE. Ara has d'anar amb compte, eh?, que aquí hi ha gent de Sant Eugeni, eh? Jo també soc de Sant Eugeni. Ja ho sé, per això t'ho dic. De l'Aplona, de l'Aplona. Ja soc de la Rodona, ja soc del Sud. L'edifici Urbis, de fet, es va promocionar amb això, a 5 minuts a l'estació de l'AVE, i bueno, doncs... S'ho faria a molts veïns de Barcelona, però ara a Sant Eugènia, clar, l'habitatge també és un drama. Tinc coneguts. L'altre dia, mira, un amic em va enviar un missatge i em va dir, hòstia, t'ho he rebut a casa una carta dirigida al propietari, que és el camió del pis, conforme hi ha un canvi de titularitat. Estic espantat, Xavi, mira'm això, a veure què és, tal. Clar, per què estava espantat? Perquè si perdia aquell pis, sabia que no en trobaria cap altre. Va estar durant dos dies... patint, dient, i ara jo què faré? Si marxo d'aquí, a quin pis entraré? Perquè, bueno, està disparadíssim. No, bueno, en general és un problema a l'habitatge i a les ciutats que creixen més, no? És a dir, que hi ha algunes ciutats que perden població, però n'hi ha d'altres que en guanyen. I Girona, els últims anys, no parlo dels últims recents, sinó de fa temps, guanyen la població a la 100... 104. I a la pràctica deuen ser uns quants milers més. Segurament. i al voltant aquest, que no és només un tema de Girona, perquè Vilavareig, Quarta, Fornells, Sarrià, Sant Julià, Salt... La població que té més capacitat de créixer és Salt per territori, per sol urbanitzable... I després no sé si venies Sarrià i Viloblareig o Viloblareig i Sarrià. Viloblareig ha crescut a Girona, si no canvia el pla urbanístic, no pot créixer més. A l'època que hi havia el Parelló i unes quantes cases de pagès, diguem-ne, ara ha crescut exponencialment. És la tercera població de Catalunya que ha crescut més els últims 10 anys. que vam treure'n un tema fa poc, i vaig mirar l'IDESCAT, i és a les comarques gironines, sens dubte, i els últims set anys, una de cada quatre persones que ha arribat a Vilavarets, els últims, perdó, cinc anys. Una de cada quatre. És bèstia perquè... representa un canvi per un municipi tan petit, un canvi de població d'aquest tipus. Però està molt planificat, no? Allà, per què ens trofem la crisi? Sí, sí, sí. Vull dir que l'Ajuntament ha envolgut aquest tipus de creixement. I a mi em sembla bé, prefereixo això, municipis que estiguin disposats a créixer amb habitatge residencial i així, que altres municipis que han optat per limitar el creixement i així no ens vindrà a depèn d'aquí, no? Bueno, i també a través del preu... Sí, però a mi a l'Avareix no els depèn d'aquí. Clar, també, el preu d'accés a la vivenda a Vilablarets és que no hi ha cap oferta de lloguer, cap, a no ser que tinguis un contacte, i el portal idealista el més barat que hi havia eren 290.000 euros. Clar, tu limites... Això és estratègia i segregació urbanística a partir del preu de l'habitatge. I després tu mires el patró d'habitants i tenen 33 persones de la ciutat marroquina i és que hi ha un centre de menors no acompanyats. I són els únics que hi ha empadronats al municipi. Parlem de Bescanó, de Sant Gregor, i són llocs que el preu de l'habitatge al final el que fa és... és modelar el perfil de resident, i és aquesta segregació urbanística. A partir de la reducció del preu de l'habitatge en determinades zones, tu el que fas és això, és dissenyar, perquè al final és disseny pur i dur. I acabes dissenyant escoles de primera i de segona, que et saps tota la vida a Girona, i a Girona encara per sort han canviat les zones de... d'escolars, que jo crec que sí que està fent un canvi de tendència, que hi ha escoles que es queixen, però que era necessari, perquè ha canviat una mica els fluxos. Des del nivell urbanístic, quan tu transformes un municipi que és de cases unifamiliars i així, o barris de blots residencials, quan ho fas, evidentment, els preus són els que són i tal, però d'aquí 50 anys tu no saps allò com estarà. És a dir, que realment Són canvis que tenen impacte a mitjà termini. Bé, d'entrada també, evidentment, però canvies la realitat d'aquell municipi de dalt a baix, com hem vist que ha passat a tants altres municipis, jo que sé, de l'àrea de Barcelona o així. També és veritat que això, o refà el pla urbanístic de Girona i habilitem més zones per fer creixement, o si no, la gent que vol venir a Girona, evidentment la gent no té ganes d'anar a viure a blareig. El que s'està fent a Girona és modificar comerços i locals. Baixos. Baixos, però és molt local i els preus que es venen un baix, que sense llum. I queda per desenvolupar, evidentment. Però ja està planificat, pla de domenys de baix i poca cosa més. I l'altre és on tiren un i fan un volt, però creixement intern, però de zones de creixement general no. Perquè després s'ha d'intentar equilibrar barris, perquè per exemple a Santa Eugènia sembla que som l'únic barri que pot acollir promocions de protecció oficial i això l'únic que fas és, doncs precisament aquest disseny, aquest disseny a través de l'urbanisme i el preu de l'habitatge, que tu el que fas és... Doncs, ostres, és que és un fenomen que està claríssim. Per què només has estat tu, Eugènia? Però la protecció oficial de domenys també ha d'haurien els preus. Sí, sí. Perquè tu també hi ha els habitatges i dius, home, protecció oficial, no sé, perquè tampoc és fàcil de pagar. Però per això dic, tot això és gairebé quirúrgic. Jo ho veig així. És que el preu de l'habitatge, no sé, hi ha aquestes propostes que van dissenyant la tipologia de veïns o veïnes en funció de... d'aquest preu. Home, tu coneixes bé, perquè parlem de Sant Eugènia, per mi Sant Eugènia, el que ara és Can Givert, per mi també era Sant Eugènia, per dir-ho d'alguna manera, allà en els anys 60, però sobretot 70 i 80, es van construir molts pisos, el patronat de la Santa Creu, amb el Bisbat, el que passa que allà va ser una... allà es va crear un barri nou, d'un lloc que només hi havia camps, el que passa, el problema és que és un barri que s'està començant a degradar, que segurament necessitarà diguem-ne, rehabilitació d'una manera notòria perquè alguns dels edificis, no tots, però alguns dels edificis tenen problemes seriosos ara. Tu diràs, el que cal, a part de la rehabilitació, cal això, doncs, una promoció que equilibri també, que al final faci, doncs, que als barris n'hi hagi tanta diferència com hi ha ara. A mi m'agradaria saber quantes promocions, perquè és que, vale, no hi ha sol o no hi ha espai, però es farien a la zona centre de protecció oficial. A la zona centre es fan promocions a l'estànding, a Santa Clara, i a Santa Eugènia, a Pontmajor o a altres llocs, protecció oficial. I al final tot això és el que digues, aquesta segregació urbanística. Abans t'hi volia preguntar a Martí, ella ha parlat d'un domeny de baix, que és la zona que ja està planificada, que s'està començant. Ja està molt construït. I que... i a l'escola de Domènech ho saben però encara en queda per dir-ho però és que llavors si no ens anem pas a la zona aquella de Palau fins a la variant que hi ha una zona de propietat privada que no s'ha tocat jo diria que a Telenys de Girona on s'ha construït molt és a Montilivi que també és de resta de Telenys que quedaven al voltant de la plaça de Ciutat de Figueres allà s'estan acabant ara de construir però ja s'està acabant està tot planificat i s'estan venent uns preus altíssims No, no, no. O sigui, terreny hi ha. Per anar bé, la construcció s'ha de fer en pla, perquè, evidentment, en pendent és molt més car i tendeixen a un altre tipus d'habitatges. Sectors plans a Girona que es pugui desenvolupar habitatge no en queden en el planejament actual i l'únic que es podria fer és un exercici d'imaginació i pensar si, per exemple, Camp Durà mereix canviar el sol agrícola per residencial per poder encadir, però... Això es va provar de fer en el tripartit de la Generalitat, que eren unes coses que deien les àrees, que es van acabar desmuntant, que eren com uns sectors de crear habitatge, de protecció i tal. Però es va veure que allò tenia tots els números que va ser en un gueto. N'hi havia una de prevista a l'Avellaneda, que es va desmuntar, i una altra de prevista per allà al velloc, una mica més amunt. per allà on hi ha el polígon de guala i tot allò. I es van acabar desmuntant perquè sí que preveien crear milers d'habitatges, però semblava que acabaria allò com una cosa segregada. L'habitatge del tema. Jo no sé quina és la solució. Estaven molt positius fins que hem entrat a l'habitatge. El problema és que la gent ja no viu amb pot. no, i que et depèn molt perquè amb un salari no arribes i has de jugar a habitacions i què és el que passa? l'altre dia estava a Sant Eugeni i em va dir una persona, hosti, tu, plovent bueno, abans dic, què fot tota aquesta gent aquí al parc plovent i dic, bueno, el perfil que veies de persones, dic, segurament viuen en un pis on hi ha 20 persones i tenen habitacions llogades a famílies. Què faries tu? Si plou, quedar-te a casa? No, sortir al carrer. Clar, és un drama en el sentit aquest, que el que s'ha especulat amb l'habitatge ha arribat al punt de llogar habitacions a famílies. Jo no tinc solucions, però jo vull dir que no el podria dir, el sauria, de fet no m'atreveixo a dir-ho. Però normalitzar el fet que de nou, 70-80 anys després, famílies puguin viure en una habitació és una cosa que jo crec que no ens podríem permetre. És tornar a 200 anys enrere, jo crec, o a la situació de la vivenda al segle XIX en moltes ciutats, que efectivament vivien famílies enteres en una habitació. I hem tornat en aquesta situació però llavors, clar, faltava habitatge, no? I no tant enrere, allò, llocs aquells que hi vivien la família amb els avis, amb uns oncles i tal, això era, però el tema és que ara estem parlant ja de diferents famílies i ja... Ja ho diuen, que la sanitat, l'educació i... no com ho diuen? L'habitatge, bueno, diuen que estigui fora del mercat. Ara no sé com és el lema exactament que diuen, però l'habitatge ha d'estar fora del mercat, perquè és que si no... Al final aquí tenim un problema, que no hi ha res que punxi la bombolla de l'habitatge a través de... d'habitatge públic, i estem molt lluny dels estàndards europeus que haurien de ser els correctes, estem molt i molt lluny, i això necessita de 40, 50 anys segurament fer-ho. No, no, menys, en 4 anys estarà tot solucionat. Bueno, ja 50.000 habitatges... Ja hauria de fer molt, sí, ja el seu dia, però... ja estava anunciat però algun dia algú ha de començar perquè ja n'hi ha prou d'aquesta mira, és que hi ha una cosa que a mi em rebenta que és aquesta mirada corplacista de mandat en mandat per intentar capitalitzar la teva obra de govern per als següents comincis ja n'hi ha prou, algun dia hi haurà d'haver-hi un gran pacte de país, de ciutat, el que tu vulguis i marcar les línies estratègiques de ciutat a 30 anys solucions com les gran vagues de deixar de pagar el lloguer que està clar, això és tot un debat però que ha començat arran de la manifestació a Madrid s'obria el meló de mira, fem una gran vaga de no pagar lloguers i que és un problema després el petit que confia en el lloguer per viure però clar, és que això no és només de grans inversors també la situació de l'habitatge a Girona tenim gent que controla el barri vell Però alhora tenim molta gent que té un o dos habitatges per invertir. I clar, el problema és que l'habitatge s'ha convertit en una inversió per a qualsevol tipus de família. Però aquí deixarà de pagar l'habitatge. Particularment deixar de pagar el lloguer jo crec que és igualar la situació per baix. És a dir, és aquelles coses que algunes vegades... Però és que ara la prioritat de la gent és pagar. Si té un lloguer, si té un habitatge, no el voldrà perdre mai de la vida, perquè si surt d'aquest lloguer, trobar-ne un altre és complicadíssim. Per exemple, hi hauria solucions. Aquest dia em vàrem tenir aquesta discussió aquí, i crec que era l'Arlix Serra, el periodista Arlix Serra, una de les coses que deia era que no entenia que es fessin aquests pisos de producció oficial. O sigui, que no entenia que es fessin, no, eh? Que entenia que es fessin, però el que no entenia és que al cap de 10 o 15 anys deixessin de ser de protecció oficial, amb la qual cosa entraven en el mercat de l'especulació, no? Per exemple, això sí que legislant es podria resoldre. La ministre d'Habitatge avui en una entrevista deia que tots els diners que vagin a habitatge públic es quedaran a l'habitatge públic en el sentit de dir que jo crec que això és molt encertat, però que s'hauria d'haver fet ja des de fa 50 anys. que és que tot allò que es fa per promoure habitatge de protecció oficial, d'empropietat o de lloguer o així, que sempre formi part d'aquesta borsa d'habitatge social. Que si l'has comprat en unes condicions, per dir-ho d'alguna manera, quan el vulguis vendre perquè vulguis canviar o millorar o digue-li com vulguis, doncs ho hagis de fer amb les mateixes condicions amb les que ho haràs comprar, perquè si no... Però no s'ha intervingut i anem molts anys tard. I ara en lloc de dir fixem un topall, el que fas és injectar diners al jovent perquè paguin el propietari, perquè el jovent al final pagui 20% menys del lloguer, però aquest 20% acaba amb butxaques dels que especulen. És que és una bestiesa, però ja et dic, jo crec que el gran problema que tenim a nivell de ciutat país i tot, és la política de partits aquest és el gran problema que tenim perquè tenen aquesta mirada corplexista i fan anar els partits com una empresa i és així, s'ha privatitzat la política i al final això jo veig el gran problema que tenim ara arribia una miqueta això, els anys que has passat a l'Ajuntament t'anàs donat a compte? Bueno, no, però a veure, jo soc un mecànic que ha entrat allà dins i que... Tu ets un activista com ets les coses part d'un mecànic de màquines molt grosses que no sé com ho fas és un activista, diguem-ne i això ho és, no? Bueno, però és la conclusió a la que arriba a tothom la política és meravellosa, és fantàstica la de base, la política de partit és la que acaba desvirtuant-ho tot perquè tu ja no preocupes en què diu la persona, no, és Qui la diu? I, per tant, poses per davant d'on pertany a no el seu missatge. I així no arribarem a grans acords. Jo tinc una visió una mica diferent. A mi el que em dona la sensació és que la política, el legislador, sempre va tard. És a dir, amb el tema que sigui, és igual. amb la llei de l'avortament anava tard, amb la de l'eutanàsia anava tard, amb qualsevol reconeixement de drets sempre van tard, esperen que la bola sigui grossa, llavors ja no, hem de fer alguna cosa, i es fa tard i normalment malament, però s'acaba... A la patata calenta. Sí, bueno, dic-li com vulguis, però vull dir, s'acaba fent alguna cosa, però tard. Jo crec, vull pensar, no sé, innocent... que ara realment s'està veient que la dimensió del problema és molt superior a la que alguns percebien, perquè no els afectava, però els quedava lluny, per el que sigui. Me queda lejos. No volia entrar en aquest tema ara, però és igual. Vull pensar que alguna cosa s'ha de fer. Jo quan sento el president Illa, i ja saps que no soc d'aquesta corda, però que diu aquest anunci, no sé si ho farà o no, però el que entenc jo, el que llegeixo, és que detecta que hi ha una problemàtica i que per tant s'ha de fer alguna cosa. I que això es vagi posant sobre la taula, es posin a l'agenda i tal, vol dir que tard o d'hora s'haurà de solucionar d'alguna manera, perquè si no les coses, si no se solucionen, les coses... es fan més grosses i acaben petant. I per tant... I li ha tocat a la consellera Pànic, esclar, perquè l'habitatge també està allà dintre d'aquella macroconselleria. Són problemes fàcils de resoldre i menys des d'un únic govern. Jo crec que aquí, sobretot, qui té més paper hauria de ser l'Estat, que és qui té la capacitat de regular els usos del sol i així. que s'ha de crear més oferta, és evident, perquè és un problema d'oferta i demanda, i per l'altre, però no és només qüestió de crear més oferta, perquè això ho va fer el PP i va haver-hi una bombolla immobiliària brutal, sinó que és crear més oferta i regular els preus. La paraula clau és aquesta, regular. Però s'han de fer les dues coses, regulant sol no n'hi ha prou, perquè no hi ha prou oferta, és que no hi falten habitatges. Per tant, s'han de crear més habitatges i s'ha de fer que es creïn més habitatges de diferents maneres, no només d'una, no es pot posar a la Generalitat a fer pisos directament, sinó que s'ha de fer de moltes maneres, i s'ha de regular els preus, però jo crec que és un tema estatal, sobretot, perquè aquesta regulació està a nivell de l'Estat. Quan s'ha fet des de la Catalunya, s'ha tombat des de... Clar, jo aquí no volia apuntar, perquè carreguem molt contra els polítics, que estic d'acord, bastant compareixeu bastant la vostra anàlisi, Però no tenim en compte que la burocràcia i la judicialització de tota presa de decisions està dictant el que és avui en dia la regulació del mercat del lloguer. Per tant, hi ha voluntat política... I el constitucional que es capa... I clar, tu per molt que vulguis regular, fins i tot que arribis a un pacte de partits, després hi ha uns altres senyors que manen. Per això dic, sobretot a nivell estatal, des d'on això pot fer que quasi millor. El problema també és això, treure del mercat aquests aspectes. És com si algun dia s'aprovés, que tampoc ho dic, però la renda garantida ciutadana, on hi hagués injecció de diners en condicions d'igualtat en tota la ciutadania, Qui no et diu que el mercat diria, ostres, ara que aquesta gent tenen més capital, anem a pujar una miqueta més. Vull dir, i al final tornaríem a caure... Com l'hibe dels aliments. Perquè no hi ha una regulació, no hi ha un topall fixat, i al final és aquí on falla tot. És marcar aquestes prioritats i entendre-les com a aspectes essencials. I per això dic, l'habitatge, l'educació i la sanitat fora del mercat. Ara m'he recordat el lema, que era aquest. Xavier, anava a fer demagogia ara i no la faré. Parlem del parc, Jordi, de la mitjana. No, ho deia perquè allà hi havia previst una construcció de pisos. Aquesta era la demagogia. s'hi van fent coses i la situació com està aquest dia en Reina Roca de l'Associació de Veïns es queixava que no hi havia hagut cap tipus d'informació i es mostrava realment molt molest i donava la impressió però s'acabarà arribant a algun tipus d'acord que al final és el trasllat al parc perquè aquest és un tema és clar no, al final és O sigui, estem focalitzats en... Això passa com a salt, quan es deia IKEA sí o IKEA no, i darrere hi havia molta més cosa, no?, a nivell urbanístic, però aquí sembla que el debat s'està focalitzant en Trueta sí o Trueta no. Però això amaga moltes més coses. El parc Jordi Vilamitjana, al final, el problema és que és una moneda de canvi que es vol fer servir per compensar la part privada del que seria l'expropiació dels seus terrenos, per poder-hi construir un equipament, categoria 1, tal, tal, tal, no? Però, clar, la manera com es fa és... Ostres, és. Tu, part privada, canviem la titularitat del part Jordi Vilamentjana, que és públic perquè sigui privat, i quan tu tinguis la propietat d'aquest terreno, fes una promoció de pisos perquè aquesta promoció et reverteixi en la compensació econòmica que sigui. I ja que hi ets, com l'Ajuntament té un informe de sostenibilitat financera, que el que diu és que a l'Ajuntament li costi zero, doncs fes un edifici a set plantes perquè l'IBI i tot el que generi pagui no només la compensació sinó també l'urbanització de l'entorn i tota la festa. A Sant Eugènia ens queixem la manera d'haver-ho fet sense tenir en compte amb els veïns i veïnes. No és que no vulguem el Trueto i tant, és una bona oportunitat per el que serien els reptes que tenim a nivell social i urbanístic en els barris, però... Una zona que es preveu que creixerà en 4.000 persones no és només el parc, és que estem ara assentats en el parc, és tot el que passarà al voltant. Doncs una zona que ha de créixer en 4.000 persones, bé s'hauria d'equilibrar amb la participació dels veïns per dissenyar el nostre barri en el que volem viure d'aquí 30 anys. I el parc... el trobarem a faltar, estic segur que el trobarem a faltar perquè tindrem allà un campus hospitalari, tindrem consultes externes allà en aquella zona i no volem ni que es converteixi en un aparcament ni en una zona encara més altament densa com és ara que és el barri més dents de Girona. El pare com es traslladaria a l'altre cantó diguem-ne de... Clar, aniria a tocar la Riera Monar però bueno, és una extensió que connectaria amb Vilabrereig però que està dividida per grans vials i al final clar, volen tenen el mantra de dir que el parc no es perd estrellada, no, el parc es perd el parc es perd i el que necessitarem precisament són molts espais aquests perquè hem de dissenyar els nostres barris amb veïns i veïnes i el que trobem a faltar és que se'ns ha dit, ara estem instal·lats en un discurs tècnic en un debat tècnic, ha d'anar aquí perquè ha d'anar aquí, punto i ho farem tècnicament d'aquesta manera o l'altra i el barri el que volem és un debat més polític de dir, l'única opció de fer aquesta operació és a partir d'aquest pelotazo o no Ostres, tindrem dret els veïns i veïnes a seure, a dissenyar el nostre barri, no només en el parc, sinó tot el voltant per d'aquí 30 anys, i ha mancat això. Als veïns i veïnes ens ha caigut aquesta proposta sense haver-la ni treballat a nivell veïnal, ni debatut, ni res. I nosaltres el que volem és, volem el Trueta, però volem seure i parlar-ne. I en això estem, hi ha un període d'al·legacions, veurem quina és la disposició de negociació de l'equip de govern, i des del veïnat sempre anem en positiu, hi ha la campanya al parc no es toca, que ha servit per visibilitzar que hi ha un conflicte, però un cop visibilitzat el conflicte la nostra voluntat és seure, negociar i solucionar-ho i dissenyar col·lectivament els nostres barris, que si no anirem peça a peça i ara estem focalitzats en el parc, però qui et diu que d'aquí 10 anys No parlem de l'altre costat cap a la central elèctrica, una altra promoció urbanística, perquè estarà tothom esperant allà per construir amb massa i encara densificar molt més el nostre barri. Aquella central, l'estació, anirà fora, que no és compatible, no?, els usos, per tant... Ah, la central elèctrica, va i Endesa, per Endesa... Home, ella és enorme, més... En aquest aspecte, l'altre dia justament va venir aquí al programa la Maria Cisternes, que és veïna del barri, i es preguntava i deia per què els veïns i veïnes, o els ironins, parlem molt del nou Trueta, però per què no tenim una maqueta o un 3D, un render, avui en dia a més que és fàcil, que els renders es costava molt de fer, però avui en dia amb intel·ligència artificial, de com serà aquest nou espai, quins llocs verds tindrem, La setmana passada van treure licitació justament el concurs d'idees, però jo crec que no hi ha res encara. Sí, però que tu més enllà de tenir el projecte en si, perquè estan començant, és tinguem els colors pintats o aquí t'ho aniràs passejant i et trobaràs tal. Una mica que puguem imaginar, perquè anem dient el Trueta serà immillorable, serà molt bo per la ciutat, però ens estem plantejant una zona superdensa, un gran pàrquing, perquè al final tenim el Santa Caterina i al costat tenim un solar... que tu si vols portar algú gran a Santa Caterina és un merder, perquè mai pots aparcar fàcilment. Els meus avis tenien Alzheimer i els havíem de deixar, i la meva mare havia d'anar a aparcar, i clar, una persona amb Alzheimer és que no saps què passarà, on te la trobaràs? Més d'una vegada havia perdut els meus avis pel Santa Caterina, perquè està molt bé com a espai que no sigui molt elevat... Però tota aquesta imaginació, i al final tu creus que hi ha grans capitals i grans interessos, perquè sí que veus que hi ha empreses que es van movent. Tota la zona de la plaça de Salt s'estan posicionant empreses, empreses fins i tot anatoris. Vull dir, que està vent-hi. I hi ha molts interessos en joc, però veus que el capital es mou, tu trobes fins i tot anuncis de promocions d'habitatge al mòbil, de viu al costat del Nou Trueta i a 10 minuts de l'estació de Girona. Gràcies. Però tu encara no saps com s'imagina aquest barri, com serà. Hi ha hagut un error comunicatiu. El parc ha estat un arbre que ens han posat a davant i no ens deixa veure el bosc de tot el projecte. Que no esteu en contra del bosc. Exacte, vull dir, nosaltres ja hi estem d'acord però ens l'han posat i així no es fan les coses. Error! de comunicació i error de fórmules de participació, perquè al final el barri que hi vivim, a Sant Narcís sempre ho diuen, hi vivim, decidim. Per tant, l'únic que volem és poder dissenyar, com deia abans, col·lectivament els nostres barris, abans que es comenci a desbocar el fenomen especulatiu de construir, construir sense cap ordre, i ens trobem un barri on trobarem a faltar el Jordi Vilamentjana. I això amb la Maria Cisterna, i acabo, ja hi hem parlat. I ella sempre apela a grans experiències que hi ha hagut a l'Ajuntament de Barcelona. I totes van ser a partir de la participació, que és el que ha faltat aquí. Penseu que hi ha planejaments aprovats, tant a Girona com a Sal, alguns estan en modificació, però tu vas al planejament urbanístic a l'Ajuntament de Girona i saps a cada parcel·la quins usos hi ha actualment... Sí, però a nivell comunicatiu. No, no, és veritat, és veritat, però vull dir que això ho pot fer una entitat, pot agafar i dir... Jo tinc uns veïns que diuen, no, estic aquí darrere a casa, ara tiraran aquest taller i faran un bloc de pisos i què passarà i tal. Vas allà, baixos més quatre, vull dir, serà un edifici de cinc plantes. Hem començat amb fires, hem acabat amb el parc, amb habitatge i el trueta. Demà, dia de Sant Narcís, que tinguem tots molt bones fires, no hi haurà tertúlia, però et repetirem el pregó i et repetirem el programa amb les sardanes de Girona que es van fer. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 28 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya. El ple de Girona aprova les ordenances i la nova taxa de residus només amb els vots a favor de l'equip de govern. Com ja era d'esperar, gran part del debat es va centrar en la nova taxa de residus, que canvia substancialment i passa a tenir 35 supòsits per les llars. La regidora d'Hisenda, Sílvia Liu, va defensar que les ordenances s'han fet pensant en la gent i confia que la taxa d'escombraria sigui transitoria en espera que s'acabi de desplegar el nou model de recollida. L'oposició, però, no li va comprar el discurs i tant el PSC com el PP i Vox van criticar que l'any 20 en Girona viurà una pujada generalitzada d'impostos i taxes. La pluja igualeix l'arrencada de les fires de Sant Narcís 2024 a Girona amb l'anul·lació d'alguns dels actes. La pluja va marcar l'arrencada de les fires aigualant l'afluència de visitants amb els carrers més buits del que és habitual el primer cap de setmana de la festa major de la ciutat. La majoria dels firaires no es van deixar covardir per la Mollena i van obrir les atraccions tal com estava previst. Els cantautors Àngel Davant i Jordi Tunieti van reivindicar la música infantil en català al pregó de les fires de Sant Arcís. La festa va començar divendres a la tarda amb les cercaviles dels gegants i els capgrossos de Girona, que va culminar amb els tradicionals valls dels gegants a la plaça del vi. També abans del pregó, l'alcalde Lluc Salelles, acompanyat de diversos regidors i regidores, va donar la benvinguda a les fires des del balcó de l'Ajuntament. Mari Àngels Planes en relegir de presidenta de Junts a la Begueria de Girona. Aquest serà el segon mandat de Planes que encapçala el projecte de Junts a les comarques de Girona des del novembre del 2020. Planes explica que són un grup de 12 dones i homes compromesos amb el projecte de Junts que volen aportar el seu coneixement, experiència i energia a fer encara més fora el projecte del partit. Planes també va remarcar que cadascuna de les set comarques ja estan representades en perfils que combinen experiència i renovació. Su s'assuma al carter de l'estrenes 2025 i presentarà el seu quart disc al Teatre Municipal de Girona el 4 d'abril. El concert formarà part de la gira d'aquest nou àlbum que portarà l'artista per diversos festivals i sales de Catalunya i l'estat espanyol. A més, el treball suposarà també una nova etapa musical per Su després de la gira íntima que va fer a diferents sales i que ha culminat aquest cap de setmana amb quatre concerts. Su és la tercera artista confirmada per l'estrenes després dels Catarres i Ramon Mirabet. I en esports, l'Esparton i Girona guanya l'Araski per 76 a 61 i es manté invicta en aquest inici de temporada. Un rival que va anar de més a menys i va incomodar, i de quina manera, l'equip gironí, que va necessitar la millor versió de l'Umquist amb 23 punts i la irrupció d'Aristoba des de la banqueta per remuntar després d'un fluix primer quart amb les jugadores desencertades. El tècnic Roberto Eñiguez es mostrava crític en aquest primer quart. L'UNIX Girona va saber reaccionar i va treure el caràcter sobreposant-se a la baixa de Carolina Guerrero i va acabar guanyant un partit per seguir invictes a l'inici de la competició. I acabem amb el temps, dia dominat per la pluja que serà persistent durant gran part de la jornada que tindrà 19 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Som la teva veu. Som la gironina. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.