Festes majors, burocràcia i futur del Trueta a Girona

972 143 061 o a codigital arroba ddgi.cat Digitalitza la teva empresa. No et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona. El Motorfest arriba a Girona. Els dies 27 i 28 de juny, Fontejau es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto. Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar. Vine a viure la passió sobre dues rodes. Entrada gratuïta. El motor més viu que mai. Girona Motorfest. 27 i 28 de juny a Fontejau. Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Nició Habitatge. Ajuntament de Girona. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Molt bon dia, entrem en Temps de Tertúlia Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 25 de juny. Ja ha passat la Revella, ja ha passat Sant Joan, estem en ple estiu, tot i que des d'un punt de vista de calor ja fa uns quants dies que el patíem. Permeteu-me, alguns suposo que agrairan aquesta calor, alguns no ens acaba d'agradar tant. Temps de festes majors i avui, per parlar de la ciutat, tenim tres persones que la coneixen bé des de diferents barris, tot i que parlarem també de la ciutat i del que ells vulguin. Senyor Joan Serra, president de l'Associació de Veïns de Fontageu, molt bon dia. Hola, molt bon dia a tothom. I com estem? Perquè la festa major es va acabar ahir i gairebé, diguem-ne... Es veu no gaire bé i el cos una mica ressentit, però... Una mica llaçat, que en dèiem abans, allò de taules i cadires i escenaris i tot plegat. Sí, de moure-ho tot i molts dies, però molt contents que hagi anat tot bé, no hi hagi hagut cap incident important i això és el... Quan acaba la festa el que valores és això, que hagi anat tot normal, per dir-ho d'alguna manera. I ha anat bé? Ha anat bé, ha anat bé, sí. El temps ha acompanyat, hasta massa ha acompanyat... Però sempre va més bé que no plogui, que pas que faci calor. Això també és veritat, tot i que diguem-ne que el dia de la Ravella ens va amenaçar perquè allà a les 7 de la tarda a 4 gotes van caure. Van caure i allà també van caure. I van tronar, va haver-hi tronades fortes però no va acabar passant. No va passar res, i per sort vam tenir una rebella, va venir moltíssima gent, se'ns van acabar les cadires, però molt bé, vull dir, l'ambient va estar molt agradable, animat, i això és del que es tracta i és del que ens agrada els que fem, organitzem una festa major. D'això es tracta. A Montilivi ho fan més bé, perquè fan la festa, diguem-ne, una setmana abans, i després tornen a tenir la rebella, eh, senyor Ramon Ternero? Molt bon dia, què tal? Hola, molt bon dia. President d'ÒCIO de Veïns de Montilivi. Sí, bé, nosaltres vam fer la Festa Major, doncs el segon, sempre el fem, el segon cap de setmana del mes de juny, darrere de Sant Narcís, i també la valoració que fem és excel·lent, vull dir, vam tenir un temps que ens va acompanyar, va venir molta gent, ens va sorprendre fins i tot el divendres, perquè mai l'orquestra que van contractar, i bueno, les estava tan bé, que bueno, se va omplir la plaça Figueres el divendres, i bé, és com diu en Joan, sense incidents, tot bé, sense problemes, i per tant molt contents i molt satisfets, sí, sí. La tercera pota d'aquesta tertúlia, no ve de festa major, perquè haurà d'esperar una miqueta encara, com a mínim un parell de mesos, senyor Albert Quintana de Sant Eugènia, l'associació de vins de Sant Eugènia, què tal? Molt bé, molt bé, molt bon dia, i contents també, però bueno, Sant Eugènia no parem, perquè també hem fet... No pareu, és veritat, això. També hem fet Sant Joan, vam fer... A Baneres el diumenge vam fer Revella i ara dissabte tenim unes sardanes, tot per celebrar Sant Joan també a Sant Eugènia. Tenim la festa major al setembre, però tot l'estiu tenim programat activitats diàries. a les places, perquè pensem que cobria les places, les places s'omplen a l'estiu, malgrat la calor. Malgrat la calor. Perquè hi ha molta gent que es queda, molta gent que agafa fos de les places i pensem que és bo cuidar la convivència, cuidar que les places estiguin bé, acollidores per tothom. I també aquest cap de setmana comença amb tot un seguit d'activitats, que en diguem cuinem barris amables, doncs tot l'estiu fins a la festa major, fins a mitjans de setembre, i per tant empalmem tot l'estiu, quasi bé com aquell que diu. Bueno, això està molt bé a fer. M'ha sorprès, perquè d'anar al món com en Joan, heu dit que en tinc més gent que mai, és a dir, la gent té ganes de socialitzar, de sortir, de... Concretament el divendres feia anys que no veiem tanta gent un divendres i fins al final de l'orquestra, diguem-ne, del ball. I bé, només us ho puc dir que un dels indicadors són les barretes de pa que venem. Vull dir que en el moment que el divendres amb 550 barretes et quedes quasi al final sense pa, vol dir moltes coses. I això que... perdona, la veu es nota que és veu post-festa sí, post-festa nosaltres teníem una mica de por per dir-ho d'alguna manera perquè era un cap de setmana molt llarg un cap de setmana llarg que donava l'impression que hi hauria gent que podia marxar de la gent diu marxarà però també va ser una sorpresa com diu en Ramon de dir, no ha marxat ahir el dia de Sant Joan que van fer les abaneres última hora hi havia molta gent i pensàvem, bueno, no, ha marxat o és que aquesta és la que ha tornat però la veritat és que no... la por aquesta que teníem ja se'ns va anar Són una de les activitats importants, diguem-ne, al marge del que ens deia l'Albert que ja ens ha dit que Sant Eugenia no paren, eh? Però vull dir, suposo que vosaltres també aneu fent molt coses però la Festa Major és un moment important, diguem-ne, per reunir la gent per veure-hi aquell sentiment de barri Sí, jo diria que des que es va crear l'associació de veïns, la festa major en el seu moment va ser com la primera gran indicador de cohesió social, de ganes de pertinència, de sentit de barri, de sentit etc. Vull dir, un barri que tingui associació de veïns i no faci festa major, home, ja pot funcionar, però crec que faltaria alguna cosa. El que sí que us puc explicar és que l'Associació de Benys de Montilivi, per sobre de la Festa Major, organitza moltíssimes activitats durant tot el curs. Penseu que tenim un grup de teatre amateur, que ara ja n'ha fet sis representacions del Sopar dels Idiotes, que està subvencionat per la campanya de teatre amateur de la Diputació, la Coral de Montelibí que ja té 20 anys que funciona i que anem a fer concerts per tot arreu i moltíssimes activitats doncs amb l'Ajuntament amb les AFAS del barri organitzem doncs la Diada de Sant Jordi el Carnaval el Carnestoltes i la Fira de la Joguina i és un projecte de Consell d'Entitats de Barri i després un pilot d'activitats de manteniment físic etcètera durant tot el curs vull dir que El volum d'activitat de l'associació de veïns de Montiliví és, diguem-ne, que és bastant elevat, és bastant ampli. Potser jo volia dir que és, òbviament, a cada barri o a cada sector de la ciutat, la festa major és un punt d'infecció, un punt àlgid i de reconeixement de la seva identitat i de la seva cohesió social, i penso que per això és molt rellevant les festes majors. però també és un gran indicador de la transformació que ha sofert la ciutat de Girona. Aquestes dues darreres dèquades, des del 2000 cap aquí com a mínim, potser abans també fruit de l'experiència històrica de Sant Eugènia, que era un poble que tenia la seva festa major i que mantenim amb la mateixa diada i tot això, però... Òbviament la ciutat ha crescut molt, és important que cada barri tingui la seva pròpia identitat i la seva pròpia cohesió i alhora hem de construir una ciutat alhora diversa i alhora que també estigui entrellaçada. I penso que aquest és una mica el repte que també tenim, no?, perquè a vegades la ciutat funciona encara com en doble via, no?, la ciutat sembla que és el centre, que és tot o... i que són les coses de sempre, però en els barris... si comen moltes coses, si estan fent moltes coses i hem de trobar la manera com articulem aquesta doble dinàmica perquè penso que la cohesió et jugues en la proximitat i per això en aquest sentit penso que és important les festes més jo volia comentar que nosaltres quan vam organitzar la primera festa que era l'any 95 un dos motius de fer la festa era precisament això, perquè era un barri nou que s'estava creant i molta gent no els coneixia perquè quan arribes a un barri nou tens moltes feines que s'empadronar-se, buscar l'escola on tirem, on te vaig a comprar i hi ha moltes coses que t'ocupen el dia a dia i llavors al ser la primera festa molta gent es va conèixer a la festa o que ja es coneixien d'abans però no sabien ni que vivien en el mateix barri això ens va sorprendre molt perquè llavors es trobaven ara la cosa ha anat evolucionant però aquest sentit de trobar-se que la gent convida la família a venir a la festa o els amics es posen a sopar, fan una taula grossa i sopen allà, i estan junts, i se'n retroben, això per nosaltres és el que ens dona força, quan veus la plaça, hi ha la gent que enrona, i veus el veí, se saluden, això jo crec que, no ho sé, és una de les finalitats de la festa, per passar-nos-ho bé i disfrutar, és aquesta, és que la gent es relacioni i es trobi. Lligat amb el que diu en Joan, esclar, la festa major, per exemple, la de Montilivi i els barris més, fins al 70, diguem-ne, que es van crear aquestes entitats, ara actualment tenen una importància capdalt per nosaltres, perquè penseu que Montilivi en qüestió de 40 anys ha quadruplicat, diguem-ne, la seva població i ara tenim la previsió que ens arribin 500 Montilibins menys. Això és explicar-ho. que heu passat de 500-600 persones a multiplicar-ho per 10 i anar comptant. Aleshores, és clar, són, entre cometes, els nouvinguts. Molts ja tenen arrels en el barri i són altres generacions del barri, no?, però molts altres són nouvinguts i la festa major és un espai el més simpàtic possible, diguem-ne, el més amable possible, que hem de cuidar, perquè clar, hi ha gent que jo té les seves queixes o aquesta, sempre hi ha alguna qüestió, però s'ha de cuidar tot això i és una bona aposta per rebre aquests nouvinguts perquè tinguin una descoberta, doncs, de què hi ha darrere d'aquell domicili que fa un any que estan visquent en aquest domicili, no?, i per tant la festa major crec que sí que és una bona aposta per l'acolliment i per començar a treballar tot el sentit de pertinència i de cohesió social en l'entorn del barri Consideres que per exemple la festa és com també una porta d'entrada cap a que coneguin que hi ha una entitat que no només hi ha festa que després hi ha altres coses... Efectivament. És una manera de dir, entrem en aquest món d'aquest barri, que sapigueu el que és. No només la festa, no? Sí, sí. En aquest sentit volia introduir que per això veia també la transformació gran de la ciutat. Per nosaltres, òbviament, la Festa Major Sant Eugènia és signi d'identitat, mantenim que som un poble amb voluntat de poble, integrat a la ciutat però amb voluntat de poble. El tema de la cohesió social i una mica arreu del que deia en Ramon, com també el lloc d'acollida i d'arribada de molta gent. Clar, la setmana passada han sortit unes dades... publicades que en el sector de Sant Eugènia, Can Givert, ara ja més de la meitat de la població no és nascuda a l'estat espanyol, ja no diguem, a Girona. Aleshores vol dir que això s'ha de fer un treball molt fi. perquè la festa major no sigui la festa major, si voleu, de sempre, sinó que pugui ser una festa major integradora de diversos estils, diverses cultures. Llavors, en aquest sentit, aquí es plantejen uns reptes molt importants per com ho fem. Clar, això si només estem, una mica les associacions de veïns, amb treball voluntari, òbviament que tenim el suport dels centres cívics... i de molts altres tipus de treballadors, però vol dir que aquesta feina s'ha de veure en clau de ciutat. I, per exemple, volia introduir també el tema del finançament d'aquestes festes majors, que molt sovint es dius que amb 1.000, 2.000, 3.000 euros... ja n'hi ha prou, qualsevol grup una mica d'una mica de volada ja cobra bastant més que això. Aleshores, una mica també has de dir, ostres, integrem tot això des d'una perspectiva de ciutat, no? Perquè, de fet, una mica ens van estar parlant, crec que ens van reunir des de l'Ajuntament, participació, ens van reunir crec que al desembre, no?, parlant... de l'estil de subvencions, subvencions per a les festes majors i al final la convocatòria de dinamització de barris ha sortit aquesta setmana passada i que totes les actuacions que farem a les festes majors les hem d'avançar a les associacions i per tant jo crec que aquí hi ha un tema de gestió que potser també hem de valorar on és que hi ha el problema, però a nivell polític se'ns diu que l'any que ve, el gener i febrer, ja trobarem la convocatòria. Llavors resulta que aquesta convocatòria no surt, aquest cas ha sortit a finals de juny. Si el nivell polític ho vol, què impedeix? Un nivell tècnic, que és el secretari, Aquí està passant alguna... Tu preguntes o saps de l'esposta? No, no, és una... Jo sí que ho desconec, eh, però... Jo sé diverses respostes, però m'agradaria que això es posi sobre la taula, perquè si no, en lloc de... Jo el que estic diguent és que tenim uns reptes molt importants, tenim uns barris... que necessitem cohesionar, tenim uns barris que necessitem perquè hi ha molta arribada de moltes menes, cada barri a la seva, però vol dir que això ho hem d'estructurar. I no pot dependre només d'uns quants voluntaris que facin una feina i d'un finançament que al final s'ha d'avançar, després ho rescabales... Vull dir que això ha de tenir aquesta lògica de ciutat. Crec que una mica la reunió que se'ns va dir al desembre ja tenia una mica aquesta idea. Però, bueno, l'hem de treballar molt més perquè, òbviament, la proposta que se'ns va fer les associacions no la vam veure clara d'entrada. Per tant, es tracta una mica de continuar-la treballant. Jo ho dic perquè són temes delicats de ciutat i penso que és bo de posar-se sobre la taula. Aquesta reunió té raó i em penso que amb un altre tertúli també ho havíem comentat. L'última va ser un any i mig, el tema de la subvenció, perquè poguessin començar l'any de any a any, un any sencer. Llavors sí que se'ns va comentar que la d'aquest any... es faria de seguida que s'aproveixin els pressupostos, i que iria ràpid, com comenta el company, aquí ni ha anat ràpid ni s'ha aprovat, i ara ens han fet presentar-la per primera vegada, vull dir, ells han fet la festa, nosaltres hem fet la festa, i jo crec que si la falsa té, encara podria l'haurà d'avançar la festa. Segur que no hi haurà resolució. I estarem una altra vegada, que ja ens acostem a la de l'any que ve... però parlem-ne si voleu d'aquest tema perquè jo crec que és interessant és a dir jo sempre he imaginat des de fora perquè no hi he tractat que aquí no hi ha no hi ha mala fe però és evident que diguem-ne que totes les festes que l'activitat de les associacions és un tema de ciutat i que hi ha d'haver un suport municipal darrere perquè és clar jo ara us he fet la broma de com ha anat la festa de moure cadires i tal però és que a l'adella de la festa hi ha una feinada de gent com vosaltres que porteu molt de temps i que no sé com la gaudiu perquè podeu fer festa al mateix temps que controleu que tot vagi bé per la festa per tant la sensació és aquesta que totes aquestes coses fan ciutat de fet ara aviat farà 62 anys diguem-ne que Sant Eugènia, Sant Daniel i Palau es van accionar a la ciutat ens van accionar Sí, sí, és un tema així, llavors que devia tenir Sant Eugènia, 1.800, 1.500, i ara passem dels 10.000, suposo, no? Sí, Sant Eugènia, però si juntem Sant Eugènia i Can Givert són pràcticament 20.000 habitants. 20.000 habitants. Clar, 20.000 habitants jo també ho dic una mica perquè a vegades tornem dels barris, però Sant Eugènia i Can Givert, Tot i que oficialment són dos barris, però també... Cosa que no entès mai, perquè sempre havia sigut el mateix... Era en terme municipal de Sant Eugènia. En terme municipal va ser una mica més gran, però bueno, intentem anar de conjunt també amb tot allò que és possible, però vi mil habitants és una cinquena part de la ciutat de Girona. Sí, sí. Que quan vagi Sant Eugènia, afecta no només a Sant Eugènia, afecta a la resta de la ciutat, perquè té un pes específic. Per això jo dic una mica que també aquesta perspectiva una mica, no?, I potser també volia entrar, aquesta setmana passada també s'està parlant del pla integral del sector Est. S'està parlant també del pla de barris que es farà a punt major. Bueno, estem parlant de tot el tema del trueta. Després t'hi haurem de parlar. Però vull dir que una mica és dir que potser Girona massa sovint, o encara es parla molt de Girona com la Girona de sempre, i hem d'invertir molt més en la perifèria, en els barris, perquè aquí també s'hi juga el futur de tota la ciutat. no només d'aquestes àrees més o menys perifèriques, no? Més o menys perifèriques amb ganes de dignitat, amb ganes de ser un més, amb ganes de sumar, amb ganes de participar del conjunt de la ciutat, no? Bueno, una mica... m'assemblava, bueno, i agafava l'exemple de les festes majors, però hi ha altres temes al voltant que... El que és evident és que sense les associacions, sense la feina que feu, diguem-ne, hi hauria unes mancances molt importants, diguem-ne, això, això, almenys jo tinc absolutament clar... I penso que també aquesta col·laboració que hi ha entre les associacions, diguem-ne, i l'Ajuntament, diguem-ho dir així, són absolutament imprescindibles, perquè si ens haguéssim de refiar d'allò d'un papa ajuntament que ho fes tot, malament raig. És la meva opinió, per tant... Ni tampoc és convenient. Ni tampoc és convenient. La sensació és aquesta. Però és clar, per exemple... suposo que vosaltres això que dieu, no? Vull dir, molta feina, avançar diners, intentar tapar llavors tots els forats, avui no la tenim aquí, quan va haver-hi la festa de Sant Narcís la Carme Castell, que va anunciar que no es tornaria a presentar a les eleccions, no va fer una càrrega contra la política, però va explicar, va fer una càrrega contra la burocràcia política, allò, el sentit aquell que no arribaven les tanques demanades, D'aquí hi havia problemes d'aquest tipus, més de gestió tècnica, no? Ho veieu així des de les vostres associacions? Sí, a veure, precisament amb la Carme sempre m'he de passar per la festa major de Sant Narcís, vull dir, per saludar-la i tal... I ja em va estar explicant tots els problemes que havia tingut. Pensem que Sant Narcís fa una festa major que darrere de les Filles de Girona jo crec que és la més gran de la ciutat. Per tant necessita un suport molt important, diguem-ne, de participació. En relació, per exemple, a la Festa Major de Mont-d'Illibí, que el suport que demanem a participació, doncs, quasi cada any és el mateix, no? L'Antarimat, això, el JUM, la Policia Municipal, que ens ajuda moltíssim amb la marxa popular, que ja ha fet 40 anys d'aquesta marxa popular, etcètera, no? I, clar, és complicat, és complicat quan més punts, i més si vols diversificar... per integrar el barri, posant animats en diferents punts. Clar, això és complex, és interessantíssim i molt necessari, segurament. Vull dir que és d'aplaudir aquesta proposta, però és complicat i surten disfuncions i problemes. Nosaltres, en aquest sentit, el que vam demanar no vam tenir cap problema amb el que havíem demanat, menys amb les tanques, això sí, perquè m'havien demanat un centenar i ens en van arribar 20, però agafant cinta i posant una a cada punta i posant cinta... ens vam anar sortint i sí que també nosaltres aquesta diversificació de llocs el parc de la guingueta és on hi ha on tenim la guingueta, on hi ha la pista on hi ha l'embalat, on s'acumula la majoria d'activitats però sempre hem tingut La idea de, per exemple, a la plaça de Miquel Matipol hi van fer el bateig d'un cac gros, a la plaça de les Tres Alsines hi van fer la festa de l'espuma i de jocs per la mainada, a la plaça de la Font hi van fer un vermut musical amb dedicatòries. Intentem, en el barri, ocupar tots aquests espais també per donar-los vida. perquè si no se concentres tota la festa en un sol lloc sembla que tens més tendència és aquest tros d'aquí que és festa i el que nosaltres volem és que sigui festa a tot el barri per això anem ocupant aquests espais que inclús no va comentar un company aquest bateig que vam fer d'un cac gros que ara tenim un cac gros que el vam fer a la plaça Miquel Martí Pol, que el diguem plaça de la diversitat, perquè és on vam fer un projecte fa 20 anys, i diu, aquí no s'havia fet res més des del que vam inaugurar. No, la idea com va venir això de fer el bateig, on te'l fem, fem-la aquí precisament, que és un lloc que li tornarem a donar vida, perquè si no hi fas res les coses van perdent, i a més a més ara avui en dia que Si no s'hi està, els parcs aquests es queden amb una mica d'herba alta, per dir-ho amb fi. D'aquesta manera que aquí feies una activitat i van fer una... Ajudaves a netejar una miqueta, no? Potser això que comentaves, nosaltres sí que ho notem, o sigui... A veure, per això ho he plantejat que s'hauria d'esbrinar exactament què passa. Quan parles a molts responsables polítics, hi ha bona fe, tots s'hi posen bé, tots te diuen que ho miraran, que ho faran, i fins i tot arribes a acords, però després les coses es dilaten, no saps ben bé per què. I penses que ells sí que se n'han cuidat, si t'ho han dit, però després hi ha dificultats tècniques, que és normal que n'hi hagin, però també a vegades potser estem en situacions de col·lapse, no hi ha una previsió ben feta, o per això també parlava del tema... La setmana passada vam tenir reunió al barri amb la defensora de la ciutadania, i un dels principals problemes va ser aquest de la dilatació dels processos administratius... Dijous passat, si no el vaig a l'altre. Sí, dimecres. Dimecres, dimecres. I un dels temes que va sortir principal va ser aquest... nosaltres vam posar un exemple per tot això que estem fent a l'estiu necessitem patis oberts de les escoles les escoles a l'estiu no hi ha criatures hi ha casals però a nivell polític es van comprometre a obrir els patis la setmana santa de l'any 24 no d'aquest any sinó de l'any anterior el ple municipal va aprovar va aprovar l'acció va aprovar la partida es viden més de fer la licitació A hores d'ara, a juny 25, s'ha aprovat la licitació de qui la farà. S'ha tirat enrere sis vegades la licitació, per temes del secretari, per temes dels que sigui. Jo no hi vull entrar perquè jo no hi soc a dintre i jo només sé les conseqüències, però el que no pot ser és que una cosa tan... tant secundària com és la licitació d'uns patis oberts, s'hagi de retirar sis vegades la licitació i es trigui un any i tres mesos a efectuar una cosa que estava pressupostada un any, que aquell pressupost d'aquell any no es va poder executar i els usuaris benefactors tampoc en van poder disfrutar. Aleshores, aquest tipus de coses que passa massa sovint en la gestió social Suposo que no només passa en aquest ajuntament, suposo que passa en altres ajuntaments, no ho sé, però en tot cas com nosaltres com a ciutadans de Girona, ens veiem que massa sovint passen aquestes coses i que aquests processos es dilaten o que per fer tot això de les places a l'estiu també necessitem una persona coordinadora. des del centre cívic, perquè, òbviament, no ho podem fer tot des de les entitats. També s'ha trigat dos anys a poder obtenir... Clar, tots aquests processos són excessivament llargs. Hi ha mires de no demanar a la Lluna, hi ha mires d'ajustar-te, però... Us ho pregunto, t'ho pregunto, Albert. Gent que està a l'entorn de l'injuntament parla que hi ha molta voluntat d'una gran seguretat jurídica per evitar, diguem-ne, que estigui al ladera. El que passa és que també hi ha gent que diu... que hi ha com un grup de treballadors advocats que són els que revisen tot aquest tipus de convenis, concursos, paperassa i tot això, i alguns diuen que més que mirar tot allò que no està ben fet, el que haurien de fer és ajudar a fer-ho bé. És a dir... Jo soc en aquest cas un membre d'una associació de veïns i jo veig el que passa, però crec que la funció, en tot cas, dels responsables legals és si aquesta actuació està dintre de la llei. Si està dintre de la llei s'ha de poder fer, encara que després s'hagin de corregir determinats processos administratius. El que no pot ser és bloquejar qualsevol tipus d'actuació si tu ja saps d'entrada que està dintre de la llei. Si no està dintre de la llei és normal que la bloqueges. El que no té sentit és que la bloqueges, sapiguem que està dintre de la llei, però per una causa administrativa de naps o de cols la bloqueges, perquè això bloqueja el desenvolupament de la ciutat, bloqueja les accions que volem fer la ciutadania que fem d'acord amb l'Ajuntament, que arribem a els nostres propis acords, que les associacions, que no treballem per nosaltres, no treballem pel nostre benefici, treballem perquè el barri vagi millor, necessitem que hi hagi una agilitat també en la gestió del propi Ajuntament. I l'única demano és que focalitzem on hi ha el problema perquè crec que al final tothom Tothom em paga les males conseqüències, els polítics, perquè tothom diu que els polítics no fan res. I jo també, quan ven a Nou Barri, bé parlem. Jo tinc la sensació que sí que fan, una altra cosa, si ho fan més bé o fan més malament, però fer, fan. Els tècnics també pateixen, els ciutadans hi patim. Aleshores, dic, ostres, busquem, doncs, un és... Un desllurigador. És a dir, si hi ha un problema, solucionem el problema. Solucionem-lo, perquè, si no, penso que al final... Però estem demanant una mica la lluna, diríem, perquè això, per exemple, la defensora ja ha fet algunes intervencions en el sentit aquest, és a dir, d'aquest món burocràtic que hi ha de ser-hi, però que el que no pot ser és que sigui el centre del món. Sí, abans volia contar sobre aquest tema, és que nosaltres som unes associacions de veïns, tenim persones de diferent nivell, de coneixements, però nosaltres no som amb si tècnics, amb tot. Nosaltres, com comenta el company, nosaltres demanem una cosa, ens agradaria això. No sabem si això està bé, està malament, es pot fer, o si t'orientessin una mica a dir no, jo vull que me facin aquesta actuació. No, això no es pot fer perquè hi ha aquest problema, però es podria fer d'aquesta manera. Al fi i al cap, nosaltres no som els que sabem de tot, som associacions de veïns. El que nosaltres demanem, el que ens sembla, que estaria bé per al barri cada un i per a la ciutat, però no som tècnics en tot. Jo ara que ho deia l'Albert, jo penso que sí que els regidors fan feina i volen fer feina ben feta, és a dir, no crec que s'hi posin per no fer-ho, i parlant amb alguns d'ells, que alguns els conec, la sensació aquesta que no te l'acaben de dir, però aquesta sensació que hi ha una burocràcia que se'ns emenge. jo el que sí que puc parlar és com a ciutadà, i la relació ciutadà-administració és farragosa, complexa, revassada, i moltes vegades de poc sentit comú. I jo crec que això és el que s'hauria d'intentar arreglar. I cada vegada més, perquè per lleis de transparència, lluita contra la corrupció, i per mil temes que a nosaltres ens escapen, i més nosaltres que som voluntaris, que estem regalant cap i de l'humà, o sigui, a cos zero, Vull dir que encara ens costa més entendre tanta rebequeria. Per exemple, ara el dia 4 de juliol és l'últim dia per presentar les subvencions. Jo m'he mirat el decret de les bases, he intentat entrar a l'Excel, que ens demana un Excel, un Excel que ha participat amb tres columnes d'ara, durant i després. És quasi que hagi llogat a un agent extern, especialista, a una agència o algú que entengui, perquè nosaltres no, jo no, es defa un esforç important per entendre, i la meva tresorera, doncs, una senyora voluntària, que diu, Ramon, això com s'ha d'omplir, això, aquest... Que passa que llavors necessitaries gastar més despesa per contracte tècnics, perquè la subvenció que t'acabaria arribant, diguem-ne, no? És que... És que clar, jo per exemple estic molt d'acord amb el control del diner públic, és absolutament necessari, però amb les lleis de transparència, jo sempre, a vegades ho dic i ho dic excessivament, una mica de broma que algú el s'ho agafa en sèrio, que cada vegada que hi ha una nova llei de transparència em fot la mala cartera perquè realment... no va a favor de la transparència, sinó que complica les històries. És a dir, estan d'acord amb tot això que dèiem. El que jo deia és que si hi ha un grup de gent que es dedica a revisar el que està mal fet, podria dedicar a ajudar a fer-ho ben fet, per dir-ho d'alguna manera. Nosaltres, com a entitat, vam presentar una instància demanant que aquest assessorament i això que haurien de buscar cada entitat, que ja fos un assessorament que hi hagués no per cada entitat, sinó una per totes, que com s'hagi de fer una cosa d'aquestes, et diu, mira, dona'm aquestes dades, quatre dades o cinc dades, i jo t'ho faré, t'ho presento, i ho presenteu. Una mica aquest assessor... que haurien de tenir, però si l'hem de buscar a cada entitat, som 30 exorcions de veïns, no donem i no tenim recursos. En canvi, si posés l'administració, en aquest cas l'Ajuntament, aquesta assessoria, entenem que diria, bueno, com s'ha de fer, com comenta, que jo ja l'he vist a l'excel aquest... Si hi ha una persona en l'entitat que està treballant amb això no sé quant temps fa ja, doncs si aquesta persona ajudés a totes les entitats, què necessites? Quantes persones, quines activitats, quins dies, ja està, i ja t'ho faig, no? Com el de la declaració de renta, no? és que és una de classe de renda perquè l'excel et demana tot el patrimoni de l'entitat quina part aportació de l'entitat d'on te treus els diners nosaltres enviem el registre enviem el pressupost anual la Junta no sé què la signatura electrònica estem superfiscalitzats em sembla que l'Ajuntament ja té prou elements I prou documents a fer faents com per poder tenir la certesa que aquella entitat farà un bon ús dels calés que se'ls doni en via subvenció del capítol de subvencions. I en molts pisos, o sigui, aquí sembla que ho fem a la preventiva. si tu no justifiques bé la despesa, doncs que després te penalitzin després. Però sempre és aquesta preventiva que al final t'impedeix acabar de realitzar educadament la pròpia acció. I penso que que això per entitats, diguem-ne voluntàries, que penso que és posar en valor el voluntariat de la ciutat i de la ciutadania, doncs clar, això cada vegada dificulta més el funcionament i ens podem acabar carregant, igual que fa pocs dies la Coriència de l'ENG també va dir que per moltes entitats també petites que fan dinàmiques de solidaritat i cooperació també passa. Aleshores una mica és trobar... trobar aquests mecanismes que facilitin de fer-ho bé. El dinar públic, òbviament és dinar públic, i s'ha de constar, però també hi ha la dinàmica de les administracions públiques, ja només de l'Ajuntament, és que ells te donen una part de la subvenció que tu demanes. I tu has de buscar finançament per altres. Esclar, les opcions de vins, quines fonts d'ingressos tenim? les quotes, i com a màxim, com deien aquí els companys, doncs si fas un bar... Sí, sí. Si tu vols generar cohesió, si vols generar activitat popular, no pots cobrar entrada per un ball o pel que sigui. Aleshores, això què t'obliga? Que t'obliga a demanar una part de la subvenció a l'Ajuntament, però després, si pots mirar d'arrascar alguna... Alguna cosa de la Diputació, potser perquè hi ha cultura popular o cultura catalana, doncs rasques de la Generalitat, que al final és com un puzle i a més a més cada administració pública funciona amb una dinàmica semblant, molta paparassa, molta no sé què, i que no tot ho atribueixis en aquella administració, però és que llavors una administració... fa la resolució una època, una altra fa una altra. Llavors vol dir que tu has de tenir un tetris que ha de casar i que al final t'ha de quadrar, perquè si no quadra també et penalitzen. Aleshores una mica és aquesta situació que anem arribant a una situació una mica de col·lapse, i col·lapse nosaltres, col·lapse l'Ajuntament. Al final per això ja deia que és important, perquè crec que tots els que som aquí saps fer les festes majors, farem la de Sant Eugènia... Tothom hi posa la màxima bona voluntat perquè tot funcioni, però ho hem de fer més fàcil. I aquesta és una mica... Una mica també, no sé si vaig errat, no? Però, segons què demanes, també et demanen si tens subvenció d'una altra... Sí, sí. Nosaltres, espai, ens has de mirar, bueno, això ho demano, però si tinc, no sé, el cas que comentaves tu, nosaltres no deixem el nostre cas, si tinc algú de la Diputació ja no pot demanar això perquè només pot haver-hi una subvenció. Clar, per exemple. Has de saber què. Per exemple, el grup de teatre Montilivi, que aquest any ha estat seleccionat per la FETAC, rebrà 500-600 euros per cada representació fins al màxim de 3. Són 1.500 euros. Lògicament, tota la despesa que pugui suposar per l'entitat el manteniment d'aquest grup de teatre... les de treure, millor treure'l de l'excel aquest perquè si no incompatibilitat incompatibilitat i jo volia dir també arrel de la reflexió que feia l'Albert molt pertinent és que jo el que penso és que es fica en la mateixa bossa l'associació de veïns com si totes fossin iguals o siguessin realitats equivalents, homogènies, i penso que no, hi ha realitats de la ciutat que són molt complicades, complexes, hi ha molta vulnerabilitat que no altres sectors de la ciutat o altres entitats, no? Jo ara parlo per Montiliv i per sort nosaltres, com que ja fa molts temps que organitzem coses, tenim un coixí econòmic, com una guardiòleg, com un fons que ens permet avançar sense estrès, perquè si no seria una qüestió d'autolisi, d'automaltractament, portar voluntàriament una situació que t'aporta a una situació d'estrès insuportable, no seria pas lògic. Però hi ha altres entitats que no ho tenen tan fàcil com per poder avançar calés. I aquí sí que jo crec que és la solidaritat i és que s'acceptés un tracte una miqueta més individualitzat a les realitats aquestes, precisament per la cohesió de la ciutat, perquè tots som gironis, en definitiva, i per tant tots hem de poder tirar endavant. Déu-n'hi-do. No, no, és que anem parlant molt aquí, no només com ja representants veïnals, és a dir, en general, la sensació aquesta, diguem-ne, de la dificultat de la relació amb l'administració, és a dir, que volguem complir, a vegades tens problemes, diguem-ne, per fer-ho, no? I llavors... el tracte aquell, que no és el mateix, diguem-ne, prendre que acceptar, en el sentit que, diguem-ne, que haig de que tu, amb la teva relació amb l'administració, estiguis un dia sense, de retard, en pagar una taxa, en pagar un impost, en pagar el que sigui, perquè llavors cau tot el pes de la llei. En canvi, a la inversa sembla que la cosa no sigui així. És clar, el tema és aquest, no?, la sensació aquesta que esteu fent molt bona feina... penso que esteu fent molt bona fena, això ja ho asseguro jo, però que al darrere també hi pot haver un cansament. Alguna associació de veïns, diguem-ne, d'aquest barri, concretament la de Montjuïc, va estar a punt de petar i reventar, millor dit ho va fer-ho i ara sembla que es vol intentar, però és que si no hi haguessin associacions, llavors diríem que s'haurien d'inventar, no? És que ja es deixa, o sigui, també ens trobem que els relleus no són fàcils, no només a les associacions de vins, a molts tipus d'associacions el relleu no és fàcil, però si tu presentes una cosa complexa i complicada encara ho són menys, no? I en canvi necessitem aquests relleus, necessitem que hi hagi gent jove. que tingui ganes d'implicar-se en necessitant i bé per cures, no?, que també fer activitats per uns, pels altres, perquè tothom s'hi pugui, però és clar, si ho fem tan complicat serà difícil, i jo que penso que és això, que la cohesió dels barris és la cohesió de la ciutat. Si no ho pensem des d'aquesta perspectiva, no és una votada que un barri vulgui fer una festa major. És una eina molt important de poesió, d'identitat, d'implicació en la ciutat... doncs, bueno, doncs cuidem-ho, cuidem-ho bé i, bueno, si cal ajustar-ho, ho ajustem, però parlem-ne, no? Ara que diu això, vull dir, d'aquest relleu i d'això, que és un tema que també a vegades és recorrent, del relleu que puguem tenir les persones que estem a les associacions de veïns i aquesta vegada he de dir que en el cas de Fontajau o de la comissió de festes, vull dir, s'han integrat un tres persones, mínim tres persones que és la primera vegada que ajuden són joves tenen ganes de fer coses i van disfrutar molt de la festa del treball de la festa però intentem o intentarem o estem intentant que tota aquesta burocràcia i tot això no els absorbeixi a ells que diguin, sí, volem fer coses ui, tinc que preparar intentarem que primer s'hi vagin integrant i disfrutin de la feina, de fer la feina, de col·laborar, d'ajudar en un barri, i després ja aniran arribant aquest temps, perquè si no, aquest relleu pot ser difícil. Però, no ho sé, ho comentava avui, no sé si arribareu a la 30, no? La nostra, la 29. Dic, bueno, arribarem a la 30 i arribarem a la 40, si Déu vol, perquè aquesta gent, si els cuidem, I van agafant aquest ritme, vull dir, no serà allò de cop entro en una sessió i me trobo amb aquell Excel i dic, tu saps què et dic, me'n vaig, on estava, que ja estava bé. Nosaltres tenim una mena com d'estratègia, no?, perquè l'última Assemblea General es van apuntar a tres persones joves i, esclar... Segons quines qüestions tan complexes mirem de fer un petit grup de treball, que és el nucli, el nucli de l'entitat, que són els càrrecs, diguem, el president, vicepresident, tresorer, secretari i la persona que ha gestionat activitats, per poder desjodrigar aquestes qüestions complexes i aleshores presentar després a la Junta, que hi ha les persones que s'acaben d'incorporar, doncs les coses una mica ja perides, no?, una mica digerides, perquè és que si no, si els hi plantem bueno, i ara vosaltres nous de trinca que fa dos mesos que esteu, què hi faríeu aquí? No sé santa, jo no sé pas que faríem en baix veig que tots fem servir més o menys les mateixes estratègies amb un nucli dur per intentar salvar les qüestions que al final també som els que som aquí que tots som més o menys a la mateixa quinta i jubilats, i que aleshores, clar, no pot ser això, vull dir que nosaltres podem fer la nostra feina, però ens convé que hi hagi altra tipologia de gent, i que a vegades no entra només per una festa major, entra perquè hi ha un grup de batucada, una colla gegantera, un no sé què, que ajuda, no?, que aquests joves s'hi trobin bé, fan pinya entre ells, i després ells s'impliquen a les joves. És un un procés que potser fins i tot nosaltres mateixos vam fer en el seu moment, vull dir que no... Jo crec que jo soc optimista en aquest sentit, encara que parlem molt de les que costa relleu, però que sí, el que sí que crec que hem de cuidar és això, és a dir, no posar-los tots els problemes davant quan arriben, perquè si no s'espantaran. No, no, però és que és el que deia jo, fer barri és una manera també de fer ciutat, i la ciutat té molts problemes, i sempre acabem parlant d'aquells problemes molt centrals, i el dir central me'n refereixo també, molt de barri vell, però vull dir, o que se gestionen allà, però que al final, diguem-ne, s'escampen arreu de la ciutat. És a dir, mirava quan l'Albert parlava de cohesió, clar, al barri de Sant Eugènia, hi ha molta gent que té problemes per tirar endavant en el seu propi dia a dia i que, per tant, xixi-los i segons què és molt complexa, diguem-ne. Passa amb tothom, però diguem-ne, però no ens enganyem que a alguns els passa més que amb els altres. És que és una mica això, també vull dir que hi ha molta gent que té els seus problemes al dia a dia, que això també dificulta que es pugui implicar d'una forma, diguem-ne, d'un compromís, diguem-ne, seguit i continuat, doncs que aleshores també hem de facilitar que aquesta gent se pugui integrar, encara que sigui, doncs, a vegades puntualment, però si no hi ha generes aquests espais comunitaris, òbviament, doncs, s'afebleix molt També la relació, l'atenció entre la gent, hem de procurar que la gent sigui capaç d'ajudar-se els uns amb els altres i això també ho fas des d'aquesta vida veïnal que crec que és molt important. Jo crec que és molt important en tots els barris de la ciutat, diferents realitats diferents, però és molt important. La gran motivació que tenim l'associació de veïns és catalitzar la socialització secundària sobretot de l'ameinada. Imaginem allò d'important que és per a un nen el dia de demà recordar que quan era petit en aquesta plaça els hi feien uns pallassos i els hi donaven una xocolata i feien un dibuix i un dia em van donar un premi perquè havia fet un dibuix molt maco això és molt important i cada vegada serà més important per la salut de les noves generacions perquè cada vegada anem a un individualisme radical, brutal i frapant, no? I esclar, s'ha de poder balancejar una miqueta totes les propostes, no? I les experiències d'èxit, a veure, portem molts anys, no? La secretària de l'entitat, no?, per exemple, ens deia que quan era petita ja pintava, feia dibuixets, no?, per als obris, no?, Doncs això és molt important, que el dia de demà la mainada dic, ostres, quan jo era petit aquí, quan jo era petit. I després la trobada intergeneracional també és molt important. Aquell espai públic que el fas pels ciutadans, pels veïns del barri, en el que hi ha la trobada dels pares, dels avis, dels petits, dels nadons i tot plegat en un entorn, que és de felicitat, no?, gratificant, d'alegria, de desestrès, i això és molt important, perquè és que si no acabarem sent autòmates o màquines rares, no?, vull dir que... Jo m'agrada dir mateix que diu en Ramon, per això he dit... Un mica en broma i un mica en sèrio que la festa major de Sant Eugeni durarà tot el setembre perquè integrem des del primer cap de setmana Sant Pebrot que volem integrar una festa antiga de les hortes i per tant tota la idea de les hortes i tot això passant pels dies de festa major. i al final acabem amb la Festa de les Cultures del Festival Monar, perquè volem que sigui justament la Festa Major aquest element de cohesió, aquest element que tothom hi cap, aquest element que tothom hi ha de ser, i és una mica amb aquesta perspectiva que nosaltres treballem i lluitem, perquè és una mica el nostre... El nostre repte, no? I no volem que la Festa Major sigui dels antics, d'aquells grans que encara celebren coses que vas a saber què. No, no, volem que sigui... Però també. També, òbviament. Però vull dir que hi hagi aquest espai per a tothom i que tothom s'hi senti bé i que la Festa Major és de tothom, de tots els que hi som i hi vivim. Escolteu, hem fet una bona repassada per la ciutat des del punt de vista de les festes majors, però jo crec que hem parlat més que de festes majors. Ens queden 100 minuts, jo volia dir, grans temes de ciutat, ara que hem arribat a l'equador al mandat, diguem-ne. No sé si donar la paraula amb l'Albert perquè ràpidament sortirà el Trueta i el parc Jordi Vilamitjana i tot plegat, però sí que us demanaria una intervenció de cadascuna de les coses que creieu que us afecten més. Podíem parlar d'escombraries, podíem parlar de la naturalització que abans en Joan... l'ha dita molt bé, és a dir, jo la renaturalització, a mi me la va fer entendre en Martí Terés, que algú de per aquí el coneix molt bé, i l'hi vaig comprar, no? Llavors, ara estic en allò de dir, bueno, la renaturalització ja l'entenc, la biodiversitat és necessària, però la fina línia entre renaturalització i descurança, aquesta encara no l'acabo de veure, diguem-ne, no? Però és tot això. Sí, jo, si voleu, jo... A veure, una de les qüestions que més ens preocupa o ens ocupa és el tema del dimensionament del barri. El nostre barri, en qüestió d'un parell d'anys, d'un any i mig, s'han encetat un piló de promocions, d'edificacions, que això implica ara ja en articles al diari sobre aquest tema. implicarà l'arribada de 500 persones més o 600. Esclar, tens una sensació com de caos, de manca de planificació, que les coses no es fan perquè tu vols que es facin, o mínimament intentes condicionar o modular la inèrcia de l'edificació o el que sigui, sinó que es fa perquè venen com potencials advocats que no controles i patapam, patapam. Home, on teníem un convent de monges que ens van dir que era una residència estudiant i que van pensar, ostres, encara a l'església quan sigui desacralitzada la podrem utilitzar a l'associació de veïns com a equipament de barri, que a poc i volta se convertirà en una nova promoció on vivia en Josep Kerr, un veí del barri a l'Avingó Montelibí número 17 que era una família, una única família ara te foten amb tona guiana un macro bloc de pisos etc. i tens la sensació de dir que i una parcel·la d'equipaments del Montilivi 1 quan es va fer l'any 90 resulta que se l'ha canviat l'Ajuntament amb la Diputació quan era una parcel·la per equipament de barri i nosaltres el nostre centre cívic és ple de palau i tenim un petit local que ja se'ns ha fet petit i us vull transmetre una miqueta aquella sensació doncs una mica agobiant, no?, de que van vinguent, van vinguent, es van fent tal, però els carrers són petits, les voreres són petites, no s'eixamplen voreres, no?, i tot queda igual, no?, igual com fa 20 anys, el mateix Montilibri ha de fa 30 anys, però amb 2.000 habitants més, no?, és a dir, que és una situació d'angoixa. Si ens deixes un segon, i penso que tu tindràs moltes coses a dir, i de lloc no quedaria temps, En el nostre cas, vull dir, el nostre barri, com sabeu, ja està complet, vull dir, ja no puc créixer. Jo penso una parcel·la justet i poca cosa més, vull dir, aquest problema no el tenim. Nosaltres ara estem més preocupats en mantenir que no passa amb el que el programa que puguem tenir de creixement. I vull dir, també la perspectiva és diferent quan ho mires, que dius, bueno, doncs mirem les coses d'una altra manera. Sí, el problema és que tenim una ciutat que ha passat molt ràpidament de 80-90.000 a 117, que en realitat són 125 o 130, i els serveis segueixen els que hi havia abans. És aquest tema de la planificació, que va molt lligat amb tot el tema del Trueta. Vull dir, òbviament, els primers interessats que hi hagi parc hospitalari del Trueta són els budins que estem al costat, igual que la gran majoria de ciutadans de la ciutat i de la demarcació. Per tant, això no està... Però sí que nosaltres com a associació de vins ens preocupa l'urbanització que es pugui fer a l'entorn d'això i que aquesta urbanització una vegada més no pot anar lligada simplement a una planificació que no se sap ben bé què o com que s'ha de finançar una urbanització i posem un bloc de set pisos. de set plantes i aleshores això com afectarà la dinàmica i això és el que penso que és important si realment ha de ser una oportunitat les coses no són màgiques perquè posis un hospital allò ja es regenerarà de per si mateix tenim un vilabalareig a l'altre costat que té unes característiques molt diferents de Can Givert i que si no ho vigilem de com es fa, una banda quedarà d'una forma, l'altra banda quedarà d'una altra. Nosaltres exigim una planificació adequada, pensada, perquè pensem que ha de ser una oportunitat realment que té un parc hospitalari. pensat no per la necessitat financera, sinó per les necessitats dels veïns i per les necessitats de la ciutat. I això vol dir que hi ha d'haver-hi molt més debat. Nosaltres, de fet, com a associació de veïns, també hem portat a la coordinadora d'associacions de veïns. Hem demanat que hi hagi temes col·legis professionals, que hi hagi un debat ampli de com ha de ser tota aquella zona, perquè és important... És preservar la part Jordi Vilamitjana, que estem d'acord en preservar-lo, però és també el conjunt de tot aquell sector perquè sigui un benefici per canviar dinàmiques que no estan ajudant el desenvolupament del barri i que això realment sigui una oportunitat. Ara, si no es pensa adequadament, si es pensa que només posant uns blocs de pisos i un hospital allò ja canviarà per si sol, allò no canviarà per si sol. i una mica en aquest sentit el tema del creixement de la ciutat i pensar en aquesta mirada perifèrica de la ciutat que potser no és tan perifèrica però penso que és important de fet no hauria de ser-ho perquè tanta ciutat és en un cantó com en un altre És una miqueta allò que a vegades des de Barcelona, com parlen de nosaltres, ens diuen el territori. Jo sempre dic la plaça de Catalunya de Barcelona també és territori, no? El que passa que la manera com es diu és tot una altra. Déu-n'hi-do, hem fet una bona repassada. O i tant, Joel. Només una cosa, jo crec que ens han fet a tots, que és... Que nosaltres som els que venim aquí i ens reunem, però que a darrere nostre, o al costat nostre, jo diria moltes vegades davant nostre, hi ha un grup de persones, vull dir que es mereixen també el nostre reconeixement i el reconeixement de la ciutat. Jo crec que la ciutat també té un reconeixement, no a les nostres figures, que són, sinó a tota la gent que tenim al costat, a davant i a darrere. Queda dit, i crec que és bo recordar-ho, que hi ha molta gent al darrere de cada associació, de cada centre cívic i de gent que també treballa per la ciutat. Gràcies, Joan Serra, de l'Associació de Veïns de Fontejau. Gràcies, Ramon Ternero, de Montilivi. I gràcies, Albert Quintana, de l'Associació de Veïns de Sant Eugènia. Gràcies per aquesta repassada que heu fet a la ciutat. Nosaltres, si tot va bé, tornem demà. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 25 de juny i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. Llibertat amb càrrecs pel jove acusat d'agradir sexualment una sense sostre a Girona. Els fets van tenir lloc diumenge 22 de juny al barri de Santa Eugènia, quan el jove hauria abordat una dona sense sostre i li hauria fet tocaments al mig del carrer. La víctima va intentar escapolir-se i va aconseguir desfer-se de l'agressor que va fugir corrents arran de la reacció de diversos testimonis. Poc després, la dona va denunciar els fets i els Mossos van iniciar una recerca per localitzar l'home. Segons fons policials, va ser la policia municipal qui el va localitzar amagat sota un vehicle i aparentment en estat d'inconsciència. Un cop atès, el jove va ser traslladat a l'Hospital Trueta, on es va comprovar que es trobava en bon estat. Els Mossos el van detenir a l'hospital i va passar a disposició judicial i el jutjat ha decretat llibertat amb càrrecs mentre es manté oberta la investigació. Justícia alega una incidència administrativa per l'absència a la vista sobre la fossa comuna del cementiri de Girona. El jutjat de primera instància de Girona va celebrar el primer dels judicis aquest passat divendres 20 de juny, però no hi va haver cap representant del departament. Segons justícia, el problema va ser que la citació anava dirigida al Memorial Democràtic i no pas a la Direcció General de Memòria Democràtica, que és l'òrgan competent en matèria d'intervencions de fosses. tanquen la seu de la Seguretat Social a Girona dos anys per fer-hi obres i traslladen els serveis. L'edifici està situat al número 40 del carrer Sant Eugeni al costat de la Farinera i a tocar de la plaça Joan Brossa i al Parc Central. Mentrestant, tots els tràmits que s'hi feien es continuaran fent a la seu de la Tresoreria General de la Seguretat Social a l'Avinguda del president Josep Terradellas a tocar de l'Escola Maristes. Les exportacions gironines mantenen el creixement fins a l'abril i freguen els 2.900 milions, un 4,7% més que fa un any. El sector agroalimentari continua sent el principal al voltant del 40%, si bé l'abril va tancar amb una lleugera recolada del 0,2%. L'increment d'exportacions és causat per les químiques que entre el gener i l'abril d'aquest 2025 han venut a l'exterior 548 milions. Vilablareig engega un procés participatiu per redissenyar el comerç i els serveis locals. Les àrees de promoció econòmica i participació han impulsat un nou procés participatiu per detectar les mancances i oportunitats de millora del sector dels serveis i el comerç. Per primera vegada aquest procés es du a terme a través de la plataforma digital decidint Vilablareig. Mort Anna Pasqual Laromein, als 89 anys. Coneguda per regentar l'Hotel Bellmirall prop de la Catedral de Girona, Pasqual va ser coneguda activista cultural i política. Va ser una de les primeres sòcies de l'Ateneu d'Acció Cultural i també militant d'Esquerra. I en esports, el Bisbal Basquet anuncia que l'Osame no seguirà com a entrenador. L'Osame va arribar a final d'aquesta temporada per substituir a Carles Rofés per la mala dinàmica de resultats que estava protagonitzant l'equip en aquell moment. Va aconseguir revifar-lo i salvar-lo del descens directe, però finalment van baixar a tercera federació. I pel que fa temps, dia que s'espera molt calorós, amb vent de garbill, amb alerta per temperatures màximes que poden rondar els 40 graus. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat, la ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM, una FM, una FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM El Motorfest arriba a Girona. Els dies 27 i 28 de juny, Fontejau es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto. Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar. Vine a viure la passió sobre dues rodes. Entrada gratuïta. El motor més viu que mai. Girona Motorfest. 27 i 28 de juny a Fontejau. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM.