Festa a Sant Narcís, residus i campus de salut

92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Bon dia, entrem en temps de tertúlia, Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 2 de juny. Hem canviat de mes, estem a l'etapa final de la primavera i ens arriba l'estiu, meteorològicament parlant ja ha fet calor. Ahir, de tota manera, també en determinats llocs de les comarques gironines va fer jafegs i pedregades, i diu que ara baixarà lleugerament la temperatura, però realment ha estat fent calor aquests dies. Calor és gairebé sinònim de festa major, i festa major n'han fet al barri de Sant Narcís, que tal dia com avui m'acabo d'assabentar, m'ho ha dit, l'Arnau, gràcies. Fa 73 anys de la seva inauguració, tot i que des de dos o tres anys abans ja hi vivia gent, un barri que va néixer de nou i un barri que el tenim molt en compte i per això ens agrada convidar la presidenta de la seva associació de veïns, la senyora Carme Castell. Molt bon dia, Carme. Hola, bon dia, Jordi. I per molts anys hem de dir, no? Moltes gràcies. Estic molt content, sí, senyor. Això està molt bé. Ara en parlarem, com en parlarem també amb la Marta Collell. Molt bon dia, Marta. Hola, molt bon dia. Com estàs? Bé, prop de bé, com dius tu. Prop de bé. Ha anat bé el cap de setmana, feina, sempre alguna cosa feia. Sí, hem tingut feina, sí, sí. La fira del TAP a caçar, cosetes. I el suro. I el suro. A caçar, doncs ha estat molt bé. Sí, sí, molt bonica. Has de tenir en compte, Marta, que la tercera pota d'aquesta tertúlia és de llagostera. Bueno, després vaig... No, perdona. Perdona. Per un dubte coses de caçar. No, no, no posis en dubte res. Després vaig rematar amb una rossada a llagostera. fantàstica i va escompensar exacte, i va compartint-la amb gent molt maca que vaig conèixer i molt bé, molt bé, vull dir que per tal llagostera també va estar dintre del cap de setmana Joan Ventura, periodista, bon dia, què tal? Bon dia, bon dia, què tal? Bé, molt bé, perdoneu per això de que saps que un dels que organitza això és l'Eloi Madrià. L'Eloi Madrià, sí. Amics de tota la vida. Per tant, és una... Vaig estar-hi parlant amb ell. Una broma. Sobre els arbres. Pelant suros. Sí, sí. Dirigia, ara ja dirigeix, eh? Abans el pelava ell el suro i ara vaig veure que... però va estar bé l'explicació de quan et diu l'arbre quan el pots pelar i quan no el pots pelar és molt interessant i tant i tant l'Eloi ha estat tota la vida buscatada aquest ha sigut aquest ho ha practicat però vull dir que t'ho explica d'una manera que fins i tot els que no hi entenem res doncs ho entens curiós ara entens per què hi ha alguna molta gent la vaig veure per les fotos van almenys dissabte n'hi havia molta un èxit Escolta, però jo vull parlar de Sant Narcís Vull parlar de Sant Narcís perquè Tots els temes que vulgueu però n'hi ha un perquè la festa de Sant Narcís jo diria que és la que renca les festes majors de la ciutat i sempre ha tingut una especial importància i aquest any ha anat i també ha anat molt bé i va lligada als premis literaris de Sant Narcís que també en volia parlar però En general, com ha anat la festa? A veure, de l'1 al 10, un 15. Perquè aquest any, normalment ja hi eren sempre, però aquest any són ells els que han portat el timó al jovent del barri. I per nosaltres això és superimportant, perquè ja necessitem, a veure, un relleu. No vol dir un relleu que ho deixem tot, però ells han d'estar a primera línia, perquè ells són el nostre futur. De totes maneres, us demano disculpes, eh? Primer, fixeu-vos la veu, que encara estic d'això. Sabeu que jo no enrono gaire, també ho sabeu tots, eh? Sí, sí, això. Sí, a més, a més, si anem allà, tota la festa per mi, a més, si vaig enronar. Doncs, bueno, la festa quan a l'organització, als pancaires, als grups, a la gent que va venir... Vam tenir uns dies espectaculars. No sé si vàrem, ara us diria una bestiesa, no sé si vàrem vendre 30 barrils de cervesa de 30 litres, per tant, no sé si vam veure 750 litres. Déu-n'hi-do. Molt, molt, molt. O sigui que tot espectacular. Però els premis literaris, no me'n puc descuidar, però abans els premis literaris haig de dir una cosa. Tot va funcionar bé, però no hi va haver-hi algun entrebanc. Sempre sol haver-hi entrebancs, però aquesta jo no sé què ha passat, però des de dins de l'Ajuntament ha sigut una pedregada darrere l'altra. Des de dijous que jo no he descansat apagant focs que al final no els he pogut acabar d'apagar tot. Demanem 150 valles, ens diuen que ens portaran 75 perquè hi ha moltes coses a la ciutat, ens en porten 25, amb una festa tan gran. A la Son Ágora, perquè vàrem decidir d'ampliar una mica, desvincular-ho també una mica... del centre, perquè hi ha molta gent de la zona de Sant Arcissut que per cultura, per el que sigui, no acaba d'arribar a la plaça exacte, i llavors nosaltres vam dir, bueno, doncs les punjarem una mica allà fem el concurs de dibuix una simultània d'escacs i va un grup infantil molt trempats doncs, normalment sol haver-hi les cadires les taules l'enterimat doncs a les 9 del matí no hi havia res Jo ja l'havia reclamat el dia abans. Ha sigut tot un despropòsit, un despropòsit. Sí que és veritat que tot que ha sigut un despropòsit molt gran, no ho dic perquè a mi em va sobrepassar, va haver-hi un moment, jo porto d'una manera o d'altra, dins la festa 20 anys. Em porto 8 de presidenta, però tots els altres anys havia sigut de vocal. Sempre havia pitit aquella petita espurna, però com aquest any us prometo que mai. Les papereres, normalment, quan es fa una festa major, es fa una mica de reforç per netejar totes les rodalies. És lògic, perquè és evident que les deixalles augmenten. Estava la plaça al voltant, o sigui, després ja van venir a netejar-ho, però fins i tot les papereres de davant del centre cívic els va netejar un de la comissió, els va buidar un de la comissió. Que no passa res, que no ens cauen els anells, però tu és que n'estem cansats ja. Com si també hagi de dir una altra cosa, haig d'agrair a l'Isaac, el regidor de barri, i a la Queralt, a la regidora de participació, que han estat amb mi 24-7. Jo mai havia rebut tantes abraçades, perquè me varen veure desbordades. Jo li deia a l'Isaac, ahir va venir amb la seva família, al vespre, i li deia «Mira, he rebut teves abraçades de consol, abraçades d'emprenyament, abraçades perquè era un despropòsit. I ells, esclar, tampoc no poden fer més». 24-7 amb el telèfon però m'agradaria des d'aquí denunciar què està passant o sigui, les festes majors som els últims penseu que nosaltres al mes de febrer-mars ens vam fer entregar un dossier un dossier que un dia us el portaré perquè ho veieu els planos, un tant d'anar a les escombraries, aquí els planos, un tant d'anar a les valles, allà les escombraries al lloc on te no te tocaven els d'allò trencats amb una pudor que no s'aguantava o sigui quan a l'organització i la gent que ha treballat on deu però sisplau senyors de l'Ajuntament som els últims associats de veïns l'excusa que et donen és que hi ha moltes activitats a la ciutat, perdoni Jo a vostès els he presentat tot el projecte el mes de gener, febrer. Ai, febrer, març. Per tant, vostès ja sabien el que jo necessitava. Doncs llavors, vostès prenguin en compte si no m'ho poden dir el mateix dia a les 9 i mitja que només m'adonen 25 balles. No m'ho poden dir. Les avaneres no els van poder cobrar. Perquè nosaltres encerclem davant de la plaça, doncs no els van poder cobrar. No teníem balles. O sigui que, si vosaltres exigiu tant a les associacions, com mínim hem de rebre el mateix, el mateix, perquè ens dona la sensació que som a l'últim mono. Oh, no, és que han vingut dos mil escoltes. A mi em sembla perfecte. No, Sant Narcís no és l'eix de la ciutat, però sí que ho sabíeu. que hi havia la festa, ara hi ha la de Montilivi jo hi vaig parlar, va venir en Ramon Ternero que sempre fem un canvi d'impressions va venir a veure'm i li vaig explicar el que havia passat avui mateix trucaré a participació que no es passi el mateix a mi em diuen Sant Narcís és la festa després de després de les fires és la festa més major és la festa major més gran, perdó I llavors m'esteu recanejant una tarima, que n'hem demanat tres, si és la més gran, m'heu de recanejar. Digueu-m'ho, ja ho pagarem nosaltres. Bueno, ja ho veieu, que estic una mica enfadada. Anem pels premis literaris, que això m'ha posat molt contenta. Deixi'm un moment avantes, perquè he de dir que se t'ha sentit tal i clar, encara que tinguis la veu cascada, i que parles d'una manera. Tu mateixa has dit... Hi ha una cosa que voldria traslladar la Marta i en Joan, que de fet amb en Joan abans d'entrar ho dèiem, no, que... Potser una d'aquelles coses que s'ha trencat en l'imaginari popular, per dir-ho d'alguna manera, és aquella sensació, allò que en deien, de servei públic. La sensació d'aquí hi havia una gent que treballava i que treballava per tu i que no eres tu que t'havies d'ajustar amb ells, sinó que eren ells que t'havien d'ajustar. Tenim molt clar quins són els drets, però cada vegada tenim més lluny els deures. Per exemple, el que parlàvem abans, no diré noms... Però tinc entès que l'Ajuntament, si, per exemple, han de muntar una tarima un dissabte, doncs com que la brigada plega el divendres a les dues, i es munta una tarima pel divendres, aquella tarima és tot el cap de setmana, es podia fer servir el divendres a Sant Narcís, el dissabte a Montilivi, el diumenge a Montjuïc, per exemple, amb una gestió ben feta. Doncs com que ja es veu que es pot... Però què coi és? Quina empresa és l'Ajuntament que és la primera empresa de la ciutat i la gent no pot treballar el cap de setmana? El treball d'obres, el treball de... Encara que fessin torns. Vull dir, estem pagant nosaltres. Veïns estem pagant a l'Ajuntament. Per tant, requerim uns serveis mínims. Si un barri, a més a més, s'organitza les festes i normalment bona part del tema econòmic es resol des del propi barri i no l'Ajuntament sí que deu fer portacions, podeu ser poc importants a nivell econòmic, jo ho desconec perquè visc a Montjuí i no sé exactament quins són els números, però sé que també per la fi també hi ha molts esforços i això a vegades no té compensació. Però que unes coses bàsiques de servei, una tarima, unes tanques, una cadira... i que tu demanis uns mesos abans i que el dia abans te diguin la meitat i al mateix dia em portin una sisena part del que has demanat això és collonar el personal ho sento molt aquí algú s'ha de fer mirar i s'ha de fer mirar molt i molt bé perquè estem anant en una situació i a mi que no em diguin que hi ha drets de treballadors perquè jo estic jubilat però he treballat 45 anys com a mínim i ha estat en comitè d'empresa i al món a vegades ens hem discutit i tot això ja hem passat tot això collons però jo per exemple treballava en un diari per tant el dia festiu no existeix en un diari perquè surt el diari cada dia per tant t'has d'organitzar doncs l'Ajuntament de Girona s'ha d'organitzar com a empresa de tota una ciutat per donar servei cada dia sigui dissabte, diumenge o cap d'any més igual i això s'ha de resoldre si no passarà que la gent voluntat com la Carme i que tant n'hi ha, que estan amb entitats de barri, que acabaran plegant i que haurà sigut una ciutat de fantasmes. És que realment desgasta molt. Estic a l'associació de veïns de la Devesa i realment el que diu la Carme desgasta molt i ja que està sempre... Un desgast burocràtic. perquè... No, i tot plegat de... Bueno, dic burocràtic. Bueno, burocràtic perquè... Sí, sí, sí. Sempre, sempre el que diu ella, d'ociers, explicacions. Els has de dir abans a tot el que gastaràs, quan encara no saps ni si ho podràs fer, perquè tampoc saps quan arribarà la subvenció, no? Però aquest seria un altre, que ja suposo que tots estem d'acord. Llavors, és molt difícil, però sí que té raó d'això. Va, clar, que és... Bueno, és... és molt molt molt i molt molt complicat bueno no sé suposo que el tema de funcionaris no deu ser tan fàcil com el vostre comitè d'empresa és un tema també recorrent ja ho dic poc aquí però ja m'han parlat l'última vegada tot el sistema administratiu per dalt ja no parlo de baix parlo per dalt que és molt complicat més complicat que amb altres ajuntaments de més entitat que el de Girona fins i tot per el que estic sentint i veient, i és una cosa bastant inconvencible que estiguem al punt on estem, de paralització d'una administració, i que això ja entenc que els polítics tenen dificultats per gestionar-ho, perquè aquest país ja està clar que mana més l'administració de justícia que ningú altre, la separació de poders polítics i legislatius. Algun tècnic sol... Sí, sí, és així de trist. I jo entenc que la gent hi ha un moment que... que s'haurà de revoltar, perquè és que no pot ser la situació en què arribem a molts punts, no? I això d'una festa, és que torno a dir, esclar, una ciutat que tingui barris que fan festes majors i que tinguin aquesta vida... No, i els escoltes ja se sabia fer ja molt, eh? Per això dir... Perquè les meves filles hi eren i el correu de l'enrenou... El sabíem també des del febrer o març, o sigui que segurament també com vosaltres ho devíem haver demanat. Però els escoltes van reunir més de 2.000 nois i joves. Correcte, sí, de tota la demarcació. Guies i escoltes. I encantats, eh? S'ha de poder complementar. Mare de Déu, si no demanes les tanques amb algun altre ajuntament. M'entens? O es lluguem. No, però vull dir que es pot fer, vull dir que si hi ha acció i d'allòs, doncs mira, si aquell dia et passa que el que diuen d'allòs, potser aquell dissabte i aquell diumenge, algú havia d'haver estat pendent i el telèfon cap. Alguns han treballat tota la vida amb telèfon d'urgències i no eren metges. I clar, si et trucaven a les 4 a la matinada des de Hong Kong et vies d'espavilar. Perdona, Marta, nosaltres, els de les accions de veïns, els presidents, tenim el telèfon sempre 24 a 7. I me consta que no soc jo sola. No, no, tothom, evidentment. Llavors tenim... Si nosaltres estem pendents 24-7 i no ho cobrem, i no ho cobrem... Encara ens costa algun caler a vegades. Sabient que hi havia... Ara no puc dir el nom, perquè no queda bé, però se'ns va jubilar una persona... que ningú se'n va a donar compte de la feina que feia amb el tema de participació, no se'n va a donar compte de la feina, fins que no el tenim. Això sol passar. Jo he treballat sempre amb ell, amb la festa. Mai hi havia cap problema. Tu el veies allà el dissabte al matí, el veies el diumenge al matí... Està parlant de algú de l'Ajuntament. Està parlant d'un treballador de l'Ajuntament. Hi ha gent i gent. que no vol dir el nom jo crec que s'haurien de dir, però és una mica allò que dèiem, que tota la vida, el concepte de servei públic que treballeu per la ciutadania, ja sé que els ciutadans som tots una colla de totes collons, tenim el nostre, però bé que tenim unes exigències, com deia en Joan, tenim unes exigències, el ciutadà, els deures els té clar, quan has de pagar una cosa, l'has de pagar i tal, i per tant també exigeixes. Sí, sí. Hi ha una cosa que també és veritat i que he de dir, és a dir, si no fos per les associacions, totes aquestes festes de l'avi, totes aquestes festes no es podrien fer perquè neixen de la voluntat popular i a més funcionen molt bé i aquí jo crec que la idea aquella que l'Ajuntament ha de fer és donar suport... És de la que es tracta, però m'ha semblat entendre que tu, Carme, deies que el suport, diguem-ne, institucional per part dels regidors ja hi era, el que passa és que no hi va haver-hi, diguem-ne. Sí, a veure, jo normalment intento ser justa, perquè esclar, ara aquí tothom carrega contra els polítics. I en aquest cas no és cert, perquè ja us ho dic, jo vaig tenir el regidor de barri, el vaig tenir pràcticament a tots els punts, les 24 hores el vaig tenir allà, es va dedicant al barri. Però la que era la regidora de participació, ella no tenia per què ser-hi. Doncs va estar pendent. Carme, com ho he pogut solucionar? Carme, vull dir que jo estic molt agraïda, una cosa i l'altra. Quan s'ha de carregar contra els polítics, també el carreguem. Però en aquest cas no puc fer-ho. No puc fer-ho perquè es van portar molt bé. Però, esclar, ells, a banda de demanar-me disculpes, no van poder fer gaire res més. Això és lo trist. I això és lo que hi ha. Estava tancada de cap de setmana. Sí, exacte, a veure qui truques. Sí, sí, a veure qui truques. I encara, re una tonteria, però fa una setmana o d'una, aquí a l'Alevesa hi havia una cosa de... motos o bicicletes la traca doncs aquí el dissabte abans de les 6 del matí i a la megafonia estava tota pastilla una cosa perquè van començar però no pots fotre una megafonia perquè sortien a les 6 del matí no, no, era abans de les 6 que em vaig despertar tranquil·lament havien d'entendre que havien de sortir a fer 500 quilòmetres ho sento molt, això no es pot fer, ho sento molt els que no hi tenim cap interés et va despertar i tant que em van despertar però a Vic Sí, se sent jo. A la copa, clar, puja directa, però jo el que no entenc és que abans de les 6 del matí s'ha de fer, per més acte públic que sigui, doncs igual que abans els concerts acabaven a les 5 del matí, els han anat a escursar una mica. A les 3, crec. I ara acaben a les 3, però ja ho entenc que és festa. Ja ho entenc. Si convenia acabar a les 5, però... Però és que ara el que no entenc és això, que un acte d'aquesta mena s'hagi de fer aquesta megafonia a cap hora. Vull dir, hi ha coses que no s'escapen de per què es fan. Això potser se'ls va escapar de dir, bueno, doncs aquella hora fer-ho com una mica més suau. Suposo que algú va dir alguna cosa. O devia ser el moment de sortida. De sortida és el que et dic, sí. Va durar mitja horeta. Però està a la nostra edat, quan ens esperten a les sis hores, A veure, que pots aprofitar per fer un pipí i tornar-t'hi a girar, que tampoc passa res. Ai, Marta, no, a la nostra taça això ja no. Si sou jovenes, que és la paraula que hem fet servir. Pitjols que vam tirar que anar a veure, vam haver d'anar a veure algun que sortia. Això sí que és més fotut, aixecar-te a les sis per anar a veure. No, però la veritat és que les festes, anava a dir populars, les festes de Barro, les festes majors de Sant Narcís, que sempre ha tingut una gran tradició al voltant de la plaça d'Assumpció. I que està molt contents. És una bona festa. El que la Carme ens està dient és això, que tot va anar bé, malgrat que ella, a nivell d'organització, té aquestes mancances i les volia expressar. Com també ha dit... que volies parlar d'alguna cosa dels Premis Literaris de Sant Narcís, que han arribat a la vintena edició, que van guanyar, deixem-ho dir, perquè és així, el que passa que només tinc els de prosa. Van guanyar un escriptor de Gandia que es diu Santiago Díaz, amb un relat que es diu Martina, i el segon classificat va ser Francesc Vilabrinyó de Vila de Cavalls amb el sospir davant el vidre el nivell va ser molt alt també hi va haver poesia i la part infantil i a més a més hi va haver una altra cosa ara jo buscaré quins són els guanyadors de poesia que crec que els trobaré hi ha una altra cosa que es va fer un espectacle que això val la pena que es va dedicar Vicenç Andrés Estellers i que realment va ser de molt alt nivell va ser de molt alt nivell, de veritat que sí a veure, normalment els premis literaris han pogut pujar gràcies a en Lluís Gil però el que jo us estic dient, igual que amb la Festa Major que necessitàvem no relleu, sinó un complement amb el jovent, doncs amb els premis literaris de Sant Narcís ha passat exactament igual o sigui, ara ha entrat l'Ateneu-San Narcissenc i a banda que hi ha Lluís Gil, evidentment perquè sense ell la cosa trontolla, però, esclar, han donat una sàvia nova als Premis Literaris perquè, a veure, la persona que no està gaire habituada o acostumada, que no li agrada gaire la literatura, doncs, bueno, estava bé però es podia fer una mica feixut. Però és que aquest any ha sigut extraordinari, o sigui, hi ha hagut unes veus, unes veus per tot el teatre, hi ha hagut un guitarrista que ha tocat de meravella, s'ha anat parlant de coses del senyor Estellers, és que aquest any ha sigut espectacular. espectacular. Ara ja ho he trobat el premi, el novet premi de poesia que porta el nom d'Arric Omet, un veí del barri que va treballar molt. Hi havia el seu fill, precisament, hi havia en Jordi. Es va aconseguir a Vicenç Ambrós Besa de lluçar per l'obra Acció i el finalista va ser el Manresà Joan Armengol Puig per Sense bitllet de tornada. I els premis de relat infantil, el segon premi va ser el segon premi de relat infantil, La Parada Domènech. A veure com dius el nom. De qui? Del segon premi. Sallureta Cèlvia Solà Sartrio. No, aquest va ser el primer. Aquest és el primer. Aquest és el primer, que és de l'escola FEDAC. Sí, de la FEDAC de Sant Narcís. El finalista ha estat per Yossuna Diau. encantats de la vida perquè per primera vegada de l'Escola Ágora i era un nen no sé si era gambiar o així que pobrec quan li vaig anar a fer un petó era la primera vegada que pujava a un escenari o sigui que jo els hi vaig demanar deixeu-me donar els premis infantils sempre m'agraden molt i encantada encantada dels dos premis que hem entregat aquest any encantada I deies que tenies alguna notícia. Sí. Es va anunciar que de cares l'any que ve s'afegeix un altre premi que serà de lletra de cançó. I el premi serà en nom de la Iris. Molt bé. O sigui que, no sé si sabeu, l'Iris és... Bueno, explico, explico, perquè està bé, és a dir, jo crec que els que estem aquí ho sabem. La Iris és una noia del barri, molt integrada al barri, que cantava en el cor maragall, sempre disposada a donar un cop de mà i, malauradament, amb un encreuament de la zona de la Devesa, Allà a l'escola d'idiomes. Una persona drogada, sense carnet, ens la va prendre. Llavors, com a homenatge a l'Iris, es farà aquest premi que serà lletra de cançó. molt bé estem encantats de la vida escolta, és un no parar això seran més que els Bertran aquí els ja de moment ara us podria dir 170 obres crec més o menys 170 quina dotació és el de prosa? Per curiositat, per comparar. Doncs no ho sé. Crec que... No, però és curiós que quan n'hi ha tantes... Els nens sí que t'ho puc dir que els hi vejo anar jo, se'ls hi don el reconeixement i després 50 euros cada nano per llibres. Molt bé. I ara, mira, el proper dia us ho prometo que porto la xuleta. No, no, era curiositat, sóc pensant que si s'havien presentat tants... No, no gaire. Jo tinc la... Tinc la sort i m'agrada molt que és el tercer any que faig de jurat dels premis de prosa, que és un... Un jurat potent, amb en Josep Campmajor, la Mercè García, l'Helena Carrera i el Josep Maria Clafonalleres. I aquest any varen valorar, crec que de prosa, 51 treballs, 51 relats, són relats de fins a 25 folies. També és veritat que... D'un nivell molt alt, i a més, no sé què va dir el portre del jurat, si ho va dir-ho, però el nivell va ser molt alt, i llavors el que sí que em sorprèn... És que hi ha temàtiques diferents i participa gent de tots els països catalans. Bé, un dels que va guanyar, crec que era el segon, va dir que era la seva vida. O sigui, que ell li feia com una mica de vergonya perquè en aquest premi havia plasmat la seva vida, no? La veritat és que ara crec que el mes de desembre, si no vaig, es farà el llibre dels 20 anys i es tornarà a fer una altra festeta. Una altra festeta. Això està molt bé. Hem parlat de festa i de problemes, però hem començat, però també voldria parlar de la... De la ciutat i de totes aquestes coses, diguem-ne, que ens afecten. Ei, estàvem parlant de la ciutat, estàvem parlant de Sant Narcís, de moltes altres coses, podem parlar d'obres perquè ja s'estan acabant a la part de Salt i per tant vol dir que ara començaran a la part de Girona les obres d'aquest... De moment encara tenim Passeig d'Olot. Estan a punt d'acabar-se el que és la part de sal, diguem-ne, als països catalans i començarà el cabell del bus ràpid. Té un nom que jo no m'ho he pensat mai. Això sí, posar noms estranys en sabem molt, de coses d'aquestes. Bé, la part de sal, diguem-ne, jo... Hi ha veïns que es queixen, però jo diria que ha estat bastant menys traumàtic del que esperàvem tots i esperem que Girona també passi més o menys el mateix. Hi ha aquestes obres que venen lligades a una cosa que molta gent no sap, que és les obres a la plaça Joan Brossa, sota la travessia al carril. que diguem-ne aquella zona que era d'aparcament i que era una mica estrany i que ara es va convertir en una plaça dura que en un primer moment feia, deies a veure què, ara els arbres van creixent i no m'agrada tant, hi ha el carril de bus que molta gent no se n'assabenta perquè no sap llegir les... que hi segueix passant allà al cantó del Gratacels i l'única cosa que a mi m'hi fa una mica de cosa però ja l'entenc... és que hi ha d'una manera amb unes jerseis aguantant un llamp de cartell anunciant les obres, que jo com avantes ho tregui millor perquè canta, diguem-ne. Però bueno. La plaça, doncs a mi m'agrada relativament. No, no, és que jo... Ara que hi ha tanta flor. com la varen començar la sensació que quedaria una plaça dura, dura ja ho és però ha quedat molt amorosida amb els bancs que ja han posat i amb els arbres que ja comencen a donar jo hi passo per anar a casa i sovint hi ha gent asseguda vull dir que per tant algun servei deu fer No, no, és així, és així. No sé, de què voleu parlar? Ja parlem de ciutat, ja està circulant molt una enquesta, que suposo que tots l'heu rebuda. Sí, a través dels grups de WhatsApp l'he trobat. Una enquesta molt estranya. Molt estranya. Però, i a mi, jo, però bueno, jo llegint el contingut, vull dir, gairebé la podria signar, per el que diuen allà, no? Sí, molt estrany i me'n refereixo a l'origen, eh? Però clar, però jo, el problema d'aquestes coses és que jo m'agrada que darrere d'aquí hi hagi qui ho fa, això que ho promou. I aquí, esclar, qui no hi és? Ciutadans de Girona, amics del barri, o el diu com vulguis, però, esclar, aquí es parla, però esclar, el que es parla aquí, que són bàsicament el tema de... De tot el tema, el debat sobre... El gran debat d'aquest mandat que seran... Que ja en vam parlar l'última tertúlia que jo vaig venir, eh? El deteriorament dels espais públics i tot això, no? I les escombraries. O sigui, són dues coses que van molt de la mà perquè, esclar, si veus els carrers... Plans d'herbes, encara els que tenim un imat ens costa entendre-ho, les herbes dius el camp, la ciutat, en tot cas gestionades en parcs, això d'acord, però no per tot. Aquest dia el diputat Marc Lamoy, perquè ara parlem del tema de la renaturalització, però ensenyava que de fet aquí davant a la Biblioteca Reola també passa una miqueta perquè hi ha una obra, una obra que es va cedir a la ciutat, que m'agradava molt, que ara no es veu. perquè queda tapada, però el diputat Marleau va ensenyar un parc infantil a Germán Sàbat. Ah, sí, sí, sí, ho vaig veure. Que no es veu ni els tobogans. Sí, sí, sí, ni els tobogans. Si no es fa manteniment, però és que a més a més estem parlant d'una primavera molt plujosa. però ara tindrem un estiu que serà sec com és els últims anys i llavors tot això serà una bona merda pública perquè aquí no som a Escòcia que tampoc no plou allà a Inglaterra com plovia i tot això tampoc no hi van dir que Inglaterra tenia els embassaments pràcticament a zero hi ha un problema amb això de l'aigua que és que ara com que tenim el 70% ja ho hem resolt No collons, hem resolt una merda, hem resolt res. Ara és començar a reclar, diguem-ne. Ha de començar a reclar i s'han de fer coses per estalviar, etcètera, etcètera. Sembla que ja tornem a tenir carta blanca, no? Però bueno, tornant amb l'enquesta, clar, jo me l'està llegint i he pensat, bueno, l'assigno o no l'assigno, perquè hi ha moltes coses que es dic, bueno, això, encara s'han dit la paraula, els escurcells. Escurcells. Escurcells. Escurcells, que no sé ni ben bé ni què. Sí, els escurcells és exactament... El que em volta l'arbre. El que em volta l'arbre. Per terra dels arbres. Aquí el debat, deixem-ho dir per fer-ho. Jo m'ho vaig aprendre perquè m'ho va explicar ja en Martí Terés fa uns quants mandats. És a dir, hi ha el gran debat de la naturalització. Jo el vaig entendre. El que passa és que llavors hi ha el tema aquell. És a dir, quan s'acaba la naturalització i comença la descurança, la deixadesa. I aquesta és la fina línia que... Tinc un petit incís. Amb el que deia ell de... De l'enquesta aquesta, sabeu que al nostre barri tenim 7 grups de WhatsApp que arribem a quasi unes 2.000 persones i amb un grup de WhatsApp una persona va penjar aquesta enquesta. Són grups de WhatsApp que mentre no es perdin el respecte són lliures, no? en el meu cas et garanteixo doncs jo et garanteixo que en el meu cas he lluitat molt per arribar aquí allà on te sóc però allà no espera el respecte a ningú però bueno, tornant allò de l'enquesta ho vam penjar i jo vaig dir Mireu, aquí tothom pot votar, pot fer el que vulgui, però l'Associació de Veïns es desmarca d'aquesta enquesta no perquè no sigui bona, sinó perquè no dona la cara i no sabem de qui ve. Llavors nosaltres en el grup de WhatsApp de l'Associació de Veïns... Vàrem dir que no la recolzàvem, no perquè no sigui bona, sinó perquè això d'un B. I per això et volia fer aquest incís. Sí, sí, però... I el Mas us diu d'un B o no ho sé? Jo no ho sé pas. No, no, jo no ho sé. No, no, jo no ho sé. Jo a vegades penso que ve, no ho sé, fins i tot a vegades d'allà mateix on trobes algun tipus d'escobraries rares en algun lloc, saps què dius? I això com ha arribat aquí, doncs exactament igual. Sí, jo també penso que pot ser com una cosa manipulable. que tots estem d'acord jo he lluitat en el diari vam lluitar molt menys jo dels que pensava que no s'havia de publicar res en pseudònim en un diari perquè pseudònim ja ho sabem que passa a les xarxes que permet tot i això no només ho vam predicar sinó que ho vam aconseguir les cartes, els articles tot està signat i també tot és que si no jo no ho entès mai perquè És molt fàcil l'insult des de l'anonimat, és molt fàcil. Jo fa molts anys que ho he vist i sempre ho he dit. I jo, bueno, a part que fos amb alguna cosa de conya, que a vegades hi ha històries, un debat, podria haver fet servir un pseudònim en un espai, però mai l'he fet servir per res que tingui a veure amb l'interès públic o amb l'interès general. Mai, mai, mai. I m' sembla que això és una de les coses que... I si es fa una enquesta jo vaig signar una cosa, pensant-me que aquí ja també podem parlar-ne, que era el famós part Jordi Vilamitjana, i vaig dir que jo m'hi vaig posicionar més o menys a favor de manteniment, independentment, que crec que hi ha d'haver-hi solucions, etcètera, etcètera. I llavors, quan vaig haver signat, m'hi vaig adonar que era una cosa impulsada pels comuns. Jo no és que no tingui res contra els comuns, però si hagués sabut que era d'un partit polític, no hauria signat. De cap manera. Perquè hi ha una plataforma defensada en el parc, i això sí que sé qui són, que val·licions de veïns, això ho conec, però això altre, doncs ja m'han fotut, he signat algú que jo no hagués signat, per què? Doncs no per res, perquè si és un sol partit polític és una cosa que vol dir que no pot anar gaire a lloc, i per tant no m'interessa. i que està fent servir un interès polític una enquesta anònima per mi és interessant que pugui ser que el que pugui dir podem coincidir bastant tot i que al final parlen d'un procés participatiu això de procés participatiu és com les comissions del Congrés de Diputats anem creant comissions, anem creant comissions i al final acabes per no saber mai res i això és una mica el mateix no? Jo entenc que la ciutat necessita un... Bueno, s'ha de girar com un mitjó. Hi ha moltes coses no consents, sobretot el tema es converria, però tot això, totes aquestes derivades que hi ha, però això s'ha de fer des d'una altra plataforma que no... Que no s'hi parlaven de la renecolització. Nosaltres, Sant Narcís, tenim un sortidor de tota la vida. Algú va tenir la idea de fer-hi una bassa d'aquestes, que n'hi ha tantes. Jo he estat tres mesos perquè vinguessin a netejar la bassa. Era una pudor, aigua podrida. Al final, jo trucava a la Sorellona directa i els de la Sorellona em deien, Carme, si l'Ajuntament no ens ho diu, nosaltres no podem fer res. El dia que la varen netejar, que la varen netejar els de la Sorellona, que molt bé, amb voluntaris, perquè feia una pudor, aigua podrida, O sigui, jo l'únic que els hi vaig dir, a veure, si aquesta bassa fos al mig de la plaça Independència, la tindríeu igual? O sigui, que esclar, són moltes coses, són moltes coses. Aquella aigua, si algun nen hi cau, jo què sé, l'han de portar al trueta i li han de fer un rentat d'estona. És veritat, la van netejar, passeu-hi avui, Jordi, passeu-hi avui com està. És que esclar, a veure, a un tallar, sí, ja la varen netejar, però un tallar l'equilibri, un tallar l'equilibri, s'ha de fer una cosa així al mig de la ciutat? Ho feu en un barri? Feu al mig de Girona, a la plaça 1 d'Octubre, a veure què passarà. No, no, i si es fa, s'ha de mantenir de tal manera que estigui bé. Però és una mica la voluntat aquella de dir, no, deixem que la netejar... Que la naturalesa porti... Està molt bé, però hi ha un moment que hi ha d'haver-hi un límit. Jo us volia tocar... Heu tocat dos temes que, de fet, ens acabarem menjant el que queda, no? El tema de les escombraries, és a dir, alguna cosa s'ha mogut. L'Ajuntament diu que canviarà i canviarà coses d'una manera molt notable. Per tant, allò que també es va dir en un seu moment no es pot canviar el contracte, doncs ara es canviarà el contracte. A mi m'han dit que potser demà tindrem notícies. S'estava parlant perquè s'ha estat estudiant i sí que el contracte era una mica curt, per dir-ho d'una manera, i llavors s'està mirant de trobar allò o la drecera per on poder allargar-lo, tenir més efectius, tenir més de tot. A mi em dóna la impressió, és una impressió perquè jo no conec el que es farà, però a mi em dóna la impressió que serà cap a el que en aquesta taula molta gent ha dit... que és allò de dir, ningú està en contra del reciclatge, o la gran majoria no està en contra del reciclatge, sí, hi ha una petita part que fa política, ja hi estic d'acord, i que passen de tots, i que són incívics, aquests hi són, i ho faran, però jo crec que la gran majoria no ho està, però per exemple, s'ha vist claríssimament que el fet que només puguis tirar el plàstic un cop a la setmana, que només puguis tirar vidre un cop a la setmana, no sé quan és exactament, tot això... que segurament el reciclatge s'ha de fer amb més contenidors i que aquests contenidors t'ho puguis anar i fent. I jo crec que els canvis poden anar per aquí. Jo crec que els canvis... No ho sé. No ho sé. Jo veig com la Carme, que ella té molta experiència. A mi el nas em diu que tindrem notícies importants de canvi. Sí, sí, importants. Jo crec que demà o demà passat tindrem algunes. Sí, però aquí s'ha degenerat de tal manera l'ol. El tipus de gent que fa el que fa, que va amb un contenidor, que no pot obrir, aquestes coses que es diuen, no? Però ja, és que jo vinc cap aquí ara, continues trobant ple de papereres, avassar cada dia al costat de contenidors aquí. A Montjuïc no tenim contenidors, però continuament hi ha els cobells allà tirats en el carrer, allà al bloc de pisos, perquè no els recullen, ja la gent passa a recull-los, vull dir que això... de posar una manera de gestionar, això ja ho heu dit diverses vegades aquí, que poc que vinc, però sempre ho dic, de quina manera gestionar els blocs de pisos? Sí, sí, té moltes ganes de venir, eh? No, és que no ens conviden, eh? A vegades me salta només, perquè no té cap problema. És un home enfeinat, a vegades també té problemes per venir. El tema és que això no s'ha resolt, ja fa un any de recollida, en el cas de Mollí, fa un any de recollida, i no hi ha maneres de poder resoldre que els blocs de pisos tinguin a algun lloc els covells dipositats ordenadament. Això no s'ha fet encara. Per exemple, no? I què diu això? Diu, veus cada vegada més dels restaurants, d'allò que tenen allà blocs per allà, els pilons per allà fora, dius, home, dius això, les escoles... Bueno, entre... també hi ha baixes hi ha absentismes de feina de dintre de l'empresa per l'estrès que també ha suposat sí, sí, no, tornem amb el mateix que dèiem amb el mateix m'entens? altres per menys treballem molt més per menys quantitat o sigui que no només és el que ens costa en el Ciutadans de Girona cada any i el tema és que ara és molt més car i la sensació és que de moment no hem trobat la clau depèn de quin poble paga molt més Paga molt més. Però potser té millor servei. El té, però al començament també va costar. Era el porta-porta i al començament també va semblar... Ningú ho feia bé, ningú ho feia bé. Ara és una joia. Vull dir, ostres, que et vinguin a buscar les escombraries a casa, vull dir, tu en el teu cas que dius... No, no, és igual, en un poble és igual, en els pisos també ho baixen a baix i ara ho baixes a baix. Però hi ha d'haver un punt de civilitat en el sentit de posar-ho quan toca, recollir-ho quan toca i tenir les fórmules perquè quan algú tingui algun problema que aquelles hores no pugui, doncs no s'hagi de quedar cap. Ah, jo hi ha molta gent l'altre dia, perdonem, un grup... Ah, l'orgànica, l'orgànica. Ostres, l'orgànica, ara mateix, hi ha uns d'emergència, en el cas de cap. a la zona que jo vinc, a la d'Avesa, però n'hi ha per tot. Quan van dir que havien augmentat, que ja va ser un puntet allò de dir, hem augmentat... De 30 a 52. Correcte, a 52. Si tu ho divideixes... És un dia a la setmana. Correcte. El dia que fas peix... Correcte. Per tant, tu tens un dia a la setmana que ja t'ho salva. Ostres, que has de caminar una mica més. Bueno, mira, doncs surts allà abans als 10 del vespre, fas una mica el passeig, que ara s'està bé, que no estem a 15 de desembre. Enténem-me. ja ho sé que és un esforç Jordi però l'hem de fer, és el que hi ha tots volem que les coses funcionin i que hi hagi un bon medi ambient, que tot funcioni tots hi hem de col·laborar, el que no pot ser és anar allà i veure aquelles misèries que veus en els contenidors del carri va de llançar la gent tenim les dues vessants el que és el Sant Arcís antic, que també hi ha pisos que la gent ho confon és el barri de les casetes i els pisos de tota la vida doncs fem el port-a-port i això és un èxit això és un èxit i hi ha pisos no oblidem que hi ha pisos tothom a l'hora que ha de baixar baixa i quan s'acaba se recull a vegades en aquests pisos per exemple estic pensant en el carrer Colón doncs en aquests pisos la veïna dels baixos quan han passat potser agafa els sis o set covells i els entra dins en el replà i cadascú ja se l'agafa cap problema ara els contenidors intel·ligents és una altra història Que també en teniu, perquè també hi ha zones... Llavors tothom s'entreveix. I molt malament. Però ja et dic que aquests pobles, aquest que et dic, paguen el doble a l'any. I l'altre tema, ho dic perquè anem avançant, és el truet. A mi el nas, el nas perivistit, digueu-me, és a dir, el tema del truet i el pari Jordi Mera de la Mitjana... jo n'he fet algun article, anem parlant molt aquí la por que el clínic passi per davant del Trueta si el Trueta troba alguna cosa i a mi tota la gent que més o menys hi toca em deia si s'encalla d'alguna manera la por aquesta i llavors la gent que més o menys hi treballa amb aquestes coses em diu no, no serà així, no serà així es trobaran fórmules es trobaran fórmules Una fórmula que s'havia dit en el seu moment, i que potser s'està jugant, i que avui en el diari de Girona insinuen, és que els 10 milions d'indemnització, que en comptes de pagar-se el que farien, seria, diguem-ne, que donar pels talent perquè s'hi puguin edificar... sembla que finalment per un acord, diguem-ne, dels comuns, precisament, que de fet va venir un diputat de Barcelona perquè diputats del Parlament no en tenen, el Congrés sí, però el Parlament no, però curiosament el Congrés no en parla i el del Parlament que va venir David Cito deia, sembla que un acord dels comuns i del govern farien... que sortissin aquests 10 milions i que per tant, és a dir, no deixa de ser una expropiació, l'únic en comptes de pagar-t'ho que t'ho pagarien amb efectiu en comptes de pagar-t'ho amb tal vell i tot això. Per tant, això en certa manera m'adona la impressió de que a darrere d'aquí hi ha hagut molt de pensament polític. I això no m'acaba d'agradar. No m'acaba d'agradar, tampoc. Ja, però és que les coses s'han... O sigui, com... Parlem de veïns, els veïns, els senyors de veïns, sabem que van sortir precisament als anys 70 per lluitar contra, en aquells moments, que hi havia tantes mancances polítiques. Els ciutadans de veïns van sortir per això, no? Ara se suposa que tenim uns representants elegits democràticament i per tant els ciutadans de veïns no haurien de fer política que n'han de fer també perquè les coses estan com estan i per tant es veuen obligats a parlar de moltes coses que potser no caldria passar de parlar perquè no hi ha res que acabi de satisfet tothom, no? Però després poden organitzar les festes de barri poden organitzar activitats poden organitzar cursets poden organitzar moltes coses o vetllar perquè això es faci, no? Vull dir que això està molt bé, no? Però no hem d'oblidar que tenim una gent que hem votat i que hem votat democràticament, sigui a l'Ajuntament, sigui a la Diputació de la Generalitat, al Parlament, a la Generalitat, a Madrid, allà on sigui, no? Que han de prendre decisions, cony, han de prendre decisions. I es poden equivocar, evidentment que es poden equivocar, però els han de prendre les decisions, no? Clar, i perquè algú... independentment qui pugui estar d'acord amb determinades accions que puguin fer, de protesta contra el que sigui, però algú s'ha de mullar el cul i ha de prendre decisions. Això, per això és la política. Si no, no s'hi posin. Hola Marta. No, no, és que no ho sé. No, no, perquè no ho sé, no ho sé. No, no, el tema és molt clar, és evident que després de les grans discussions que hi ha hagut en els últims anys, el campus de salut, que hem de començar jo el primer a dir-ne no el nou troeta, sinó el campus de salut, això de portar el troeta Aquesta sempre és molt gironia. És un dels grans projectes de país, no de comarques gironies. És un dels grans projectes de país que tenim i, per tant, això no es pot encallar de cap de les maneres. Si es troben solucions, com que, per exemple, diguem-ne, hi hagi un acord, diguem-ne, de qui està en aquest moment en el govern de la Generalitat, i un dels partits que està a l'oposició, però que els hi dona suport com és els comuns, escolta, benvingut sigui, però potser llavors, diguem-ne, la pregunta és, i per què no s'arribava aquest acord un any abans, en comptes de permetre tota aquesta tensió que hi ha hagut, que és el que jo penso, eh? Per tant, com jo dic, hi ha una certa planificació. Hi ha un estudi que no t'agradava, perquè ho deies, això? Aquesta part política que no t'agradava, sí. Aquesta part política que he vingut a dir que no t'agradava, perquè... No, perquè si això s'ha pogut fer ara, s'hauria pogut fer fa un any, s'hauríem estalviat tots els problemes que hi ha hagut. És a dir, jo crec que no hi hagi... El desgast, això. No hi ha ningú, jo tampoc crec que hi hagi ningú que digui'm que tingui ganes de dir que el Parc Jordi Vilamitjana desaparegui, que no desapareixia, es traslladava i ells deien, sí, però ens el portàvem molt lluny. Jo ja ho entenc. Hi ha hagut tot un procés d'una certa crispació... Descidia llavors, sí, sí. i hi ha hagut jocs polítics perquè mentre el govern de la Generalitat del PSC tirava endavant i deia que es faria per exemple el grup municipal del PSC posava unes certes objeccions i ara després del que va dir això que avui s'anuncia llavors l'Ajuntament de Girona també ho ha d'acceptar i llavors ja deixeu-me fer un punt de demagogia que si no ja no seria jo després els mateixos que faran aquesta gestió diran que no hi ha habitatge a la ciutat de Girona perquè aquí es construïen uns blocs d'avies, una part dels quals eren d'habitatge social, que hem de començar a entendre el que vol dir habitatge social, que habitatge social vol dir habitatge per a joves i per a gent que, diguem-ne, que tingui la facultat. Aquest és un altre problema, no? Però és veritat també el que es queix en Sant Eugènia, sobretot a Can Givert, és a Sant Eugènia, Can Givert, és dels barris amb més densitat de població. Si ara han de venir a viure mil persones més, penseu que el cap de Can Givert ara s'ampliarà, però crec que arriba a atendre més de 30.000 persones. Llavors, és que no és solament això, sinó és tot el que envolta els que diuen que es tenia també parlava amb preocupació dels pisos que volem tirar endavant a la zona del Pont Major, que estem parlant també de, ara ho dic de memòria, però de cap a 400 pisos. A la zona de la destileria de Geronda, per entendre'ns. Cap al riu, d'allà cap al riu. les infraestructures et poso't aquí un bloc de pisos 300 pisos, més de mil persones però les infraestructures no avancen no són les mateixes tots necessitem el campus de salut però hem de mirar per exemple a Sant Arcís tenim blocs sencers que ara sembla que aquest govern d'ara ho està blocs sencers de la Saret i estan ocupats doncs comenceu a buidar comenceu a buidar i llavors a fer pisos socials d'aquí és veritat que ara vaig llegir que l'alcalde ja va dir que tot això s'arreglarà tot això s'arreglarà a veure, esperem-ho Veurem. És difícil amb la Sareb. Fa anys que se'n parli. Això és un dels casos més escandalosos d'aquest estat espanyol. Amb els calés que vam donar per rescatar els bancs desplegats de 60.000 milions. i llavors que aquests pisos vagin a passar per jugar... S'han assistent i un bloc sencers, eh? Bueno, són guesos que estan en mans d'aquell... Del banc dolent que es va fer allà, que es deia la SREP, però que fa negoci. Sí, sí, però l'hem pagat ja. I que ells estan fent negoci perquè estan permetent a grans fons d'inversió que comprin alguns preus... Quan això, el que potser s'hauria de fer, ja que ho ha pagat la ciutadania, ho hem pagat, doncs escolta, que passi a mans de la ciutadania. I de passió a comprar-ne un propel·legi als ajuntaments i els ajuntaments escutament. I milloraria molt, eh? Milloraria molt el parc d'habitatge, eh? Molt, eh? I a Sant Arxís tenim el campus de salut a tocar, potser en lloc de fer-ne 300, potser si en feu 100 i replegueu tots els blocs que tenim pels barris propers, també es podria plantejar, també ho podríem arreglar. A mi no m'ho ha preguntat, això, mireu. Els diuen que hi ha una solució. Feu menys pisos i aneu a arreglar els que tenim. Sí, sí, tens la pregunta. No, però aquest és un altre tema que tothom sap, el tema dels pisos de la Sareb s'ha de solucionar, perquè el gran problema és que la Sareb ni ha fet ni ha deixat fer. Els grans blocs de pisos, tu has dit, estan ocupats. A veure, jo ara no entraré a dir per qui estan ocupats, perquè és un altre tema. Però si a la gent, diguem-ne, si aquests pisos haguéssim posat en mans dels ajuntaments, els ajuntaments haguéssim fet lloguers socials, eh, pagant... Sí, pagant, pagant, pagant. Perquè, escolta, jo allò que alguna vegada he vist ara, aquests sindicats d'habitatge i coses així, que diuen exigim habitatge gratuït per tothom... Quina por, quina por, quina por. Comenci per casa, eh? A la meva escala tenim un pis social, d'habitatge social... que va comprar a l'Ajuntament de la Marta Madrenes, i jo estic encantada, ells paguen, ells paguen el seu lloguer, és un lloguer baix, però ells paguen, i jo estic encantadíssima, una família marroquina, totalment integrat, jo estic encantada, encantada. El tema és aquest, que tothom tingui allò, és a dir, hi ha d'haver-hi pisos socials, això és evident. És gratuït, no té valor. No, no té valor, és veritat, en tots els àmbits, eh? Sí, sí, perquè això del que s'hagi de viure perquè no tinc, hem de pagar-ho entre tots, doncs no, no, no, hi ha un moment que... No, és que no funciona així. Perquè arribarà que ens hauran de pujar més els impostos a nosaltres per poder pagar tot això. No, és una qüestió de dignitat, de persona, de valors, de responsabilitat. Sí, sí, sí. També el tema és gratuï per aquí perquè els nostres fills s'hauran d'espavilar i no... Sí, sí, sí. Pensant d'entendre que també que s'ha de pagar, que no han de... Les coses no han de ser exagerades ni tant de prendre el pèl, però que realment les coses han de tenir el valor que han de tenir i discutir-lo després, si cal, i veure si... Però així, gratuït, per què, per què, per què? Gent d'ajuntaments que ha hagut de negociar amb la Sareb es veu que és un... no, no, terrible algun qui va perdre moltes hores i que no t'en surt és igual podran anar allà ocupats o revendran o el que sigui però parlar facilitar-ho al final no sé si en van aconseguir algun però costa molt parlo de Llegostè que també tenim com tots aquests pobles està ple d'ocupacions sí, és clar hi ha alguns casos conflictius això és un altre tema aquest meló el podríem obrir un altre dia sí, sí, perquè avui se'ns acaba un temps però és evident que hi ha ocupacions ja vam fer en aquell moment la terminologia parlar d'ocupacions i ocupacions de l'incuencials n'hi ha moltes que són ocupacions necessàries i la màfia aquesta que et ven la clau ara et ven la clau i l'altre dia em van explicar que et venen l'empatronament Sí, sí. La clau i el duro, això. La clau i el duro. Sí, sí, sí, perquè, bueno, en aquest cas era una amiga de Barcelona, però que ella va comprar un altre pis, va posar de lloguer el seu, i quan l'inquilino va anar per d'allòs, ja n'hi havia en 25. I li va dir, i vostè què hi farà aquí? Diu, no, viure-hi, me'l acaben de llogar. No, és que ja n'hi ha en 25 que es compren aquest pis. El cas del pis de Josep Maria Margan, que tothom l'ha viscut, en tenia 13 d'empadronats a casa seva. És que potser nosaltres no ho sabem i en tenim d'empadronats a casa. Exacte, 13 d'empadronats. S'ha acabat bé, eh? Gràcies a Déu. Però bueno, està lluitant encara. Encara no ha recuperat el pis. No, no, sí, el pis el té ja. I el té amb unes despeses molt elevades perquè li han destrossat, però ell diu que ja el coneixeu fins al fons, eh? Sí, sí. És un meló que, com tu deies, Carme, oblidem el dia. Jo ara l'únic que em queda és donar-vos les gràcies per aquesta tertúlia tan animada que hem parlat de festa i de problemes. Hem parlat d'herbes i d'herbasses. Hem parlat una miqueta de tot, fins i tot del Troeta. Gràcies, Marta Collell. Gràcies, Joan Ventura. Gràcies, Carme Castell. Nosaltres, si tot va bé, tornem demà. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 2 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer. Els Mossos de Girona admeten preocupació per la violència gratuïta contra la policia per part de joves en incidents. La comissària i cap de la regió policial de Girona, Sílvia Catà, assenyala que estan analitzant els motius i concreta que habitualment són joves sense motiu els que s'enfronten contra els agents. La comissària també ha revelat que la lluita contra el cultiu de marihuana i les agressions sexuals són delictes contra els quals s'hi aboquen molts recursos policials. Girona doble els serveis de recollida d'escombraries i prepara una nova modificació del contracte de residus amb canvis a gran escala. Una mesura encara ha de resoldre les deficiències i l'acumulació de deixalles al costat dels contenidors que ha anat a més des de la implementació del nou model. El regidor d'Acció Climàtica, Sergi Cot, va concretar que aquest increment sortirà dels incompliments que s'han detectat els darrers mesos per part de l'empresa encarregada de la recollida. Música L'Ajuntament de Girona i l'UDG faran un estudi sobre l'ús del català a la ciutat a través de 500 enquestes a domicili. Un estudi amb l'objectiu d'impulsar la llengua a través de mesures concretes en aquells àmbits on no es parli o la gent no la conegui. L'estudi durarà un any durant el qual es faran unes 500 enquestes a domicili. Els participants s'escolliran de manera aleatòria. Un cop es coneguin els resultats de la diagnosi, l'Ajuntament impulsarà mesures per promoure el català allà on s'hagi detectat que hi ha deficiències. L'Ajuntament de Girona obre una nova convocatòria de beques d'allotjament en residències universitàries. Es tracta de dues ajudes d'allotjament per la residència de Girona que la companyia Ciresa té al carrer Mercè Rodoreda i tres per la residència ubicada a Barcelona. Totes les beques seran al 100% i les ajudes cobriran l'allotjament en habitacions dobles de la residència durant el període acadèmic del curs 25-26. El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 12 de juny. I en esports, el Girona B guanya a Badalona per 1-3 i encarrila l'eliminatòria per seguir lluitant per l'ascens a Segona Federació. Partit molt seriós d'un filial que amb els gols de Dauda, Justin i Minsu va aconseguir un resultat molt favorable de cara a la tornada que això sí, els locals van retallar cap al final. Per altra banda, el Bordils és campió de la Copa Catalana. El conjunt del Gerard Ferrerons es va imposar a l'Oargràcia de Sabadell per 33-30 al poliesportiu de Can Vidalet. I pel que fa el temps, dia avui anumulat i amb ambient una mica més suau, però que mantindrà les temperatures altes arribant als 28 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. L'Alternativa, el programa de rock que porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La Girona.