ExpoJove Girona: orientació acadèmica (batxillerat vs FP), pràctiques i burocràcia, i el repte del gènere a les STEM

Deixatera, pren paciència amb la consol que remudem regales, quan ens agafarà més del que vol. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall, i amb les cuares que d'entén, quants dies més té de res. tot l'espectacle de la gent. Nens d'Isclar no lo fixen d'agat, veïnes que un cop es passen em critiquen, gent llançant la brossa d'amagat i un dret tardat que amb un esborret no s'admira. La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Bon dia, entrem en temps de tertúlia de Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest dia 2 d'abril. Potser senten una mica de soroll de fons. És perquè avui no estem en els estudis d'Alcalé Balmes, sinó que estem al Palau de Fires de Girona, concretament a la inauguració de l'Expo Jova. L'Expo Jova, que durant 4 dies, aquest any a llarg d'un dia més, oferirà informació sobre el que és, diguem-ne, la formació després dels estudis obligatoris, per tant, oberta universitats, oberta centres de formació professional i de tot això de l'Express Jova i també de la situació que tenim ara mateix a la ciutat i el que ens vulguin en parlarem amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí al Palau de Fires de Girona. Senyora Anna Julià, molt bon dia, què tal? Hola, bon dia, molt bé, gràcies. La senyora Ana Julià, que és, ho diré malament, però en certa manera responsable de formació i comunicació de... Formació i innovació. Innovació. Sempre sabia que no era la paraula adequada, però també fa molt bona comunicació del Montessori Girona, és clar, acabem d'haver-ho de dir, no? Ho procurem. Montessori Girona, exacte, Montgri i Figueres. i mongrifigues, això va creixent. Moltes gràcies per ser aquí. També els hi donem a l'Anna Sala, directora de la biblioteca de Saldià de Ter. Què tal, com estàs? Hola, molt bé, moltes ganes d'estar aquí i veure aquest expò jove, jo és la primera vegada que vinc i veig molt i molt d'ambient i tot molt agradable. La veritat és que hi ha molt d'ambient i aquest any s'ha allargat un dia més, per tant l'ambient hi serà fins dissabte al matí. Saludem la tercera porta d'aquesta tertúlia, que és el senyor Toni Clèssies. Clèssies Comunicació, què tal, com estàs? Molt bon dia. Has deixat la gent tan jove encara més. Sí, efectivament. Diguem-ne, en aquesta taula i fora d'aquesta taula. Per tot arreu. Per tot arreu. Gràcies. Excepte tu i jo, per dir-ho d'alguna manera. Algú en deu haver fet, perquè segur que des de la teva empresa algun estant has treballat aquí. Aquí al cantó, al Col·legi de Parelladors. El Col·legi de Parelladors, que és un client teu de fa molt de temps. Escolteu, hem parlat a l'Expo Jove, podríem parlar, no? És un moment important. Jo ho dic per experiència pròpia, ja ha passat, però un moment important com la formació obligatòria s'acaba, llavors els nens i nenes, els nois i noies ja han d'aprendre la decisió si fer batxiller, si fer formació professional i aquí realment amb els estants que hi ha, aquest any s'ha allargat un dia més, és dimecres, dijous, divendres i dissabte al matí, hi ha més estants que mai, hi ha més instituts de totes les comarques gilmenes que venen, Més que mai l'any passat es va superar la babera de les 8.000 persones, per tant funciona i ara com veus tot això, en aquest moment s'està fent la passejada inaugural de les autoritats, diguem-ne, per als diferents estants, és un moment important? Com us ho plantegeu des del Montessori en aquest cas? Actualment les famílies, i jo crec que això es transmet als joves, tenen força clar que cal seguir estudiant. Mai com en aquests moments estarem preparats per continuar estudiant i treballant el cervell, treballant el rigor, etc. Per bé que sempre hi ha casos. que confirmen la regla i que necessita anar a treballar, anar al món laboral i després neigar-se, deixeu-m'ho dir així, de tornar a estudiar. Però així que globalment és un tema que està com molt palès. Hem de pensar que més d'un 80% dels joves a Catalunya i de fet arreu de l'Estat continuen algun tipus d'estudis, ja sigui informació professional com a universitari. I això és positiu. És positiu perquè vol dir que tota la societat s'està reforçant els coneixements, amb això la capacitat crítica, les habilitats, les competències, etc. Jo no dic que el món laboral no aporti també moltes competències, però fins i tot el sistema permet un tema de pràctiques, un tema de tocar la feina, etc. Per tant, cal treballar i cal tenir molta cura d'aquests moments entre els 14, 15, 16 anys per donar orientació, acompanyament. Nosaltres enfoquem, com deuen fer molts instituts i moltes escoles que tenen secundària en postobligatòria, convidant exalumnes, convidant persones que estan en el món laboral, que venen i els parlen de les diferents professions, els estudis també, quins requisits o quines signatures, quines àrees tenen els estudis. Oportunitats d'inserció laboral potser també, però jo crec que això és una cosa tan líquida que val més la pena enfocar-se, jo crec, amb la part més del que et fa il·lusió, allò que tu t'agradaria aprofundir, etcètera, no sé com ho veieu els altres. L'Anna, en aquest cas, hi deu estar-hi pensant, en aquest cas no com a directora de la biblioteca, sinó com a mare de família, amb nois una a Batxiller i l'altre a l'Eso. Sí, sí, genòfactivament, jo fins i tot pensava que potser demà o divendres vinc amb algun dels meus fills. Perquè és veritat que quan has d'estar tercer d'ESO i està en aquesta etapa que ja a quart has de triar més o menys quin camí enfoces si fas cap a batxillerat social, tecnològic, humanístic o científic. I aquesta decisió ja costa perquè són petits, venen de fer un segon o un tercer que fan tot, que no saben gaire com especialitzar-se. i és difícil, no? Jo recordo quan el meu gran va triar que va ser allò, mama, això no m'agrada, això tampoc... No, per Descartes, més que no pas perquè m'agrada, sinó, és a dir, jo no soc de física, no soc de tecnologia, no sé què, doncs només em queda aquest camí, no? Llavors, bueno, és un moment complicat i és veritat que les escoles i els instituts cada vegada hi ha més orientació en aquest sentit i ho agraeixes molt com a pare i també als alumnes, no? Però jo parlant amb el meu fill, amb mi amics o el meu fill, vam molt perduts i això és un moment, bueno... A ser un tema, veient una mica el que comentàveu i tot plegat, a mi m'adonen aquesta sensació que van molt perduts. Jo també tinc dues filles, perquè allà fa anys que han deixat els estudis, perquè allà estan treballant. i la sensació que van perduts, que no estiguin ben orientats, que m'imagino que és ben bé una sensació que també passa a la resta de la societat amb moltes coses. Però sí que els joves, jo els veig molt perduts amb els estudis. Abans, com que els estudis era pràcticament l'única cosa que et quedava després de fer la primària, i per anar-s'ho tenies que anar a estudiar o treballar directament, jo diria que ara Possiblement no tinguin gaire clar si aniran cap a una universitat, si és una universitat, si se'n van a formació professional, si ho faran a Girona, o ho faran a Barcelona, o ho faran a Vic. Jo diria que, evidentment, abans tot era, me'n vaig a Girona, perquè domés a la Universitat de Girona, i per tant, ara no, ara hi ha moltes més possibilitats. No sé, jo sí que penso que estan com molt més desorientats que abans, no? Jo crec que se'ls ha d'intentar... jo no sé si és l'entorn una mica que els encomanem, perquè moltes vegades l'entorn sembla que ens agradi crear situacions com molt dramàtiques, no? Passar la secundària, passar el batxillerat... Ostres, jo crec que si els nois i noies estan enfocats una mica, doncs... el rigor, el complir, aprofundir les matèries, no estudiar per als exàmens, no estudiar només per uns resultats, sinó per l'aprenentatge i pel gaudi d'aprendre. Aquí no ens hem de moure, els adults no ens hem de moure, no, que l'il·lusió d'aprendre. Penseu que estem en un país que els estudiants encara que optin en alguna cosa i després, de quart des o primer de xigarrat, vulguin fer un canvi, o sigui que ho permet, i a més a més, Tenim un requisell de signatures molt ampli, que l'important és la part procedimental que tu aprens en aquella matèria, és a dir, les tècniques d'estudi, no tècniques d'estudi com a un curset de tècniques d'estudi, sinó tu com te'n surts a l'hora de bordar. la preparació d'una matèria, el rigor, l'aprofundiment, la part crítica, i tot això, si ho fas en una matèria i després te n'adones que vols anar cap a una altra, el nostre sistema ho permet i no deixa que els estudiants, en un batxillerat, per exemple, al llarg del batxillerat, abandonin determinats àmbits perquè els obliga a arrossegar vuit i deu matèries, cosa que no passa en altres països, que amb quatre matèries representa que ja poden treure's un batxillerat i al millor han deixat la part de llengües, quan potser hi ha estudiants deixant de banda que tots necessitaran la part de llengua, per exemple. Si tu ets més científic, doncs també necessitaràs aquesta part. Per tant, jo crec que hem de desdramatitzar una mica i enfocar-nos més a la part procedimental i a la part competencial, que si tu l'adquireixes en una matèria i després resulta que no la fas, i és que resulta que no ha agafat dibuix, et prepares i agafes el dibuix tècnic al batxillerat i no l'havies agafat a quart. No sé si m'explico. Sí, sí, jo penso que també és això, que a vegades volem ja tenir-ho tot molt clar i no és així, i a vegades no passa res. Si t'equivoques, tornem a rectificar i no hi ha, que ho provem. Si no va bé, doncs sí, sí, però jo penso que hi ha també molta oferta, és veritat que hi ha molts de cicles de formació professional, de graus mitjà i superior, i aquesta oferta fa que està molt bé perquè tens molt a on escollir, però no també... Tens tant d'on escollir que a vegades costa focalitzar-te. Però molts d'aquests cicles entre ells també tenen transferència i comunicació i pots anar d'un a un altre, és a dir, d'un primer a un segon i llavors algunes assignatures fins i tot te'ls convaliden i és un aprenentatge que has fet també, no? Per tant... Clar, és que potser ens hem pensat que des de petits ho teníem tot controlat i cada pas i el que farem i el que faràs aquest estiu i el que faràs aquest... I no cal, ostres, l'assatge error, el rectificar, que no ho estem fent nosaltres, no? En el món adult, de rectificar constantment i de veure doncs tiro per aquí, tiro per allà, món de l'empresa... Quanta gent està treballant d'una cosa que no havia estudiat, no? i en el meu cas vaig estudiar formació professional de dinant industrial i des dels 17-18 anys em vaig incorporar de seguida al món del disseny de comunicació. I després sí que t'especialitza, si fas algun màster, etc. Però realment mai saps cap on et portarà la vida. Quants advocats estan exercint de gerents, quants enginyers estan fent també de directors d'organitzacions, que són perfils que van bé. Vull dir que no saps mai cap a un tirà. El que sí que és important jo penso que és la base. La base aquesta de tenir uns estudis que siguin llargs, que no siguin curts. Si és una FP, que sigui una FP completa, que no només sigui la part tècnica, sinó que també hi hagi la part humana. Això ho veiem molt a l'empresa. Aquells que d'alguna manera s'han format amb una part tècnica, però també humanista, tenen la ment més oberta, per entendre'ns, per poder desenvolupar la seva feina i no haurien de tancar-se amb la funció bàsica de la part tècnica. I això és molt important, tant a l'EFP, que penso que ha de ser així, com a la part de Grauja. Clar, perquè et venen amb una preparació, unes competències, amb una capacitat d'adaptació al canvi, flexibilitat, treball en equip i rigor d'anar a fons. Que això, el recorregut que hagis fet, ja t'ha servit per arribar aquí. Per tant, jo als joves els diria, això està molt bé que hi hagi oferta, que se la mirin, i de manera autònoma que es cullin, no?, perquè aquí la família jo crec que ha de permetre que els joves siguin ells els que s'informin, que demanin, que se'ls pot acompanyar, eh?, trobo fantàstic i tenir sobre taules sobre el tema, però ells han de veure que és una decisió que prendran, però que tampoc se'ls va la vida en aquesta decisió, no?, tampoc els va la vida. Ara m'heu donat, tant en Toni com tu com l'Anna, de fet m'heu donat pas a dues. En Toni ha parlat d'una certa desorientació. Jo crec que quan arribàvem a aquestes edats abans i ara, desorientats ja estàvem. La diferència és que abans no hi havia tantes possibilitats, tants camins oberts. gairebé la decisió, parlo d'una perspectiva d'una persona de més de 60 anys. Aquella època, quan acabaves, diguem-ne, els estudis, jo encara sóc dels de batxiller elemental, eh, que això, hi ha gent que ja no deu saber ni... ni exactament a què és, no? Quedava el tema aquell de dir, batxiller on treballar, pràcticament, eh, era aquest, no? La pregunta que us volia fer els tres, ¿estan desorientats els nois o estem desorientats els pares? Sí, els pares, suposo que a la verse... I això em dóna pas, perdona, al que tu ja has insinuat, és a dir, qui ha de decidir, els nois o els pares? Jo crec que han de ser els nois. Han de decidir els nois. Jo també penso que els pares. Segur. Sí, segur. Jo crec que la pressió tant de pares com de la societat en general, com de tot, és forta, eh?, pels nanos i les nenes d'aquestes edats. Justament nosaltres, jo crec que hem de fer aquest contrapunt de dir, escolta'm tranquil, agafa una cosa que vegis que et pot agradar, que més o menys les assignatures que hi ha són les que tu has gaudit més o t'han semblat de més bon passant, al sentit que t'ha valgut més la pena dedicar-hi estona, sacrifici i tal, i t'interessa més aprofundir i bàsic amb això. I tot això és un aprenentatge que tindràs i després ja veuràs. Per tant, és el nostre rol no afegir pressió, no? i continues amb la teva vida normal, si feies esport continues fent esport, si feies música continues fent música, no pel fet de fer gratxillerat s'acaba el món o no pel fet de fer... Jo crec que els socis han deixat la porta oberta a escollir el que vulguin o el que creguin. i que en cap moment portar-se cap a una carrera concreta, sigui per tradició familiar, sigui per èxit professional, sigui per remuneració econòmica, mai, mai, mai. Qui fa això s'equivoca molt, molt, molt, perquè pot frustrar tranquil·lament el nano per anys, per vida, en aquest sentit. i tornar el nano o la nena a recuperar una il·lusió. Una vegada ja has estudiat una carrera i t'has format en una carrera, pot ser difícil de perdre. Hi ha molta pressió, ara em ve al cap. La típica pressió que reben estudiants brillants, que reben pressió per estudiar Medicina. Estava pensant el mateix. I tu volia preguntar, no sé si tu des del món educatiu, perquè jo com a mare això ho veig molt, i pensava a veure si ell que ho viu des de l'escola o de l'institut també ho veu. Nosaltres fugim moltíssim d'això. Però sí que és cert que la societat, o pots fer enginyeria, o matemàtiques, o pots fer un doble grau. I tu que pots fer-ho? A veure, no. I d'altra banda, això està donant uns resultats dolents, perquè molts perfils, això ja he dit des del món de la medicina i des dels residents i tal, s'enqueixen. Tenim alumnes brillants, acadèmicament, però potser els falta algunes competències que nois i noies que ho desitjaven però que no han pogut entrar potser les haurien tingut. Per tant, és un exemple, és una caricatura, eh? Però sí que... El que va ser director del grau de medicina, bueno, del grau de la carrera de Medicina a la Universitat de Girona, un dia feia unes consideracions que eren, com a mi, curioses. Deia que ell que preferia abans que estudiants de 10, preferia, diguem-ne, persones que volguessin ser metges. I ho explicava d'una manera molt clara, en el sentit de dir que altes notes que deriven especialitats que són bàsicament només lucratives, que això no és el que necessita la medicina, sinó necessita gent que tingui ganes d'ajudar l'altra gent a l'especialitat que tingui, però d'una manera, no? Però és la pressió aquella, la sensació. S'ha trencat, és una pregunta dirigida a l'Anna Julià, s'ha trencat la cosa aquella que havies d'estudiar batxiller i havies d'anar a la universitat necessàriament. És a dir, la majoria de gent que feia batxiller es volia adreçar per anar a la universitat. Ara s'han obert cicles formatius diferents, però encara hi ha la pressió aquella de la universitat. Com ho veus? Home, jo crec que les dades d'ampliabilitat que donen la formació professional i dels resultats i tot això estan guanyant, estan imposant i s'està, a poc a poc, però jo crec que sí que s'està obrint camí al prestigi però crec que encara cal més recorregut perquè aquesta formació professional tingui encara més qualitat i més prestigi. Però jo crec que justament aquí a Girona tenim centres molt bons, amb molt rigor, que estan posicionant molt bé i que per tant això arriba als joves que senten una vocació. I això de retruc arriba a les famílies que pensen, és que hem anat a portes obertes i és que està molt ben muntat i a part un grau pot donar-te accés després de la universitat. Per exemple, si optes per el grau mig i després el grau superior A nosaltres, en el nostre entorn, és cert que les famílies encara i els estudiants apunten molt a fer el batxillerat, a completar el batxillerat, sense descartar que a l'hora d'escollir un grau, si troben un grau superior que els interessi, en lloc d'anar a fer un grau universitari, vagin a aquest grau superior. Però de moment nosaltres, en el nostre entorn, encara la majoria desitja anar a la universitat, però sí que es detecta un canvi de cultura, una mica de canvi de paradigma i això és per una banda mèrit d'alguns centres de formació professional que ho treballen molt bé i per altra banda la part que dic que la societat necessita tenir bons professionals que apliquin bé els estris que dissenyen els enginyers i que facin un bon manteniment i que realment coses de qualitat i que es recuperin determinats oficis Realment és això, jo diria que hi ha una sensació de represtigi de la formació professional, amb l'AFP Dual també, i que si parlem del sector empresarial, els sectors cambers de comès, empreses, indústries, serveis, etc. necessiten molta gent que tingui coneixement d'aquelles feines concretes, que realment la majoria d'aquestes feines no és necessari tenir un grau superior, sinó que amb un grau mitjà en fan suficient i de sobres. Moltes vegades parlo d'operaris de processos, parlo de serveis d'hostaleria, que pensem que allà es col·loca una gran part de la gent, una vegada té l'edat de treballar. I realment jo diria que sí, que sí, que hi ha aquesta sensació de represtigi de la formació professional, que abans era com una sortida, una segona sortida, allò que no val cap a FP, per entendre's, no? Jo estic d'acord amb vosaltres que és veritat que hi ha hagut un replantejament i un represtigi d'aquesta formació professional, però crec que encara ens falta amb els graus de cicle mitjà. És a dir, jo crec que amb els graus de cicle superior tothom té bastant clar que és veritat que estan en una situació no com a universitat, però quasi en paral·lel perquè hi ha molta gent que acaba batxillerat i va fer un cicle de grau superior i que té tant o millor nota per poder accedir a la universitat i tal, però jo crec que falta un punt amb els de grau mitjà. Jo crec que és aquí on hauríem de treballar o des del departament o des del nivell també de les escoles i com a família, com a societat, cap als de grau mitjà. Encara li falta un... crec... Parlo com a família, perquè jo no estic en el món educatiu, ja ho sabeu, i parlo com a... No és que t'hagi portat, diguem-ne, com a presentadora de les famílies... No, com a experta de res, només com a anassala, vull dir que... Però tu t'hi trobes ara només amb fills. Amb fills, exacte. I sents les converses de pares, és a dir, tothom amb cicle de grau mitjat... Li queda com un... Sí, però no és com el grau superior, que jo sí que veig que quan acabes vetxillerat ningú l'importa i tothom... Si el meu fill va fer un grau superior perfecte, vull dir, és una alternativa tant o més vàlida que l'universitat, però grau mitjà encara queda com un punt. Jo crec que hem de treballar encara una mica més a donar més prestigi als graus de cicle mitjà. El que passa que aquí hi ha, diguem-ne, un tema que segurament és la pròpia societat que l'hem fet. És a dir, durant molts anys semblava que si estudiaves i no anaves a la universitat et quedaves curt, no? Hi havia gent que no ho feia, segurament, i és una pregunta en el Montessori, molta de la gent que acaba batxillerat segurament que ho fa perquè vol anar a la universitat. Si ho mirem personalment seria així, suposo que més que... que la gent que fa batxillerat sembla que estigui més encarada. I llavors el que deia, aquesta manca de prestigi, però ara dona la casualitat que el que ens estan dient és tot això que tothom entengui. Sobren entre cometes universitaris, falta gent que vulgui fer un altre tipus de feina per la qual potser no es necessita una formació universitària. Però esclar, això des del punt de vista de la família, A vegades costa la idea de dir, no és que avui que vagi a la universitat, hi ha vegades que la universitat troba el seu món i n'hi ha d'altres que se n'adonen que no necessàriament aquell és el seu món. És el que diu l'Anna, que en el moment en què es digués a dir, no anés a la universitat, però com a mínim el batxillerat tingue'l, és la frase. tant el moment en què s'equipari una mica el rigor o, escolta'm, o s'unifiqui, perquè jo penso que les competències i habilitats que necessites per encarar un grau superior per després anar o no a la universitat està molt bé que tots els estudiants que aniran a la universitat també els adquireixin, per tant segurament que el model de secundària i de batxillerat també hauria d'incloure continguts i aspectes competencials i treballar recursos no pràctics perquè els estudiants no siguin només simplement doncs tan acadèmic, o sigui que tinguin també aquesta vessant de tal manera que pràcticament la diferència vingui més endavant i com dius tu quedarà més prestigiat aquest grau mig però és que realment el batxillerat també quedarà més prestigiat si és un batxillerat que està molt bé el batxillerat d'aquí. Jo ja ho he dit i crec que és un batxillerat de molta qualitat perquè te dona una preparació molt bona amb tots els aspectes que hem comentat. Però encara seria millor que aquest batxillerat permeti als estudiants també fer pràctiques a les empreses i tenir aquesta faceta. És a dir que hauria d'anar bidireccional, una mica la transferència. Nosaltres ho procurem en els de quart, De secundària ja tenim convenis i tenim una proposta de curs d'estiu que és pràctica l'empresa. Però clar, tres setmanes, quatre. Després l'assignatura d'experiència a l'empresa de la Batxillerat ha quedat allà com una mica anecdòtica i segurament que aquí també hi hauríem de treballar perquè guanyaríem els dos, guanyarien els de Batxillerat i guanyarien els de formació professional. En el nostre cas ens venen nens i nenes a fer pràctiques. És veritat, ens venen més de la universitat, de la facultat de publicitat i relacions públiques, que no pas de batxillerat. Ens ha vingut alguna vegada de batxillerat, però sí que és més difícil per la dimensió de la nostra empresa. És una empresa molt petita i per tant situar algú administratiu o situar algú que no estigui bé molt relacionat amb la nostra professió. En canvi, des de publicitat o relacions públiques, a l'escola o a l'hot, o dels oficis. Aquesta gent de seguida queda ben molt fàcil que puguin tenir una sortida de fer pràctiques reals i sèries. Jo us demanarem un lloc per portar algun estudiant a ajudar. Nosaltres fa uns anys, ja fa bastants anys, amb una visita d'escoles que vam fer a Suècia, de tant en tant sortíem i vam veure tota l'escola i vam dir que els de primer i segon de secundària no hi són perquè tot aquest mes estan a pràctiques a l'empresa. 12-13 anys. Clar que és una moguda, permeteu-m'ho dir així, per a l'empresa que cull, però per als nens que, als adolescents, el que volen és fer un servei, sentir-se útils. llavors estaran més preparats per prendre decisions. Sí, també, ara jo estava pensant en tot això que deia de les pràctiques a l'empresa i clar, jo penso que també, sobretot amb els de Batxillerat, hi ha dos handicaps. Un, que les pràctiques a l'empresa s'han de fer a l'estiu, de primer a segon, que és quan han de fer també el treball de recerca. Correcte. Vull dir que, clar, molts estan focalitzats amb el treball de recerca i no poden fer les dues coses. I llavors, que jo recordo que L'oferta d'empreses que hi ha tampoc és la majoria, jo ara recordo que era a Banyoles, estic parlant era a Biblioteca de Banyoles, Ràdio Banyoles, l'Ajuntament, que eren empreses públiques perquè hi havia molt poca oferta d'empreses privades on els estudiants abatxellats poguessin anar a fer pràctiques reals. Tenies molt clar, el Consell Esportiu, moltes eren preses públics... Era feina d'altres àmbits que no són... Exacte, que et costava molt trobar un lloc on tu diguessis que, sobretot, potser els perfils més... si volies fer... No hi havia cap empresa que m'agradaria anar a fer pràctiques d'informàtica, de mecànica. L'oferta és molt limitada. el que els instituts poden aconseguir, no? A més, això va bé perquè et substitueix una mica la figura de l'aprenent. Que, en aquest sentit, l'aprenentatge a vegades te'l pots arribar a quedar. O a vegades potser li he trucat jo al cap de dos anys i dic, escolta'm, què estàs fent? En aquell moment no el necessitaves, però potser ara necessites algun professional i també agafes d'aquesta bossa, no? Sí que jo, com a empresa, tinc una queixa bastant important, que és que la burocratització del sistema s'ha accentuat tant que si en aquell període de temps jo com a empresa vaig molt de bòlit, no agafo cap pràctica. O sigui, no agafem cap pràctica, sempre em veu al revés. Perquè nosaltres la figura de l'aprenent l'entenem com una figura d'incorporació a l'equip, no una persona que ens farà recadus, per entendre's. Jo per tenir una persona que m'ha de fer recadus no la vull, perquè no em cal, no ens cal. Necessitem una persona que li puguis dedicar temps, que li puguis fer fàcil la introducció a l'empresa, ara hem de pagar la part de seguretat social... Hi ha tota una sèrie de coses que diuen, escolta, però què esteu fent? Esteu ben bé al revés, esteu frenant que l'empresa petit i mitjana, que no té recursos administratius per dedicar persones a fer tot això... És una feinada, és una feinada. No ho fem, no ho fem. Sí, sí. O sigui, això ens ha frenat, eh, nosaltres, ens ha frenat molt seriosament. Abans... Nosaltres també, eh. Sempre teníem dues persones, mai sumades, sinó en diferents períodes de l'any, sempre, ara mai, i quasi mai, quasi mai. Abans us anava a dir, permeteu-me que faci una pregunta de boom, perquè hi volia treure la figura de l'aprenent, per dir-ho d'alguna manera. La sensació, jo a l'empresa també l'he tinguda, quan tens alumnes de batxillerat que et venen, les condicions amb les que poden venir i que a vegades et posen i que venen marcades, diguem-ne, pel departament, són tan complexes que no... Clar, jo, per exemple, en un diari tenir alumnes en aquell moment, ara ha canviat molt. Des de les 10 a les 12, o a la una, no et servia. I la sensació és aquesta, no? La burocràcia, la figura de l'aprenent, és molt complicada, hi ha empreses que en necessitarien, perquè en aquests moments no sé si falten excessius enginyers, que en falten, segur que sí, però per exemple, el que falten són lampistes, el que falten són paletes, el que falten són manobres, gent que fa manteniment, i el problema és que aquesta gent que avances I a més hi ha un altre tema que ara potser quedarà malament de dir-ho, però vull dir, me'n vaig a la formació dual. La formació dual ha acabat siguin per aquella gent que la tiraves cap allà perquè veies que no tenia voluntats o no tenia capacitat per un determinat tipus de coses, no? i la sensació és que s'ha burocratitzat, és una paraula que utilitzem molt més del que tocaria i que segurament s'aplica en menys sentit comú del que caldria. Jo crec que el muntatge de les pràctiques és complicadíssim, o sigui que has de tenir l'edat exacta com si fos un treballador i ha d'estar donat d'alta. Des del gener del 24 tothom ha estat donat d'alta, per tant el conveni aquest ha de ser una cosa que ja era una cosa rellevant, el conveni, per confirmar que les feia, s'ha complicat i les empreses tenim el problema que encara que vulguis ja vas que literalment no pots i deixant de banda que després ha portat a l'altre extrem des del punt de vista de l'estudiant també a vegades hi ha estudiants que estan fent pràctiques estan resolent temes que ja no els correspondria de pràctiques i és quasi una feina no remunerada que a altres països està remunerat de fet a la majoria i sí, sí, s'hauria de fer una revisada d'això perquè si no les empreses perden les ganes i si no ho fas i poses el tutor i fas un seguiment i és positiu i els estudiants les valoren sempre molt bé, no sé, vosaltres no? Queden encantats. Però, clar, és una paperassa i he tingut tot perfecte i al termini. Hem d'aconseguir flexibilitzar-ho. Vaig estar fa dos o tres setmanes a Figueres amb una xerrada sobre aquest tema, del programa PICE del govern espanyol, que és un programa que està a Danassos, i que et donen 5.000 euros per contractar una persona durant un període com a mínim de 6 mesos, correcte? Ara hi ha diferents empresaris, això era la fira que allà treballem, és una fira d'ocupació, aquí va molta gent, que hi van sobretot nanos de 16 a 29 anys que, que ets quasi segur, no es reintrodueixen al projecte estudiar i a projectes educatius, sinó que allà busquen feina, no? Hi ha molta oferta de treball. I una de les conferències era aquesta. Hi explicaven tot el procediment i és complicadíssim. És complicadíssim. A part d'això, dic que t'assegura que aquests 5.000 euros els cobraràs, perquè, depèn de la demanda, pot ser que tu tinguis l'estudiant, però com que la demanda ha sigut superior, no t'ho diguin fins al final, que te diguin. Escolta'm. Hi ha tota una sèrie d'empreses, que són 25, que sí que s'ha pogut subvencionar amb aquests 5.000 euros per la teva. Ja hi havia casos concrets que els hi havia passat, i ara dius allà, si m'estàs donant un incentiu... L'algoritme s'està desordenat, no, el procediment? Vull dir que és bastant complicat. Aquí a l'Expo Jove hi ha pràcticament totes les universitats, però també hi ha graus de mecànica, graus de agents rurals, Mossos... És a dir, s'ha diversificat molt, diguem-ne, tota l'oferta. Deixa'm fer una pregunta complicada. Els joves que, diguem-ne, que estan a la cruïlla, que han de triar, tenen dret a equivocar-se? És a dir... Es poden equivocar, és a dir, que es poden equivocar és evident perquè ho fa, però tenen dret a equivocar-se, els hi hem de donar el dret a equivocar-se, a pensar que una cosa els agradarà i que després no necessàriament sigui així. Comentàvem fa un moment, és fonamental, i si no s'han equivocat fins aleshores, aprofitem aquesta vinentesa per equivocar-se, perquè és que s'han d'equivocar. Encara que es puguin equivocar i que s'hagin d'equivocar, al millor amb els estudis no s'equivocaran, però han d'acometre algun altre tipus d'errades, això no treu. que hagin de ser, hagin de complir. De dir, t'has apuntat aquí, ho has escollit tu, doncs ara acabem això, mirem a veure això, quina transparència podem fer cap als altres estudis, etcètera, no? Però equivocar-se, i tant que sí, ho hem comentat, però és que és important que segueixin assumint responsabilitats i que no ens pensem que ja són grans. Fet aquest dit abans que han d'escollir ells, ells no són grans encara, el seu cervell encara no està madur, o sigui, recordem-ho, 24, 25 anys, la maduresa. Però en el procés per madurar una de les coses que has de fer és equivocar-te i força, sovint. Per què? Per tenir cintura, per rectificar, etc. Però és molt important que les famílies sàpiguen que d'acord, no t'agrada això, d'acord, però ara què faràs? És a dir, d'aquí final de curs doncs ho continues, treus les millors notes que puguis, perquè puguis entrar en un altre de lo que tu vols, et prepares, però que ell tiri del carro. i nosaltres exigir això. Resulta que hi ha una possibilitat d'anar a treballar perquè no, no perquè opto per treballar, doncs a treballar. El que no pot ser és que estiguin allò fent de ninis, no? I això sí que és delicat, això sí que és delicat, no? Tenir un jove, un adolescent, perquè són adolescents encara, adolescents i joves, que amb l'excusa que no m'ha agradat estic a casa. Això sí que, jo crec que és a tota costa. És a dir, no, alguna feina trobaràs i busca i els hem d'acompanyar. Si el noi l'hem, o sigui, ha desenvolupat un nivell d'autonomia, i si no l'ha desenvolupat, t'acompanyarà una mica més. Però no t'equivoquis, ell encara està sota el teu paraigües i fins que tingui 24 o 25 anys tu ets responsable perquè el seu cervell no està madur. Per tant, sobretot les famílies, és aquest equilibri entre tu esculls, però jo t'acompanyo i jo t'exigeixo. T'acompanyo i t'exigeixo, no t'ho permetré tot. Jo com deia si tenen dret a equivocar-se mirava també la cara de l'Anna Sala, que ella em penso que diu, sí, deuen tenir dret, però millor que no s'equivoquin els meus. Home, sí, no, no, jo penso que dret sí i no, perquè el que dèiem abans, molts hem fet carreres que al final ens hem acabat dedicant al que hem estudiat, i potser ja el teníem. una mica assumit. La primera carrera que vaig fer va ser a Història. Jo també tenia bastant clar que d'Història no m'hi podria dedicar gaire. M'he dedicat al món de les biblioteques perquè vaig fer una segona carrera que me va portar cap aquí. Jo penso que això sí que el dret a equivocar-nos el tenim, però també estic molt d'acord amb el que deia l'Anna, que és a dir, tu fas la teva primera tria i aquesta t'has de comprometre, llavors, que no te va bé, doncs acaba, que ahir començarà una altra. Fes els camins que vulguis, però el que facis ho facis amb responsabilitat. I això és molt important. Passa que sí que és veritat que en aquesta edat es veu gent que ho té molt clar, que té molt clar quin és el seu futur i cap allà on vol anar, i gent que no ho té res clar. Llavors això genera... Mira... Hi ha estudiants que no ho tenen gens clar, però el que tenen clar és que han assolit un nivell de responsabilitat i que el que decideixin ho tiraran fins al final. Una frase que fan servir els tutors corienten és, tu no tens clar el que vols fer. Necessites tenir-ho clar per estar motivat per treballar, per rendir el màxim, etc? Sí, ho necessito, perquè si no, no tal, doncs a veure, anem a veure. Coneixem aquest que no sé què, parlarem amb aquest exalumne que no sé quantos, mirem això, no sé què, però hi ha estudiants que els hi dius, però tu, com que no has de decidir res encara, el fet de no tenir-ho clar t'incomoda per tu rendir el màxim? Ah, no, no, jo vaig fent el màxim. Ja hi és, aquest perfil, també, perquè pel nivell de responsabilitat assolit, perquè ja sap que tard o d'hora les coses ja s'hi aniran endreçant, igualment no necessita prendre les decisions. I què, què vols fer, què vols fer? És que encara no... O sigui, volem adelantar moltes coses. Això es veu molt clar a la selectivitat i al segon de batxillerat. Tenen molt de temps, però hi ha estudiant que necessitarà que ens asseiem, que l'acompanyem, que anem a provar, que mira que coneixem aquest parent que està jove, només a parlar amb ell. Però hi ha altres que no, que han assolit un nivell d'autonomia, de responsabilitat, que escolta, me tiro i donaré el màxim, no sigui que vulguin entrar després d'un grau i per culpa de no haver donat el màxim no hi puc entrar, per exemple. Jo m'he quedat parat amb una cosa que has dit, que és el tema de la maduresa, que no arriba fins als 24 o 25 anys. Jo em pensava que la maduresa, més o menys, estava entre els 18 i els 20. Bueno, és discutible. N'hi ha que no hi ha madures mai avui. Tenim tota la vida per madurar i seguirem madurant. Segur, segur. Està en aquest nivell. O sigui, està als 24 o 25 anys. Sobretot si parlem de la maduresa de les funcions executives, que és la part més jove, que correspon a la FEM des de la part més jove del cervell, per tant menys primitiva. A la neurociència està tothom d'acord amb que aquesta maduració es situa entre els 24 i 25 anys i des d'aquesta zona del cervell Tenim el control inhibitori, el control de tensió, la planificació, és a dir, que si ara faig això passarà això altre. Per això a vegades sembla que els joves no són conscients que una cosa els pot portar una repercussió d'una cosa, perquè aquesta anticipació és senyal de maduresa i això ho tenim progressivament, perquè això no és d'avui per demà, lògicament. Però la flexibilitat cognitiva, la memòria de treball, tot això, el nivell de maduresa es considera que fins als 24-25 que després ho podem seguir treballant, però amb més dificultat. Doncs tu Jordi, recordes que la nostra maduresa, suposo, amb temes tan importants com tenir fills, o casar-se, o que són definitius, entre cometes, no? La nostra època estava situada, més o menys, entre els 20, 20, 21, 22, 23, una gran majoria, una gran majoria, i llavors la resta sí que és veritat que se situaven ja cap als 24, 25, 26, però hi havia bastanta gent que es faria amb decisions d'aquest tipus. Però segurament que havien pres altres decisions prèviament de manera autònoma, perquè els pares no tenien tant de temps per estar tan pendents. Que van marxar de casa abans, que van posar-se en un mercat laboral... Per exemple, el mercat laboral, però com a mínim està més lliures i no tenir tots els pares allà conduint, conduint, conduint, com passa ara, no? Per això he de dir que si els pares hi són, que està molt bé, que sigui per donar aquest marge d'autonomia, però també per dir eh, el que facis ho faràs i fins al final i amb rigor i amb responsabilitats. Si cas ens canviarem i si no, doncs treballaràs. Ho dic en aquest sentit, perquè si no... Ni una cosa ni l'altra, no pot ser. Ni treballar ni estudiar és això. I aquí l'expo jove, aquí han de venir els nois, o han de venir els pares, o han de venir plegats. Que ric perquè l'Anna... Poden venir junts i separats. No veig cap pare, jo, eh, de moment. No, perquè avui... Ni mare. Avui hi ha d'instituts, em sembla. Però tu pots dir, fes un bol i el que miris i tal, després m'ho dius i anem a veure junts, no? Com allò d'anar a comprar roba? Ves-te a mirar a tal, però abans de comprar-te a tal anem a mirar plegats a veure si em sembla correcte o no el que et vols comprar. Jo diria que aquests salons no estan plantejats en cap moment a nivell de comunicació i de públic objectiu en els pares. Vull dir que això és una bona idea, que no estaria pas gens malament que hi haguessin activitats o un dia, que allò és que diguessis, mira, els dissabtes, escolta, el dia per vindre amb família o per vindre amb tothom. Vull dir que no estaria pas gens malament. Jo suposo que està encarat a tots, no? A pares i a joves i adolescents. No se'ls veu, eh? Jo no n'he vist mai. Jo sóc a l'ensenyament de Barcelona, per qüestions professionals, o aquí, i no n'he vist. No sé si en el programa d'activitats hi ha algun dia, alguna xerrada, alguna jornada... Que els joves estiguin sols entre ells, parlant amb aquestes persones que són adults de cada un dels estats, interaccionant, fent preguntes i tot això està bé. Si haguessin pares, el que estaria a prop del mostrador preguntant seria el pare i el nen estaria... El noi ja està bé, jo penso. Jo penso que està bé. Però també està bé que hi hagi una... Sí, és que estem usurpant constantment els pares la seva, no? Què dius, Anna? Sí, no, no, estic d'acord, eh, perquè jo he dit que jo vindria, però no sé si el meu fill voldrà venir, eh, vull dir que... Amb tu. Amb tu a mi, exacte. I aquesta és l'altra. Que t'ho expliqui. És que si, no?, que t'ho expliqui, eh... Sí, sí, sí, per això et dic que vull dir que igual, ho he dit molt ràpid que vindria, però ja, ahir quan l'hi vaig dir, em diu, bueno, ja ho veurem, eh, en quina hora, no sé què, dic avui. I que no ho vaig veure molt interessat de moment. També estem parlant de tercer desot, però que encara de moment no li toca cap tria important. Que vagi fent, no? Exacte. Que vagi fent. Parlant d'això ja per als que són una mica més grans, tu abans Toni deia que tenia ganes de parlar, no? Vull dir, la cosa aquella que he vist que parlàvem un moment amb l'Anna Julià, no? El tema allò de dir de les carreres tècniques, la... L'excés de les dones, que sembla que s'ha avançat i que anem millorant, però que encara no acaba de... No, no. O sigui, en carreres tècniques, com serien enginyeries, bueno, arquitectura cada vegada més. Ja estem a 50%, em sembla. I medicina, que no és tècnica, sinó sanitària. Tot el que és enginyeria, el que pot ser informàtica, tot això sembla que hi hagi una no atracció exponencial. perquè per estudiar aquest tipus de carrera, sí que és veritat que des de la universitat politècnica, des dels col·legis professionals, etc, cada vegada, ja des de fa anys, s'estan fent accions, anant als instituts, explicant a les noies la importància que hi hagi aquesta quota femenina, precisament perquè si no hi ha aquesta quota femenina, evidentment tot es pensa des d'una visió més... L'Anna per això tenia el seu discurs aquí. Jo crec que som una mica hipòcrites, és a dir, les facultats fan la seva feina, ells volen que hi hagi els experts també, li comentava avui mateix, tenim una persona parlant a l'escola amb els de Tercer Desu, justament enfocat una mica aquí, però tota la resta de missatges que reben les noies socials, mitjans, models, referents, sèries, pel·lícules, anuncis publicitaris, tot és Encara, i fins i tot aquí, em sembla una mica marxa enrere, amb els crancs, models que són de noia, de dona, que són molt incompatibles amb treballar en una enginyeria, arremangar-se, posar-se a treballar en una màquina, a tocar ordinador, perquè tots els models i referents estètics que se'ls està donant és no, no. Permeteu-me l'expressió, vull dir, mira a mi no em toquis, i aquí està la teva estètica, les ungles, no sé què, com vols entrar en un laboratori, remenar amb aquestes ungles, com vols tocar un ordinador amb aquesta... Jo estic una mica enfadada o disgustada i nosaltres tenim a l'escola molts ex-alumnes que són enginyeres, noies, la meva pròpia filla és enginyera, però crec que han de fer una anàcontracorrent que sembla que siguin. Llavors ja pots anar fent per una banda aquest discurs, per si per l'altra els estàs posant. doncs models, estudiar física, estudiar meteorologia, si ets una dona, bueno, però sigues una dona, però vaja, els talons d'agulla aquests que sobretot no faltin, no sigui que sembli que perquè estudies meteorologia no ets prou femení, física, no? Ho has d'anar deixant molt clar, ostres caram, potser aquí jo sí que m'ho he anada amb això. Sí, és veritat, els referents que hi ha no són els millors perquè les nenes puguin anar tirant aquestes carreres tecnològiques. Referents i pressió social. I pressió social, totalment. I pressió estètica i d'un rol. Sí, sí, no, no, perquè cada vegada els vídeos de TikTok, Instagram, van que si les cares, que si el maquillatge, que si les rutines, que si no sé què, clar, tot això no incentiva a que puguis dedicar-te... A remengar-te, desmuntar un ordinador. Exacte. La societat ha anat cap a una sexualització molt alta, amb imatges de les nenes. Evidentment no enfoca cap a una enginyeria, enfoca cap a altres espais. I que es preparin perquè la que s'hi posin passarà com a medicina. Exacte, és el que anava a dir, perquè era el canvi de medicina. És molt més femení que no pas masculí. Vull dir, jo conec un munt de nenes, gairebé tot nenes, que volen fer medicina. És que no hi haurà mitjans per anar al revés. En general, les carreres de ciències són molt més femenines que no pas les tecnològiques. És a dir, això també hi és aquest perfil que dius no tindria que ser, però social i científic és femení, tecnològic és masculí. Ja quan fan la tria tercer quart d'ESO, Ja és una mica així, és curiós. Comunicació, publicitat, disseny, també és femení. La tendència és totalment femení, el periodisme fins i tot també. Però això ja no és d'ara, des de fa molts anys. Anava a dir que les redaccions estan plenes i ara les redaccions ja... Algunes ja no existeixen, però el tant per cent de periodistes dones és més alt que el de periodistes homes. Posa que encara no ha arribat en els llocs de decisió, també és veritat. Jo crec que estem a punt, però encara no ha acabat d'arribar. És a dir, sí que hi ha dones directores de diari, alguna dona directora de ràdio, però encara ho hem de destacar com una excepcionalitat i no hauria de ser així. Jo mira, això de la hipocresia, ara que has dit això, encara crec que va més enllà. Encara som més hipòcrates. Per què remarquem tant això de si hi ha dones, si hi ha homes, ja a sortida de natural, que tothom optarà per qualsevol cosa, si no remarquem tant? Perquè per l'altra banda, estem també promovent que la sexualitat, que homes, dones, que encara molta gent, tot el tema de la homosexualitat, És a dir, per una banda m'estan dient que no recalquis tant, nen, nena, de petit, perquè hi ha gent que va per aquí, que ja es veurà. Però després per altra banda anem a remarcar la imatge de la dona, molt dona, molt hipersexualitzada de l'home. No, doncs si ja estem d'acord amb què? Escolta, això no és tan rellevant, ja de natural no patiu, que les noies ja aniran cap a les enginyeries i tal, sí. toquem tota aquesta pressió. És a dir, estem passant un moment una miqueta, suposo que després d'aquest caos ens ordenarem una mica, però relaxem-nos una miqueta amb tanta divisió. Jo soc d'esport mixte, barrejats... Clar, la nostra escola és mixta des de sempre, no? I jo hi crec molt, que els nens i els ben petits posem-nos a fer coses que tradicionalment han estat ocupades per casar les dones, hi ha les cases, hi ha els pares i mares, que posin la rentadora també els nens, que agafin la planxa també els nens, que les nenes potser no l'agafen, eh, però jo ho dic amb tota la intenció, i que realment ho fem en tots els àmbits, i no només en algunes coses, perquè queda bé que ara fem una xerrada per estimular l'estem de les nenes, no perquè no estimulem els nois a fer enfermeria, també, jo he sentit gaires xerrades d'això. Exacte, exacte. Potser que és important, com que m'afecta a nivell que m'he trobat a nivell de comunicació, el llenguatge. Ho he dit en llenguatge que no sigui totalment masculí, això ho estem fent. Canviar noms a col·legis, a col·legis de parelladors ja no existeix. Col·legi de l'Arquitectura Tècnica. Col·legi de l'Arquitectura Tècnica de Girona. Per què? Perquè la majoria són aparelladores. I aparelladores també calia malament perquè els aparelladors es sentirien desplaçats. S'ha decidit a nivell de tot Catalunya i ara ja a tot Espanya col·legi de l'Arquitectura Tècnica. El col·legi de l'enginyeria, no el col·legi d'enginyers, el col·legi d'arquitectes. No sé si encara queda algun màster de secretària. Si no, forces una mica. La societat està molt masculinitzada. I cal fer dir que aquest tomb és un tomb real i fàcil. Amb això et torno tota la raó. Amb això et torno tota la raó, clar. Per això deia també que les tasques domèstiques i des de casa. Encara em sembla que hi ha algun màster de secretària. Màster per secretària. Podria ser. Jo en aquest sentit, i això sí que ens donaria part d'estratòlies més, la desapareguda Carme Junyent, jo m'hi aposava molt, és a dir, hem pervertit a vegades, és a dir, a mi em sembla bé tot això que deies tu, però a vegades, amb ells i elles, uns i altres, treballadors i treballadors, hem pervertit a vegades una miqueta el llenguatge, que no hi entenc absolutament res, me'n feia cas dels que creia que hi entenien. En aquest cas, jo parlava molt de la Carme Junyena en aquest sentit. Les xarxes socials no deuen haver ajudat, no? Amb tot aquest discurs que tu feies, Anna, de... Anna Juliada... I Anna i totes, no? Jo no hi soc gaire xarxes perquè és que... Vaja, fujo com d'escaldar-me. Perquè crec que sí que és una manipulació absoluta i... Xarxes socials, mitjans estàndards també crec que han de fer un pas endavant perquè ara t'estan fent una propaganda de la cursa de la dona i el color morat i al cap de dos minuts t'atiren un anunci totalment Masclista i poc compromès. Per tant, també xarxes, però també els mitjans tradicionals. Sí, sí, no estic d'acord. Ens queda molt de feina per fer encara en tota la societat en general. Però els nanos, els adolescents i els joves i així, ells... en aquest sentit sí que potser estan una mica perduts, però... si interiorment, ells ho porten, la igualtat i això. Vull dir, ells ho volen més natural. Jo crec que els adults ho rebusquem molt, eh? No sé, tu... Sí, sí, no, jo crec que sí. Ells ho tenen més naturalitzat, el que passa que llavors propostes massa feministes tampoc les acaben d'entendre, a vegades. Perquè ho veuen tan normal que a vegades, segons quines coses surten... Què us passa, adults, en aquest tema? I això allò a vegades és el tema de la balança, que de canta cap a l'altre cantó, vull dir les enquestes que surten, de gent molt jove que dona suport a forces molt extremes. És molt probable que hagi estat degut a un excés de no ser ben bé. Aquí els adults estan molt confosos, jo crec. i per no passar de no sé què, ho compliquem de mala manera i hem de ser més naturals. Naturals i curosos. Curosos. Per tu que estàs a l'escola, no hi ha una tornada dels nois a una exposició, pel que he sentit. Tornem més masculines, de masculinització i de no anti-feminisme, però de no barrejar-se tant, no està passant això. A veure, de petits gens. Jo sempre ho dic, els infants són molt obedients. Què vull dir amb això? Que si ells veuen que en l'entorn ara toca aquí complicar-se la vida amb això i buscar tres peus al gat i tal, i hi ha algú que crida molt en un tema, doncs ells, com que són obedients, potser fan com que segueixen, no? Però jo, a mi em sap greu també quan es diu, per exemple, que aquest nanos, que els adolescents de 15 anys són masclistes, són d'extrema dreta i tal, i diuen que no són res, pobrets, no són res, no són res encara. Fem com que no ho hem sentit això i reconduïm i ensenyem models i fem treballar. Som nosaltres els adults que ens hem de mirar, no? Llavors no ho publicitzem tant i revisem nosaltres quins models els hi posem, quines sèries els fem mirar, quines coses els hi posem. Ells no són re, ells passen èpoques i fan una miqueta com que, però ara que hi parles... de veritat ve en un entorn una mica preparat i tal, doncs són ben sensats, la veritat. Sí, sí, estic d'acord amb el que dius. Estic segura que són dos íngils. Bueno, no ho sé, espero que sí. Fan pose. La mare ha de dir que sí. Fan pose, moltes vegades fan pose. Doncs, bé. Hem acabat, diguem, amb una cosa que ja estem d'acord, que ja està molt bé, no vull pas dir que la resta de tertúlia no hi hagi estat, però ha estat una de tertúlia molt agradable, molt activa, però és que se'ns ha acabat. Anna Sala, moltíssimes gràcies. Anna Julià, responsable de formació i innovació. I el Catalquí, eh, perquè allà... Del Montessori, Comarques Gironines i Toni Iglesias, Iglesias Societs, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Nosaltres tornarem, si tot va bé demà, ja des dels estudis del carrer Valmes. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 2 d'abril i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. 6 persones ateses per inhalació de fum en l'incendi d'un pis al centre de Girona aquesta matinada. Els hem hagut d'atendre 6 persones per inhalació de fum després que es produís un incendi a la Gran Via de Jaume I de Girona. Els fets han passat quan faltaven uns 10 minuts per l'estrès de la matinada, quan per causes que s'investiguen s'ha calcinat un habitatge d'un bloc de pisos. Un cop extingit el foc, els efectius desplaçats han revisat altres pisos per assegurar-se que no hi havia afectació i han mentirat l'escala de l'edifici. Els sis afectats han estat donats d'alta al mateix lloc dels fets i no han necessitat que se'ls traslladés a l'hospital. Giron ajudarà a posar habitatges a la borsa de lloguer social i intervindran casos d'impagament. Mitjançant el programa de mediació, l'Oficina Municipal d'Habitatges cerca persones propietàries pels habitatges de la borsa, aportant a canvi garanties i ajudes per llogar-lo amb tranquil·litat. En concret, s'ofereix acompanyament gratuït en la redacció i signatura del contracte, contractes de lloguer de fins a 5 anys, una assegurança gratuïta davant de possibles danys i assessorament tècnic i jurídic. A més, com a novetat, aquest any l'Ajuntament intervindrà en la gestió de les incidències en el cobrament del lloguer, que quedarà garantit pels propietaris i propietàries. L'Ajuntament integra el sistema d'informació de la policia municipal amb la plataforma de gestió d'expedients del consistori. Gràcies a aquesta integració, la policia disposa d'un programa fet a mida que respon al model de policia de proximitat de la ciutat i que encaixa amb les necessitats específiques del cos policial. Lane està desenvolupada amb tecnologia moderna accessible des dels dispositius mòbils dels agents i permet millorar ostensiblement l'eficàcia de la gestió administrativa. Girona celebra el bon 2024, que han tingut els equipaments culturals i fixa com a objectiu arribar a tota la ciutat. L'Ajuntament ha presentat les dades d'assistència de l'any passat amb una valoració positiva i amb l'objectiu que la cultura sigui encara més accessible. Algunes dades destacades són els 92.923 assistents a l'auditori, que són 6.500 més que el 2023, els 43.900 del Cinematrofó, que segueix pujant i són una mica més de 5.000 respecte al 23. L'Institut Narcís Xifra tindrà una doble titulació de Batxillerat i Ensenyament Esportiu. Aquesta iniciativa ofereix la possibilitat de cursar al Batxillerat al mateix temps que realitza una titulació en una de les modalitats esportives proposades. Pel proper curs s'oferiran quatre especialitats, bàsquet, embol, futbol i salvament i socorrisma. Sant Julià de Ramis posa en marxa la seva comunitat energètica. Aquesta iniciativa és una de les primeres d'aquest tipus a la comarca del Gironès. La instal·lació s'ha ubicat a la coberta del pavelló municipal on s'han instal·lat panells solars que generen 35,2 kW d'energia. I en esports, el Girona es desentén de la Copa Catalunya. Finalment, cap jugador del primer equip viatjarà avui a Andorra per disputar les semifinals d'una competició posada en calçador en aquestes dates. El Girona prioritza la preparació del partit de dissabte contra l'Alavest i per això la convocatoria estarà repleta de jugadors del filial i del jovenil. I acabem amb el temps dia que es preveu anul·lat amb aquest canvi de temps de cares a la segona part de la setmana. No s'esperen perturbacions i amb 16 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.