Drets humans, immigració i habitatge a Girona

Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia a Girona FM, quan passen 7 minuts a les 10 del matí d'aquest 3 de desembre, encaran ja les festes de Nadal, alguns començant a fer el pessebre o pensant a posar l'arbre, altres pensant que no toquen ni pessebres ni arbres, aquest és un d'aquests temes que, si voleu, en podrem parlar amb les tres persones que m'acompanyen avui i que tinc el plaer de presentar ara mateix. Senyor Toni Clèsies, d'Iclèsies Comunicació, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia, agraït d'aquest plugim. Sí, és un dia... Almenys es nota que estem a l'hivern, no? A final de tardor, estem a final de tardor, encara no hem entrat a l'hivern, ens queden... Bueno, des d'un punt de vista climatològic es veu que sí, però des d'un punt de vista astronòmic ens queden encara fins al dia 21, penso que és, no? Doncs fa temps de tardor, que és el que toca, no? Quina sort! Quina sort! Quina sort de tenir nosaltres, Mari Carme Ferrer, molt bon dia! Hola, molt bon dia! A mi el temps... A mi el temps no em va gaire bé perquè jo vaig a caminar cada matí i avui no hi he anat perquè tenia pota que plogués. Sí, vaig fins a la Nesle i torno fins a casa. Des de Sant Eugènia passant per les Hordes i fins a la Nesle. Passant per les Hordes. I tothom me veu en el pont de Fontejau. Tothom me diu, un vas que t'he vist passar pel pont de Fontejau. Clar, necessàriament, a menys que travessis el riu, que no t'ho consello, encara que no baixi molta aigua, només que passis pel pont. Moltes gràcies per ser aquí, com també els hi donem al periodista Miquel Riera. Bon dia, Miquel, què tal? Bon dia, què tal? Molt bé. M'ho alegro. Escolta, podem... Estàvem parlant, hem tingut una pre-tartulia, diguem-ne, molt animada. L'Americana volia parlar del Premi Catalunya. Esclar, ella el seu tira cap a casa, eh? El Premi Catalunya. Sí, la mina... Maluf, crec que val la pena parlar-ne, no? Un libanès que li donen un premi com aquest, a més que ha fet unes obres extraordinàries. Jo no sé si coneixeu el lloc àfricà, que va ser una de les primeres obres que va fer. Us la recomano. Libanès, resident a l'estat francès, crec, no? A l'estat francès, sí, ara anava de... Sí, sí, sí. A més, escriu en francès. França, és igual, no... Sí, sí, escriu en francès, vull dir que... I penso que val la pena, doncs... donar-li ressò perquè penso que està molt ben triat i a més en els moments que passem i tot i llavors una persona molt implicada també políticament té moltes coses perdó, és cristià o àrab? o musulmà vull dir és àrab Ara, no, ara ja, però musulmà. Musulmà, sí. 36è Premi Catalunya, se'l va poder escoltar perquè li han fet diverses entrevistes i és evident que té una visió important, no? Molt diferent de tot el que estan fent ara els polítics, en aquest moment, eh? Sí, ell parla d'una situació, li vaig llegir alguna informació que deia que és un moment de grans canvis i per tant un moment esplèndid però un moment difícil de viure, complicat de viure. Hem estat parlant molt de gasa i de les matances que hi ha hagut a Gaza i també a l'altra punta i ara, no, d'aquestes no se'n parla, que és el que anava a dir i ara n'hi ha unes altres que són les que s'estan produint amb els curs, és a dir i el problema és que no s'està dient i això les xarxes estan carregant molt, la sensació aquella de que que quan es matxaca una determinada, per exemple, el cas de Gaza, se n'ha parlat moltíssim, sobretot als mitjans públics. Però llavors està passant allò de Síria i Turquia i no en parla ningú, i són cristians que els estan massacrant i que els estan matant per ser cristians, curts i independentistes. Jo no acabo d'entendre d'on treu les informacions TV3 en el cas de Síria. És a dir, perquè tu segueixes les xarxes i segueixes la gent... Si algú parla dels rebels, i aquí dels rebels no entenen res, són jihadistes, diguem-ho clar. Parlant una mica cap on va el món, a mi em preocupa molt el totalitarisme creixent, i potser és una mica exagerat, això, de sentir-ho així, no? Des d'en Trump fins a en Putin, fins a totes aquestes... milícies jihadistes que volen, des dels talibans o des de les milícies jihadistes aquestes que volen imposar la xària en aquestes zones del llevant, no? com Síria o Irak o que ja l'estan imposant des de fa molt d'anys a l'Iran aquest totalitarisme que matxaca els drets de les dones bàsicament matxaca els drets més els drets però bàsicament els drets jo fa temps que dic que la meva línia són els drets humans i qualsevol cosa que no es respecti els drets humans allò m'hi sumo i per exemple ahir a Madrid en aquesta mateixa línia vam fer una trobada allà sobre el Senat al Senat, antiavortista, amb una gent absolutament escurada, no a la dreta, si a més a l'extrema dreta, liderats per en Mayor Oreja. I a mi tots aquests moviments em fan por. Em fan por, i l'extrema dreta com està movent-se, i això em fa por, i això lliga una mica amb el tema de Síria, on... clar que són rebels contra el règim de l'Assad però jo no sé si és pitjor un no sé si és pitjor un Assad que també que també no respecta els drets humans però sí respecta com a mínim les minories o uns altres que no respecten els drets humans i no respecten les minories i sort que a Siria hi ha els curs que s'enfronten amb ells i es van enfrontar al estat islàmic i que ho tenen molt i també es podria parlar de genocidi perquè pel que sembla comença a haver-hi matances indiscriminades la situació és molt confusa sembla que hi hauria hagut un pacte i els curs que ja van marxar d'una zona que es diu Afrin que va ocupar Turquia i que els va fer fora el 2018 És a dir, hi ha com 200.000 curs que van bé deixar els seus olivars, les seves granges, els seus pobles, i estaven a la zona de l'Eb, i ara han hagut de marxar a la zona de l'Eb, i han hagut d'anar més cap a l'est, a la zona que està més controlada pels curs. Vull dir que, pobra gent, i tot això venen a recordar tots els... que allò sí que van ser genocidis, els genocidis contra els curs, contra els jacidites... I els atmenis, no? Sí, tots aquests que són musulmans però que veuen una manera de seguir l'islam que no és la manera d'aquestes milícies jihadistes que només volen imposar-se a través de la xària i el terror. Parlem ja d'estat islàmic, no? Estem parlant a l'altra part del Mediterrani, pot pensar que estem fent informació internacional, però aquí hi ha un tema que jo crec que és de debat i que és delicat de tractar, perquè el que estan fent molta gent és, com que és un tema complicat, no en parlem. I, per exemple, que és el que està passant segurament... se'n parla molt poc del que està passant en aquests moments a Síria, per exemple, a TV3 no en parla o ha trigat a parlar-ne. N'ha parlat molt poc. N'ha parlat molt poc. Però hi ha un tema que a vegades, és a dir, amb l'excusa que durant molt de temps, diguem-ne, ens han imposat un tipus d'idees, sembla que ara vulguin venir per una altra. Per exemple, si ve algú que vol imposar la xària, a mi trobaràs sempre la contra. I s'ha de començar a dir. Jo no vull un... Un lloc on viure, on obliguin a les dones, obliguin, estic diguent, eh? Obliguin a anar tapades, a portar mocador. Si el volen portar és un altre tema, però que les obliguin i la sensació aquella que hi ha, si volen imposar, si volen començar a matar, perdó, homosexuals o... Però jo no hi puc estar d'acord amb aquestes coses. Cap de nosaltres crec que hi estem. La línia són els drets humans, jo crec, i... Jo tornant una mica amb el que estava comentant en Miquel, realment jo diria que a nivell mundial estem en una falta de lideratges importants i estem dins d'una involució que aquesta falta de lideratges importants i de països forts ens està portant cap aquí. Realment el que està passant a Israel, el que està passant a Síria, el que està passant a Ucraïna, etcètera, depèn molt directament de nosaltres, del món occidental. O sigui, depèn dels factors de poder de Brussel·les i de Washington. i no estan portant gens bé aquest tema i és per una falta de lideratges de lideratges importants tenim tota una sèrie de presidents mediocres o el que passa quan ja en aquestes crisis surten presidents autoritaris un exmilitar un altre exmilitar amb Putin un Trump que si no és exmilitar pràcticament no podria ser perquè no el devien voler a l'Emili Un boig, no, ja. Per tant, jo diria que no és tant el que està passant allà, perquè ens està passant aquí, realment això traspassarà cap aquí. Això que has dit també passa aquí. Els més militaristes són la gent que es va escapar de fer l'Emili, eh? El líder de Vox, per exemple. Sí, sí, és un cas molt clar. No va fer l'Emili? No, no. Ah, no ho sabia. I després, tornant al que deia en Jordi, realment... No és el cas d'en Miguel Riera. Realment no ens hem de deixar aquí a Girona i a Catalunya i a la resta de l'Estat supeditar polítiques d'inclusió social equivocades, que són acceptar qualsevol tipus de religió i costum. Si el costum, tal com dèiem, no està en línia amb els drets humans, aquell costum no pot ser acceptada per la nostra societat. crec, no sé si ho veieu així sí, sí, no, no, és exactament així però dona la impresió que hi ha temes estem obrint un malloc complicat i hi ha temes que a casa nostra sembla que no es puguin parlar i llavors això el que fa és que provoca un auge de l'extrema dreta és a dir, jo crec que es pot parlar de tot sempre quan es faci el respecte a les lleis i a les costums vull dir... Però sembla que algunes vegades no és del tot així, no? La sensació és que si som tots iguals, doncs tots tenim els mateixos drets i tots tenim els mateixos deures. I a vegades dóna l'impressió que això no passa. En el tema del bel jo crec que la situació és molt complexa perquè hi ha molts factors, des d'un factor de la comunitat, des de... jo recordo perfectament, ho he explicat altres vegades, als anys 80, a Parafrugell... que hi havia una comunitat marroquina important, no hi havia cap noia que portés vel. Un moment determinat va arribar a un imam i van començar a portar vel. Per tant, aquí ja tots sabem que en una determinada època dels anys 40 i 50, si no portaves la fandilla més llarga o més curta... Si no anaves tapada d'una manera, si no et comportaves d'una manera, hi havia una pressió social des de la família, des dels amics, des del capellà, i això ho sabem com funciona, i això és una cosa que aquí es va trencar i que va costar molt de trencar. i que jo crec que en aquest tipus de comunitats i societats encara no s'ha trencat. Però és que jo crec que anem a pitjor. És molt complicat i a més segurament anem a pitjor perquè ja no sé si és reactiu a vegades contra... Molta gent diu que això és reactiu contra el comportament d'Occident, hauríem mitjà, etcètera, etcètera. Però el que està clar és que cada vegada hi ha... I a més, els drets humans es vulneren més en determinades comunitats, i a mi això m'assufura. Jo només, com a simple observació, 40 anys enrere ara, jo visc a Salt, i sóc de Sant Eugènia, l'americà no és de Sant Eugènia, viu a Sant Eugènia, però és de Salt. I sóc de Salt? I Antoni és de sal. És de sal. Una cosa, és a dir, tot això que dius, tens tot el món, eh? La pressió, la mantellina per anar a missa, la certa pressió per anar a missa, però no t'hi obligaven. Si tu no hi anaves, no passava absolutament res. Jo crec que era diferent, eh? Quan nosaltres érem petits, sí. Hi havíem que anar, eh? Tu creus? Jo no. Jo me'n recordo de petit que si no, com que hi anava pràcticament tothom, quedaves malament. Estic parlant de 7, 8, 9, 10 anys, 12 anys. Sí, com acabaves de fer la comunió, que hi havia una certa... Però jo el que volia dir és que, per exemple, que el poble que visc, la Sant Uriana i mateix, no és que hi hagi persones que portin vel, és que hi ha persones que van absolutament tapades i a mi em dona la impressió que això no és voluntari, amb tots els respectes no... No ho crec que sigui voluntari. Impressiona molt, eh? Que només se'ls hi vegi els ulls. Impressiona molt. I llavors que vegis que la seva parella, ja sé que m'estic posant en un jardí... Sí. però vagi tan moderna i tan a l'estiu amb pantalons curts amb bermudes i elles supertapades això és masculisme totalment i aquí no el tenim permès el masculisme per tant això no s'hauria de permetre O, si es permet, vull dir que no sigui com un avantatge social. Vull dir que si ho volen fer a casa seva i tot plegat que ho facin, però si volen anar a escola tapats, evidentment no. Tapats com van tapats. A França. L'altra cosa és que vagis amb un mocadoret i ja està. Però si vas tapat... No es pot permetre. I el tema de la gimnàstica, les classes d'educació física, el menjar... A la piscina, anar a la piscina... Les nenes tindrien que puguin anar a la piscina Per això mateix jo trobo important que aquest discurs es debati des de processos progressistes i des del centre i que no es deixi només aquest discurs en mans de l'altra dreta perquè és evident que hi ha molta gent que això ho veu de manera desaforada Aquest dissabte vaig estar a Salt, precisament, a la Comacros a les 6 de la tarda i hi havia un acte que era molt interessant, que era que totes les comunitats parlaven de les seves vivències a Salt. I llavors hi havia un representant de cada comunitat. N'hi havia tots. I tenien un moment, tenien uns dos o tres minuts perquè cadascú parlés d'això. A mi no em va agradar, o sigui, em va agradar molt l'acte, però el que no em va agradar és que van enfocar tot cap, o sigui, cada comunitat ho va explicar, la seva vivència a la comunitat de Salt des del punt de vista religiós. Allà hi faltava un punt de vista, diríem, agnòstic. Llavors, clar, totes les comunides van parlar de la seva vivència sal, que puguin celebrar els seus actes, que els poden celebrar, evidentment, en públic, que a l'Ajuntament hi havia l'alcalde i dues regidores, que a l'Ajuntament els doni suport, se'ls dona suport, etc. Però, esclar, tot des d'un punt de vista religiós, aquesta és la gran equivocació. La gran equivocació és que parlar de vivències, quan les vivències han de ser socials. encara que hi hagi un trasfondo que tots el tenim, no? La religió és agnòstic, però escolta'm, la religió, per exemple, deixem-la a casa, deixem-la a la comunitat, deixem-la en el lloc de culte, i la resta és viure socialment amb tots els respectes dels drets humans. Doncs mira, del que estàs diguin, a Sant Eugènia van fer la festa de les cultures, que no sé si us en van entenar dins del monart i així, i realment ho van fer al revés. Sí que és veritat que la religió la portem cada un i cada un pensem com pensem i va innat amb les idees que té un. Vull dir, això no ho hem de treure. Però sí que és veritat que el que van intentar portar-nos cada una de les entitats que va venir, tant si eren sud-americanes com si eren africanes, va ser la seva manera de viure, les seves tradicions, els seus menjars. Ens va fer un panorama molt més ampli del que nosaltres sabíem de cadascun d'aquests països, del Senegal, de Venezuela, de Colòmbia, de tots els països marroquí. Indis, suposo, no? Indis, teníem de tot, de tot, però vull dir, ho vàrem fer amb aquest sentit i jo vaig aprendre molt, vaig aprendre molt perquè hi havia 22 comunitats que jo només era de veure'ls pel carrer i es va fer molt ben fet amb aquest sentit. És una mica allò que deia en Toni, que jo crec que està bé que ho és, llavors tothom té el dret que les seves creences només faltaria els atingui, i això em porta a obrir un altre meló, allò que dèiem, per exemple, la sensació que des d'aquí mateix... buscant una laïcitat que no està representada en la nostra cultura, la nostra cultura és cristiana, ens agradi o no, ens està portant a uns extrems que jo voldria dir. Per exemple, no... Per no molestar determinades religions, doncs traurem els símbols religiosos de les festes de Nadal. No celebrarem el tio, aquí hi ha la doble visió, una per la part religiosa i l'altra diu no, perquè és un bastó que piques en un soc i això és... Escolta, estem fent un gran massa. La Zebra de Barcelona, la gran discussió que hi ha. Escolta, jo crec que una cosa és tenir un respecte total per la gent que té unes creences diferents, però jo exigeixo també el respecte per les meves. I no me poden demanar a mi que m'atreguin el que hem fet nosaltres tota la vida, però que el que m'ho treu sigui exactament el mateix que després va celebrar la Madau, va celebrar... diguem-ne, altres creences, és a dir, tots iguals, si volem treure el debat públic, el traiem, però escolta, aquí, el pessebre, l'arbre de Nadal, les llums, és que... Els manalles, els manalles, sí, sí. El problema és que ho treguin per la pressió, jo crec que aquestes comunitats no fan pressió, perquè jo potser sí, però jo penso que... Ho treuem? Ho treu? Jo n'hi ha una que... Dissabte en vaig sentir un. De veritat? De pressió? Sí. i del col·lectiu més important que tenim aquí directe amb l'alcalde a vegades ho fem i què demanava? que no hi haguessin llums de Nadal? i què demanava? que no hi haguessin llums de Nadal? demanava que ho va dir clarament, pràcticament, amb la frase vull dir que el mateix que teniu els catòlics amb les festius i tot plegat que hi ha dos dies per escollir al llarg de l'any que ells també poguessin tindre dret a un dels dies. I poguessin celebrar el ramadà amb tota la tranquil·litat. Se l'agafen igual. I tot plegat. Se l'agafen igual. Que sí, que sí, que sí. Però vull dir que hi va haver-hi la reclamació aquesta i que el local ja l'hi va explicar bé. L'Ajuntament té dos dies que pot triar i són dos dies que són compartits en Girona. Sant Narcís i Sant Jaume. Exacte, són aquests dos. Però bueno, hi va haver-hi la reclamació Jo em referia que molts dels nostres governants se posen una pressió a sobre, que segurament no respon, respon més a uns prejudicis que no pas a una demanda real de perquè no facin els pastorets, no facin el tio a l'escola, etcètera, etcètera. O sigui, que a vegades posem la vena abans de la ferida... De manera innecessària. Algú deia, per exemple, que a la Gran Plaç de Brussel·les posen el mateix pessebre des de fa anys. I ningú diu res. I una societat més diversa que aquella, per exemple. Han anat fent invents amb aquests pessebres que no semblaven pessebres. És que n'hi ha hagut cada un, de veritat, que jo he anat a veure. Ara està bé aquest artista. Hem perdut una mica el senyor. Aquest artista urbà, que ara, lamento no recordar el seu nom, que ha posat, diguem-ne, uns xais desorientats buscant el pesebre a la plaça de Sant Jaume, que està molt bé. Però jo, per exemple, és aquest el tema, és a dir, jo no vull imposar ningú que celebri el teu manet lliure, que faci tothom el que vulgui, però jo el que no vull és que m'ho treguin... però el que m'ho provoca diguem-ne molts dubtes és per exemple alguns partits polítics que han manat a casa nostra que fan això però que estem amb les collonades de les festes i no parlar de Nadal per coses d'aquestes però que després s'aboquen quan arribi per exemple a la medalla i em dona la impressió que amb això ens estem equivocant perquè el que provoquem és un gran rebuig és a dir, jo crec que tenim la cultura que tenim que ve d'allà on te ve i que és la casa del territori exacte, això és el més important també i que jo la vull mantenir i que jo la vull mantenir després a casa meva escolta El tema de les creences, escolta, cada cas és un món i jo tampoc voldria, diguem-ne, és a dir, a veure, jo per exemple, i això el Vaticà II o el Conselli ho va treure molt, és a dir, va portar bàsicament les celebracions litúrgiques a l'interior dels temples i llavors a dintre de l'església ningú t'obliga a anar-hi, si no vols anar-hi, no us vagis, no pot tot. I no tinc tan clar que llavors, per exemple, diguem-ne que no hi hagi tampoc aquesta pressió quan arriba Ramadà per alguna d'aquesta gent que hi hagi d'anar-hi. Si parlem de les tradicions nostres, és que la majoria són artístiques i culturals, o sigui, s'han convertit en agnòstiques, artístiques, culturals i laiques. Tu agafes el pessebre, el pessebre a nivell mundial es fa a Catalunya i es fa a Nàpols. Per tant, vull dir que és un tema importantíssim el pessebre de mantindre. i manifestar-lo i ensenyar-lo, perquè és un tema escultòric, és un tema cultural, i que s'ha de mantenir. Si agafes els manalles, passa pràcticament el mateix. Si agafes el daltió, és una qüestió totalment arrelada al territori, a les famílies, i que els que no han volgut ser tan religiosos l'han agafat per ser més... Però, bueno, és una tradició totalment catalana. Catalana i el País Basc també hi ha... i no t'ho perdis és un tema cultural i artístic jo diria que la majoria de gent que fa aquest tipus de celebracions no està pensant en la vessant religiosa de la celebració jo per exemple sí que agafo més perquè soc creient i practicant això sí que és veritat però jo per exemple a casa he posat sempre el pessebre i sempre el tio no ha faltat mai a l'arbre tampoc i ara des que estic jubilada fins i tot una cosa que no havia fet mai ara ja me torno americana em sembla poso una cosa a la porta a fora la porta perquè és no, no, no a la porta d'entrada poso un nino de Nadal a casa que no som creients També ho fem. Veus? I a casa que no són creients, també ho fem. Per això et dic. Posem tot, posem l'arbre, posem el pessebre. Tot, tot. I una cosa a la porta. El meu avi havia sigut escoltor de l'escola d'Olot i feia pessebres. Imagina. I la meva mare ho va seguir. I ho hem respectat sempre i ho hem posat sempre, vull dir que no tenim cap problema amb aquest. No, no, és que ni uns ni altres, per això dic, creguis o no creguis, aquest no és el debat. Però hi ha una certa tendència per nosaltres. A renunciar. Sí, que els grups no tinguin. Hi ha coses benícules. Per exemple, a mi els enllumenats de Girona ja m'agraden, però en certa manera han desaparegut les referències religioses, però jo l'enllumenat el defenso. Jo això també, eh? No sé si agrada a tothom. Totalment. Per exemple, dintre l'equip de govern hi ha gent que li agrada molt i hi ha gent que no li agrada tant, perquè com que estan en l'equip de govern... S'ho han d'aguantar, diguem-ne. Bé, són tradicions que jo crec que una altra cosa és el que segurament hi havia, l'obligació és el que jo criticava d'abans i la que ens ve ara, per dir alguna cosa, que tothom en la seva vida faci el que vulgui. I tant. És aquest el tema, vull dir que Déu-n'hi-do. Portava una altra preocupació, he tret aquest tema que hi hem portat, ens ha vingut, hem començat parlant del Premi Catalunya i hem derivat cap aquí. Ara estem, per exemple, veient imatges de Síria, però hi ha un altre tema que, per exemple, preocupava l'americano. Avui ho centrem tot, tu ja ho veus. Ja ho veig! Que és un tema que jo també portava per explicar, diguem-ne, ahir va començar el pla de fred de l'Ajuntament de Girona, que és que han obert l'ONET, perquè com que la sopa està plena i col·lapsada, no ens enganyem de dir-ho, i de fet l'Ajuntament ha fet un crit alerta, el qual ja ha respost la Generalitat sense precisar els diners, i la Diputació precisant els diners per tant de fer obres necessàries, però esclar, el problema és que la sopa és l'únic centre que hi ha a comarques gironines per acollir gent i estar... i allà el que passa és que atenen la gent durant uns dies però després hi ha d'haver-hi un canvi de dinàmica. S'ha obert el pla de fred que vol dir l'edifici de la UNED, no, Miquel? 45 places que també poden quedar en moments determinats perquè quan fa fred aquesta ciutat fa fred, no? I el tema de la gent al carrer, hi ha molta gent al carrer, què és el teu problema? El meu problema que pobres en algun lloc han d'estar, nosaltres tenim una entrada molt gran per la part de fora i portem una setmana que és, sabeu com deien en Castellà les cames calientes, venen uns, dormen, se'n van uns altres i tal, però el problema és la brutícia. És la brutícia perquè, mira, si no embrutici... És a dir, gent sense sostre que dormen a l'entrada de casa teva i que el problema és que no hi dormi, sinó que a més a més hi deixen les seves pertanyences i que a més a més alguns d'elles... La brutícia, o sigui, si no hi hagués la brutícia que hi ha, potser nosaltres no diríem res. Però avui pensem en anar a netejar, o sigui, hem comprat guants, hem comprat bosses grans, però pensem que no ens toca a nosaltres, però no podem viure amb aquesta brutícia. Clar, tampoc volem fer-los mal, perquè pensem, si no tenen on anar, és un lloc per refugiar-se. Però, esclar, el que no podem és tenir com ho tenim. I llavors, l'altra cosa que penso és que tindrien... Potser és que soc idealista, eh? Potser que tindria que anar passant... Això jo diria que podríem gairebé assegurar-ho, eh? Però tot sigui dit amb el màxim respecte i amb la millor de les intencions i molt en positiu, eh? Sí, sí, sí, i molt disfrutant, a més a més, de les coses que faig. Però la realitat és que hauria d'anar passant o Creu Roja o l'Ajuntament, algú, i que anés veient tota aquesta gent que està pel carrer sense res, no? A veure com se la pot ajudar, perquè per nosaltres és un problema greu. Aquest és un altre problema greu que l'hem discutit a la pre-Tartulia, que hi ha gent que necessita ajuda però que no es vol deixar ajudar i llavors si no hi ha un ordre judicial és molt complicat. No pots treure aquesta gent dels carrers. Hi ha gent que no vol anar a la sopa encara que puguis o hi ha gent que no vol anar a l'aonet en el pla de fred encara que vulguis i hi ha entitats que els atenen perquè hi ha entitats que vellen parelles, som sostres una però n'hi ha d'altres... que ho fan, doncs clar, el problema jo crec que ara estem barrejant dues coses és a dir, la necessitat de determinada gent que han quedat sense sostre i que volen ser ajudats i els que no llavors el problema aquest, aquests dies també s'ha publicat en algun diari que crec que va ser el diari de Girona la baixada dels lavabos del començament de la Rambla, darrere del quiost de Can Siriaco està tancada perquè també hi ha unes persones que hi viuen allà i que no permeten L'accés a uns lavabos públics. Els amics de Pedres de Girona han estat escrivint que porten alguns mesos que a l'Ambla hi ha alguna persona que diguem-ne que està sense sostre però que a més a més que té algun tipus de problema i de comportament que per exemple que fa les seves necessitats als bancs i cada dia un de diferent i que en brut. Llavors Els drets, no? És aquella... És a dir, com combines els dos drets? El dret a algú a viure al carrer encara que li ofereixin assistència amb el dret, diguem-ne, als veïns a tenir, bueno, no una neteja acurada. És que, esclar, el problema és que si s'acumula la brutícia això ha passat. Rates! O sigui, nosaltres només veiem tot el que ens pot anar vinguent. Ara, de moment, hi ha coloms. Doncs, traguent els coloms, vull dir... Això va passar també amb alguns edificis al començament de la carretera de Barcelona, a l'antic, a la plaça Poeta Marquina, a la Caixa, que finalment ho van tancar. A la plaça Josep Pla. I tant, allà també és. També passa en alguna zona de la plaça de la Diputació, que no sé, formalment es diu així, allà hi ha hagut aquell antic edifici que havia estat de telefònica i que no hi és. Exacte, doncs allà estava ple també d'indigents. Esclar, és un problema seriós. Jo crec que els veïns el que feu és autodefensa, és a dir, el que fareu serà netejar-ho perquè no podeu aguantar més, però jo penso que qui hauria de fer-ho això és l'Ajuntament i qui se n'hauria d'ocupar és l'Ajuntament. I les institucions que haurien de tenir mitjans per solucionar aquest tipus de problemes i fer neteja d'això és l'Ajuntament. No hauríeu de ser. Totalment d'acord. No hauríeu de ser els veïns. Jo el trobo absolutament estartrofèric que siguin els veïns els que hagin de netejar i hagin de vetllar. Bé, no ho sé, penso que... No, no, en Jordi me mira com a que em di... Ets un altre idealista, sí. Però... Però hi ha una doble vessant, eh? És una mica el que deia en Jordi. Un ajuntament com Girona pot tenir mitjans? Jo si a l'escala del nostre estudi, Josep Pla, cada dia hi ve a dormir una persona, agafa els cartrons, els arrecull, els andresa i torna... Això és una altra cosa, eh? Jo estava parlant d'un problema de neteja. Però això és una altra cosa. Sí, sí, anava per aquí, eh? quan algú fa les seves necessitats a l'escala de manera reiterada nosaltres sí que ens han entrat a l'escala i han fet les seves necessitats a dins l'escala llavors em preocupa més això però això ho podríem extrapolar amb els espais de la societat com aquell que posa la música alta amb un pis i tot per tant comportaments n'hi ha amb gent que té necessitats i amb gent que no té necessitats és bo de sempre sempre hi ha un percentatge de gent que evidentment encara que sigui pobra es comporta bé i altra que es comporta malament Sol passar que a vegades la gent que és més pobra és la que es comporta més bé. Però per què no podem exigir les institucions que actuin en aquest cas? Jo estaria completament d'acord, eh? Que preocupa veïns com... Segurament, i no és l'únic cas ni a Sant Eugènia, ni a Salt, ni a Girona, no? I segurament... Nosaltres truquem a la policia municipal cada vegada. Ja està. i el plaçom no s'hi pot, rep aquesta trucada i en deixa constància però difícilment deuen poder atendre totes les trucades venen, acaben vinguent alguns els hauràs vist alguna vegada els serveis socials no donen l'abast no hi ha prou, no ho sé, doncs qui posin mitjans exacte, amb els nostres impostos que ho facin servir per aquestes coses ara sembla que m'estic convertint en un defensor de l'Ajuntament però el problema que expliquen des de serveis socials de l'Ajuntament que van desbordats és que no tenen els serveis socials que necessita una ciutat de 100.000 habitants. És que el problema és que han de tenir uns serveis socials per atendre unes necessitats socials de gent que ve de totes les comarques gironines i de fora perquè hi ha l'efecte crida que hi ha la sopa i la sopa no pot acabar absorbint tot el que té. A més a més, llavors, allò que també ho parlàvem, i les coses jo crec que no passa res per dir-los, la sopa i ara l'aoneta en el pla de fred demana uns mínims, uns mínims de higiene, uns mínims de no beure alcohol o de no prendre determinades substàncies, i hi ha gent que no està... que no està o en condicions o volgudament no vol fer-ho. Llavors, davant d'aquesta gent, que és la que ens trobem en algunes vegades... És a dir, jo estic d'acord amb el que dius, els serveis socials en una ciutat com Girona o en unes comarques com les Gironines o en un país com Catalunya, hauria d'haver-hi els serveis socials suficients per atendre totes les necessitats, que són de tot tipus, perquè hi ha necessitats d'ordre... d'ordre psicològic, d'ordre mèdic, n'hi ha moltes. Sí, la detenció a infància... El problema que et fan, com que jo hi he parlat amb gent d'aquesta, la pregunta que et fan és, molt bé, quan hi ha algú que no es vol ajudar, què fem? L'obliguem a que es deixi ajudar? És complicat. Mireu, a mi em va passar una cosa... Això és un percentatge, eh? L'altra majoria es vol ajudar. Però a mi em va passar això. Veio una indigent cada dia i vaig anar a serveis socials. M'han dit, ah, sí, és fulana. Està en una... està en una xarxa que no es vol deixar ajudar. Clar, un dia tenia un mal de queixal, un flamó, li vaig anar a comprar-la, la vaig portar a un bar perquè es vegués algú i tal. Bé, doncs jo crec que encara que estigui en una xarxa aquest tipus de coses les necessita que potser no sap com sortir d'aquesta xarxa és que clar, m'han dit aquesta senyora no se la pot ajudar Jo vull pensar que ningú vol dormir al carrer, i que si la gent que acaba dormint al carrer, sovint és per situacions molt complicades a nivell personal. Ara fa poc escoltava un periodista que explicava que s'havia jubilat, que tenia una pensió molt curta, no me'n recordo, un filló que era freelance, que havia treballat al periòdico, Ortuño, em sembla que es deia. Joan Ignasi Ortuño, exacte. I explicava que havia estat dormint 3-4 dies al carrer. I és la pitjor... És a dir, això m'ha traumatitzat la vida, explicava. Imagina't, ell que va estar-hi dos o tres dies, només, o una setmana, no em recordo quant de temps, molt poc temps, i finalment va haver de marxar de Barcelona per buscar-se un pis, la gent l'ha ajudat, etcètera, etcètera. Ha de ser terrífic. Vull dir, que a vegades... ha de ser molt complicat sortir-se d'aquest tipus de situació i no penso que sigui volgut potser sí que hi ha algú que diu jo, mira, passo de tot i visco al carrer nosaltres a sota de casa són gent molt jove que encara fa més pena gent molt jove immigrants acabats d'arribar que estan buscant llocs de treball que estan buscant una vivenda és un tema molt complicat però jo diria que les nostres institucions s'haurien de posar les piles sempre amb aquestes coses llavors mi l'excusa que no podem escolta'm, és un problema que no ve d'un dia fa anys que tenim aquest problema i cada vegada hi ha més per tant, si tu ets un bon polític tindràs iniciativa i preveuràs que això s'ha d'arreglar no hi ha més per tant, torno al principi de tot ens falten lideratges Falta gent que d'alguna manera planifiqui el futur, no que només gestioni la casa gran. Ja no parlo de Girona, de Barcelona, de Salt... No pot ser que només es dediquin a gestionar. Per favor, que planifiquin, que preveguin el que passarà. I també que pensem si aquest país pot anar assumint més població. més i més i més, vull dir que ara ja estan parlant de fer molts més pisos, hem passat en 20 anys de 6 milions a 8 milions, moltes de les infraestructures, escoles, hospitals, continuen les mateixes de fa 20 anys, i ja es preveu un creixement de 2 milions més, vull dir, i no sé si acabem tots en aquest... no sé si aquest país nostre dona... Dóna per tanta gent. I jo estic parlant que no vinguin més immigrants perquè segurament fan falta per fer determinades feines que justament molta gent no vol fer, no? I són gent que tenen tot el dret de venir-se a buscar la vida. Jo no estic parlant d'això. Jo estic parlant de no ser si hem de créixer d'aquesta manera, no ho sé. Jo si parlem del tema d'immigració, penso que Catalunya ja no hauria d'agafar cap més, mentre pertanyem a l'estat espanyol, doncs els repartim amb Múrcia, amb Castella, amb Andalucía i amb qui faci falta. A nivell legal. Jo exigeixo als nostres polítics que d'alguna manera... Però això no es fa, ja ho saps, no? Ja ho sé, ja ho sé. Per això ho trec al cimbal de taula. Jo crec que també hi ha un... Que deixin, sisplau, de ser tan no sé què i que, per favor, exigeixin a l'Estat que repartessin segons població o segons el PIB o segons el que vulguin. Però jo diria que segons població, que és molt més fàcil. S'integrarà sempre molta més gent a Múrcia, Castilla, etcètera, i no es crearan tants de guetos. Que no passa aquí. Ningú t'assegura que no vinguin cap aquí per la proximitat amb França, perquè hi ha molta gent que vol tirar per munt. Perquè hi ha la família, hi ha coneguts, hi ha... I tampoc ens enganyem, perquè des de determinats llocs, diguem-ne, quan els hi paguen un bitllet, els hi paguen un bitllet cap aquí. Jo crec que hi ha també un cert pensament. Ho fan, ho fan. Sí, sí, sí. La policia de Cádiz, o de llant que sigui, els puja en un autobús i els diuen que ja poden anar cap a Barcelona, que ja trobaran... Però jo parlava... Els serveis socials, que els atendran bé. jo parlava en general, és a dir, falten habitatges però hi ha molts pisos buits arreglem aquests pisos buits, no cal que construïm més és a dir, però és a dir, és que potser la xarxa de carreteres per molt que l'arregléssim però és que potser no hi ha espai per arreglar més carreteres ni per fer més autopistes ni per fer més cases en zones d'inundació que ens passi el mateix que... no tenim imaginació que ha passat allà, vull dir, que ha passat al País Valencià. És complicat, perquè tu has dit, segurament, jo crec que sí que es necessita construir més, però també es necessita rehabilitar més, i sobretot el que es necessita és, diguem-ne, que els pisos 8 aquest dia, la Laura Fanals publicava, que de grans tenidors, estem parlant només de grans tenidors, i de fons d'inversió, que se m'escapava la paraula 8-3, però que no la puc dir, hi havia 4.651 pisos a comarques gironines, 8 de grans tenidors. És moltíssim. Clar, això no solucionaria el problema, però ajudaria a resoldre'l, eh? Ajudaria a resoldre'l. I llavors, per exemple, aquesta història que ara en el Congrés Federal del PSOE acabaran de dir que faria una gran empresa pública, dóna la sensació que volen tornar-la a centralitzar totes les històries. Escolta, una de les coses que potser haurien de començar és els pisos aquests de la Sareb, Escolta, que els hem pagat, i ben pagat, perquè abans l'ha escatat als bancs... Entre tots. Entre tots, doncs que es posessin, diguem-ne, en el mercat del lloguer, en el mercat... Però no s'hi posen, eh? Els pisos... La Sareb ha sigut la gran estafa, és una de les grans estafes d'aquest Estat, dels últims 15 anys. L'única cosa és que el van saber batejar molt bé quan el van fer. perquè li van dir el bandolent i efectivament és molt dolent si n'hi hagués de brots però aquest és un bandolent és que l'al·lucina perquè hi ha blocs de pisos tancats en poblacions de comarques gironines que no els han, collon, el que feia Chávez explòpia-se ja ho tenia la Sareb, doncs això va per per vivenda social a l'ajuntamental s'han dedicat a gestionar s'han dedicat a gestionar això m'he de dir-ho però el que han fet ha sigut vendre aquests pisos a fons d'inversió d'aquest tipus a gent que l'únic que ha fet és especular amb els diners nostres perquè aquests pisos els vam pagar nosaltres totalment d'acord, eh? El que passa és que sí que hi ha un problema d'habitatge, hi ha hagut aquestes manifestacions, curiosament instigades per gent que estava molt proper en els partits que han estat marant a Barcelona, per exemple, que és a mi el que... És a dir, jo no em crec... Barcelona i Espanya. I Espanya, sí. No me caig al sindicat de llogateres perquè durant molts anys, mentre hi ha hagut col·leu a Barcelona, està callat. I aquí el tema és que es barregen dues històries diferents. És a dir, la gent que ha arribat de fa poc de temps, que no té les condicions necessàries per comprar i que tenen problemes d'habitatge, i que llavors d'aquí venen les ocupacions, aquest és un problema, però després hi ha un altre. Jo sempre parlo de... d'un catedràtic de la Universitat de Girona, d'en Quim Brugué, que és el primer que fa molts i molts anys va teoritzar sobre un tema que abans no passava abans. Quan nosaltres érem joves, qui treballava es guanyava la vida. I, per tant, se la guanyava més bé o més malament, però tenia dret a tenir un habitatge, poder-lo pagar. Ara hi ha gent que treballa, o que treballa fins i tot la parella i que no tenen capacitat de poder comprar un pis o poder llogar un pis i esclar, aquest és un problema molt seriós barrejar les dues històries jo crec que és diferent i que s'haurien de buscar solucions per a les dues problemàtiques Però segur que es poden limitar, ja s'han intentat els preus de l'habitatge, segur que es poden limitar els allotjaments turístics, segur que es poden fer polítiques d'aquest tipus que no siguin només construir nous pisos i segurament... que s'hauria de poder lluitar contra els especuladors que pugen el preu dels lloguers de manera desaforada, totalment desaforada, que segurament es pot limitar la compra per part d'estrangers d'immobles, és a dir, que no es limita, sinó que se'ls apremia, és a dir, si la gent fa una inversió, ara me'n recordo quants euros és, els donen el permís de residència. Sí, sí, sí. Bueno, doncs mirem en altres llocs com funciona i potser veurem que hi ha mesures que es poden fer. I després el que no s'ha de fer, que és el que s'ha fet, és agafar tota la vivenda social que es va fer els últims 20 i escaig d'anys i molta d'ella per privatitzar-la al cap d'un temps. Perquè aquest és un problema. És a dir, si tu dius la persona que hi viu... amb un pis de lloguer, i té després una opció de compra, però aquell pis queda després pels fills i tal, però el problema és que després aquell pis passa al mercat especulatiu immobiliari. Sense... I el mercat immobiliari ja el coneixem tots, que el que busca són guanys ràpids i... Però el que tu estàs diguent és molt clar. Si tu tens un... O sigui, que jo els defenso, és a dir, en aquests moments, és veritat, s'ha de buscar alguna fórmula perquè... la gent jove o no tan jove tingui possibilitats de comprar un pis, i per tant hi ha d'haver-hi pisos, que abans ens en deien de protecció oficial, us no recordeu, pisos, diguem-ne, a mi tampoc m'agrada dir socials, però és a dir, que hi hagi uns pisos que tinguin unes condicions perquè els construeixi, diguem-ne, l'Estat o la Generalitat o els ajuntaments, que hi hagi unes condicions. El que no pot ser és que aquests pisos al cap de 10 anys passin, que és el que dèiem Miquel ara, és a dir, que passin al mercat amb les mateixes condicions. Si tu compres el pis amb unes condicions... i tens dret a viure-hi, de lloguer, però sobretot si són els de compra, que és el que parlem ara, i tens dret a viure. Però una vegada, diguem-ne, al cap dels anys, si tu t'ho vols vendre, has de vendre amb les mateixes condicions que has comprat, perquè si vas al mercat lliure tot això no serveix per res. Vas construir pisos, però no, que és un dels problemes que hi va haver, per exemple, amb la tongada de construccions que hi va haver amb l'anterior tripartit. Jo penso que el que ha passat és que s'ha deixat que la pròpia societat es regularitzi. La societat, evidentment, i la forma, evidentment es mou a través de temes totalment econòmics. S'ha deixat de fer protecció oficial, aquest és el gran error, es va deixar durant molts anys, i s'ha deixat, durant els últims 30 anys no s'ha fet una política de protecció social, amb habitatge, S'ha deixat que es regularitzi sol? S'ha alliberat sol públic i s'ha privatitzat? I aquest sol públic era el que es vés pogut utilitzar, sobretot a l'època de l'esnar, es vés pogut utilitzar per crear vivenda social? O crear vivenda a un preu raonable? No es va regularitzar? I passa una mica el mateix de sempre, ara ho estava dient amb això de la SARE, depenia del govern espanyol, d'un govern totalment d'esquerres que hagués pogut regularitzar-ho i posar tot aquest habitatge a un preu raonable a la societat. Això no s'ha fet, no s'ha fet. El mateix va passar amb tot el tema bancari amb la crisi del 2008, 2009 i 2010. Els bancs, si no se'n sortien, haurien d'haver els deixat caure. No, en sèrio. Fer un banc públic, que aquest banc públic... Era un problema social important. Fer un banc públic, que aquest banc públic regularitzés la situació, deixar caure els bancs perquè precisament no se'n sortien. Llavors, el dia que la meva empresa no se'n surti, la deixarem caure. És clar, no passarà per res. No hi ha cap altra solució, eh? No hi ha cap altra solució, eh? És el Barmer. Eren molts milers de milions. És el Barmer. Molts milers de milions que, a diferència d'altres llocs, a Europa els bancs van tornar, però aquí no van tornar. Si tu intervens com ha estat, tot això es normalitza i els milers no desapareixen. Cada vegada que veig que presenten beneficis milionaris, el BBA, el Santander... I hi ha una partida de no sé quants mils milions de retorn. I caixa banc i penso, hosti, nois, d'aquests 1.500 milions que ha guanyat aquest trimestre, o a 4.000 i pico, a 3.000 i pico, quina part hi ha a retornar? Perquè a mi sí que me fan retornar la hipoteca i me fan retornar el crèdit i me cobren la comissió per la visa, si no, no sé què. Es va aprofitar pel mapa de bancs que desapareguessin els bancs regionals. Exacte. O autonòmics. Les caixes. Es van encarregar totes les caixes. Es van encarregar totes les caixes, que era una de les coses més bèsties que hem permès en aquest país. Jo diria que va ser en el PP, no? Sí, sí. Van a pressupar, no? Hi havia una voluntat de libra de carregar-se les caixes perquè el que es tractava era... Poder econòmic Sí, tenia molta força. I ara que hi ha l'OPA sobre el Sabadell és que no hi haurà entitats, és que aquí a mi em fa gràcia perquè parlen de la competència i en un cas en una de les organitzacions que jo vaig ser-hi et foten unes moltes els de la competència per qualsevol collonada i en canvi permeten una concentració de bancs que no permetrà que hi hagi una lliure competència és que no podràs ni triar el banc que fas si has de treballar en un banc Jo tinc una pregunta sobre aquest tema. Si no hi està d'acord el Sabadell, també poden fer-la, l'OPA aquesta? És que el dret no és del Sabadell, sinó dels accionistes. Si els accionistes hi estan d'acord i compren, o venen, millor dit, els hi faran una oferta bona. Una oferta bona perquè diguin que sí, no? Aquest és el problema. Una oferta que no podrà resistir. Jo, en aquest cas, com que no sóc accionista ni d'un banc ni d'or... Jo tampoc, però era per saber. Ara t'ho van dir a fer aquella denunci que fan ara. És bastant dolent. Jo me sentiria insultat si fos un accionista del Banc de Sabadell. Els accionistes tenen també els seus perills, els que hi havia, per exemple, en el banc popular, que ho van acabar perdent tot en un moment determinat per una mala gestió que després va passar el que va passar. Per tant, les accions tenen aquest risc i pots guanyar-hi diners però que també n'hi pots perdre. Però el tema final és que jo crec que tot això hauria d'estar regulat i és que no té cap sentit, estem parlant... que, per exemple, estan tancant... N'hi havia masses, d'acord, però hi ha hagut una concentració tan enorme que ara hi ha moltes poblacions que no tenen ni una simple oficina bancària que no n'hi ha cap. I, al contrari, que la Generalitat està posant... Diners? Perquè els bancs? Perquè els bancs, en un camió, vagin pels pobles a donar servei a la gent, sobretot a la gent gran. Però és impensable, no? Que ho tingui de fer la Generalitat, hauria de ser el propi banc. No, no, s'ha motivat en el banc econòmicament i s'ha motivat per això. Perquè és que hi ha molts pobles, no hi havia ni una sola entitat bancària i no estem parlant de pobles de 200 habitants, estem parlant de pobles de 4 o 3.000 o 5.000 que abans hi havia una o dues o tres entitats bancàries i ara no n'hi ha cap. Déu-n'hi-do. I el govern municipal de Girona, com ho veieu? Perquè Cristina Andreu es va acostant el termini de final d'any i per tant ho deixarà i se suposa que hi haurà d'haver algun tipus de canvi perquè portava un àrea tan important com la d'habitatge i la mobilitat. Entre un nou regidor, no? Tinc entès. Sí, Isaac Pérez, sí. Isaac Pérez. No ho sé, suposo que és evidentment que d'haver-hi una mica de remodelació. No ho sé. No ho sé, em sembla que no serà així per les circumstàncies especials. L'àrea que portava Cristina Andreu anirà molt complexa i sembla que passaria perquè una part, diguem-ne, la pogués assumir Sergi Font... i es parla que potser algun altre, com que és un equip de govern de tres partits diferents, doncs que no sé, que potser Gemma Geis també tindria un paper, assumiria alguna part d'aquestes funcions. Jo no sé si entre dins... I llancen molts de gabinets, que potser deu ser el cas, però en tot cas, de cara a fora, no sembla que siguin aquell tripartit que havia de barallar-se constantment i que havien de tenir molts problemes. Tenim llums de Nadal i coses d'aquestes. Ho dissimulen molt bé, no? Però de moment, que porten un any i mig... Un any i mig. i jo crec que el govern va tirant, no? de moment com a mínim som prou prudents com per no fer l'espectacle que feia per exemple el tripartit en el seu moment que l'exconseller el de la corona d'espines, vostè i l'exconseller va definir com un dragon cant veig que en aquest cas hi haurà discrepàncies però com a mínim l'està preinternament i no sé aquí si hi haurà un joc de poder que per part de Junts s'agafi més competències, no ho sé En Sergi font que no li donin gaire més feina, que en té molta, perquè és el nostre regidor de Sant Eugènia i hi ha molta feina allà. Jo no soc ningú i, a més, amb la política m'he equivocat cada vegada. Les vegades que he vingut amb ells dos, quan tenia que haver-hi les eleccions, ho van encertar tot. L'única que no ho encertava era jo. O sigui que no puc parlar gaire. Però sí que és veritat que té molta feina. jo diria que encara estem en un període que realment es nota o es visualitza certa tranquil·litat o cert comportament cap a cap a fora queda un any i mig per les eleccions un any i mig llarg potser jo diria que encara tampoc estem veient resultats de les seves polítiques o les polítiques que han anat aplicant No s'estan veient resultats, els resultats són molt... Això en alguna de la gent de Guanyem els hi molesta, perquè pensàvem que hi podria haver canvis notoris i ràpids, i s'han trobat amb les normatives i els tècnics. Bé, això és un altre error dels dirigents actuals, vull dir que no s'enfronten a aquests temes, els assumeixen i s'haurien d'enfrontar-se. Un dels principals canvis seria la recollida d'escombraries, no? No estan en... Hi ha problemes. Sí, però són importants, però no són... Ahir una miqueta, ja puc dir, en Jordi Ors, es van fer una reunió al Col·legi Ver, perquè hi ha coses que no acaben d'anar pel tema aquest de la recollida, i es veu que hi va haver una tècnica que va explicar molt bé, però llavors algú va reclamar si hi havia algun regidor, i i com a bé hi havia el regidor Aldeguer que va donar algunes explicacions, però clar, per exemple, no hi havia el regidor encarregat de tot aquest tema, en Sergi Cots, que va anunciar que hi hauria, és a dir, hi ha problemes, ahir també veia que alguna d'aquestes recollides temporals que hi ha al barri vell... No funcionaven, hi havia problemes. Que ahir no funcionaven, era el primer dia que teòricament havien de funcionar amb targetes, que no estava obert i no funcionaven, És normal, tot canvi comporta, però hi ha problemes. En Juli, que això que es feia una reunió de veïns sobre el tema, just abans d'implantar-se, i que no hi hagués ningú de l'Ajuntament, també va passar. Va molestar molt. De fet, només hi havia un tècnic que el van deixar abandonat. Escolteu, ara entraríem i podríem parlar d'això i parlar de mobilitat supramunicipal que divendres els alcaldes es van trobar, però haurem de fer-ho en un altre moment perquè ha estat una conversa tan agradable i que ha fluït tant i que hem parlat de coses tan diverses que se'ns ha acabat. Gràcies, Toni Clésies, gràcies, Mari Carme Ferrer, gràcies, Miquel Liguera. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà, perquè ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 3 de desembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer. 7 de cada 10 gironins estan exposats a més soroll del que ha recomanat a l'Organització Mundial de la Salut, sobretot pel trànsit. Un llindar que a l'OMS situa en 53 decibels. L'Ajuntament ha fet públic el mapa estratègic de soroll del període 2022-2027 que detecta una gran millora amb menys veïns que suportin nivells elevats de contaminació acústica. La font principal del soroll és el trànsit viari que afecta el conjunt dels veïns, seguit pel trànsit ferroviari que abasta el 82% dels gironins. L'Ajuntament remarca que el document ha de servir de guia per desenvolupar un pla d'actuacions per continuar reduint la contaminació acústica. Els municipis de l'àrea urbana de Girona defineixen les línies d'actuació en mobilitat a desenvolupar. Els representants polítics van consensuar que s'uniran esforços per continuar augmentant les freqüències dels autobusos que connecten els diversos municipis, així com millorar la disponibilitat de busos nocturns. Paral·lelament i per seguir avançant cap a una àrea urbana menys dependent del vehicle privat, també es va establir com a prioritat la consolidació dels aparcaments dissuasius, ja sigui a la perifèria del terme municipal de Girona o als municipis veïns. L'Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona inicien un treball conjunt per unir la formació universitària i les experiències reals al territori. El projecte consisteix a fer propostes de treballs que parteixen de necessitats reals detectades pels tècnics i tècniques de les diferents àrees de l'Ajuntament. Aquestes necessitats seran resoltes per estudiants de diferents graus universitaris en el marc de l'elaboració dels seus treballs finals de grau i de màster. Girona organitza per primer cop un programa d'activitats al voltant de la Setmana de les Persones amb Discapacitat. El Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat és avui, dia 3 de desembre, i en total es portaran a terme 8 accions amb l'objectiu de conscienciar la ciutadania sobre la diversitat funcional i promoure la inclusió social. El concert solidari de Girona al País Valencià recapta 29.772 euros per a entitats culturals afectades per la Dana. El concert va vendre 2.000 entrades, recaptació a la qual s'hi van afegir les donacions de la Fila Zero, la de les samarretes commemoratives i els ingressos a les barres. Durant els propers dies es poden continuar fent donacions a través de la web de venda d'entrades del concert. Pantasilant guanya el 14è torneig de dramatúrgia catalana del temporada alta. El públic de la sala La Planeta de Girona va escollir aquest text com a guanyador, una proposta que gira al voltant de la revisió d'alguns contes clàssics sota l'òptica social vigent. I en esports, Banyol es presenta la World Rowing Masters Regata, la capital del Pla de l'Estany, amb una àmplia experiència acollint grans esdeveniments esportius a escala internacional, tornarà a ser l'epicentre mundial del REM el mes de setembre del 2025. I acabem amb el temps, en un dia que els núvols seran protagonistes durant tota la jornada, no s'esperen gaires pluges, i això sí, dia fred, on hi haurà 12 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona.