Dones del 39, vot migrant i auge ultra

de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7 Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodrilo. No pasaste de caidad. Hasta luego, cocodrilo. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat Bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 12 de novembre, el dia que el cel ja és una mica brúfol, el dia que es comencen a esperar algunes precipitacions, el dia que hi ha una certa alerta, No se sap ben bé per què, perquè inicialment semblava que podia ser una dana o una llevantada, i el dia en què parlarem de la ciutat i el que ells vulguin amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes, a la seu de Girona FM. Senyor Eliudialo, molt bon dia. Molt bon dia. Jurista, politòleg, professor de la Universitat de Girona, com va tot? Bé, anem bé. L'última vegada vaig venir parlàvem de la sequera, avui parlem d'inundacions. Avui parlarem d'inundacions. Aquest que s'ha posat a la conversa és en Joan Ventura, com és habitual amb ell, periodista, antic president del Col·legi de Periodistes de Catalunya a la demarcació de Girona. Bon dia, Joan. Bon dia, bon dia. Molt tapat, eh? Molt angustipat. Tapat i refredat. M'he posat la mascareta com si ja tornéssim a estar... amb risc permanent, però vaja, això supera. Molt bé, doncs esperem que et passi aviat el... Sí, home, és un angustipat típic. D'aquells de... Tradicionals. De tardor. Sí. La que no, espero que estigui angustipada, perquè com a mínim se la veu molt bé, és la Gemma Busquets, també periodista. Molt bon dia, Gemma. Molt bon dia, Jardí. Com va tot? Bé, molt bé, molt bé. Ha superat ja les fires i festes de Sant Mercurià i les de Girona, diguem-ne. Superades les de Sant Narcís i les de Sant Martirià. Tot bé, tot bé. Tu dius Sant Martirià o Sant Martirià? Sant Martirià. Tu dius Sant Martirià. Hi ha molta gent a Sant Martirià, eh? Sant Martirià, per això ho deia. Hi ha alguns localismes molt... hi ha un verb que és esparxar. Esparxar. Que només els diem a Banyoles, que hi ha a la colla de castells de Banyoles, del Pla de les Tanyes, diuen els esparxats, que és quan tu jugues a pilota, per exemple, a futbol, i la pilota cau i te queda en un lloc alçat, no? Penjada. Penjada, penjada. Doncs a Banyoles no queda penjada a la pilota, queda esparxada. El que de vegades ho sento dir. Sí, sí. Esparxada. Perquè aquests de llagostera no... No arribem tan lluny. No... No, no, és així. Escolta, ja que estem en matèria, permeteu-me, perquè parlarem de la ciutat i tenim moltes cases, però per començar parlant de la ciutat volem remuntar-nos al 1939. Per ahí. Sí, 1939. S'ha de remuntar-se molts anys enrere. Perquè allà, en l'últim consistori republicà, i encara que en algun cas, i parlo de memòria, només va ser per uns dies... I va haver-hi dues regidores republicanes que van formar part d'aquell consistori i de les quals no se'n havia sentit a parlar mai més. Per dones, per republicanes, és a dir, després de la dictadura és lògic que no se n'en pogués parlar, però després hi havia hagut com un silenci fosc i estrany que es va trencar quan gent m'a busquets aquí present... va guanyar la beca Rahola amb una investigació precisament destapant la figura d'aquestes dues regidores republicanes i el que havien fet al llarg de la vida, perquè evidentment no se'n sabia absolutament res. I aquella investigació de la beca Rahola, que ja va ser fa uns quants anys... El 2017, crec. El pre-procés, crec. Per aquest procés n'acaba de sortir, o millor dit sortirà aquests dies, un llibre que es diu Matriòxques sota les bombes. Sí, ho has contextualitzat molt bé, aquesta és l'origen de tot plegat, és aquesta beca que jo, que és la que concedeix al Col·legi de Periodistes a la demarcació de Girona per buscar en hemeroteques. I l'Ajuntament de Girona, perdó. Que paga, que paga. S'ha de dir tot, s'ha de dir tot. A Buscant Hemeroteca. I jo en aquesta vaig fer una recepta sobre com tractava la premsa el tema del sufragi femení durant la república. I vaig allargar una mica més la investigació buscant durant la guerra. I al 39 em trobo, doncs, això, no?, amb noms de dones, res, breus a les columnes de la premsa republicana, sobretot de l'Autonomista i també del diari Front, que és un diari de partit, és el diari del PSC, i... Trobo noms de dones en aquestes columnes de la premsa referides en àmbits polítics, i eren noms totalment desconeguts, que no tenien ni placa a cap carrer, que jo no sabia qui eren. I després, buscant-buscant, trobo aquest acte de ple de l'últim Ajuntament Republicà, que es constitueix el 29 de gener, del 39, just l'endemà que ha caigut Barcelona, quan tothom està de retirada i Girona és un formiguer de gent que fuig cap a la fontena. I es constitueix un ple d'urgència perquè el consigne és resistir fins al final. I en aquest ple d'urgència s'hi posen dues militants com a regidores. Una és com a consellera d'assistència social perquè el nom de les regidores no és regidor sinó és consellera municipal. I consellera municipal. I l'altra és consellera municipal de cultura. Res, són càrrecs més simbòlics una mica d'això, no? De resistir fins al final el valor de la lluita quan ja tot està perdut. I jo vaig començar a estirar el fil d'aquestes dues dones, buscant descendants, saber qui eren, saber què van fer després de la guerra... Van anar a l'exili, no? Totes dues es van exiliar i, clar, la meva pregunta era per què aquestes dues dones es posen davant de l'Ajuntament quan eren unes militants de base, no? Sí, perquè es havia parlat molt, per exemple, d'Antònia Drue, que va ser la primera dona regidora i, a més a més, va tenir una llarga vida, també va haver de marxar a l'exili, després va casar amb Carmel Rosa perquè el seu company el van matar durant la guerra i va ser una persona reconeguda que tenia, però d'aquestes dues regidores no s'havia parlat, no s'havia parlat. I una, l'Angelina Comte Lliuró, aquesta va a l'exili a Rússia, a la Unió Soviètica, i a més aquesta durant la República i durant la guerra, sobretot durant la guerra, és la representant de l'Unió de Dones de Catalunya a les comarques de Girona. que és un càrrec molt important. L'Unió de Dones de Catalunya és també una entitat d'aquestes que neix durant la guerra a nivell nacional i que tampoc s'ha estudiat molt ni s'ha tractat molt, que era la unió de totes les dones polítiques dels front d'esquerres, dels partits d'esquerres, doncs van constituir aquesta entitat, això una mica, no per... tant per suport polític com per suport a la rereguarda. I organitzaven això, no només organitzaven recolectes i cosien jerseys pels soldats al front, sinó que també tenien un pes polític. Hi havia, per exemple, la Dolors Bergalló, la Teresa Pàmies, agrupava totes les zones d'esquerres de diferents àmbits. Diferents partits. De diferents partits. I la representant a Girona era aquesta, l'Angelina Comtelluró, que és la primera que em trobo fent aquesta recerca de les sufragistes, perquè escriu articles a la premsa. Són articles de to molt abrandat, molt propagandístics, molt de propaganda, si volem. Però, en certa manera, en el llibre ho explico, recullo algunes frases... hi ha un pols feminista naixent i no explicaré tot el llibre però una d'aquestes dues dones també deixa escrit el per què es posen davant de l'Ajuntament qui els empenya a posar-se com va aquells darrers dies de la Girona Republicana abans no caigui tot el pes del franquisme i tota aquesta foscor ella ho explica i aquest pols feminista aquesta embrió Yes, no? I l'Angelina Comta Lliure ho explica en un article, diu, companyes, diu, si hem d'esperar que els homes ens aconsegueixin alguns dels drets, ja podem esperar sentades, no? Si no ens hi posem nosaltres, no aconseguirem mai. res, no? Els homes de la república deixen-los anar també. Home, per acabar de contextualitzar tu que parlaves de les sufragistes s'ha de recordar que precisament quan hi va haver la campanya perquè les dones poguessin votar per primera vegada durant la república curiosament qui s'hi va oposar eren les forces d'esquerra perquè pensaven que les dones només votarien el que els digués el seu marit o el que els digués el seu confessor en aquell moment, és molt curiós això és una història no molt coneguda no molt coneguda Entre els historiadors sí, però la ciutadania això desconeix bastant. Crec que és l'esquella de la torratxa o aquests de premsa satírica de l'època, hi ha alguns acudits gràfics molt divertits de dones perseguint l'avi Macià, dient-li nosaltres sí que sabem a qui votar. Després d'haver aconseguit el dret a vot, doncs diu no, no Esquerra es va empescar que no hi havia el cens preparat que no estava tot preparat perquè no poguéssim votar i es va buscar diguéssim aquesta estratègia però hi ha molts acudits a la premsa és curiós veure el discurs de les propagandistes d'Esquerra sobretot Dolors Bargalló com canvien aquest discurs perquè hem de fer això no, propaganda perquè es votin les Esquerres a les eleccions no ha canviat tant sí que ha canviat formalment ha canviat molt però en el fons la sensació aquesta el tema aquest encara hi ha home sí quan es tracta de dret a vot quan parlem de sufragi universal sempre hem de pensar que universal per aquí perquè ara venim per exemple de les eleccions als Estats Units és que era molt lluny però no no Però allà no només no voten, òbviament, com aquí, les persones sense nacionalitat, però segons quin estat, uns antecedents penals poden impedir-te de votar. I aquí ens trobem cada cop més, aquí, municipis, on hi ha un gruix important de persones, on estic pensant en Salt, estic pensant en Girona mateix, on, per exemple, a Salt, dos de cada tres persones majoritats no té dret a vot. Això diu molt quan parlem de democràcia i d'aquesta necessitat que hi ha que les persones que paguen impostos en un poble puguin reflectir les seves inclinacions ideològiques, almenys en el que vindria a ser, ni que siguin les municipals. El que no s'entén és que S'entén més que persones sense nacionalitat no puguin votar en temes d'eleccions presidencials, eleccions del Parlament, etcètera, perquè aquí hi ha interessos creuats, però a nivell municipal costa d'entendre que no hi hagi ni tan sol el debat. de si s'ha de caminar cap a això, en un món en què tenim assumit ja, o la gran majoria que tenim assumit, que això és irreversible i que cada cop anirà més persones que neixen en un lloc i acaben establint-se en un altre i fent vida en un altre. Estem en un món molt transversal, ja, perquè no... I les coses, per exemple, l'altre dia no sé si parlava amb algú de, no sé, per exemple, Anglaterra, no?, la Gran Bretanya, clar que deia que a Londres la meitat de la gent són de fora ja, no?, la gent que viu a Londres, quan a Londres no s'està molt i molt cara i que, bueno... Per què això? Perquè hi ha molta gent que porta molts anys d'anar allà també, sobretot des de la callació de la Índia i de Pakistan i Bangladesh i tot allò que va haver d'anar a baix. Clar, molta gent ja va marxar en aquell moment i es van instal·lar d'aquí i ara són classe mig. Jo clar, mira, el Partit Conservador Anglès, la presidenta és una dona negra. O sigui que això ja ha canviat el Partit Conservador Anglès, que era el qui sap què, no? Vull dir que aquí estem molt més enrere que això encara, perquè aquí, bueno... Veure un conseller, un regidor o regidora, comencen a veure's algun, però comptats amb el riu d'una mà, no n'hi ha, n'hi ha molt pocs. A nivell superlocal no tenim cap antecedent. A nivell local sí, hi ha algun regidor, regidora, a Girona mateix tenim l'Ami Sabali, però a nivell superlocal no tenim cap antecedent a Catalunya ni a Espanya. és així és clar, hi ha molta feina a fer aquí i no sé si la podrem fer perquè tal com va el món anem al revés és un debat molt actual aquest del sufragi quan jo estudiava el de les dones pensava molt amb el debat que hi ha sobre el dret als immigrants a votar sobretot el que tu dius si tu vius i estableixes i pagues impostos en un poble doncs també tens dret a elegir els teus representants polítics però també crec que hi ha un dret i un deure és a dir, també tu com si t'estableixes en aquesta comunitat t'has d'implicar en aquesta comunitat i fer-se partícip d'aquesta comunitat i integrar-te en aquest àmbit per això, per poder decidir i És una mica el dret i deure del votant, penso jo. Aquí hi ha tot un tema perquè realment la legislació n'està pensant des d'aquesta mirada. Jo estic d'acord que qualsevol persona que vingui a establir-se en un lloc determinat, una manera s'ha d'empapar. no tindria cap sentit que segueix pensant que viurà o que segueix tinguent l'aspiració de viure com si estigués al seu país d'origen això no té gaire sentit en el món actual però si posem la cosa sobre la taula aquí mateix a la Unió Europea el que tenim és que hi ha persones que podrien venir de França podrien venir d'Alemanya a establir-se aquí només per sis mesos i ja a tenir dret a vot I en comparació amb gent que ha nascut aquí, que tenen ja la majoria d'edat i no tenen vots. O sigui, la legislació no està pensada perquè tu has de tenir un mínim d'enteniment de la cultura d'acollida per poder votar. No, està establert d'una forma que hi ha persones que se'ls pressuposa que... culturalment estan més a prop del que vindria a ser la realitat catalana, la realitat espanyola i per tant en sis mesos podrien votar i podrien decidir sobre la política municipal i hi ha persones que per molt que estiguin aquí no podrien, no tenen aquest dret o sigui, hi ha només 12 països fora de la Unió Europea, que puguin votar les eleccions d'Espanya. I són també una realitat colonial, perquè són països excolònies d'Espanya, majoritàriament a Latinoamèrica. I hem d'anar arribant a aquest debat que l'hem de tenir. El que passa és que, com bé deia Joan, el món ara mateix, les senyals que ens donen és que És un retrocés. Anem enrere. Una evolució democràtica impressionant. I també és un debat incòmode per tractar. És un debat incòmode... Perdoneu, és incòmode? Ara hi heu entrat de plaer, és incòmode però necessari, no? Sí, jo crec que sí. O sigui, el debat sobre la inclusió de les persones migrades és un debat... Potser no tant sobre l'inclusió, sinó sobre la realitat socioeconòmica d'aquestes persones. O sigui, òbviament, pensem ja més enllà de la nacionalitat. Qui s'involucra a nivell municipal o a nivell de barri als nostres pobles? Majoritàriament gent que té la capacitat d'arribar a casa a acabar la feina. de les 8 hores i poder-se dedicar a la veïnada, a la conciliació familiar i més enllà tenir temps lliure per dedicar-se a nivell de barri. Són les persones que s'impliquen a nivell veïnal. Llavors, si tenim les dades que tenim és que una de cada dues persones amb nacionalitat estrangera en aquest país, una de cada dues persones, una de cada dues persones amb nacionalitat estrangera en aquest país, estan en risc de pobresa, exclusió social, la realitat és molt fortuda, realment. Perquè si comparem això amb les persones nacionals, estem una de cada cinc persones, perquè en el greu ja és enorme. I aquí exigir a aquestes persones que s'impliquin a nivell polític, a nivell veïnal, no és just, perquè qui es pot implicar és qui ja té la nevera plena, té la veïnada o la família atesa, i a més enllà té temps i voluntat de fer-ho, no? Llavors, i parlar sobre la inclusió és parlar sobre això, sobre aquesta realitat socioeconòmica. No parlem només de Girona, però tu, Joan Ventura, coneixes casos, diguem-ne que això és complicat. Tu has tingut gent molt propera a tu en el món municipal, m'estic referent al teu amic Lamionet, que diguem-ne que per practicar el que creu... Sí, sí, encara l'altre dia una persona que conec molt bé... Parlàvem d'aquest desgraciat, d'aquest fill de puta, de tot, insultant i, bueno, de qui parles? Cony, d'aquell, d'aquell que fa que tots els moros i tots els negres tinguin no sé què, no? Tinguin de tot. Dic, hosti, d'aquell i què és aquell? En Remionet no està ni a l'Ajuntament, tan sols no ha estat 4 anys a l'Ajuntament, va fer política d'habitatge i van aconseguir en 4 anys tenir... cap a 30 pisos totalats, o sigui, pisos que l'Ajuntament controla per a gent més necessitada, no? Per a l'Ajuntament de Lligustera. De Lligustera, perdó, sí, de Lligustera. I aquí hi ha negres, blancs i rossos, vull dir, hi ha gent necessitària que necessitava un habitatge i es va aconseguir. Però és clar, aquest home ja no està ni no està, no... Doncs encara... En el subconscient de la gent hi ha aquestes bestieses d'insultar algú sense cap motiu, ni cap raó, ni cap base. I això, bueno, i ell és una persona que ha fet més ell per resoldre problemes de gent... de Senegal, de Gàmbia, de Marroc, d'allà on sigui, que la majoria de institucions locals. Jo crec que aquí la clau l'ha donat ell, és a dir, el tema de la qüestió socioeconòmica, al final, la qüestió de diferències, és una qüestió de diners... de qui té la nevera plena, de qui pot desenvolupar. És a dir, al final, la qüestió racial és una qüestió no tan racial, sinó qüestió de classe econòmica. I amb aquesta situació que anem de pèrdues de drets i de democràcia devaluada, cada vegada més aquestes diferències socials i econòmiques s'eixamplen més. Ja no només... És aquí, al final, aquest desmantellament de drets socials, de serveis públics, aquestes dretes que ens governen mundialment i que gira la dreta que està tornant al món. Això ho hem vist en moltes, hi ha novel·les i pel·lícules, anem cap a un món d'una gran classe social molt alta, que està a dalt, i després una gran classe baixa i la classe intermitja està desapareixent. Sí, és el desmantellament de la classe... Ara no, però és una cosa que els nostres fills ja serien molt diferents que nosaltres i la cosa, llavors que hi hagi un canvi... que no ho veig, no ho puc olvidar, perquè, esclar, si tenim en Trump, als Estats Units, en Putin, a Moscú, en Urbana, aquella, a Hongria, a Itàlia, a la Melònia, a França van al pèl, a Holanda, que era el país més liberal d'Europa, també extrema dreta, etcètera, etcètera, vull dir, a Ústria, etcètera, no anem pas cap aquí, no anem cap a... en aquests moments anem en sentit contrari, a pensar que el món pot ser una mica millor no vull pas ser fatalista però... Jordi, jo començaves abans tornant al 39 a vegades el món s'acosta més no cap a aquesta distòpia futurista sinó cap als anys 30 el 39 que va la guerra civil espanyola i començava que els d'Alemanya anaven amb aquí a Polònia per això estem tornant una mica a aquest escenari dels anys 30 Però el que deia en Joan a l'Iuto, que ets politòleg i jurista, per tant tens tota la informació d'aquest món, precisament això està passant en un moment en què, diguem-ne, que en tots els països que ha dit en Joan, teòricament... ja vol lliure i la gent pot potar... Per què hi ha aquest tombant? És a dir, com ho analitzes? A veure, no ens enganyem, aquí mateix alguna gent, jo crec que desencertadament, diu que l'extrema dreta acaba d'arribar. Escolti, perdoni, l'extrema dreta fa molts anys que hi és, durant molts anys estava sota les ales del PP, després es va transformar de color verd i va presentar a Vox, perquè a Vox ja fa anys que està a les institucions... I ara ha arribat Aliança Catalana, que és una altra cosa, però vull dir que és una realitat que l'hem d'entomar en el sentit d'entendre-la i d'explicar per què passen les coses. Aquí la història sempre és cíclica, rima molt, i en això no tenia en compte que... Quan es va sortir de la Segona Guerra Mundial hi va haver un nou contracte social que era l'estat del benestar, que va possibilitar que molta gent sortís de la pobresa fins almenys als anys 80, que hi havia almenys a Occident una bonança econòmica que traia gent de la pobresa. Llavors hi va haver... D'alguna manera, una imposició per part de les èlits, en el moment en què va coincidir Reagan als Estats Units i Margaret Thatcher als Regne Units, hem de desmantellar l'estat del benestar. I això se'n diu neoliberalisme. Això se'n diu neoliberalisme en el que, bàsicament, tot el públic és millorable i és millorable a través d'inversions privades, a través de privatitzar. i això què ens ha portat? que òbviament el capitalisme, es sap que el capitalisme les seves crisis són cícliques però clar, el capitalisme sempre necessita d'una ideologia més que la faci caminar en el moment de l'estat de benestar va semblar que funcionava llavors el neoliberalisme el que fa és a part de el privat és el millor és que l'individu la llibertat individual és innegociable la llibertat individual és innegociable en la mateixa manera que si una persona és pobra és perquè s'ho mereix Llavors, en aquesta dèria, en el que hem instal·lat des de fa dècades, el que ha passat és que des del final de la primera dècada d'aquest mil·lenni, des de la crisi del 2008, no hem parat d'acumular crisis. Hi ha països que no han sortit mai. Aquest països, malauradament, és Catalunya i aquest estat és Espanya, que des del 2008 no parem d'acumular crisis. crisi econòmica, crisi social, crisi sanitària, etc. I que, d'alguna manera, les conseqüències es van multiplicant a mesura que anem acumulant. Això què fa? Ara tenim les dades, la desigualtat mai havia estat tan enorme en la nostra era. Això per una banda, i que ahir mateix va sortir un estudi de la Universitat d'Oxford que explicava en negre sobre blanc que totes les polítiques d'esmantellament del sistema públic i de baixar els impostos a les persones més riques no ha servit de res. Aquella teoria del deguteig, fem que les persones més riques siguin riques, que hi haurà un deguteig que tothom se'n beneficiarà, això s'ha vist que no funciona. Els rics són cada vegada més rics. La Codessa Mitjana està desapareixent si és que encara existeix i els pobres cada vegada són més pobres. I a cada crisi això es fa més exponencial. L'última, la de la Covid. Hem sortit d'aquí que els rics han fet tres cops més rics. I en això què passa? Que les élits econòmiques no són ingenues, saben que això pot derivar en certes revoltes, en el malestar social, llavors què fem? Anem a finançar grups d'extrema dreta que d'alguna manera poden capitalitzar aquest malestar. I això és el que està passant als bancs, les élits econòmiques, i en el cas d'Espanya estem parlant que les élits econòmiques estan molt... a connectar-nos als élits dels mitjans de comunicació i per tant el missatge és aquest i això és el que està funcionant i en aquesta dèria el que estem trobant és que la gent òbviament està desesperada i quan la gent està desesperada tampoc podem culpar la gent per votar el que voten voten el que voten perquè realment tampoc l'esquerra no està sent una gran alternativa no, no és un problema És una mica allò que s'ha dit en pobles com el meu que és Salt, allò que diuen que els penúltims que van arribar, diguem-ne, estan espantats pels últims i per tant voten el que voten. Totalment. Allà ja va començar en Plataforma per Catalunya i ara Vox té quatre regidors, per exemple. Que després no fan res, que només es presenten a les eleccions, però diguem-ne que a nivell de governabilitat... No tenen cap activisme, no? No. a la contra de no se sap ben bé què a la contra destacant coses o jugant amb una de les armes que l'extrema dreta es juga sempre que és la desinformació perquè diguem desinformació i diguem fícnics perquè no ens atrevem a dir el que n'hem dit tota la vida que són mentides podridons si ara tenim aquests termes anglicistes per definir el que és el que està ben clar I contra això què? Perquè, escolta, ja que estem aquí, i com es combat en el sentit democràtic de la paraula combat, com es combat tot això? Perquè és necessari fer-ho, perquè el que és evident és que, des del meu punt de vista, i això us ho trasllado, que no parlar dels temes que són problemàtics no ajuda, més aviat ha estat tot el contrari, diguem-ne. home, jo crec que és un dels problemes que té l'esquerra o que ha tingut l'esquerra aquests últims anys no sé si estàs d'acord amb mi que no ha abordat clarament i de manera oberta aquesta problemàtica que ho ha posat tot sota una estora tinc la sensació que ha fet com polítiques per mi de maquillatge i obrir aquest debat no és obrir aquest meló s'ha d'obrir d'una manera serena i i dir-ho obertament, no?, els pros i els contres i la problemàtica que hi ha. No amagar-la, no maquillar-la, i per mi és un dels grans problemes que precisament ha fet perdre pes polític a l'esquerra i que estan aquestes crisis, tots els partits d'esquerra, per mi. No sé... Que no hi ha una estratègia comuna tampoc per fer front a l'extrema dreta, a les mentides que genera l'extrema dreta. Tot això inflat amb el tema de les xarxes socials i la pèrdua de credibilitat dels mitjans tradicionals, diguem-ne, diaris. La gent jove s'informa a través de les xarxes, si és que s'informa. Sí, sí, sí, forma més del que pensem. Sí, forma més del que pensem, però... El que passa és que a través de les xarxes, a través de no sap bé quins, perquè no. Aquesta és l'altra qüestió. No és des dels diaris digitals, jo diria que... És més aviat a través de portaveus estranys que n'hem dit influencers... És això, no? El poder que tenen aquestes persones, que no saps de quins interessos venen, L'altre diria un article molt interessant al País que explicava sobre el pes que havien tingut les influencers a Instagram en el tema de la dana, a l'hora de difondre fake news, desinformació i també com capitalitzaven la solidaritat enfront de determinats grups vinculats a sectors de partits diguéssim Vox, d'extrema dreta les influències fan això hi havia un article explicant una mica com elles havien sigut altaveus de fake news, de desinformació i com capitalitzaven la solidaritat de la gent que volia ajudar en determinats grups, entitats que al final, clar, la gent vol ajudar, però vol que l'ajuda arribi a qui la necessita, no? Clar, és que això és... Clar, és... A part de les gràcies, ha estat un caos, tot plegat. És un caos i... Però clar, és això, no? Quin pes té, el que digui una persona que t'explica, m'he comprat aquest vestidet, és a dir, han passat de les cuinetes i de la moda, això, no? Serà altaveus, portaveus... i amb molt de pes polític en aquest cas, no?, que ha de beneficiar uns determinats, perquè totes aquestes influencers, totes són d'anar conservador, per no dir-ne altra cosa. Però dius totes, vol dir que són dones, la majoria o què? La majoria de les influencers són dones. Però hi ha una cosa... Entre 20 i 30... Però algunes d'elles, per exemple, amb unes, deixem-ho dir així, a mi m'estrani, algunes d'elles amb unes orientacions sexuals que precisament xoquen contra tot el que ha fet-se a l'extrema dreta. Que és allò de dir, escolti, és que no hi ha cap res, ja, no? Bueno, en general, no vull... Però és que realment el tema... El tema és aquest, i aquí tenim molta part de culpa, els mitjans, i també l'utilització que se n'ha fet dels mitjans. Abans l'Aliú deia, diguem-ne, els grans grups de comunicació espanyols encara estan lligats, diguem-ne, a la dreta econòmica, i si gratem una mica al darrere del naixement de Vox i veiem qui el va subvencionar, doncs surten grans grups econòmics. Sí, sí. Tipus supermercats, algun banc, una mica de tot trobaríem aquí. Grans cadenes comercials, eh? Grans cadenes comercials. És que és un pou de merda, això sí que és merda, més que la del fang dels pobres valencians, però... Sí, que això deu-n'hi do, i perdoneu, eh?, perquè després m'agradaria tornar a Girona, però ahir va sortir Feijó, aquest matí l'estaven entrevistant a la Cadena Ser, i amb franquesa, em feia un xic de vergonya una perquè no la collau en com jo crec que l'haurien de collar perquè quan algú diu una mentida el que s'ha de fer és dir-li que està dient una mentida i l'altra per la sensació aquesta de dir que han obert el ventilador és a dir que segurament no hi ha bons i dolents segurament ho són tots dolents perquè és evident que la responsabilitat que va tenir el president de la Generalitat, la seva consellera i tot el seu govern, és una cosa tan innegable, que és una autèntica vergonya, que en aquests moments, quan encara s'estan buscant desapareguts, que crec que n'hi ha més dels que diuen, però que estem parlant de 200 i escaig morts, és que és una acció criminal, em sap greu dir-ho, però és que és així, és a dir, no avisar la gent com no es va avisar, és una acció absolutament criminal. És a dir, morts hi ha hagut igual, però poder menys, normalment, perquè hauria passat coses segur, però... però en tot cas, per exemple, avui en un diari he vist que hi ha una foto que allà a Picanya o per allà, que encara per poder passar el riu els veïns han muntat un pont amb restes del desastre, siguin ferralles i coses, perquè si no hi ha ningú que els pugui fer un pont mínimament d'aquests ponts de l'exèrcit o alguna cosa, no és que aquesta gent no poden sortir d'allà, a més han hagut de fer aquest pont perquè no tenen cap més camí per anar a buscar menjar a peu a una hora de lloc. Dius, home, ara ja fa... Quants dies fa? Més de setmana. Doncs mira, avui... Vull dir que, clar, aquí... A més de 15 dies. Pràcticament. Dos setmanes. Avui estem a dimarts. I hi ha coses que es m'han fet i no s'han fet, eh? Vull dir que moltes n'hi ha. Aquí hi ha, per una banda, una mala gestió pública d'una situació d'emergència que no es va valorar i no es va actuar com s'havia d'actuar. Això també passa quan t'acarregues les unitats d'emergència o t'acarregues la gent de protecció civil o totes aquestes coses. Hi ha una mala gestió de tots aquests recursos públics i una mala gestió d'una crisi. Després, la mala crisi comunicativa, és a dir, una política comunicativa de desastres que... que no s'entén, és a dir, que no sapiguem ni llistes oficials, no sé qui deia l'altre dia, diu això a Estats Units l'endemà tindries a portar a tots els diaris els noms i cognoms dels morts. Bueno, perquè hi ha hagut una voluntat, és veritat que hi va haver molt de problema amb el tema dels desapareguts, perquè al primer moment hi va haver molta gent desapareguda que realment estava desapareguda i no morta, Però és veritat que després hi ha hagut una... És a dir, aquí hi ha hagut molt de pensament per amagar realitats. Sí, però això a les llistes es feia en èpoques que veia molts menys mitjans cares. Per jove. És el mateix que dius de netejar el fang. És a dir, encara més d'una setmana després estem en aquesta situació que els veïns es refien més de la solidaritat externa de gent que ve de València, de voluntaris, d'estaments oficials o dels serveis públics que tu pagues. Aquest lema que es va fer, no?, de només el poble salva el poble. Al final, te l'has mig de creure, perquè els recursos públics els estan desmantellant i al final són els mateixos veïns els que ajuden els veïns. No, totalment. Aquí, òbviament, hi ha un problema gran pel que té a veure amb la política de la dreta sempre de... Ells mai són culpables. El PP, a mi no em sona cap desastre natural, catastrofe que hagin viscut en les seves àrees de poder. que hagin reconegut un meia culpa. Cap. O sigui, una mica ressona fins i tot a la política de Trump, és que ressona totalment. Jo mai soc culpable de res. Tothom, tota la resta, us heu encarregat d'alguna manera de repartir-vos aquestes culpables perquè a mi no em tocaria, no? I després, en la casa més a més del PP... aquí un control de danys, una política de control de danys, que és molt fàcil de desmantellar. El que passa és que, clar, si tornem el mateix, els mitjans de comunicació Estan en les mans de qui estan. Per tant, el tema aquí, tenim un PP que, per una banda, et diu, li està dient a Sánchez, has de recuperar les competències, has de declarar l'emergència nacional, i per una altra diu que Amazon no té la culpa de res. O sigui, t'està dient... Per una banda que no creuen en mazón i per tant el volen sacrificar, però per una altra el seu sacrifici no els ha de passar factura en cap moment. I si pot ser que entreguin rellot polític. Ho has dit d'una manera tan clara que és això. I està molt callat últimament l'Ayuso, que és el que veu venir. Perquè sap que si mazón cau vol dir que potser el tema de les residències es tornarà a obrir. O ell està a l'expectativa de també si cau la peça gran, que és Feijó. Exacte, sí, sí, perquè Feijó, el vaig veure ahir a la tarda i l'he sentit aquest matí en franquesa, no ha donat la talla que s'espera d'un estadista ni tan sols a l'hora de no dir del tot la veritat. Volia utilitzar-la per a la mentir però no ho he fet. I a Sánchez ja li va bé mirar-se tot des de la barrera. que passa que tot està complicat. Però abans la Lio ha dit una cosa, i és el que us volia traslladar fent un xirt inesperat en el guió, allò que dèiem, de dir que tot això està passant quan governa l'esquerra. Governa l'esquerra l'estat, ara hem de... si el PSC és considerat d'esquerra, que ells s'hi considerin, governa la Generalitat, i governa, diguem-ne, el partit que està més a l'esquerra, diguem-ne, per exemple, l'Ajuntament de Girona, no?, que per cert ha tingut una baixa, o tindrà una baixa que ens sap molt de greu, ja ho vàrem dir ahir, que és que Cristina Andreu, per als lagons de salut, ha dit que presentarà la dimissió en els propers dies per intentar cuidar-se i per millorar el seu nivell de vida. Això li ho deixa complicat el tema del govern perquè Cristian Andreu tenia un pes, de fet ho ha dit el propi alcalde, ho ha dit en tuits, però tenia un pes molt important dintre de l'equip de govern. No, no, o sigui, aquí perdem molt. O sigui, jo com a persona que formo part d'espais per habitatge de la ciutat, jo sé que en això, amb la Cristina... amb el pas del costat de la Cristina, òbviament, per raons justificades, i des d'aquí li desitgem el millor, el tema és que aquí, o sigui, dins de Guanyem, no hi ha una persona que tingui la mirada específica de Cristina Andreu, l'experiència de Cristina Andreu en el tema d'urbanisme, en el tema d'habitatge, que és un dels pilars, o hauria de ser un dels pilars d'aquesta legislatura, d'aquest mandat. I en això... Òbviament, ara parlàvem que tenim unes esquerres governant que no estan responent. El que ens està passant últimament a nivell global és que mentre la dreta s'està radicalitzant, radicalitzant en el sentit de... estan més comprant discursos de l'extrema dreta que discursos simplistes, discursos basats sempre en la comunicació política, no basats en l'anel de resoldre cap problemàtica, sinó simplement el càlcul de com puc col·locar aquest discurs perquè em generi rèdit electoral, perquè aquesta és l'única suma. De la mateixa manera que això, l'esquerra està situada en aquest mateix discurs, en aquesta mateixa lògica. Però mentre que a l'extrema dreta aquesta lògica li porta a connectar amb una base electoral que històricament ha estat de l'esquerra, per tant, base electoral de classe treballadora, En el cas de l'esquerra el que està passant és que aquest discurs d'anem a fer comunicació política, anem a treure l'èrit polític, això és el que li està fent que sigui més conservador, perquè també s'està veient arrastrat cap a la dreta. I què passa? Que sempre és el mateix, que entre la còpia i l'original la gent sempre es queda amb l'original, i l'original en aquest cas és qui va més enllà. Qui dona el discurs més simple, perquè estem en aquesta era, que si no pots convèncer algú en un minut, ja l'has perdut. Llavors, en això, en aquesta nova cultura política, l'esquerra, en lloc de... jo també vaig a l'arrel dels problemes vaig a si cal a enfrontar-me a les èlits econòmiques a pujar els impostos a redistribuir riquesa perquè és l'única manera l'única solució ara mateix que tenim per recuperar aquest vot de les persones treballadores en lloc de fer això el que fa és abraçar-se a aquests discursos llavors tenim el panorama que tenim jo la meva gran por la meva gran por i més que por ja m'estic mentalitzant que passarà és que en les properes eleccions a nivell supralocal, a nivell de Parlament, ja sigui Catalunya, ja sigui Espanya, ens trobem que l'esquerra no té res a... ja porta temps sense res a oferir, perquè totes les dues eleccions que ha convocat Sánchez les ha convocat en nom de o jo... O el caos, sí. O la dreta. El caos no, o la dreta. Molt bé, marxa. I això ja és molt difícil de vendre. Hem vist ara amb Kamala Harris. La gent no ho ha comprat, això. És més, fins i tot gent que l'havia votat històricament com el vot llatí, el vot dels homes negres, etcètera, tot això ha virat cap a la dreta, cap a Donald Trump. I una persona que els està dient que familiars seus seran deportats. És que estem en aquest panorama, que la gent els compensa molt més I com hauria de ser? Els compensa molt més tenir la butxaca plena. I és que això tothom hi pot empatitzar amb això. I òbviament si des de l'esquerra no estem veient, no ens estem atrevint a tocar les tecles que calen tocar... és també relacionat amb una crisi de valors aquest individualisme al final mentre no em toquin a mi si toquen als altres també aquesta cultura de l'individualisme del capitalisme ferotge que després de tants anys acaba creant pòsit amb això que dius dels Estats Units l'altre dia entrevistaven això llatins que votaven a Trump perquè també deien que votar una dona no la veien capaç per governar Aquest és un altre tema, sí, sí. A més, era negre i dona. El suport de les dones a Camada Harris ha baixat en relació amb els que beberia Joe Biden. I també hi havia una qüestió... A Estats Units la qüestió de classe social està encara com molt més... molt més diferenciada que Europa i per exemple Kamala Harris venia d'un entorn si no m'equivoco a l'iu de Berkeley, de l'Universitat de Califòrnia d'aquesta qüestió d'aquesta èlit demòcrata i això també entre el Midwest entre el votant del Midwest l'amèrica mitja l'amèrica profunda que no és l'amèrica profunda que és l'amèrica Trump veu que li resoldrà problemes i que amb la Harris no i això vist des d'Europa no s'entén i a la Harris li ha faltat el relat i el relat als Estats Units el relat electoral es construeix a través de les primàries o sigui no pots estar tot un any intentant que una persona que havia dit que no es presentaria com Biden perquè va dir que ell faria un mandat de transició i marxaria llavors va fer com el que fan els presidents africans, això me'n sona molt els presidents africans que et diuen una cosa avui i a la que toquen poder t'ho diuen una altra aquí també passa aquí també això no, però en el tema dels mandats és una cosa que rima molt i clar Harris ha tingut només 3 mesos per fer campanya i aquests 3 mesos ha estat una persona que la gent ha percebut com una persona assenyalada dits i posada allà i que no ha batallat, no ha construït per què Obama va tenir obviamente era un altre moment però Obama va tenir perquè va tenir les confrontacions que va tenir, o sigui, es va presentar a les primàries va haver tot aquest debat dins dels Estats Units d'una persona negra pot ser presidenciable i llavors, clar, òbviament en el moment que tu crees un relat, crees... Quan es va trencar això, semblava que una dona podia ser presidenta també si la vava voler ser presidenta és que jo no dubto que els americans però són dues, ja que s'estrellen jo crec que els demòcrates havien d'haver fet una aposta més forta i radical i apostar per Michelle Obama Doncs mira, potser n'haurien en donament Per Michelle Obama, que ho tenia És a dir, el que deies abans Buscar un relat més radical La dreta es radicalitza Però això seria més potser Un Bernie Sanders Un Alexandra Ocasio-Cortez Que és com l'ala més a l'esquerra Del partit demòcrata però igualment aquí és això i estem parlant dels Estats Units on encara si aquí es creu encara l'arrel de la meritocràcia allà és un tema exponencial allà si ets pobre i no has triomfat és perquè és culpa teva llavors en això en un país com aquest els missatges de Trump calen molt fàcil, perquè Trump és un producte 100% dels Estats Units. No se m'aconeix una persona més dels Estats Units, més americana que Trump. Llavors, en això, qui surt perdent és Harris, aquí... que ha tingut el panorama que ha tingut i fins i tot així ha guantat prou bé fins al dia D i aquí a Europa pot haver-hi un efecte rebot és a dir, com pot afectar com creus que a nivell d'Europa es reforça es reforça en els poders per exemple, perdó Ucraïna està clar que en Trump s'entendrà amb Putin i Ucraïna el que ha perdut l'ha perdut si vol acabar la guerra Això és el que passarà. Això està clar. Vull dir que i els jueus anirem fent com sempre, matant el que vulguin. Però a Europa, és clar, la Unió Europea, que semblava que havia de ser molt potent... als anys 80 va començar a parlar i tot això semblava que hi havia a ser als Estats Units, a Xina, a Unió Europea, a Rússia... Un contrapès a les dos grans podències i no ho està seguint. Saps a comptar la Xina, que ara ja és la gran potència. No, exactament. És la que m'anarà d'aquí dos dies, a nivell mundial, ja està marant, però encara m'anarà més, Xina. Però Europa no ha sabut, no ho sé, no se n'han sortit. Hi havia gent molt bona inicialment, però ara, amb els seus relleus que hi ha hagut, no anem pas bé, vull dir, no sé què s'ha de fer, però està clar que l'ampliació d'Europa s'havia de fer, però això ha portat molt més problemes del que no passa solucions. Per aportar un bril d'esperança, jo veig també una oportunitat aquí per la Unió Europea, o sigui, no sé si heu seguit últimament, des que es va escollir Trump, heu seguit una mica Macron, però Macron... Ha recuperat aquell discurs des d'Europa, hem de ser forts, hem de mirar-nos el malic d'alguna manera i oblidar-nos dels Estats Units que legítimament només miraran per ells. Trump no és una persona que... Òbviament amb els demòcrates tenim... tenim el problema que són intervencionistes a nivell internacional i ho han sigut sempre més que els republicans i en el cas de Trump és el republicà menys intervencionista però clar, això... Sona molt bé si no hi ha cap guerra oberta. Però quan hi ha guerra oberta, és una mica el que deia en Joan, acabarà la guerra com sigui. En el cas d'Ucraïna, perden el territori que han perdut, i per tant Rússia més forta, en el cas de Gaza, tot el genocidi s'acabarà de concretar, i aquí tot surt en mans d'en Tanyau. Llavors, clar, en el cas d'Europa, la Unió Europea té un dilema. Perquè també té persones aquí que, no les diré intruses, però que surten reforçades a través de l'arribada de Trump. Aquest és Víctor Orbán, que ara mateix és el president del Consell Europeu. Estem parlant de l'EPEN, que està allà esperant les properes eleccions presidencials. Els ho guanyaràs. Estem parlant del partit d'extrema dret a Alemanya, que també ara sembla que s'obrirà a una oportunitat d'eleccions. Per tant, estem parlant que, òbviament, les oportunitats sempre s'enfronten a amenaces, i en aquest cas les amenaces són aquestes. Hi ha una oportunitat de reforçament de la Unió Europea. El que hem de veure és que qui pilotarà això? Perquè la Wunderland, jo no ho veig, la Wunderland fa dos dies estava de copes, com per dir-ho, però estava congeniant amb Meloni. Abans de les eleccions europees ja estava dient que ella no renunciaria al recolzament de Meloni. Per sort, els resultats van ser uns altres i no van necessitar aquest recolzament, però ja l'havia acceptat. que has dit de Macron és interessant aquest perfil de la grandier francesa que encara que volen ser aquest lideratge que la Unió Europea no té o davant de l'interlàia deixeu-me acabar amb dues coses per després de no dir el comitè d'emergències del centre, el comitè d'emergències municipal de Girona que s'ha reunit de cara a aquesta possible dana que que ve amb moltes pluges però que ja no és una dana, tot i que pot venir... El meu mòbil ja no diu pas això. Tot i que pot venir una lleventada però ha fet una cosa que l'anuncien ara però que estaria bé fer-la sempre, que és per exemple la neteja de fulles, netejar mornals i coses d'aquestes i per tant ahir vaig veure un tuit de la consellera Paneke que alertava que la gent estigui alerta perquè... segurament no és una dana, però haver-hi pluges fortes en moments molt puntuals i tot això. L'altre, ja que hem parlat de València, ahir en vàrem estar parlant aquí perquè teníem la Coral i Cunyat, però no vàrem aconseguir treure-li absolutament res, el concert solidari que es farà el dia 1 en el Palau de Fires de Girona per les víctimes de la dana, ja té els primers noms, les entrades seran a 12 euros i ja s'han confirmat els amics de les arts, els atrapassomnis... l'Orquestra Diversiones, Black Music Big Bang, el Ja t'ho diré, Borja Panyalba i Lluís Llach, Covid-I-4, Bum, Bum... Lluís Llach. Bum, Bum, què més? Bava Flow i el presentador és l'Andreu Joanola de la Sotana. Vull dir, bàsicament, temes d'aquests. A l'altre dia se'n fa un, amb encerrat i estopa i... Sí, està bé aquestes... Ara m'ha de veure com s'eveiculen tots aquests diners i tot això. Això és el que em preocupa. I també donar suport a les editorials valencianes. Exacte, que han rebut molt algunes d'elles. Una de les coses curioses que, clar, a vegades pensem, no?, el català, la pèrdua de pes del català, l'anomenat Països Catalans. Aquests dies a València m'he donat compte, sobretot a l'Horta Sud, que es parla molt més català del que ens pensem aquí d'aquesta visió que tenim sobretot molt estereotipada pels mitjans perquè confonem els que hi manen els que estan en el poder amb la gent de peu trepitjar el territori t'adones de moltes coses a més són pobles això que és la zona del voltant de València la zona obrera no sé si és un cinturó roig o no però una zona més aviat de classe treballadora i els propis llauradors que en diuen allà vull dir la pròpia de l'horta que són gent de país i per això no sé ha ajudat també d'alguna manera aquestes editorials valencianes que fan molt bona feina estic pensant per exemple em sembla llibres Bromera. Bromera també. Alguns han rebut fort. I hi ha una campanya... Més que l'editorial han rebut els magatzems. Els magatzems. Hi ha una campanya de dir, compra dos llibres d'editorials, que serà una manera de jo, si els que compren llibres que no som gaire, doncs ho fem. Són pocs, ja no som. I hem començat parlant de llibres i acabarem parlant de llibres, perquè ens queda un minut i mig. És que fent resoltes. Llibres dels Segles, l'editorial que publicarà. Llibres dels Segles, Matrioshques, sota les bombes. Dos anuncis, ja. Que encara no té data de presentació, però que la tindrà. La tindrà i aquesta setmana es distribueix, però ja es pot comprar a internet. Escolta, és que no pares, perquè has acabat el llibre... A través de la web de Llibres dels Segles. També es podrà comprar les llibreries. I mira, ara hi haurà la Fira Indi Lletres que es fa a la Bisbal, que també hi haurà una parada de llibres del segle. El 30 de novembre i 1 de desembre. Està molt bé, sí, sí. En aquestes fires com la de... Liber Libraries a Besalú, aquestes fires petitonetes que estan bé. Gràcies. Ara es publica l'ho de l'assagi, ara publiques diguem-ne l'ho de les matriòshiques, vull dir que estàs on faia. Són aquests projectes que es van treballant i a vegades surten quan surten, però aquest em fa especial il·lusió sobretot pels... Per les filles, pels descendants d'aquestes dues dones, i a partir d'aquestes dues dones he fet com un retrat d'una dotzena de dones més implicades durant la guerra, i també com neix l'embrió polític i feminista. a les dones. Això serà un altre llibre i ens l'explicaràs com toquis perquè ara hem d'acabar aquesta tertúlia que ha estat molt amena i que volia agrair a nen Joan Ventura l'Helio Diallo i la Gemma Busquets Nosaltres tornarem a veure si tot va bé demà perquè ara són les 11 Girona FM Els titulars de Girona FM.cat arriben també a la teva ràdio És dimarts 12 de novembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya. El Suprem confirma la pena de 6 anys a l'únic condemnat pel robatori mortal a casa de l'empresari gironí Jordi Comas. La sala a l'habitatge de Platja d'Aro, on vivia l'aleshores president, va passar el novembre del 2012. L'assassinat va quedar impuna, però l'audiència de Girona sí que va condemnar un dels acusats pel robatori, Agmet Curti, a 6 anys de presó. Ara l'alt tribunal tomba els seus arguments i confirma íntegrament la pena perquè hi ha indicis que l'incriminen a la sala a la casa de l'empresari. L'audiència manté a presó 3 dels detinguts pel tiroteig a form de la pelura perquè els veu còmplices dels crims. Tot i que cap sigui l'autor material dels assassinats, la secció tercera els veu còmplices dels crims i subratlla qui van participar de manera conscient. La proposta de Girona per evitar la inundabilitat dels terrenys del nou Toretta pendent de l'ACA. La proposta de Girona contempla dues solucions per fer front a un possible desbordament del torrent Masrocs. D'una banda la creació d'una bassa d'elaminació que emmagatzemaria les aigües que la Riera no pogués assumir i de l'altra construir el campus sobre un terreny més elevat. En aquest cas concreta que la validació de l'ACA permetrà tenir la certesa que la proposta contempla, preveu i pot fer front a possibles situacions d'inundabilitat. El ple de Girona limita els grups turístics i prohibeix l'ús de megàfons al barri vell amb l'abstenció del PSC. La mesura, a través d'un canvi d'ordenança de civilitat, preveu multes de fins a 300 euros. El ple ho va aprovar inicialment per àmplia majoria, només amb l'abstenció del PSC. Girona aprova una moció per mostrar solidaritat pels afectats per la dana de les dues que es van presentar. No es va fer, però mitjançant una declaració institucional perquè el regidor de Vox no va acceptar que es parlés de canvi climàtic ni tampoc de País Valencià. Per això l'equip de govern i el PSC van consensuar una moció i el regidor d'ultadreta, per la seva banda, en va presentar una altra. La primera va rebre el suport de 26 dels 27 regidors que té el ple perquè el PP va votar a favor tant de l'una com de l'altra i la segona es va rebutjar. L'Ajuntament de Girona torna a sancionar Girona més net, en aquest cas per una aplicació mòbil. El regidor d'Acció Climàtica, Sergi Cot, va avançar que properament es llençarà una aplicació mòbil que permetrà a la ciutadania saber tant quin és el calendari de recollida de les diferents fraccions com també poder enviar incidències amb el servei. El regidor d'Acció Climàtica sí que va admetre prou que aquesta aplicació desenvolupada per l'empresa no compleix els requisits que recollia el contracte i que per això s'ha obert un nou expedient sancionador. L'exalcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigció, es presentarà a l'alcaldia de Girona. Puigció ha anunciat per xarxes que vol ser candidat a l'Ajuntament de cares a les municipals del 2027. Puigció, que actualment és vicepresident del Consell Comarcal del Gironès, surt ratlla en un vídeo que la ciutat li ha donat el millor entorn per qui volia ser i que sempre toca tornar a casa. I en esports, ja hi ha data per la visita del Madrid a Montilivi. El Girona rebrà el conjunt blanc el dissabte, dia 7 de desembre, a les 9 del vespre. Tres dies abans, el Girona tindrà partit de Copa amb rival per determinar, mentre que Madrid jugarà semà més contra l'Atlètic en un duel avançat de la dinovena jornada. I pel que fa el temps, dia avui que es preveu ennubulat i sobretot amb el vent com a protagonista en una jornada amb 15 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Som la teva veu. Som la gironina. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el