Disturbis a Salt, habitatge i ordre públic; extrema dreta i estigma; rodalies i finançament; amnistia; pluja i memòria del confinament; efemèride Juli Garreta

Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Molt bon dia, entrem en temps de Tartúlia, Girona FM, quan passen cinc minuts a les deu del matí d'aquest dia, 12 de març, després d'una nit, la d'ahir, amb conflictes importants amb el d'Arulls, amb molts incidents al poble veí, al poble de Sal, que va viure unes quantes hores, diguem-ne, un estat que no m'agradaria qualificar, però que he de dir que va ser bastant lamentable, Un grup té uns centenars de persones que van anar per tot el municipi amb la cara tapada, és a dir, amb voluntat, i van provocar moltes destrosses. El carrer dels països catalans va quedar tallat a partir de... d'entre 8 i 9 del vespre i va estar-ho fins moltes hores i es van produir incidents notoris i notables al voltant de l'Ajuntament i posteriorment en els carrers Àngel Guimarà, Torres i Bages, Francesc Macià on es va concentrar tota aquesta gent i uns dispositius molt potent de Mossos que va acabar fent 6 detencions. L'origen de tot això, una desocupació que hi havia la setmana passada en la qual hi està implicat una persona, un imam en família que va intentar ocupar la casa de la qual l'havien desocupat per ordre judicial i en aplicació de les normes de l'Audiència Provincial de Girona doncs ens va impedir la reocupació d'aquell incident. De tot això i d'altres coses en parlarem amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí en els estudis del carrer Balmes de Girona i que m'agradaria saludar. Neus Vila, Saltenca, molt bon dia, què tal? Saltenca, sí, visc a Girona ara però fa por, bon dia, bon dia, bon dia. Ja en parlarem de tot això. En parlarem, sí, en parlarem. També saludem l'Eugenia Cross, molt bon dia, com estem? Hola, bon dia. Què tal? Sí, ho vaig sentir ahir a la nit a les notícies i ho vaig adonar. Què t'has fet? I també el periodista Miquel Riera. Miquel, què tal, com estàs? Bon dia, molt bé. Una mica preocupat per tot això de la sala. Sí, és preocupat perquè són dues nits seguides d'incidents notaris. La primera nit es va concentrar molt davant de la comissaria dels Mossos on un grup de persones van intentar entrar. En aquell moment no quedava clar si havien interpretat malament com una desocupació el que havia estat en realitat, que era el que va passar, que els Mossos havien tallat un intent de nova ocupació i hi havia gent, com el sindicat de l'habitatge que diu que l'actuació El dels Mossos va provocar que una de les dones que estaven en aquell moment al pis, que el tractament no va ser l'adequat, és el que deien. En tot cas el que no va ser adequat va ser el cercle que hi va haver-hi a la comissaria de Mossos. de molta gent que va tirar pedres i ous. Però el d'ahir al vespre és diferent, el d'ahir al vespre afecta tot el municipi. I això ens porta records del 2011, que hi va haver-hi 5 o 6 dies del derulls bastant importants. I el tema de fons d'aquí és per què passa això i passa ara. És veritat que hi ha problemes d'habitatge? N'hi ha. No només a Sal, n'hi ha a molts llocs. És veritat, diguem-ne, que els serveis socials fan una miqueta el que poden, però és que sembla que el cas que ha originat tots aquests disturbis no té res a veure amb tot això. És a dir, és una família que va ser desocupada perquè va deixar de pagar l'hipoteca, però que no entren els paràmetres de l'Ajuntament, diguem-ne, per rebre més ajudes a les que rep. I el tema és que hi ha un imam. I qui? s'ha barrejat tot. Estem a Ramadà, hi ha un imam, la gent que diguem-ne que ahir voltava per la població, els Mossos diuen que era una protesta no comunicada, vol dir que no era una manifestació autoritzada directament, però ja hi havia la voluntat de provocar aldarulls i incidents perquè és evident que pel carrer no vas amb la cara tapada ni preparat amb pals, ous i pedres, i la veritat és que no hi va haver-hi dants estructurals greus, però la imatge que donava ahir països catalans el passeig de països catalans i tal, i ho dic en primera persona perquè hi vaig estar-hi durant més de tres hores, quan ja es veu que varen tirar moltes pedres, és a dir, que es van produir d'aquest tipus de destrosses i que ara s'ha convertit en un autèntic problema d'ordre públic. Ja sé que és complicat. Estem mirant les imatges que en aquests moments surten, diguem-ne, pel 324, que es veu al desplegament. Els Mossos hi eren des del primer moment, amb la policia local. Va trigar, diguem-ne, a arribar als Arlos, que són els que després van intervenir, van protegir l'edifici de l'Ajuntament, però després, diguem-ne, és que els carrers van quedar. molt mal mesos, suposo que aquesta nit s'ha procedit. Es van cremar molts contenidors, que és una d'aquelles coses que no acabo d'entendre, perquè això produeix un dany econòmic bastant important i, per tant, aquesta és la situació. Miquel. La primera reflexió seria que això és... molt negatiu per l'imatge de SAL. De nou, SAL està estigmatitzat com a lloc d'immigració, com a lloc conflictiu, com a lloc de violència, com a lloc insegur, etc. I això em sembla que no reflecteix la realitat. És a dir, tu saps prou bé, SAL s'hi pot caminar tranquil·lament i s'hi pot anar tranquil·lament i no hi ha greus problemes de convivència. De fet, l'altre efecte que tindrà això serà alimentar de nou l'extrema dreta. Es va veure ahir per les xarxes socials. Ja es veurà que de seguida Vox i Aliança Catalana aprofitaran això per treure'n profit i per intentar sucar-hi pa com fan sempre. I l'altra qüestió és que és cert que hi ha un problema d'habitatge però jo penso que les coses amb el tema de l'habitatge no s'han de solucionar amb ocupacions i no s'han de solucionar amb protestes d'aquest tipus. És complicat d'explicar tot això. Neus, Eugènia, les dues prou. cal una reflexió de què es pretén amb aquestes imatges i què hi ha darrere, perquè és molt i molt delicat, el tema de l'habitatge està a l'ordre del dia, però el que ha passat i està passant és preocupant de la manera que passa. però precisament, perdona, diguem-ne, Sal és el poble on el que visc, per tant, com a vegades parla, ahir vaig estar durant unes quantes hores, diguem-ne, al carrer trepitjant, quan encara, curiosament, els dos primers periodistes que vaig trobar, dic curiosament, van ser l'Albert Raquena, que havia estat delegat de Catalunya Ràdio mateix, els dos jubilats, després va començar a arribar a fotògrafs i companys periodistes, però si hi ha un ajuntament que està treballant bé el tema de l'habitatge, és precisament Sal. Si s'ha fet molt bona gestió, es va fer la gestió amb el famós bloc ocupat que, per dir-ho d'alguna manera, i perdoneu que mentre hi anaven polítics de Barcelona fent-se fotos no es va arreglar, però quan Jordi Vinyers va entrar com a Arcalde es va solucionar aquell pis que continua amb gent que paga el que pot. I tant, disculpeu que se m'ha disparat un d'això. Crec que tenim ara mateix a l'altre costat el Fil de la Fònic l'Arcalde de Sal, el senyor Jordi Viñes, diputat del Parlament també. Molt bon dia Jordi. Hola, bon dia. Què tal? Doncs mira, doncs estem parlant una miqueta de tot això. Sé que estàs tornant, diguem-ne, cap a salt perquè havies de ser a primera hora al Parlament. Què ens pots explicar del que va passar ahir al vespre? Jo ho he intentat explicar perquè bé, a diferència de molta gent que avui em parla, jo sí que vaig estar tres hores ahir al carrer a salt, parlant una miqueta amb tothom, des de Mossos, etc. Però jo crec que és important que expliquis, diguem-ne, la visió ofici... la versió oficial. És a dir, què va passar ahir a salt, Jordi? De fet, ara puc condemnar les situacions que hi va haver a l'Ajuntament. Les situacions que hi va haver a l'Ajuntament. Les situacions que hi va haver a l'Ajuntament. Les situacions que hi va haver a l'Ajuntament. Les situacions que hi va haver a l'Ajuntament. Les situacions que hi va haver a l'Ajuntament. Les situacions que hi va haver a l'Ajuntament. Les situacions que hi va haver a l'Ajuntament. Les situacions que hi va haver a l'Ajuntament. i que van durar fins al quart de 12 dies i després van poder, d'alguna forma, restablir el trànsit, recol·locar tot el tema dels contenidors, i per tant, una mica aquest seria el resum del que va passar ahir. I l'origen de tot això, Recalde, perquè es parla, diguem-ne, d'una desocupació que hi va haver-hi per ordre judicial, però després d'un intent d'ocupació en el qual sembla que hi hauria implicat un imam de sal. Sí, aquí al final s'acaben, suposo, barrejant diverses coses. En general hi va haver un desnonament per exocació hipotecària el divendres passat, que es va fer i no va haver-hi cap mena de problema. La part de la mateixa família es va intentar tornar a ocupar el pis amb una presència de monso d'esquadra on va haver-hi algun tipus de... l'incident que es va magnificar per part de la persona que volia recuperar el pis i això va generar una certa tensió que va convertir en uns petits incidents a la comissaria del mateix diumens i amb la concentració d'ahir dimarts a la tarda. Ahir, a Calde, de tota manera, el que va passar va ser un autèntic problema d'ordre públic. El carrer dels Països Catalans va quedar tallat durant tres o quatre hores i va haver-hi, diguem-ne, aprofitant les obres que hi ha, es van retirar maons, és a dir, tot tipus d'utensils. Es van cremar molts contenidors, que això és un cost també molt necessari, és a dir, aquesta nit s'ha treballat, s'ha netejat tot això, però hi ha un cost també i al darrere de tot això la por de que diguem-ne que si no s'actua ràpid no passi el que va passar aquells quatre o cinc dies del 2011 que deu recordar bé l'Arcalde també. Sí, però hem de separar les coses i els fets i els moments. Nosaltres ara estem en aquest moment en el qual, de fet, si es va atallar el carrer és perquè hi havia la previsió i per tant es va actuar en prevenció per evitar segurament situacions més complicades. A mi sí que tant mons com policia local crec que van fer una tasca preventiva malgrat els fets que hi ha hagut, però crec que si no s'ha fet aquesta tasca preventiva, doncs segurament haurien sigut pitjors. I ara el que ens toca és, d'alguna forma, continuar treballant per tal de intentar que la situació no es vagi calmant. per treballar amb aquesta feina prèvia que ja s'ha anat fent, continuar-la i intentar que doni els resultats. Miquel Riera, que m'acompanya ajuntament a l'Eugènia Cross i a la Neus Vil aquí a l'Holatertúlia, deim que era una pena que l'altre vegada el nom de salt torni a sortir quan en realitat, els que ho sabem, diguem que és una ciutat, és un poble molt gran, és una ciutat que no té uns problemes de criminalitat més elevats ni de inseguretat, i el que és una pena és que hagi passat una miqueta tot això, perquè jo el que deia és que si en alguna ciutat de Catalunya s'està treballant tot el tema de l'habitatge, és precisament sal. No sé si ens ho podries explicar una miqueta tot això i el fet que es barregin diferents coses, és a dir, un desnonament judicial i el fet que la persona sigui un imam que jo crec que, encara que no en tingui constància, però que jo crec que és el que ha provocat aquesta mobilització. Bé, el que dius tu, eh? És trist que al final passin aquestes coses arreu i a la sala, evidentment, també. I que, per tant, no tenim altres remei als assuntaments, en aquest cas la sala, doncs hem de continuar treballant per visualitzar tot allò bé que d'alguna forma es fa en el nostre municipi i, com deies, jo crec que en polítiques d'habitatges, si hi ha algun exemple a nivell de país, amb aposta per la política d'habitatges o un ajuntament d'estal on els regidors han comprat més de 200 pisos per posar disposició a la ciutadania amb un reglament de l'habitatge on estableixin quins són els criteris per poder votar en aquest reglament per denotar un pis de lloguer social i, per tant, jo crec que el que hem de poder acabar visualitzant, i aquí també crec que els mitjans de comunicació hi tenim un paper important, és visualitzar la tasca en positiu que es fa en moltes eleccions polítiques que fem al nostre municipi. Molt bé, Calda, doncs ara suposo que, diguem-ne, que hi ha convocada alguna reunió a l'Ajuntament de Sal, en aquest sentit, diguem-ne, per evitar nous incidents. Teniu constància que no es pugui repetir una tercera nit amb problemes o és molt aviat per parlar-ne? La matí, això és una mica una incertesa, no? Perquè al final, l'època... de les xarxes socials i així és que qualsevol convocatòria pot sortir a qualsevol moment. De moment no ens en consta cap, esperem que no n'hi hagi cap, però com que ens toca treballar en prevenció, nosaltres el que fem, ja vam fer i continuem fent, és treballar coordinadament amb tenis de l'Ajuntament, amb policia local, Mossos d'Esquadra per talons de coordinar-nos i estar preparats per qualsevol situació. Doncs, Arcalde, gràcies per atendre'ns. Veurem, estarem amatents i esperem, diguem-ne, que es trobi una ràpida, només una pregunta. El fet que hi hagués un desallotjament per ordre judicial divendres passat fa que, diguem-ne, i el fet que hi hagi un imam pel mig permet que torni a dir-ho, perquè jo crec que és important, però voldria aclarir la desocupació va ser, diguem-ne, per ordre judicial i va mantenir tots els estàndards. La segona actuació dels Mossos és en aplicació dels criteris de l'Audiència de Girona quan hi tornen a intentar ocupar el mateix bloc. És així el tema. Sí, sí, la família va tornar a intentar ocupar el pis que es havia desnonat el divendres. I Mossos, evidentment, davant d'una ocupació que és un delicte, actuen. Doncs moltíssimes gràcies per atendre'ns. Alcalde de Sal, Jordi Vinyas, també prediputat del Parlament de Catalunya, on era aquest matí des d'on t'està traslladant a l'Ajuntament, diguem-ne, per tirar endavant totes aquestes reunions. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres, Jordi. Bon dia. Bon dia. Doncs allò que ens pregunteu amb l'Arcalde ho ha dit d'una manera bastant clara. Esclar, és complicat, no? Perquè quan de sobte, diguem-ne, hi ha una concentració i es mou i... El tema que ell ha dit és que en el moment de l'intent de nou d'ocupació, diguem-ne, una persona, no sé exactament, però una persona, la família de l'Imam, una dona, doncs... es va queixar d'un mal tracte policial que les persones que ho van veure a mi em van dir que entrava dintre de dinàmica aquella, que si tu vols entrar en un lloc i et fan fora d'aquest lloc, doncs que ja, però que no va passar d'aquí i que això s'ha amplificat i aquest és una miqueta el tema. Aquí jo crec que la clau seria si això respon realment amb un greu malestar que pugui haver-hi a determinades comunitats de salt. O si això respon a una fidelitat cap a aquesta persona que les mobilitza. Suposo que deu haver-hi una entrevista, és evident que deu haver-hi un cert malestar, perquè la crisi aquesta que va començar el 2008 encara està present, sobretot en el tema de l'habitatge, és a dir, malgrat les polítiques que puguin fer a sal, hi ha problemes d'habitatge, continuen haver-hi grans tenidors que tenen molts pisos, continuen haver-hi situacions injustes. Però aquí s'hauria de veure si realment aquesta situació és una situació concreta, que per fidelitat en aquest imant, per fidelitat a la teva comunitat, aprofites aquest moment per fer aldarulls i per reivindicar-te, o realment això és perquè hi ha un malestar, hi ha una situació subjacent que potser seria més greu. Jo és el dubte que me queda. Jo crec que està tot lligat amb el tema de l'habitatge. El tema de l'habitatge és un problema a Sal, a Girona i a l'EU. I llavors també hi ha hagut alguns casos, com per exemple el de la casa Ursola, que ha permès veure que amplificant un moviment es troben solucions. A Sal no es trobaran aquestes solucions perquè és evident que ningú podrà comprar. Però aquí hi ha un altre tema que ahir sortia als carrers perquè és evident que la gent estava preocupada i senties parlar fins i tot membres de les mateixes comunitats que s'estaven... Esclar, aquí hi ha un tema, és a dir, les ocupacions per necessitat han de tenir un tractament i han de tenir un tractament de serveis socials que ho tenen. Les ocupacions que estan organitzades per determinades xarxes, que cobren a la pròpia gent que ocupa, Aquest és un problema policial que s'hauria d'afrontar sense cap mena de problema. Què passa? Que s'amaga tot sota... És a dir, la primera paraula que pots sentir a sal i a molts llocs és racisme. I segurament de racisme n'hi ha, però no tot és racisme. I aquest és el problema, és allò de saber destriar el gred de la palla. Perquè, de la mateixa manera que hi ha un problema d'habitatge greu, també hi ha un seguit de gent que se n'aprofita i que té molt de morro. No, perdó, només hem de mirar a vegades el que ha passat a l'estranger, el que ha passat a París, històricament, el que ha passat a l'IO, el que ha passat a Suècia, vull dir que a vegades quan veus determinades situacions que no crec que siguin de la base de sal, de sal no és de la base d'aquestes altres, però jo crec que pot ser preocupant, i repeteixo, això pot ser preocupant, per la manera com això s'utilitzi políticament per part de l'estema dreta. M'haig de dir una pregunta que no havia fet l'Arcàldic, però que ell coneix, hem de recordar que Sal té quatre diputats de Vox, i que ahir van estar molt actius, no als carrers sinó a les xarxes, que és el que saben fer, i amb la teoria que, diguem-ne, que té l'extrema dreta, no?, la policia no hi és, aquesta gent, manen, aquesta gent ens han pres el poder, que el dia que manin aquest... és a dir, d'actuacions típiques, jo parlo de Vox, que és aquí que vaig veure... Haurien de ser tots expulsats... El lligat de Catalunya, que tu ho has dit, no vaig veure que tingués moviments, però és evident que, diguem-ne, que estarà aquí, al darrere de tot això, i aquest sí que és un problema greu. L'aeroport és a prop, jo vaig veure gent que deia coses d'aquestes... No aporten cap solució, l'únic que volen és... Podríem portar l'aeroport, que és aquí al costat, i en faríem havia de solucionar-ho, directament. La gent diu moltes coses, no? Sí. A veure, jo però, com a primera cosa a dir avui, clar, com a saltenca, malgrat visqui a Girona, però una meva pare és de sal, em sap molt de greu, perquè jo tinc un record d'una infantesa, d'una adolescència molt tranquil·la, i com abans apuntava l'estimat Miquel, aquest estigma, aquesta etiqueta que té sal des de fa molts anys és inseguretat i por, i aleshores això encara i posa més força que la gent digui, ui, és sal, no? No tot és immigració i no tot és immigració que passa d'aquestes normes que acabem de tenir perquè convivim. Clar, jo penso que si fem un escaneig emocional de tot el que heu dit, clar, hi ha una paraula forta que és imant, per suposat, A més a més estan amb el seu mes del ramadà, és sal, que sal ja sempre de per si, i quan ja no el deruïs d'aquesta manera, i com ens deia l'alcalde, ja preveia que hi hagués alguna cosa, per tant va haver-hi una política preventiva bona amb la policia, però des del moment en què es presenta tot aquest grup de persones, cara tapades o pals o meines, ja es veu que hi ha una voluntat de fer aquesta guerrilla, que alguns les fan a les xarxes socials, perquè donar la cara no és valentia, i n'hi ha altres que van al carrer per generar aquesta por. I penso que passen moltes comunitats, no vull dir que unes més que les altres, però potser la comunitat musulmana sort molt de dir, ei, fem pinya perquè som els novingots. I no sé de què passa, però si hem de fer ienya, ens hi posem tots. És una mica, a vegades em fa pensar en els pel·licus de l'oeste, També volia dir, pel que vaig veure, que segurament el grup més contundent d'aquests centenars de persones, els quals se li van afegir, permeteu-me l'expressió, perquè sé que no és l'adequada, però crec que és la que toca, que se li van afegir 40-50 més per jugar. Jugar, me'n refereixo a desplaçar contenidors, cremar-ne... Hi havia gent que anava preparada perquè hi va haver-hi en un moment determinat i hi va haver-hi 6 o 7 focs al mig del carrer, que havíem fet amb 4 fustes i tal, tampoc no voldries a dir... Era més un problema d'ordre públic que no un problema de fons. Vull dir que tampoc no voldria dir que sol hi viuen formalment 33.000 persones. A la pràctica jo diria que es deuen acostar n'hi deu haver-hi unes quants milers més. També em semblaria injust dir que una comunitat va sortir al carrer perquè no és veritat, van ser unes persones determinades, i va haver-hi 6 detencions, per tant, i en franquesa, i va haver-hi moviment, moments d'una... es van sentir petardos, es van sentir alguns trets per dispersar-los, però tampoc era una cosa que anava era la sensació aquella de callar. I referent al que dius, Neus, que és una d'aquestes coses, perquè tu has dit, tenim sensació d'inseguretat, però també la podem tenir al centre de Girona, a la nit, en un moment determinat. La sensació, a vegades, que jo he editat, i perdona Eugeni, de sentir-te diferent la pots tenir, però això no... No és la realitat, no. No és la realitat, eh. Jo el que volia dir és que l'estigma, l'etiqueta de sal té aquestes paraules, per veure. Jo hi vaig un cop per setmana a sal, hi passejo, o vaig a teatre, i no tinc la sensació d'inseguretat. O puc tenir la mateixa, que puc tenir a Girona, en un altre lloc, segons quines hores, I segons quins carrers, evidentment de nit em fa por. Potser una mica més salt que a Girona, però em fa por igual. És a dir, no? Però hi és, aquesta etiqueta, aquesta imatge, no? Perquè interessa, perquè interessa, perquè no és ben real. Que passa que l'història de salt aquests últims anys és una història que ha acollit amb molta gent de fora i ara és un tema molt cadent. però els tècnics de l'Ajuntament han treballat molt, tu coneixes gent que hi ha treballat molt, és veritat que en alguns casos hi ha hagut un cert retrocés, no ens enganyem, en els anys 80 i 90, no diguem noms, però a través de l'escola d'adults de sal, que va fer una feina ingent, allà es van fer, es va, diguem-ne, molta d'aquesta gent, diguem-ne, se li van ensenyar la llengua i es continua fent. Jo conec gent de l'institut, la Valvera, i funciona i treballa. Hi ha molta gent molt vàlida. Hi ha una cosa que és complicat i te la pregunto precisament a tu, que sé que tens molta sensibilitat. Ahir al carrer només hi havia homes. Ah, aquesta és la qüestió. Ahir al carrer només hi havia homes i un dels retrocessos més importants que jo he vist, però que és la meva sensació personal, és que en les últimes dues dècades Les dones que van molt tapades, no estic parlant del Bel, eh? No estic parlant del Bel. Persones que van molt tapades ha augmentat d'una manera extensible i això a mi particularment m'apreocupa molt. Sí, això sí que és un... I tot va relacionat, eh? Molt problemàtic. I això sí que va relacionat amb els imams, eh? Sí, perquè això va passar quan van arribar els imams. Segurament els anys 30 o 40 del segle passat, segurament més 40 que no 30 del segle passat, això passava amb els capellans, diguem-ne que m'anaven molt, els capellans catòlics que m'anaven molt, però afortunadament és un tema que aquest ha canviat. El que jo estava explicant i el fet de tornar a intentar relegar la dona a casa, va tenir alguna relació amb la privada d'alguns imams. Tampoc vull generalitzar alguns imams. A més, no sé si té a veure o no, però sí que es diu, o almenys jo amb alguns joves que he tingut alumnes i que en parlaven, ens deien que quan estan amb el ramadan tenen més agressivitat perquè tenen gana i no poden menjar fins que el sol se'n va i els afasta més inquiets, necessiten d'una manera o d'una altra, no sé si té a veure o no, però el que està clar és que són diferents elements que han... És a dir, aquesta ràbia, perquè quan trenques, quan dones cops, quan fas aquestes coses, és perquè la gent té ràbia. Una altra cosa és que algú els hagi dit, necessitem que siguem 50 perquè Jo crec que no és representatiu del que tu dius que hi eres presencialment, de tot això, perquè si dius ben bé que hi havia uns quants que era ben bé per destrossar, llavors s'ha de veure bé què està passant aquí. és una imatge que es vol donar, que llavors la xarxa s'amplifica, però es modifica el que és. Jo avui aquest matí escoltant o llegint algunes coses de gent que no hi és, passa com tot, com no trepitges el carrer i no saps, es diuen autèntiques tonteries. Perdó, ja sé que tonteries no és correcte, però passa una I el tema és que torna a restar la imatge, és a dir, es treballa molt per oferir la imatge d'un salt integrador, que ho és. Perquè hi ha moltíssimes llengües, és que no voldria dir quantes, però jo diria que al voltant més de 90. que hi ha moltes cultures i que s'està treballant molt bé determinats, però que Sal també és el poble on hi ha el Teatre de Sal, on a la Gasol s'hi posarà costura, on encara no ha obert, però on hi ha quatre universitats, on es farà el campus de Sal. I la sensació és que tot això queda diluït per aquests tipus de coses. Hi ha un gran centre comercial pel qual hi passen. Sí, hi ha una xarxa de restaurants molt interessants. Les notícies positives queden tapades per aquestes coses que s'amplifiquen. Jo estic segur que si volguessis sortir al carrer arreu de Catalunya i preguntessis en quin lloc et sembla que podria haver-hi un esclat de violència interreligiosa i immigració, sortiria a Sal, sortiria segurament a aquell barri de Terrassa que ara no es diu i sortiria potser a l'Hospitalet però a Sal, segur que sortiria en principi, per tant, Sal té una imatge i aquests... i com tu i com avantes deia que hi ha quatre regidors de Vox que hi van ser molt actius a les xarxes i fins i tot per rebre el suport del seu president ja no sé d'un dels seus màxims carles el problema és que aquesta gent llavors en l'Ajuntament senzillament es limiten a passar és a dir ha sigut diguem-ne un creixement sí, gairebé exponencial perquè van passar, diguem-ne, de seguida van tenir tres diputats que ja venien de plataforma per Catalunya i que després van passar Vox i que són gent que, diguem-ne, que en l'Ajuntament tenen una actitud més aviat de... que no... L'únic que aprofiten són moments així i això és el que els fa créixer i el problema és que vindrà perquè dona l'impressió que, diguem-ne, que... que sal sigui un guieto i no ho és. I no ho és. Però trencar això és complicat, no? No sé, a veure avui què passa, a veure si continua a gent i més o s'ha aconseguit pacificar, perquè això al final ja sabem la majoria com funciona, no? És a dir, això es dona determinades ordres, hi ha gent que... que surt i comença a fer merder. És una mica el que dèiem abans. És molt fàcil d'encendre una gospira, eh? És molt fàcil d'encendre una gospira. Però llavors el que passa és que jo ara això quedarà, és a dir, tu saps que vaig fer succesos durant molts anys, els problemes d'ordre públic s'hi han d'aplicar solucions d'ordre públic, però aquestes no solucionen el problema, solucionen només el primer moment, els aldarulls i tal. Però és clar, és que s'han de fer polítiques d'habitatge, és que se n'estan fent moltes a salt. Se n'estan fent. Se n'estan fent moltes a salt, que passa que tampoc... El riu és a part de tot. I llavors, insisteixo, crec que cal diferenciar perquè molt, diguem-ne, la majoria de gent que rep ajudes que a salt és molta, perquè bàsicament el problema de salt no és que tingui gent de moltes nacionalitats diferents, el problema és que són tots pobres. Aquest és el gran problema, per dir-ho d'alguna manera, si vinguessin, diguem-ne, jeques, no tindrien aquest problema. I el problema és que estan molt concentrats en un espai, en pocs carrers, per dir-ho d'alguna manera, i això, diguem-ne, tampoc no ajuda, però jo crec que s'ha de trencar una mica la imatge aquesta de salt, i això no ajuda. Ara estem en un problema d'ordre públic, Llavors també hi ha un altre tema, que a vegades avui crec que tots els caps policials amb la gent de l'Ajuntament i els tècnics hi faran, però és clar, altres vegades s'ha utilitzat la mediació dels imams, de fet és el que es va intentar fer, però és clar, si ara un dels imams està implicat, també és complicat. Però bueno, les solucions d'ordre públic són les immediates, perquè el que ha passat aquesta nit a salt no es pot tornar a repetir. Això és evident. Si han d'aplicar, diguem-ne, les solucions, si algú ha comès un delicte, doncs que respongui davant la llei, sigui el que sigui. Exacte. Ai... Fem aquesta pausa? Sí, ha passat un àngel. Sí, sí, no, no. És complicat i a més és molt perillós, perquè ja t'ho dic, ahir senties llegies coses de gent d'això, directament a tots a l'aeroport, decidides molt fàcil demanar. Això jo crec que aquestes no són les solucions, no? També ho va dir Otrum, 30.000 aguantant-ho i després s'ha d'adonar que això que poden unir 30.000 i que no es poden portar són... Sí, però això són missatges que calen en determinada gent, no? I la gent veu la televisió i veu coses que passen a França, coses que passen a Anglaterra, veu imatges de processions pel carrer, veu imatges de violència... ha vist atemptats, hi ha hagut atemptats aquestes últimes setmanes a Alemanya, hi ha passat coses greus. Fa dos dies es va desarticular una cèl·lula a Barcelona que ja tenia previst diferents atemptats i que els Mossos van intentar mig de pa, no n'han fet gaire propaganda, però hi eren, eren pakistanesos, que la gent veu aquestes coses i ho relaciona tot, i els hi fan relacionar tot. I creix la por. I creix la por. I això és molt fàcil encendir una gospira en aquest terreny adobat. Ahir parlant amb gent que viu al poble des de feia temps tenien aquesta preocupació i la preocupació aquesta altra vegada l'estimatització. I això és el més empipat perquè et pots fer moltes polítiques perquè, insisteixo, des de l'Ajuntament ara fa... Ara fa 10 anys que hi ha d'arcal en Jordi Vinyas, abans hi va haver-hi en Jaume Torramadé, abans hi va haver-hi l'Aguilada Pineda, que va viure els incidents del 2011, que jo crec que van ajudar a que li costés també l'alcaldia, i la sensació és aquella que hi ha molta gent que no accepta aquestes destrosses urbanes. I llavors això fa que els comentaris s'acostin excessivament a les xarxes socials, perquè a ningú li agrada que en el seu poble passin coses d'aquestes. I després veient com va el món, amb un personatge sinistre a la Casa Blanca, fent, diguem, bestieses cada dia, un arreu a l'altre, amb molts suports a diferents llocs d'Europa, i això és bo, preocupant, com va el món. I cada vegada que aquest senyor obre la boca, Fa por, fa por. Aliment altres boques. I tant, i tant. El que passa és que llavors aquest senyor té un eco, que són els mitjans que ho donen. I alguns dels mitjans precisament estan allà, que no saps exactament què hi pinten perquè no formen part del govern, però que sembla que siguin els que manin, perquè a vegades sembla que Trump parli per boca de l'homage, per exemple. Això és una estratègia absolutament planificada i volguda de cada dia dir una estracanada. I algun dia tres o quatre. I això i els mitjans tradicionals o que no són de la seva corda, si en Trump diu que ocuparà Groenlàndia, i que posar una barrera i que agafarà... Tu no has de fer resso d'això. No pots enviar-ho com a periodista. Com a millor. Però tot això, com mires, després veus que moltes d'aquestes coses que ha anat dient Els arancels de Mèxic els ha retirat tres vegades. Exacte. Ahir el Pur feia un bon article sobre això, sobre les coses que havia dit dels quals no s'havia complert. La vegada que vaig aquí ho vam parlar jo vaig dir... Però parles d'ell, fins i tot aquí. I és el que ell vol. I és el que ha aconseguit. Exacte. Parles d'ell però en certa manera estàs parlant de... segurament potser de la... la futura presidenta francesa, estàs parlant de la persona de la primera ministra italiana, d'Àustria que ha estat a punt d'arribar i de la pujada que hi ha hagut a Alemanya, de tots els problemes que hi ha a Suècia, de l'extrema dreta als Països Baixos, de l'Orban d'Hongria i vas... I va sumant a Romania... Però per portar-ho aquí, una de les coses que amb tertúlies i sobretot amb aquelles tertúlies de taula, que a vegades és més fàcil dir coses, hem donat peu a totes aquestes coses, perquè potser des dels partits tradicionals i potser des de la mateixa esquerra no hem estat capaços de parlar d'aquelles coses que ara fan allò que preocupen la gent. És a dir, hem deixat el discurs a vegades amb mans d'un extrem a dreta, potser perquè hi ha hagut un excessiu bonisme en algun tipus de temes. Per exemple, el tema de l'habitatge. És evident que la gent que no té un sostre el necessita i és evident que serveis socials ha de treballar per donar. Està garantit, sí. També garanteix altres coses, la Constitució, que no, i aquesta és una de les més importants. Però clar, jo crec que així llavors cal diferenciar-ho de tot el que és, el que es va batejant en un moment que a mi no m'agrada com a ocupació de delinqüencials, perquè és una manera de dir-ho, és a dir, hi ha autèntiques xarxes? N'hi ha? Sí, sí, sí, n'hi ha, i es pot afirmar, i que són les que fan les ocupacions i que després cobren a la mateixa gent que hi entren, que aquest és una d'aquelles coses que a vegades s'ha d'explicar. Clar, davant d'això no pots aplicar polítiques socials, és a dir, contra la gent que fa electes no es pot aplicar. I no estem parlant del bruig de la població, no estem parlant d'aquella gent que queda desemparada i que necessita un sostre. No estem parlant d'això. Jo crec que alguns tenen interès a barrejar-ho tot i aquest és el que llavors... i fa més difícil trobar les solucions, no, Eugenia? Sí, sí, és un moment molt complicat i, de fet, aquestes polítiques d'habitatge ja tenen un precedent. Recordeu què va passar fa uns anys amb tots els crèdits bancaris i la gent que no va poder assumir les hipoteques i aquí a Sal concretament va passar això, que esclar que la gent no va poder assumir els costos d'una hipoteca per llunyada. És un moment econòmic molt i molt delicat per molta gent, tu ho has dit, hi ha molta pobresa, no només a salt sinó a molts llocs. O sigui, treballant la gent no pot costatjar-se la vida. I llavors això, esclar, els discursos fàcils són molt fàcils de dir, però és que no tenen cap base. El problema és que hem deixat l'economia en mans dels poderosos, que són els que fan i des fan gent que té molts diners i l'esquerda entre els pobres i els molt rics cada vegada es va fent. I aquella classe mitjana que hi havia entre mig abans es va diluint, no? I els joves tenen problemes per independitzar-se. Per viure. Els sous són no miserables, però no arriben. Faig una cerca per mirar com val un pis de lloguer i tots passen de 700 i 800 euros i mil euros. I això és assumible, és inissumible. És clar, això va creant pòsit i després va... És a dir, l'arribada de gent de fora no saturat. És a dir, em sembla que l'any passat van arribar més de 120.000 persones a Catalunya. El país, hem passat en 20 anys de 6 milions, de 6 milions famosos aquells o 20-25 anys, a 8 milions i tenim les mateixes carreteres o gairebé, tenim els mateixos trens, no cal que en parlem dels trens. Els mateixos mestres, els mateixos sanitaris... Tenim les mateixes escoles, gairebé, i els mateixos CAPs, no? I amb dos milions de persones més, i això és evident... I és evident que això no acaba de funcionar, no? Aquest és un dels principals problemes que tenim. I el tren que se'n va cap a Madrid cada dia amb 60 milions i no torna. És la frase que sempre dius i que a mi m'agrada molt. M'agrada repetir-ho, perquè... 60 milions al dia es podria fer... 60 milions al dia... 60 milions al dia es podria fer... es pot fer un... sembla que són quatre o cinc escoles. I és curiós perquè aquest tren que se'n va, aquest tren que se'n va amb els 60 milions, aquest no arriba mai al Latarà Madrid. No, aquest surt puntualment cada dia de sants a les cinc del matí. Podríem fer un debat, no?, amb polítics de tots colors, que fos aquest, el títol A. Què fem amb els 60.000 euros que se'n van? No, no, 60.000. Ai, 60.000, perdó. 60.000 euros diaris. No, no, volia dir 60.000 euros. L'expòlia de Catalunya s'ha quantificat amb 22.000 milions, si ho divideixes més o menys amb 360.000. Sí, sí, 60.000 milions al dia. I veus que després hem arribat a un acord d'investidura per al finançament singular. Cada vegada que s'intenta trobar una solució per Catalunya, tot queda diluït. Això que va pactar Junts sobre el control de la immigració... I ha quedat una mica... Perquè el discurs de l'esquerra espanyola està molt similar al discurs de l'ultradreta espanyola. Exactament igual. No cal recordar aquella frase d'en pla, no? No, sí, sí. No sé si la va escriure o dir mai, però és la que ha passat a la història, que allò que no hi ha res més igual que un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres. Sí, que quan són espanyols, tenen espanyols els de dretes com els d'esquerres. Com els d'esquerres. i no perquè jo he quedat una mica perquè la sensació és allò és a dir en un moment determinat com parles de Catalunya des dels partits unionistes el primer que et diuen és escolta vosaltres sou espanya doncs molt bé des d'aquesta premissa no hem de ser ni millors ni pitjors però hauríem de tenir les mateixes condicions i el tema està clar que diguem-ne parlàvem de rodalies però és que no s'ha fet una inversió als 30 anys jo crec que la consellera Pane que en aquest sentit deu estar desbordada va ser prou generosa, com va dir, necessitem dos anys, com a mínim, per reclarar-ho. El problema és que algú li diu que són dos anys més els 30, o sigui que són 32 els que portem, no? I, per tant, però és evident que s'ha de fer una inversió, a fons, quan un dia hi va haver-hi problemes d'aquest tipus a Madrid, el ministre Puente, que ara veiem parlant de Rodó, i és precisament al Congrés, va sortir a donar explicacions un ministre, perquè un dia hi havia hagut retards a les rodalies de Madrid, aquí és que és un desastre. I la impressió, no sé si la teniu, mira us ho pregunto, la impressió que des que es va parlar que hi hauria una nova empresa que ho gestionaria, els sindicats van... i a partir de llavors hi ha hagut sempre uns incidents que s'acosten molt, és a dir, digueu-me mal pensat eh, però des que va passar això, Els problemes s'han multiplicat. Aquest problema i també si ha sigut aquesta reacció contra qualsevol cosa que sigui transpassar competències a la Generalitat, que sigui transpassar la gestió de rodalies, que sigui transpassar la gestió de la immigració, la gestió de ports, de fronteres, hi ha hagut Hi ha hagut, no m'heu de mirar, comunicats de la policia, de la Guàrdia Civil, autèntiques bestieses que en un país normal segurament estarien en el jutjat. Si ha de ser el mateix, i no ho sé, si hi ha una vaga encoberta, si hi ha hagut problemes, però és evident que les problemes de Rodalies que són constants, Els meus nois van molt sovint de Girona a Barcelona. I sempre hi ha problemes. El tren ha arribat un quart d'hora tard. Aquest tren que havia de venir no ha vingut. I no s'han de sentar a terra els teus vells a vegades? Sí, també. Vull dir que el tren no ha sortit, l'AVE ha arribat un quart d'hora tard. Que això no passava abans, el tren d'alta velocitat, que és un dòlgraf, n'havia funcionat molt bé, ara estan anant a les obres de la Sagrera, però sobretot, per exemple, a mitja distància. Però les obres de la Sagrera no havien d'estar acabades el 2002. Si s'ha passat el primer tren al Demàtic cap a Barcelona va sortir al migdia. Però és clar, la cosa hauria de ser tan senzilla com si tots som ciutadans iguals, paguem tots els impostos, doncs els drets a ús públic haurien de ser iguals per tothom. Clar, és que això és com una presa de pèl, perquè... No, això jo crec que és un càstig. No sé què és, però la veritat com a ciutadans això és una presa de pèl total, perquè són transports públics i els paguem tots. És que no tenim aquesta consciència que estem pagant tot tot i a més a més no rebem el servei. Jo no m'agrada fer servir aquesta paraula, però jo crec que nosaltres som una colònia. Per a ell sí. Jo no m'agrada fer la seva aquesta paraula, però és a dir, Catalunya i els pisos catalans són una colònia. I és una cosa extractiva. Avui llegia un tuit d'una noia de València, diu, he buscat bitllets per anar a Barcelona, la propera setmana hi estan tots els trens plens. És a dir, Diu, en canvi, em surt més a compte anar a Madrid i de Madrid a Barcelona, en barri. És a dir, per què no hi ha una alta velocitat entre... I segons com podem fer-ho més aviat? Sí, hi ha una alta velocitat entre Madrid i València, que hi viuen no sé quanta gent, entre els respectes, i no hi ha una alta velocitat entre dues capitals de l'Arm Mediterrani, com són València i Barcelona. I els trens... i els euromets, fins fa poc, anaven en una sola via, en un tram entre Salou i Hospitalet de l'Infant, no? Si això no està fet express per... No ho sé, és que no vull... No vull dir bestieses, però jo penso que sí que hi ha una certa voluntat de dir que es fotin. De fet avui el Parlament ha votat i han decidit que no hi haurà una compareixença del president Salva d'Illa pel tema de l'Odalies, però és evident que tothom és conscient, jo crec que el propi govern és conscient que té un problema molt seriós. No oblidem que en el 2007, per la primera gran manifestació que hi va haver-hi, que va provocar la gospida de la creació de l'Assemblea i de les grans manifestacions que van venir, després va ser allò de l'IES. El 2007 hi ha una gran manifestació a Barcelona per demanar unes millors infraestructures, no? i mira, i estem 18 anys després, no com llavors, sinó pitjor jo diria. Es recorda que el president Montilla va parlar de desafecció arran d'això? El president Montilla, eh? El president Montilla va mantenir una dignitat institucional que va ostentar la presidencia de la Generalitat d'un primer nivell i va estar en el moment i va parlar molt clar i va advertir Jo diria que fins i tot els seus el que estava passant, ja ho havia fet Maragallos, recordeu el famós article aquell Madrid-Seba que ja explicava una mica els problemes que tenia Catalunya, però també el que després es va batejar com a Espanya abaciada, perquè al final aquest poder omnipresent que sempre té Madrid qui acaba perjudicant és la gent de Castilla-La Manxa, de Castilla-Leon, de l'Aragó, d'Extremadura. Però no es queixen, ells, no? Sí, sí, jo ho sé. No ho sé, però en tot cas, quantes vegades han vingut i ens han promès la lluvia de Millones. Jo recordo un Rajoy, recordo un Zapatero, recordo un Sánchez... Cada vegada venen i prometen i després no fan res. I aquesta desinversió qui és que no la fa? És el mateix ministre que ho atura? És a dir, són els càrrecs del Ministeri de Foment? És el deep state del Ministeri de Foment que no deixa fer? Jo, com a part d'una d'aquestes coses, sempre penso en el sí ministre o el sí primer ministre. Vull dir que els polítics podien decidir moltes coses, però que si després hi havia Aquell estat profund, que és el que has vingut a dir tu, que ho atura o fa tot, doncs és conegut. Jo sempre recordo una conversa entre el ministre Pepinho Blanco, ministre de Vores Públiques, el conseller de llavors de Vores Públiques, que era en Joaquim Nadal, i que explicaven una mica, en Quim explicava una mica, coses que li explicava a l'altre d'aquest Deep State i de com, per exemple, les obres de la Nacional 2, Estaven aturades, no? Bueno, i continuen. Estaven aturades, i després va venir la crisi, i després no sé què... El desdoblament de la nacional des de Barcelona a la Junquera no ho va fer mai, perquè hi ha una voluntat clara que no hi sigui. Ja està la visada d'Isis. És la porta Europa, eh? Però també... A mi em costa molt entendre qui hi hagi un polític per sobre i un funcionari per sota que no faci el que li diu aquest polític, no? Els problemes que els polítics els canvien molt i els funcionaris a vegades, en comptes de fer, diguem-ne, feines tècniques, fan política. Això també ho veiem, diguem-ne, a l'estament judicial, eh, per exemple, no? Vull dir que... Sí, sí, sí, bueno... Sí, aquestes coses passen, eh? Hi ha polítics que fan de tècnics i hi ha funcionaris... Bueno, això ho hem vist amb la llei d'identistia, no? La llei d'identistia continua sense... sense aplicar-se, no? Per exemple... Ja et farà... no sé si dos anys... però un any i mig llarg està aprovada i continua sense aplicar-se. De fet, ara ja s'està a l'espera de la decisió del Tribunal Suprem de les recursos presentats pel president Puigdemont i pels consellers Comín i Puig, que previsiblement tindrà, això és molt avançar, perquè aquesta vegada la fiscalia s'ha posat d'acord amb les parts implicades i demana que s'apliqui l'amnistia. L'única part que està en contrària és el Tribunal Suprem. Del judici de la vista de l'altre dia, l'única part que es va oposar a l'aplicació de l'anistia, de totes les parts present en allà, eren Vox. El jutges hauran d'empescar-se alguns arguments que no sé d'on te'ls trobaran. Sí. Vull dir, bàsicament... I que la llei es pot retorçar fins a cert punt? Es retorçarà i llavors acabarà amb mans del Constitucional, que és el pas proper i en el que s'espera que es pugui resoldre tot això. No ho sé, potser m'equivoco i resulta que el Suprem dona la raó, diguem-ne, en aquests tres polítics que van demanada. i que el president Puigdemont pugui venir la setmana que ve, però a mi se me fa difícil pensar que pugui ser així. I si fos així, me faria fins i tot, ara estic fent tertúlia, en el sentit tertúlia de bar, em faria por que vingués, perquè una cosa és, diguem-ne, que la justícia digui tot això, i l'altra és que no hi hagi molta gent disposada a no acceptar-ho. Des de partits polítics a l'ultradreta fins a molta gent d'aquest deep state que tu parlaves. Escolta, sales ens han portat tot això, hem parlat de l'habitatge, hem parlat de rodalies... Parlem del temps, Miquel? Sí, no? Ha plogut, ha plogut, ha plogut... El riu ha crescut una mica... Els embassaments estan plens, el clon d'espolla hi ha aigua, eh? Vull dir, aigua de l'estany, diguem-ne, però... Però no n'hi ha prou, diria en... Com es diu una sotartugia que sempre parlem d'aigua? En Pau Macamón. En Pau diria, però no n'hi ha prou. Falta, falta. Però jo faig una aposta. Mira, que a la feina, abans de dir en Francesc Mauri, jo aposto que els partants estaran al 60% a finals d'abril. O estaria més d'abril. Estaria més de l'últim dia, perquè ara es parla del 50%. En el moment de la previsió, en aquests 15-20 dies propers, ja sabem que això pot fallar, pot fallar, és bona. És a dir, en el moment, tota aquesta setmana anirà ploguent un raig cada dia. Aquesta matinada ha plogut? No ha plogut. Ha plogut alguna... Això, exacte. Ha estat molt bé. Aquí l'Eugènia està molt bé, diu. Algú deu haver tornat a Montserrat. No sé si el conseller francès Voltesà o algú altre. La senyora Paneque, no ho sé. Podria haver anat a Montserrat, si és veritat, però la dinàmica primaveral està així de la normal. Per tant, jo vull pensar que aquesta dinàmica, com a mínim, durant març, abril, pot continuar. Ha estat una bona llevantada, que tu sempre parlaves que el problema era que... Ha estat una bona llevantada en el sentit que no ha fet destrosses. Sí, sí. Llevantada a mitja és la primera part, després la segona no tant. Jo esperava que plogués més, però... Ho diré, Sampler, una miqueta, però és que estava tan baix que realment... És que estem dient que ploguem molt, tu dius el 60%, les provisions parlen del 50%, però fa cinc anys els embassaments estaven plens, perquè veníem de la glòria i avui no n'hem parlat. i tals dies com ara de fa 5 anys no sabíem que l'endemà ens anunciarien el tancament que va ser dos mesos llargs. El 13 de març. El 13 de març va ser quan es va anunciar que ens tancaven. Avui van tancar la Conca d'Òdena, avui fa el 12, acaben el 11. El dia 13 no hi va haver escoles, però no hi havia l'ordre. L'ordre es va donar el 13 i es va començar a aplicar a partir del 14. Sí, un dissabte, a partir del 14. Les escoles ja van arribar per casa i no sabem què passarà. Aquest dia ens vam quedar tots a casa perquè hi va haver l'ordre per part de l'Ajuntament de totes les dependències municipals. Jo sempre recordo un acte al municipal de presentació del llibre de la Dolors i la Montse Bassa, al Saló de Descans, al Teatre de Montse Bassa, el dia 9 de març ple fins a dalt, de gent, i després vaig pensar... I una setmana després... Bueno, vam estar molts mesos fent ràdio des de casa, amb el MIT o no sé què... Sí, sí, varen fer-ho. L'Eugeni va dir alguna cosa i serà l'última que es digui, eh? Una puna, perquè avui fa 150 anys que va néixer Juli Garreta. Ah, home, clar! Aquí la canxona, diguem-ne, de la taula ha recordat 150 anys del mestre. Aquest any és el centenari del 150 aniversari. I el centenari de la mort, i se'n parlarà molt. Moltes gràcies. Recuperà el punt de divendres passat, que em sembla que en parlàvem molt bé. Nosaltres ho deixarem estar. Avui hem parlat molt de sal, demà hi tornarem, però serà demà. Ara hem de plegar perquè són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 12 de març i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. Les escoles d'adults de Girona critiquen que d'ocasió les vulgui unificar i traslladar-les en barracons a Santa Eugènia. La idea del govern és traslladar l'escola que hi ha al barri de l'Eixample i la que hi ha al de Sant Narcís a uns barracons situats a una esplanada a tocar de l'Institut de Santa Eugènia. Des de les escoles alerten que la decisió perjudicarà la formació de l'alumnat i lamenten que no se les tingui en compte. Més de 200 famílies assisteixen a les sessions informatives sobre el procés de preinscripció escolar per al curs 2025-2026. Les 3 sessions informatives obertes a famílies s'han fet en cadascuna de les zones educatives de la ciutat i s'han adreçat prioritàriament a totes les famílies amb infants que han d'iniciar i 3 al curs que ve. La formació adreçada al professorat s'ha centrat en els tutors i tutores de 6è de primària, ja que s'ha posat especial èmfasi en el pas de la primària cap a la secundària. El Fòrum del formatge artesai català torna a Girona amb més productors, més tastos i noves activitats per a fer créixer la cultura del formatge. La segona edició tindrà lloc el 15 i 16 de març al Passeig de la Devesa amb més de 200 formatges i una iniciativa per desenvolupar menus per a persones amb intolerància a la lactosa. S'hi trobaran 57 estants gastronòmics amb més de 200 formatges de 46 formatgeries d'arreu de Catalunya. així com un intens programa amb 36 activitats, des de tastos guiats, demostracions de cuina o xerrades. S'ha presentat la 61ena pujada a peu als Àngels del GEC, un any més amb el suport de Bauhaus. Aquesta tindrà lloc el diumenge 16 de març a les 9 del matí, amb sortida des de Sant Pere de Galligants. Les inscripcions ja són obertes i una part de cada inscripció anirà destinada a Càritas. És una cursa de 9,1 km amb 485 m de desnivell en la que s'hi pot participar tant de manera competitiva com de forma popular. i al temps ens hem despertat avui amb 11 graus de temperatura en un dia que es preveu anul·lat i plujós, potser amb alguna clariana durant el matí. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.CAT, la ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM, 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. i recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Aquest abril, la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la Ruta del Vi de l'ADEO Empordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, meridatges exquisits... Entra vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust de vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava Girona, Diputació de Girona. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina. Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres.