Dijous Gras, Fòrum Gastronòmic i Campus Trueta

La Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7 Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego cocodrilo, no pasaste de caimán, hasta luego cocodrilo. Som la teva veu. Som la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Bon dia, entrem en Temps de Tartulia, Girona FM, com passen 7 minuts a les 10 del matí d'aquest dijous, dijous gras. Bon dia, Arnau, com anem? Bon dia a les 3 persones que m'acompanyen aquí, amb les quals parlarem, si volen, del dijous gras, si volen, del que passa a la ciutat de Girona. o del que ells els hi plagi senyor Josep Prat molt bon dia Apocat de Prat Saba Apocat com estàs? Molt bé, un matí més aquí amb vosaltres ben preparat amb traje de feina com aquell qui diu que és el que us toca és el nostre traje Moltes gràcies per ser aquí, com també els hi donem a l'Anna Sala, directora de la Biblioteca de Sabrià de Ter. Molt bon dia, Anna, com estàs? Hola, molt bon dia, molt bé. Moltes ganes d'estar aquí compartint aquesta tertúlia amb vosaltres. Moltes gràcies també per ser-hi i la tercera pota d'aquesta tertúlia, però no la menys important perquè la presenti en un últim lloc, que és el senyor... Salvador García Arbós, conegut per els seus amics com el gastropredicador, perquè és un home entès en el món de la gastronomia, de qui ve el gastro, i també entès en altres mons, com per exemple el de l'Església. Aproveito que parla de dijous. Gràcies. Què tal, Salvador? Bon dia. Molt bé, fantàstic, molt bon dia tingueu tots. Això ara la gent em sembla... Ah, dijous grans, és el dia que els nens els piden per anar col·legit. Tota la vida n'he dit dijous llarder. Ah, llarder, però... D'un tassoc en diguem dijous llarder. Doncs a casa en deien dijous grans. I cantàvem per dijous llarder, botifarra menjaré. Botifarra d'ous. Botifarra menjaré. De fet... Això de la botifarradó no es feia. Menjàvem una truita de botifarra negra. I el que es menjava més típic era botifarra negra. De petits el que fèiem era això. Era el dia que sortíem i potser anava... Jo sóc de Banyoles. Jo també en deia en dijous llardé. Una miqueta d'excursió. No, parlin, parlin, no, que hi ha cap problema, vull dir... No, però... Però vosaltres en deieu, Dijous Gras, a Girona com es deia? Jo crec que Dijous Gras. A Girona anem Dijous Gras. Jo, també, el de Llerder també, eh? També ho hem sentit, però... Però jo crec que era més... Es parlava més de Dijous Gras, eh? Min sona més el Dijous Gras que... Allà, segur que és Dijous Gras. Que, de fet, és l'inici, diguem-ne, del carnaval, que en un moment determinat també en dèiem carnes toltes, i ara hem de dir que les dues coses són correctes, totes dues són barris que diguem-ne que eren els dies de disbauxa que arribaven fins dimarts que ve a l'espera de dimecres que era el dimecres de cendre que era l'inici a la quaresma totes aquestes coses tan lligades això en Salvador en sap molt en Josep també vull dir, no sé l'Anna però és un tema que s'ha perdut dona la impressió que és una mica festiu dos dies de dejuni i abstinència és un dels dos dies de dejuni i abstinència que hi ha ara i divendres sant i divendres sant la resta i els divendres el que passa que aquí sempre hi havia hagut tots els divendres de l'any excepte que no fossin festa com per exemple Sant Josep que llavors era una solemnitat, havies de fer de juni abstinència, sobretot es feia de juni... Ai, abstinència que era, en dèiem, fer magre. Fer magre, sí, senyor. En dèiem fer magre. Tu això no te'n recordes. Era aquella temporada de la Quaresma, ara que hi hem entrat, era aquella temporada que diguem-ne que les cases que eren de gent de missa, deixem-ho dir així, feien aquestes coses. Però a les cases de gent que no era de missa o que no es deia, curiosament també passava que els divendres desapareixia la carn i entrava el bacallà i entraven tot aquest tipus de coses. És a dir, que era una tradició molt seguida, en base, diguem-ne, amb una base eclesial, però que era extesa. I de fet, a moltes cases continua passant allò que... Divendres de Coresma, eh? Jo ho havia fet tota la vida. Quan em vaig casar, ho vaig fer. i ara amb els nens costa més perquè els divendres, que és el dia de la pizza, i quan érem més petits intentàvem no posar-hi la pizza sense carn, però ara ja... La bona és la margarita, vull dir que ja és pas magra. Exacte, seria així. Carnaval, són dies, diguem-ne, que per la costa, diguem-ne, hi haurà a molts llocs de les comarques gironines, hi haurà molta gresca, que arribarà fins dimarts, i el dia dels ranxos és el dimarts, no? Sí, el dimarts, que en moltes cultures, per exemple, en el francès en diuen mar di gras, que és el dimarts gras, aquí en diuen dijous gras, o dijous llar d'ell en diuen mar di gras, que de fet designa tot el carnaval, doncs és el dir que es fa allò dels ranxos, que de fet es feia una arranxada, feies l'última vegada de menjar de menjar carn i coses d'aquestes i després ja començava a la nit, s'enterrava la sardina l'enterrament de la sardina efectivament que en aquest cas era de la part simbòlica de la sardina precisament perquè l'únic cosa que es podia menjar a partir d'allò eren llaunes de sardines que és el que es menjava més bacallà, llaunes de sardines i tonyina i això. I l'immigre sant, que era el dia, diguem-ne, del polsets i en pols de compartiràs, el dia de la cendra en el front, això a l'Anna no sé si, penso que no li va tocar, però als altres segurament ens sona. I l'immigre sant és l'únic a fer, és t'hi evitar que no cau mai en diumenge. Aquesta com a codit és bona, eh? Com a codit és bona, sí, sí, sí. També és veritat que, per exemple, durant molts anys el carnaval com a tal va estar prohibit, durant el franquisme no es podia fer, tot i que, per exemple, a Palaforgera es van inventar les festes de primavera, que va ser l'únic lloc que van poder mantenir. I els ranjos també es van mantenir. Quins són els més importants? El de Vidreres, el del Bons... L'arròs del Bons, el ranxo de vidreres i la sopa de verges. I la sopa de verges, sí. Hi ha un llibre molt interessant de tot, els ranxos, que han fet els de Cidillà, que ha fet la... No sé qui l'ha fet, però... Ah, la Judit Pujador, que és una de les dues editores. La Judit Pujador, que és una de les dues editores. Que ha fet les fotos, és un llibre fantàstic sobre els ranxos, que ara és un bon moment per repassar-ho. Sol de carnestoltes, de carnaval, de disbauxa... No, a mi m'enganxa que estem a la muntanya i... Abans he dit això que anaves vestit per l'ocasió, avui vas absolutament formal, no ho sembla. Jo no tinc mai una tradició... Mentida, quan estudiava a Barcelona, anàvem a Sitges... Salou? No, entes que... Sitges, sitges, sitges. Ja he dit bé, que allò era, bueno, l'homàs de l'homàs de l'homàs. Jo quan era petit, a Besolú, al col·legi, avui fèiem mitja festa i celebravem el dijous llarder. I no sabíem què volia dir perquè no tenia cap sentit celebrar el dijous llarder si no celebraves el carnaval. Però els dijous llarder els celebravem sempre. fèiem una afrontada, i anàvem, bueno, és igual, anàvem amb una font de més a prop, perquè ja està. Bueno, és que hi ha moltes excursions. Em va costar molt relacionar el de Joer Llerdé amb el carnaval, Perquè, esclar, feies dijous llarder, feies dimecres de cendre i no passava res entre mig. Correcte. Sí, sí. Jo també, igual, igual. Jo tinc la mateixa sensació. I tu també et devia passar el mateix? Ens passava que era el mateix. No, jo he celebrat molt el carnaval, eh? La veritat que sí. Però he passat tanta fred a carnavals que crec que ara me tiren enrere, eh? Ara que ho dius, recordo-te un any que va anar a... a roses, que va ser, segurament, de les vegades que he passat més fred a la meva vida, i jo hi anava com a, diguem-ne... A cobrir-ho. No, anava a mirar-ho, per dir-ho d'alguna manera, vull dir que no hi participava. Hi ha molta gent que s'hi involucra amb el carnaval, molta, eh? Però l'haig d'anar o... Roses... hi ha llocs que diguem-ne que se celebra molt Girona es fan coses però no ha acabat de relar tot i que hi va haver-hi aquella pujada quan diguem-ne l'any 75 es va morir en Franco a partir de l'any següent diguem-ne el carnaval va començar a explotar i va ser com va tenir uns anys d'auge i les discoteques organitzaven concursos de disfresses i tal jo crec que ara ha quedat o si anaves disfressat entraves gratuïtament bueno I ha quedat en una cosa que ara, diguem-ne, suposo que ens ha afectat a tots, que és... Però a Girona no hi ha carnaval. Hi ha alguna coseta, alguna petita rua, però no hi ha un carnaval plenament. I va haver-hi uns anys que es va fer, i ho sé, però hi vaig participar-hi, en l'antic pavelló d'esports de l'Adavesa, on hi havia el Palau Firal. Es vien organitzats alguns carnavals, però la gent va començar a tirar cap a la costa i no va fer. Així és tu. Anna, em veus? Eres carnavalera en aquest sentit. Sí, perquè a Banyola sempre s'ha fet carnaval. i de fet ara encara es fa el que passa és que ara s'ha passat a la setmana anterior i a Banyoles vam fer-ho la setmana passada tot el cap de setmana passat va ser el carnaval de Banyoles a Banyoles sempre s'havia fet per Curesmo sí, doncs ara per uns anys però jo quan era petita no, es feia el carnaval normal a Olot ho fan diferent una setmana després i així no coincideix ni amb l'Ose ni amb Palamós ni amb els grans i com es diu, carrosses de la costa van a Olot Sí, sí. Perquè ho he anat a veure alguna vegada, eh? Vull dir, per això ho sé. Sí, sí, sí. Però jo crec que ara fan el revés. I una gran veïna del carnaval a Olot, que és la que durant molts anys va ser tertuliana d'aquesta casa, la nostra amiga Clara Sánchez Castro. I bon fill. I bon fill, que és l'abadet volcànica, eh? que s'autodefineix així, eh, diguem-ne, i per tant, està bé. No sabia, doncs, que Banyoles ho feia un any abans. El que segur que tots tres d'una manera o altra us deu haver tocat és aquella cosa que, diguem-ne, que quan nosaltres érem petits no passava, que és la tradició, diguem-ne, de disfressar els nens que van a escola. L'Anna ha posat una cara, volguem dir, m'ha tocat fer moltes disfresses i sobretot com entres allò, diguem-ne, amb escoles, si m'ho deixeu dir, motivades, que t'havies de fer tu mateix, t'havies de fer, diguem-ne, les disfresses, les pintures, Jo crec que aquesta és una de les coses que m'ha fet avorrir el carnaval els últims anys, perquè de jove hi anava molt, i entre la fred i les disfresses dels nens, les consignes del carnes toltes, que cada dia has de portar que sí pintat, que sí els cabells de color, que sí una sabata de cara, que sí el pijama, que sí aixecar-te al matí i pentinar... Bé, jo sort que he tingut nens i no m'ha costat gaire els pentinats, però això m'ha tocat una mica, que m'ha fet avorrir una mica el carnaval. no havia sigut una miqueta una festa pagana també el tema del carnaval tot té alguna relació diguem-ne amb la interioritat és a dir fins i tot el propi Nadal amb el solstici d'hivern per tant no sé per què parlo tinguin el Salvador aquí que és un expert en aquests temes que en el cas del carnaval pot haver-hi festa pagana però precisament és una mica antipagana Justament el carnaval, recordeu que per carnaval tot s'hi val, doncs hi era així, hi ha estudis, i això ara, entre avui i el dimarts, quan s'enterrava la sardina, es podia fer de tot, de tot, de tot, de tot. I en el sentit sexual, per això es parlava d'enterrar la sardina. Vull dir que la gent podia fer fins i tot disbrats a missa. vull dir a missa, perdoneu, a dins l'Església. Però quan arribava la Quaresma, o sigui, tu podies desmadrar tot el que volies, però quan arribava la Quaresma, a les 12 de la nit del dimecres sant, zero. Zero tot. I zero carn. I una cosa, que quan la gent... Carn en tots els sentits. Carn en tots els sentits. No, perquè la carn fa carn. Però la carn... es prohibia no per la part sexual, sinó per la part de vigor, per la part guerrera. O sigui, la carn es prohibia perquè menjar carn et dona molta energia, i llavors dona moltes ganes de fer guerra i et dona molta virilitat. I quan es feia tot això, o sigui, que es prohibia menjar carn, era perquè la gent específica és. I com veiem les butlles... Les bulles eren perquè es havia marcat tot aquest magre, i les bulles per què servien? Doncs perquè en llocs que estaven en plena reconquista, hi havia la bulla, i d'aquella manera podien menjar carn tots els dies de Setmana Santa, excepte el divendres. Perdoneu-ho dir malament, de Quaresma, excepte els divendres. Excepte els divendres. que es podia, que feies de juny abstinència, però no era normal a la Quaresma, en cap país catòlic, menjar carn, que es poden explicar tancaments de carnisseria, bueno, de fet, ja lligava, de fet, que es tinguessin tancades carnisseries, perquè podien criar les oelles, la gent, fins a dir que després arribava l'any pasqual, ara es podria fer tot un rotllo, però no cal. Molt bé, molt bé. Quantes coses que saps, eh? et vaig fer una xerrada d'això, vull dir que si voleu puc estar una hora i de mesos parlant puc ser molt perillós n'estem absolutament d'acord i és una amenaça, la tinc allà en tot cas no es disfressareu es disfressareu per carnaval? no penso que aquí no deixo que el tinguem amb un carnaval que hi hagi una disbauxa dintre dels límits que marquen les legalitats, hem de dir-ho així es queda bé? I després, el que vulguin, que comenci la Curesma, i el que no vulgui, que faci el que cregui que hagi de fer, que per això, diguem-ne, hi ha llibertat total. Però ja que hem començat a parlar de menjars i de ranxos i de coses d'aquestes i tal, permeteu-me que li pregunti a en Salvador García Arbós, perquè es va costant... el Fòrum Gastronòmic de Girona, en el qual tu hi participes de manera decidida. Ja ens pots dir alguna cosa, perquè l'última vegada que vas estar aquí ens vas confirmar que es faria, que seria potent, però no ens vas avançar a les coses. Però avui jo crec que alguna d'elles en podrem parlar i després en parlarem amb en Josep Prats. És el que volia dir. Jo crec que ella pot explicar coses. Jo no ho puc dir, és que dimarts hi ha la roda de premsa, que ho explicarem tot, que ja deus estar convidat tu, Jordi, com a... Com a patum i periodista que ets? No, 17, o sigui, Sant Patrici, Sant Salvador i Sant Josep. Els tres dies de... Els tres dies del fòrum. Els tres dies del fòrum. ara per la gent que no està tant al cas del calendari pots dir que els dies del mes 17, 18 i 19 de març però sí, per tant, 3 setmanes ben... 2 o 15 dies coses importants potser el més destacat és que farem una... es reivindicarà la brasa hi haurà tota una part molt important dedicada al foc, al fum i a la brasa amb personatges que crec que podràs entrevistar que ja en coneixes algú no me diguis que vindrà la gent de la brasa hi haurà la gent de la brasa però vindrà més gent, vindrà gent de tot arreu que fa coses de brasa amb la brasa restauradors d'aquí que treballen a la brasa vull dir que hi haurà gent de de Fonteta i hi haurà gent de dels sinofors, que perdran de la manera que treballen la brasa i el fum i hi haurà gent del País Basc i hi haurà algun argentí però hi ha tots els models i s'ensenyarà d'una manera tècnica és a dir, hi ha forns, grielles que pugen i baixen, controlades hi ha grielles argentines que cousen a poc a poc models uruguayans, models diferents es perdrà d'opullar-se a l'ast durant tres dies es perdrà d'aquestes coses i això és una part important, l'altra... Reivindicació de la cuina clàssica i de la cuina tradicional. Per què? Perquè està tornant la cuina clàssica i la cuina tradicional. Això se'n perdrà, així com de la cuina clàssica se'n perdrà el dilluns i a més a més es farà... un homenatge fent l'última conferència a l'André Bonaura, que és el gran apòstol del foie gras, que és el senyor dels més importants cuiners i autors sobre el foie gras que hi ha hagut mai, que viu aquí al carrer del Carme de Girona, on l'últim dia es parlarà de la cuina catalana. I una nota de rodona sobre la cuina catalana i dic per què? Doncs perquè potser és una cuina que... Tothom és capaç de definir la cuina italiana. en diversos aspectes, comencem per la pasta, el formatge i la tomata, i aquí tu, ja us demano ara que definiu la cuina catalana i us costarà. I diríem coses, però és bo codificar-ho i tenir-ho tan clar com tenim amb la cuina italiana, o podríem parlar de la cuina japonesa, doncs amb un equilibre de sabors, que hi pot haver l'umam i el salat. Home, hi ha gent que ha teoritzat sobre això. Sí, però no l'ha definit. I ho ha fet molt apassionadament, però a vegades s'ha de fer menys passió i més concentració i intentar fer una definició molt clara i definitiva i no s'ha sabut fer. Bé, doncs a veure si es posen les bases perquè puguin ser... Sí, exacte, es tracta d'això. I moltes vegades s'entren en contradiccions, no? Vull dir, a vegades hi ha tants autors que tothom vol dir la seva i volen una de l'altra, quan a vegades el que convé és que tothom es tiri que ja mateix. Pum, pum, pum. i després, evidentment, tindrem els grans cuiners, els grans cuiners d'aquí, tindrem, doncs, la gent del disfrutar farà una xerrada, el motel farà... Ai, el motel, el motel també serà, però no... En una altra cosa, sobre el salt, però ja ho explicaré. El... El disfrutar tindrà una... El disfrutar farà una xerrada, el... El... El Miramar i el... I les Cols, o sigui, hi haurà... Després tots els cuiners, tots els restaurants que tenen l'estrella Michelin tindran un petit espai també que presentaran el seu plat important. Ho dic perquè és important, perquè moltes vegades dic que els cuiners només feu sortir els grossos. No, d'aquest any sortirà absolutament tothom. Després crec que fem una cosa que val molt la pena, que és fer dues taules rodones... 100% femenines. I ara direu, i per què? I per què? Perquè a pastisseria, moltes pastisseries noves que s'obren, tot són dones, perquè moltes dones renuncien a treballar al restaurant. Perquè en una pastisseria local, així, tu pots controlar els horaris. i el restaurant és l'esclavitud total i ens el hem de plegar això en Jordi Roca ho ha explicat sempre en Jordi Roca també hi haurà una cosa important amb ell però que no la diré aquí perquè ho explicarem a la roda de premsa És una cosa molt interessant. Déu-n'hi-do, les coses que ens expliques. I l'altre, que també és molt interessant, és... Començarem el primer dia parlant de la relació del sector productiu amb la gastronòvia, que tothom, tota la gent de la cuina ja tot el dia reivindica... que si el meu proveïdor és aquest, el meu proveïdor és l'altre, doncs deixarem que parlin gent del sector de l'oli, del vi, de la ramaderia, de l'arròs i de la fruita. I que diguin la seva. I que diguin la seva i diguin què passa. I són dones, doncs són... Sí, perquè són l'Anna Espelt, que ja és prou coneguda, la Fina Sala... Espera't. Una rosaire del Delta. Una rosaire del Delta. i la Marta Reixat, que és de Borrassà. Borrassà ho dic bé, perquè ramadera de Borrassà, perquè em faig un embolic entre el des i Borrassà. L'Ana t'està escoltant amb molta atenció, t'interessa aquest món? No, no, és que el fòrum l'any passat va funcionar molt bé, és magnífic i està bé. I un dia on dediquem una cosa molt potent, el dilluns dedicat a la sala. que són, fent microsimpòsis, un dels microsimpòsis és dedicat a la sala, un altre microsimpòsis és aquest que us he explicat ara, l'altre microsimpòsis és dedicat a la cinquena gamma. Està bé. I el de la sala, doncs, quan he dit el del motel, doncs vindrà en Joan. Bé, vindrà més gent del motel, de fet. Vindran nens. Com has dit en Joan, vols dir? En Joan Manté, perdó. En Joan Manté, que és el metre, o cap de sala, o com es digui, del motel. És cap de sala, sí. A mitja semblà, m'ho diguem-ne. Bé, de fet, l'amo és el gran anfitrió, podríem dir que és un dels grans anfitrions que hi ha, que en saben, perdoneu, no us he explicat una altra cosa, ja posats a parlar d'anfitrions, el dilluns que fem una cosa del retorn de la cuina clàssica... Un dels personatges que ve, i aquest també val la pena, ja que parlem del motel, ve en Pere Monge. Ah, del Via Veneto, el gran factòtum i propi. Exacte. Ara, la persona que porta el Via Veneto... I es fa aquesta cosa... Un dels clàssics de Barcelona. I tot això fem foie gras i això junt, perquè estem parlant d'un univers. I vindrà en Filipe Rigol, hi haurà Monge hi haurà la Carme Piques que és la parenta dels nostres Piques que vindrà a parlar de la cuina acadèmica perquè ella ha sigut professora i també hi haurà a part de l'Andrea Buenaura que és el que ha parlat de tot el foaràs que és el que va començar fa uns quants anys que és net d'un cuiner d'Orió després també hi haurà en Christian Lutó, que és un personatge molt important, perquè és que ha fet cuina clàssica a Lió i va començar a bullir, amb en Juli Soler i l'Adrià. I tot això ho tindrem a Girona els dies 17, 18 i 19 de març, en el Fòrum Gastronòmic, que serà molt important, i en el qual... Hi haurà una fira molt important amb coses de vins, distribuïdors importants, però hi ha una petita secció amb vins i tal, i després hi haurà una part... que jo no me la sé bé perquè ja que se la saben millor. Per exemple, el senyor Josep Prat que està aquí, no? Perquè aquí és una d'aquelles coses... Però ara ens ho explicaràs. A veure, quina relació trobarem? L'altra pota que ja sabeu que jo estic involucrat és en aquesta xarxa de Business Angels que ja fa 3 anys, si no ho ets equivocat, es munta un concurs de start-ups de tot el món de l'emprenedoria... en el sector de l'alimentació, per dir-ho d'una manera, i dintre del fòrum, jo diria que és el tercer any, el tercer any que muntem, seleccionem, s'han seleccionat unes start-ups dintre del sector, com per exemple, n'hi ha diverses, una és Baco, que és el sommelier virtual que d'alguna manera per via telefònia pot assessorar clients a l'hora de buscar un vi, Hi ha la Satuna, que és la ginebra de la Costa Brava, una ginebra que es fa a Bullpallac, si no vaig equivocat. També tenim el Gemical, que és un servei de descarbonització industrial que transforma el CO2 del client en biomassa del valor per al sector de l'alimentació. Tenim un altre start-up que se'n diu Segundo Plato, que és un càtering sostenible que combina l'aprofitament alimentari amb la inclusió social. N'hi ha un altre que és una màquina exponedora de menjar acabat de fornejar, que són temes de pizzas, de menjar així una miqueta més ràpid, perquè és una màquina que tu vas, pagues i te surt la pizza feta, per dir-ho d'alguna manera. hi ha també uns que es diuen PACA, que és alimentació sense residus, al final es busca una miqueta tot aquest món de l'emprenedoria dintre del sector de l'alimentació per premiar-los, i en aquest cas hi ha un premi que és de la cambra, i també se'ls premia amb una plataforma de fibra de 1.000 megabytes, em sembla que són, valorats amb uns 600 i escaig d'euros durant un any, que això se'ls regala perquè tinguin... possibilitats d'anar creixent i hi ha un premi econòmic que és el que dona la Cambra de Comerç de Girona i al final es farà un concurs allà mateix no sé si és dimarts o dimecres jo diria que és l'últim dia, habitualment és l'últim dia i fem un concurs on ve molta gent a escoltar i es fan votacions, al final és una votació per dir-ho d'alguna manera de valoració amb jutges i popular i a partir d'aquí a veure qui guanya Doncs està molt bé i és una manera, diguem-ne, de buscar allò que en diuen sinergies, no?, amb un tema important i que, de fet, el fòrum ja fa anys que funciona, però en els últims anys, diguem-ne, està agafant aquesta volada perquè, clar, això, Anna, és un d'aquests temes, al marge de si té, perquè hi ha gent que diu... Sembla que el fòrum només sigui allò si t'agrada menjar. Efectivament, si t'agrada menjar és una cosa molt important, però és que és una part de l'economia gironina potentíssima i que es relliga amb altres històries, com per exemple el Girona Excel·lent que fa la Diputació, que premia els productes de qualitat, els productes d'això que sempre hem dit que fan a cantó de casa i que tenen una qualitat important, i ara es la lliga també en tot aquest món. Per tant, és un tema important des d'un punt de vista també econòmic, no? Sí, sí, no, no, jo ara, com l'explicava en Salvador, que deies que estava interessada, jo sempre havia sentit, no hi he anat mai, i sempre l'havia sentit anomenar, però ara he pensat que quin ventall de coses tan interessants que hi ha per tots els gustos i per tots els públics, no? Que vull dir que no és només un sector molt professional del món de l'alimentació i la... i la gastronomia, sinó que també tot el públic en general, que a vegades penses, quan ho veus de lluny, penses, ostres, jo no sóc professional d'aquest món, però no hi tinc cabuda, i ara, escoltant-te, he pensat que pot ser molt interessant i que gent com jo, un expert en aquest món i desconegut, pot ser una molt bona proposta per anar aquests tres dies, perquè també tens cabuda moltes iniciatives. Perquè, una pregunta, abans era molt més professionalitzat, no? El fòrum no s'havia plantejat, o jo almenys tenia aquesta sensació que hi anava només gent del sector, que no estava obert a tothom? Sempre ha estat obert a tothom, però bàsicament hi va la gent del sector, per això es fa entre setmanes. Normalment, quan s'ha... Totes aquestes fires. El dilluns, sempre cauran dilluns perquè és el dia que solen tancar. I es fa dimarts i dimecres perquè hi ha molts que tanquen el dilluns, el dimarts o el dimecres. Però l'any passat no s'havia fet també cap de setmana? No, que ja va bé. Normalment, quan es fa una cosa el diumenge, que es fa, diguem, nosaltres en vam dir Fòrum Ciutat, es fa precisament perquè s'obre el públic. L'any, fa dos anys, quan ho vam fer a Plaça Catalunya, ho vam fer el diumenge. Ho vam fer dissabte i diumenge. i vam fer dissabte i diumenge no, que si piques a la taula després van fer dissabte i diumenge que era el fórum ciutat i ho vam fer a plaça Catalunya i el fórum el vam el fórum professional el vam fer a la fira i així separes una cosa de l'altra i aquest any i aquestes setmanes no aquest any torna a ser dilluns i març i dimecres llavors una cosa que tu t'has inventat sempre perquè tu relligues dues coses diguem-ne la teva sapiència en el món de la gastronomia i el fet que has estat sempre un personatge important en el món de la comunicació. Aquí en l'entremitge, deixem-ho dir així, vares inventar el concurs mundial d'Estic Tartar, el concurs mundial del Xuxo també va anar lligat, que ara aquest any queda una mica diferenciat, coses així. Hi ha alguna cosa? No, el concurs de l'Estic Tartar es fa com cada dilluns, com cada primer dia del fòrum, i el i el concurs dels xuxos fa la setmana següent. I ja ens en parlaràs, no?, de tot això. Ja, de tot, ja en parlarem. Molt bé. Escolta, hi ha qui som, me deixeu, perquè a vegades en Badon diu, és que quan vinc no me deixeu parlar gaire, cosa que avui està desmentint, però males llengües diuen que, a més a més, tu que has treballat amb tanta gent a l'hora de produir llibres importants pel món de la cuina i tal... Tu liques un llibre assignat Salvador García Arbós que parla d'una cosa molt nostrada i que també està relacionada amb aquest món, no? Sí, però és... ja aviat suposo que el rebarà la... Per veure. Sí, però és un llibre que no és... bueno, és un llibre, és un llibret, és de 90 planes, o 100, que es diu Història Galàctica del Porró. I és una mena de manifest, una cosa sobre... El porró hi és, parlo molt del porró, però parlo molt d'estètica i de política. A veure, explica'ns un moment això, és a dir, parles del porró, que és una cosa ben catalana. Sí, el porró és un objecte que l'hem reivindicat, és un projecte estètic, és un element estètic preciós, com ho pot ser el citrell d'en Marquina, o pot ser la cafetera de Mialetti, bueno, la moca, l'italiana famosa, però també ha sigut un objecte S'ha utilitzat des de la catalanò per reivindicar el catalanisme i el catalanisme s'ha queixat que s'ha utilitzat des de l'espanyolisme per criticar el catalanisme a partir dels reivindicadors de la catalanò. De fet, hi havia una frase que es portava... La història del porró. No. No és de l'ús. De l'ús del porró. No, no, no és una història. Hi ha un llibre de la Mades força interessant, després hi ha un llibre increïblement exhaustiu que ha fet un senyor de Valls, que jo sí que és una història del porró, no és cap història del porró, no és història del porró. Història galàctica del porró. Història Galàctica del Pozo. I surt... Surt per SBBOP i surt el dia 5. I vam fer la presentació, la primera presentació, es va fer dissabte passat en una fira d'editorials independents. Bé, totes les editorials són independents. O editorials petites, no sé com... Les Cotxeres de Sants. molt interessant, doncs a veure surt la setmana que ve l'endemà de la presentació del fòrum presentarem el llibre el llegirem i en parlarem i parlarem de tot això torna'm a dir el títol que m'ha quedat Història Galàctica del Puc ho has trobat ja Història galàctica del Polo, de Salvador García Arbós, el nostre gastropredicador. Editorial Cidillà. De confiança. No, no, no. Vibop. Perdona. Vibop. L'editora és la Montse Serra. Cidillà són la Judit Pugidor i en Xevi Cortadelles. De fet, un dels acceleradors d'això va ser en Xevi Cortadelles. Ara. Sí, sí, és interessant i de fet ha passat a la història això de porró que tu deies durant uns anys, diguem-ne, els presidents del Barça es anaven escollint un a l'altre no, però això es deia que es passava en el Pogó, era una de les tradicions sí, sí, sí, era això va arribar fins a Montal després el Pogó no va passar en Núñez perquè ho vaig saber a través d'en Núñez que en Núñez fa una crítica molt grossa dient De fet, ho he llegit de l'Emiro Pérez de Roses, que aquí dic, clar, jo que ho dic. en una crònica espectacular però ja saps que està sonat i quan escriu això ho has dit tu però sí, podríem estar-hi d'acord i és molt bo, perquè és molt bo l'Emilio pim pam, pim pam reparteix a tothom i explica això i no sé a qui reparteix no sé si rep més uns o rep més en noies tu el coneixes l'Emilio és un personatge divertit és un personatge divertit l'haurem de llegir aquest llibre, Salvador per Sant Jordi per Sant Jordi és una bona proposta als nens els fa gràcia veure una persona veient a parlar s'ha perdut s'ha perdut s'ha perdut molt fa que sí amb el cap però no vol verbalitzar-ho no jo dic que s'ha perdut s'ha perdut i bueno tal com jo el llibre acaba com que és un manifest doncs acaba que per poc ens hi posem dic tal com diu aquell Aquell és un personatge molt important en el món del gui, probablement un dels més importants de la història dels homiliers, que es diu Agusti Peris. Per poc ens hi posem, el salvarem. Home, és un aixec ben català i totes altres coses. Però haurien de ser bufats. aquí ara ja estàs entrant en un terreny ja d'especialització encara hi tenim gent que ho faci això o un o cap el vidre bufat és a dir que això em sembla que ja seria extraordinari Què tal per Sant Jordi? Preparem-lo ja, Anna? Preparem-lo, amb moltes ganes ja que arribi. Més aquest any arriba allò després, just després de Setmana Santa, que ens complicarà una mica les coses, però bé, moltes ganes de veure llibres, de tocar llibres, de llegir llibres i de promocionar llibres. Això està molt bé, i ho farem. Escolteu, hem parlat molt de gastronomia, que és parlar de la ciutat, perquè el Fòrum Gastronòmic es farà en el Palau de Fires de Girona, i hem tocat temes que van des del sector de l'economia al sector purament gastronòmic, però és un gran aconteixement que esperem que funcioni, que funcioni molt bé. Però jo també volia parlar de ciutat i d'altres temes. No sé si porteu algun tema així en concret... Mira, com que avui jo n'he parlat en el diari amb el meu article, us ha sorprès tot això que està començant a sortir del troeta, d'aquestes, jo en dic pica baralles polítiques, que la Villers Polín va dir que no passaria res si us fes tota sal, o de les dues velocitats, i jo avui feia com un crit alerta de dir a veure si ens barallem molt aquí, que no facin els de Barcelona, que no ho aprofitin per passar a l'Hospital Clínic al davant, i llavors hauríem begut oli, diguem-ne. Home, aquí tenim un problema, eh?, si passa el clínic a davant, perquè quedarem per enrere, eh?, Girona, i Girona necessita un trobet nou com l'aigua que beguem, eh?, tant per el tema universitat com per el tema estudis, com el tema emprenedoria dintre del sector de la salut, que està pujant de forma molt bèstia, amb exemples molt bons a territori gironí... Jo aposto que donaria un salt a la província de Girona el fet de tenir un trueta per davant del clínic. Perquè els meus amics me renyen a vegades, els que hi entenen, diuen no, no hem de parlar del nou trueta, no és un nou hospital, que sí que és un nou hospital, però és un nou hospital, és la universitat, és l'IDGIP... és la investigació, són les empreses que s'hi poden portar, hi ha gent que em diu, en els 10 anys que poden passar fins que tinguem aquest campus de salut en marxa, segurament serà el salt més important que pugui donar a la demarcació, de fet és l'obra més important, perquè estem parlant de molts centenars de milions d'euros, diguem-ne. Sí, sí, sí. Jo crec que hauríem de deixar aquestes picabaralles d'on posem què i on tenim què i centrar-nos en l'objectiu final, que és fer un bon campus de salut. Sobretot això, la Universitat de Girona amb tema de medicina és de les pioneres. Jo que aquest any tinc el meu fill que fa segon de batxillerat i que van a mirar universitats, no perquè el meu fill vulgui fer medicina, perquè no és el ram d'aquest ram, però sí que molts dels seus amics que volen anar a tirar per medicina, l'aposta principal és la Universitat de Girona. Llavors, Jo penso que hauríem d'aprofitar aquesta tirada que ens dona i aquest prestigi que dona la universitat per intentar aprofitar-ho en fer un bon campus de salut i un bon trueta que fa molts i molts anys que està aquí darrere, la idea aquesta de fer el trueta, perquè el trueta actual ja no sé si aguantarà 10 anys més, bueno, per força, però jo penso que ens hauríem de fer una aposta decidida i deixar-nos això. Hi havia hagut com una mica de picabaralla entre els dos ajuntaments, Girona i Salt, però jo crec que això ara ja ha desaparegut. No, no, de fet, el tema és que a l'època de l'alcaldessa Madrenes, que d'això es va parlar molt i va haver-hi la proposta aquella de fer-lo a Domeny, que finalment es va desestimar, es va arribar a un acord, Salt està tirant endavant amb tot, que és on hi haurà la part important del que és el centre hospitalari, però després tot l'altre, aquí hi ha el problema de fons amb... amb el tema que s'ha de fer unes expropiacions, que com que no hi ha diners per pagar les expropiacions, el que es vol fer és un intercanvi de parcel·les que permetrien a la gent a la que li expropien una part poder construir uns blocs de piso que afectarien el parc Jordi Vilamitjana, que és l'associació de veïns de Sant Eugènia, i alguns veïns, diguem-ne, més o menys s'hi oposen. Salvador, veig que penses molt. Tu què en penses de tot això? Jo crec que s'ha de fer. I crec que... És a dir, qualsevol cosa que jo pugui dir, ara ja és com aquell qui diu, és com posar gasolina al foc. Ara s'ha de fer, i ja està. I si ens hem equivocat, ens hem equivocat, però tirem endavant. I si l'excusa són les expropiacions, pleguem, eh? Perquè és el que deies tu, no sé si ho has dit tu, però és que sí, i ens sembla que també, deixem-nos de picabaralles, perquè si no, faran primer el clínic. Jo no diré res, jo només dic fem-ho, sisplau, fem-ho perquè fa falta. El que sí que s'ha de pensar, mentrestant, què volem que sigui el Trueta, què volem que sigui la residència. La residència no s'ha de tirar a terra. Estàs parlant de l'actual ubicació. Jo estic parlant de la residència per separar-ho. No s'ha de tirar a terra perquè hi pot haver un embolim molt gros. Això l'Anna no sabrà, podré, perquè... Jo no sé, si en dèiem la residència també nosaltres. Per què ho dic? Perquè aquell terreny és de l'Estat. I militar, em sembla, eh? I si allò es treu, passa a la propietat de l'Estat i l'Estat ho pot vendre a qui vulgui. Bueno, ja ens entenem el que vull dir. Vull dir, pensem... Però no hi anava un cap, allà mateix. És a dir, s'havia plantejat... Sí, però un cap no n'ocupa tant de... No, no, no, treure... L'Hospital Vell no es pot treure perquè això ho ha explicat... Alguna planta, em sembla. Alguna planta, no? Perquè en Virulés sap ben bé com va... perquè es van fer unes obres de reforma molt punyeteres. Jo no ho sé, ho he sentit d'en Viralès i poder estar llegint. L'actual Josep Trueta està, diguem-ne, en terrenys en zona inundable, això és veritat, i per tant aquesta va ser una de les causes per les quals aquell projecte de la Marina Geli del 2007 o 2008, diguem-ne, es va rectificar. Però sí que s'ha parlat, jo crec que s'està treballant el tema... d'intentar que hi hagi una sessió, diguem-ne, del que és les actuals instal·lacions del Trueta, per fer-hi, més que un cap, per fer-hi, per exemple, la residència per gent gran, que és el que s'ha de treballar, perquè és evident... Sí, bueno... Com una extensió del Mutuam que hi ha allà al costat, no? El Mutuam és una marca, diguem-ne, és una empresa privada, però la idea seria... Com la Salus. Exacte, sí, sí, un tema, diguem-ne, que sigui més assistencial que no hospitalari en el sentit de deixar. I aquest jo crec que és una de les coses que s'ha de treballar al mateix temps. És veritat que en aquest moment s'estan fent encara inversions potents en el troeta, perquè durant... aquests deu anys que passarà, calia fer-los i s'estan fent, això és veritat. Jo senzillament el que volia dir és que aquestes picabaralles, que el fet que els veïns que reivindiquen que el pare Jordi Vilamitjana no es toqui i tenen tot el dret del món de fer-ho, però que al final s'haurà de prendre una decisió i que aquesta decisió no pot condicionar el futur d'una de les obres més importants que té les comarques gironines per les properes generacions. I tant, i tant, és que és importantíssim. I si el clínic passa per davant, tardarem... Aquesta és la por que tinc. No, tardarem... Ara diré una d'aquelles coses que a vegades diu, ara que no ens escolta gaire ningú, el tema aquell que, a veure, en aquests moments en el Departament de Salut hi ha molta gent que està, diguem-ne, d'una manera, en el Departament de Salut de la Conselleria, hi ha molta gent que està d'una manera o altra directament implicada en Barcelona i Barcelona té una gran... facultat, que es pensa que sempre això que ells en diuen territori, que sempre pot esperar i que l'important és estar allà al mig i com aquesta decisió prengui forma, l'arcalde de Sant diu que no, que no hem de patir, que tot funciona com ha de funcionar, que entre el mes de juny i de juliol es triarà el projecte, que després hi haurà d'haver-hi un any i mig per encarregar aquest projecte amb una empresa i que a partir de llavors podrà fer tot el disseny i podran començar les obres. Això que va dir l'alcalde de Salt, ja estan projectats, és a dir, ja s'ha donat a no sé quants arquitectes que ja cobren per fer aquests projectes. 25 milions d'euros, hi ha un concurs en marxa, que és el que es triarà, dic el juny, perquè no sé si és juny o juliol, es triarà, però llavors s'haurà de fer tot el projecte, s'haurà d'encarregar alguna empresa, és a dir, que fins que no veiem moure terres i moure... llavors s'haurà de fer... la cessió de terrenys, que és una cosa que està al temps crec més avançada que Girona, però que en tot cas diguem-ne que tot això té un timing. Inicialment es havia dit que el 2030 l'hospital hauria d'estar, jo crec que ja estem en condicions de dir que de cap de les maneres serà així, però que hauria d'estar el 33, el 34 o el 35, en marxa. Perquè són uns quants anys de construcció això també, eh? Sí. Sí, entre 3 i 4. Construcció, probablement dita, entre 3 i 4. És clar, estem parlant de l'hospital, però hi ha l'universitat, hi ha les facultats, hi ha molts edificis, hi ha molts edificis, que és el que ara s'està més o menys definint. Per tant, ens podem barallar, però no ens barallem tant com per evitar que una obra així es faci. Que això també ho diuen fins i tot els defensors, que no es troqui el Parc Jordi Vilamitjana, diuen que no estem en contra de l'obra, al contrari. Entret al lloc perquè, i això us ho pregunto, Badó, Anna, Josep, és una obra molt important per donar una empenta a un poble, a una ciutat molt castigada com és Sal, i fins i tot a uns barris de Girona que també estan tan castigats com Sal, que són Sant Eugènia i Can Givert, no? I tant. És que revaloritzarà tot aquell territori, eh? Sí, perquè jo ara que parla de la universitat també estava pensant, clar, tot allò seran campus universitaris, viles universitàries, vull dir que... Estudiants, a més a més a prop de l'autopista, és a dir, tu pots venir de qualsevol lloc de Girona que agafaràs el tram d'autopista i podrà ser a la universitat, vull dir que jo crec que està molt ben situat, hi ha prou espai per créixer inclús és a dir, hi ha molts metres quadrats 25.000 metres quadrats em sembla que era o una bestiesa d'aquestes ara t'enganyaria perquè són molts metres quadrats i que ara és el moment també perquè em sembla que ara també havia sortit el dilema de la facultat de farmàcia que també deia que volia anar allà però esclar, ningú ha dit res fins ara i es veu que està tot planejat, però esclar, diuen, espavilaus a farmàcia, perquè si comença... Sí, farmàcia, molt que comença en aquest any a Girona, eh? Sí, sí, comença en aquest any. Hi ha infermeria i fisioteràpia allà, no? Bueno, ja us és. Ja us és. Ja us és, que és el centre de... Que té... Café i fisió, és a dir, Café que és centre d'activitats, és a dir, el que abans em deia minef, però que ara es diu Café, centre d'activitats físiques de l'esport i també fisioteràpia, 1.300 alumnes, també cicles, màsters, vull dir que és molt important i està tot allà. Està allà, que al final és per fer pràctiques, per tenir experiències. Però això va lligat a la necessitat, per exemple, a residències d'estudiants. Clar, pisos, residències d'estudiants, és que li dons la volta en allò. Clar, l'Ajuntament de Sala, evidentment, està molt animat i molt content perquè això els ha revoloritza la situació que tenen, problemàtica, que deies tu, Jordi... Ara fa un moment, no? I la zona on està situat, doncs, aquells edificis que van estar ocupats, també, abans que s'acabessin... Sí, sí, sí. Davant de l'hospital. Davant de l'hospital. I tot això, al final, podrà donar-li una volta a tot, que, bueno, que esperem que sigui bo per tothom, i al final és que és bo per tothom, perquè va tot relacionat, eh? Medicina, esport, salut... Són aquestes tres potes que al final... És un gran projecte per les comarques gironines i no es pot posar en qüestió tot i que les coses s'han de fer bé i és evident, hi ha gent que per exemple diu l'expropició es podria pagar perquè és evident que sempre diguem-ne... Hi ha el tema, quan hi ha expropiacions al mig, has de pensar que els propietaris defensaran el seu fins a les últimes conseqüències i tenen tot el dret del món de fer-ho, no? I per tant, hi ha alguna possibilitat que s'acabi judicialitzant aquest tema? Podria passar, no ens enganyem, però és un tema... De fons, el tema de les expropiacions, quan hi ha, diguem-ne, un bé superior que s'ha de preservar és una decisió que han de prendre els que ens governen. En aquest cas, esclar, estem parlant de quantitats de milions d'euros que, diguem-ne, els ajuntaments no tenen i que la Generalitat difícilment estaria disposada a pagar. Sobre les expropiacions, tu ets advocat i, per tant, tu podràs... Però jo, vist des de fora, si m'han d'expropiar alguna cosa... i ja entenc que hi ha un interès general i un interès superior però, moment ara ve allò que no entén la gent i crec que estic amb la gent, per això empatitzo amb aquella gent se'ls ha de pagar un preu just el que no pot ser és que el fotis a fora a cops de fuet completament d'acord paguem bé per això apareixem als advocats quan hi ha una expropiació però és que ja per llei s'hauria de pagar un preu de mercat no s'ha de pagar un preu especulatiu però s'ha de pagar un preu de mercat El que no pot ser és que t'arribin i et diguin, mira, aquest bloc d'aquí val 100.000 euros. Home, no ho fotem. Però, sobretot, només cada pis val 80.000 euros o 100.000 euros. Però tenim el problema de sempre, l'hora de posar un preu a les coses. Amb tot ens passa, un divorci, som copropietaris, un interpreta que el pis val tant, l'altre interpreta que el pis val qual, un se'l vol quedar, l'altre se'l vol vendre, al final el preu el posa al mercat, el preu ens el posa al mercat. Hi ha gent que si s'enamora, si jo m'enamoro d'aquest pis d'aquí davant perquè vull aquest, perquè a sobre hi viuen els meus pares, jo em pagaré molt més que un altre que li posa un altre preu. Jo ja t'entenc, però en aquest cas que és necessari, i a més tots hem vist on hi ha aquesta gent i no vol marxar. Allò té un preu, i si haguessis d'anar a comprar... un que se n'encapritxés pagaria aquell preu. O tant. Doncs també, a la societat també hem de ser capaços de pagar aquell preu. Que a vegades crec... Però després passa una altra cosa, eh? Que si tu pagues un preu aquí de 10 i aquest d'aquí al costat en vol 15, aquest que tu li has dit 10 també en voldrà 15. Perquè si en aquest l'hi has comprat per 15... Sí, l'hi has de comprar, és clar. Aquí està l'altre problema. Però si hem de ser justos... Per això l'administració el que fa és posar un preu X, i si tu hi estàs d'acord te paguen, i si no hi estàs d'acord vas al jutjat i el que digui el jutge. I si aquí te n'han pagat 10 però tu n'has aconseguit 15, doncs mira, el colindant que li han pagat 10 en l'altre li han pagat 15. Bueno, són temes complexos que diguem-ne que s'han de resoldre. Com a resum molt ràpid. És molt empipar per aquella gent, eh? Vull dir, perquè de cop surt un dia el diari que allò volem que sigui nostre. I estaven tranquils allà perquè no s'havia fet mai res. No, però el tema aquest és un tema que, diguem-ne, que al llarg dels anys s'ha vist les ciutats han canviat bàsicament per històries d'aquestes i el que diu en Salvador, jo estic d'acord, Anna, no? Sí, no, no, i jo ara... El fet que, diguem-ne, tothom té dret a defensar el seu i que li paguin el que val, o el que creu que val, no? El que passa que el bé superior és allò de dir, no, és que jo no vull que em toquin res, vull tipus, això és un altre tema. Però, per exemple, tu agafes... aquest exemple que posàvem, que a Girona tenim Girona i Sal, a la part de Girona tenim aquesta casa tan xula que serà l'entrada majestuosa, per dir-ho, de tot el que serà el campus, el complex hospitalari. Clar, si aquesta família al final també allò de dir, doncs sí, nosaltres creiem que això és bo per Girona, evidentment no ho volem No volem que ens en dugueu ferralla, sinó que se'ns pagui el que toca, però a més a més volem que consti, que se sàpiga que això era casa nostra i que, no sé, la típica placa, el coneixement, però per fer que al final tot avanci. Perquè si posen pals a les rodes, això, ens anirem allargant, allargant, allargant, i si aquest posa pals a les rodes, l'altre també n'hi posarà perquè s'encomana la gent al final a reclamar. no, aquí el problema és que com que diguem-ne que estem parlant d'una quantitat elevada que no es té, el que se'ls fa és una oferta diguem-ne d'un intercanvi de parcel·les perquè hi puguin construir la qual cosa portaria a l'afectació del Pari Jordi i la Mitjana que és el que diguem-ne que en certa manera no volen els veïns que tenen tot el dret a món de fer-ho i que ho estan demanant llavors a partir d'aquí l'Ajuntament de Girona en aquest cas més el de Girona que el de Salt perquè el de Salt no l'efecta haurà de prendre les decisions que cregui oportunes, però preservant, que és el que jo volia dir al treure el tema aquí, preservant el que és, diguem-ne, el que des del meu punt de vista és el més important, que és que no es posin a l'isla construcció d'aquest parc, d'aquest campus de salut de salt, perquè és molt important pel futur de la demarcació, pel futur de salt i de Girona, i sobretot pel futur de la sanitat pública. Són molts llocs de feina, però molts llocs de feina. perquè tot el que no va afectat amb edificis de salut, els locals tindran tindran farmacèutiques que s'hi posaran, tindran és que donarà molta molta molta feina, molta feina no, es podran obrir nous locals és el que diem sempre, el nou Trueta El nou Trueta, perdó, el Trueta què té al costat? L'autorrentat Sant Pons, un supermercat i poca cosa més, perquè és que no pot tenir res més, el GEC. No pot ser, no té cap sentit, no té cap sentit. I tots els llocs on hi ha hospitals és el que dius tu, però és que si hi ha universitat, entre bars, restaurants, residències, no sé què... A tope. Vida, vida, vida. És un tema cap dalt. Això ho tenim tots els clans. I n'hem parlat, com hem parlat també molt del Fòrum Gastronòmic, i hem parlat també d'aquest dijous gras que avui estem celebrant. Ara haurem de deixar-ho. Nosaltres, si tot va bé, tornarem dilluns vinent perquè ara aliven les notícies. Gràcies, Salvador. Gràcies, Anna. Gràcies, Josep Prat. Gràcies. Són les 11. Molt bon dia. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 27 de febrer i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. Les treballadores de la neteja del Trueta de Girona protesten per acomodiaments injustificats i amenacen amb la vaga. Aseguren que els motius d'acomiadament són insignificants i que es qualifiquen com a faltes molt greus per fer fora el personal. En aquest sentit, sospiten que al darrere hi ha la voluntat de retallar la plantilla fent fora qui més temps porta a l'empresa. L'estat aprova l'estudi informatiu per construir l'estació d'Ave a l'aeroport de Girona, que constarà 126,7 milions. En l'estudi s'ha apostat per l'alternativa 2, que consistiran a aixecar l'estació, desplegar una passarel·la per avianants per connectar-la amb l'aeroport i un ramal per als trens llançadora des de Barcelona. L'estació s'ubicarà a la perllongació de les vies del punt d'avançament i estacionament de trens existent a la línia de l'alta velocitat al terme de Vilubidunyà. Girona organitza diferents activitats educatives sobre la perspectiva de gènere i LGTBIQ+. Les propostes inclouen una obra de teatre, dues exposicions, la projecció d'un documental i una sessió de Cineforum. L'objectiu d'aquestes activitats és el de crear debat i espais de diàleg. Les activitats estan dirigides a centres educatius, però obertes a tota la ciutadania de manera gratuïta. Aquesta setmana es va presentar l'exposició Tornar l'aigua al bòlit, centre de l'art contemporani de Girona. El projecte neix de la col·laboració entre el Servei d'Educació, l'Escola Carme Oguet i el bòlit. Es tracta d'un projecte que ha bastat tres cursos escolars, una temporalitat necessària per generar context i aprenentatges significatius. I en esports, l'Espargirona afronta aquest dijous a les 8 del vespre un duel clau a Lió en la tornada dels quarts de final de l'Eurocup. L'equip del Roberto Iñiguez viatja amb un avantatge de 5 punts, 77 a 72. Ha aconseguit la setmana passada a Fontejau, però l'entrenador té clar que res està decidit. La solidesa defensiva serà un factor determinant, especialment contra un Lió que es fa fort a casa. Com ha explicat Iñiguez, el Lió és un equip molt perillós a camp obert. I el temps. Ens hem despertat avui a Girona amb 5 graus de temperatura en un dia que es preveu ennubolat arribant a màximes de 15 graus. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. No sé si ho notes fa estona que no escolto cada vegada que calles ric no és que vulgui no parar tensió és que no puc fer Si em pregunten de què estem parlant, no en tinc la menor idea. Però es manté un equilibri preciós on tu et sents bé i jo em sento bé.