Devesa i espai públic, persones sense llar i solidaritat; el caos de Rodalies; el nou Trueta i habitatge; i el Concurs Mundial del Xuixo

Dilluns, a les 3 de la tarda, a Girona FM. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies, a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM. La gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul amb Oriol Mas. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Si vols saber tot el que passa a Girona i a l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina. La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Molt bon dia, entrem amb temps de Tartuli a Girona FM, com passen 7 minuts de les 10 del matí d'aquest 17 de març, ja estem a l'última setmana de l'hivern, arriba la primavera, teòricament la primavera com a mínim ja veurem si la climatològica, perquè de moment aquests dies diuen que tornarà a ploure una miqueta, diuen que baixaran les temperatures, Però bé, estem al mar i és el que toca quan estem a l'hivern. Almenys això deien que era així. Lluís Faixedas, molt bon dia, què tal? Molt bon dia. Fa fred, diuen, però tampoc en fa tanta, no? Fresqueta, però està bé, no? Però encara no plou prou. És el que voleu, que plogui, que plogui. Que plogui, i a més a més aquesta vegada ha plogut i a més a més no ha fet mal. Em sembla? Que és important. Tot i que amb molestat, si m'ho permeteu, a coses com per exemple la pujada a peu dels àngels. Senyor Francesc, ahir va de molt bon dia. Sí, sí, però l'havíem celebrat igualment. L'havíem celebrat igualment, l'únic que es va veure de nou va ser la cursa inclusiva, perquè els camins no estaven preparats per... Sí, però l'hem aplaçada, no l'hem suspès. Per tant, el volem perquè, a més, està molt ben preparada. A més, la gent que vol participar-hi, tant els nanos i els joves com els pares. Per tant, segona que la farem l'últim diumenge d'aquest mes o el primer d'abril. 61 nena, pujada veu als àngels organitzada pel GEC. Més de 500 persones. Sí. Bon ambient. Molt bon ambient. Molt de fred. Una fred, tota el matí lledal, moltíssima fred. Però això no és un obstacle, perquè hem fet pullar els Àngels amb moltíssim, amb molta boira. La gent que corre o que la fa a nivell popular són d'una altra pasta. És igual que quan fem els audiovisuals de muntanya, hi ha uns audiovisuals de muntanya que tu estàs veient allà i diuen que és impossible. Gent que es deixa a la pell, és capaç de preparar-se anys abans o mesos abans. És una espècie diferent, no? Però sí, sí, molt bon ambient i la veritat és que molt contents. I això que hi va haver-hi molts gironins, que ahir van fer també la marató de Barcelona. A més de 27.000 persones. Sí, però aquests no eren gironismes, eren d'un altre lloc. Gironismes fan l'apullada dels àngels. Deu ser això. Somció Puig, molt bon dia, què tal? Molt bon dia, molt bé. Ara hem fet un gironisme aquest de la Girona profunda, que alguns havien batejat, però està bé que hi hagi el GEC que està organitzant tots aquests àngels, són aquelles coses que fan ciutat. I tant. En Joan Escudé, sempre quan hi havia campanya electoral, que ens visitaven tots els candidats, sempre deia, tot això del LLEC, no. Sí o no? No? No saps mai alcalde o alcaldesa. I molts es van donar, alguns no diré nom, es van donar d'alta, dies abans, per allò que diuen, a veure les aigles, ara vinc a passar. Però els hi deia a tots. No fos a casa. A tots, a tots. El GEC ha sigut una institució de Girona des de fa molts i molts anys, però no només esportiva, sinó també cultural. Jo crec que això també és molt, molt remarcable. Però sí que és cert que una 61a pujada dels Àngels diu el que és i que representa per a una ciutat el GEC. És la més antiga de tot l'estat espanyol, eh? La més antiga de muntanya. Pujades de muntanya, el curs de muntanya és la més antiga de tot l'estat espanyol. De tot l'estat. I és el que deies, perquè moltes vegades, com a tema, és a dir, el 1919, si no em falla la memòria, és com es funda el GEC, que es funda com a societat excursionista i esportiva, però des de sempre ha tingut un pes cultural molt important, i fins i tot la Lluïsa Faixedas, d'art ha fet per aquell centenari que va durar tant de temps perquè ens va enganxar a plena pandèmia. Encara ens queda perquè hem d'inaugurar la plaça que l'Ajuntament li ha posat el nom dins de pocs dies, però una plaça que serà el tancament dels actes del centenari, imagina't. I en Nadal diu, això ho estires com un xiclet noi, va dir. Sí, sí, ben fet. No, no, escolta, els aniversaris s'han de celebrar, ja ho diuen que... I on serà aquesta plaça? El plaçat està just al davant del Palau Firal, just com vens de Baireda i Carrera Bessa, allà hi ha un triangle, allà serà la plaça d'Algec, que més coincideix que just al davant hi ha el Camp de Mar. El Camp de Mar, on hi havia hagut tants anys l'estadi de l'artista. Si te donen una plaça o un carrer en numeració, també en un lloc molt llunyà. Perquè si ho fan en un lloc cèntric, la gent no canviarà en numeració. Per tant, busques espais que no alterin la vida ciutadana, en aquest sentit. Van pensar que aquest peixai és maco, prou vistós, i mira per on, al davant tenim el camp de mar. i ser d'allà. Estat d'etat és el més que ve, no ho recordo. És una de les coses que ha fet l'Ajuntament que últimament ha donat molts noms, espais, placetes, bàsicament amb la idea aquella de... perquè és veritat que després hi ha hagut també demandes, per exemple una d'elles, la plaça Marquina, que hi ha hagut una certa demanda de canvi de nom pel que es representava i tal, però és clar, això significa, diguem-ne, canviar l'adreça de tots els comerços, de tots els veïns, de tots els negocis. En canvi, han anat fent... també és veritat que no hi ha gaires carrers nous els que hi ha, que són per exemple la zona de Domènsi, que s'han batejat allò, el carrer de Roberto Bolaño, el carrer de Francina Boris, etc. Els carrers nous tenen una cosa que quan van batejar el Roberto Bolaño feia una mica de gràcia i riure gairebé, perquè veritablement era un carrer en el no res, no? Però ara ja no ho és, o sigui que ara ja és un carrer amb habitatges, o sigui que ja hi ha tot de gent, suposo que ja hi viuen, que ja tenen aquesta adreça. Allò que semblava la llunyania ja no és. Els carrers una mica lluny del centre tenen aquest avantatge. Tens carrer amb números, amb gent que hi viu, ara si el vols al centre és més difícil. Volem un lloc que es veiés molt. Però ja té un cert sentit allà davant del Camp de Mart. És que va ser aquest lloc. A més, les primeres instal·lacions que hi ha, a banda de l'activitat que es veia a les Pedreres i Vista Alegre, va ser allà, on hi havia el Camp del Latisme, el Camp de Rupi, Fins que es va deixar i es van començar a fer altres instal·lacions. Diguem que, com a JEC propiament he dit, estaven allà. De fet, hi ha una al·leta al mig del camp de mar. Una al·leta que hi ha allà, que també fa memòria d'una mica de l'activitat que hi ha allà. Que ara és una activitat... Bé, ara no hi ha res. Hi ha fires... No, hi ha moltes coses. És un rei que serveix per a... No, no, no, no, no. M'ha agradat perquè és un no res que s'hi fan moltes coses, i és veritat les dues coses. És un no res que s'hi fan moltes coses, és veritat. S'ha dit per generar, que avui mateix hi hauria alguna carpa del foro astronòmic, s'hi fan les vides... Ho dic per al director, ja sé què porto al següent, per sacsejar, perquè com que mai es defineix què fa la devesa, hi ha gent que diu que s'ho ha de fer. Per tant, és un debat mai tancat. Per tant, a partir d'aquí no es fa res, o si es fa depèn, hi ha gent que vol que no es faci res i hi ha gent que vol que faci moltes coses. Sempre està obert el debat. Hi ha gent que s'hauria de fer esport d'una altra vegada, que es pavellona fa molts anys. No hi hauria ara debats, eh. Però no hem definit mai què volem de la d'Eresa. Hi ha gent que talaria tots els arbres, em va dir una vegada. Ah, sí? Sí, sí. Això no ho havia sentit. No ho havia sentit, no. No, no, no. Netipolit. Jéspe i morien al riu. Hi ha un debat de tot tipus, per tant és una cosa no definida. En temps de la república ja sortien veus que deien això, hem de decidir què fem amb la devesa. i després tots els llibres de Narci i Jordi Aragó i totes aquelles. En realitat sí que hi han passat moltes coses. Jo anava a dir, s'ha anat decidint ella sola. Jo mai de la vida se m'acudiria a dir que sigui un espai infrautilitzat, al contrari. Qui pot pensar que es pot utilitzar millor, més, menys, no ho sé, però jo crec que hi passen moltíssimes coses. En aquests moments, a part de tot el que hem dit, moltes d'elles en el Camp de Mart, que hem parlat del Festival de Cinema, el Fòrum, les Fires, De cinema no, encara. De cinema encara no. Però, per exemple, també s'hi fa el mercat, dos dies a la setmana. Hi ha molta gent que no ho sap, però sembla ser, perquè hi ha gent que no es fa servir per res. Bueno, passi dos dies per setmana i va moltíssim. Molta gent hi fa esport, en el parc aquest que es va batejar com Josep Llucero. Déu n'hi do, la gent que hi va, encara, a fer coses. El tema és aquest, no? Que sempre alguns voldrien més i alguns voldrien menys. Aquesta és una gran discussió. No hi ha una visió de què volem fer d'aquí. Si no, bueno, es fan coses, però... Podria també ser una cosa de l'atzar, que sigui fruit també de la improvisació. Bueno, no és més que l'atzar, és l'acumulació, més que res. No, però el que es fa d'atzar, te poden muntar un dia una fira de... no sé, d'embotits, o de tarts de vi... Hi havia una fira de formatge d'aquest cap de setmana. Va, per tant... I de setembre fem el concurs això, això. Exacte. No, però això que potser anava a ser una cosa d'aquestes, molt oberta. Són les coses que tenia apuntades, eh? El concurs de xuixos a la Rosaleda aquest any dissabte que ve. No, però per exemple ara que hem entrat en el tema, com que Francesc Ayoel, el president del GEC, que no ho havia dit, ha tirat allò la pedra per la moure les aigües, sí que és veritat que molts anys, canvis n'hi ha hagut, hi havia l'hípica, ja no hi és, hi havia la joventut, ja no hi és, i hi havia un pavilló. Els pavos, els pavos no hi són. Que també hi havia els pistis, exacte. Els pavos que hi havia amb llibertat completa, aquells pavos. No, no, eren paons, paons. Però això ja hem anat tots a veure-ho. Però jo alguna vegada encara crec que aquells jardins són magnífics. Els jardins que hi ha al matí de la tarda són magnífics. Just després de la pandèmia estaven esplèndids. O sigui, quan es va començar a sortir amb criatures, que jo vaig anar amb els nets, era una cosa, un verd. Clar, d'aquella època, aquella primavera va ser fantàstica per tots els parts, no? Però jo sempre he pensat que la devesa, Tal com la tenim, si la mantenim, el que n'hem de fer és activitat que faci malbé, o sigui que es queixen molt a vegades els veïns que tant les fires com el mercat no es neteja prou. Jo crec que això és un tema de cuidar-ho, però no es pot... Està molt bé i és un lloc molt agradable d'anar. A Girona jo crec que hi va poc la gent. És un lloc a reivindicar. Però bueno, els que hi anem, que hi anem a caminar, i que hi anem a passejar, i que hi anem a fer algunes activitats, estem molt contents de la devesa que estigui com està. Ho he trobat de tot. Vull dir, parlant fins i tot, abans he mencionat el nom del duceró, que és veí, parles amb veïns d'allà. És clar, hi ha gent que no voldria que s'hi fes absoluta anàlisi, que consideri que no. I em sap greu. No, no, mira, anava a buscar la provocació en aquest sentit, però està bé. No, no, mira, anava a buscar la provocació en aquest sentit, però està bé. No, no, mira, anava a buscar la provocació en aquest sentit, però està bé. No, no, mira, anava a buscar la provocació en aquest sentit, però està bé. No, no, mira, anava a buscar la provocació en aquest sentit, però està bé. No, no, mira, anava a buscar la provocació en aquest sentit, però està bé. No, no, mira, anava a buscar la provocació en aquest sentit, però està bé. No, no, anava a buscar la provocació en aquest sentit, però està bé. No, no, anava a buscar la provocació en aquest sentit, però està bé. No, no, anava a buscar la provocació en aquest sentit, però està bé. No, no, anava a buscar la provoc Per això costa, Lluís. Aquests són els problemes que tenen molts veïns. Que els veïns quan a casa seva, davant, veuen que passarà que hi haurà un aparcament o que hi posaran els nous contenidors d'escombraries intel·ligents, no sé què, ja tothom no s'alterra. Que tothom hem de... Entendre que, com tu has dit molt bé, el carrer, o sigui l'espai públic, és de tothom. I no només dels qui viuen com la ciutat, no és només dels que estem empatronats a la ciutat, sinó de tothom qui visita, de tothom qui treballa i de tothom que hi va fer serveis. I això s'ha d'entendre. Llavors, bueno, hem de tenir una visió més ampla. Mira, ara la Generalitat ha fet una cosa bona, que ha estat això dels patis de les escoles, no? Perquè home, ja estava bé, amb tot el respecte i... Però és clar, aquesta queixa... No és que els nens fan soroll. Si miri per definició, doncs ho sento, miri el que hi ha, avui serà un espai protegit i podran fer soroll. És que ja faltaria, no? Jo vaig al·lucinar bastant com algú es va queixar que en els patis escovars els nens feien soroll. Soroll, tirant i tal, sí, miri. Soroll que a mi me surt fresca, però avui també he tornat a llegir que a Bascanoia hi torna a haver-hi el debat de les campanes. A altra vegada que ja el van tenir el cantor Girona pel tema de la catedròdia en molts pobles. i a mi em dóna la impressió a vegades, no sé, deu ser que m'he fet gran, eh, que jo crec que em fem un gran assa de segons què, o no som capaços de dir no al que tu deies, és a dir, la ciutat és de tots... Però això que ho han de dir també són els nostres regidors i alcaldes diversos, eh, i fer-ho valdre, i escolti, perquè clar, a vegades hi ha qui, no dic que gironet, en general, no, és que segur que no et sé que mai es queixen i removem-se a la terra, doncs mira senyor, les coses són així, i vull dir, qui... Van d'aquesta manera i certs espais respectant unes hores de descans. Jo crec que la part positiva és que els veïns sí que tenen certa cura de l'espai, moltes vegades, de que s'havien cuidat. L'altra part és que no pots patrimonialitzar tot allò. Nosaltres, a Sant Pons s'ha passat. Hi ha vegades que quan hi ha un partit se senten les pilotes, que si deixa un bus els nanos d'un col·le. El Jack ja existia allà abans que hi haguessin pisos, eh? Què volem? Blocs de pisos en comptes d'haver un espai maco, com són piscines portives a la piscina Jespa i després l'Ella del Ter. Del 1970 són les instal·lacions de sàmbols del Jack, no? No hi havia res allà. No hi havia res, no hi havia res. De pitro i girona era Sant Gregori. No, no era Sant Gregori. I el president del Jack, curiosament, el senyor Caula, era arcalde de Sant Gregori, eh? Quines coses! Quan es va aixecar les barraques del rio. Allò no és de tota la ciutat. Tu has tirat aquí una moneda allò al llac dels aigües perquè has deixat anar, que no sé si ho han sentit la Lluïsa i l'Assunció, has dit Sant Daniel, Sant Daniel. També Sant Daniel, també. És un exemple, també, que jo crec que la gent que viu allà són els primers interessats i em sembla bé que vinguin i tinguin cura de tot allò. Però tu no pots limitar el que s'ha de fer allà. És de la ciutat, en tot cas, l'Ajuntament, de com ho cor amb qui sigui, decidirà que es van allà, però de vegades, que si les bicicletes sí, bicicletes no. Mira, no ho sé, arribem a un moment que també... Jo també ja et canso una miqueta com a ciutadà, i jo també m'ha passat també, que també ho he fet negativament, que ens pensem que totes no estan... Escolta'm, tinc un espai, és el que és més a prop de casa meva, i estic interessat que això funcioni per la ciutat i per mi. Per això no és meu. Jo havia pintades allà. Això és nostre, no veniu, però... Jo he vist pintades allà. No sé exactament si literalment ho deien o no. Sí, sí. Però això passa. Hi ha veïns de tot, eh? Hi ha veïns que... No? Clar, sí, sí. Per exemple, ara mateix, una de les obres que s'han fet, que per a mi jo l'havia considerat una cosa molt positiva, és que el Convent de Sant Daniel, en el qual només queren el monestir de Sant Daniel, que en aquests moments només queren tres heres germanes, i l'altre jo no diria que és d'una edat alta perquè ja s'acosta a la meva però també ho és, diguem-ne, que per exemple la Fundació Noguera ja està fent una residència i s'està fent una inversió perquè allò al final es va arribar un acord amb el bisbat que quedés sota el paraigua, el bisbat i no sota el paraigua, diguem-ne la seva pròpia congregació, perquè llavors que s'haguessin portat les tres germanes a saber on, i allò ho hagués tancat o ho hagués negociat d'una manera. Clar, jo ho veig en positius, clar, hi ha gent que diu, bueno, però ara vindrà més gent. Sí, és el que passa, i és veritat que també passa a molta gent per anar a Sant Miquel, també és veritat, sí, sí. No tornem, no és nosaltres. I també és veritat que allà hi ha alguns negocis dels que ja n'estan també ressuscitant, que... Sí, també és veritat. Vull dir, que veure... Un restaurant molt interessant, per exemple. No, i la confiteria que hi ha allà, la Roberte, que també hi ha... Per què? Perquè és clar, és viu, no? Sant Daniel, i és el que hem de tenir. No pot ser un espai privat, però sí que és veritat que hi ha com una sensació, des de fa temps, la ciutadania, que té més drets que deures. I el dret és com sempre allò molt elaboratiu, d'allò que és meu, no? No, fins i tot si espais públics queden allà. Els veïns han de decidir-ho i no l'Ajuntament o la Generalitat o què sigui. I parlant d'equipaments, ara per desgràcia i per sort podrien ser així, però el record de poques, un centre per a persones de d'urgo-dependents. Ah, al meu barri no. Ui, això té molts problemes. O menors tampoc al barri, o ja, algun lloc ho haurà d'anar. A més, tots som susceptibles de tenir famílies o nosaltres mateixos ser usuaris d'aquest servei. I tant. I jo posar un exemple d'un espai, i no vull dir noms, que tracta malalties mentals, que per raons institucionals tenim relació, de queixar-se gent, de que allà aquests malalts fan lleig. De què estem parlant? Sí, sí, de molt poca... Tots som susceptibles de tenir un fill, un nen, una parella, nosaltres mateixos, un familiar, amb problemes mentals. Què ho fotem? Enmig dels àngels, allà sí ho farem. Per tant, aquesta manca de solidaritat que tenim tots plegats, i jo el primer, fa que aquesta solidaritat no solament l'aixecar als polítics, que nosaltres mateixos en els àmbits no som solidaris. Per tant, aquelles persones que venen amb malalties mentals poden portar problemes amb allò que no vinguin aquí. O també, a vegades s'ha de parlar que hi ha llocs de la ciutat que s'haurien de tapar perquè els bidolaire no dormin allà. El que hem de buscar és que els bidolaire no dormin allà, però si dormen jo no els tiraré fora. Aquest és un altre tema complicat. Això, has dit un tema que sap greu, eh? Sí, però el que no pot ser és... No, tanco... No, si tenco... Si tenco els llibres que una habitació. Perquè jo conec uns quants allà al centre, els que treballen pel centre, i els coneixem. Sí, bueno, tu et tens per allà, sota les voltes de la Rambla de Maniacos. La zona del foro, de l'edifici Foro Martens, és evident. No es va parlar de tapar-ho, tapar què? La facultat. Sí, també. Se n'ha parlat de tapar-ho? No, tapar-ho no. En tot cas es taparà quan tinguem una habitació. o tinguem una llar que farem els potser a sota, no sé, de sortida de la plaça de Catalunya. Una miqueta de... És com aquest urbanisme anti... que impedeix que la gent s'estiri als bancs i aquest tipus de coses que són horroroses, no? Però hi ha un banc... Mèrie, no dic que no hi pugui haver uns bancs cadires d'aquests individuals de tant en tant, ni que sigui per fer bonic, eh? No dic que no n'hi pugui haver algun. Però clar, el banc ja per definició és un lloc on se senten 3 persones i on et pots estirar, sigui perquè ets un fidonalla, sigui perquè estàs cansat, sigui perquè vas a fer un vol, o sigui perquè et dóna la gana, qualsevol cosa. El tema que treu en francès és un tema delicat, perquè sí que és veritat, aquest dia també en parlàvem aquí, és veritat que ha augmentat el nombre de persones que viuen. O sigui, diguem-ne, sense llar, que havien el carrer a la ciutat de Girona, passaven de 150, i aquí llavors hi havia dues o tres visions. Una, la visió, diguem-ne, estrictament política, de dir, és l'únic lloc que hi ha una sopa, és l'únic lloc que des de molts pobles de les comarques gironines envien la gent a Girona, i Girona no té els recursos suficients perquè la sopa hi cap, la gent qui hi cap. O sigui, després hi ha la segona part. Hi ha gent que dorm al carrer per necessitat, i això jo crec que és un tema lamentable, Però llavors ja a l'altra part, sigui pel que sigui, hi ha gent que vol continuar viscant al carrer. Llavors aquest és un tema molt més delicat, perquè llavors ja no es pots obligar tampoc a... El tema de la gent, no ho sé, jo no vull generalitzar i no ho conec suficient, però això de voler dormir al carrer... A veure, és veritat que hi ha gent que li costa molt sortir del carrer. Alguna vegada està associat a algun tipus de cos. Clar, hi ha diferents temes aquí sempre. Sempre és un tema amb molts aspectes. Volguer, volguer, volguer... Una cosa és que no vulguin anar a la sopa. L'altra cosa és que no vulguin anar a un cert recurs que se'ls ofereix. Això és cert. per moltes raons. Però tant com vulgui dormir al carrer, per tant, bueno, són casos molt concrets que s'han d'atendre de manera concreta. I si dius, perdona un segon, són 150, bueno, són molts, són pocs, són 150 persones, 150 persones, amb les quals en cadascuna d'elles es pot parlar i veure quina és la situació i què és el que es pot fer en cada cas. No són 150.000, són 150 persones que conviuen amb nosaltres als nostres espais i que tots, penso, preferim que estiguéssim a cobert i no al carrer, no? Jo crec que això estem parlant d'una quantitat de persones dintre d'una ciutat com Girona, que és tan rica i plena, de què estem parlant, perquè ens gastarem tots plegats en recursos amb X, i que és necessari, però no tenim per 100% i 50% res a l'altre, i per ell hi haurà un percentatge, com diu la Lluïsa, que no voldran, però més que res, que no volen estar sotmesos a disciplina, a horaris, però no és ben perquè no vulguin dormir al carrer, no? Però, en tot cas, 150. Es pot voler canviar. La sopa, quin recurs té la sopa? A mi no em diran, o no em dirà qui sigui, que la sopa no hauria de ser un hotel de 5 estrelles, per dir-ho. Hi ha recursos per fer-ho, perquè ens castem sentits amb altres coses. Però la sopa és un problema d'espai. Sí, però tu parles amb tècnics i saben que també a part de l'espai és que els mitjans que hi ha també són els que hi ha. És l'espai, és la ràtio de persona. Sí, sí, tots els recursos en limitem, però és evident que segurament necessitarien més. Però la gran pregunta que ara estic fent de poquet al diable, deixa'm-ho fer una miqueta, la gran pregunta és segurament necessitarien 3 o 4 sopes, però on? a la ciutat o a la demarcació, a les comarques gironines? Possiblement. A la llorbana, segurament, i a les comarques gironines. Però deixa'm dir una cosa, que és un cas que el conec, que era una senyora que podria... la recordareu, que estàvem sempre amb el carret de supermercat ple de coses a l'estació. ja fa anys. I després, quan tancava l'estació, dormia fora i després a l'endemà entrava. Llavors anava habitualment amb la gossa passejant per allà, i a vegades parlàvem, inclús ella li volia donar menjar a la gossa perquè portava menjar. Aquesta persona se li va fer un seguiment I ella tampoc volia entrar amb una sopa o amb un d'això, però el seguiment que se li va fer es va descobrir que ella podia cobrar una pensió i que podia viure per ella mateixa. I es va començar per dir, anem cada dia a dutxar-te a aquest canvis, o sigui, es va començar amic a amic, a fi es va dir, home, mira, sí, podés sí. i al final s'ho va poder pagar ella i tot, perquè li van arreglar els papers i perquè a més. Segurament és un cas d'això, però sí que molts dels que diuen que no volen viure al carrer, i que volen continuar visquent al carrer, és per un tema que aniran a parar en un lloc, en una disciplina, en un no sé què, no sé quantos, que no els interessa. I se'ls ha de fer aquest seguiment, perquè són problemes moltes vegades. o mentals, o d'alcoholisme, de dependència, perquè, a veure, quan vas als supermercats al voltant de la plaça de la Constitució, que també n'hi ha bastants, bueno, perdona, la plaça d'octubre ara, te'ls trobes anant a comprar doncs un bric de vi o cerveses, per tant hi ha un problema aquí d'una trobada de dependència, i per tant es necessita fer no només la sopa, sinó també el treball social que s'ha de fer. que són els recursos que demanava ell aquesta gent. I aquests són recursos de gent? 150 persones. No es pot fer un tractament a 150 persones, sí que es pot fer. Amb recursos adients, llavors, bé, fan falta més sopa, sí, que es mulli algun altre ajuntament, no? Els grans, vigueres, olot i, no sé, blanes o palafrujets, no sé, i que la Generalitat aporti la seva part. Però aquí passa una miqueta com el que dèiem abans dels 5 grans, que els ajuntaments diuen... Però per això tenim gent que governa per prendre decisions i tenim consellers i conselleres. Perquè això és una cosa que s'ho promociona municipal, de fer la sopa depèn, diguem-ne, de l'Ajuntament, però, diguem-ne, de cursos haurien d'arribar a altres llocs perquè... Però l'Ajuntament va tenir, si em van, no m'equivoco, perquè fa molts anys, però la iniciativa i la voluntat, que jo sàpiga durant tot aquest temps, doncs potser que un altre Ajuntament també l'hi posi, no? Sí, sí. Diria jo, una voluntat, i després la Generalitat que posi la seva part, lògicament. No, i faltar de cursos humans, també, per cap... Home, no, és que va lligat, no és només el lloc. Moltes vegades que els llocs funcionen perquè encara el voluntariat funciona. Hi ha una entitat que es diu Tressant Camins, que va a la sopa, que són gent com nosaltres, que ja estan jubilats o no, dediquen unes hores a donar conversa a gent de la sopa o els acompanyen, depèn de la mesura de temps que tens, a fer alguna gestió. Hi ha gent que jo conec, de fet, nosaltres vam fer un conveni per si alguna persona volia venir a banyar-se, acompanyat i tal, perquè deien que és que les persones són molt derrotades. I en un lloc on hi ha més gent és complicat. Intentem. Ara no vull parlar del meu, que sempre vull parlar del meu. Vull dir que hi ha voluntaris allà, que es dediquen a acompanyar-los, donar converses un cop a la setmana, dos cops, parlen de la vida, del que volen. com a persones humanes que la gent no els rebutja, perquè la gent que treballa allà té una feina molt important, perquè hi ha pocs recursos, la gent que treballa professionalment no poden estar parlant 3 hores amb ells. Per què? Perquè han de tenir cura d'altres coses. Per què? Perquè són pocs. Per tant, aquest voluntariat és molt important. Segurament que també hi ha gent de càrregues, però 300 camins en concret en parlo, perquè els conec, i fan fa molts anys aquesta feina. Molts anys. Així hi ha altres entitats que també... Sí, sí, sí. Moltes d'elles hi són i el voluntariat és necessari, no? El que sap greu és aquesta actitud, per exemple, de veïns que com que hi ha un passadís i que s'hi posen, posen una balla metàl·lica o el que van fer al Liceu a Barcelona, que tot i que va tancar amb unes reixes en Jaume Plensa... Molt lletges. Bueno, l'opinerem, però vull dir, tot i que van anar a buscar un gran artista per no ser llei, el que van fer va ser tancar... No, són lletges perquè són hipòtesis. i el que escoltes és hipòcrita i cínic. Si tu fas unes lleixes en paraules de dues llengües del món, perquè la humanitat s'ha d'entendre per fer fora la gent, això és d'un hipocresi i d'un cinisme que els hauria de caler la vergonya a tots. Amb això estic d'acord, Lluïsa, perquè precisament... Perquè les coses no hi ha estètica sense ètica i viceversa. Exacte. Però, o sigui, es van fer precisament per tancar de que no dormissin allà i, per tant, com que aquest era l'objectiu, ja la verdad era complicada. Però sobre moralisme. Moralisme fals i hipòcrita. I això és el que sap greu, perquè hi ha moltes veus, això que va fer el Liceu, que és una entitat, diguéssim, catalana, que no sé què, ho fa també moltes comunitats de la imatge. O sigui que aquesta, aquest no volem No volem entendre que el problema és un problema que s'ha de resoldre des de la societat i des del voluntariat i també des de la part de descomptat, des de les administracions, que són qui ha de posar més recursos. Allò és clar, què passa? Que quan ho veus no t'agrada, però vaja, has de fer una mica més de... d'entendre per què passa. Aquest és el tema que, per exemple, en Francesc explicava amb una cosa que coneix bé, que és l'edifici fòrum i les particulars visions que hi ha hagut, però llavors també et trobes amb gent que, segons com, que els pot tocar, diguem-ne, sota casa seva, que hi ha un problema d'higiene, que aquest també hi és, llavors això s'ha de resoldre amb serveis socials. Déu-n'hi-do, veus, hem començat per aquí parlant de la devesa i hem voltat per la ciutat. També és ciutat tot això, no? També és una manera de parlar-ne, perquè són temes que ens afecten. No, no, és que... És que t'he vist amb la cara que anaves a alguna cosa. La història dels països, de les nacions, de les ciutats, no solament són les grans batalles, les grans fitxes culturals, els grans polítics realitats actuals, és la gent que és molt pel carrer, que cada dia obre la botiga, que cada dia va treballar a la fàbrica... Això m'agradaria verbalitzar amb allò que la ciutat és la gent, no? Bé, no podia dir-ho abans, però... Que dinamitzes el teu barri. que és un club de bàsquet perquè la mainada no estigui al carrer. Tot això, aquesta... Però això té noms i cognoms moltes vegades, i aquests noms i cognoms no surten mai. Hi ha molta gent que diu que la seva vida, els de més, a nivell esportiu, cultural, a nivell, diguem-ne, d'ajudar els econòmics, el que sigui. I aquests són els que fan cada... Aquests són els verdes patriotes, són els que cada matí es lleven fan que funcionin les ciutats dels pobles i es preocupen de la seva gent. Què són els que es preocupen? Els grans discursos estan molt bé pels mítings, i jo també em faig el que ja em faig, t'he entregut copa, és el que t'he obert, queda molt bé, però és el dia a dia. T'has de preocupar pel teu país, perquè l'escola funcioni, perquè la teva gent pugui funcionar bé. la teva família. Tot això són els que fan que funcionin les ciutats. La resta està molt bé, hi ha d'estar dirigit, hi ha d'haver gent que marqui directrius o el que tu vulguis, però aquesta generalitat què són els que fan funcionar? Aquesta història, del dia a dia, algun dia el general s'hauria d'explicar la història de persones que han fet la ciutat possible, que són anònims i són els que han fet la ciutat possible. A part dels alcaldes, alcaldesses, regidors, regidores, consellers i conselleres, i tot el que vulguem, i presidents de llecs, i periodistes. Hi ha molta més gent que cada dia està fent coses i això, aquests noms queden apagats. I llavors queden a l'història, al cap dels segles, que només hi ha aquelles persones que feien coses, no hi havia molta gent que feia coses. No sé, potser ara, com que és dilluns, estic com un il·luminat de cara a la supció de la Lluís i no sé... No, no, no, si estic d'acord, eh, però justament... Jo estic d'acord. Jo ho represento, ja està. Però estava pensant que precisament a Girona i no sé, i potser altres llocs... A veure, clar, com recordem la memòria de les persones? Això és molt complicat, eh, i qui la recorda? Que sí, que sí, que sí. Però que déu-n'hi-do, que de tant en tant és un lloc on déu-n'hi-do, sigui per bar i així, els homenatges, no sé, memorials a vegades, fins i tot, les accions que es fan... Clar, quant dura això, no ho sabem, però no ho sabem, El vent s'ho emporta tot i es diu que només per vivim mentre algú et recorda i potser fins i tot els grans personatges. Però Déu-n'hi-do Girona, el que penso Déu-n'hi-do una sèrie de figures d'aquest tipus. Són recordades en els seus barris, en els seus carrers i s'han fet moltes accions. I ens hem de fer més, de posar una placa aquí, de fer una... Però segurament també Francesc ho deia en el sentit que no ens pensem que només hi ha els noms i cognoms que sabem que fan ciutat, sinó que la ciutat està feta des d'aquest gra de societat que va fent en el dia a dia. I molts d'aquests no necessiten que després se'ls hi facin molt. No, i molts no volen, tampoc. O un recordatori. Perquè ho fan, perquè ho senten i perquè la seva vida, diguéssim més, Bueno, està plena de dedicar-se als altres i d'aquests n'hi ha molts, és veritat. I això fa que la ciutat sigui millor o pitjor. Si hi ha ciutats que potser... Aquesta, bueno, no, vull dir, aquesta escola de voluntariat o aquesta escola de gent que treballa en els barris també doncs fa que la ciutat sigui millor. Està clar. Sense memorials, potser sí, també. Sí, sí, sí. Els memorials estan molt bé, però... Hi ha accions de moltes manes, però de midó. Sí, sí, moltes coses passen, però també hi ha problemes. Per exemple, hem estat tot el cap de setmana, la gent que treballa fora de la ciutat pensant què passaria amb la vaga de Rodalies, i ahir es va desconvocar l'última hora, però es veu que es van descuidar d'avisar els maquinistes, i avui tampoc ha funcionat o està funcionant bé. Jo tinc alguns amics aquest matí que em deien, digo, això digo, que no han anat a Barcelona perquè no els hi garantien poder tornar, perquè només es quedaven dos o tres trens, perquè es veu que no havien aconseguit localitzar maquinistes. No, i sembla que hi ha algun sindicat que manté la vaga, eh? Dos. Dos sindicats petits que manté la vaga. N'hi ha que estan fent vaga. Jo crec que n'hi ha que fan vaga i n'hi ha que fan vaga encoberta i que en el fons aquí hi ha un boicot bastant clar, una altra cosa i a mi se m'escapa el que passa que el tema de les rodalies pel govern sigui el que sigui ara és el govern del PSC però és... és un tema important perquè dona la sensació que alguna cosa no rotlla i que ara es veu tota aquella mànquia d'inversió que hi ha hagut durant uns anys. No, no hi ha hagut una sensació. La mania aquella de ser diplomàtica és un punyatero desastre de dalt a baix. És un desastre absolut, perquè a més a més no t'informa, te trobes a l'andana i saps quan arribarà el tren, hagis anat al que hagis anat a fer, és un desastre. Però és que sembla mentida que arribem a unes negociacions, que hi ha el PSC i Esquerra, s'han assegut tots a la taula, i que resulta que no hi hagi un preacord abans de posar endavant aquestes negociacions amb tot el tema dels sindicats, que és el primer, que ja ho sabem. Aquestes companyies, els sindicats, en aquest sentit, manen. O sigui, si no fas el preacord amb el sindicat, t'ho tiraran la vagues pràcticament clara. Aquest cap de setmana he estat escoltant diverses veus, que es diu allò llegint i tal, Sembla que el que passa és que la por que tenen els sindicats és que no reconeixen la Generalitat com a part de l'Estat, perquè és una cosa que jo no sabia, que es veu que la majoria dels maquinistes no són d'aquí, el que volen és marxar com els jutges i com els fiscals. I llavors potser el que s'ha de fer és formar maquinistes que es vulguin quedar aquí també. Però avui, ara, mira, us sentia en una altra tertúlia. Sí, sí. Però, com que això ja se sabia, perquè no és que sigui... Això no ve d'ara, diguem-ne. Podríem haver... És com la llei electoral, no? Que després, quan surten les eleccions, hi ha el partit que no li agrada, i tal. Mira, s'ha de tenir temps per reformar-la. Potser la primera acció que hauria hagut de fer, qui fos en el govern en aquell moment, fa 20 anys, és que nosaltres anem a crear una escola, anirem formant gent, i tal. Llavors, el dia que serà d'aquí 10 o 15 o 20, doncs aquell dia hi haurà gent formada. Però això tampoc està a fer. Abandon, això. Com altres coses d'aquestes, que són com a... A vegades se'n fan, que consti de coses de previsió, però a vegades no se'n fan, i llavors et trobes així. El que passa és que llavors hi ha l'altra part, com a membre d'un estat en el que pagues els teus impostos, és absolutament inconcebible que no es garanteixin uns mínims, perquè tenen la impressió que el problema d'alcohol no hi és, és bàsicament només a Catalunya. A Madrid no tenen... El dia 90 en tenien un problema, va sortir el ministre Puente, i aquí és clar, és que aquí és cada dia. Aquí últimament és un desastre absolut. Jo ara ja he deixat d'anar a Barcelona, però és que ara si anés a Barcelona realment estaria histèrica, perquè és que és un desastre. I inclús l'alta velocitat, que funcionava sempre superbé, ara ja no funciona ni igual amb temps. No funciona tan bé. Si funciona, però té retards. L'estavellador és una cosa que jo no l'entenc. És a dir, si un govern sigui el que sigui, no pot fer amb les empreses públiques o títol de pública garantir els drets dels treballadors, el que creu convenient, és que estem parlant. Més de tot, et garanteixin els teus drets laborals, econòmics, tot el que vulguis. No es pot tocar res. És igual que ara, amb una empresa privada, si vols que jo treballo en una empresa privada i la compro en una altra empresa, jo em puc negar. I faig una vaga, perdona. A mi m'han de garantir. És que si no, al final... És una mica el que deien, aquesta tertúlia de Lluís, que tenir, diguem-ne, estar... ser funcionari, deixa-m'ho dir així, eh, a l'ample. et dona uns avantatges, però també et dona uns requisits. Sí, però això... Mira, jo quan estava a l'Ajuntament... Això dels funcionaris és igual, jo també... Va tocar, em va tocar estar... Jo soc l'oral, eh, que consti en el seu funcionari, que no tenim exactament els mateixos drets, tot i que s'hi semblen. Però em va tocar estar als quants tribunals, i... Fes una entrevista a les persones... I al final sempre hi havia algú... Se'ls solia preguntar si haguessis de canviar de lloc de feina perquè t'adaptaries, si l'horari es modifiqués, i tothom deia que sí, que sí, que sí, que sí, que sí. Prova al cap d'un any de modificar una sola cosa d'aquestes. I no, perquè clar, se'ls deia, se'ls deia, aquest treball o aquesta feina, doncs potser implicarà un canvi d'horaris. I tothom deia que sí, bueno, amb una cara, jo em pensava... I prova de tocar alguna cosa. Bueno, però això també és perquè o no ho hem explicat bé o, això també ja se sap que és una altra llei de la funció pública que ningú toca, no? Però jo diria una tonteria que és molt tonta. És que tenim en relació, hem vist coses molt i molt injustes. I ho dic jo qui treballo, no soc del públic. Per què ha d'haver-hi dos tipus de treballadors en una societat? Jo, màximament, no cada dia tu aquí. Cada dia fas oposicions aquí. Tu vas a passar unes proves i els tenies uns mínims o uns màxims. Però aquest primer dia, per mi, de fer... Si no toques la caixa, no passa res. Això crec que jo hauria de ser el règim laboral per a tothom. Jo ara llenço aquí una història que segurament dirà que et vull... I per què no? Ara has obert una caixa dels trons. Però per què? Això que amb la teoria tots podríem estar d'acord i... El tema és aquest, és a dir, de fet, el funcionariat, que és veritat que és diferent, que a vegades cometem l'ordre de dir que... Els treballadors públics són una cosa. I dels treballadors públics hi ha funcionaris i laborals. I laborals. I interins. I quina feina hi farem fan? Ho pregunto. No, la feina pot ser la mateixa, el que és diferent és la que trauríem. És per allò de què estem parlant, eh? No, no, la feina, jo puc parlar del cas de la universitat, fem la mateixa feina a les classes, però jo soc treballadora de la Generalitat i els meus companys funcionaris ho som de l'Estat. Hi ha hagut persones i hi ha molt significades del món independentista, que mentre feien tota la campanya, Feien les oposicions per ser funcionaris de l'Estat, perquè té millors condicions que ser la primera d'aquests funcionaris, i els laborals no ho som. Les coses com són, les importants en una banda i les altes a l'altra. Això és molt del nostre país. Tot i cas obrir una caixa de trons segurament és per parlar, perquè hi ha molts agravis comparatius, això és veritat. Entre les persones que van a treballar en una fàbrica i que aquella fàbrica la compra una multinacional, i canvia tot a les persones que sí, és veritat, han fet unes oposicions, però tenen uns privilegis que no tenen la resta d'elaborals del país. Això valdria la pena donar-li alguna volta, dues voltes segur. Perquè la persona que treballa en presó privada passa una oposició. Sí, sí. Departament de recursos humans, uns estudis previs i les proves que els vulguin posar. Les que vulguin posar. Un període de prova, bueno. Depèn de quines feines t'examines cada dia. Si tu que no tens audiència, perdi algo, eh. Bueno, un dia diran, senyor Grau, necessitem que vingui... Per tant, tu que deixes fer en una oposició cada dia. El que passa que en el tema dels trens diarrobalistes dona l'impressió que hi ha més una càmera de fons aquí, que hi ha... que no és estrictament una defensa laboral que la podries entendre, que els sindicats estan fent política com han fet política en aquest país els jutges, per exemple. Però aquí tornem, i aquest no és un tema d'ahir, això ja s'ha sabut fa molts i molts anys, i s'ha dit moltes vegades, jo ho he sentit mil cops i no hi entenc res d'aquest tema, però quan es traspassen rodalies, els problemes, els treballadors, bueno, ja es podia haver treballat molt més en aquest tema, no? I d'allò que no s'ha fet, ah, doncs continua allà. En Franco, en Història, Abans per fer ferroviari s'havia de fer estudis civils i militars per ser cap d'estació, cap de tren. És que m'hi va tocar fer la mila i fer recorrits. Hi havia uns quartels mixtes. Tu feies 3 anys, sorties de cap d'estació, cap de circulació o maquillista. Per tant, era disciplina militar, desfilada... Volia dir també que tenien un control molt important a tot el tema, perquè havia passat pel... No, aquí vaig, aquí vaig. Eren tres anys, disciplina militar, eren, diguem-ne, nocions militars i també nocions perroviàries fins que arribaves al títol que tu buscaves. El segon any ja fèiem pràctiques, es destacava en alguna estació, en pràctiques, però amb disciplina militar. Anaven a una estació, però no depenien del cap de sessió, depenien del militar. Quan tu sorties, licenciat de la teva carrera, sorties en un grau militar. Es cap d'estació, però també eres capità. Què passava? Quan hi havia vaga, militaritzava els trens. I si militaritzava, el que feia vaga era al Consell de Guerra. Això en Franco va fer-ho. I els últims anys de la democràcia va haver-hi unes vagues de ferrocarrils que ràpidament es van desactivar. Tampoc tenia aquests problemes, encara que no fóssim militars. No, però bé, ho va militaritzar i menjant el que va fer. Abans per ser, és a dir, tu sorties, em suposo que ara ja no hi haurà ningú, sorties en un grau militar i civil. Per tant, en els casos de sessió, tots eren capitans o coronels a l'hora. Ara ja no em sembla, eh? No, però fa una història que el tema dels pels records és un tema molt complex i amb molta història. No, i té pinta que són aquests llocs, no ho sé, eh, però que les relacions, Com la judicatura o com els ports activadors, que són mons molt endogàmics. En tot cas, el que tenim clar és que a Rodalies no funciona i que avui no hi ha vaga però que no hi ha maquillistes o alguns maquillistes no hi són, que és un problema que hi era. I en tenim d'altres a la ciutat, no sé, és que no me'n resisteixo a parlar del trueta. Avui he vist una entrevista que m'ha fet una certa gràcia, perquè he vist en el diari de Girona David Cid, que és diputat dels comuns crec, que feia unes afirmacions i l'entredeta d'allò que havia vingut a Girona a mirar. i m'ha fet una certa gràcia, no? He pensat que els d'aquí ja ho saben, en pas de venir a adonar. Com veieu tot el tema aquest que s'està enverinant, és a dir, tothom té clar que el droeta s'ha de fer i que es farà, diuen, però la sensació aquesta que parlem molt dels pisos, mira ara, miraré l'assumció que ha confessat Dagan al Col·legi d'Arquitectes. Per exemple, una de les coses que deia, per què s'han de fer pisos? Jo ho pregunto, però no són el mateix partit polític que es diu que se necessita molt d'habitatge. Després podem discutir, perquè ja sé que els pisos s'han de fer en un parc i que per tant s'ha d'expropiar aquest parc, etcètera, etcètera, tot el tema. No, no he llegit l'entrevista de la bici, la he vist així, en el ciutat d'aquí, però sé que és dels comuns i que, precisament, la seva primera lluita és la veritat, o sigui que no te'n vas a sentir. Ara jo crec que el trueta, a veure, el trueta jo crec que va seguint. Està diguéssim... a nivell de concurs, ara ja hi ha els cinc equips que faran la redacció del que és per infraestructures, o sigui, un procediment negociat per poder fer una adjudicació, llavors realment fer els projectes, venia de creure que el doctorat va seguint, que això no tira enrere. I aquí ara, el que ja és un joc polític, que tampoc entenc ben bé per què, Clar, s'ha de donar resposta a uns veïns que diuen que el parc, no? I llavors si es busca una resposta en aquest, potser el truet s'ha de col·locar més cap a sal i per cap a girona hi ha sempre la polèmica aquesta de si sal o si girona. I crec que ens quedarà com està. I que la polèmica del parc És una polèmica d'aquestes que diguem, dels que estan realment afectats per un parc que realment sí que té un ús, però tampoc és res meravellós. No és la devesa, no és un parc emblemàtic de la ciutat, ni té una vegetació emblemàtica de la ciutat. Però és que, a més, és que aquest parc, el que tindrà seran habitatges, que és una cosa molt més important pel desenvolupament de la vida de les persones que el parc. I que el parc hi serà tot seguint el REC del Marreca, el que farà el que és traslladar el parc. Llavors, jo crec que aquí hi ha interessos polítics que no acabo d'entendre, i aquí sí que crec que el... No els acabes d'entendre o no els heu d'entendre? No, perquè els que abans deien una cosa ara en diuen una altra i els que abans en deien una altra en diuen una altra. Però crec que l'Ajuntament aquí ho té clar, que no es moure de posició. I ja et dic jo, a nivell de cat salut això va endavant amb la planificació prevista. I ojalá que no s'aturin, perquè tots sabem el que vol dir obra pública, Els terminis ja són prou llargs, el 2030 no inaugurarem res, però si comencem a fer així no inaugurarem res. Hi ha una paraula que també posa molt nerviosos a la gent, sobretot al món de la sanitat, que és l'hospital clínic, el nou hospital clínic, la por que el nou hospital clínic passi per davant i si passa per davant es derivi en altres cursos financers. Perquè, a més, hi ha molta gent treballant amb el Clínic. El Clínic està fent un preestudi per poder tirar endavant també tot el seu procediment d'idees, de negociat i de tot. I, per tant, sí que és cert que, clar, que el Clínic necessitarà molts recursos, perquè és també un hospital de referència, però agafa un àrea molt més gran que nosaltres, i nosaltres no ens podem, és que no ens podem permetre perdre cap oportunitat amb el Trueta. Perquè ja havíem fet el truet al costat de l'actual, no? Jo crec que es va arribar a ser un projecte executiu, però en bàsic hi era ja. Vull dir, això ja s'ha... Doncs no poder fer-ho. L'època de Consell de Gèl·li, 2008-2009, si no l'he xalat, sí. Exacte. Però és que, a més a més, és un àrea que pot potenciar tot el que és Girona de Sant Narcís, Sant Eugènia i Sal i, per tant, Aigua Viva, Vilablarets, tot això queda potenciat en l'àrea urbana, si tenim un centre aquí que no és només l'hospital, sinó que és l'hospital, és la facultat de medicina, la facultat d'enfermeria. i totes les start-ups o les empreses que al voltant d'aquest centre de salut poden estar allà ubicades. Per tant, jo crec que és un projecte molt important per les comarques gironines, per l'àrea urbana de Girona segur, i per la ciutat de Girona també. Però és que aquesta polèmica que hi ha ara, ja et dic, em sembla interessada política, però no urbanística, no hi és per mi. No, si és el que dèiem abans, que per això estan els governants per prendre decisions, no? I a vegades, bueno, no a tothom li agraden, i entenc que parlem del parc del Jordi Vila Mitjà. Que es traslladaria, és a dir, el tema, al final, al final és un tema d'uns 11 milions d'euros, per al que diuen, que seria el que costaria l'expropiació, que seria una cosa que no agradaria a la gent que l'expropien, però que forma part d'una miqueta del joc. El que passa que... Per no tenir aquests diners o per no gastar-los, el que es fa és una compensació. Canviar el part del lloc, donar-los una part d'aquell part perquè es puguin aixecar habitatges. Doncs el que dèiem, prendre decisions, que per això estan els governants. I ja quan estàs tan avançat, ja és que només es tira endavant. Ja ho sabem que ningú li ha donat exposicions, però per desgràcia aquí li toca, sobretot, però és el que hi ha. No, no em puc aportar res més. Ho has explicat molt bé en aquest cas. És un tema que va avançant a nivell d'X, no? Revolucionaran, t'acometes, jo crec, per totes les comarques, no? I és un tema que s'ha encastellat per un tema polític que acabo de veure, perquè tampoc estic dintre de l'Inglis, Però que això s'hauria de resoldre perquè és una oportunitat, no, ja és una realitat, però que no hauríem de posar entrebancs perquè al final la clínica acabarà abans que la nostra. Jo crec que el clínic ha fet posar també una mica les lluny d'alarma. El clínic, mira, resulta que estaven treballant i ens han donat compte i potser serà més ràpid que nosaltres. I això fa que no ens deixem de fer polítiques de molt petitet, que queda molt bé per un titular, però no pel futur de la ciutat i de les comarques, no? Per veure que aquest tema del clínic ha fet posar una miqueta bé les piles, en aquest sentit. És que aquest és el problema. El Govern de Catalunya ha dit que està totes totes amb el que en diuen el nou campus de Salut al Sal i que tindríem davant. De fet, en el ple que hi va haver-hi la setmana passada a l'Arcalde durant Crec que per tres vegades va dir que havia parlat que el president Illa el havia instat a tirar endavant aquest pla. Llavors, l'oposició, el PSC que està a l'oposició era la que, diguem-ne, la que en certa manera va votar en contra de tirar-ho perquè hi ha tot aquest tema i la sensació és que, diguem-ne, bueno, que s'està fent política, que deu ser una cosa que està bé, però una cosa és la política i l'altra és la sensació aquella de, com que encara estic a la posició, dic el contrari, de que s'hi estigués el govern i coses d'aquestes. És política petita. O sigui, és política de poble, perdó. A més, com que a més s'ha dit una miqueta que encara coeix una miqueta de... És que si no, que quedi una miqueta dintre de Girona. Això ja està superat. Ja no està a Girona. Per tant, que tenim dos PAMs de R que és de Girona i que és de Girona, vull dir, si no ha d'estar a Girona, que no estigui a Girona, perquè deien que, possiblement, en aquesta història, retranquejar una mica cap a salt, aquest tema no existeria. Girona ja no estarà. Per tant, aquest debat ja està superat. perquè va dir en aquell moment que si jo, que si aquí, que si allà. Jo crec que també hi ha hagut una certa falta de... és a dir, jo crec que la gent que està al darrere del parc no es toca. La primera... com van muntar tota aquesta organització va ser perquè se'ls va dir que es faria això sense haver-ho ni tan sols comunicat ni negociat. Jo crec que hi ha alguna cosa així. La setmana passada hi va haver una manifestació En el pla de Girona, que hi havia una cinquantena de persones, ha recollit dues mil assignatures. Jo crec que s'ha de parlar, però llavors s'han de prendre decisions. Jo crec que, o sigui, com dius tu, aquí hi ha malentesos, hi ha maneres de fer el millor que n'han agradat, però que s'ha d'entendre que, o sigui, aquest parc estirat, fent tot, o sigui, seguint el rei, que amb tota la sort que és inundable està molt bé, i els habitatges col·locats en la zona del parc, que no se n'anomenen, són necessaris. És que, o sigui, hi ha coses que crec que els hem de... L'habitatge és necessari? Sí. L'habitatge de producció social és necessari? Sí. La manera de fer aquests habitatges poden tenir molts espais lliures, perquè les parts baixes es poden comunicar. Vull dir, coneixem moltíssims exemples arreu d'Europa de sores que són verdes i tenen habitatge en altura. Vull dir que es pot fer arquitectònicament que hi hagi espai verd per la gent de la zona igualment. Però és que jo entenc que hi ha hagut Bueno, quan surts al carrer, quan comences a protestar públicament, és difícil tirar enrere. I com dius tu, sí que van anar l'altre dia al ple de l'Ajuntament i tot, però jo crec que hi ha converses i que hi ha reunions on s'està parlant de com d'aquesta manera també el barri es potencia molt millor. No ho sé, jo crec que arribaran a bon terme. Ara, la política aquesta de poble petit i pobre, d'uns detenir-se contra els altres, aquesta sap greu. Veurem, estem ja arribant a la part final d'aquesta tertúlia. Abans ens deies el concurs de xuxos que es farà dissabte que ve. Que aquest any vaig de jurat, Jordi. Aquest any vas de jurat. Vull dir, però és clar, algú diria que hi fa l'assumpció Puig allà, és clar, però la pastisseria Puig és on es va inventar el xuxo. El Besavi Mili és el que diuen que va inventar el xu-xu, sigui cert o no sigui cert, el francès que va venir a més. Em sembla molt graciós el llibre de teoritzar que es va inventar el francès. És possible. No ho sé, jo el vaig conèixer, el Besavi Mili, però clar, no el recordo. El conec sentat a la Rambla, amb el besito de sants i la boina. En Salvador em va dir que m'havia de venir al concurs. Jo tampoc se n'havia entès, però va fer gràcia. El que em fa gràcia és que quan em passa el WhatsApp em diu concurs mundial. Si només n'hi ha aquí a Xuxo. Això també és veritat. Bueno, i Badalona que ja els tornem. No guanyem de l'escala, després resulta. Sí, ja he passat un de comarques de Barcelona, el Vallès crec que era. Per tant, és exactament així. La veritat és que sí que és maco dir que es fes aquest reconeixement al Xuxo. Van posar una placa allà. Va estar molt bé. doncs dissabte el concurs mundial del Xuxu i avui el concurs mundial de l'Stignit entre el forum gastronòmic que s'inegosarà d'aquí pocs dies i que durarà avui demà i demà passat, o sigui que estem molt gastronòmics. Gràcies Lluïsa, gràcies Francesc, exacte, gràcies Assumpció, bon profit i moltes gràcies a tots vostès, si tot va bé tornem demà. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 17 de març i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. Unes 400 persones es van mobilitzar a salt dissabte pel dret a l'habitatge i reclamen comprar edificis per ampliar el parc públic. Els concentrats denunciaven la impossibilitat de trobar lloguer assequibles al municipi i també l'augment de l'especulació immobiliària. El membre del sindicat d'habitatge de salt, Tarek Cheriha, explicava que a salt hi ha un miler de persones demandants d'habitatge de protecció oficial per a només 300 pisos públics. Pel que fa a la violència policial, en els desnonaments, els manifestants criticaven que fa anys que la pateixen. Comença avui i fins dimecres el Fòrum Gastronòmic Girona, amb els professionals de sala i la cuina clàssica i acadèmica com a temes principals. Dirigit als professionals i consolidat com una referència en el sector de la cuina, la restauració i l'alimentació reunirà durant tres dies prop de 150 ponents i 180 expositors. El programa oferirà nombroses activitats, degustacions i concursos que es repartiran en diversos espais. Girona acollirà la cinquena edició del Concurs Mundial del Xuxu. El certamen tindrà lloc el dissabte 22 de març a la Rosaleda, al Parc de la Devesa de Girona. El veredicte es farà públic el mateix dissabte durant la Festa Popular, que es durà a terme a la Devesa, on a partir de les 11 hi haurà activitats obertes a tothom relacionades amb el món del Xuxu. I en esports, empat aquest dissabte del Girona contra el València per 1 a 1. Un gol de l'Uruguaià Stoani a la segona part donava un punt al Girona contra el València que s'havia avançat poc abans en un partit igualat. L'equip en cadena 6 jornades sense guanyar, però manté 7 punts d'avantatge sobre la zona baixa. Victòria aquest dissabte de l'Uni Girona contra el Gran Canària per 41-82. L'Espar Girona guanya amb molta facilitat i aprofita les derrotes del València i Avenida per col·locar-se al capdavant de la Lliga femenina quan només falten quatre jornades. Victòria també del bàsquet Girona quan fa un gran partit de defensa i s'endú la victòria a la pista de Lucam Murcia per 64 a 76. L'equip dirigit per Moncho Fernández va guanyar els quatre parcials del partit i va sonar la segona victòria seguida, també la segona com a visitant. L'Atbala guanya un ràlid KH7 Costa Brava de talla mundial. El ràlid finalitza a Girona amb la victòria del tres cop subcampeó del món Jari Mati Latlava. La 73è edició del Costa Brava ha superat el seu propi rècord de participants amb 256 equips i també una nombrosa participació femenina amb 67 dones participants, incluent-hi 6 dones pilot. i el temps ens hem despertat avui a Girona amb 7 graus de temperatura en un dia que es preveu assolellat sense previsió de pluja. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.Card, la ràdio de Girona vagis on vagis. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Aquest abril la costa brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el bíbit, el més de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la Déon-Pordà.