Del Girona FC i Montilivi als residus, ZBE i habitatge: tertúlia de ciutat a Girona FM

el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge passionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les deu de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul amb Oriol Mas. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril. Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena García et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu, som la gironina. La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Bon dia, entrem en temps de tertúlia a Girona FM, com passen 7 minuts a les 10 del matí d'aquest 4 de febrer del 2025, dies assenyalats, tal dia com avui de fa molts anys, entraven les tropes nacionals a la ciutat de Girona, amb el que es va... en un pas més del que es va anomenar l'os la tirada, tal dia com avui, naixi Ovid i Montlló, tal dia com avui se celebra el dia mundial de la lluita contra el càncer i tal dia com avui tenim una tertúlia que em fa molta gràcia presentar-vos perquè són tres persones diverses i amb les que penso que podrem tenir una molt bona tertúlia Ciutadana, senyor Xavier Serra, molt bon dia, economista, president, crec que ho dic bé dels manalles. Sí, confradi de jesús crucificat, manalles i bestes, sinó les bestes se'ns enfaden. És just dir el nom complet, encara que sigui llarg. Encara que sigui llarg avui, de tota manera, està aquí com a Xavier Serra, economista, i li agraïm, com li agraïm també, Marie-Carme Ferrer, llibretera, sempre serà llibretera, i tantes altres coses. Molt bon dia, com estàs? Molt bon dia, molt bé. Me n'alegro que estiguis bé i que estiguis quan sempre... Vin corregent, no sé si va a un hotel. Has arribat exactament al punt. I he deixat el final no perquè sigui menys important, en el senyor Pere Albertí, ensenyant durant tants d'anys el regidor de l'Ajuntament de Girona, gironí convençut i forafor de Girona. I ho he fet només per una raó, per preguntar-li si va passar molta freda ahir a Montilivi. Hola, molt bon dia a tothom. Vaig passar fred però, bueno, tampoc va ser una cosa excessiva. Mira que anàvem molt abrigats, semblo una ceba, eh, quan vaig al camp, porto mil capes. Però sí, tampoc va ser un fred suportable. Del partit d'ahir jo voldria destacar dues coses. La primera, allò que comentava abans de la tertúlia, no? Aquest... Aquesta desconexió que hi ha algun moment al Girona, però feia-hi un tuit d'una cosa que cada cop em molesta més. Vau sentir xivulets? Sí. Vau sentir xivulets? Jo no ho entenc, nens. Anem setens. Tenim la plantilla que tenim. Hem perdut els jugadors que hem perdut. Estem allà on estem. I la gent, en vez d'animar, Hi ha alguns quants que xiulen, per favor, ahir ho deia, per favor. Hi va haver gent que va animar també les veritats en els moments complicats que el Girona em va patir perquè hi va haver una mena de tremolor de cames, no sé com dir-ho, perquè és que és clar, és que veníem de quatre de les lotes, veníem de tres remuntades i era complicat. Ara li preguntaré al Xavier, perquè jo no ho sabia, però m'acabo de saber per ell que, diguem-ne, que també ha voltat amb el Girona per Europa. Sí, sí, l'hem vist més a fora que a casa, perquè els carnets de soci, jo soc el soci cent i escaig del Girona, remuntaria l'època que el Girona jugava preferent, jugava a Aroca, Iñaki, Morata, tot aquest... Veig que ho tens bé, perquè jo aquell any ja feia informació del Girona, vull dir, puc dir que vaig seguir tot aquell any el Girona a preferent. que s'ha de recordar que la setena o la vuitena jugada està ajornada, està en llocs de descens i havia perdut a casa amb el Farnés de Santa Coloma per 0-1 a Montilivi. Que venim d'aquí, per això el que diu en Pere m'assembla pertinent. Sí, sí, doncs aquell any jo vaig fer tota la temporada amb l'equip. Sortíem d'allà al bar Núria amb l'autocar i jo tenia 14 o 15 anys. Però el carnet pels partits de casa el fa servir el meu fill i els seus amics. Per tant, he vingut d'espavilar a veure els partits de fora i parlàvem una mica d'això. Casco tindrà la seva opinió, però en la temporada que està fent el Gironès més que digne amb els jugadors que ha perdut, amb una Champions on t'ha perdut amb el Liverpool 1-0, l'Arsenal 1-0, a París a l'últim minut. Això és impressionant, això que estàs dient. El Fedor a casa, que és un partit que en condicions normals mai perdríem i es va perdre, però no passa res. Jo crec que això forma part també del creixement del club en el sentit que jugar a la Champions i jugar tres competicions seguides. I ahir Michel ho va dir dues o tres vegades a la roda de premsa. Guanyar un partit de primera divisió és molt complicat. Però saps que no vam volguer-ho celebrar, el vestidor? Ho vaig sentir. Això em va sapiguer greu. Mitchell, a l'hora de premsa, va dir que com que ell va entrar al vestido al final del partit, va haver d'aixecar els ànims i explicar-los que guanyava primera divisió. Perquè els jugadors no estaven contents perquè sabien que a la segona part no havien controlat el partit i que havien posat al risc una victòria que era inexcusable, com aquell qui diu, i que els va haver d'animar en aquest sentit. Jo estic d'acord, i mira, encara ahir discutíem amb amics periodistes, que jo crec que són molt simplistes, i ho dic de veritat, perquè diuen, home, hem fitxat malament i teníem el pressupost més alt de la història, cert? Teníem el pressupost més alt de la història i els fitxatges que s'han fet no corresponen a les expectatives que havien rebut alguns d'ells, en comparació amb els que l'any passat, sense tenir cap expectativa perquè no els coneixíem, van sortir tan bé com d'Ovic o com Sabiño. D'acord, però és que és el que deien en Xavier, és futbol. Aquí ara penses que hi ha dos o tres partits que... el propi camp de les Palmes, que es va jugar fatal al camp del Rayo Vallecana, com pocs minuts te'n remonten un 0-1 i acabes perdent 2-1. Hi ha dos o tres partits i dius, és que el Girona podria estar parlant d'altra vegada de mirar les Champions. No és un equip per jugar les Champions? No, perquè el Girona, l'any passat per cada tercer, Tota la vida hi quedarà, hi ha de lluitar a partir d'aquí, i s'ha d'assemblar a l'Ètic de Madrid o algun d'aquests, jo crec que n'hem equivocat, no ho sé. Perquè suposo que tampoc té un pressupost tan alt, no? Déu-n'hi-do. Ah, sí? Déu-n'hi-do. Podríem lluitar així pel pressupost? No, no, tan alt com els grans equips, diguem-ne, no, però té un pressupost important al Girona. A l'Altura de Quins, per exemple. No, ho dic per fer-me'n una idea, perquè m'agrada molt el Girona i sóc molt del Girona, perquè és de Girona, però esclar, no segueixo aquestes coses. Jo crec que estaríem parlant del 8è o 9è pressupost de la Catalàia. Perfecte, això ja m'ha dit molt. Crec, sense afirmar-ho. Però és que és futbol. En aquells anys que en Xavier deia, es havien fet equips per pujar de segona B a segona A i es havia acabat baixant a tercera. És futbol si la pilota entra o no entra. Una decisió ahir mateix. I alguna vegada no pas per culpa de la pilota. I alguna vegada no vas preocupar la pilota, sí, sí. I alguna vegada no van pujar perquè va faltar algun milionet de pessetes de l'època. A Salamanca. A Salamanca, per exemple. Sí, sí, veig que coneixes molt bé la història. Una mica, una mica. I al final, amb això del futbol... parlàvem abans del pressupost, del meu pressupost, del Girona, d'un Benin, etc. No oblidem que a primera divisió hi ha equips com el València, hi ha equips com el Sevilla, etc., que veiem on estan. I després crec que hi ha d'haver una segona reflexió de l'important que és mantenir-se a primera divisió, perquè diríem on està el Depor, on està l'Sporting de Gijón, on està el Saragossa, etc., equips històrics que porten 10 anys de segona divisió i algun d'ells de segona B. Exacte. Sí, bueno, el que et dèiem segona B, que ara fa d'això primera rap. Però aquesta és una sensació que a mi particularment em molesta la del Chiolets. És una... A veure... Jo no ho entenc. Tothom té dret a dir el que pensa, però la sensació... Mira, amb unes declaracions que va fer en Jota, que és el cuidador de l'equip, crec que va ser a Esport3, en un moment determinat, amb aquella claretat que parla sempre ell, va dir, els que xilen els Girona, senyors primers que es tornarien de baixa, si el Girona va ser... de soci, si el Girona va ser la segona. I vaig pensar, mira, UTV... Però això així no és un soci de veritat, no? Perquè hi ha hagut un creixement molt relacionat amb el fet que el Girona va pujar a primera segona i després va pujar a primera primera. Ara mude anar a veure el Girona. Ara mude, sí, sí. Ara mude. També és veritat que dit tot això, alguns fitxatges no han sortit bé com s'esperava, diguem-ne, i també és veritat que, per exemple, ahir, que es va fer una primera part molt buona, es va fer una segona part de tremolar les cames, perquè Girona va perdre el control del parc. No vau pensar en el partit del Sevilla? Jo en aquells 10 primers minuts vaig pensar, Tate, estem repetint una història de fa 3 setmanes, no? Amb el Sevilla, Vasca, 3 setmanes? Sí, sí, sí, l'últim partit que hi havia hagut... i vam tenir la sort que eren les palmes però va tenir les ocasions claríssimes també els va tenir el Girona però la sensació aquella que falta alguna cosa per acabar de fer anar a la màquina però bueno, tenim 31 punts i el penal que va fer allà és clar, jo és que ho escoltava per la ràdio era com deien que era cantat, no era cantat, què va passar? El penal era penal claríssim. El xut... No, el xut, el xut. Parla del xut. És tan fàcil de parlar quan les coses han passat, perquè això és molt fàcil. Jo crec que el penal el va xutar bé, el que passa que va fer una magnífica parada al porter. Ja està. I el problema és que li van demanar el lloc per al qual anava. Per dir, però tu has sigut jugador de futbol. Sí, n'he fallat. Però escolta una cosa, abans com s'atiraven els penals? Com s'atiraven els penals? A rebentar! Si li petaves el fetge al porter, seria greu, però... Però també se'n fallaven, eh? Però també se'n fallaven, eh? Tires a rebentar i mira, el Sergio Ramos va fer de cà... El Sergio Ramos, aquell que va fer baixar l'estació espacial... Jo era el Bernabéu aquell dia. I eres? però és que ara últimament és que anem tant de... és dir, a col·locar-lo fluixet... No, però en general això és la vida, eh? Jo crec que en general la vida hem transcendit cap a que tot s'ha de fer amb una suavitat i amb una... Mira, si hagués entrat, perquè el porter hagués tirat en un altre lloc, haguessin dit, escolta, és pensat, aquest nano ha marcat un gol, ha marcat el penal, ha pujat, ahir tenia una discussió amb un entrenador per Twitter, ah, i per Twitter, per WhatsApp, amb un entrenador d'aquests UEFA que pot entrenar, i ell deia, és que això està molt mal pensat, perquè ara aquest tio que havia marcat un gol i el tenia, l'ha muntat, s'ha tornat a enfonsar, i jo dic, bueno, que si ho hagués fet, és que l'ha forçat doblement, no? Va ser un entremà molt gran no marcar aquell gol perquè hagués donat una tranquil·litat que hagués pogut fer que la segona part fos diferent. Però bueno, és el Girona, no? Estem amb altres coses. Tu vas anar a Milà, vosaltres dos, no? Van anar a Milà? Sí, sí. Sí, sí. I no us coneixiu? Us heu conegut també aquí? Allà hi havia, vas veure, una munió de gent increïble. Molta gent. Increïble. Ens van concentrar a l'estació Porta de Gènova i de cop i volta dos quarts de sis apareixen com 200 polícies Ens encapsulen cap al ramat i entrem a l'estació de metro, ens encapsulen cap a baix hi havia... trobem un metro allà preparat, tots cap a dintre, tancant les portes i no va parar fins que va arribar a San Siro, tirant milles cap allà amb milles. El que passa que clar, és el que li comentava al començament, sortint, ai Déu Senyor del Cel, sortint del camp, aquella estació, com estava de gent, vaig pensar, aquí pera llepes d'alguna cosa, i efectivament vaig pillar un garipasso Jo estava en una altra zona del camp, no estava a la zona on hi havia els aficionats del Gironi, vaig anar pel meu compte, i al tornar també hi havia molta cua per entrar, i vam tenir la sort de trobar un trenvia, i vam marxar amb un trenvia que ens va tornar fins al Duomo, però bueno, al final és una experiència fantàstica. Això va estar bé, perquè és clar, hi ha molts periodistes que són relativament joves que parlaven del desplaçament més masiu de la història, i va haver de sortir en Jordi Chargaió, que és de la meva època, aquell famós dos a un que van perdre contra el més tall a València, que allà hi van anar més de 3.000 gironins, que es pujava directament, si es quedava primer, es pujava directament a segona, però es va quedar segon, i llavors la tercera encara no s'havia inventat la segona bé, i llavors com a segons van poder fer la... La promoció, les promocions contra el Girona ja han sortit mai bé i aquella es va perdre, com dos anys després es va perdre la del Córdoba, no sé si la recordeu. Però bé, tot això ha passat. Jo el que no sabia és que eres tan fan del Girona, eh, Maricarma? Ai, molt, molt, molt, però mira, jo és que... jo tenia... tinc... una família, uns cosins i tal, que un estava casat, perquè ja és mort, amb una persona que el seu pare, que ja us diré, fora de micro, qui és, doncs era un gran fan, i nosaltres érem nens, i ens anava parlant, ens anava dient, qui vulgui venir, anem a veure el Girona, i nosaltres... I anava. No sabíem què anàvem a fer perquè jugàvem. Com que érem una colla molt gran de cosins, doncs jugàvem. I la cosa ve d'aquí que anàvem mirant. I ara que està a primera, doncs me fa tanta il·lusió. Saps allò que, igual que el bàsquet, que funcioni. perquè per la ciutat també és un bé, i per nosaltres, o sigui, tenim uns al·licients que penso que són importants també per la ciutat. I llavors aquesta gent jove que juga, que els veu jugar, doncs també és molt. Mira jo, ja sabeu. vosaltres dos no ho sabeu, però sap que jo cada dia vaig a caminar. I el dia que juga el bàsquet, hi ha un ambient a la zona que vaig a caminar, perquè sempre vaig fins a Fontageu, vaig fins a la Nestlé i torno fins a casa meva. Llavors, depèn de l'hora que vaig, i si juguen els nois o les noies, m'encanta anar-hi a la tarda, perquè aquell ambient que hi ha en el pont de Fontajau, tu don caminant o aparcant, és una festa cada dia, és una festa, i penso que això fa molt per la ciutat. El que està dient ara l'Americana és el que voldríem de la majoria d'aficionats del Girona. Jo crec que es critica molt. Penso que per la ciutat és importantíssim. Allò que algú ha batejat, a mi no m'agrada especialment, però allò que ha batejat orgull gironí... Està bé, però jo crec que hi ha gent que no és conscient que això, diguem-ne, que no és la normalitat. La normalitat del Girona era tota una altra, i per tant el que s'ha de fer és, primer, gaudir-ho. Segona, posar les bases perquè això sigui així. És a dir, jo, que sempre em diu que sou conservadors en aquest sentit, i deu ser veritat, jo com començar la temporada només dic una cosa, 42 punts. Després... Si queden 10 partits, ja assumirem, i si no, 42 punts. Hi ha gent que diu que s'ha de ser més ambiciós, però hi ha tantes ambicions que han acabat amb el descens. D'això que deia la Mari Carme, hi ha un tema important que algun dia tindrem que debatre. Montilivi. Què faries? Bé, no, ja s'està debatent. Sí, sí, s'està debatent, però a veure, jo l'altre dia li comentava a algú a través de xarxes, el partit no comença en el moment que s'aixiula el començament del partit, el partit comença quan surts de casa, i vaig xinutxano, jo li deia, una de les coses que més m'agrada de debò, eh, és anar xinutxano fins a Montilivre, pam pam, perquè trobes aquell, trobes l'altre, trobes aquell altre que coneixes i que... L'ambient, l'ambient. Exacte, exacte. És allò d'anar parlant del partit. I el recorregut s'ho permet. Exactament. És un camí que es permet això, no hi ha trànsit. Exactament. I deien, home, és que clar, l'obicació actual no permet que hi hagi una ampliació com cal, tenien que fer un camp. Ostres, no ho sé, jo de debò, el meu parer seria que si es pot fer, si es pot adequar, jo m'encanta allà on està, perquè és una distància humana que et permet anar amb 40 minuts o que allà, em permet gaudir d'això de la companyia, en canvi si me l'envien jo que sé a Vila Palarets o en un altre lloc, què m'obligarà? Doncs un cotxe. Ah, just a la fusta. Aquesta és una gran discussió. I llavors, perdó, el que també està molt ben muntat és aquests autobusos per la gent més gran que va sortint, o sigui, També es fan bé allà dintre. Jo he votat molt pel futbol, a mi el futbol m'agrada molt i he tingut la sort de votar molt. L'Everkusen és el lloc on t'he vist desallotjar l'estadi de forma més ràpida. L'estadi és allà on està, tu no pots arribar amb cotxe, no pots fer res, i autobusos. Tu surts del camp en valles. Depèn d'on surts, et van portant, i totes acaben amb unes llençaderes d'aquestes d'autobusos de dos com les de l'aeroport. I els porten a la ciutat o al pàrquings? I et porten al centre de la ciutat. i et porten al centre de la ciutat. Amb quals estadis, dic jo que n'he voltat molts, Haikori, el camp de l'Arsenal, l'antic, no té el mateix encà en l'Emirates. El camp del Chelsea, que encara es manté, fantàstic, no? És a dir, jo crec que, en el que sigui possible, que desconec, perquè parlen que si la terra ho permet o no ho permet, etcètera, en el que sigui possible mantenir la ubicació de Montiliví, igual que han fet ara per les Champions, seria una gran notícia per la ciutat, precisament per això. Perquè està en una zona de la ciutat propera, està en un lloc on s'hi pot anar caminant, on és amable poder-hi arribar... i només es tracta perquè jo crec que tampoc ens hem de tornar bo just i volguer fer un estadi de 40.000 persones. No, algú voldria fer-ho, però des de Girona, que encara hi ha gent que toca de peus a terres, ja han fet veure que un estadi de 20.000 seria l'ho ajustat. Allà plantejaven entre 25.000 i 30.000 perquè també plantejaven la necessitat de finançar-lo, és a dir, A veure, deixem-ho anar. Com que avui no ens escolta gaire gent, anava a dir la qüestió és aquesta. De fons molt ben informades, el Manchester City, l'empresa propietari del Girona, té uns quants milions, unes quantes desenes de milions preparades per fer la inversió. Això és veritat i s'està treballant. Ells havien plantejat fer-ho d'una manera que era negociar una miqueta com fan els grans clubs amb els seguents que hi haurà de més, per entendre'ns. I algú des de Girona els està dient, no plantegeu una estadia de 30.000 perquè serà, plantegeu una estadia de 20.000, 21.000, 22.000. i això es podria fer. Donaria entrada als 3.000 socis que estan a la cua per ser abonats i podria fer. Ara bé, aquí hi ha un gran tema, tu Pere ho has dit, la gran discussió en aquests moments ja només és una, és a dir, o es fa fora, i si es fa és fora de Girona, perquè les uniques zones que hi ha llibres de la ciutat no hi han arribat a un acord perquè els preus són molt alts i el propietari no els vol vendre, que és aleshores de Palau, per entendre'ns, i per tant fora de gira. L'altre és ara arquitectònicament, tot està molt avançat des d'un punt de vista d'enginyeria, és a dir anar construint l'estadi en 3 o 4 anys, doncs mira cada cada any una cantonada, diguem-ho així, no? Aquesta és una possibilitat. Tu què preferiries Xavier? Jo al centre de gira, jo allà on estava Montilivi, jo on estava Montilivi. Ara això m'ha fet revenir, és una absoluta bestiesa el que diré ara segurament, a mi m'ha fet revenir fa molts i molts anys quan es va muntar tot el tema de la universitat, jo crec que Girona té una zona que està molt desaprofitada, que és la Devesa. La Devesa és un espai, els que hem voltat una mica, tot en base a Londres, en base a Nova York, High Park, Central Park, els parcs ben cuidats jo crec que donen molta vida a la ciutat. I quan es va fer tot allò d'una universitat, jo tenia al meu cap una idea que la universitat havia de ser aquí on hi havia els quartels. allà hi havia unes infraestructures que no sé fins a quin punt es podien aprofitar o no, jo no sé el que hi havia darrere políticament o no, però per mi l'universitat havia de ser aquí perquè això hauria permès que els universitaris haguessin sigut al centre, que haguessin donat vida a tota aquesta zona, i tots els diners que es van gastar, segurament els que haguessin sobrat de l'universitat s'havien d'haver invertit a la devesa. A partir d'aquí, Quan parlàvem d'això, se m'ha acudit. I fer l'estadi a la Devesa. Impossible. Ja m'ho penso. L'hauries de tallar. No, esclar, esclar, hi ha un tall que te l'hauries de menjar, però esclar, allà hi ha... No, dona, es necessiten molts metros. No, dona, és un parc que... Jo diria que ni s'ho pensarien, per dir-ho d'alguna manera. És molt complicat. Vint anys abans, vint anys enrere, Tota la zona de Fontegeu, tota la zona de Domèny, tota la zona... perquè ara la gent, ara diria una bestiesa i l'AmeriCarma, podem escarpar-la una miqueta, eh? És una broma. Les Hortes de Sant Eugènia, perquè la gent diu, ei, les Hortes no es toquen. Jo vull recordar que les Hortes de Sant Eugènia li va fins al pont de Can Vidal i que allà on hi ha les Hortes de Sant Eugènia hi ha un barri que es diu la de Vesa Güell. Tot allò es va aixecar a les hortes de Sant Eugènia. És veritat, és veritat. I l'altre cantó del riu que es va desviar en el seu moment, on hi ha els maristes, per dir-ho d'alguna manera, allò també eren hortes de Sant Eugènia. I el cantó de les hortes de Sant Eugènia hi ha el McDonald's, les residències d'estudiants, les residències d'Avis, dos supermercats grans... Estàs al dia de tot el que han obert fins i tot aquest any. és un tema, és clar, llavors com hi ha gent que diu no, a les hortes no es toca, et dic escolti, doncs si podien haver posat avantes eh, no dic que s'hagi de fer el camp a les hortes, que tampoc donaria, però... però el tema de la devesa, el tema de la devesa per mi és un... Narcís Jordi Aragó, que ja fa molts anys desgraciadament que és mort, em va escriure en els anys 80 i ja parlava de la Devesa. I parlava de lo malament que la Devesa es tractava per part dels gironins i feia referència a tota aquella gent dels anys 20, 30 que a Girona hi havia, Miquel de Palol, la Ola, que ja en parlaven de tot això. I arribava a una conclusió que és contradictòria amb alguna cosa, és a dir, perquè la Devesa sigui útil, i ha d'anar-hi la gent, i perquè hi hagi la gent s'ha de fer alguna cosa. Tens tota la raó, perquè jo algun dia que plou, que en comptes d'anar caminar cap allà, vaig caminar cap... No hi ha ningú. O sigui, la Devesa està deserta. I mira que és maca, faig fotos, aquests arbres tan preciosos... Però no hi ha vida, no té vida la Devesa. En canvi, jo sentia parlar a la meva àvia, la meva mare, i explicaven tot el que es feia la Devesa en un altre moment, no? És veritat que en un moment determinat es van treure usos i segurament tocà vivia la Ípica, hi havia l'Estadi del Chec, hi havia la piscina que continua sempre, també hi havia pistes i aquella mena de pavelló tancat que també es feien festes, hi havia el camp de la joventut, l'Estadi de la joventut dels veteranos de la Girona, hi havia si jugàvem a botxes, perquè d'aquí ve la plaça de les botxes, I la veritat és que es van anar traient coses i el tema és aquest. I llavors tenim una altra cosa dintre el Rosaleda, que ara el Rosaleda ja no és un restaurant, sinó que és una seu que explota. Deixem-ho dir així, la Fundació Noguera, i que ho fa molt bé, però aquells jardins que hi ha són magnífics. Sempre anàvem a veure uns aïllíndics. Exacte, jo de petita ja hi anava, anava a jugar allà. No hi ha mai ningú. Mai. No hi ha gaire mai ningú. Veus, això a la meva època encara hi anava molt, eh? I a veure el Gall d'Indi quan s'obria allà. Jo no ho he vist, però he vist les fotografies de 10, 15, 20 anys abans, és a dir, als anys cinquanta, la cadira plena de... la devesa plena de cadires, no la cadira plena de veses, la devesa plena de cadires, que la gent pagava per passar una estona, s'hi feien... Si fèiem coses, si fèiem baixes, i ara hi ha un gran debat, perquè per exemple si fa el festival del circ o si fa, diguem-ne, les files de Girona, si fa el mercat, hi ha gent que diu que el mercat hauria de marxar, però a on t'hauria d'anar? Aquest és un altre tema, no? El tema és proposar alternatives, i això són discussions de ciutat, que a vegades no es tenen i només esclaten en moments determinats, no? Vull dir, com per exemple amb el tema de les escombraries ara que amb la recollida de residus se n'ha parlat perquè s'està produint, diguem-ne, s'està produint el canvi. Saps que l'altre dia vaig tenir de dir-li, jo vaig anar a baixar les escombraries de casa meva i tres vegades he baixat les ampolles i me les he tornat a emportar perquè no les vull deixar a terra, i veig que arriba una furgoneta, ja, ha deixat totes les escombraries. I li dic, escolti, mira jo m'emporto això. Diu, vostè fa el que li dóna gana, però jo ho deixo tot aquí a terra. Vaig pensar, serà possible? O sigui que existeix el turisme d'escombraries. Això ho he vist jo. Jo us explicaré un detall, però al final en parlàvem abans d'entrar a la tertúlia. Moltíssims dels problemes que, o moltíssimes de les qüestions que generen un problema a la ciutadania o a la ciutat, es resoldrien de forma molt senzilla, simplement amb civisme, simplement amb una bona actuació. En el pàrquing d'allà al Carrer Rover, el pàrquing Assa, aquell que acollies cap a dalt, la gent hi va deixar les bessures. Què? És a dir, agafen, entren amb el cotxe, tens deu minuts, entren i surten, ara no sé si estic donant idees a algú, pugen a dalt a la terrassa, les 8 del vespre, que ja no hi ha ningú, deixen la bessura allà i se'n van. Perquè no tenen un altre lloc on deixar-la, allà no hi ha vigilància, etc. I al final... No té més problema, les persones que hi ha allà després la van a tirar. Però el gran problema és que no saben què hi ha dins. I ara, en el moment en què realment la recollida és selectiva, al final la gent... cadascú es busca la seva solució, i una és gent incívica que a la teva cara ho deixa allà, i d'altres que ho fan de forma més discreta. I jo crec que segurament, no ho sé, aquest procés d'implantació que crec que... De fet, jo tinc que dir que jo no ho havia fet mai. I ara, allà al despatx, hi tinc quatre o cinc bus diferents i realment faig aquest esforç de separar-ho, Hi hauria d'haver una mica més de facilitat a l'hora de nosaltres poder executar això. Perquè et trobes moltes vegades, com dius tu, que te n'has d'entornar, en el millor cas, realment a separat. És un cert canvi cultural. Jo alguna vegada ho he explicat, diguem-ne que al meu segon poble fan porta a porta Sant Ilari Sacal. Qui n'és? fan porta a porta, i quan tu t'hi trobes fa 7 o 8 anys que va arribar, el primer moment és allò de dir, escolta, no hi ha cap problema, funciona molt bé, és un poble, el poble funciona molt bé. Girona, el gran problema és que es van prendre unes decisions, s'està aplicant en poc temps, en realitat en un any es vol aplicar, i llavors hi ha hagut disfuncions, per exemple va començar amb un jui que el porta a porta de les cases no hi ha cap problema allà on hi ha problemes amb els blocs i amb els contenidors intel·ligents el que està passant. Què hi ha? Que hi ha gent que saps que no pot complir quan va començar, per exemple, en la zona de l'Eixample que ja s'havia fet una prova Pilar, però com ha començat tot l'amitrat dels veïns no havia anat a recollir les targetes, per tant... no podia funcionar, és un problema de comunicació però també és un problema a vegades de voluntat. I llavors ja l'altre tema, no vull dir suposo que Turisme d'Escombraries, que ens parlava de l'Amerikarma, és de gent que estan en unes zones que deuen tenir contenidors intel·ligents i que per alguna raó no volen fer-ho, el que se'n fan és anar a un altre barri en el que encara no s'està aplicant tot això. Que és el de Sant Eugènia que encara no. Llavors és clar que no pot pas venir tothom. Però d'aquí poc s'aplicarà. Però llavors el tema que tu has dit, aquella paraula de Carles Ló, la civilitat, el civisme, per dir-ho d'alguna manera, hi ha gent que se li refoten i se li refoten els altres, encara que poden tenir aquesta mala contesta tu, perquè ets una ciutadana exemplar, deixa-m'ho dir així, i l'hi vas dir, però hi ha gent que t'hi guita, que facin el que vulguin. Però si tu en fas el que vulgui, llavors l'única manera de fer-ho és Per una banda complir d'una facilitat, jo estic d'acord que potser s'haurien d'haver fet, però en tot cas ara hi som. I l'altra és que s'hauran de prendre algunes accions, és a dir, quin sentit té que la gent tiri les deixalles de la manera que els atira? Quin sentit té que hi hagi abocaments quan tenim una deixalleria, que hi hagi abocaments incontrolats? Abans parlàvem Vaig parlar amb la presidenta de les pedreres que hi ha zones que estan... és a dir, això és un problema de civilitat i és molt complicat perquè és un problema en el fons d'educació. Però llavors l'única manera és, educació, comunicació, educació, comunicació, i el pal, i el cop de pal a l'altre cantó. És trist, però jo penso que això és com tot. Hi ha un moment determinat que si la norma has insistit, has insistit, has insistit i no es compleix arribarà un punt que tens d'aplicar la sanció, perquè si no malament re. Tot i així, hi ha algun... Algú un brot d'esperança en el tema, permeteu-me. L'altre dia vaig anar... jo soc usuari relativament habitual de la deixilleria, perquè acumules coses que ostres, no els detiriràs. Jo també hi vaig, eh. I vas allà. Sabeu que últimament està, però hi ha una cua super gran de gent que utilitza la deixilleria? A tal nivell que si tu intentes anar-hi dues vegades al mateix dia et diuen que ha cuidat. Ah, no ho sabia això. Sí, sí. Jo m'hi vaig trobar perquè a casa també fa moltes. Així és com te deia que jo no separava la deixelleria, sí que l'utilitzàvem molt i molt. I em van adonar que vam fer neteja i vam necessitar fer dos viatges. El segon viatge ens va dir bueno ja el deixem passar però sàpiga que un viatge al dia domo molt. Això no ho sabia. Però sí, sempre hi ha gent. Jo hi sol anar un o dos cops l'any perquè vaig guardant, vaig guardant. Tinc un pis, no tinc pas una casa per guardar, però penso, guarda, guarda. I llavors quan venen al barri, coses ben petites, tiro. Però si tinc coses més grosses, les guardo. I sí, sempre hi ha gent. Això que diu en Pere és ben bé veritat. Hi ha un tema pendent, vosaltres que sou usuaris, vaig llegir, com que estaves sabentat que si anaves a un número determinat tenies una escolta. Deu tenir molt mala sort però mai me l'han aplicat. A mi tampoc, ara ho dius. Mai. Mai. I un dia li vaig preguntar, però vostès això ho controlen? Cap la meitat, que ho controlem amb la targeta, vaig pensar. Sí, però tu poses anar a mà la targeta. Tens dues targetes, això encara trobo més gros. Tens una targeta, que la passen suposo millor, i llavors una altra targeta que et van posant creuetes. Si vas a les deixilleries mòbils, et posen un tampó, com si anessis en una hamburgueseria. El tampó què és? El tens dos? Jo no he entès mai... Per quina raó, doncs, com t'apliquen aquest descontent? Jo, o menys, vosaltres us ho han aplicat mai? No, mi no. I soc usuària, eh? I soc usuària, vull dir que no és que no sigui usuària. No ho sé, nois, no... bueno. Aquesta és la que servirà ara per anar a la deixalleria. Ah, sí, la nova. Ara la que hem de fer servir és... És un groc verd, això. La rebarem o què? O l'ha de demanar, aquesta? Aquesta és la de les bessures. Jo la vaig anar a buscar l'altre dia allà al carrer Ciutadans. Ah, esclar, jo encara no tinc això. Aquesta dels contenidors és la que hem de fer servir per anar a la deixalleria, em va dir. Què dius ara? Això és el que m'ha dit. O que aquesta ens serviria també per anar a la deixalleria. I per als contenidors intel·ligents. Ara, per exemple, allà al barri, allà davant del Vicenç Lleves, han posat contenidors que en diuen d'emergència. Ah, sí? Això està bé, perquè, per exemple, de vegades... Sí, és una de les coses que no estàvem previstes i està bé, perquè no, no, hi ha una cosa, per exemple, que la gent diu, no, no, és que vostè té uns horaris i tal, però hi ha vegades, per exemple, del dia toca, no? Hi ha gent que a vegades se'n va de vacances, de feia, de viatge... si aquell dia no toca tirar la brossa l'orgànica l'orgànica per això hi ha aquests contenidors d'emergència l'únic perill és que la vida es converteixi en una emergència constant i permanent també està controlada, penso el parc central també hi és Sí, però això, per exemple, està bé. És una d'aquelles coses que es reclamava quan es va posar en marxa Montjuïc i va haver-hi tot el cidral. La sensació és que en un moment de tancar que va agafar contrapeu i que no hi va haver-hi. Si es fan retocs i la gent els accepta de mica en mica, va. També és veritat que hi haurà sempre gent que intentarà fer el problema de l'autorisme d'escombraries que s'acaba, perquè, per exemple, el Pont Major va haver de fer una manifestació i tot, perquè es trobava en el mig de què? Es trobava en el mig de Sarrià. que fa el porta a porta, i es tornava al mig de Salvador, que fa el porta a porta, i què passava? Que la gent, teòricament el porta a porta funcionava molt bé, però el que feia la gent era agafar-se les escombraries i tal, allà al cantó de la... davant de Cala Pilar, eh? El cantó de la... de la batzinera. Han repartit els contenidors, què ha passat? Hi ha hagut gent que continuava deixant-ho allà encara que no hi hagués contenidors. I aquest és un dels temes que jo no acabo d'entendre. Com, si tu pots... És veritat que alguna vegada hi ha el contenidor ple, però com pots deixar la brossa o com pots deixar les bosses de basura al cantó del contenidor? I això que ens has explicat tu del pàrquing, en franquesa, Xavier, m'ha agafat... És de jutjat de guàrdia, eh? És que és, bé, és dir... Escolta, és una feina... No seria millor que fessis el que has de fer. No sé, no... No, no, no... No, no, absolutament no. I al final, si tu mires un pont, una infraestructura, un pont, diuen que els ponts que no cauen són els que es belluguen, tenen que tenir el seu... Bé, doncs jo, parlàvem ara d'això, jo soc partidari que la clau perquè una norma funcioni és que tinguis un nivell de flexibilitat, que tinguis una alternativa per si un dia ho necessites, etc. i, evidentment, un cop tu tens una norma, un cert nivell de flexibilitat, els semàforos, verd, vermell, però hi ha l'àmbar, pots passar, i un cop superis aquest nivell de flexibilitat, jo crec que t'han donat marge suficient per fer-ho, jo crec que després l'ascensió ha de ser implacable. Implacable perquè si no, el que diguem, acabem baixant nosaltres mateixos, sortim de casa nosaltres mateixos, i ens trobem els contenidors a la porta de casa nostra i al final som perjudicats nosaltres. Si el 90% de la ciutadania fa bé les coses i un 10% no les fa bé, el que es veu és el que no fa el 10%, no l'altre. I això jo crec que és una d'aquelles coses que no... Per exemple, ara mateix amb el tema, aquest dia l'associació d'hostaleria de Girona, deixeu-me'l així, té un nom més llarg, va posar un tema que jo crec que és important, que és que els obliguen a treure, perquè estem parlant del Barri Vell, que tenen zones de recollida temporal, els obliguen a treure la brossa, els residus, en el moment que tenen el restaurant obert. La qual cosa entra en una gran contradicció, que és com pots passejar la brossa pel mig de les taules, que seria una qüestió que potser des d'un punt de vista de sanitat te sancionarien, diguem-ne, no? Per què? Per als horaris. Doncs segurament s'han d'adaptar als horaris. Hi ha gent que diu, bueno, la gent que treballa a l'empresa d'escombraries també té dret a tenir uns horaris, sí, però a la vida hi ha hagut gent, a la ràdio hi ha hagut gent que treballa de nit, Els hospitals, els caps... És un tema de qui beneficia. Igual que el tema que el comerç ha de deixar el carteró a la porta. Tu saps que a vegades no es pot passar en un carrer com l'Empúries, que és tan estret. Clar, si tens de deixar totes les caixes allà, els poguessis deixar al costat del contenidor que et molten. perquè alguns els hi va posar i ens va arribar la multa, que la vaig tenir de recórrer quan encara jo estava en actiu, doncs seria una altra cosa... Tu sempre estàs en actiu, encara que ara no estiguis al capdavant. Tu sempre estàs en actiu. Però és que això és molt gros, eh? Però tu saps què és que quan tenques el vespre és molt aviat com per tenir tota la brossa així... El carrer nou o els vuit del vespre a vegades l'hi ha de veure. Sí, sí, ho he vist, ho he vist. Allà davant del 365. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, Jo crec que són aquest tipus de coses. Ara diré una cosa que algun purista sempre m'ha criticat, però és igual. Ara estem en aquest tema de la recollida selectiva, que s'ha d'anar gent que hi entén, em diu que d'aquí 30 anys canviarà el model. tornarem a fer... i que el que s'acabarà imposant serà el triatge en destí, perquè és molt més barat i molt més pràctic. És a dir, en aquests moments hi ha plantes que són capaces de tractar-ho absolutament tot. Llavors dius, doncs per què estem fent tot això? Per consciència ecològica? Sí, ho estem fent per consciència ecològica i perquè hi ha moltes grans empreses que hi fan molts de diners amb aquestes coses. Per tant, aquest també és un tema... Quin greu, no? Que tinguem d'arribar a aquesta conclusió? Sí, perquè Ciutadà de Girona, la recollida de la brossa costa molts, molts de diners. Hi ha hagut un increment de la partida, no? La renovació del contracte. Sí. Més a més, per... Parlàvem d'un milió d'euros, no? Sí, sí. Bé, en Pere no passa res per un compromís previ que tenia, ja ens havia avisat que 10 minuts abans havia de marxar. Jo li vull agrair dues coses, sempre el seu optimisme, el seu amor pel Girona, i que sempre ens porta molt collo en aquesta tortura. I una altra cosa, sempre que estic amb ell ho dic, ell ho sap, però quan vàrem tenir el confinament, L'únic polític que va venir a veure el comerç, què necessitàvem, com ens podia ajudar, qui passava cada setmana com a mínim, era en Pere. Ai, gràcies. Això ho sap perquè ho dic i per tant tu em tastaràs. Ho faig de consciència, perquè, primera, que... us estimo molt, però sobretot, tu saps que soc un hàbit, lector, i que em matens com un client també d'aquests ferris, bueno, doncs ens vas us salvar, jo sempre t'ho vaig dir, Maricarna, en aquell moment tan dur, que estàvem confinats a casa, la lectura, El llibre va ser un far d'esperança. Va salvar molta gent. Molta gent, de debò, va ser allò que te donava aquell aire de poder continuar afruint de la vida. Però saps què és que algú us preocupés de saber què necessitaríeu ara, amb què us podem ajudar, això? O sigui, només el fet? ja t'ajudaves també perquè no sabies com acabaria res. O sigui, tots teníem incertesa, no? Però que un polític fos capaç de dir, mira, no sé si podré fer res, però què necessiteu? Home, això s'agraeix moltíssim. Gràcies. Mira, moltíssimes gràcies. Ja veus, no tot són les xarxes ni tot són els haters i aquestes polletes. Vinga, gràcies a totes. Merci que vagi tot molt bé. Nosaltres continuem aquí perquè encara ens queden aquests 10 minuts per arribar a les 11. Hem fet una bona repassada a la ciutat perquè no estava prevista. Hem començat a parlar de futbol, però parlant de futbol, hem parlat de l'obicació al camp del Girona, hem parlat d'un cert sentit de sentiment gironí, hem parlat de moltes coses i ara parlàvem del tema dels residus, perquè és evident que la ciutat també té problemes i el tema dels residus és un dels problemes que marcarà aquest mandat. seran mandats amb un tripartit encapçalat per un arcalde de la CUP, però el tema dels residus serà cap d'alt. N'hi ha d'altres, eh, la mobilitat, l'àrea urbana... Hi ha moltes coses, però en realitat la sensació és aquesta, que hi ha hagut un... que hem deixat les bicicletes una mica aparcades i hem anat amb el tema dels residus, no? Però problemes n'hi ha, sempre s'han de parlar, no? Sí, sí. Hi ha mil coses, ja... la resolució d'aquí al carrer de la Creu, a veure com... Ui! Com es resoldrà, o la zona de les baixes emissions, per exemple, que també és una cosa que no sabem si s'acabarà aplicant, i amb quina intensitat, i amb quina... La norma és que... La norma diu que sí, perquè és una normativa europea que s'hauria d'haver obligat compliment. El tema és com es fa. De fet, l'última cosa que varen dir de cara a l'aplicació és que pràcticament tothom que estigués empadronat a la ciutat en quedaria desviurat. i que el que passa és que d'aquells temes, aquí en el professor Xavier Guiez, que a vegades ve i que és un home que ve del món de l'esquerra més escarbanosa, fa un discurs que diu alerta amb tot això que volem ser tan moderns perquè aquí estem perjudicant la gent més pobra i la gent més necessitada i a la gent que no es podrà canviar el cotxe i que potser no li deixarem entrar a la ciutat. Vull dir, també deia, però és veritat que és un tema que s'ha d'aplicar i que també ha deixat de parlar-se'n una miqueta. Però sí que la gent està canviant els cotxes, la gent que pot s'està canviant els cotxes, perquè ahir estava amb una persona que té un cotxe que anava perfecte, però perfecte perquè només el fa servir per anar al poble que és Girona pel poble que és Girona i li anava perfecte, ahir el vaig veure amb un altre cotxe perquè diu clar, m'he hagut de comprar un cotxe perquè si no no puc entrar a Girona. Però compta'm aquestes coses perquè jo crec que en Jordi té molta raó, jo crec que hi ha molta normativa final Per exemple, parlem del salari mínim interprofesional, que per mi hauria de ser 3.000. Si tu mires els models d'alguns països com Noruega, Dinamarca, Suïssa, fins i tot, el salari mínim interprofesional està molt alt. Per què? Perquè amb un salari mínim interprofesional molt alt, Lògicament, els preus també pugen. Per tant, les recaptacions per IVA també pugen. Lògicament, aquestes persones paguen a la seva declaració de la renta un import major. Es podria baixar la pressió fiscal i el cost de Seguretat Social no hauria de ser el 35%, sinó que podria ser una mica menor. Segurament molta gent d'aquesta tindria una moto privada i no saturaríem tant la seguretat social. Aquest rotllo que us he fotut que algun dia, si voleu, en podem parlar amb amplitud, perquè és una cosa que a mi m'agrada molt. El que ve a dir és que quan nosaltres volem fer qualsevol canvi com a governants, com a persones responsables d'un col·lectiu, aquest canvi l'hem de fer tinguent una visió àmplia del resultat, perquè moltes vegades el que fem és resoldre una cosa i generar un problema major o perjudicar un col·lectiu major, salari mínim interprofesional. Si el que ens porta ens porta a dues coses, una, que els preus pugen, i si els preus no pugen, aquell petit comerç que segurament tu coneixes més bé que ningú se sent afogat. Llavors dius, carai, estem fent una cosa per ajudar un col·lectiu i si els preus pugen i pugen per sobre del que hem apujat al salari, aquella persona que li hem apujat el salari, està tinguent una pèrdua de capacitat de compra, òbviament ja no parlem dels que estaven per sobre del salari que ja no els hi han apujat i aquests encara l'han tingut més, i si els preus no pugen hi ha tot un col·lectiu que viu molt apretat. Llavors, és una mica la crida aquesta de dir quan es prenguin decisions que tinguem la capacitat de prendre'ls amb una amplitud de mires que ens permeti analitzar totes les conseqüències i no només el resultat directe d'aquella implantació. No, no, tens tota la raó. És que no hi ha res a dir, eh? No, no, el tema és aquest i a veure que hi ha moltes temes que has tocat que els podríem anar desgadenant i cada un d'ells es podria donar per diverses temes. El tema aquest és un, és a dir, la sensació aquella que cada vegada la bretxa entre els que tenen molt i els que tenen poc augmenta i la sensació és que el que abans han dit i n'estava molt satisfet, la classe mitjana, en realitat són pobres amb una mica de possibilitats, però no deixem de ser pobres i que canvien gent cantina. històries que s'haurien de fer. A Girona no, al país i a l'estat hi ha el problema de l'habitatge, per exemple, però aquest és un problema que s'hauria de mirar i és un problema que també està relacionat amb que en 30 anys hem passat de 6 milions a 8 milions, per exemple, i que tampoc s'ha construït excessiva obra social. Jo ja començo a ser gran i, per tant, tinc memòria històrica. Quant fa que sentiu parlar els polítics del tema de l'habitatge? I tots han promès invertir no sé quants diners per construir no sé quants pisos, que a l'hora de la realitat jo no els he vist enlloc. És a dir, sempre al final, girem el foco cap a, que a mi em sembla bé, cap a aquell habitatge buit, etc. Bé, Algú sap el que era el Cerep? El Cerep va rebre, fruit de tot el tema de la reestructuració de les caixes d'estalvis, va rebre una quantitat d'habitatge, perquè hi va haver molta gent que no va poder pagar el deute. I el Cerep, que era un organisme... El banc dolent que anava. Sí, el banc dolent. Però era un organisme que no era privat, era un organisme que tenia una certa influència al poder públic. Què va fer amb tot allò? S'ho va vendre. S'ho va vendre a fons. A fons. A fons. Puitre, no? Aquests que diuen. Perdoneu, hòstia. Tu tens èquits mils habitatges que de cop i volta, per una circumstància política, social, econòmica del moment, t'entren i els pots aprofitar? i el govern, el poder públic qui sigui, no va fer res de tot això. I encara en queden molts. I encara en queden molts. I encara en queden molts. I encara en queden molts. I encara en queden molts. I encara en queden molts. I encara en queden molts. culpabilitzant amb un petit propietari que té dos pisos i que fa servir un per completar la pensió, llegir aquest dematí la carta d'aquest propietari de Barcelona, l'he llegit. Ah, sí, jo també. Sí, sí. I m'ha semblat esferidora, m'ha semblat esferidora, que si realment el que diu aquest home és veritat, que ell ha arribat a cons amb gent, que hi havia una senyora que no podia i li ha renovat el lloguer per 450 euros, si realment la seva voluntat és mantenir un edifici d'una arquitectura que crec que és bona per a la ciutat, i realment tot aquest soroll que s'està fent és perquè hi ha algú que es vol aprofitar de no sé exactament què? Deien noms i cognoms la persona que ha donat allà, però a més a més que hi ha un altre problema que aquest edifici quan els seus primers propietaris el van voler vendre perquè no podien pagar l'impost de successions. No oblidem que el van oferir en un govern que hi havia els comuns que són els que ara fan la batalla i no el van voler comprar. i aquestes coses s'han de començar. Això aquests dies s'està repetint molt. Perquè llavors hi ha un altre tema que jo no l'entenc de cap de les maneres, i no l'accepto per dir-ho d'alguna manera, que és que hi ha un sindicat que diu que el que volem és que els habitatges aquests siguin públics, i està parlant d'expropiacions. Escolta, i no. Hi ha fons voltors, efectivament, però la gran majoria de la gent és gent que amb la seva feina han comprat un segon pis perquè li judi, diguem-ne, passar. I amb això no es pot jugar de cap de les maneres, almenys jo crec que no es pot jugar, i els que ho prediquen... llavors s'ha de tenir en compte que les urnes també els diran el que ja els hi estan dient. Sí, però mira, això me'n recorda molt i crec que estem acabant. Això em recorda molt quan jo treballava a la Caixa de Girona, que hi vaig treballar molts anys i que vaig plegar abans que passés a ser Caixa de Pensions. La pèrdua dels clients que teníem en els meus directius els preocupava molt poc perquè deien el BBUB també em perdrà i acabaran vinguent a casa. Llavors, els polítics crec que no tenen tant d'apoi a la pèrdua dels vots perquè sí, clic. Veurem, però en parlarem un altre dia, perquè ara són les 11. Gràcies a en Pere, que ja ha marxat fa un moment, i moltíssimes gràcies a la Xèvia Serra i l'Ameri Carme Ferrer per aquesta tertúlia tan diferent que hem fet. Ara, són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 4 de febrer i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. El ple de Girona prova definitivament el pressupost i l'equip de govern critica l'infrafinançament municipal. L'equip de govern ha votat a favor i tota l'oposició ho ha fet en contra. La regidora disendea a Sílvia Liú ha subratllat que els comptes que pugen a 164 amb 94 milions assenten les bases per la transformació de Girona. Més de 800 directius d'aerolínies, aeroports i empreses turístiques d'arreu del món s'apleguen a Girona en el CONEC 2025. El Congrés té com a objectiu principal construir xarxes globals i connectar destinacions en el marc d'aquest sector. El Congrés tindrà una durada de tres dies on figures clau de la indústria de l'aviació s'hi reuniran en diferents conferències, trobades cara a cara, seminaris i taules rodones. En total s'hi han inscrit 88 aerolínies i 189 aeroports. L'Ajuntament de Girona executa una inversió al mercat del Lleó per substituir les cambres frigorífiques. Es tracta d'una actuació urgent de millora en la qual es canviaran les cambres frigorífiques de propietat municipal. Durant el temps que durin les actuacions de substitució, l'Ajuntament situarà unes cambres frigorífiques provisionals a l'exterior del mercat per tal que els paradistes puguin continuar emmagatzemant el seu producte. Les asseguradores gironines calculen que un 8% del parc de cotxes no té pòlice i demanen un sistema com el de la ITB. És una dada extrapolable de l'Estat i des del Gremi reclamen mesures per fer un control més eficient. En aquest sentit, aposten per posar en marxa un sistema com el que funciona a França i que consisteix en una etiqueta com la de la inspecció tècnica de vehicles al vidre del davant del vehicle. La col·laboració en reciclatge tèxtil entre l'Escola de Moda Gironina Costura i E-Blocks viatja fins a París. Es tracta d'un projecte que ofereix suport continu a les escoles i institucions educatives amb l'objectiu d'inspirar els creadors joves a aprendre sobre art, del denim i els processos de producció sostenibles. I en esports, ahir victòria del Girona a les Palmes, per 2 a 1. En les Palmes posa emoció fins al final a un partit de dues cares que situa el Girona a un punt d'Europa. I el temps avui ens hem despertat en un dia fred, amb dos graus, però en un dia que predominarà el sol, arribant a unes màximes de 17 graus. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem per que estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril. No vas a estar-hi caïna, a estar-hi amb el cocotino. Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.