Debat a Girona: Cavalcada, blackface i inclusió

Resum executiu

Debat intens i estructurat sobre la Cavalcada de Reis de Girona i la pràctica de pintar persones blanques per fer de patges negres. Es confronten dues visions: la del col·lectiu antiracista Cacau i Negritud, que exigeix no pintar ningú perquè ho considera racisme amb impacte real sobre la infància negra, i la dels Manaies de Girona, organitzadors logístics, que afirmen tenir voluntat de canvi, haver pres mesures proactives i reclamen col·laboració per transitar a un model sense pintura.

"El que exigim és que no es pinti" — Aliu Diallo

>

"Fem-ho junts, sense imposicions" — Xavier Serra

La tertúlia conclou sense acord definitiu, però amb un missatge clar: la via més viable i consensuada passa per deixar de pintar i obrir la participació a persones de diversos orígens en totes les comitives, mantenint l’essència festiva i inclusiva.

Context i marc del debat

• Polèmica recurrent a Girona per la presència de persones pintades de negre a la comitiva de Baltasar.

• 2023-2024: reunions entre el col·lectiu antiracista i Ajuntament/Manaies; es manté la pràctica en part; hi ha protestes prèvies a la cavalcada.

• Girona: ciutat amb més de 100.000 habitants i ~20% de població amb nacionalitat estrangera; debat local amb rerefons de racisme estructural i inclusió.

Posicions al debat

Cacau i Negritud (Aliu Diallo)

• Punt nuclear: no pintar persones per fer de patges negres. Ho defineix com a racisme simbòlic que reforça desigualtats i perjudica la salut mental de la mainada negra.

• No exigeixen que tots els patges siguin negres, sinó que ningú es pinti; accepten patges de diversos orígens en qualsevol comitiva.

• Denúncia de responsabilització individual de col·lectius vulnerabilitzats per fracassos institucionals; menciona dades de pobresa més altes per població estrangera i negra.

• Considera insuficients els gestos simbòlics (p. ex., representació política individual) si no es tradueixen en canvis materials.

• Condició per seguir dialogant: compromís explícit de no pintar el 2025/2026.

Manaies de Girona (Xavier Serra)

• Rol: coordinació logística de la cavalcada per encàrrec de l’Ajuntament.

• Afirma voluntat compartida de no pintar i exposa mesures: prioritat a persones negres des de fa 4 anys, incorporació de col·lectius (p. ex. ghanesos), i proactivitat en la captació.

• Demana col·laboració dels col·lectius per assolir l’objectiu, evitant el llenguatge d’“exigències”. Proposa un camí gradual fins a 2026.

• Desmenteix el relat d’entitat tancada/elitista: inscripció oberta, presència de dones i persones de diversos orígens al maniple.

• Distingeix la pràctica local de la blackface històrica dels EUA (no caricatura, participació oberta) i demana temps i cooperació.

Veu mediadora (Assumpció Puig) i moderació (Jordi Grau)

• Proposta operativa: no pintar ningú i patges mixtos (blancs/negres/asiàtics) a totes les comitives per reforçar la inclusió sense alterar l’essència.

• Reclam de diàleg continuat Ajuntament–entitats–col·lectius i de explicació pública per desfer “falses percepcions”.

• Recorda l’avenç d’altres àmbits (accessibilitat, llengua de signes, espais calma) com a model per minimitzar conflictes a la festa.

Punts de fricció i desacord

• Condició prèvia: Aliu reclama compromís ferm de no pintar, mentre que Xavier el vincula a la disponibilitat de participants (viscut com a “amenaça” pel col·lectiu).

• Marc del debat: Aliu l’amplia a racisme estructural; Xavier vol aterrar en la gestió concreta de la cavalcada.

• Llenguatge i definicions: diferent lectura del terme blackface i del pes dels simbòlics vs materials.

• Tono i acusacions: episodis de tensió (acusacions de mentir, analogies dures), tot i mantenir-se el diàleg obert.

Propostes concretes que emergeixen

• Compromís immediat: “No pintar ningú” a la comitiva de Baltasar i resta de la cavalcada.

• Patges mixtos a totes les comitives per reflectir la diversitat real de la ciutat.

• Captació i coorganització amb col·lectius afrodescendents i migrats, amb rol actiu en el disseny del model.

• Calendari de transició: avançar el 2025 i consolidar model el 2026, amb seguiment públic.

• Comunicació pedagògica per a famílies i infants: explicar per què ja no es pinta i com s’abraça la inclusió.

Cites clau

"El que no volem és que es pinti" — Aliu Diallo

>

"Tenim la mateixa voluntat: que no es pinti; fem-ho junts" — Xavier Serra

>

"Centrem-nos: no pintar ningú i obrir la comitiva a tothom" — Assumpció Puig

Conclusions

• Hi ha consens creixent en la fi de la pintura com a solució central i en obrir la participació.

• El desacord principal és com i amb quines condicions es concreta el canvi (exigència vs col·laboració, ritme temporal).

• Proper pas recomanat: acord formal Ajuntament–Manaies–col·lectius amb compromís de no pintar i pla d’implementació 2025–2026, amb participació comunitària i transparència.