Debat a Girona: Cavalcada, blackface i inclusió

La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 del matí d'aquest 7 de gener, primera tertúlia de l'any, després del període nadalenca, que en el cas s'ha allargat, no tant com en els escolars, que encara avui no tenen classe, sinó que tornaran demà, nosaltres estem aquí. amb ganes de passar la vista al que ha passat aquests dies i parlar de la ciutat i del que ells vulguin amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí en els estudis del carrer Balmes. Assumpció Puig, arquitecte, ex de gana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, molt bon dia, què tal? Molt bon dia, molt bon any i molt content d'estar aquí una altra vegada. Molt bon any, exacte, que no ho hem dit. Moltes gràcies per ser-hi com han anat les festes. Doncs han anat molt bé i han sigut realment satisfactòries, em penso. Això és una cosa que és important poder remarcar. Esperem que també li vagi bé, li desitgem bon any a l'Aliu Diallo, jurista, politòleg, investigador sobre racisme institucional i expert en relacions internacionals. Molt bon dia, què tal? Com ha anat aquest festius? Bé, bé, sí, més llarg del que últimament estic acostumat, per tant bé, content. Moltíssimes gràcies per ser aquí també i també els hi donem, i és la primera vegada que ve l'economista Xavier Serra en qualitat de president dels Manaies de Girona. Molt bon dia, Xavier. Bon dia, Jordi. Tu sí que espero que hagi anat bé l'entrada d'any, però vull dir, també enfeinat aquests dies, perquè ara deies, clar, amb la cavalcada de Reis que hi va haver-hi diumenge, però ahir encara no van operar i avui tocarà recollir, no? Sí, sí, sí. Els nàdols han anat bé, crec que són dates que tots intentem aprofitar per estar amb la família, per ajuntar-nos, però en aquest cas, en el nostre cas, molt intensos, perquè estem al cap de tots els actes, no només de la cavalcada, de tots els actes que s'organitzen al voltant de l'arribada dels Reis a Girona, que sabeu que comencen molt abans, amb l'anada a les escoles, el patx del fanalet, l'acte del dos a la catedral, les bústies als barris, precavalcades i cavalcada el dia 5, anada al troet el dia 6, i evidentment tot això porta un remunament que s'ha de tornar a ordenar i amb això ens hi posarem aquesta setmana. Molt bé. Escolteu, doncs havíem vingut a parlar una miqueta, diguem-ne, de la ciutat, però el cert és que en una tertúlia el mes de desembre passat, en la qual hi havia l'Aliu i també hi havia en Josep Maria Funalleres, vàrem parlar del tema de la cavalcada i vàrem decidir que en tornaríem a parlar ara, sobretot perquè ens hi havia cert, crec que aquell dia algunes coses que van dir no eren del tot certes. Posem en qüestió, el tema venia bàsicament pel tema que hi havia, en els últims anys hi ha hagut uns canvis a la cavalcada, que després en parlarem, si voleu, del que és la... els canvis en si, però n'hi havia un bàsicament que era la voluntat que no hi sortís cap persona que estigués pintada. I aquest any encara en deuen sortir alguns perquè vaig llegir que demanava excuses al regidor Sergi Font el dia abans de la cavalcada. Com estan les coses? Perquè hi va haver una certa protesta abans de la cavalcada hi ha gent que van protestar pel davant de la cavalcada i aquí estem per escoltar les vostres opinions, confrontar-les i intentar parlar-les. Si voleu començo jo. Jo avui, normalment aquí participo a nivell individual, però avui vinc amb un barret més. Tinc aquí en nom del col·lectiu Cacau i Negritud, un col·lectiu antiracista format per persones negres d'arreu de comarques gironines, i que bàsicament ens dediquem per una part a enfortir la nostra comunitat, però per una altra, i lluitar contra les dinàmiques racistes que encara perseveren en aquestes terres. El tema de la cavalcada de Girona mira bastant lluny, és fins i tot... costarà explicar que a dia d'avui a una ciutat com Girona, a capital de província amb més de 100.000 persones vivint i al voltant d'un 20% de persones amb nacionalitat estrangera, que encara segueixin normalitzant que persones blanques facin veure que són persones negres en nom d'una celebració. I nosaltres aquí, l'any passat, abans de la cavalcada del 2024, va haver aprovaments amb Manaies, amb l'Ajuntament, per parlar d'aquesta possibilitat d'erradicar el racisme a la cavalcada de Girona. No va poder ser. L'Ajuntament es va excusar que portaven sis mesos de govern i no havien pogut teixir totes les aliances necessàries. Tot i això, nosaltres vam seguir parlant amb l'Ajuntament. El 2024 vam fer dues reunions amb l'Ajuntament en què una de les coses que exigíem era que es reconegués que aquesta pràctica és racista. Però més enllà d'això, el que nosaltres exigíem realment és que hi hagi un compromís de no pintar. Nosaltres ens és igual si les 80 persones que són que estan a la cavalcada de la comitiva de Baltasar, són negres o no, el que no volem és que es pinti, perquè pintar persones blanques per fer-les passar per persones negres és un racisme, i és racisme en una categoria en aquest cas simbòlica, però que apel·la a altres discriminacions que com a persones negres vivim en aquest país com a conciutadans d'aquestes terres. I en això hi ha una cosa que explica aquesta realitat i és la voluntat. La voluntat d'acabar amb el racisme. I això també s'explica perquè estem en un país en què la gran majoria de persones que patim racisme són persones que no tenim nacionalitat d'aquí, d'aquest país. Per tant, no tenim incidència política, no votem i la minoria que té dret a vot són persones que... per diverses raons, entre elles la precarització i la realitat socioeconòmica no aconsegueixen ni conciliar familiarment i no s'impliquen políticament. Nosaltres no som ingenues i sabem que la política és això, és un joc de clientalisme. Si tu com a col·lectiu tens un problema i el teu problema Per molt que apel·li a l'Ajuntament, per molt que necessiti de l'ajuda de l'Ajuntament, per molt que necessiti de la voluntat de l'Ajuntament, tu no pots tornar, la modernitat de canvi que voldria ser aquí, en aquest cas, poder votar o poder donar algun signe que si no fan el que s'ha de fer, hi haurà un càstig electoral, les coses no canvien. Per això estem aquí, nosaltres seguim estenent la mà i esperem que el 2025, a part del 2026, no ens tornem a trobar les mateixes. Xavier, t'hauré de donar la paraula, ja deies que no. No, parlava la vida de diverses coses, amb algunes jo intentaré defugir-les, però tampoc tinc inconvenient amb entrar-hi. Ell parlava de temes polítics. Nosaltres, òbviament, som una entitat que no entrem en temes polítics, ni molt menys. Nosaltres ens hem entès... Deixa'm dir clar, perquè la gent a vegades encara no ho té clar. Els maneis de Girona organitzen d'acord amb l'Ajuntament la cavalcada de Reis. L'Ajuntament ens encarrega, per dir-ho d'alguna manera, coordinar tota l'activitat logística al voltant de l'arribada de les majestats als Reis i totes les activitats que s'hi fan al voltant. I a partir d'aquí... Nosaltres ho organitzem amb els mitjans que tenim, amb una tradició determinada, que podem parlar si la volem canviar, si no la volem canviar, tot això és absolutament obert. Però jo, escoltant l'Aliu, fixeu-vos-hi, no sé si heu estat al tanto, l'Aliu ha parlat diverses vegades d'exigim, exigim. No sé si la paraula exigim és la que ajuda més a que ens puguem entendre. Però jo el que sí que vull fer és posar de manifest la realitat. I la realitat és que des de l'organització de la cavalcada, siguem manaies o no siguem manaies, hi ha la mateixa voluntat que tenen la LIU i la seva organització de no pintar les persones negres. La voluntat existeix i per tant nosaltres treballem en aquesta direcció. Què més fem? A mi m'agradaria, no sé si el tècnic ens pot posar un tall de so, de l'última tertulia de la LIU. Suposo que no hi ha cap inconvenient amb el que es va dir, diguem-ne. No, no. Doncs escoltarem aquest tall de som. Però no caldria, eh? Jo ho puc repetir, si recordes el que... Una és que a Manaia sempre ens diuen que tenen una llista d'espera molt gran de persones que volen entrar, persones blanques. Bé, aquesta és una realitat que encara la LIU repetia el passat 18 de desembre. Manalles, des de fa quatre anys que jo soc president, dona prioritat a totes les persones negres que volen venir a cavalcada per davant d'aquesta llista d'espera. I l'Aliu n'és coneixedor. Ho sap perquè s'ha reunit amb nosaltres i li hem explicat. Si ell manté aquest discurs, desconec el motiu. Però ell sap que això no és cert. Per tant, primera qüestió molt important. Si tenim la mateixa voluntat, tenim el mateix objectiu, Organització de Cavalcada hi posa els mitjans, és a dir, fa possible que totes aquelles persones negres que ens vulguin acompanyar a Cavalcada puguin venir. A més, Organització de cavalcada, com deia ara, és proactiva. És proactiva. S'ha reunit amb la LIU, s'ha reunit amb altres col·lectius. Per exemple, aquest any s'han incorporat 12 persones del col·lectiu de ganesos de Girona a sortir a la cavalcada i, òbviament, aquestes 12 persones no estaven en una llista d'espera. Han passat per davant de tothom. I així és d'altres persones, com en Sal i Valde, etcètera. Persones també del col·lectiu de persones negres. Per tant, Tenim la voluntat, posem els mitjans, som proactius, fem gestos. Aquest any la comitiva de la ciutat, sabeu que els reis de la comitiva de la llum de la ciutat, blanc, ros, negre... La comitiva de la ciutat, on hi figuren tres estandards, els tres erals que representen la de la ciutat, un d'ells eren negres. Per tant, en aquest escenari, bastant senzill d'entendre crec que per part de tothom, hi ha una voluntat per part de l'organització de la cavalcada. Jo el que li demanaria a la LIU és, nosaltres hem fet tot això. I vosaltres? Què heu fet? En algun moment us heu afegit al carro? Parlava que l'Ajuntament s'ha reunit amb ells. Jo suposo que l'Ajuntament, un Ajuntament d'un color polític determinat, amb un discurs determinat dels últims deu anys, en el que nosaltres també li hem posat amb safata que vinguin i que tot allò que ells ens aportin nosaltres ho acceptarem, no s'ha dirigit a la LIU per discutir sobre la racialitat, s'ha dirigit a la LIU per demanar-li col·laboració i ajuda... Per poder aconseguir entre tots aquests objectius i la resposta de la LIU fins avui, la que jo conec, és zero, zero, zero col·laboració. Llavors, si establim aquest punt com a punt de partida, aquí estem per el que faci falta i aconseguir que el 2026 no hi hagi cap persona que es pinti. I com deia abans, simplement un element, i perdoneu si m'allargo que no hi estic acostumat, Si hem de parlar de si hem de canviar el model de cavalcada ja en parlarem també. Però aquesta és la realitat. I com jo li deia a un treballador meu un dia... home, abans de demanar-me que et canviï la paella, mira a veure si la podem aprofitar una mica millor. Per tant, crec que amb la seva col·laboració, si la volen tenir, aconseguirem que al 26 no hi hagi persones pintades. Jo crec que és un primer pas al fet que s'hagin reunit amb l'Ajuntament o que hàgiu parlat i que estiguem aquí parlant-ne. Deixeu-me parlar amb una persona que diguem-ne que No que estigui a l'entremig, no sé on està, però que sí que és una ciutadana de Girona, allò que en dèiem de Girona tota la vida, que és l'Assumpció Puig. Com el veus, aquest tema? Jo ara, que en directe els he vist en ells dos i veig que són dues posicions molt enfrontades, em sap greu perquè, primer de tot, la cavalcada gironina, ens l'estimem molt a Gironí, l'apreciem molt. I realment hi va haver-hi un moment que es va fer aquell canvi important des del vestuari fins al campament reial. Totes aquestes aportacions, últimament l'aportació aquesta del fanal, del mag de la llum, de la catedral il·luminada, on tots aquests dies sí que vol dir que la ciutat té ganes de participar d'una festa que és una il·lusió per tota la mainada i, per tant, extensivament és la mainada, els pares, els avis, els oncles i tothom, no? Clar, llavors, jo us estic escoltant a vosaltres i heu dit coses que em sembla que hauríem de buscar un punt d'acostament que fos molt fàcil. I l'Aliu ha dit una cosa que jo l'he pensat i no l'havia pensat mai. No pintem persones, simplement poden haver-hi patges blancs dintre de la cognitiva del rei negre. Perquè si nosaltres som una ciutat inclusiva, que ho volem ser-ho, i som una societat inclusiva, i per tant a les escoles tenim diferents persones de diferents nacionalitats i de diferents... de diferents colors, doncs per què no la comitiva del rei blanc pot tenir potser patges negres i la comitiva del rei negre pot tenir patges blancs. Busquem de quina manera allò que és una festa ciutadana amb molta alegria pot contentar d'alguna manera a tothom i que tothom se senti identificat. Jo, certament, no hi havia pensat mai en això, però penso que és una solució de partida. O sigui, pensem que fem inclusiu tota la cabalgada i que hi hagi, doncs, diferents persones que s'interessin la cabalgada. Entenc el que els... en Xavier Serra explica dels Manalles, que és veritat, perquè això és com un... És un fake new gironí, Xavier. Als Manalles no s'hi pot entrar perquè tothom... O sigui, tu has dit... Però és un fake new de Girona, de la ciutat. Després us ho explicaré. Sempre hem escoltat que avui els Manalles, per entrar als Manalles, els de ser d'aquesta família o d'aquesta altra, no? Però jo sí que penso que ja que els manalles prenen el compromís i la responsabilitat de tirar endavant aquesta festa important com és la Cavalgada de Reis i tot el que has explicat que es fa també abans i després, doncs això, buscar de quina manera una ciutat que en aquest moment té un govern que vol ser absolutament inclusiu, Per què ho ha demostrat? Perquè tenim la primera regidora de color, l'Ami Sabali. Una ciutat i un ajuntament en aquest sentit busquem de quina manera podem fer aquests canvis a la cabalgada que deixin a tothom que sigui una festa... Perquè clar, això abans era com, no ho sé, la demostració, o venia de la religió, no? I a més som l'únic país que, pràcticament a Europa, que estem fent allò dels Reis Mags, tot i que els Reis Mags estan a moltes esglésies, hi ha escultures a França, mosaics a Ràbena dels Reis Mags i tal, però en canvi la celebració és molt d'aquí, no? Jo crec que un camí és aquest. I l'altre camí, que també s'ha apuntat aquí, és voluntat. Jo crec que la voluntat segur que teniu els maralles quan organitzeu i la voluntat que té l'AMI, perdó, la Lluí, quan ve aquí i el col·lectiu és de sentir-nos tots identificats en una festa que és popular a la ciutat de Girona. S'han dit diverses coses interessants a debatre. Manalles és una entitat que, tu dius, és una fake news, que es digui que Manalles sempre són els mateixos i que costa molt. Però per mi això és una realitat. Jo he tingut només una reunió amb Manalles i va ser a títol individual el desembre del 2023. I va ser un espai en què jo em vaig oferir a fer tot el que pogués perquè entrés Persones Negres a la cavalcada del 2024. No t'he interromput. I el tema va ser que... La persona que jo tenia davant, el que em va dir és que no podem fer passar persones negres quan hi ha una llista d'espera de persones blanques. Si aquest criteri ha canviat, ho celebro. No ho passaré, ho celebro. Però per nosaltres, i ho torno a dir per nosaltres, l'accent no està aquí. L'accent està en què estem parlant d'una discriminació, estem parlant de racisme i per nosaltres... Ens és igual si trobeu persones negres o no. Ens és absolutament igual. El que nosaltres exigim és que no es pinti gent. Perquè pintar persones, per fer passar-les per persones negres, la negritud representa una cosa. I en aquest món, i ja no parlo d'aquest país, en aquest món, ser persona negra és ser una persona opresa, d'entrada. I ser una persona blanca és ser una persona privilegiada. És igual si aquesta persona blanca o negra està a Europa o està a Àfrica. perquè el sistema món en què estem està dissenyat així. El nostre sistema món neix del 1492, del descobriment d'Amèrica, i el sistema capitalista i d'explotació es va basar en això, en primer l'extermini dels pobles indígenes de les Amèriques i després el segrest dels col·lectius negres d'Àfrica. I això avui en dia encara explica que jo, com a persona negra, si passo a la Jonquera i que hi ha un control policial, jo tingui més probabilitat que em parin que no pas tu, Xavier, o qualsevol altra persona negra. Això forma part del que és sistèmic. Llavors, òbviament, a nivell individual i a nivell local, Si nosaltres seiem amb l'Ajuntament o amb Manaies per parlar és perquè estem transcendint aquesta realitat. Tenim la voluntat. I la voluntat ja era el 2023, ja ha estat el 2024 i seguirà estant el 2025. Això no és una cosa que nosaltres donem per tancat, per començar. Per una altra banda, parlant de coses simbòliques, el del govern de Girona, i que hi hagi voluntat de ser inclusius, que hi hagi una persona negra fent de regidor, fent de regidora, no deixarà ser també una cosa simbòlica. Les coses simbòliques apel·len a altres coses. O sigui, que una persona negra estigui a l'Ajuntament de Girona encapçalant la regidoria d'igualtat, per nosaltres no ha incidit en res en el que vindria a ser aquest racisme que estem denunciant. És més, l'AMI, malauradament, a nivell personal parella, se l'ha utilitzat per validar certs discursos racistes en aquest Ajuntament, en aquesta ciutat. Si us queixeu tant, per què l'AMI no es queixa? S'està utilitzant una persona negra contra la comunitat negra. I això és així. Llavors, quan parlem de coses simbòliques, les coses simbòliques no volen dir res, volen dir simplement que hi ha una voluntat. Aquesta voluntat, si no es transforma en fets, estem generant crispacions. I la comunitat negra ens hem reunit i hem decidit que aquest any, ho vam decidir d'un dia per l'altre que aquest any, resistíem i ens plantàvem i protestàvem davant la cabalgada. Si l'any que vinen, Això no canvia i tornarem a ser. I podeu portar els Mossos, podeu portar qui vulgueu. Nosaltres estarem més organitzats. La cosa és aquesta, és un conflicte. I els conflictes no són dolents d'entrada. És un punt de partida, és una oportunitat. No són dolents d'entrada els conflictes, però diguem-ne que és una manera de... Jo entenc el que vols dir, és a dir, s'ha de lluitar contra moltes coses, però amb el que has dit em dóna la impressió que t'has remuntat al descobriment d'Amèrica... És que té tot a veure. Sí, sí, té tot a veure. És que en un país encara el 12 d'octubre és un festiu. Té tot a veure... Sí, sí, és... Sí, els llocs catalans. Això no ho voldríem, eh? Jo crec que estàs barrejat moltíssim les coses. Jo, si voleu, del que hem parlat fins ara, i... No sé si em deixareu venir gaires vegades més, però jo soc persona bastant d'agafar els problemes i baixar-los a terra. I treballar amb l'art de fer possible allò que és possible i no d'algunes coses sobre les que la gent no hi tenim prou capacitat d'incidència. Deia l'Assumpció que ella veia un nivell de confrontament. Assumpció, de cap manera. De cap manera, jo crec que l'única cosa que he fet és obrir la mà i dir, aquí estem, aquí estem, fem-ho junts, fem-ho junts. Ell parlava de simbolismes, parlava de voluntats, parlava... Els voluntats s'han de concretar. I jo li he fet una pregunta a en Sali que no me la deu voler contestar, que és molt senzilla. Primer, me sap molt de greu perquè estem en una tertúlia pública, en una ràdio pública. Però malgrat que a algú no li pugui agradar, només puc dir que en Sali menteix. No sé de qui parles ara. Tu vols interrompre? No sé de qui parles, qui és en Sali. Ai, perdona, l'Aliu. L'Aliu menteix. L'Aliu menteix perquè... Fa quatre anys que les persones negres tenen prioritat. Si no, no hagués entrat cap. I la persona que es va reunir amb ell, de cap de les maneres li va traslladar aquest missatge. Ell el vol mantenir, igual que el manté l'article del diari Ara, d'ahir, amb l'entrevista al Rei Negre. Jo el que no faré, amb l'entrevista al Rei Negre de Sala, el que jo no faré és fer-ne un conflicte, simplement posar-ho de manifest. Llavors, Nosaltres hem fet una sèrie de coses, suficients, no suficients, podríem fer més, intentem traslladar una voluntat, un simbolisme, uns fets, una actitud. Jo li torno a preguntar a en Sali, per què? A l'Aliu. No és tan difícil, eh? No, no és igual. Jo no et puc dir domani. Abans m'has dit negre i jo tampoc m'he posat de cap manera. Ostres, Aliu, no t'enfadis per aquestes coses. No vull arribar al Juncarís... No, és que no us enfadeu. No, és la tercera recuperació. No vull arribar al Juncarís més a mort, però aquesta és la nostra voluntat. Jo simplement et volia preguntar per què en aquests anys que nosaltres i l'Ajuntament s'ha dirigit a tu no ens has aportat cap persona que ens pugui ajudar a millorar la situació i a resoldre el conflicte? Què us penseu vosaltres? Jo estic contractat per l'Ajuntament o alguna cosa. Jo soc una persona que dedico hores de la meva vida a fer un activisme en el que crec. Que a mi m'arresten hores en coses... en coses que a mi m'aportarien a nivell professional. A partir d'aquí, el que vosaltres esteu fent, tant Manalles com l'Ajuntament, és responsabilitzar la gent individualment de fracassos institucionals. Dir a la gent, per una banda, a la comunitat negra, a Gironina, o en aquest país, o en aquest estat, són persones que estem precaritzats els 365 dies l'any. Estem parlant que encara no tenim les dades del 2024, però el 2023, una dada com l'índex de rics de pobresa i exclusió social a nivell estatal, si mirem més que a nivell estatal, a nivell català, les persones catalanes amb nacionalitat catalana són persones que una cinquena part de les persones catalanes amb nacionalitat catalana en aquest país estan en risc de pobresa i exclusió social. Quan aquesta dada la segmentem i mirem persones amb una social estrangera, aquesta dada va fins a la meitat, un 50%, passem d'un 20% a un 50%. I si la segmentem encara més a les persones negres, específicament aquesta dada encara puja més. Davant d'aquesta realitat, i que ningú entoma, ningú agafa aquesta dada i diu, més enllà de la dada global, anem a mirar els col·lectius més afectats, i ningú ho fa pel que deia abans, perquè són col·lectius que no suposen un rèrit electoral. Res més. A partir d'aquí, agafar aquesta realitat i dir, Com que aquí hi ha una entitat com Manaies, que a més a més és una entitat que rep una mitjana de més de 50.000, 60.000 euros l'any per part de l'Ajuntament de Girona, sense complir una funció social pel que és la cavalcada, és l'únic que conec, l'altre no ho conec. Sense complir una funció social en el cas de la cavalcada i que aquest grup, que aquesta entitat vagi responsabilitzant els col·lectius més vulnerabilitzats d'aquesta ciutat és insultant per aquesta comunitat. Dir-nos que és culpa nostra que vosaltres ens estigueu racialitzant i estigueu sent racistes, això és insultant. Perquè és el que esteu dient. Esteu dient que com que no heu trobat persones, com que les persones negres no ens estem involucrant i no... Perquè a mi se m'ha arribat a dir, per part de Manaies, que les persones negres no estem acostumats a fer voluntariat. No estem acostumats a... En Joaquim, amb el que em vaig reunir. No estem acostumats a fer voluntariat. I per tant, com que no estem acostumats a fer voluntariat, això és el que us porta a vosaltres a pintar la gent. És responsabilitzar individualment les persones de fracassos institucionals pels que esteu pagats. Jo crec que les posicions són molt clares. El que em dóna la impressió, i ara li preguntaré l'assumpció, perquè també m'agradaria que hi entrés, Ella em veu baixar i m'ha dit que és complex, és complicat o alguna cosa així i realment pot ser-ho. A mi em dóna la impressió que en Xavier parla molt de la cavalcada i que tu parles de moltes més coses que no pas de la cavalcada. I per tant aquí hi ha una disfunció, és a dir, és evident que des de la posició de la gent que fa molts anys que hem viscut la cavalcada, doncs la cavalcada per a nosaltres és una tradició que neix del món religiós, però no només del món religiós, en aquests moments jo diria que ha sobrepassat tot aquest tema d'una manera bastant clara. i el que abans deia l'assumpció és que els gironins se l'estimen la cavalcada i per tant no els agrada que hi hagi problemes ni que n'hi pugui haver-hi més i en canvi la postura a mi m'ha donat la impressió que diguem-ne que des de mana i es tendeix la mà però que l'aliu demana alguna cosa més no sé Jo per això t'he dit, és difícil, perquè es veu això, no? O sigui, una cosa és, si ens centrem en la cavalcada, qui l'organitza i què és el que no ens agrada a la cavalcada, i aquest és un tema que jo crec que amb voluntat es pot, i jo he plantejat, tinguem inclusivitat de patges de diferents races a tot el rei. De diferents etnies. O de diferents etnies, sí. Perdona. Com diu el meu amic Labudal Carroní, espècies. Som una espècie dintre de totes les espècies. No, però en qualsevol cas, tu estàs fent un activisme molt clar i has agafat segurament això que diguem, un acte ciutadà molt important a la ciutat, que té una tradició històrica, i aquest acte et serveix per reivindicar... Ho serveix, perdona, però com que estàs tu aquí... Ho serveix per reivindicar, diguéssim, un col·lectiu que assentat aquí a Girona i a les comarques de Girona no se sent encara, diguéssim, suficientment integrat i valorat i... Jo crec que aquesta discussió és una discussió que va molt més enllà de la cavalcada. És una discussió que va molt més enllà de si l'Ajuntament aquest actual ho està fent bé o no ho està fent bé respecte al col·lectiu de persones d'ètnia de color. Per tant... Persones negres, és igual. En qualsevol cas, jo crec que Girona, precisament, és una ciutat que ha demostrat ser inclusiva. I jo, ara que soc àvia i que he anat a buscar els meus nets en una escola, en una altra, els porto a un extraescolar i tal, estem molt integrats. Hi ha moltes persones que no han nascut aquí i les escoles estan fent un esforç tremendo que aquestes tradicions que tenim nosaltres molt arrelades s'entenguin també per part de famílies que no tenen aquesta tradició. Per tant, el que després demostra més a la ciutat aquesta bona... Aquesta societat que volem que sigui per part de tots els gironins és la cavalcada, doncs intentem buscar com la cavalcada no ens ha d'enfrontar. Jo us ho demanaria a vosaltres, ho demanaria als manaies, ho demanaria a l'Ajuntament. No sé ara si és en Sergi Font qui porta aquest tema o... Serà la Caral. Ara serà la Caral, demanaria... doncs que segurament no és una reunió, són diverses reunions i buscar moltes i buscar una solució. I potser també els medalles us heu d'explicar més a nivell ciutadà d'això que jo n'he dit una fake news, però és que fa anys que l'escoltos, no? I sigui veritat, no sigui veritat. De fet, en Fona l'última vegada la va desmentir perquè sí que és veritat, tots l'hem sentida, els que són de Girona. Jo, per exemple, perquè en el meu cas no... a mi no em va interessar mai, però jo tinc amics que no eren de les altes famílies de Girona, que són manaies i ho són des de molts anys, i per exemple en Funalleres ho deia, que el seu pare era treballador a la Grover i que també, diguem-ne, ho havia estat, no? Vull dir, jo crec que aquesta s'ha trencat la sensació aquella que sempre s'havia dit. Jo això, si voleu, us ho puc explicar amb molts exemples. L'exemple és molt clar, només la pròpia Constitució de la Conferreria dels Manaies en l'any 1990 Acabat el 39, el 40, el 40 i escaig o alguna cosa així, en el moment aquell actual explicava que hi havia gent que se'n podia sentir, diguem-ne, no participativa, diguem-ne, per raó de guanyadors i perdedors de la Guerra Civil. I Manalles, per exemple, per posar-vos un exemple, l'any 41-42 editàvem el bolletí del Manalles en català. els tenim guardats, els bolletins, el 40, 41, 42, en plena dictadura franquista, deu editar en català. Però, fixa't que, i voldria acabar el tema de cavalcada, que el podem continuar, podem parlar de coses genèriques amb l'Aliu. L'Aliu ha tornat a fer una reflexió que jo crec que no ajuda a got en aquest procés, que és, a nosaltres no ens importa el que feu, només volem que no pinteu persones negres, però no ens importa el que feu, no estem... Quan nosaltres el que busquem és la col·laboració, la germandat, l'ajuda, jo crec que aquesta reflexió l'han de fer ells. Nosaltres estem aquí amb les dues mans parades i aquesta reflexió l'han de fer ells. Manalles, molt senzill. Jo em dic Xavier Serra, primera persona de la meva família que és soci de Manalles. No van ser ni els meus pares, ni els meus avis, ni els meus avis. En soc el president. El meu pare... que era un home que estimava molt la tradició gironina i que trepitjava molt la ciutat i que quan jo vaig tenir una certa edat em va fer sortir de Manaia. Que per cert, no he sortit més que tres o quatre vegades jo de Manaia. Sí, ho he llegit, és una de les coses que he llegit que me va sorprendre. Vaig sortir quan tenia 17 anys que va manar el vi i pràcticament no he tornat a sortir mai. Perquè la meva vinculació amb Manaia ha sigut més a través de la cavalcada de Reis durant un grapat d'anys. Si jo us llegís la meva junta directiva, hi ha en Pere Barriusso, hi ha en Pere Pons, hi ha en Joan Garcia, hi ha en Xavier Reverter, hi ha la Fina Llepart, hi ha un grapat de gent que cap d'ells els podeu identificar amb aquesta societat gitudina de la que parlem i de la que no ens reneguem. formen part de l'imaginari popular de la ciutat. Ser Manaia avui és tan senzill com apuntar-se a través de la pàgina web i val 25 euros. Ja està. I en aquests moments jo pràcticament em comprometo que qualsevol persona que s'apunti a Manaia, si no aquest any 25, l'any 26 sortirà amb el Manipla. S'estilla d'una entitat d'una forma determinada. Manaies... En el seu maniple té homes, té dones, té blancs, té negres, té asiàtics. Això no ho té ni falera, ni diables, ni marrecs. Home, continuar dient que som una entitat amb aquestes característiques amb les que tu ens defineixes crec que, a més de ser mentida, és molt injust. Jo no renego de totes les forces que feu. No renego i tampoc, si alguna cosa em desperta, és que si és així, ho celebro. Jo he estat en entitats. Jo he format part del Cau de Salt durant set anys, sé les dificultats que hi ha a nivell, en certs barris, en certs espais, en certs pobles, que la pròpia entitat, una entitat que porta més de 50 o 60 anys, reflecteix la realitat d'un poble. He format part del Cau de Salt, del Cau de Sant Cugat, que el 99% són persones blanques de famílies catalanes autòctones. Per què dic que m'és igual? Per què diem que ens és igual si les persones que surten són blanques o negres? Perquè hi ha una qüestió prèvia. La qüestió prèvia és que no es pinti. I això... Ajudeu-nos. Ajudeu-nos. No interrompo jo. 5 o 7 abans. I crec que no passa res perquè ens interrompem. Ajudeu-nos. L'únic problema és que no s'entén. No s'entén. Però això ho deia. Tal com estan configurats, si ens sobreposem les veus... Disculpeu. El tema és que pintar persones blanques perquè facin de persones negres merma la salut mental dels infants negres. Per què a qualsevol persona d'aquesta taula, a qualsevol persona que estigui escoltant o sortint al carrer, a qualsevol persona que estigui passant li sona molt més l'expressió negra de merda que no plaç blanc de merda? Blanc de merda és una cosa que no sona a ningú. En canvi, negre de merda o moro de merda en aquest país, en aquest estat, és una cosa que es diu repetidament i que nosaltres com a comunitat rebem repetidament durant el dia. I estic parlant d'un dia. Per tant, una persona blanca que es pinta de negre és una persona que t'està dient, una persona que té potencialitat de dir-te negre de merda, s'està caricaturitzant com a tu. des del seu privilegi de persona blanca. És això el tema. És aquest el tema. Si vosaltres sou incapaços de veure que això és un greuge, és racisme, és que tenim molt poc a dir-nos. Tenim molt poc a dir-nos. En el moment en què vosaltres ens aconegueu que això és un greuge, nosaltres ho valorarem i estarem encantats segurament de seure amb vosaltres i col·laborar. Però no podem seure en una taula en la que la persona de l'altre costat ens està justificant que el que estan fent és en nom d'una tradició. mentre a nosaltres això ens està afectant a nivell personal, afecta la salut mental dels nostres fills, dels nostres germans i dels nostres fills. A Sant Eugènia hi ha persones, infants negres, que rebutgen que se'ls digui negre. Per què? Perquè sempre ho han escoltat amb una altra paraula al costat, negre de merda. I vosaltres, el que esteu normalitzant amb els nostres diners, perquè nosaltres també aportem en aquests 60.000 careveu cada any, el que vosaltres esteu possibilitant és que això, a més a més, en un dia tan senyalat en els calendaris com és el dia de la cavalcada, en els calendaris familiars, això es tregui a bandera i sigui una desfilada. Amb el fet que es diguin només una cosa, amb el fet que es diguin tot això, jo reconec que el que diu l'Aliu, desgraciadament és veritat, i els propis catalans ho notem perquè també ens diuen coses a la resta de l'Estat que a vegades ens ofenen i per tant a vegades és una qüestió de posar-s'hi. Tu abans has fet una afirmació que deies que pintar la gent és racisme, jo no crec que... 80-90 anys enrere hi hagués aquest concepte. Era un concepte més d'escenificació. Alguna vegada n'he parlat amb gent que ja entén del món teatral, és a dir, el fet que la gent es pinti també amb una persona negra, la podríem pintar de blanc, o la podríem pintar de rosa, o la podríem maquillar, tot aquest tipus de coses. El que passa és que jo crec, insisteixo, que aquí estem en postures desiguals, perquè en Xavier parla molt de la cavalcata i tu parles de coses, diguem-ne, que no poden fer. Al final la cavalcata, jo crec que els gironins volem que s'organitzi, per tant algú l'ha d'organitzar i per tant és evident que hi ha d'haver una aportació, com amb tantes altres coses que hi ha. Sí, no. A veure, jo crec que... O sigui, ell ara ha explicat molt bé que el sentiment dels nens... O sigui, si nosaltres volem que aquesta festa sigui realment una festa participativa gironina, inclusiva de tots, els nens negres no s'han de sentir... malament el veure persones que estan escenificant, que per nosaltres és normal, perquè jo ho he vist tota la vida, els Reis Negres que veien, quan jo era petita no hi havia persones negres a Girona, per tant, estava clar, no? I sempre el rei Abadaltassà ha sigut negre, tot i que històricament no sabem si eren negros o blancs, eren asiàtics, sembla. Per tant, jo crec que Ell ha explicat bé, els nens que viuen a Sant Eugène, viuen a Sant Narcís, que viuen a Salt, que potser participen d'aquesta cabalgata com a una festa important, reben això com una mica, per dir-ho d'alguna manera, com una agressió. Per tant, això centres molt bé el problema de la cabalgada, perquè tots els altres problemes són problemes, ja t'ho dic, que superen aquesta tertúlia i la cabalgada, superen per descomptat, i l'Ajuntament de Girona, i... Però si ho centrem en el tema de la cavalcada és no pintem més persones. Ja no ens hem de discutir si n'hi ha més o menys. O sigui, cada un surt sense pintar-se, amb el color que sigui, perquè pot sortir perfectament un patja asiàtic, i pot sortir un patja negre, i pot sortir un patja blanc en qualsevol dels reis. Centrem-nos aquí, fem un canvi de mentalitat i pensem que no hem d'anar a la cavalcada. Que, a més a més, els nens hi tenen una il·lusió per sobre de... O sigui, no sabem veure els ulls dels nens quan li parla un rei o quan un patge li dona uns carmels, no? Ara hi ha una cosa molt lluitja que no s'hauria de dir d'aquesta hora, que és que jo he fet 37 anys de patge i sé el que és posar-se davant d'un nen i mirar-li els ulls. I mirar-li els ulls. Per tant, en aquest cas busquem de quina manera això no és un conflicte ciutadà. L'any que ve, el que ja hem de partir, jo demanaria, partim ja de què? No es pintarà ningú. I veurem com repartim les persones de color negre que volen participar de la cabalgata o persones negres que volen participar de les cabalgates. Això és important. I ara deixeu-me baixar l'atenció. Jo tinc un fill que viu a Holanda i a Holanda el 6 de desembre, també és una mica com el caganer, el tio nostre, però els patges i la gent que trobes per la ciutat, que et donen galetes allà, són els espanyols, que eren els dolents a Holanda històricament, i van tots bruts de la cara, tots els patges. A mi no em va fer res perquè jo tampoc em sento molt espanyol, em sento més catalana per dir alguna cosa. Diguem-ne que no som uns grans partidaris del duc d'Alba, diguem-ne. No, no, nosaltres no ho som, però ells tenim aquesta imatge. Vull dir que... Com els catalans a Grècia, a l'època dels albogàvers. Exacte, que les festes populars sempre queden tanyides, d'alguna manera, de la història del país. I simplement és... Ostres, sapiguem que nosaltres ara la nostra història és una història que ja fa molt de temps, que ha de ser una societat oberta, i la catalana ho vol ser, que ha de ser una societat integrativa i inclusiva, i per tant... De la mateixa manera que suposo que ja teniu moltes maneres que els infants que tenen problemes inclusius, o sigui en cadira de rodes o no sé què, doncs poten d'alguna manera disfrutar bé de la cabalgada dels reis i d'acostar-se als reis i tot això. Hi ha hagut gent que parla amb el llenguatge dels signes i també hi ha hagut i l'espai calma, no? Hi ha moltes coses d'aquestes que es fan... Que intentem millorar en aquest sentit, però bé, si el conflicte important que ha portat la Liu aquí, que és un conflicte que va molt més enllà de la cavalcada, i això jo penso que es poden fer moltes tertúlies respecte a aquest tema, però segurament de passa l'Ajuntament de Girona, com dèiem, i se'n va més enllà, aquest conflicte posat a la cabalgada ha de ser mínim. Jo entenc que ha de ser mínim, que podem perfectament trobar una solució. Una manera de minimitzar-lo és obtenir la seva col·laboració, obtenir la seva ajuda, treballar junts, fer-ho junts i aconseguir que, perquè la integració de totes aquestes persones a dintre la cabalgada també els ajuda a integrar-los a dintre la societat. També els ajuda a integrar-los a fer relacions amb aquestes persones que ell diu que estem en un nivell superior. L'actitud sobre el racisme la tenim cadascú de nosaltres cada dia. Jo l'altre dia, escoltant la tertúlia de l'Aliu i d'en Funalleres, em sentia molt ofès. Molt. Perquè l'Aliu donava per entès perquè ell deia la vida de les persones negres és una constant agressió quan pugen a l'autobús, quan van a la biblioteca, quan van... Us juro per la sang que jo he mamat, que jo mai he tingut aquesta actitud. I crec que l'Assumpció tampoc la deu haver tingut. I crec que en Jordi tampoc la deu haver tingut. I moltes persones tampoc la deuen haver tingut. Per tant, és molt injust també culpabilitzar tota la societat gironina que siguem una societat racista. Al contrari, al contrari. Jo crec que som una societat que intentem tenir bona convivència amb tothom, I a partir d'aquí es tracta de saber si volem o no volem avançar junts en la solució del problema. Si l'única solució és carregar sobre l'organització de la cavalcada tot això, nosaltres ens haurem de replantejar què fem, com ho fem. Jo el que puc dir és que davant d'un col·lectiu amb el que l'Aliu era molt i molt proper en el seu moment, en el moment en què es constitueix govern a Girona, jo el primer que faig és reunir-me amb l'Ami, amb en Sergi i amb en Lluc i dir-los, nois, aquí estem, fem-ho junts. I que això no és fàcil de fer, ho demostra que ells en un any i mig no ho han aconseguit. Perquè no hi ha hagut voluntat. No hi ha. No hi ha hagut voluntat. No hi ha hagut voluntat. Tot el que t'he explicat a tu t'ha entrat per un orell i t'ha sortit per l'altre. Xavier, jo t'acabo de dir que si vosaltres en aquesta tertulia ara em dieu que ens comprometem a no pintar... O sigui, a no pintar persones, la següent conversa serà com ho fem perquè... Fixa't que és molt senzill. Jo m'hi comprometo si tu m'aportes persones suficients com per... És que per nosaltres això és una amenaça. És una amenaça. Si no aneu a buscar els vostres amics negres i ens porteu la gent que nosaltres necessitem, nosaltres serem racistes. Això és el que ens estàs dient. I això és insultant. Això per nosaltres talla qualsevol tipus de conversa. És això. És com dir-li a una dona, si et portes bé, si no portes la faldia o no ensenyes no sé què, jo no et violaré. És el mateix discurs. És el mateix discurs. Estic passant un pèl, eh, company? Estic passant un pèl. Són dues discriminacions totalment... Són dos tipus de discriminacions estructurals que vivim aquí. El masclisme i el racisme són dues discriminacions que interseccionen. Jo hi he posat diversos elements de la meva part. Per què tu no n'hi vols posar cap? Jo només te demano un, que me diguis que no seràs racista a la cavalcada del 2021. Poc ho soc. Parlem del Blackface, Alígo. Parlem del Blackface. Jo no he parlat de Blackface. Sobre el que no hi volia entrar. Blackface, si tots coneixeu bé, és un moviment que es dona a principis del segle XX, als Estats Units, on no es permet als negres participar en els actes públics, on no es permeten als negres sortir a les obres de teatre i pel·lícules de televisió. Aquesta és la realitat. D'acord? Primer element que no es dona a la cabalgata de Girona. No es dona, perquè aquí es permet a tothom poder-hi participar. Segon element molt important. A totes aquestes persones, si recordeu les pel·lícules d'aquella època, se'ls pinta amb una certa caricaturització, llavis vermells, etc. Segona cosa que no es fa aquí a Girona. I tercera cosa molt important. Pinteu bé, no? Pintem bé, sí. I tercera cosa que no és un tema menor. Si tu recordes la Rosa Parks, la Rosa Parks no deia... deixeu-me pujar a l'autobús. Ella va agafar i va pujar a l'autobús. I un cop va ser dalt de l'autobús, va aconseguir que les coses canviessin. Igual que l'amic Mandela, que se'n va anar a la presó no sé quants anys. Nosaltres estem a la vostra disposició. Ajudeu-nos, ajudeu-nos, fem-ho junts, fem el camí junts, però sense exigències, per part de ningú. Nosaltres posem de la nostra part, vosaltres poseu de la vostra. Segurament si això ho aconseguim, l'any que ve potser serem 56 i potser d'aquí dos anys ho haurem aconseguit. I de la mateixa manera que tu no ets capaç d'aprendre l'element avui anant-te'n a dormir i demà parlant-t'ho, donem-nos un temps que si tu l'haguessis aprofitat fa quatre anys o tres o dos quan ens vam dirigint a tu, segurament avui el problema el tindríem molt més ben resolt i molt més avançat. Tornem a la responsabilitat individual, eh? No, la responsabilitat de tots. Xavier, t'has de sentir... Jo no et contrompo. T'has de sentir molt privilegiat per dir que tu mai has sigut racista. Ho has dit? Ho he dit, i ho mentim. Això és no entendre el racisme. És no entendre el racisme. El racisme és un sistema que et beneficia a tu. Que et beneficia a tu, com a persona blanca. No, òbviament, però tens una quota de responsabilitats. La teva quota de responsabilitats està, per exemple, en la cavalcada del 2026 o del 2025. I la teva també? Fem-ho junts. La teva també? Fem-ho junts. Asegura'm que no pintaràs. El tema per nosaltres... Jo t'estic diguent fem-ho junts sense exigències. Tu em pots violentar, tu pots ser assistent a mi i jo t'haig de suplicar, sisplau, integra'm. Sisplau, fes no sé què. No ho podem ni exigir. Aliu, has estat tota la tertúlia rectificant a l'assumpció a cada paraula que deia. Si ella parlava de colonia, cada paraula que deia la rectificava. És que estem en un país que el debat sobre racisme és molt baix. Ens hem d'acostumar a que dir persona negra no t'ha de titubejar la boca per dir persona negra. Persona negra és el normal. A mi no m'has titubejat en cap moment. T'estic replicant perquè m'has interpel·lat per què estava rectificant l'assumpció. En aquest país la gent pot dir negra de merda amb tota la tranquil·litat, però després en petit comitè t'han de preguntar si et dic negra això t'ho fem. Aquest és el nivell d'aquest país. Estem en un país en què el racisme no està en el debat polític. No ho està, però per una raó, perquè, contràriament, per exemple, al que passa a països com França o al que passa a països com Canadà, on les generacions de persones negres o migrades que venen d'Àfrica són la cinquena o la sisena, en aquest país nosaltres som la segona generació. Per tant, necessitem temps. Per tant, el tema val, però val per una raó principal, que és el reddit electoral. Jo soc politòleg, sé com funcionen aquestes dinàmiques i les assumeixo. La cosa és aquesta. I a partir d'aquí, a nosaltres no ens pots demanar que quan nosaltres us enfrontem i us diem que no sigueu racistes, que això no sigui una exigència, que sigui una suplicació. Has parlat abans, en una de les teves entrevistes, que heu fet gestos. Fer gestos és fer un favor. És aquest assistencialisme al qual esteu acostumats les persones blanques en aquest país. Us agraden les persones negres quan som víctimes. Igual que l'esquerra. En aquest país, l'esquerra... Guanyem, guanyem, guanyem. Acabo, acabo. No, no, no. Deixem dir-ho una cosa. Jo diria que alguna de les coses que dius són discutibles. Totalment. Per això les dic en una tertúlia. I per molts anys que ho puguem fer-ho, diguem-ne. El tema és que guanyem, per exemple, és un d'aquests partits d'esquerra que pronen l'antiracisme perquè tenen una persona negra en les seves files. Per nosaltres això no deixa de ser una cosa simbòlica que no s'ha concretat res. És més, ens ha perjudicat. Perquè s'ha utilitzat una persona negra per validar... No vull entrar perquè se'ns acaba el temps. Sí, se'ns acaba el temps. Però deixa'm dir, això és el que ens va passar a les dones durant molt de temps. O sigui, estar en una taula de poder era molt difícil. Ara està molt més integrat, no? O sigui, tu dius, ara guanyem, té una persona alegre i això. Per això comparava. És una lluita, ella ha parlat de la Rosa Parc, és una lluita que el que hem de fer és fer. És una lluita d'acció, és la lluita. Les dones durant molt de temps han volgut guanyar-se i algunes a costa de maternitats i de prendre decisions. I de molt de sacrifici. Però les dones durant molt de temps hem volgut estar i hem fet tot el camí per estar. Les dones tampoc hi van ser quan se'ls van amenaçar, si no ja esteu, ho seguirem discriminant. Tampoc hi van ser quan va haver novenes així. Nosaltres tampoc hi serem. No dic que siguem un exemple ni que ho hagin fet tot bé. El que vull dir és que estàs posat en una posició que sembla que no hi ha moviment en la teva posició. I tu has d'entendre que és molt difícil que nosaltres, el nostre punt de vista històric, de blancs que vivim aquí, puguem entendre el que sentiu. I això és parlar i parlar i tornar a parlar. Assumpció, jo t'entenc, però no és una negociació neutral aquesta. No, clar que no és neutral. No és una negociació neutral perquè no venim a dir quant d'arròs comprarem pel sopar, per exemple, o pel dinar. Estem dient, nosaltres venim a una taula en la que... en què ja d'entrada venim discriminats, venim violentats. Llavors, simplement hi ha hagut una acció, aquí, per part de Manalles, per part de Guanyem, de discriminar-nos. Nosaltres ens enseniem a la taula per dir No volem que ens seguiu discriminant. Llavors, a partir del moment en què vosaltres ens assegureu que no ens seguireu discriminant, nosaltres seurem per seguir parlant d'altres coses i negociar de tu a tu i anar adaptant-nos i al revés. Però no amb una amenaça de si no us responsabilitzeu individualment, seguirem sent racistes. Tenim 30 segons. Si voleu dir alguna cosa... Jo, en tot cas, si toqués acabar, només diria tinguem la mà estesa, siguem flexibles, parlem de les coses, no fem imposicions i estic segur que junts ho aconseguirem. Seguríssim. Donaré la veu a l'esag. Jo penso que sobre la taula queda una cosa que us heu de replantejar com a menaies, no pintem a ningú més, fem servir les persones tan fàcil com això, sí, perquè a la Meïnada se li pot explicar molt bé que els patges han vingut i venen i són blancs i ja estem. En tot cas, és qüestió de parlar-ne i avui hem començat a parlar-ne com ho havíeu fet. Gràcies, jo us vull agrair aquesta tertulia que hem tingut, perquè des de punts de vista molt discrepants, però com a mínim amb un metge actiu comú. Gràcies, Xavier, gràcies, Aliu, gràcies, Assumpció. Nosaltres, si tot va bé, tornem demà. Ara són les 11.