De l'apagada a Roma: incertesa, tecnologia i fe

i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina. El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to l'Alternativa. A Girona FM, la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club. Som la teva veu, som la gironina. Bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, com passen 7 minuts de les 10 del matí d'aquest 7 de maig, dia que comença el còmclave a Ciutat del Vaticà, cosa que interessa, se suposa, una part important de la nostra població. que és catòlica o, com a mínim, figura les estadístiques com a tal. Un dia que la pluja ens ha donat, sembla, una miqueta de treba, tot i que s'anuncia que tornarà demà i demà passat, i un dia per passar revista, com tots els altres, el que passa a la nostra ciutat, en el nostre entorn, amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes, i que els hi voldria agrair la seva presència. Senyora Ana Sala, directora de la Biblioteca de Sarrià, molt bon dia, com estàs? Hola, molt bon dia. Bé, diguem que podem dir que estem bé. Sí? Sí. Molt bé. Veig molt primaveral en el sentit que... Sí, però amb fred, eh? És a dir, vaig primaveral, però m'he aixecat i he anat a mercat i feia una miqueta de fred avui. Feia una miqueta de fred. Senyor Francesc Francisco Busquets, vostè que porta 20 o 25 minuts caminant per la ciutat, també n'ha tingut de fred o...? Caminant no en tens gaire, però sí, fa una certa fresca. Però suportable, eh? Suportable. Prefereixo molt més a aquest temps que no pas la calor de l'estiu. També és veritat, però ens hem de començar a preparar per queixar-nos de la... Ara camines sense mandra, tot flueix més bé. Ens hem de preparar per queixar-nos de la calor després d'aquests dies que ens hem queixat que plovia i que tornava a fer una mica de fred i quatre anys queixats que no plovia i ara plou mar. Jo que tinc una edat, i com la majoria de gent de la meva edat, i no tant de la meva edat, hem tingut una educació catòlica, cristiana, abans ens deien els capellans, aquest món hem vingut a patir. Aleshores, si assumeixes això... Tot va molt més bé, si es vegi que a la fin aquest món ha sigut a patir, de seguida positivitzes les situacions. És una broma, com podeu suposar. Sí, sí, sí. Com a tal li agafem. Senyor Àngel Guirado, molt bon dia. Hola, molt bon dia. President del Col·legi de Psicologia de Girona, comarques gironines. De moment. De moment, estem bé avui, vull dir, se l'ha agafat com una broma el que deia en Francesc Francisco, és a dir, hem vingut a aquest món a patir, com deien els capellans que li deien a Francesc Francisco que és diferent, hem vingut a patir aquest món. No ho sé si hem vingut amb aquest objectiu, amb aquesta finalitat, però el que sí que és cert és que hi ha múltiples situacions i circumstàncies que ens fan patir, entre elles el resultat del Barcelona d'ahir, per exemple, la més immediata, diguem. Ens fa patir perquè, a més a més, es va tenir allà, es va tenir, eh? Semblava que el que semblava impossible passava, el Barcelona estava guanyant 2 a 3 al 193, Això és el que fot. I aquell gol... És aquest canvi sobtat de les emocions. Que passes d'una emoció negativa, perquè es perdia 0-2, ve l'eufòria, que puges a màxima emoció, en aquest cas positiva, i llavors ve la depressió, altra vegada, al cap de pocs minuts. Això, per la ment, és molt complex. És molt complex de gestionar. Això és la vida, eh? Sí, però amb aquest ritme... No hi ha més segur. No hi ha, no, és la incertesa. Aquest és el que més preocupa la humanitat. La incertesa, com el dia de la pagada, es va generar una falta de certesa que va posar a tremolar tothom, la majoria, les persones. Però al final, les emocions que es van generar aquest dia de la pagada general, no això de ser un estat d'incertesa tan elevat, que el ser humà ho té integrat com un mecanisme de supervivència allà on estàs has perdut estàs allà la incertesa si em permets Àngel em sembla que s'ha accentuat darrerament amb les noves tecnologies és a dir torno una mica al que deia abans sempre s'ha d'assumir la incertesa és a dir, la vida és bàsicament una incertesa i ara estem acostumats que per anar a qualsevol lloc poses el GPS i t'hi porta que prems un botó i s'encena el llum que obres una aixeta i surt aigua tenim unes certeses que no sempre han sigut així i estem molt acostumats a una certesa absoluta que per qualsevol atzar es pot trencar i llavors, ai... La vida és incerta i sembla que ens n'adonem quan és una realitat perenne, de fet. El que passa és que l'hem anat superant a base de tecnologia, però, malgrat tot, tot depèn d'un fil moltes vegades. I això també ho hem de saber i hem d'estar-hi preparats. I no posar-nos les mans al cap de seguida davant de qualsevol eventualitat, perquè de eventualitats no haurem de suportar moltes. I n'estem suportant moltes, de fet. I això no ens ha de treure l'alegria ni les ganes de viure, però vull dir, hem d'assumir una mica que aquest món hem vingut a patir... Veig que va calar aquesta educació catòlica cristiana. Ha dit una cosa molt important, que depenem de la tecnologia i en aquest cas el GPS ens porta per tot i no han de fer grans pensaments. Però va resultar que el dia de la pagada, el dia 23, ens sembla que era... es va acabar tot, és a dir, ni GPS no hi havia res i vaig poder constatar personalment perquè em vaig passejar per Girona per veure com estava a l'estació que els trens no anaven i tot ple d'autobusos i la gent per allà que els joves no sabien tornar a casa seva Per què? Perquè fins ara el GPS els funcionava, però no sabien tornar d'on va el GPS, no tinc telèfon, no sé com arribar a casa. És a dir, vam constatar aquesta dependència que tenim de determinada tecnologia que ens salva la vida però també ens fa arribar en el més profund de la nostra, diguem-ne, incapacitat. una cosa extraordinària. L'Anna s'ho va escoltant i deu pensar, escolta, no, no, és que hem entrat fort i ho volia portar a la deriva, però hem entrat profuns. Tota manera, aquest dia, algun va dir una frase, diu, és curiós, els nostres avis no es van quedar mai sense wifi. Vull dir... Ni en wifi. Ni en wifi. ni amb wifi. La sensació és una miqueta, diguem-ne, el que deia o he entès que deia en Francesc Francisco Busquet, que és veritat que tot ha avançat, les tecnologies han avançat tot. Ahir a la tertúlia vam tenir un moment i va dir 5 o 6 minuts allò parlant dels temes d'abans i de la... i la cosa aquella que a les cases de pageses vivia tan bé, a la muntanya i tal, i algú que hi havia gent que tocava molt de peus a terra i va dir, escolteu, nosaltres teníem foc a terra i ens fotíem de fred per darrere, no vàrem tenir rentadora ni cuina fins molt endavant, vull dir... Ho he reumantitzat però es veu molt més bé ara que no es vivia abans. Però la sensació és aquesta, no? Que estem molt lligats a una tecnologia i que de la mateixa manera, per cert, ahir també vaig veure, vaig sentir una cosa que em va preocupar, em va preocupar relativament. És a dir, que com que ara anem tots a Google Maps, hem perdut el sentit d'orientació. que abans hi havia gent que tenia més sentit d'orientació que altres. Parlaven alguns de les estrelles, això és un altre tema, o dels mapes, però ara, per exemple, la gent no té cap necessitat de saber interpretar mapes. I això ens fa més vulnerables el dia que ens quedem sense tecnologia. Sí, home, quan ens quedem sense tecnologia ens fa vulnerables en tots els sentits, no? Perquè parlem de tecnologia, de wifi, d'internet, però jo tampoc podia cuinar perquè també tenim la cuina elèctrica, no? Vull dir que llavors també som vulnerables, ens hem tecnolificat tant o que és molt difícil ara avui en dia poder... Va haver de tancar la biblioteca? La biblioteca va ser tancada. M'està esperant que vingués la llum, però no hi havia maneres i vam tancar perquè, clar, una altra de les coses és que no ens funcionava cap alarma d'incendis ni res. I dius, no sabem fins a quin punt, també és perillós tenir la gent allà dintre sense massa seguretat. Bé, crec que falta algun pla d'emergència en aquests casos d'equipaments municipals a veure què s'ha de fer en aquests moments. Tot plegat, de totes maneres, ajuda a aguditzar l'esperit d'aquestes coses. I jo penso que, encara que sigui com un exercici de gimnàstica mental, s'ha de fer, d'aguditzar l'esperit. No ens podem penjar només de les noves tecnologies i esperar que el Google ens ho explicarà tot o que el GPS ens portarà a qualsevol lloc, que els rellotges intel·ligents ens diran les passes que hem de fer. És a dir, hem de posar una mica també de la nostra part i, diguem-ne, treballar l'homo sapiens que portem a dintre i, per tant... Deixar una mica la intel·ligència artificial que ens ajudi però que no ens domini, si és que això és possible. El que passa és que també estendeix el més fàcil i ens deixem portar moltes vegades i la veritat és que ens porten, que no ens deixem portar sinó que ens arrastren. Però tu i jo, que abans ho dèiem, que ja tenim una certa edat, per entendre... Comencem a tenir una certa edat. Comencem a tenir una certa edat. Anem pel camió a començar a tenir una certa edat. Per exemple, l'Anna i el senyor Àngel Guirado, que fa una pinta de jovenàs d'espant. Però el tema és aquest, que ara diguem-ne que hi ha el que en diguem noves generacions, que és una manera de dir, que han crescut en tot això i que no estan acostumats, per exemple... A fets com el que ens deia l'Anna, és a dir, això també depèn de quan es va recuperar la llum, per exemple. A casa meva han ser els que vam tenir sort perquè, com que depeníem, es veu, de la superestació de Bascanó, un quart de tres teníem llum i a partir de llavors, diguem-ne... Hi va haver una certa normalitat, no funcionen els telèfons, però hi havia una certa normalitat. Telèfons. Fons. Telèfons. Telèfons, sí, sí. No telèfons. No, telèfons. Fons. Fons. Valga'm Déu. Telèfon, semàfor... i micròfon. Micròfon. Ni telèfon, ni semàfor, ni micròfon. Molt bé. Que són errors que es fan molt sovint, però tot ve de fonos i de foros. Per tant, és telèfon, semàfor i micròfon. S'accepta, s'accepta. En català ben escaien. Home, ja tenim aquí un gran traductor de català-anglès. És que me posen una mica nerviós aquestes tres paraules. Telèfon. Telèfon. La gent diu telèfon i semàfor. Ah, però telèfon, telèfon. I micròfon. És d'incertesa, això. Ha, ha, ha, ha. Escolta, però... I efectes... Sempre que ve l'Àngel aprofitem perquè, diguem-ne, tinguem en compte que és psicòleg, entre moltes altres coses, ho fem. Devia crear situacions d'un cert estrès perquè nosaltres ara diem en Francesc Francisco i nosaltres vàrem tenir llum, com aquell qui diu encara no dues hores després de l'apagada, però... Però hi va haver zones de Girona que no el van recuperar fins a les 11 a la nit, no sé Banyoles com ara ho tenia... Sobre les 7 de la tarda o quarts de 7. A Girona, per exemple, tots els pisos que en diguem de la caixa, allà davant de la fira, la fira va ser els primers que va tenir llum, en canvi els pisos de la caixa, Joaquim Baireda, no el van recuperar fins a les 11 a la nit. crea també situacions d'angoixa, és a dir, la pol desconegut és una mica... El ser humà necessita dues coses per viure bé, que és la seguretat, o el que fa és buscar això, la seguretat, i la certesa. Quan hi ha inseguretat o sensació d'inseguretat i d'incertesa, crea angoixa, crea malestar. Per què? Perquè en el fons poses en perill la supervivència teva personal o la supervivència de l'espècie. Per tant, és un gen a dintre que... tenim allà semiactiu i que s'activa en el moment en què s'obstiaixen coses d'aquest tipus, no? Llavors, ho veus a diferents nivells. Les conductes humanes es disparen, es disparen d'una manera irracional, com anar a buidar un supermercat per por que ens quedem sense llum tres dies i buidan el supermercat d'aquells productes que saps que, bueno, que pots necessitar, tot i que no els necessites, però per si de cas... La pandèmia va ser el paper davant, eh? Va passar el paper, no? per exemple amb el quit aquest que s'ha dit de supervivència a nivell europeu que va dir l'AIREN vam dir escolta, potser sí que convindria tenir aquest quit de supervivència també és una mica de sentit comú també ho hem perdut la certesa que tindrem sempre lluny fa que no tinguem per exemple espelmes no hi pensem llavors quan perdem aquella comoditat que tenim gràcies a la tecnologia resulta que ens n'adonem de la nostra feblesa Aquí hi ha conseqüències importants, que les veiem, no? La gent gran que depenia d'una màquina... Sí, sí, un respirador, que són casos extrems aquests, però hi són. La gent que ha de cuinar i que no pot fer-ho perquè va amb elèctric... El transport, per exemple, és una altra cosa que també es veu afectada o el perill de veure's afectat i, per tant, també angoixa. I els nois i els joves, els adolescents ja no tant, però que també, però els que són ja més entrats en banys fins als 17 i 18 anys, aquesta dependència de la tecnologia i d'estar connectats permanentment amb tots nosaltres... i entre ells el fet que no hi hagués tecnologia en aquell moment els va engoixar moltíssim perquè som animals gregaris de trobar-nos però va fer una cosa positiva això que va deixar de banda la tecnologia de la comunicació que externament tenim habitualment, i ens vam connectar en el nostre món intern. És a dir, hòstia, què em passa? Què em sento? Què faig ara? Què deixo de fer? Com me'n sortiré? És a dir, vas tornar altra vegada a la reflexió interna, de pensar amb nosaltres i connectar-los amb nosaltres mateixos. I una situació com aquesta va fer possible que moltes persones connectessin amb el seu interior i diguessin què passa, què em passa, què puc fer, què heu deixat de fer. I van tornar a aparèixer les relacions personals, de preguntar a tu, escolta, tu tens de no, escolta, com ho podem fer, on hem d'anar... La relació externa es va normalitzar a través d'aquell tipus de conducta comunicativa tradicional o de tota la vida. Doncs no teníem la tecnologia a la mà per fer-ho. Però llavors vam recuperar una sèrie d'hàbits que havien quedat en desús. I sempre passa quan hi ha aquestes situacions. Per tant, la pagada del dia 23 va tenir efectes positius. 28, va ser el 28. El 28, doncs el 28 sí, perquè de fet va tenir efectes positius. Sí. Però tot plegat, Àngels, a mi me sembla que tot això, la pandèmia, ens hauria de portar a la societat en general, a nivell mundial, a organitzar uns protocols educatius que això s'expliqués. És a dir, la certesa absoluta no existeix. Encara que nosaltres estem en una societat que tenim pràcticament certesa absoluta de gairebé tot, això no és ben bé així i qualsevol eventualitat estranya i aliena la nostra voluntat ens ho pot canviar per tant hem d'estar preparats això s'hauria d'explicar vull dir que no fos tan circumstancial que la gent tot d'un cop es comunica o se li encenen bombetes per veure com sortir d'una determinada situació que hi haurien d'haver mitjans per explicar que s'han de prendre unes tècniques, a part de tenir el kit preparat, les piles a casa per poder escoltar una ràdio amb piles, o les espelmes, o el fogonet amb gas, jo què sé, unes quantes coses. És a dir, no tot ho tindrem sempre arreglat i, per tant, el nostre cervell, que encara no el tenim prou arteriosclerotitzat perquè ja li tenim força, però encara ens queda possibilitat, diguem-ne, d'adaptar-lo a noves situacions, començar-lo a entrenar una mica perquè d'aquestes coses en vindran més no sé quines però en vindran més de situacions inesperades i no podem quedar com a societat bocabadats ai que fem, ai que fem, ai que fem sinó que hem de tenir alguns mitjans de col·laborar entre tots plegats que surten instantàniament o incentivament però els haurien d'entrenar, jo penso. La societat hauria de ser prou intel·ligent col·lectivament com per preparar-se per aquestes aventurades, que en vindran més. No sabem quines, però en vindran més. La certesa absoluta no existeix, i això ho hem de tenir clar. Es van comunicar molt els adolescents de Casana... Mira, ara anava pensant això i volia explicar-vos una anècdota, no?, pensant en tot el que havia dit l'Àngela al primer moment, que el meu fill de 15 anys, quan van arribar i van veure que no tenien llum, que no es podien comunicar entre ells, doncs van començar a trucar a tots els veïns de per allà, es van reunir tots junts, on hi havia una nena que en el seu gratge tenia uns fogonets per escalfar i es van portar el menjar i se'l van escalfar tots allà junts, llavors van començar a jugar allà al carrer, saps? I va tornar el meu fill a casa i diu, mama, és que ens ha sabut greu fins quan ha arribat la llum, saps? Perquè ens hem pogut, llavors hem tingut mòbils, ja hem pogut, ja tothom ha tornat a la soledat, no? Sí, sí, sí. Tan divertit, no?, allò de poder estar tots junts i sortir a jugar al carrer i fer, bueno, no sé, saps? I el seu pare diu, bueno, abans era el que fèiem, no?, que ens anàvem a trucar als veïns perquè el mòbil no el teníem i anàvem a buscar-nos per anar aquí cap allà, no? Llavors, ell aquesta sensació la va viure com, ostres, és que has de tots... Com una petita aventura. Sí, com una aventura, exacte. I quan hem apretat el llum hem dit, oh, ja s'ha acabat, ja hem tornat a allò de sempre, no? Vull dir que, bueno, m'ha fet gràcia aquesta explicació d'un... Hi ha un imatge que em va fer gràcia, que és que la vaig veure a Barcelona, no la vaig veure aquí, la vaig veure per televisió, les grans ràdios de Barcelona, en els locals històrics que tenen, van posar altaveus al carrer i la gent es trobava per escoltar la ràdio, perquè hi va haver un moment que és això. Sí, col·lectivament, exacte. Sí, sí, allò, 200 o 300 persones davant les seus d'aquestes emisores perquè havien posat allà una altaveu i així podien seguir la ràdio, que és una cosa que, per exemple, a mi els meus fills em van collonar, però jo el primer que vaig fer perquè me van agafar a casa després de fer... La tertulia aquí, el primer que vaig fer va ser engegar el cotxe, posar la ràdio i carregar el mòbil, encara que el mòbil no sabíem. Perquè és el tema que deies, de la certesa, perquè, molt bé, en alguns llocs va durar fins a les 11 a la nit, va provocar molèsties i en algú que necessita respiradors va provocar problemes que es van haver d'espavilar. Però la sensació que jo tenia és, us recordeu aquelles nevades que hi va haver-hi pobles que van estar 4 o 5 dies sense llum? Estàs sense llum o sense aigua, només ho notes quan deixes de tenir llum i deixes de tenir aigua. És el mateix. Són situacions que generen incertesa i inseguretat. I la incertesa s'ha d'entrenar. És cert, estic d'acord amb tu. La incertesa, com que és una situació imprevista, tu has de poder tenir eines mentals, cognitives, per fer-hi front. I això només es fa... majoritàriament, no perquè t'ho expliquin, sinó a través de l'experiència. El fet de trobar-t'hi és quan recomposes el teu cap i surt de tu, o del teu interior, surt la creativitat, surten les idees magnífiques, surt tot un conjunt d'eines que han quedat allà guardades i que en el moment oportú, quan passen coses com aquestes, apareixen. Llavors... Aprenem i hem d'aprendre, evidentment, ens hem d'educar, evidentment, però l'educació amb la incertesa és una educació que s'aprèn a través de l'experiència. Ja dirà, no, és que pot passar, va passar, passaria, hauries de... Tot això em diuen que són batalletes, no? I si ho explica una persona gran, diran que són batalletes de persona gran, no? I no, no, tu ho vius... D'això no te n'oblides mai més, perquè els joves que han passat aquesta pegada i no es podien connectar, o l'experiència que han tingut de trobar-se a baix al carrer i fer coses, d'aquesta experiència segur que se'n recorden tota la vida. I en una situació que tornarà a venir, no sé quina, però que tornarà a venir, aquesta experiència s'acumula i és una eina que ara és afrontar aquella nova incertesa que vindrà. Va, deixa'm fer una miqueta allò de... L'has fet oració, eh?, de recuperar la llum. Deixa'm fer de fullar-la l'ondinaire. I el 7 és un número màgic, eh? Sí, la tenia apuntada perquè ens ho has dit abans de començar i després et preguntaré per què. Però ara per fer una mica allò de fullar-la l'ondinaire, que a vegades tu dius... N'aprenem de les experiències. Escolta, la nostra generació ha viscut una cosa que no havíem viscut mai, que era que ens tanquessin a casa per una pandèmia, i vàrem dir que allò ens faria millors i totes aquelles coses, i a mi em dóna la impressió que la tenim molt oblidada, la pandèmia, a nivell de carrer. Jo us ho pregunto, no sé què us sembla. A veure, pots tornar a formular la pregunta? Sí, no, no, ell deia, n'aprenem de les experiències i ens les recordarem sempre més. Jo dic, vàrem tenir una pandèmia fa cinc anys, vols dir que ens n'en recordem? No massa, però jo penso que sí que ha quedat un record força imborrable dels dies de la pandèmia. La veritat és que amb converses de seguida... Sí, perquè aquells dies de la pandèmia de seguida tots tenim records de què fèiem, de què vam... Ara, tendim a oblidar-ho. La veritat és que... i les noves tecnologies no ens ajuden a tenir aquests records. I ara quan l'Anna parlava de l'experiència dels seus fills, no et contesto ben bé la pregunta. No, no, d'això es tracta. Jo recordo que això és el que fèiem nosaltres habitualment, vull dir els nois i noies de la meva edat, els nois... I les noies, perquè a la meva edat normalment els nois jugàvem al carrer amb els nois i les noies jugaven al carrer amb les noies. Però vaja, i tenim molt bons records de la joventut. Jo tinc uns records de la joventut, de la infantesa, vaja, fantàstics. I són uns records de la infantesa al carrer, jugant a místric i a saltar i parar, 50.000 coses amb els altres companys. administrant misèria però en canvi tenim uns records fantàstics d'aquesta convivència, això que els teus fills i els fills de tants van tastar aquests dies casualment quan van poder deixar de practicar el bici solitari que fem tots amb el mòbil que és tancar-nos amb nosaltres mateixos i viure en el nostre món aïlladament bé, és només un apunt per tant, serviran ens serviran això més o menys jo crec que van deixant empremta I com que no vindran soles, encara en vindrà alguna altra de desgràcia d'aquestes o de circumstàncies d'aquestes que ens obligarà a aguditzar l'esperit i buscar alternatives, jo per això li deia a l'Àngel que no és pas que ell en tingui la... que estigui a les seves mans de fer-ho, però sí que des de la psicologia es pot ajudar, que en els currículums acadèmics o de l'ensenyament primari s'haurien de començar a introduir aquestes tècniques d'explicar de la mainada que no tot està donat i fet, sinó que a vegades passen coses que no podem dominar nosaltres i que per tant ens hem d'espavilar, col·lectivament i treballar amb els altres i treballar amb equip. I això s'hauria d'introduir més en l'ensenyament, penso jo. Per tant, d'alguna manera sí que ens queda, però tendim a oblidar-ho aviat. Bé, l'estic d'acord. En caràcter general l'estic d'acord. La crisi que hi ha hagut ara dels trens aquests, que han quedat tots penjats cap allà per la catenària, el cable que han robat, etcètera, tot això, a hores d'ara, després d'una setmana, no tenim encara una explicació. I el que demana el Partit Popular que tot això és culpador del govern perquè això s'ha de tenir controlat i que això no pot passar... Tornem a estar allà mateix. La seguretat al 100% no existeix. Per tant, hi ha una incertesa, que pot ser més gran o més petita, que les coses poden passar, perquè no ho podem controlar tot. Aleshores, de la pandèmia, i tornant a treballar de la pandèmia, alguna cosa sí que vam aprendre. Però recordem que l'home és l'animal que ens ho pega no dues vegades en la mateixa pedra, ens ho pega 25 vegades en la mateixa pedra. Però cada ensopegada alguna cosa aprèn. Potser no aprèn tot el que hauria d'aprendre, però alguna cosa aprèn. Què vam aprendre de la pandèmia? Vam aprendre que quan ens afecta a tots, a la humanitat o a un gran col·lectiu, hi ha moltes persones que ens surten perjudicades, sobretot les més vulnerables. Què vam aprendre? Vam aprendre a fabricar unes vacunes amb un temps rècord. I que aquestes vacunes encara avui en dia s'administren i permet... que el grau de possible infecció, d'afectació en quant a les grips i en quant a tipus de virus, doncs aquest grau hagi disminuït. Què vam aprendre també? Vam aprendre que com que vam sortir afectats en salut mental, la gran preocupació, el malestar que es va tenir, doncs això va afectar psicològicament a moltes persones, Vam aprendre que el sistema de salut havia d'atendre també en tema de salut mental i, per tant, es van incrementar i encara es continuen incrementant el nombre de psicòlegs clínics del sistema català de salut, que són insuficients perquè estem encara a la mitjana... la meitat de la mitjana europea. Estem a l'entorn dels 8-9 psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants, quan a la mitjana europea i països com Àustria o Alemanya, que estan per sobre, estem... a 18, i nosaltres estem a 9, 8-9, estem a la meitat. Però malgrat tot s'han incrementat i el nou pla de salut mental de l'Estat està pensant que això s'ha d'incrementar més. Per tant, algunes coses hem après. No hem après tot el que convindria... Ens hem oblidat de picar de mans en els sanitaris. Naturalment que això ha de ser així, no? Perquè el sanitari ha de tenir el reconeixement per la feina que fa, independentment que hi hagi una pandèmia o no. I ha de tenir el reconeixement econòmic, i ha de tenir l'estatus, i ha d'haver-hi el nombre de sanitaris que corresponen per una població, per un estat o per un col·lectiu, però important com és el català i, en aquest cas, també l'espanyol. I ha d'haver-hi aquest tipus de recursos. I s'ha tingut en compte això. I per tant, alguna cosa hem millorat. Que després ens n'oblidem i que no ens tapem en situacions de constipats i grips, etcètera. És veritat. I amb això tornem altra vegada a ensopegar amb la mateixa pedra. Jo ja sabeu que sóc una mica més pessimista que vaig, i jo penso que no sé si hem après gaire, no sé si hem après a gestionar crisis, perquè jo ara amb aquesta crisi de la pagada, que afortunadament només va ser un dia o unes hores, em va recordar també una mica tot allò de la pandèmia, i no sé si de la pandèmia vam aprendre a com gestionar, no sé si ara avui en dia, si tornés a haver-hi una nova pandèmia, tornaríem a fer-ho tan malament com ho vam fer a la primera, no sé si hauríem après... Jo penso, no ho sé, penso que sí que n'hem après una mica, però el record queda. Però, de totes maneres, deixeu-me que faci un altre pas i que no sembli demagògic perquè no pretén ser demagògic. Però pensem en Gaza, pensem en Haití i tants llocs del món que no tenen llum, que no tenen aigua, que no tenen res de res, que els estan bombardejant... I per tant, que estan amb una certesa absoluta cada dia, cada dia, cada dia. I aquest món occidental, diguem-ne, que ho tenim tot resolt quan ens aixequem ja fins que anem a dormir i que quan ens ve un apagament global o quan els trens no funcionen sembla que tot se'ns enfonsarà, ens posem les mans al cap i cridem, i som incapaços de contemplar i posar el nostre gra de remei a tot això que cada dia passa durant 365 dies de l'any a diversos llocs del món. No vull pas posar l'accent enlloc, però que passa amb aquesta inseguretat, la viuen 365 dies de l'any molts països i moltes persones, i amb això som insensibles, o en general ser insensible. i repeteixo, no voldria semblar demagògic i sortir d'estudi però com que nosaltres estem acostumats a tenir-ho, com hem dit al llarg d'aquesta tertúlia tot solucionat cada dia a la que alguna cosa falla de seguida tremolem, de seguida culpem a qui sigui a menys a nosaltres, que no tenim mai culpa de res, sempre és la culpa dels altres, però m'assembla que som incapaços de posar la vista i l'ajut, més que posar la vista, posar l'ajut i donar als mitjans i cridar fort perquè tantes injustícies que passen arreu del món no s'hi posi remei, i es calli, i es giri, i es giri la vista... davant d'infanticidis, davant de neteja ètnica i davant de tantes misèries com veiem cada dia. Penso que és una reflexió que també al llarg d'això que estem discutint val la pena de fer, m'assembla. Ara estic pensant en els cardenals que han d'escollir papa. Tenim aquí la tele i... Si voleu un exemple d'incertesa, aquí en tenim un. No sabem què passaran aquí, no? O, si pensem en el futbol aquí a Girona, doncs continua d'havent-hi l'incertesa dels futurs resultats que... l'aspirem una mica després de la victòria contra el Mallorca però encara no està fet això que posarà a prova aquest Girona que s'ha de mantenir a primera però no deixa d'haver incertesa al final tot és incert diguem-ho alguna cosa que sigui certa una que hem de desaparèixer. Aquesta és l'única certesa que tenim, que desapareixerem individualment i col·lectivament també desapareixerem. La nostra espècie, tal com la coneixem avui en dia, com a civilització, desapareixerà com han desaparegut totes les altres civilitzacions. Totes. Les maies, totes. Aquesta, la nostra, també desapareixerà. Per tant, aquesta és l'única certesa. La resta... amb més o menys grau, és incertesa. I contra això hem de conviure. I estic d'acord que això s'ha d'educar i s'ha d'ensenyar i s'ha d'aprendre, però s'ha de viure també la incertesa per entendre com hi podem fer front. I cada incertesa que superem és una eina que tenim més per superar la següent. Però això és una cadena d'incerteses. Nosaltres som d'una o dues o tres generacions, diguem-ne, que no hem conegut una cosa que els nostres pares i avis sí que van conèixer, per exemple, que va ser la guerra. Però en canvi, això ho deien, era una de les frases que més s'escoltaven, i en canvi hem tingut guerres a dues hores i mitja d'avió, hem tingut, vàrem viure la guerra... Les del Balcán tenim les d'Ucraïna i totes aquestes altres que deies tu, inclús aquelles de les que no es parla mai ningú, que també n'hi ha, vull dir que n'hi ha, i la sensació és aquesta. Això no passa, com que no ens afecta a nosaltres directament, de fet no passa, i és molt fàcil posar-te les mans davant dels ulls i... i dir maleïda Renfe, maleïda Diff i maleïda Perro Sánchez o qui sigui. Això és el que estan diguent ara a Madrid perquè avui t'és curiós. Aquest dia vaig veure que la televisió espanyola feia una cosa que aquí hi ha. També és veritat, els periodistes som així. Quan una cosa passa cada dia deixa de ser notícia. I vaig veure que un problema ferroviari que van tenir Madrid obria els telediaris. Vaig pensar, veus, aquí ja no acaba de passar perquè com que passa tan sovint, jo no entraré en aquestes qualificatives que fas, però sí que és veritat que diguem-ne que, per exemple, esclar, aquell dia es va fer molt la broma, va dir Rodalies, aquell dia va deixar de funcionar perquè no hi havia llum. normalitat, deien era la broma que volia fer hi ha coses d'aquestes que diguem-ne que estem acostumats a que hem viscut diguem-ne més bé i llavors les incerteses, però com tu tens tant dit que tindràs la certesa que si agafes un tren per anar a treballar a Barcelona arribaràs a l'hora, quan deixes de fer-ho i de manera sistemàtica passa doncs llavors et preocupes no? És clar No és la preocupació que té segurament la gent de Gaza, ja l'entenc aquesta, però són preocupacions que també ens afecten. Sí, segur que ens afecten, són les que ens afecten i són les que patim, i tothom pateix quan li trepitgen el ull de poll a ell. No patim quan trepitgen el ull de poll en el del costat, aquesta és una veritat, però hem de tenir en compte que el del costat quan li trepitgen el ull de poll també pateix, simplement saber-ho. Sí, sí. Abans, l'Àngel mirant la tele ens ho ha dit i tal, Anna, tu et preocupa molt això del còmclave? Perquè al final segurament tu deus figurar en la relació de catòlics que donen, no sé si va ser batejada o no en el seu moment, però ni és el cas, però vull dir, en teoria ho som. I que ho podria ser-ho, eh? No el papa? Sí? Creus que tinc possibilitats? Sí. Possibilitats no, però que podria ser-ho, sí. Poques però en tens. Per poques en tinc tantes com tu. Les que no en té és l'Anna encara. Encara no. Les que no en té és l'Anna i aquest és un blasme que se'ls podria fer. Que l'Anna encara no tingui possibilitats. Tu i jo i en Jordi també encara tenim possibilitats. Poques però encara en tenim. L'Anna de moment no en té. Cap. Tot també em fa l'efecte que encara que teòricament, diguem-ne, podria ser així, que qualsevol persona batejada podria ser escollida papa, però fa molts anys que no passi, em dóna la impressió que sortirà d'entre aquests senyors que van de vermell ara, que estan fent aquesta missa, però elegendo pontitxife, no ho he dit malament, però ja... Es nota ja els viatges a Roma amb bones companyies, eh, Francesc Francisco. A Roma mereix molts viatges, eh. Sí, sí. Moltes visites. Veig que als mitjans li estan donant un gran temps. Com que és una cosa que aquesta passa molt de tant en tant, excepte com van anomenar Joan Pau I, que va tornar a passar al cap d'un mes i mig, diguem-ne, aquesta expectació mediètica m'aixeca perquè gent que blasma d'església o que se li ens la fot absolutament ara aquest dia ens estem convertint tots en uns autèntics paticanòlegs de capçalera ara l'Àngel deia a veure si jo tenia interès en ser-ho la veritat és que no tinc interès perquè sé que no tinc possibilitats i per tant prefereixo no fer-me il·lusions Però no, jo des del meu ateísme, vull dir, no m'interessa... Això seria gros, eh? Un papa que fos ateu també... Bé, potser n'hem tingut més... Home, no sé si heu llegit el llibre d'encerques. Heu llegit el llibre d'encerques? No. El loco de Dios en el fin del mundo? Jo l'he llegit. I bueno, surt una mica... No diu que és ateu el papa Francesc, o que era... però sí que era anticlerical és una de les tesis que fa servir en Cerques per dir que el papa era anticlerical i de la manera que ho explica és ben bé que és anticlerical que era anticlerical i una de les coses que ens diré mirar aquests dies a partir d'aquesta tarda és aquest més clericalisme o més anticlericalisme dintre l'església catòlica que jo repeteixo des del meu ateísme m'interessa que surti un papa tipus, més aviat, francesc. Per què? Doncs perquè s'ha posat en contra de la política d'en Trump per fer fora les persones immigrades dels Estats Units, perquè s'ha posat a favor de Gaza i contra Israel, i perquè ha cridat per moltes causes justes, i penso jo, que Europa, per exemple, no fa. Europa com a... Com a comunitat europea penso que és molt fluixa reivindicar drets universals. I aquest papa ho ha fet d'una manera tímida, ho ha fet una mica. Per tant, sí que m'interessa, o sí que m'agradaria que sortís un papa que tingués una mica aquesta línia, perquè la veritat és que té molt de pes en l'opinió mundial. Una persona que està en aquest lloc té molt de pes, i per tant, jo repeteixo des del meu teísme, tant me se'n dona qui surti com qui no surti, però en el fons no tant se me'n dona, perquè com a persona d'aquest món, Sé que una persona o una altra pot fer un contrapès determinat o no el pot fer i, per tant, tinc interessos també en que surti un papa d'una determinada línia. no sé exactament quina, no tinc gaire confiança que surti massa avançat, però mentre no sigui molt i molt més retrógada, doncs tot serà avançar una mica, que avança a petites passes. Som molt a vegades distanciats de la religió, potser ser teu, potser agnòstic, potser creient, practicant, creient no practicant, etcètera, etcètera. Però el que sí que tots fem és viure de tot el que l'Església ens ha deixat fins al dia d'avui. El diumenge tothom descansa. que és el dia que Déu va destinar, un cop va crear el món... Diuen. Diuen. Després em preguntaré pel número 7. Després fem les vacances, diem de Setmana Santa, podríem dir les vacances de primavera, etc. I tot el que són festivitats importants, ens les agafem per d'alguna manera fer festa. És a dir, fem servir l'Església amb la seva tota litúrgia per fer festa... Culturalment som catòlics. i culturalment som cristians jo crec que negar-ho és un albor gravíssim absolut jo penso que és un albor gravíssim perquè ens hem educat d'una determinada manera jo crec que hi ha uns certs valors que venen d'aquest tipus de cultura cristiana i aquesta per mi és una gran contradicció dic per mi perquè repeteixo a veure jo que repeteixo sóc ateu Em sap greu que la mainada d'avui no tinguin ni idea de tota aquesta cultura cristiana que nosaltres hem mamat i que ens ha conformat, que ha conformat Europa, que ha conformat això que en diem Occident, amb totes les seves ombres i els seus clar obscurs, però és la nostra cultura. En canvi, tu ara dius amb un nano que aquella gent estan passant una travessia del desert, no saben què els dius. No saben on ve. Nosaltres de seguida sintonitzem. O t'has pensat que això és el manar o què? Pens que no tenen ni idea... És bo o dolent que no tinguin aquesta referència? Jo penso que, de fet, com que no s'ensenya, doncs no la tindran. Però a mi em sap greu que es perdi aquesta cultura col·lectiva. que d'alguna manera et permet picar l'ull i que tothom entén les coses fas una picadeta d'ull i tots ens entenem perquè tenim un substrat col·lectiu i ara això deixa d'existir és una certa contradicció i per més no sabrem ni el que vol dir vendre's per un plat de llenties per exemple hi ha un llibre magnífic de ja fa molts anys en Salvador Alsius que parlava una miqueta de totes aquestes frases fetes i ens explicava d'on veníem jo soc d'una generació que encara vam fer una cosa que es deia història sagrada que és una mena d'història dels religions que jo crec que és necessari que la gent sapigués l'Anna diu que sí sí, perquè jo ara quan sentia en Francesc pensava que moltes de les coses que dius són més elevades perquè els joves d'avui no saben quasi quasi ni qui era Maria Magdalena ni com va morir Jesús no saben què era el divendres sant ni què va passar el dijous ni què va passar el divendres sant nens que van en catecisme, perdona Sí, sí, sí, totalment. I jo, ja sabeu que sempre he posat experiències pròpies, que jo, els meus fills estan batejats, però no han fet la comunió, per tant, no han anat a catecisme. Jo els vaig apuntar a religió a l'escola, en plan, bueno, que sàpiguen història de la religió. És que ni això. Vull dir, a l'escola no sé quina és. Us hi posen una pel·lícula. Sí, no sé què han fet, però els meus fills, l'altre dia que passaven les processons per Banyoles, jo els anava explicant una mica tot el que representava... la mort de Jesús, anar cap al camí del Calvari, tot això, perquè no en tenien ni idea. Dic, fills, per què no heu fet religió a l'institut? Perquè jo us vaig apuntar a religió precisament per això, a història de les religions. Doncs no hi ha hagut res de tot això. I a mi això també, a nivell cultural, em sap molt de greu, perquè és allò, qui és aquest en Jesús? Dius, ostres... A mi, a nivell personal, em sobta això, perquè jo sí que he anat a catecisme i has tingut tota aquesta cosa i està molt bé que la Constitució Espanyola distingeixi que tothom pugui tenir la religió que vulgui, però... Bé, a nivell cultural jo penso que sí que és important que tinguéssim coneixement. És que jo crec que no és contradictori defensar que estem en un estat aconfessional o laic i tenir una base de cultura per entendre com parla la gent o d'on venim o del perquè d'algunes guerres que la religió també n'ha provocat o... una mínima base per saber, diguem-ne, que perquè els jueus, diguem-ne, tenen la religió que tenen i defensen el que defensen i continuen a esperar el masies, o perquè, per exemple, els musulmans consideren que Jesús va ser un profeta però que no va ser el fill de Déu, però que tot ve d'allà mateix. I a mi el que me molesta, he dit la paraula molesta, sí, he dit la paraula molesta, a mi el que me molesta és que es vulgui apartar tot el que és aquesta cultura cristiana per part de gent que després felicita el Ramadà o la festa del Txai diguem-ne a gent de cultura musulmana que a mi no me molesta ni una cosa ni l'altra ni el Ramadà ni la festa del Txai perquè jo com abantes crec que ha dit l'Àngel jo soc d'aquests diguem-ne creients no practicants dintre les categories que has dit que també veus em porta una frase que també havia escoltat alguna vegada a casa crec que en Déu però no en l'Església que també s'havia dit bastant i tant Veient aquests cardenals que estan aquí, alguns d'ells fan una pinta que, com algú va dir, jo no ho he dit, que tenen pinta de principesc, viuen en un entorn principesc. Sí, aquests són prínceps de l'Església, però què és el que... Bocata di cardinale. Bocata di cardinale. Que és el que el papa francès va intentar apagar-se una miqueta, aquest modus de... He intuït que va per aquí. No he llegit el llibre, el llegiré perquè jo crec que val la pena llegir-los aquestes coses i cert que, malgrat discrepàncies profundes que puguin tenir amb altres, és una persona... Espero que no ho escolti, però és més llarg del compte, aquest llibre. És més? Més llarg del compte. trobo, està bé, està bé però és una mica massa innecessàriament massa llarg en tot cas va enganxar va enganxar a publicar-lo com si hi hagués hagut una operació de màrqueting al darrere perquè li ha anat molt bé, diguem-ne, la mort del papa francès per vendre més llibres que en hagués vengut iguals Escolteu, explica'm, l'Àngel mira molt i no sé si és que porta punts per explicar o parlar d'alguna cosa. No, era per si em deixava alguna qüestió en relació als temes que hem tractat, però penso que hem tractat temes d'actualitat. Tots ells interessantíssims, alguns amb un trasfons cultural important, molt important, que no ens ho traurem de sobre. Hem parlat de la incertesa i no hem acabat de parlar del número 7. Espero que ho faci. Vaig estar 7 hores sense llum, després de les 7 hores es van connectar. Jo deia que el 7 és un número primer, en matemàtiques dic que és un número primer, té unes propietats que no tenen altres números, per això se li dona aquesta importància. Però el 7 està present en la nostra vida, hem parat abans que el món es va crear en 7 dies, passa que el 7 i el 7 van descansar, L'art de Sant Martí sembla que té també set colors, hi ha els set dies de la setmana. Parlem dels viatges que no ens podem perdre mai, les set meravelles del món. És a dir, que hi ha un conjunt de fets, d'interessos, que tenen el número set com a número de referència. Per això, jo sempre dic, el set com el tres també, però el set en aquest cas és un número màgic. Bé, d'aquí cadascú que tragui les conclusions com vulgui. Avui és dia 7. Avui és dia 7. D'aquí ve tot, que abans de començar la tertúlia, l'Àngel ens ha dit que és un número màgic i jo li he preguntat per què, no? Sí, sí, doncs això. Ah, i les notes musicals, que les notes diatòniques són 7 notes musicals. És que les diatòniques sí. i els cal 7 i 5 per acabar-ho de tancar Estuani porta el número 7 i és el que va marcar el vol aquest dia que et va acabar donant 3 punts ara no crec que és un número màgic avui hi haurà la primera fumata tothom diu negre alguna vegada ha passat que en una primera reunió ha sortit però no és la pel·lícula conclava L'he vista, i a més a més jo soc dels que dic que a mi, al marge de com acaba que no ho direm, a mi m'agrada molt la pel·lícula. Està bé, està bé. M'agraden molt les interpretacions. Està bé perquè es veu una mica tot això que deu estar passant per allà. Que passa que jo soc d'una generació que va veure moltes vegades, com segurament també ho has fet tu, una pel·lícula basada en una obra... amb una novel·la que era Les sandàlies del pescador, que va marcar unes quantes generacions i que es va anticipar perquè parlava d'un papa soviètic, no va ser rus, diguem-ne... Morris... Morris West. Morris West era l'autor de la novel·la, sí, sí, Morris West. Però va ser polonès. Va ser polonès, que venia d'aquella mateixa òrbita i que preconitzava que la fam i les guerres marcarien de nou el nostre món com està passant, en certa manera. Avui tenim sort que no estarem nosaltres al Vaticà, a la Capella Sixtina, perquè els punyals i les destrals deuen estar volant així, i per tant hauríem d'anar jupint al cap, perquè deuen volar de manera bastant evident. Sí, sí, ara els tancaran després de la missa aquesta, bueno, els tancaran, sí, els tancaran ells mateixos, faran aquella fórmula que, diguem-ne, que fa centenars d'anys que funcionen, i estaran uns dies, tot i que ara les comoditats són diferents. A vegades se'ls tancaven, ara surten de la capella Sixtina per anar a les seves habitacions. Estan aïllats del món, però no estan allà tancats. Però avui en Josep Maria Funelles ha explicat una cosa en el Twitter que m'ha fet molta gràcia. També tenen una sèrie de prohibicions, entre elles que no poden menjar esparagols. cosa que no... No sé, perquè els orinaris no facin pudor. I tu, i això que va per aquí, això hauríem d'anar a Josep Pla per parlar del profund dels espàrregols, dels espàrrecs, diguem-ne. Coses d'aquelles que té Josep Maria, que sempre aprens i els segueixes, jo no ho sabia. Parlant d'espàrrecs, penso en la primavera, penso que diumenge que ve s'inaugura l'exposició de Girona en temps de flors. Sí senyor, se t'entena. Una exposició que és un èxit esclatant... L'Àngel diu per sota que és múltiple de set, eh? Una exposició que s'ha convertit en un èxit esclatant i que en canvi ve d'una derrota, ve d'un desastre. És a dir, es havia d'acabar temps de flors... I a partir que van quedar foragitats l'associació d'amics de les flors de Sant Domènec i de Sant Pere de Gallegans, l'Ajuntament després hi va posar-hi mà amb la mateixa associació de flors. d'amics de les flors de la Girona Vella i obrint patis i això van transformar-la perquè no es morís per donar-li una mica d'aire perquè a veure si es guanyava temps en dos anys i a partir d'aquí va ser aquest èxit esclatant que ens acabarà matant a tots de tan esclatant que és aquest èxit jo intento fugir cada vegada tots aquests set dies o vuit que dura hi ha molta gent a Girona però va Però bé, hem d'entendre que s'ha convertit en això, en un èxit gironí molt important. 70 anys, de fet, va començar... I ve d'un fracàs, eh? Sí, de fet, va començar, diguem-ne, amb aquella senyora de la secció femenina, el Maria Coversí, i els amics de les flors, David Marca, Rosa Lavaien... has dit els noms més importants que hi va haver-hi i en Joan i en Josep Terrés i en un moment determinat doncs semblava que diguem-ne quan tot això que va haver de deixar primer Sant Pere de Gallegans i després va haver de deixar Sant Domènec semblava que quedaria al final diguem-ne s'ha convertit en temps de flors que va ser una operació important plegaven veles i d'això i l'Ajuntament va i va intentem buscar una altra alternativa en... en Josep Maria Virulés va jugar-hi un paper molt important en el seu moment i, en fi, posant uns pagats per guanyar un o dos anys a veure què faríem... Varen trobar la fórmula... que jo penso que ara és excessiu els llocs que s'obren i tot plegat s'ha fet massa excessiu em sembla a mi però vaja m'agrada el temps de flors però també m'acosta molt venir perquè hi ha tanta gent és tan difícil aparcar ja sabeu que jo que vinc de Banyoles a Girona el pàrquing em té crucificada llavors intento venir això això tampoc ho entendran aquesta expressió crucificada tampoc l'entendran els que no és veritat Doncs això, però bueno, intento venir en hores migdies, entre setmana, que no hi hagi gaire gent, a fer-hi una petita escapada perquè m'agrada. Però va lligat al Festival de Música Capella, que a mi m'agrada molt veure gent a la plaça d'independència o voltant pels carrers de la ciutat. La sensació és aquesta, sí que hi ha moments d'un punt, és una mica, no sé com ho veureu vosaltres, que és el que fem allò els gironins quan... Quan per fires, per tots sants, tothom a Girona, el Gironi és un dia que intenta no sortir gaire o que va donar voltes, diguem-ne, per la fi del dibuix, passa una miqueta el mateix, no? Però jo crec que no és necessàriament dolent portar gent a la ciutat, que passa que totes les masses piquen, no? a Girona doncs s'hi fa negoci aquests dies sobretot bars, restaurants, etc jo penso que clar, a Girona ha arribat un moment d'una gran demostració de la capacitat cultural que té i de plegar molta gent la quantitat d'activitats i d'actes culturals que es fan de presentacions a teatre festivals i això que estem parlant ara temps de flors i per tots a Girona per exemple Girona bull constantment d'activitat i ara si afegim als ciclistes un article que avui apareix en el punt en què parla que els estrangers aquests nous immigrants però que porten peles que s'estan quedant amb el barri vell estan foragitant a tota la gent autòctona del barri vell cap a l'altra banda del riu la gentrificació i és un problema que té Girona parlarem un altre dia perquè se'ns ha acabat el temps, és un problema que té Girona però també a vegades recordo que diguem-ne que gent que viu al Barri Vell també havia foragitat els que hi havien viscut abans i que a vegades és un tema de llei de vida però és un tema important i el que val la pena parlar-ne escolteu, gràcies per la tertúlia Francesc Francisco Busquets, Àngel Guirado, Anna Sala si tot va bé nosaltres tornarem ara són les 11 Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 7 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyes. Caritas denuncia racisme immobiliari homenatjant el jove que va morir en precipitar-se per un balcó assal a l'abril. L'entitat ha fet aquest crit d'alerta a través d'un homenatge del jove que va morir el passat 15 d'abril en precipitar-se d'un segon pis que havia ocupat amb un company. Els amics han revelat que el jove no podia ocupar inicialment però que ho va acabar fent per desesperació i han criticat les informacions a xarxes socials que asseguraven que volia robar. Des de Càritas lamenten que llogar un pis sigui encara més complicat per persones que no són nascudes a l'Estat i demanen que es faci alguna cosa per posar solució al problema de l'habitatge. jutgen un acusat d'abusar sexualment d'una dona a salt fent-se passar per un altre home amb qui havia tingut relacions. Les acusacions sostenen que l'acusat va entrar a l'habitació i va tenir sexe amb la víctima fent-se passar per l'altre home. La víctima no se'n va adonar fins que va obrir la llum. El processat al·lega que es va identificar quan va entrar a l'habitació i que hi havia prou llum perquè la dona el vellés. La fiscalia l'acusa d'un delicte d'abus sexual i sol·licita set anys de presó i la defensa demana l'absolució. El judici ha quedat vist per sentència. Detenen un camioner begut a aigua viva per alterar el tacògraf i conduir més de 10 hores seguides sense descansar. Els fets es van produir el 4 de maig quan agents de trànsit de Girona estaven fent un control rutinari i van aturar el conductor que havia sortit d'Irlanda. En la comprovació posterior, els Mossos van veure que el conductor havia desconnectat un fusible que permet el funcionament correcte del tacògraf de tal manera que no comptabilitzava les hores de circulació. Neix el Sindicat d'Habitatge de Girona, un sindicat que ha anunciat l'acte de presentació el dia 25 de maig a les 12 del migdia al Parc Núria Terès. La presentació de la secció gironina s'assuma a les de Lleida o Granollers. demanant la protecció d'un camí històric afectat per la construcció del campus de salut. L'Assemblea d'Entitats en defensa del Parc Jordi Vilamitjana demana que es doni protecció urbanística al camí RAL entre Girona i Vic, a fi de garantir-ne la preservació com a element històric i paisatgístic. Un miler d'empreses gironines es digitalitzen en dos anys amb el programa Accelera Pimer Rural Girona. Es tracta d'un projecte que impulsa la Diputació de Girona i que compta amb fons Next Generation amb un total de 1,6 milions d'euros per implantar solucions digitals a empreses que estan ubicades en municipis de menys de 20.000 habitants. Un projecte de realitat augmentada i innovador permetrà veure la Torre Gironella de Girona tal com era el segle XIV. Una experiència immersiva que es podrà gaudir gràcies a l'iniciativa Girona Virtual que permet visualitzar elements patrimonials en tres dimensions des de qualsevol dispositiu electrònic. El Festival Tempo de Girona desapareix de les nits d'estiu. L'aturada, segons ha explicat un dels responsables, Albert Candela, respon a la voluntat de reflexionar sobre el futur del projecte, segons ha avançat el punt avui. I en esports, els socis del Girona podran anar gratis a Sant Sebastià. Després de costejar el desplaçament a Leganés i dimarts vinent a Valladolid, el club va anunciar que també posarà abusos de franc per anar a Sant Sebastià. I pel que fa temps, dia avui que s'espera variable amb el sol protagonista durant la primera part del dia i els núvols que començaran a fer acte de presència a partir de la tarda en una jornada amb 18 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo.