De la DANA al País Valencià a les Fires de Girona: gestió i psicologia de l’emergència, urbanisme en zones inundables, polèmica Mercadona i el repte Trump als EUA

Un dijous al mes, Elena García et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la Gironina. Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin, acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tinguis els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció Domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8 a la web i a xarxes i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família. La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Bon dia, entrem en temps de tertúlia de Girona FM, com passen 6 minuts de les 10 del matí d'aquest 4 de novembre. S'han acabat les fires, ahir va haver-hi els focs, la última actuació de Miki Núñez, i les fires ja són un record, unes fires que han tingut una miqueta de pluja però que han estat també molt marcades per la situació que s'ha viscut des de dimarts passat al país valencià. Les fires han continuat, el futbol i el bàsquet han continuat, la vida a la tarreta que en diuen ells ha estat molt complicada perquè hi ha uns quants pobles que estan absolutament enfangats, destrossats i a l'espera dels morts que ja hi ha, més de 200, 210 dèien ahir, i els que han d'arribar perquè encara hi ha una xifra molt elevada de persones desaparegudes. Parlàvem dijous quan prevèiem que la tragèdia seria molt gran però no érem conscients de que ho seria tant i tant i tant i avui suposo que també ho farem amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del del carrer Valmes i a les quals els voldria agrair la seva presència. Àngel Girado, Bon dia, president del Col·legi de Psicologia de Girona. Com estem? Bon dia. Bé, és un dilluns com un altre, tornem a la vida normal. Bé, estem bé, estem bé, però pensant en els efectes que pateix molta gent, frita l'impacte, un impacte emocional que no hem paït encara, molt difícil de paït, genera un trauma, molta gent necessitarà ajud, acompanyament psicològic. ho han perdut tot, s'han vist sols. Tot això genera totes les necessitats que hi haurà veient de com s'han d'afrontar, però alguna d'elles haurà de ser també d'acompanyament circular. En parlarem si us sembla. Permet-me que abans presenti el senyor Francesc Ayuela, president del GEC. Bon dia. Molt bon dia. Doncs molt bon dia. Fires han anat normals, allò que dèiem, després en parlarem. El GEC com sempre ha fet molts i molts actes, no? A més, en una casa que no para mai, ja tenim coses avui i demà, però és veritat que tota aquesta setmana ha tingut un seguit d'actes culturals, de cultura popular i també esportiva. Molt bé, en parlarem. La tercera pota d'aquesta tertúlia és el professor Miró, Joan Miró. Ella em diu, porto-t'un discurs preparat per si em preguntes per lo de València. Doncs et pregunto per lo de València. Esperem, no, esperem. Va, primer, bon dia. Hi havia una maledicció xinesa que deia que visquis temps interessants. Jo diria que els visquis. Que siguin interessants o no, ja és una altra cosa. Aquesta reflexió està bé, és un tema preocupant. Dijous començàvem l'última tractúdia que vam fer, divendres va ser divendresant, i al cap de setmana, on tenim, començàvem a preveure la magnitud de la tragèdia, però segurament no es paraven. 3 o 4 coses com ara ja podem dir. Una, la magnitud de la tragèdia, és a dir, sabíem que hi havia estat una bestiesa, però no intuïem encara en aquell moment el que podria passar, tot i que ja semblava que hi havia molts desapareguts. La manca d'ajudes que han tingut molts pobles aquests cinc primers dies, que s'han trobat molts d'ells força sols, i traies una certa ineptitud total a l'hora de no alertar de les previsions que arribaven, que va fer que els carrers es convertissin en una trampa mortal per moltíssima gent. i la sensació que durant dos o tres o quatre dies el govern palencià, el seu president, semblava que no volia ajuda. Hi havia gent de tot l'estat, gent de fora de tot l'estat, els bombers de Catalunya, els bombers de Navarra, els bombers de Galícia preparats, i ell anava dient que no, quan els pobles demanaven ajuda. Tot plegat va passar el que va passar ahir amb la visita dels Reis, inoportuna, ha dit el ministre Puente, en tot cas, francament, quan veies aquella imatge, no sé si la veureu poder veure, que a pobles que no hi havia arribat ni una sola ajuda, que arribàvem de sobte 70-80 cotxes de policia per fer l'escolta va provocar una exaltació. Que l'extrema dreta ho va aprofitar-ho també, eh? Però hi va provocar una certa... La gent està molt emprenyada perquè quan no tens aigua, quan no tens llum, quan no tens res per menjar, i quan veus que l'ajuda no arriba, doncs et torna l'impressió de que per què serveix l'Estat, no? Per dir-ho d'alguna manera. Com ho heu vist tot plegat? A veure, ara, si em deixeu fer el mig discurs... A veure, ara jo crec que és el temps del dol, de l'ajuda i de la solidaritat. Després vindrà el temps de la reflexió i l'anàlisi. I després el temps de l'actuació i de les conseqüències. Però més val que cada cosa tingui el seu temps. Per començar, el que diria és que la gent ha de conèixer on viu, ha de conèixer el territori, ha de conèixer el seu entorn. És a dir, has de saber si vius a prop d'un riu o una riera o un torrent, encara que estigui sec, perquè quan ve l'aigua, recupera els seus camins sense fer cas de les obres humanes. Al poble on jo passava l'estiu, aquest Torrelles de Foix, que alguna vegada he parlat, el pagès tenia més por de l'aigua que del foc, perquè el foc el veia venir, però l'aigua es presentava de cop. Era com una paret que baixava per la riera, una riera que habitualment estava gairebé seca o seca del tot, però quan baixava l'aigua, no hi havia qui ho aturés. Has de saber si tens a prop això, una riera, una... encara que estigui seca, una ramble, etc. Després, com a mesura, sempre pujar, no baixar. No baixar perquè l'aigua ocupa les zones baixes. T'has de moure cap amunt. Tercera, el cotxe no és una barca. Deixa-la estar. No t'amoïnis pel cotxe si estan al segon subterrani del aparcament. Primer, la teva vida. Llavors, els avisos. Mira, ara la meva germana que viu a Barcelona m'ha dit que li ha arribat una alarma del mòbil i una filla meva que es treballa aquí a la universitat ha rebut un avis de la universitat dient que controlen les feines i que, per exemple, demanen que se suspenguin les avaluacions perquè hi haurà alumnes que s'hauran de moure des de zones on està restringit el moviment. Has de fer cas dels avisos, però, clar, has de tenir confiança en els avisos. I aquest pot ser el problema. Però és que en aquest cas no hi va haver avis fins a les 8 del vespre, quan ja tot estava negat. Negat, me'n refereixo a que la reerada que havia començat a formar-se útil ja estava, diguem, a la plana i s'havien portat tot. Aquí va haver-hi, és veritat, segurament en aquests moments ara és el moment de l'ajuda, i el del dol, però també de fer-se algun tipus de preguntes, perquè al final la gestió de l'emergència l'està portant el mateix que va ser incapaç de preveure l'emergència, quan estava avisat, no és allò de dir per què. Que emet missatges i després els ha d'esborrar per no sentir-se culpable. Abans hi havia les campanes, jo això encara ho he conegut, és a dir, hi havia un toc de campanes d'alarma. I la gent tenia confiança en qui li enviava aquest avís. Després hi va haver les sirenes en una altra època, que aquesta sí que no l'he coneguda. Però també la gent devia tenir confiança que no l'enganyaven. Ara és un problema. Ara pot ser que t'envien un missatge d'alarma i sigui una falsificació. Ja que arriben a imitar la veu dels teus amics. Sí, però jo crec que és perillós dir-ho així. És a dir, les alarmes que venen d'allà on venen... Jo crec que estem en un país que, al contrari, que ens hem emprenyat massa vegades perquè els materiòlegs de la Ràdio Nacional o de la televisió pública o de totes les emisores a vegades han alertat i després no ha passat. Quan hi ha una base, que en aquest cas eren les alertes màximes, també és veritat que com ha caigut en alguns punts 600 litres d'aigua, és a dir, això és un fenomen meteorològic que no pots estar del tot preparat, però... però si hagués donat l'alarma, possiblement la xifra de morts hauria estat molt, molt, molt més baixa. I la gent ha d'aprendre a com reaccionar davant de les alarmes, és això el que estic dient. Mira, a Girona, ara venint, m'hi fixava, moltes cases tenen un graó d'entrada relativament alt. Això ve de l'època de les inundacions. De l'època de les inundacions, ara amb les normes. El Carme, el Vali Antic, tot això, sabien el que era. L'última gran inundació va ser el 1970, però que ja fa molts anys, el 1970, fa 54 anys, però la gent se'n recorda encara. o el carrer Barcelona, que com que té un pis de calçada que és més alt que les voreres, l'aigua va cap a les voreres, els embornals s'obturen amb les fulles ara a la tardor, no engoleixen i l'aigua tende al vestíbul. El tema de la caldera de Barcelona és que s'ha anat posant el cint del paviment per evitar anar a baix a treure perquè està ple de, diguem-ne, d'una substància que ara no em surt el nom, però que s'haurà de treure perquè s'haurà de treure i s'haurà de fer molta precaució. Àngel, Francesc, sobre això, Bé, és que jo faig una referència a un tema que no està relacionat directament amb tot això. Em va trasstratul·lar i he dit, home, que per què hem d'estar creixent sempre, l'obligació d'anar creixent, creixent, creixent, el percentatge del PIB i no sé què més, i sempre hem d'anar creixent, es preveu que l'any que ve creixerem un 2,5% i tothom, allà a veure de quina manera, doncs dona resposta a aquest presumpte creixement, no? I com creixem? Doncs bé que creixem a través d'infraestructures. A on van aquestes infraestructures? Allà on les empreses, les grans immobiliaris i això hi preveuen negoci. I on va això? Doncs allà on... Bona ment poden, però on hi veuen negoci a fer, no? llavors creixen en organitzacions allà on no toca, es fan carreteres, camins, autopistes, autovies i vingui a tota una xarxa per comunicar millor als ciutats i als pobles i això els alcaldes quan arriben als períodes electorals se'n fan un bon tip de preguntar què és el que ofereixen pel seu poble, tothom ha de tenir el seu pavelló poliesportiu encara que tinguin 50 habitants han de tenir el seu polivalent que el tenen tancat tot l'any, és a dir, infraestructures, infraestructures, infraestructures Clar, tot això al final passa factura, i quan passa tot això, per exemple, d'aquestes arribades que l'aigua ocupa, el seu lloc habitual resulta que aquest lloc per on passa l'aigua, que és propietat de l'aigua, està ple de cases, de carreteres, etcètera, que fan el parany que després han vist que l'han patit tots, l'han patit tota aquesta gent, i que el poden patir en qualsevol moment nosaltres. D'aquí el parc tecnològic, me'n recordo l'any 2000-2002, que es va aprovar el parc tecnològic, es va dir que era inundable, que les rigüades de l'Unyas m'ho emportaran. Doncs bé, no es va fer cas. Curiosament, l'Institut Català de Recerca de l'Aigua està en zona inundable. Exactament. És el que està més a prop, diguem-ne, de... Està allà mateix, sí. I bé, i es va dir... Però, en canvi, interessava, perquè eren... eren usuaris que la mateixa universitat va comprar, no sé si a l'Ajuntament de... de... de Coard, bueno, està d'entremís, no? Em penso que sabràs més bé tu que jo, no? Sí, sí, està tu que l'Ajuntament de Coard, la creueta. I quants anys ha estat sense un pla de protecció? No fa pas gaire més de 4 o 5 anys que s'hi va fer un talús? que comunica i separa el parc del riu. Però poca cosa més s'ha fet. Aquell teul se suposa que seria una protecció. Però nosaltres estem fent coses pensant que aquests períodes de retorn que tenen aquests teiguats seran de cada 300 o 400 o 500 anys. Per què ens hem de preocupar? Per què el polític d'avui no s'ha de preocupar? Perquè no li tocaran vell gestionar-ho. Ja està. I aquesta és una mica la història que jo veig del nostre passat. I el nostre present està marcat per això. El capitalisme, que sempre vol més, sempre vol més. El preu que sigui, i d'això no se n'ha fet encara prou valoració i crec que se n'haurà de fer, no? Jo no sé si els urbanistes i els arquitectes d'això en volen fer bandera i n'haurien de fer bandera de cares del futur, però el que està fet està fet. Molta gent alerta i aquesta segurament serà l'altra fase de les que hem dit, la de l'ajuda, la del dol, la de les demandes de responsabilitats, però també hi ha aquestes, és a dir, s'ha construït molt territori, s'ha urbanitzat territori que era propietat de la natura on 15% de la costa està en zona considerada inundable. També és veritat que sí que uns 600 litres d'aigua s'inundarà ara, precisament avui, això que deia en Joan de les alertes que ha rebut és que hi ha perill per aigua, diguem-ne, tota la zona del Baix Llobregat, del Galaf, del Penedès, del Camp de Tarragona, i ja ha passat de l'Ebre que era ahir, i de fet han eliminat escoles i s'han pres moltes precaucions que després de la valència Ens sembla de sentir com, però és veritat que 90 litres d'aigua que cauen en una hora, deixen els carrers que no... aquí en tenim. Us ho recordeu, a la glòria va haver-hi el que va haver-hi, però un o dos anys abans de la glòria aquí va haver-hi una pedregada fortíssima en temps de l'alcaldessa Madrenes, que també va inundar tot el pàrquing de la Generalitat i tota la zona de plaça Catalunya, que evidentment Ara, semblava que hauríem d'haver pres alguna cosa després de l'arribades del 62, del Vallès, que es van endur tantes cases edificades amb lleres. A Girona mateix hi havia riu, no sé si us ho recordeu, una zona totalment inundable, diguem-ne, les barraques que hi havia a prop del que després va ser Sant Pons. Sí, sí, tot allò era amb barraques allà a peu de... I vosaltres també esteu en una zona inundable, com si sabeu ben bé, no? Sí, sí. Bé, jo el que volia comentar és a dir, és veritat que es van construir a llocs que ja se sabia que eren són insuntables, però com que els fenòmens es produïen amb un laps de temps molt llarg, mai pensava que passaria així. Però ara fa molts anys que sabem que hi ha un canvi climàtic i un canvi de tendència. Encara que hi ha gent que conegue, encara a mi em feia gràcia, encara me'n recordava, me deia un amic meu, te'n recordes el Rajoy, com deia aquell seu cosí? El primo de Rajoy, sí. El primo de Rajoy. Diuen, aquesta gent ens han governat i ens governen, no? Per tant, avui dèia fa temps que fa molt temps que tot això se sap. Per tant, sí que és hora de posar mesures i tenim mecàniques més àgils. El que no pot passar, i jo ara podré ser políticament incorrecte, el que diré és a dir, davant d'aquesta situació que sobrepassa el que és normal, extraordinari, qui ha de dirigir, qui ha de manar aquesta història, qui té més mitjans, humans, materials, i de coneixement. Per tant, si la gent no té prou capacitat, algú l'ha d'assumir. Sigui Madrid, Brussel·les o la ONU, no ho sé. Però clar, aquest joc polític de jo vull que em diguis que no me la toquis, la gent, mentrestant, molta gent podria salvar perquè no anaven a rescatar-les, perquè algunes persones les han rescatat. Alguna gent es podria haver rescatat si s'hagués actuat des del minut 1. Per tant, algú ha d'haver-hi un mecanisme que digui, escolta'm, tu no tens prou capacitat, quan nosaltres estem malalts, molt greus, anem al CAP? On en tenim? Anem a l'hospital. I la cadena mando és... I el del CAP, Per què estàs dient que l'Estat hauria d'haver pres el comensament? I si no tenia prou capacitat, Brussel·les. Però clar, aquest indefinitió d'uns quants dies... Jo no hi estic d'acord, eh? No, però vull dir... Vull dir que no hi estic d'acord i perdona que t'ho porti per una raó, perquè el problema és que els mitjans són els mateixos, el problema és la direcció, el que passa que sí que estaré d'acord... Però per qui decideix? Bueno, perdona, però escolta, el president de la Generalitat tenia la capacitat de fer-ho, però si estava aquell dia de festa i el seu secretari d'Emergències estava amb uns que fan corrides de toros, i si hi va haver hagut una decisió política d'eliminar el servei d'emergències, tot això és un problema que hi ha hagut una ineptitud total per gestionar-ho. La cosa és que paguen molts impostos, tenim mitjans materials i humans suficients i han estat descoordinats. Per exemple, els voluntaris que volen I si va sortir la ministra de l'exèrcit dient que no li tocava l'exèrcit fer aquestes coses... Per això cobra. És com el tema de tots els voluntaris que han hagut d'anar i els que han anat. Home, algú els hauria d'haver coordinat. I la gent hauria agafat la seva eina i ha dit jo me'n vaig perquè ningú em coordina. Això és un desastre. És un desastre. S'havia d'haver coordinat els voluntaris, que n'hi ha hagut molts, però resulta que els tenien allà parats i no ho feien. És veritat que és complicat totes aquestes coses. És molt complicat. Però cinc dies després hauria d'haver-hi alguna decisió. Crec que ja fa la faltat. Jo crec que la pena de tot això és que amb aquesta definició de si són, com diuen Castellagals o Podemcos, hi ha gent que podria haver estat salvat des del primer ús. Però és que en definició no n'hi ha. El que ja és mala praxi, perquè ja es pogués donar aquell alerta, com deien els matriòlegs, a les 10 del matí es podien renovar les escoles, la universitat ho va fer-ho. La universitat amb les mateixes... Però si el president deia que a les 6 de la tarda es anava cap a Cuenca. Per això mateix. Escolta, som misèria. I les misèries surten quan hi ha un problema. Quan no hi ha un problema és que tothom viu bé, tothom va tirant, totes les misèries estan tapades d'algun benestar de la gent, no? Però quan hi ha un problema, només cal que hi hagi un conflicte amb una fàbrica, resulta que no tenen el pla d'emergència, hi ha una discoteca que s'ha cremat i han mort... Resultava que les portes estaven totes tancades i no s'haurien de sortir. Això va passar a Madrid. A la que hi ha un problema, a la que hi ha un problema, surten totes les misèries, però les misèries són les que no veiem, perquè n'estem plens de misèries. El més que passa és que hi hagi un conflicte perquè aparegui la porqueria. Per això jo estic dient que la gent ha de ser conscient d'un viu, perquè han de reaccionar a ells. Si no t'arriba l'alarma, però tu veus que hi ha problemes amb l'aigua, no baixis al soterrani. Abans et deies una cosa, no? Aquest cas hi ha hagut... ahir estava mirant els documentals que feien, els documentals al 30 minuts. Curiosament, concretament, hi parlaven d'una illa de cases d'un vàlid determinat que va ser, que hi va morir molta gent, que el problema és que eren cases d'una sola planta baixa i la gent no va poder, diguem-ne, pujar més. i va caure el que passa, que és clar, estaven allà al mig d'una zona que... és molt fàcil ara dir, però l'Àngel ha tocat una qüestió, és a dir, tots els municipis haurien de tenir determinat pla i ara se sap que no tots els tenen. 36% diu que no tenen. Inundables, a més a més, són municipis inundables. I tothom sap que hi ha municipis que estan a vora del mar per dir d'alguna manera que és on t'arriben les rieres i és on t'esacumula l'aigua i que és una problemàtica. Per tant, has de conèixer una miqueta tot això, no? llavors hi ha el tema el factor humà, si tu veus que no plou i t'estan dient que o no ho estan dient però ja ho començaven et dona la impressió que no passa res per anar a intentar salvar el cotxe, imagina't salvar el cotxe, és a dir si el deixaves al soterrani, els que estaven al soterrani enllapat i els que estaven a l'exterior també i molta gent que va intentar salvar el cotxe el que hi va deixar va ser la pell I això és terrible, perquè és que esclar, és el que deies, ara ja no... s'han dit aquests dies xifres desapareguts tan besties, però el que se sap és que hi ha 210 morts reals i que en sortiran algunes desenes més i ves a saber el que pot sortir, perquè això sol és una autèntica catàstrofe. El problema qui actua és que algú ha d'assumir el teu paper si tu no el realitzes. En el país que vivim tothom pensa que aprofitaran per actuar quan no toca. És a dir, aplicaran l'article 155 per dir-ho d'alguna manera. Deixem ser molt dolents i ho diré amb tot el respecte del món. La primera línia política del PP a València va quedar descabezada. Li van treure el cap pels temes de corrupció i ha arribat una segona línia. que no està preparada. El president Mazón, la impressió que ha donat aquests dies és que no estava preparat. I aquest és un tema que els valencians hauran d'afrontar en el seu moment. Però els han votat, eh? Sí, esclar. Jo he dit sovint que... Bueno, problema no. Aquest és el que han decidit. Veurem què passa a les paperes. Però la memòria saps que s'oblidarà. Jo estic a favor del polític professional, però no del professional de la política. Ja t'ho has dit alguna vegada. Jo estic d'acord, jo estic molt d'acord. Hi ha gent que no ha treballat mai i ha estat sempre en política des de petits, des de les joventuts, del que sigui, del partit que sigui. I estan jubilats pràcticament i no han fet mai cap altra cosa que aquesta. N'hi ha molts d'aquests, això. Però això no està ple de començar. Millor que no diguin no, és clar, és el que tenim. Per tant, jo crec que sí que pot ser una persona que, en aquest sentit, que no hagi fet una altra cosa, però ha de ser prou llest per al desigualtat dels millors professionals. Jo puc ser ministre de sanitat, per exemple, i no saber ni què és una agulla. Ara, tinc les precaucions per tenir un equip de proves generals que són els que m'estan assessorant i jo faré el que diguin ells amb un criteri polític. Els americans fins no fa gaire ens ho demostraven. El president no era una gran intel·ligència, però sabia triar... Mira ara el que em pot caldre entre dos o tres, imagina. Jo tinc experiència amb això, perquè en una època que vaig tenir càrrecs de responsabilitat a la Generalitat, a mi m'imposaven les persones que havien d'estar al meu despatx, és a dir, la gent que havien de col·locar entre cometes, havien de col·locar, no, entre sense cometes, havien de col·locar, doncs, perquè eren gent que van, els hi demanaven o els hi devien favors, polítics i per tant després quan el governaves tu deien tu escolta et vindrà tal que farà aquesta feina que no feia cap feina però simplement cobrava i estava col·locada en una àrea determinada diguem-ne de comunicació o diguem-ne el que sigui no i hem vingut els periodistes no tant no de comunicació sí bueno és igual Ara jo us explicaré una mica la situació de la psicologia dels psicòlegs, en aquest cas no les emergències. Des del primer moment que hi ha hagut aquesta crisi, els col·legis professionals, en el cas de la psicologia, ens hem posat a disposició de la comunitat de València per tot el que calguessin, de professionals, d'atenció, doncs, les víctimes, els afectats. Ho hem fet des del primer minut, minut o zero, no? Ara bé. Ara bé, no tots els professionals de psicologia estan preparats per fer la feina que s'havia de fer. Nosaltres tenim un col·lectiu de professionals d'emergències, precisament, que estan preparats a fer la formació. I, a més, poden tenir altres feines, no? Però, a més a més, tenen aquesta formació per atendre emergències. I el que sí s'ha dit és que els psicòlegs disposats, perquè són voluntariats, doncs que estiguin disposats a fer aquest tot han de ser psicòlegs d'emergències. Per tant, perquè no enviem a qualsevol persona que no sàpiga què fer. És que pot necessitar ajuda el que envies d'ajuda. No, no, és que estàvem mirant en aquests moments unes imatges del 324. que es veu que ha caigut molta aigua a la zona de l'abast de Bregat, concretament de Sant Joan d'Espí, que hi ha també una ruïra a punt de desbordar-se, és a dir que la Dana ha perdut força, però continua aquí. Per tant, el que el Teo ahir considerava que potser era un alarmista del que havia dit a la Conselleria d'Interior, em dona la impressió que l'alarmista que en aquests moments, diguem-ne, que està ploguant, està ploguant molt, no passa res, no hi ha grans desgràcies, però que està ploguant molt. A més, perdona, la regia de Girona, el col·legi de Girona, aquests professionals que hi ha són ben reconeguts perquè han actuat moltes vegades i han estat cridats de molts llocs. una situació problemàtica per accidents, per inundacions, per incendis, etcètera, aquest equip actua. I jo vull agrair públicament l'esforç, la dedicació d'aquests professionals que estan molt preparats, però que ho fan d'una manera quasi disinteressada. Això és també molt a tenir en compte. No qualsevol professional està preparat per atendre aquestes situacions. Aquesta aglomeració, aquesta suma de molta gent que vol fer moltes coses, però que no tenen cap tipus de preparació, a vegades, en lloc d'ajudar, pot fer noses. Perjudiquen. Perjudiquen. Una cosa, perquè és veritat que en aquests moments, i ho hem anat dient, i el tema del dol i el tema que en aquests moments el que es tracta és identificar les víctimes i poder-les enterrar i s'ha de reconstruir tot de nou. I la sensació és que es necessita tanta ajuda material que hi ha la possibilitat de descuidar-se a l'altra part, que és la que deies tu, que serà absolutament necessari per haver-hi greus problemes de salut mental en aquesta zona. Efectivament. És el xoc aquest emocional que han patit molta gent, moltíssima gent. que deixa trauma, deixa records difícils d'esmorrar, i que ho poden anar repetint i vivenciant diàriament. Per tant necessitaran ajuda, amb ajuda potser llarga, durant molt de temps, abans no puguin tornar a entendre una realitat i conviure amb ella amb normalitat. És molt difícil. Home, jo no podré oblidar La història de la dona que enfilada dalt del cotxe amb la criatura de mesos als braços, truca a una amiga per dir-li, encarrega't dels meus dos fills. que no estaven amb ella, i ella perduda, ella em sembla que la va rescatar el cadàver. Això és duríssim, perquè és per primera vegada amb les noves tecnologies, molta gent va alertada, és a dir, va alertar i va ensenyar imatges de com se li estava pujant l'aigua al cotxe i tota aquesta gent que està per això. quan es diu que es podien haver evitat víctimes, era això. Si s'haguessin donat les alertes i la gent hagués fet cas, segurament parlarien de menys morts, però també estarien parlant de morts. La solidaritat, una vegada més, aquí a les fines de Girona s'han recollit, diguem-ne, molt de menjar. Quan Reus va quedar ple, la sensació és que hi ha molta gent que està donant ajudes i aquelles ajudes que són importants, que són aquelles que no s'anuncien. Després hi ha, diguem-ne, els grans... les grans capitostes, diguem-ne, que anuncien que donen cèntims i coses així, però que això ja és tota una altra cosa, no? Per cert, vau veure la discussió que va tenir el senyor Roig de Mercadona amb uns clients a dins d'un supermercat que li recriminàvem que no hagués tancat els supermercats i hagués permès que els treballadors marxessin i els va expulsar una mica petades. Aquí també hi haurà la comunicació dins del seu joc, perquè va ser una imatge molt desafortunada de qui és el líder dels supermercats a l'estat espanyol. Això, el propietari? El propietari, el propi propietari, sí. Després ens deixaran la consciència, muntant campanyes de recollir aliments, Però la gent ha de comprar-ho a casa teva. Sí. És una història a mi... Ara no toca. Però jo pago allò a preu normal, no em fan cap descontra. Per tant, el que jo estic comprant allà, em va un percentatge també de l'empresa al banc d'aliments, per exemple. Clar, també això, són coses que poden ser analitzades i ho desconec, però molt me temo que no. Una tona d'arròs ha donat tal marca. Tant si fas com si no fas. Sí, però al final és la gent. La gent que es fa durant tota una setmana a peu de supermercat, voluntaris organitzats des de l'Ajuntament Civil a buscar recursos. o aquests dies mateixos que hem vist a la televisió, la gent que peu amb una pala... hi ha hagut gent que ha fet feina. I una cosa important, gent jove. Sempre ens queixem que el jove... gent jove, que dic, escolta'm, som algú d'amics i aquest matí està escoltant la ràdio i n'ha entrevistat un noi, ja fa quatre dies o tres que van tota una colla de quatre. I vosaltres què feu? Estudiant, però és millor. I més important, salvar vides o ajudar que no anar a classe avui. Els bombers de la Generalitat aquí tenen forces efectives, perquè no es tracta de tenir molta gent, es tracta de tenir cotxes i bombes i tal, que estan coordinats per al cap de la legió de Giron, en aquest cas en Martí, també estan fent feina i els hi han assignat uns pobles i esclar la gent està agraïda perquè tenen És a dir, les mans són importants, però a vegades és més necessari, en el primer moment, unes excavadores per treure els cotxes d'allà al mig, que passa que estem parlant d'una feina de reconstrucció que durarà mesos, per no dir algun any. Més, més, més. I voldria justificar el que he dit abans, a veure, tant si fas com si no fas. Si un roig o qualsevol altra cadena, Tenc que immediatament tots els supermercats i que la gent se'n vagi cap a casa i tanca. Hi hauria gent que esqueixeria que no ha acabat de comprar. O deixes obert, perquè tothom vagi a agafar el que vol, cosa que tampoc no seria adequada o no seria massa funcional, perquè hi hauria el pillatge i tot el que podem imaginar i que està passant en aquests moments també. Però, ja dic, tan clar que hagués estat també... També hagués estat perquè ens quedem sense menjar. Per exemple, no? I un moment on faltava això, falta menjar, no? Falta menjar, falta beure... Que passa que hi ha hagut els supermercats que han begut molt perquè estan posats alguns d'ells en polígons i... Per això, al final, a mi, el que m'agradaria seria que algú ens ho expliqués directament al perquè va optar per decidir que els seus treballadors no marxessin. Que ens ho expliquessin, perquè ens hem quedat, possiblement, amb aquesta imatge que és molt negativa, i si és així, si és només la imatge, pot convertir-se en una anècdota, però a mi m'agradaria també saber en el fons què és el que havia pensat aquest senyor o altres per obligar els seus treballadors a que no marxessin. És una situació que és complicada, i una decisió difícil de prendre. Potser hi estaríem amb desacord, però m'agradaria escoltar els arguments. Potser aquest argument és aquest, perquè aquest senyor és molt populista, per tant, crec que si... no crec que ho faci per quedar malament, per tant, potser és per deixar sense vestiment la gent, no ho sé. Però és clar, també aquests treballadors s'han de moure, no? Per tant, no saps ben bé la balança cap on ha d'anar. Ho expliquin. No costa, avui en dia? No, doncs mira, la reflexió ha de dir, si ens torna a passar, com ens organitzem. Aquest és el tema, segurament. Malament. Malament. Tornem a ensopegar amb el mateix. Passat un temps ja no ens en recordarem, no? No, passa això. La dana que va passar amb el Gloria. El Gloria, sí, sí. Mira, hem tornat allà mateix. L'altre dia passejava jo per Platja d'Aro i la riera que porta de Platja d'Aro, el Ridaura, està ple de canyes, està tot ple. i ho vaig fer al comentari. Si algú hi hagués una arriguada, qui em lleparien aquí? I clar, si tu com a alcalde em passes al davant i dius no, ara jo netejo bé l'aca i et multa. Et multa, sí, sí. Doncs mirem, benvinguda la multa, ja ho explicaré jo als meus ciutadans. És veritat que ens en volem aviar. És a dir, som un país que tenim, som molt reglamentistes, eh? Treguem reglaments per a tota cosa. I normatives, però després quan s'ha d'aplicar No hi ha voluntat i se n'obliden, perquè els plans del que vulguin queden molt bé, els presentem en públic, s'obre la premsa, roda de premsa i els aixivem digitalment o en paper. Però això és per aplicar-ho, i a vegades no hi ha voluntat o se n'obliden, perquè aquest país ho regulem tot. Ho regulem tot. No, no, si la regulació n'hi ha, però hi ha de sèrie problemes que no serveixen a la ciutat si després no s'apliquen, no? Exacte, s'han d'aplicar. Per això el meu discurs era, en primer lloc, que sàpigues tu què has de fer. La teva reacció la tens interioritzada i no esperes que et digui, et manin. Actues. I l'actuació senzilla era aquesta de dir, si visc a prop d'una riera, m'allunyo cap amunt. no passo per un passo terreny. Però el que deia abans l'Àngel, i ha parlat concretament d'un municipi que és així, fa por que Platja d'Ero, amb unes pluges, diguem-ne, no tant, va quedar ple d'aigua. I aquest és un tema que és, i sé que s'està treballant, de fet avui he llegit que Castell Platja d'Ero és un dels municipis, diguem-ne, que han aprovat que han aprovat els plans d'emergència davant de temes d'inundació. Per tant, com a mínim, hi ha un reglament del que s'ha de fer. Després es tractarà de si es fa bé o no es fa bé i totes aquestes coses. Però la sensació és que aquesta vegada o no hi havia cap pla o que no s'ha aplicat cap pla o que en tot cas no ha funcionat. Jo, si vols, us ho explico una mica com funciona el cervell quan passen coses com aquestes. Com ha dit el professor Miró, l'esperit de supervivència... que és el que et fa portar a fer coses que moltes vegades ni tan sols les penses, perquè no les pots pensar, sortir de ràpida, deixar les coses, etc. Està governat pel cervell primitiu, un cervell que està en la part interna del cervell, aquella part que et fa reaccionar davant d'un problema, et fa córrer davant de la por o afrontar-te davant de la cosa que et fa por. Aquest espai de supervivència hauria d'haver fet que les persones haguessin corregut sortir cap a la muntanya, fugir de la zona on hi havia el perill, i abandonar totes les seves pertenences. Aquest hagués estat el mecanisme de supervivència de les espècies, que els animals quan veuen o noten que hi ha un problema marxen, tots marxen, i nosaltres no ho fem. Hi ha l'altre cervell, que és la part del cervell racional, conscient, que ens diu, tinc un cotxe, tinc una casa. No puc perdre. No puc perdre, perquè és el que jo m'he guanyat al llarg de tota la meva vida, diguéssim. La meva vida és això. És això, no? I què passa? Que al final la lluita entre Aquest cervell que li diu, home, tu no perdràs tot això que ho has guanyat, ho has treballat, és el fruit de la teva vida, el teu treball, això no ho perdràs. L'altre li diu, marxa, marxa, perquè aquí... Doncs en aquesta lluita, desgraciadament, en casos molt concrets, perquè som molt potents, guanya la part racional. Jo em quedo perquè necessito, jo no abandonaré casa meva, és casa meva... Amb qualcos ho perds tot. I llavors ho perds tot. Perds el cotxe, perds la casa i perds la vida. La lluita emocional contra la lluita racional, en casos com aquests, guanya moltes vegades el racional, cosa que no és habitual. Jo al cervell instintiu li faig molt de cas, perquè alguna vegada m'he trobat passant el semàfor en verd, per tant, jo tenia tot el dret, però un cotxe ve i no s'atura, i jo no el veig, però al cervell sí. El devia veure de reull, em va fer parar, No sabia per què fins que em vaig girar i vaig veure l'automòbil que finalment havia frenat i que m'hauria tocat els genolls. S'havia de veure, és la diferència entre mirar i veure. Ja sé que no es venia excesivament de gust però tocava, ja ens queden només 15 minuts, un quart i mig minuts més de... de tertúlia, hi ha altres temes que voldríeu parlar. Què creieu que hauríem d'estar pensant ara? En parlar de FIRAs o en mirar als Estats Units? Deixeu-me fer una broma amb Francesc Ayoel. Francesc Ayoel ha parlat de l'autonomia, ha parlat de Madrid, ha parlat de Brussel·les, però si mana és Washington, no? Bueno, si és Washington o és Pequín, no ho sé, serà Pequín. Jo faig una reflexió, per desgràcia segurament poder, tant de bo no sigui així, guanyarà, però un personatge... Guanyarà trampos, t'he interpretat la cara. Un personatge que pot dir aquestes bestieses que ha dit, o va donar un cop d'estat. en directe, una cosa inaudita, i la gent no pot votar, per tant, una cosa en els Estats Units, que veiem a les pel·lícules, i als diaris, una altra cosa, als Estats Units profonds, que la gent qui viu allà, i documenta, i estudia... O sigui, què vols dir, que l'error és pensar que als Estats Units és Nova York, no? Exacte, això no és Nova York. Exacte, és una altra cosa. Per exemple, el país la setmana passada veia un reportatge en el Semanal molt interessant d'aquest votant de Trump, que és aquest Estats Units que pot sortir una pel·lícula determinada, però en general no és la màgia que tenim. I aquesta és la que és. És a dir, imagineu-vos que aquí, en aquest país, que en teoria és democràtic, algun polític democràtic hauria donat un cop d'estat. És que no es presentaria. El mecanisme és que hi hauria empedit i tant, i tant tranquil. Per tant, a mi em fa molta por. A partir d'aquí, jo, per desgràcia... Home, però ell ha posat, ell va posar els jutges del Suprem, que en aquest moment decideixen, Sí, sí, però la gent vota. I al final és veritat, la gent vota. I els escàndols, tots els escàndols de faldilles que té aquest senyor. No, diuen que això, diuen que en els Estats Units, jo m'he passat anys llegint, perquè ni ho conec ni soc especialista, però que diuen que allà el que es penalitzava molt era la mentida. Trump no ha deixat de mentir. I, en canvi, em sembla que ara no li tinguin en compte. Us en recordeu quanta gent, per escàndols de folta, va quedar pel camí amb la lluita per les nominacions. Bueno, però jo sóc va ser president. Va guanyar dues vegades. Em va perdre una i em va guanyar dues. El que passa és que només va poder governar sis anys perquè és l'únic president destituït. A més, el mecanisme és de poder, perquè a partir de publicar, Suposo que hi ha gent molt assenyada. I aquest és el personatge que ells han portat a dalt per ser candidat per segona o tercera vegada. Jo no acabo de... M'han faltat elements de judici per veure que aquest personatge pugui ser votat. Per tant, deu tenir un altre mecanisme. Deu tenir un tercer cervell. És el tipus de discurs. Et recordo, Avella, que hem arribat a terminar de propaganda d'un partit i me l'he llegida. Alguna vegada me les desejo. Ets tu que t'ho llegisses tu. Ara ja sabem qui és que ho fa. Aquest partit deia, el seu propaganda deia, la Patria està en peligro. I ho deia castellà. La Paz ja està en perill. I veig molt de verd en aquest... Ens estan invadint. Sense recordar que la península ibèrica ha patit invasions de tota mena des del passat més remot. Sí, sí. És a dir que la gent llegeix però no interpreta. Exacte. I aquest partit està incrementant els vots. Per què? Doncs perquè parla, gairebé, aquesta part instintiva de dir que l'estrany és un possible enemic. I s'amompla al barri de gent que no és d'aquí. Home, jo crec que aquest psicòleg, jo crec que s'ha demanat a apel·lar sempre als incis més primaris. La invasió. la raça, el perill de la pàtria, tot això, jo crec que tot això és molt primària i, per tant, el primitiu. L'extrema dreta està pujant, l'ultra dreta, l'extrema dreta està pujant en tota Europa. Perquè en el fons d'aquest dissint, també, molta gent el tenim, el tenen. L'Àngel pensa molt i parla poc. Quan el cervell instintiu t'hauria de dir. Quan més diversitat genètica, millor. Jo crec que els americans són molt primaris. Tot aquest estil de vida que tenen, on tothom ha de tenir armes, i per tant el sentit aquest de la protecció del dolent que pot haver-hi, i que el dolent està aquí mateix i t'has de poder defensar, no? Presents en Superman, i tots aquests... el Capità Amèrica, i tots aquests personatges que són el símbol de... de l'heroi americà, que tot ho salva i tot plegat. Això és com la infància. Els nens tenen una imaginació enorme, viuen de la imaginació i construeixen el seu pensament a través de la imaginació dels primers anys de vida. I diríem que els americans, que són nens molt joves com a país, o comestats, o molt joves, encara estan en aquesta fase de construir a través de la imaginació totes el que volen ser en el futur. I qui no pensen que el Superman era un emigrant. I aquest entrant ve a resultar ser això, ser el que els salvarà tots, no?, a través de proclames que no tenen res a veure amb la realitat. A més que et mengis els gossos i els gats dels altres. Què creieu que passarà per això? Suposo que esteu com jo que no en teniu ni idea. En el sentit que una cosa és el que pensem que seria bo que passés i l'altra és el que... És a dir, aquest dia vaig sentir en Toni Bassas que havia tornat allà i diu, trepitjant el càrrec, em temo que guanyarà Trump. I si no guanya, què passarà? No ho acceptarà. O sigui, més demòcrata encara, vull dir, que és que... No ho sé. Bé, més republicà en aquest cas. Els republicans fa un segle eren els progressistes. És que eren els republicans. Però això de distingir entre demòcrates i republicans també és una cosa molt estranya, no? Perquè els republicans deixen de ser demòcrates aleshores, no? Per exclusió, per exclusió. No, però és una d'aquelles coses que si la llegeixes t'adones que tenen un funcionament, és a dir, han estat a l'imperi americà, que es parla que els últims anys han nominat, però en realitat és el que deia, és un poble com la pública jove, estem parlant de finals del 1700, si no... si no l'acordo malament. I en aquest sentit sí que tenen això. Per exemple, aquest dia parlàvem amb un dels meus fills i em deia, no entenc per què allà només hi ha dos partits. És clar, acostumat que aquí hi ha una certa diversitat. És clar, l'intent és explicar el que tu saps i te'n dónes compte que jo tampoc ho entenc per dir-ho d'alguna manera. I que allà, diguem-ne, però que allà és un estat federal, que sí que és veritat que el president té molts i molts i molts poders, però no té tots els poders, és a dir que allà els governadors i els senadors i els congressistes tenen un pes determinat, que ho tenen allò que ho van jugant i que amb el tema del... el que passa és que ara s'ha pervertit una mica tot, per exemple el propi Tribunal Suprem, no? Vull dir, s'ha donat un cas que ha passat molt poques vegades, que és que un expresident que es torni a presentar i que pot guanyar. No s'hi havia passat mai... jo no recordo els anys que jo conec, no recordo, per tant... i aquest home és clar, un home que el primer que diu és que deixarà d'ajudar a Ucrània i que sembla que es posa al costat de Putin, i és una altra de les coses que no acabes d'entendre, no? Perquè amb l'anticomunisme avisarà el que hi ha als Estats Units. I després hi ha una altra cosa també, que el, diguem-ne, el ciutadà nord-americà És no solament el que vota. Vota una part molt petita. Per tant, els que no s'inscriuen i els que viuen per allà i poluren... Per tant, la realitat socialista nord-americana és molt diversa. Per tant, no reflecteix al govern realment segurament la gent que està vivint allà. Per tant, al final... Però molta gent no s'inscriu per votar. Molta gent no existeix. Molts que estan treballant no existeixen. Per tant, la realitat allà és molt complicada, i per tant, no tots els autoamericans són protran, però al final els que votaran, per desgràcia, és l'equio que decantaran la balança. Aquests hi aniran. Alguna vegada, els que aquí diuen... Hi ha un amic meu que tu coneixes, que també està aturat aquí. i a l'estat d'estats units fa dos mesos. Però jo soc molt feticista i porten alguna propaganda d'allà. Tinc propaganda de l'Obama, d'en Clinton, de gent que ha anat allà, xapes i coses d'aquestes. Diu, va estar a Nova York, va estar a Boston, a Chicago, crec. El lloc va trobar cap oficina... fa dos mesos, electoral de cap dels candidats. Diu, per tant... És a dir, que parlem més aquí a la televisió que a allò que ho viuen allà. Diaris, saps que no va trobar lloc físic per comprar un diari? Allò? De paper? Bueno, aquest és un altre problema, que la gent diu que els diaris de paper s'han deixat de vendre, el problema és que no hi ha lloc on a vendre. A vegades és una batalla mediàtica i si omplen estadis, però a nivell de carrer, diu, ni una pancarta, ni un oficini electoral, no vaig veure cap. Per tant, que nosaltres vivim del que ens expliquen però ara la realitat és una altra. perquè al final la gent que està inscrita per votar passa de poc al 30%, que aquí ho prendríem com un fracàs total i absolut. I ho és el sistema que tenen de votacions, el sistema de comptes, de recomptes. És a dir, guanyar banyes per un sol vot i portes tot, no? Sí, que portes tot el latorat. Tot el latorat, sigui teu o no, esclar. El que surt, finalment, no és representació de la realitat. Ai... Doncs sé que anem bé. Sí que anem bé. Escolta, després de Fires, tot això és una tertúlia molt pessimista. Jo volia parlar de Fires, i dels Focs, i de... Del Bisbe, parlant del Bisbe, com va anar? Hi vas anar o no? No hi vaig anar, però he llegit atentament la seva prèdica, i em sembla que va ser una paràdica interessant que deia moltíssimes coses. Molt social també. Molt religiosa i social, poc política, que ja crec que ha de ser així, però com que el Président Pàrdua en havia fet algunes... Hi ha una cosa molt divertida que faig, a mi em posa en la segona fila. i m'agrada controlar els polítics. I sempre em fixo primer, qui va congregar i qui no, qui s'assigna i qui fa playback o no. Els tinc tots controlats. I aquest any tinc el 80%. els 70 controlats. Inclús va combregar gent que pensava que, hòstia, que combrega. O aquesta combrega. És un exercici molt divertit, aquest, eh? A l'aquest, ens imaginem qui és, no? No, no. Sí, sí, és molt divertit, eh? L'Arcalde segur que no va combregar, perquè no hi va anar. No, l'Arcalde no hi devia anar. No, no hi va anar, no hi va anar. No hi va anar. Tot i que és molt amic del bisbe, eh? Sí, però això, penso que en Nadal ho s'havia fet molt millor. anava obligant a tots els regidors a anar allà, eh? anava o feia millor, això? jo la primera legislatura era el regidor i no hi vaig anar però jo crec que s'hi ha d'anar perquè és un acte però sí, els meus companys anaven posar-lo com un acte popular, escolta, un acte institucional igual que hi ha en altre, jo crec que en aquest sentit a primera fe va posar representant del camp de regidors ortodoxes per tant va tenir aquesta delicadesa, podia invitar altres que no van venir però primer van i hi havia delegació ortodoxa i n'hi havia dos representats allà, vestits a demés de la seva confessió religiosa. El que és divertit, i això passa molt bé amb Francesc Ayuela, és que sap interpretar aquí molts llavis o qui realment sap el que diu. Es nota molt, eh? Molt es nota, eh? Molta, molta. Hi ha gent que et faria creus, que et fa privar, per si que jo el feia de... Hi ha altres que el fas que no són de missa i s'ho sap tot. Deu ser els mateixos que quan canten els Sagadors tampoc saben la tercera estrofa, no? Sí, sí. Doncs és molt divertit, és divertit, eh? Sí, sí. Estava ple, no? Estava ple. I et va saber greu que canviessin la inauguració de la Fira Comercial només per l'Eglésia? Mhm. Perquè d'abans la tardà. No vam posar la una perquè, clar, havíem d'anar a un lloc i a l'altre. Era coincidència de Sant Narcís, esclar. Clar, era el dia de Sant Narcís perquè normalment la Fira s'inaugura al 28, als 3 anys. Sí, sí, la una no, va ser molt... vam tenir mitja hora, perquè nosaltres en teníem estant, mitja hora perquè la una s'inaugurava. Ràpid cap avall. Sí, però això dels llavis, pensa que, per exemple, jo... Tu ho feies aviat, ja vas o no? Jo no vaig anar perquè anava. Ni una vegada hi havies anat, ni una sola vegada hi havies anat. A veure, si hi ha una missa de funeral hi vaig, perquè és per l'amic, o l'amiga. Però les, diguéssim, les celebracions d'aquest tipus no. No hi vaig i no passa res. Però jo vaig aprendre a resar en llatí. Ostres. Perquè era l'època, també. I per tant potser que si res en el credo em posi a recitar-lo en llatí. Això feia Nadal, aquell any que ho va col·laborar en Noguer, que estava al seu cantó. Sí, sí, hi ha gent que ho va aprendre encara... Vull dir, alguns som grans, però n'hi ha que són una mica més grans, com en aquest cas encara... Perquè, clar, o era llatí o era castellà. La versió catalana, diguéssim, va arribar molt més tard. Però s'ha dicat el guion Jordi aviat que el Bible va fer una bona intervenció, anava dintre d'un bon paregollo ara. Sí, sí. Escolteu, va ser molt interessant. De fet, és una cosa salvatge. Tot parlant d'inundacions molta estona i una mica de les eleccions americans, per cert, no heu dit encara què penseu que guanyaria. La meva esperança és que guanyi la Harris. Jo desitjo que guanyi la Harris. I la primera vegada que va guanyar el Trump, jo vaig dir La democràcia americana és prou resistent com per aguantar quatre anys amb aquest president, però no sé si vuit. Ah, aquest és el tema. Sí, sí, sí. Perquè diuen que, a més a més, la primera vegada anau a rodejat de gent, diguem-ne, bastant més sensat que ell, i que aquest any no els porta, aquest any porta, diguem-ne, absolutament els seus. Hem parlat d'inundacions, plou molt a la zona del Baix Llobregat, s'estan desviant vols del Prat a l'aeroport de Girona, i com ja València ahir va tornar a ploure sobre Mollac, que és el pitjor que podia passar en aquests casos. Per tant, hem acabat aquesta tertúlia, hem parlat molt d'inundacions, dol, ajuda i després responsabilitats. Ara nosaltres ens acomiadem perquè arriben les 11. Fins demà. Adéu-siau. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 4 de novembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyes. Els firaires calculen tancar les fires de Sant Narcís facturant entre un 30 i un 40% menys que altres anys. El president de l'Associació de Firaires de les Comarques de Girona, Joan Baró, explica que han tingut força mal temps i això els perjudica molt perquè, si plou, la gent marxa. Però es mostrava esperançat de poder recuperar una mica de calaix a l'última jornada i indicava que havien consultat a l'Ajuntament sobre la possibilitat d'allargar l'estada a Girona per compensar els dies de pluja. Si no es va recuperar ahir, el sector calcula que facturarà entre un 30 i un 40% menys. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tomba un recurs de 22 treballadors de l'Ajuntament en desacord amb les modificacions salarials. Demanaven la impugnació de la valoració de llocs de treball del 2019, però el magistrat obviat entra en el fons de la qüestió i alega que es van seguir tots els passos necessaris. Pel govern local, el fet que el Tribunal desestimi aquest recurs posa a fi a la via judicial del conflicte amb els treballadors per les desigualtats retributives. La 62a Fira de Mostres es sobreposa amb el temps igual al 57.000 visitants de l'anterior edició. Seguint la tendència positiva dels últims anys, les gairebé 300 empreses expositores que van participar a la Fira tancaran l'edició d'aquest 2024 amb una valoració satisfactòria. El Saló Central va esgotar les entrades i va registrar el ple en la majoria d'activitats. Giron es vol que amb la catàstrofe de València recull menjar i roba per enviar-ho a les zones més afectades per la dana. El passat dissabte al matí un grup de voluntaris es van concentrar davant l'edifici de Correus a la capital gironina per recollir menjar i roba per enviar-ho a les zones més afectades. Desenes de persones s'hi van acostar amb cotxes carregats d'aigua, aliments bàsics com arròs i també mantes i roba de brigar. Giron acollirà l'1 de desembre un concert solidari per recaptar fons pel país valencià. El concert es celebrarà pel final i les entrades tindran un cost de 12 euros. També s'oferirà la possibilitat d'adquirir entrades de fil a zero. El carter s'anunciarà a finals de setmana i es conformarà per noms importants d'arreu dels països catalans. recorden l'accident mortal d'una ciclista a la carretera dels Àngels amb una ofrena floral. Familiars i amics de la dona que va morir a la carretera dels Àngels ara fa 3 anys es van congregar al passativendres per recordar-la amb una ofrena floral que han fet a la bicicleta blanca que recorda el punt de l'accident. Els fets es remunten el 30 d'octubre del 2021 quan la dona pedaleava per la via en direcció dels Àngels. Un cotxe la va atropellar i va morir. El conductor que anava begut va fugir sense ajudar-la. Els Mossos van identificar el vehicle i el conductor i van detenir-lo, però després de passar a disposició judicial va quedar en llibertat. De moment s'ha tancat la instrucció del cas i ara estan a l'espera del judici. I en esports, el Girona ja prepara la quarta jornada de Champions en el partit de demà contra el PSV Indoment. Després de la victòria de dissabte contra el Léganès, el conjunt gironí segueix sense temps per descansar i afronta un partit important per intentar aconseguir la classificació a la següent fase. I acabem amb el temps, dia avui anul·lat amb alguna estona puntual de sol i amb probabilitat de pluja especialment cap al migdia a primera hora de la tarda. Jornada avui amb 22 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM hi ha gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina. Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Girona FM.