De la DANA al País Valencià a la Girona municipal: inundabilitat, emergències, energia i el futur del tripartit

A Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodrilo. No vas a ser de caïna. Hasta luego, Cocodrilo. Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina. A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això, estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. El divendres 22 de novembre a les 6 de la tarda encenem les llums de Nadal de l'Espai Gironès amb l'actuació musical del grup Ali Alma Music a la planta baixa davant de l'arbre de Nadal. Divendres 22 de novembre a les 6 de la tarda acompanya'ns a encendre les llums de Nadal. No t'ho pots perdre. Espai Gironès, 130 botigues, cinemes i restaurants per gaudir. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Trec el cap per la finestra del vagó. Veig el gru que espera l'estació amb un paper que du el meu nom. Pujo un cotxe que té més anys que jo. A la ràdio sona la cançó Take me home, country road. i ara el món em diu que tot anirà bé. Quan cau el somni farem una pensió els queda lliure una habitació al costat del menjador a mitja nit De sobte sento un cric i el buquerriu em fa sortir del llit d'esperèndies al segon pis. I el cor em diu que tot anirà bé i ara el món em diu que tot anirà bé. I ara el cor em diu que tot anirà bé. I ara el món em diu que tot anirà bé. I ara, 20 anys després, recordo aquell moment i ens veig a tots tan bé. Tornaria a agafar el tren, tornaria a aquell hotel per trobar-te entre la gent. I ara un cor em diu que tot anirà bé, I ara el món em diu que tot anirà bé. I ara el cor em diu que tot anirà bé. I ara el món em diu que tot anirà bé. La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM quan passen deu minuts de les deu del matí d'aquest 21 de novembre del 2024. Estem ja gairebé com aquell que diu a mitjans novembre i d'aquí quatre dies parlarem del Nadal. Fins ara hem parlat molt de temes del País Valencià i de... i de temes que succeeixen a la ciutat i d'això en voldríem parlar amb les dues persones amb les quals avui compartim aquesta taula els estudis del carrer Valmes a l'espera, diguem-ne, d'una tercera persona que, si pot, es connectarà, perquè ha tingut algun problema via telemàtica, però en tot cas és el moment de saludar Marc Verdaguer, director de l'Empordà, periodista. Què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Al revés periodista, director de l'Empordà. Primer periodista. Jo crec que sempre hauríem de dir periodista. El director de l'Empordà és circumstancial. Això també és veritat. Els càrrecs passen. Però en aquests moments, director de l'Empordà. D'aquí dues setmanes, ja no ho sé, perquè el món serà el que es canviarà. Avui, director de l'Empordà. D'aquí dues setmanes, vete a saber. Doncs moltes gràcies per ser aquí, com també els hi donem a l'Anna Puig, directora de l'edició de Gironal.Avui, molt bon dia Ana, també periodista. Periodista, també periodista. Sí, sí, molt bon dia. Què tal, com esteu? Bé, bé, bé, bé. Distrets, no? Són dies d'actualitat tant local com estatal moguts, no? Especialment al diari hem tingut uns dies força intensos amb tot el tema de l'ADAN, amb una aposta molt bestia que hem fet i, bé, contents també, perquè el periodisme en moments així ja ha de ser, ja ha de ser. Sí, de fet, per enviar molta gent al País Valencià ja heu fet una informació d'allò d'històries humanes, eh, perquè d'informació ja ens arribava a tots i heu fet una informació d'històries humanes important, no? Sí, com que el País Valencià nosaltres els considerem cosins germans, creiem que aquesta posta l'havíem de fer i és això, una tragèdia d'aquestes dimensions l'has de veure, l'has de veure amb els teus ulls i explicar-la directament. Doncs això és una de les coses que s'han fet i déu-n'hi-do, però ara ja tot el reconegut polític i la reconstrucció ens sorprenen. A mi m'han sorprès una quantitat de coses importants, és a dir, no perquè no hagués viscut en primera persona, A mi em sembla tan clar que hi va haver-hi una negligència per part del govern valencià, que hi va haver una negligència per part del seu president, amb aquesta desaparició de 5 hores, un dia que hi havia totes les alertes posades, la voluntat de tapar-ho i enviar tota la merda, que no dic que ho fessin bé, amb altres llocs, intentar fotre patades per tapar-ho, barrejar-hi fins i tot la Unió Europea amb el tema de la comissió, intentant culpabilitzar la Teresa Rivera, el nomenament del general, tot plegat, em sembla, és a dir, era Valencià, però em sembla la pel·lícula de Barlanga, vull dir. Hi ha una cosa que és molt clara, no? I també molt humana, que quan, diguem-ne, finament la cagues, tots intentem portar dissimular una mica o emmerdar una mica la troca. Però a vegades, si tu mereixes una mica de perspectiva, diguessis, el millor que podria haver fet és dir-me, en demà perdureu, em vaig equivocar, això no hauria anat així. Però comences amb mentides, no dir-ho, buscar una altra cosa. La troca se t'afalga fent molt i molt grossa sempre després. Sí, és que és això. O sigui, tot parteix d'una gestió nefasta d'aquell 29 d'octubre, que és quan va haver-hi la riuada. Una gestió criminal, eh, que va ser... la Núria Cadenas va ser la primera que va utilitzar aquest terme, però després tothom se l'ha anat fent una miqueta seu. I el problema és aquest, que d'una gestió nefasta no intentes després reconèixer aquell error i intentar a partir d'aquí fer les coses com toquen, sinó el que dèiem Marc, anar intentant esquivar el bolto, anar intentant esquivar la responsabilitat i cada vegada es fa més gros. I el més destacable és nomenar un militar per a la reconstrucció i un senyor que, a més a més, el primer que fa és dir jo no seguiré directrius polítiques i que et transporta a temps que jo no els vaig viure, però que els que els van viure expliquen que els recorden coses passades. Em vaig viure algun d'aquests, eh? Per una simple qüestió d'edat. Exacte. Exacte. I, clar, a més a més, després, diguéssim que el segon almàndol que em vaig milionir en aquesta conselleria, macroconselleria de reconstrucció, també és un militar, Tot plegat és una sèrie de propòsits en què aquí s'imposa... Militar Figarenc per altra banda. Nascut a Figueres. El Figarenc, podríem dir, perquè crec que ell mateix es considera l'erogolès d'adopció. Suposo que deu ser fill de Figueres. Alguns tenen generals, alguns dels quals la màxima cúpula de l'exèrcit, perquè allò de capità general ja només queda pel rei, diguem-ne. Sí, però algun d'aquests, com podria ser per exemple Carlos Díaz Camman, sí que es pot considerar un figarenc. Sí, perquè aquest hi va viure i s'encén, sí, sí. Però en Pampuls, jo m'ho vaig preguntar l'altre dia i gairebé ningú sabia d'enbaixar-me, més que allà que algunes notes biogràfiques posen escut a figueres. I després comencen amb tot això que ha pujat a l'Everest, i que és un muntanyet expert. Sí, no és necessàriament un militar, però el que dóna la impressió és que segurament s'hi haurien de posar enginyers o gent que, diguem-ne, que han participat en grans operacions i que també poden fer-ho, perquè esclar, aquí hi ha dues històries. Hi ha la tragèdia humana, que la comencem a oblidar, però cada dia encara, encara, es van trobant alguns dels cossos. afortunadament el nombre de víctimes no va pujar com en un primer moment es va especular que pujaria i aquesta especulació també és dolenta i naixia, diguem-ne, d'una desinformació terrible que hi va haver-hi perquè jo crec que la gestió criminal que va dir la Núria Cadenes i que jo em faig meva del dia 29 segueix en quatre dies, us en recordeu, els bombers que volien ajudar i no els hi deixaven els catalans, els francesos, els aragonesos, els de Galícia, van haver de marxar. Protecció civil no existia. L'exèrcit va donar la impressió que va tirar pel seu cantó i segurament ben fet que va fer perquè s'hagués hagut d'esperar directrius d'Amazon a la Merlai. És a dir, no hi va haver-hi una gestió criminal d'una desorientació al primer moment. Hi va haver-hi alguna cosa més aquí al moment? No, en el moment en què hi ha la gestió anafasta, aquí s'imposa un tacticisme polític per intentar esquivar la responsabilitat, quan el que s'hauria d'haver imposat hauria d'haver estat un tacticisme humanitari de reconstrucció, però el que prima en la primera reacció és com ho podem fer per esquivar aquesta responsabilitat i perquè no es pugui fer tan evident que aquesta gestió ha sigut Ha sigut tan dolenta, no? I bueno, això és el més trist, que hi ha persones que ho han perdut tot, no només material, sinó també que han perdut familiars, amics, i quan veus que estàs amb el fang fins al coll, mai millor dit, i veus que el tacticisme polític de València, doncs el que intenta és no prioritzar el que hauria de ser, que és l'ajuda, sinó intentar esquivar la responsabilitat política, doncs genera aquesta crispació que hi ha ara mateix al país valencià. Que la volen minimitzar, però segueix sent. La gent continua estant molt emprenyada. La gent que es va quedar sense res li costarà molt que l'ajudin perquè una vegada passi el focus, la sensació és que tot és treure fang, però no. Allà hi ha moltes famílies que han perdut tots 120.000 cotxes, les cases i les vides humanes. I, no sé, primeres decisions. Què fem amb els nens? Doncs va, portem-los a València, a les escoles de València, que vagin a estudiar a les tardes, a les nits, a veure. No, el primer que has de prioritzar és intentar buscar espais perquè els nens se sentin bé. És que tot són despropòsits, un darrere l'altre. A més a més, com transportes els nens a València? Si la gent va a peu, que no hi ha vehicles, no hi ha carreteres. L'altre dia sortien les imatges que han posat en marxa una escola a una de les zones afectades, però s'ha posat en marxa perquè la gent d'allà s'hi ha posat. I la directora del institut deia que encara haig de rebre una trucada dels responsables d'educació. No, i fins i tot l'impediment que hi va haver en un moment que els voluntaris ajudessin i la sensació és que molta d'aquesta gent s'ha ensoratit gràcies, diguem-ne, a la feina. Els voluntaris veus imatges de moltes façanes amb pancartes i tal que coagreixen i diuen que tot això està molt bé, però hi hauria d'haver-hi alguna altra cosa, perquè l'Estat, l'autonomia, digueu-li com vulgueu, les dues coses, haurien d'haver reaccionat i en aquest cas Fent una anàlisi de bona fe pots pensar que al principi estaven desbordats i que no es podia arribar tot arreu. Fent una anàlisi de bona fe pots arribar a pensar això. Perquè 3 setmanes després hi havia gent que encara no havia rebut l'ajut. 3 setmanes t'has d'haver pogut organitzar i intentar arribar tot arreu o com a mínim fer-te present d'alguna manera perquè la gent sàpiga que saps que estan patint i que saps que necessiten ajuda, però una escola que es posa en marxa i que al cap de tres setmanes, més de tres setmanes, i no rebent ni una sola trucada de ningú d'educació, és que això no és comprensible. I aquí hi ha un tema que és el més enllà, el mirar una mica més enllà, perquè, penseu, ara està molt bé els voluntaris, la gent ha ajudat molt, els focus, els mitjans, tothom ha fet grans coses, però posem-se d'aquí dos mesos, tots sabem com van els mitjans, els focus desapareixen, els voluntaris no seran eterns, s'ha d'anar més enllà, i per tant això és un problema greu, perquè què passarà d'aquí dos mesos quan no hi hagi un voluntari netejant? Aquell negoci com es torna a posar en marxa? Si no hi ha negocis, si no hi ha activitat econòmica, Si no hi ha diners, la cosa es complica molt. Sí, sí, és que això sol passar. Sobretot als mitjans ens aboquem sempre amb una tragèdia quan es produeix, però després o ve una altra tragèdia o ve... Va passar una miqueta, o sigui, mig de la tragèdia al cap d'uns dies a les eleccions americanes, I va haver-hi molts mitjans que el focus es va traslladar als Estats Units, no? Quan dius, bueno, sí que ens afecta a tots el que està passant als Estats Units, però bueno, el que tenim més a prop potser és un temps de focalitzar, no? I ens oblidem d'aquestes coses. Els mitjans a vegades també han de fer aquesta autocrítica. Sí, però és veritat. Molta gent se'n van a fer programes en directe i les televisions públiques i les ràdios públiques catalanes se'n van anar allà, que al final estan en una habitació, en un hotel, i tampoc no, és a dir, és el tema aquell que en aquest sentit tampoc arriben allà i tampoc poden explicar. i aquí jo crec que el que s'ha fet molt bé és les històries humanes que s'han explicat de la gent, aquesta ha sigut una miqueta la funció del periodisme, i ara hauria de ser la del control de la construcció, perquè és clar que aquell home va tenir molt clar començar a demanar 32.000 milions. Aquí pot haver-hi, i les primeres concessions que es fan, diguem-ne que no ajuden a l'optimisme, perquè es donen a gent que ha estat involucrada en casos com la Gurt, i llavors dius Mira, aquí algú ha olorat que hi haurà molts milions i que, per tant, això sí que seria absolutament imperdonable. Seria imperdonable, però pots començar a pujar de peus. Es la picaràs. Gràcies, Marc, per posar-me els peus a terra. És la típica picaresca espanyola o del sud d'Europa, si voleu. La Zerillator, més americà, és més espavilat. Es va veure amb la pandèmia, amb el famós cas de les mascaretes, col·lo, àbalos, tot això. Ja veureu com d'aquí deixem passar tres anys i veuràs notícies, reportatges, investigacions. de què va passar amb la concessió a l'altre o com es va donar a l'empresa que van reconstruir, determinada escola, determinat pont, determinat segur. I que ho facin bé, ja que ho fan i que no ho tornin a fer allà mateix, perquè hi ha un tema que està clar, és evident que quan cauen, no sé, 600 litros com van caure, d'aigua, és molt complicat que no hi hagi inundacions, i això ho hem viscut a Girona mateix. Veus, no connecta amb la situació, però per Girona el tema de la glòria es va negar perquè van deixar anar les comportes dels embassaments i es va negar, i a l'Unyà va estar a un centímetre, però pocs mesos abans, no sé si us recordeu, que hi va haver aquella pedregada famosa que també es va inundar al centre, és a dir, Si cauen 600 litres d'aigua és molt difícil que no hi hagi. El que hi ha d'haver-hi és, diguem-ne, el que dona la impressió és que si s'haguessin fet les coses bé, i això que diré és una mica bèstia, si s'haguessin fet les coses bé, el nombre de morts no hauria estat tan elevat. Evidentment, evidentment. Perquè en situacions aixies, i també ho hem de dir d'aquesta manera, el risc zero no existeix perquè hi entra una variable que és la imprudència, que a vegades es produeix per part de certes persones malgrat els avisos. Però sí que una reacció preventiva provoca això que dius. Podem minimitzar aquest risc segurament no portar-lo a zero, però si no al nivell del que va passar. I aquest és un altre tema que, diguem-ne, que ens l'hem d'aplicar, no? La sensació que ara, als quatre o cinc primers dies es va començar a parlar, i ara es parla molt d'inundabilitat, i no sé, vaig veure una nota... Em sembla que tots estem en risc. Hi ha hagut un determinat partit polític parlant del nou Truet, jo patiria per l'antic Truet, perquè l'actual Truet sí que està en una zona inundable i molt inundable per altra banda, no? Però el tema està és que es va començar a dir, no, ara farem, i per exemple la associació de campings... Els campings, semblava que havien de començar a treure campings allà a Sant Pere Poscador i no... En Cota Negra ja han fet una reunió, diguem que són els primers que investigaran si n'hi ha algun i tot això, però jo aquestes coses, diguem-ne, jo també els recordo quan hi va haver-hi la tragèdia del Camping les Nives, que es va parlar molt però després, diguem-ne, va quedar tot diluït. Què hem construït en zones inundables? Això ja no ho treu ningú. I que hi ha una part de la costa gironina i el port de Nesa que hi està per aquí, crec que també és així. Però encara que hi hagi teories de la deconstrucció, el decreixement, tots sabem que és impossible. Que els càmpings que estan fets en zones inundables continuaran en zones inundables. i les al·luminacions que estan en zones inundables ningú s'atrevirà a tirar-se. El que hem de fer és, evidentment, no construir-hi més, però sobretot plans de previsió. Va sortir una nota de cena que molts pobles tenien els plans d'inundabilitat caducats. Tothom s'ha d'esperar que es serveixi perquè tothom es posi les piles en aquest sentit. Sí, això és una miqueta com quan van haver-hi els focs de l'Empordà, que era un moment en què hi havia molts municipis que no tenien fetes, les franges perimetrals, aquestes de prevenció, i una tragèdia com aquesta va servir per accelerar que molts municipis es posessin les piles en aquest sentit, no? I potser... El tema aquest de la Dana seria bo que incentivés aquests plans d'inundabilitat perquè és evident que s'han fet moltes coses mal fetes però les coses mal fetes allà estan. No es poden tirar enrere. La qüestió és que a partir d'ara a veure que fem les coses ben fetes. Crec que tenim per, diguem-ne, connexió amb en Germà Capdevila, que ens acompanya avui des de, no des dels estudis, sinó des de lluny. Bon dia, Germà. Hola, bon dia Jordi, com estem? Què tal? Disculpa, perquè hem tingut aquests petits problemes tècnics que han fet que t'incorporessis tard aquesta tertulia que tenim amb en Marc Bardeguer, director de l'Empordà i amb l'Anna Puig, directora del Puna Vull. de Girona. Estàvem parlant, no sé si ens has pogut seguir els últims minuts, del tema de la inundabilitat després d'haver parlat una miqueta de València i dels militars que han posat al davant de la reconstrucció i d'aquest guirigall criminal, hem arribat a dir que s'ha produït amb la gestió del que va passar el dia 29 d'octubre en el país valencià, en tota l'Horta. i parlàvem d'això, que tenim moltes zones inundables i dona la impressió que ens n'acabem de sabentar ara. Sí, a mi la veritat és que a mi em va garrifar i encara més garrifa la gestió que s'ha fet de tot plegat perquè al final tot es resumeix a un govern valencià que es nega a demanar ajuda perquè només faltaria que pengin la medalla del PSOE de solucionar aquest problema i un govern central que s'ho mira esperant que el govern valencià s'està vell i per poder dir que hi ha que malament que ho gestionen i mentrestant la gent una setmana 10 dies 15 dies amb els carrers i les cases plenes de fang i els mobles apilats a la porta això per mi ha estat un és comprovar que estem en mans d'una classe política que porta 15 dies parlant que la culpa era de l'altre i no de les solucions. I quan arribem al cap del carrer, la solució fantàstica és posar militars per reconstruir, és una mica per dir tant de bo els deus se piadin de nosaltres i no ataquin una dana d'aquestes en el futur proper, perquè el que ha passat a València es podria passar perfectament a qualsevol de nosaltres. Aquest és el tema, no? La sensació aquesta que allò que passava cíclicament però cíclicament volia dir cada cent anys ara s'ha reduït i la sensació és que de que aquestes coses es poden passar, que pot venir una altra glòria i que estem preparats... a mi em dóna la impressió, i us ho pregunto Marc Anna, a mi em dóna la impressió que a nivell de Principat de Catalunya, si cauen 600 litres hi haurà un descontrol terrible, això és evident, ningú pot dir-ho, però que tenim una estructura tècnica organitzada que és que fa tenir molta més tranquil·litat que no la que tenien a València. És a dir, que hi hauria gent que quedaria aïllada, que hi podria haver-hi com ha passat alguna vegada amb les nevades, diguem-ne, però que en realitat que diguem-ne que els equips d'emergència estan millor estructurats per actuar. És una impressió, per això us ho pregunto. Mare, nosaltres vam tenir un episodi, que tu em corregiràs l'any, que són les nevades del 2010. 2010, sí, sí. Dia 8 de març, si no recordo malament. Sí, sí, aquest el tindrem tots present. Canallà, i jo crec que va ser un canvi de cicle en aquest sentit, no? Perquè no van passar coses pitjors perquè no... Per què no van passar? Per pura sort, però la desorganització que va haver-hi a nivell polític, el fet de no prevenir que Nevada podria ser d'aquestes dimensions, el fet de no prendre mesures abans d'hora, recordeu-vos que va haver-hi gent que va passar la nit al cotxe, a la carretera, lloc sense llum, molts desperfectes, molts negocis afectats. Jo crec que allà va haver-hi un canvi de xip, i a partir d'aquí ha millorat el tema de la prevenció, que a vegades ens queixem que és excessiva, no? Generalment ens queixem que és excessiva. Sí, però mira, dies després de la dana a l'Horta Sud va afectar les terres de l'Ebre i el sud del Principat, i es van prendre una sèrie de mesures, per exemple, tallar segons quines vies per carreteres, i veies els conductors que estaven empipats perquè els tenien allà aturats, però era una mesura que jo crec que va ajudar perquè van haver-hi riuades, van haver-hi inundacions, Però la gent va haver-hi una prevenció de no enviar els nens a l'escola, d'incentivar el teletreball, i tot allò va provocar que no hi haguessin mals majors. Jo crec que anem a pres, segurament millorable, però en aquest sentit el principat anem a pres també una mica a base de garrotades. Sí, hi ha una cosa que no sé si és veritat o és una sensació que tinc jo d'aquí a Catalunya que és diferent del país valencià, que per casos, experiències que tenim, la nevada, els focs, la pandèmia, aquí s'ha donat un cert poder o un cert marge d'una manera als tècnics. És molt important que els tècnics tinguin un cert marge, s'ha vist el que hem parlat de València, que es va parar tot parat perquè el president estava dinant. i fins que el president no vinga, aquí, tots quietos. És que el president podia estar dinant. El president de Generalitat Palenciana no ha de ser qui digui que s'han de posar unes alertes al mòbil. No vull disculpar Mazón, però... perquè té culpa de moltes coses, però ha d'estar la societat, el govern, les institucions prou ben definides perquè hi hagi una persona, un tècnic que digui, es posen les alarmes, salten a tots els mòbils, no hem d'esperar, per més del president de la Generalitat, que em perdó, potser no en té ni idea del clima, d'emergències, És el que jo volia dir amb les estructures tècniques, no sé si germà hi estàs d'acord eh, tot i que quan hi ha un tema com el que va haver-hi a la dana és molt complicat que diguem-ne que s'arribi tot, és com quan hi ha un gran incendi que no pots tenir un bomber al darrere de cada arbre. Sí, però jo crec que és cert que Catalunya té una estructura molt més desenvolupada, té... els ADFs també actius i molt actius i que la resposta segurament seria diferent. El que passa és que jo crec que hi ha un tema que tarduda l'haurem d'abordar i és que la costa dels països catalans té un desenvolupament urbanístic que respon a una realitat climàtica que evidentment ja no és la que era. i ens trobarem amb càmpings, hotels, urbanitzacions, pavillons construïts en zones que s'inundaran. I això pensaven que passaria d'aquí a un segle i, per allò que estem veient, pot passar demà passat. I poblacions també. Hi ha poblacions que s'inundaran. I això vol dir prendre mesures molt pràctiques que no ens podem ni imaginar. de dir això s'ha de construir, s'ha de fer marxar enrere coses que s'havien fet fa 20, 30 o 40 anys, i això crec que serà un tema de país molt seriós. Quina paraula, eh? De construcció, eh? Les paraules les aguanten tot no, però segueixo pensant que la de construcció és impossible. Està molt bé, parlem de la costa dels pobles valors, parlem de Girona Ciutat, Alglòria, ja l'heu dit abans. Alglòria va entrar a l'aigua, Alpavelló el fontejau, A la piscina, al llac de Sant Pons, i no em va entrar el trueta, perquè... Una part del trueta, sí. Una part del trueta. Què fem? Ens carreguem el trueta? Ens carreguem el poble ja fontejau, perquè està posat a l'allera del riu. No. Bueno, clar, si el Glòria és una vegada cada 20 anys, no, però imagina'l que el Glòria és cada dos anys, potser sí que ens ho haurem de plantejar. Però el problema aquí, Germà, és que es necessita una unitat de país per tirar endavant això. I una capacitat econòmica, també. Clar, aquí hi ha afectacions econòmiques a persones privades, tant siguin negocis com propietaris de pisos. I jo no li veig ni la unitat de país, perquè aquí políticament casco defensar els seus interessos, ni la capacitat econòmica per poder fer aquesta deconstrucció, que seria l'ideal, evidentment. Mireu que ha passat amb els càmpings, només s'ha plantejat que potser haurien de començar a estudiar la situació dels càmpings, que ha sortit l'associació, he sentit el Miquel Gotaneguera sortir com un... L'esperitat ha dit, moment, moment, això no es toca, aquí hi ha inversions, hi ha unes empreses, hi ha el seu treball, que és plenament comprensible. El que vull dir és que són discussions que tard o d'hora s'hauran de posar sobre la taula i que seran molt difícils d'abordar. No som capaços de posar-nos d'acord amb política lingüística, amb educació... En segons quines coses, aquí on hi ha tants de lobbies al darrere i tants interessos econòmics es veu complicat, eh, que pugui haver-hi... I a més, són pobles enterts. Quan parlen de càmpings, poso l'exemple de Sant Pere Pescador. Treu els càmpings de Sant Pere Pescador. Què queda? Res. Tot i tant. No només és pels propietaris, sinó pels llocs de treball que hi ha, segurament. Bona part de la gent de Sant Pere Pescador treballa en aquests càmpings. Hi ha tantes conseqüències al darrere. Prou de dir que no hi ha mesures, que no hi ha més o menys estudis del que s'hauria de fer. És a dir, al final, si inunda, el que s'ha d'intentar és que no hi hagi gent que... que estigui allà, és a dir, segurament l'inici de la deconstrucció seria, diguem-ne, la no construcció en zones, diguem-ne, complicades, com hem tingut caire, no sé si en queden algunes, però algunes n'hi deu haver encara, no? Clar, hi ha d'haver uns plans d'emergència molt ben definits i que marquin en cada situació quines decisions s'han de prendre. I si hi ha la previsió que en una zona on hi ha un càmping es pot inundar, hi ha d'haver-hi la valentia de decidir aquell càmping que es desallotja de dalt a baix. Encara que es pugui pensar que aquella decisió després a posteriori ha sigut exagerada. Però sí que treure un càmping d'un lloc o diversos càmpings és una decisió molt complicada, tenir uns plans molt ben definits i saber què fer cada moment, això és imprescindible com a mínim per salvar vides humanes, perquè després al final el material ha de ser secundari. Aquí hi ha dues vies. Els obres que considerem inundables, si s'ha construït serà complicat desconstruir, el que no es pot fer és tornar-hi a construir o seguir-hi construint, i l'altre el que diu l'Anna, on ja s'ha construït, on ja hi ha negocis, on hi ha coses molt importants, que els plans estiguin ben fets i ben preparats. Sí, perquè jo el que deia fa poc, i és una notícia al corrent, vàrem veure com, per exemple, el passeig de Platja d'Aru, doncs quedava cobert per l'aigua, i això pot tornar a passar, no? I la sensació és que s'han de fer... Girona mateix, clar, ara aquí hi tiro una miqueta al darrere, vull dir, jo vaig viure encara les inundacions, l'última, el 1970, és a dir, la impressió de veure un metro i mig d'aigua al carrer del Carme, un metro d'aigua a la plaça del Bils, quatre cantons a la Rambla, afectava molt. Amb els embassaments això més o menys es va controlar, però es va veure amb el Glòria que va venir d'un pèl, i quan dic d'un pèl vull dir d'un parell de dits, i la veritat és que podria tornar a parlar, tot això ha d'estar estudiat, perquè és que és evident que de tant en tant l'aigua, com cau, busca el seu curs i tira endavant. No sé, no us veig molt optimistes en el sentit d'anar en mar, sobretot com hem dit això de construcció. El que sí que és veritat és que, per exemple, el que passa que llavors es parla, per exemple, del tema de la inundabilitat de la zona on volen construir el trueta. Esclar, el Marroc no és un riu, és una riera, és una riera que va fer mal en un moment determinat de fa molts i molts anys, però que no hi baixa ni aigua. Però és evident que s'han d'aprendre les mesures per evitar que si alguna vegada passés això no pogués afectar. Si el nou trueta és inundable, el vell què és? El vell és del tot inundable, sí, sí. No, però amb el nou trueta s'estan preveient... Que és inundable, se sap des del primer dia. El Casicop projecte s'està intentant definir en funció d'aquesta inundabilitat, i a més a més, aquesta inundabilitat es preveu a 500 anys de retorn. 500 anys, sí, sí. Que és veritat que aquí a qualsevol moment pot haver-hi un efecte meteorològic no previst i que passi qualsevol cosa, però per exemple estan preveient que al soterrani on hi hagin els aparcaments siguin uns espais estancs, per exemple, no? És alguna de les mesures que es volen prendre. diguéssim que l'edificació es farà una certa alçada, tinguent en compte aquesta perspectiva, que això és el que diguem sempre, el risc zero no existeix, però aquesta construcció ja s'està fent pensant en aquesta situació i valorant totes les possibilitats que poden haver-hi. Ara, que un dia ens podem trobar que aquella part s'inundi, sí, però que aquella inundació causi els menys d'anys possibles segurament també. Clar, jo crec que és evident que el que ha passat al País Valencià ha estat un avís per a tothom i el que estaria bé és que no ens quedem amb l'anunci del govern de dir obligarem a tothom a revisar els plans i que d'aquí a sis mesos ens oblidem, sinó que realment és fàcil això i tots els ajuntaments tinguin els plans a punt per fer front a un fet com aquest que tal de bo no es produeix mai. Això és com tot, no? Com per exemple durant el Covid es prenen una sèrie de decisions que després les havien d'executar en els ajuntaments i les dificultats que això suposava. Està molt bé dir, tots els municipis han de tenir un pla d'inundabilitat, però tornem a Sant Pere Pescador. Sant Pere Pescador té els recursos tècnics per fer aquest pla o necessita un suport per part del govern per poder-los fer o no. I dic Sant Pere i podríem dir altres poblacions molt més petites que a nivell tècnic no tenen segons quina disposició. Segurament a Girona sí que es pot fer, perquè hi ha els tècnics adequats per fer-ho, però hi ha moltes poblacions que no. Per tant, no pots només decretar que això s'ha de fer sinó que has de posar els recursos perquè aquests municipis els puguin fer, perquè n'hi ha alguns que no ho han fet per desídia, però n'hi ha d'altres que no ho han fet per les possibilitats tècniques de poder-ho fer. Sí, sí, clar, perquè, diguem Sant Pere, mira, Sant Pere l'alcalde és enginyer i segurament és prou grosset, però al compte de Sant Pere hi ha l'Armentera, hi ha Ventalló, doncs aquests no els expliquis que vagin un pla d'indubilitat a l'alcalde que hi va dues tardes a la setmana. No, no, és el tema, però per això llavors tenim, diguem-ne, organismes supermunicipals. No em diguis que tenim els consells comarcals, perquè això seria un altre meló. No hi pensava, precisament en els consells comarcals, Marc, no hi pensava. La utilitat dels consells comarcals i la seva... Això ja aniré a un altre debat. La Diputació sí que ja està fent una certa feina i llavors hi ha un altre tema que és, diguem-ne, el departament, no? Vull dir, les conselleries corresponents que són les que haurien de detectar i aplicar. Jo vull entendre que tot això s'està començant a fer. No diria que estigués al dia, eh? Això no. Però, per una certa manera, que es comença a fer. Tot cas... El perill d'això, Jordi, és... Us en recordeu, la sequera no és la d'ara, sinó l'anterior que s'havien anunciat una sèrie de desaladores que s'havien de construir i de metures per evitar que tornés a passar i quan va passar la sequera i va venir la crisi i retallades tot això va quedar en un calaix i quan va tornar la sequera, quan torna la sequera, tots són plors per no haver fet el que s'havia de fer i ara es pot tornar a passar el mateix. Bé, de fet fa 6 mesos estàvem parlant de Saquera i el problema de la Saquera semblava que seria important per al poder una mica més de 6 mesos i va haver-hi una situació absolutament límit que jo crec que fins i tot va condicionar la convocatòria de les eleccions. Vull dir, jo crec que ho va ser, però és veritat, llavors això l'hi haurem de preguntar a la... la nova consellera de totes aquelles coses que no funcionen o viuen tard, que algú li diu, de territori, habitatge i transició ecològica, perquè s'hi han posat a la feina i parlen. Llavors, hi ha un altre tema, no? La cosa aquella que per fer coses s'hauran de trencar alguns ous, per entendre i que ningú vol que els ous siguin... Els seus. Els seus, exacte. Mira, m'has ajudat molt perquè era la paraula que tenia a la boca però no m'acabava de sortir. Ja ho dic jo, ja ho dic jo. El tema que és evident que per fer parts eòlics es necessita un territori per fer alza i que per posar desaladores es necessita algun lloc on posar alza i això serà... Complicat. La gent no ens pot veure perquè faig ràdio, però estava mirant en Marc perquè dic, això et toca de ple. I a l'Anna també, però... És evident que això és un problema, però tornar a la consellera de totes les coses que no funcionen, sempre ha dit, o fa setmanes que diu, que els farà i que els farà, i que és igual, que hi haurà plemcat, que hi haurà deshabilitzadores. Veurem que l'oposició al territori és molt forta. No vull tractar la gent d'anir amb vi, però tothom vol desaladors, i tothom vol energia renovables, però no casa seu, i sobretot que no es paguin el paisatge, però en algun lloc s'ha d'aposar. Tot no l'han d'emportar, és una comarca on el 83% del PIB és serveis. Si tu vols seguir vivint del turisme perquè no saps o no pots viure res més, has d'aconseguir que hi hagi energia, i l'energia és molt cara. La gent diu, no, no, és que el paisatge a l'Albera no pot ser molines, però jo agafo, agafem ara el cotxe. Anem a la P7, no veurem ni un sol molí. Estem a l'Albera, és molt maca, però creurem. Irem cap a Perpinyà i seguim a l'Albera. Començo a veure molins de vent. L'Albera és més lletja a la Catalunya Nord, no? Sí, sí. Ara, germà. Sí, això passa també amb els advocadors, les deixalleries... Tots som conscients que cal reciclar el medi ambient, però mai volem aquest tipus d'instal·lacions al costat de casa. Jo també trobo bé que aquesta oposició al territori existeixi, perquè el que fa és que aquelles coses que potser el govern faria pel dret sense tenir en compte segons quins detalls, a vegades perquè moltes coses es fan des d'un despatx a Barcelona, en aquest cas el conseller és d'aquí, coneix el territori, però normalment es fan coses des d'un despatx sense conèixer de prop la problemàtica d'aquell lloc, aquesta pressió territorial que fa és redreçar coses que potser no es tindrien en compte. I és bo que hi sigui, és bo que hi diguin i que participin en aquests projectes. Però, és el que diu en Marc, les energies renovables són necessàries. A més, hi ha uns objectius que ens venen imposats d'Europa que s'han de complir. I d'alguna manera s'ha de fer. Però, bueno, aquest equilibri entre la necessitat i l'oposició del territori que pugui aconseguir que tingui un impacte al mínim possible. Per exemple, parlant del parc hiòlic, sempre estem parlant de l'impacte que tindran els molins al mar, de l'impacte que tindran al fons marí, però no es parla mai d'aquesta energia que sortirà dels molins com es condueix. fins al sistema de distribució i es pot conduir de diferents maneres es pot conduir posant torres pel mig del territori o es pot fer un tram soterrat doncs aquí és on que segurament el més fàcil o el més econòmic seria posar torres doncs potser aquesta oposició pot aconseguir doncs que... jo crec que la línia de vocació anirà per sota la línia de vocació anirà per sota però després tornarem a estar la línia de vocació va per sota però on passa? de quins són aquells camps? és molt complicat El que passa és que jo crec que en el cas de Catalunya hi ha un element afegit que ho complica i és que som un país macrocéfal amb un camp molt gros que és Barcelona i si, evidentment, no podem posar doses molins de vent al Tibidabo i Sant Dè, posar el territori, però si el territori, el que ells diuen el territori ha de ser on estiguin les molines, on estiguin les desaladores, on estiguin les placas solars, això ha de tenir una compensació molt clara i molt directa per a aquest territori que ha d'assumir les instal·lacions, ha d'assumir el trasllat, perquè quan parleu que l'energia s'ha de traslladar, esteu dient, s'ha de traslladar a Barcelona. perquè allà és on hi ha el consum, on hi ha la població, on hi ha els polígons, aleshores aquesta realitat s'ha de tenir en compte des del minut zero de quina manera es compensa el territori que ha de fer aquest sacrifici entre cometes per abastir, per alimentar el cap sobredivisionat que té aquest país. al marge de Campseny també es poden posar molt d'incidència al Tibidabo, diguem-ne, a tota la zona de la rebassada, perquè si... és a dir, s'ha de distribuir. M'ha agradat això que ha dit en Germà, que alguna vegada anem parlant, no? Vull dir, jo, el territori com si el territori no fos Barcelona. Barcelona també és el territori, eh? Vull dir que és un tema. Però bé, serà un tema, diguem-ne, que veurem. Aquest govern va dir que... que venia a fer coses, políticament podríem discutir molt, però que vol fer coses sembla que sí. És a dir, jo crec que encara, fixeu-vos-hi, que no es parla absolutament de res perquè s'està negociant el pressupost i fins que es negocii el pressupost no hi haurà, però és evident que després es tornarà a parlar d'aeroport i tornarà a parlar, diguem-ne, de part queòlica i tornarà a parlar. Espero que parli també de Rodalies i que hi posi una mica d'ordre, perquè Rodalies continua sense tirar i ara ja el que està passant és que a vegades l'alta velocitat, que si tenia una cosa, era que més o menys funcionava bé, també té retards i problemes. L'altre dia llegia a un antic director de comunicació, ara president de Rodalies, que com a director de comunicació se li va admetre que... Era bo, era bo. I em va espantar molt una entrevista clavejí que diu que d'aquí dos anys començarem a notar els canvis. Dos anys. Ja sé que és segurament un titular molt realista, però penso, dos anys. Sempre quan els canvissin anirà bé, diguem-ne, vull dir que aquesta és una altra, no? Perquè tot el tema de la comunicació i la carretera, i mira, aquest dia, aprofitant que teníem la concepció baralla, vam tornar a parlar de l'N2, que ja no se n'emparla, però que continua sent una absoluta vergonya que no estigui desdoblada a la zona entre Massanet i Tordarit, sobretot al nord, a la teva zona, amb allò que es va definir com el corredor de l'amor, que, amb tots els respectes, no n'hi ha prou que ara l'autopista ja no valgui diners, que l'autopista està absolutament col·lapsada i la sensació és que és perillósíssima, també. Ahir mateix que els perillosos dels franceses... Era molt complicat. Hi ha molts camions a la paredal, cada any hi haurà més. Diguem que visquem del turisme, però les empreses de logística allà dalt també estan guanyant molt de pes. I això fa que el trànsit sigui molt important. Hi ha moltes coses a fer encara, per dir que ho facis. Moltes. Escolteu, aquesta tertúlia està funcionant, està bé, però ja estem arribant a la part final. Hem parlat poc de Girona. Jo volia parlar, aprofitant que hi sou vosaltres tres, se n'emparla poc, però hi haurà d'haver-hi canvis, diguem-ne, en l'Ajuntament de Girona. Cristina Andreu va dir que, per qüestions mèdiques, i com cada vegada que parlem d'ella, li desitgem que tingui una molt bona recuperació, i jo crec que, diguem-ne, que ha donat molt i que ara s'ha de... s'ha de cuidar, però això implicarà canvis, perquè portava àrees importants, el tema de la mobilitat, el tema de l'habitatge, i aquí, Lluc Salellas, l'arcalde, ho va reconèixer amb una piulada que perdia un element cap dalt. Però és evident que algú haurà de fer la feina i entrarà un alt regidor, però s'ha de veure i hi haurà canvis. Jo crec que aquests canvis estan provocant tensions en l'equip de Govern. En sabeu alguna cosa? No, i si ho sabés tampoc ho diria. No, però sí que és evident que la Cristina és una peça molt important d'aquest govern per dos motius. Una, per l'experiència que ja tenia com a regidora, perquè hi ha molts regidors del seu grup que han entrat ara a la política. i diguéssim que ja han entrat a govern i amb tot el que suposa, sense haver pogut fer un entrenament previ, per tant la Cristina sí que ja tenia un coneixement del funcionament de l'Ajuntament, que no tenen altres regidors, I l'altre, pel que deia, és per les àrees que porten, que són de gran pes, sobretot la de planificació urbanística, que diguéssim que és de les més importants, si no la més important que hi ha a l'Ajuntament. I ara mateix, dins el perfil de guanyem, ni el regidor que entra, ni els que hi ha ara mateix, tampoc em veus un de molt clar per poder portar aquesta àrea. Sí, sí, per descartar-te al final, t'hi ve un nom al cap, però és una miqueta descartant les altres opcions. i sí que potser en altres grups sí que podria haver-hi algun home que diries, bueno, aquest sí que és més adient i aquí deu venir la lluita o no lluita o per tenir un àrea que realment té molta influència dins de l'Ajuntament, però bueno, tots crec més o menys que tenen clar Com aniran els canvis? Un regidor que ha sigut una notícia molt darrerament segurament haurà d'assumir altres funcions. Diguem-ho clar, estem parlant de Sergi Font. Sergi Font, que ha arreglat els problemes però que també ha estat a l'ull de l'huracà La denúncia que li varen fer al final ha arreglat problemes que venien de trenta i escaig anys enrere, això també s'ha de recordar perquè a vegades no es fa, però mirant l'equip de govern dona la impressió que Sergi Font, que té un pes molt important, l'haurà de tenir, i més per les circumstàncies diguem-ne personals que afectaran alguns dels... I si aquestes transicions són complicades per qualsevol govern municipal, imagineu-vos en aquest cas que és un govern de tres partits i un govern heterogeni amb totes les complicacions per la dinàmica diària que comporta. I aquest canvi, vulguis o no, també provoca tensions en aquest sentit. I aquí hi ha un altre tema que a vegades sempre evitem, però al voltant del Jorn de la Girona tots ho tenim una mica clar, que és el tema que hi ha diversos partits implicats. En un d'aquests partits, abans quan parlaves del pressupost, que és de la Girona que està parat, hi ha una cosa molt important d'aquí vuit dies, que és el consell de Girona republicana, que no dic que hagi defectat directament l'Ajuntament de Girona, però que en funció de com acabi i com sembla que va encaminat a acabar ara, podem veure canvis que republicen a Girona a mig termini. Podem veure algun moviment i ja veurem aquí com acaben caixant tot. Al final sembla que no hagi de tenir importància, però tot té importància. Jordi, si em permets, jo crec que aquí has d'intervenir tu i posar sobre la taula la teva experiència i el teu pes. A poc a poc que vingui la directora del diari més important de la ciutat i digui, jo si ho sabés no ho diria, I aquest senyor també diu, venen canvis, però no se'n pot dir. Això què és? Home, no, no. A veure, jo, esclar, estava escoltant i dic, potser tindrà alguna cosa a veure. És a dir, és evident que hi ha el Consell Nacional d'Esquerra i s'ha de veure qui guanya, si és el sector jucarista o no ho és. Però que hi ha un nom que ha circulat perquè ell mateix l'ha fet circular, no ens enganyem. Mar Puig Tio ha dit clarament que ell es vol presentar a les eleccions. Com ho va dir? Ho va dir. Vull presentar les eleccions per Esquerra, a Girona. i els últims temps ha dit, em vull presentar les eleccions a Girona. No ha dit per Esquerra. Home, circula per la ciutat el fet que hi pugui haver-hi, així com hi haver-hi, com la CUP va organitzar la marca guanyem, que és alguna cosa més que la CUP, el millor esquerre està organitzant alguna cosa més que no, només Esquerra, perquè les sigles d'Esquerra a la ciutat de Girona, a les eleccions municipals, darrerament no els hi han anat especialment bé. No sé si m'ha explicat. Perfectament. Però és d'aquelles coses que també poden passar o no poden passar i dependrà molt, evidentment, del que passi, diguem-ne, al Congrés d'Esquerra i el que acabin dissidint. El que passa que jo crec que aquesta influència pot tenir O sigui, jo crec que no tindrà una influència directa en la gestió ara mateix de l'Ajuntament, perquè també en Quim Allats és una persona que s'ha mantingut molt al marge de tot això, i diguéssim que ell va una mica... bueno, tenia un paper més discret en tot això. que sí, que, bueno, que clar, cada vegada, totes aquestes coses que van passant, cada vegada ens acostem més a unes eleccions municipals, que encara falten dos anys i mig, no? Però bueno, dos anys i mig tampoc és tant per intentar agafar posicions. Estaríem en aquell moment que les coses, diguem-ne, que poden comportar convulsions electorals s'haurien d'estar fent. S'està fent tot el tema del canvi de la recollida de de residus que no n'hem parlat però que tornarà a portar tensions en aquests propers dies perquè està instal·lant al Barri Vell i al Mercadal. Hi ha tot el tema de la mobilitat, que es van anunciar grans coses però de moment no s'ha fet gaire res, per no dir l'experiència de la plaça de Catalunya ha estat, però ha estat més simbòlica que no... que no real i per tant, sí, queden dos anys i mig i s'haurà de veure. Sí, sí, però és poc, eh, a nivell polític, dos anys i mig. A més, aquí hi ha una altra cosa que també us la pregunto, Germà, també tu, eh, vull dir, i a l'Anna i en Marc, tothom dóna per fet des del primer dia que aquest tripartit que funciona a l'Ajuntament de Girona que quan faltin alguns mesos es trencarà per qüestions, diguem-ne, partidistes. Jo m'hi jugo 10 pesos. Segurament. El tema és si serà uns mesos abans o algun any abans. Jo crec que tothom s'hi juga els pesos, però després hi ha diferents teories de quan passarà això. També és cert que fer-ho molt aviat seria directament irresponsable, per peru. Jo crec que no seria molt aviat, germà, 20 segons. Sí, no, jo també. El manual polític et diu que és impossible fer una campanya electoral a dins d'un govern de coalició, així que el fet es produirà. El tema és el que dèieu, quan i de quina manera veure si som capaços de fer-ho per afectar el mínim possible a la vida municipal. Doncs déu-n'hi-do les coses que hem acabat dient i hem de quedar de dir-los perquè arribem a les 11. Gràcies Anna, gràcies Marc, gràcies Germà Capdevila. Nosaltres, si va bé, tornarem dilluns a les 10 del matí. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 21 de novembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. La policia municipal de Girona ha posat 1.109 multes per infraccions amb patinet elèctric aquest 2024. La major part d'aquestes sancions, un 49%, són per conduir per la vorera o per una via no autoritzada. Però també s'han posat sancions per anar més d'una persona sobre el vehicle o no respectar el semàfor en vermell. Allà on s'han produït més infraccions són els barris de l'Eixample, Nord i Sud, Can Givert del Pla i Santa Eugènia. La meitat dels gironins han destinat 10 anys del seu sou íntegre per pagar un habitatge segons un estudi de comissions obreres. I això sense comptar els interessos d'una hipoteca. I si hi destinessin el 30% de allò que cobren, aleshores aquest termini s'estén fins més enllà dels 33 anys. És una de les conclusions d'un estudi de comissions obreres que analitzen de tall el mercat de l'habitatge a les comarques de Girona. Girona tornarà a tenir pista de gel per Nadal i farà servir aigua de pluja recollida en dipòsits. L'any passat, el patronat de la Fira de Girona va acabar anul·lant la pista de gel per responsabilitat davant l'agraujament de la Saquera. La pista d'en Guany tindrà una superfície de 800 metres quadrats i estarà dividida en dues zones, mantenint un espai per principiants. Des de fa setmanes, Fira de Girona està recollint aigua de la pluja per utilitzar-la en la generació del gel de la pista. Per a aquestes festes, la ciutat també estrenarà el nou esdeveniment Imagina, el mercat de Nadal més gran de la ciutat, que es farà al Palau de Fires entre el 21 de desembre i el 6 de gener. El PSC alerta de noves retallades que agreusien la deixadesa de Girona. Al ple ordinari del passat dilluns 11 de novembre, l'equip de govern va presentar una modificació pressupostària per un import de 2,43 milions d'euros, aprovada per urgència. Entre aquests, 1,8 milions d'euros són provenents del que el govern va anomenar ajustos de partides. Aquí el PSC critica que aquests ajustos en realitat són retallades, que a vegades són un reflex de la incapacitat de planificar i executar els recursos disponibles. L'Institut Català d'Oncologia obre una nova unitat de transplantament del trueta. Es tracta d'una aria de 242 metres quadrats que està situada a la vuitena planta i que dona resposta als requeriments actuals de l'atenció al pacient oncoematològic. El servei d'intervenció i atenció a les dones de sala té 220 persones en 9 mesos, la majoria per violència masclista. La xifra d'enguany és molt similar al nombre d'atencions de l'any 2023, on hi va haver 219 persones ateses i lleugerament per sobre del 2022 en 203. L'auditori de Girona ha guardonat els premis ARC per la seva programació musical. L'equipament ha estat reconegut amb el premi ARC 2023 com a millor espai musical o sala de concerts. Aquest guardó destaca la qualitat i la diversitat de la seva programació al llarg de l'any, consolidant-lo com un referent cultural a la demàrquica de Girona i a Catalunya. La Ludwig Bank, minibús intergalàtic, remei de cala fresca, Santiago Oceron o Maika Makovsky, entre els artistes del Festival Neu de Girona, que tindrà lloc del 30 de novembre fins al 26 de gener, en 10 espais i equipaments de Girona i Sals. I en esports, l'UNI gira una perla imbatibilitat contra el Campovà Sol a Pròrroga per 97-90. Primera derrota de la temporada després de jugar 3 partits en 6 dies. Ara caldrà guanyar dimecres que ve a l'Universit aspects a Fontajau per assegurar el bitllet per la fase eliminatòria de l'Eurocup i fer-ho més com a primeres de grup. i acabem amb el temps, dia avui en predominantly dels núvols, força semblant al dia d'ahir i que tindrà 19 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM.