DANA mortal al País Valencià, gestió de l’aigua a Girona i Fires de Sant Narcís: clima, urbanisme i prevenció

Viu la Fira amb els cinc sentits. Observe les propostes més innovadores. Tasta els productes de proximitat. Flaire l'aroma de les grans idees. Palpa les tendències que estàs buscant. I escolta tot el que tenen per explicar. Vine la 62a edició de la Fira de Mostres del 29 d'octubre al 3 de novembre de 10 del matí a 8 del vespre al Palau de Fires de Girona. Transforma el teu espai en solucions de qualitat. A TAN Lux, des de fa més de 20 anys, som especialistes en tancaments de PVC i alumini a mida. Visita'ns a l'Stand 342 de la carpa exterior de la Fira de Mostres de Girona. Professionals i particulars, transforma ara la teva llana en productes que garanteixen el màxim aïllament, confort i estil. TAN Lux, Stand 342 de la Fira de Mostres de Girona. Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org Ciutadans i ciutadanes, vivim un moment històric pel centre comercial Gran Junquera. Creixem amb més botigues i amb més espais. Creixem tant que ara podem dir que som un país. El país del shopping. Amb marques com Zara, Avidas, Versca, Estradivarius, Mango, Lefties i moltes més. Vine al nou Gran Junquera, el país del shopping. Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin, acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció Domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil VIII a la web i a xarxes i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família. La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Bon dia, entrem en temps de tertúlia a Girona FM, quan passen 7 minuts de les 10 del matí d'aquest 30 d'octubre, l'endemà de la Diada Sant Narcís, dos dies abans de Tots Sants, en plenes fires de Girona, i amb el cor una mica enconjit per... les notícies que ens arriben del País Valencià i també de Castella de Manxa on en aquests moments es reconeixen 51 persones mortes per la dana que ha soldat aquesta, ahir, durant tot el dia d'ahir, aquesta zona de la península i que desgraciadament Sembla que pel nombre de desapareguts que hi ha que podria augmentar d'una manera molt notòria. Parlarem de fires, perquè volem fer-ho, parlarem de Girona, perquè ens toca fer-ho, però també tindrem un moment per parlar una miqueta de tot això amb les tres persones que m'acompanyen avui. Permeteu-me que saludi primer, perquè és la primera vegada que ens visiten aquests estudis, com a mínim a la tertúlia, la periodista Sandra Florença. Molt bon dia Sandra. Bon dia. Què tal, com estàs? Encantada, molt bé. En temps de fires. Temps de fires, que van dir que plauria molt, i ha plegut, però no ha plegut tant. Sembla que ha descarregat altres llocs. Sí, sí, i el canvi d'armari sembla que també es resisteix, per tant, que arribi la fred, que ja ens agrada que arribi, prefires. Bueno, això seria més discutible, però en tot cas, també podem parlar, com ho podem fer-ho, com ho volem fer-ho també, amb la Marta Collell. Marta, molt bon dia. Molt bon dia a tots. Tu sí que no pares de fire in fire missile. A missa del bisbe no, a missa de Sant Narcís. La primera missa del bisbe exacte de Sant Narcís. Que va estar molt bé. Hi havia molta gent? Molta, molta, molta. No era tothom per això? Sí, això sempre... Ah, tothom? No, tothom no. Tothom de... Perquè l'arcalde no hi va anar i és el següent que no hi va i va delegar amb la seva vicealcaldessa, però també hi havia molt regidors, entre ells el Sergi Font de Guanyem i altra gent de Guanyem que ahir eren, no? Hi havia regidors, hi havia polítics, hi havia diputats, hi havia la Guàrdia Civil, hi havia tothom. Tothom, tothom, tothom. M'agrada el visve? A mi no. En el sentit de... En el sentit de... Sí, sí, sí, molt. No, no, que sí que sí que me va agradar. Sóc una mica catòlica, bueno. Això ha de ser una mica catòlica. És una mica catòlica. És com aquell que diu estic una mica embarassat. No, ho ets o no ho ets. Escolta, moltes gràcies per ser aquí. I volem donar les gràcies també. No sé si és molt amist el senyor Pau Mas Matlamon, tot i que possiblement, diguem-ne, com era jove, en devia fer unes quantes. Les vaig fer totes. Ja les vas fer totes, no? i per tant ja, diguem-ne, que ja vas complir, no ja vas complir. Escolta, no, parlarem de fires, tenim una hora per davant, podem parlar de molts temes, però anava a dir, ja és ben curiós que normalment, com tu, parlem d'aigua i parlem d'aigua, de manca d'aigua, i parlem de saquira i, en canvi, avui tenim una dana al País Valencià, a la zona de Castilla de la Manxa, bàsicament al VCT, amb 51 morts i amb i amb moltes preguntes a fer-se com cada vegada que hi ha una desgràcia d'aquestes. Ara venia escoltant una amiga periodista del Segre que feia una pregunta de dir fins quan l'any 1962, la Marta i la Sandra són molt joves, però com que l'any 1962 hi va haver-hi més de mil morts a Catalunya per les Riuades, bàsicament al Vallès, però també hi va haver-hi desastres molt importants a la zona que va ser que les que van fer desaparèixer les barraques de Rí, o que es deia la zona de Sant Pons, es van canalitzar, quan hi va haver-hi vi morts a llei del Segre es va construir una presa, quan es va trencar la presa aquella famosa del País Valencià, és a dir, la sensació que sempre anem al darrere I aquesta vegada, primera, una desgràcia, estem parlant de 51 morts, el qual vol dir que desgraciadament n'hi haurà molts més, la sensació, ahir sortia, la sensació que alguna cosa no s'ha fet bé i alguns deien que el primer que va fer el nou president de la Generalitat Valenciana del PP, Carles Mas, com va arribar, va ser desmantellar la unitat d'emergències. Però vaja, 500 litros per metre al quadrat en algun poble concret és molta aigua, però hem d'estar preparats per aquests fenòmens perquè tu alguna vegada n'has parlat. És a dir, el canvi climàtic que alguns encara neguen no és que vindràs, que ja fa temps que el tenim aquí. Sí. O sigui, tant per descompte com per defecte, anem a dir que a la societat ens hem de preparar, no? Hi han d'haver infraestructures preparades tant per la manca com per la... com per l'accés a un moment donat, i no es fa perquè sempre és una cosa que, bueno, o ja plourà o no ens caurà a nosaltres, no? I, bueno, què vols que et digui? El que penses que acabes fent sempre i que és el que més m'agrada de tu. Sí, jo dic el que penso, no vol dir que tinguis raó, eh, però jo crec que a mi sempre se m'adita en aquests vint-i-no-segons anys que fa que estic amb això de la lluita pel cavall del tècnic, pel retorn a la gestió pública de l'aigua, Justícia pública, transparent i participativa, jo ho dic perquè no és només un tema de que sigui pública, és un tema de que ho anem una mica més enllà, no? Problemes de democràcia, més democràcia, diguéssim, no? Vull dir, com a criteri. Però, vull dir, el tema aquest sempre se'ns ha dit lo mateix, ara no és el moment, vull dir, tu ja en parlarem, vull dir, ara tenim una saquera de pebrots, això ja tal, i després quan els embassaments estan plens, bueno, tu escolta, bé, tampoc no... Per tant, sempre es retarda el tema, no? I amb el tema de l'accés, a veure, el mediterrani fa aquestes tamborinades, tenim aquestes danes, digue-n'hi llaventades... O sigui, durant un temps em van dir gota freda, ara es diu dana, però no deixo de ser el mateix, diguem-ne. Tot el que plou moltíssim, no? I el terra és molt sec, perquè hi ha hagut la sequera, i són molts anys amb sequera, i aleshores això fa que quan baixa molta aigua, no té altra manera que baixar, trencant-ho tot, no? Sandra, Marta, no sé si heu vist les imatges, és realment impressionant, i la sensació és aquesta, que quan passa una cosa d'aquesta realment és un accident climatològic, però és un accident que s'esperava, perquè feia quatre o cinc dies que es parlava d'aquesta dona, llavors, possiblement, o no es van alertar les alarmes en el sentit de dir a la gent que deus a casa, o el que passa és que tothom té por de fer-ho, perquè si després no hi ha cap desgràcia, la gent també es carrega, però sempre és millor, diguem-ne, prevenir que no... que una cura ara va sortir una frase molt tonta, però... Jo penso que, per exemple, avui no ho sé, perquè el Mas Ramon ens ho explicarà millor, però el fet que han comentat en el cas de València, no sé quina població era, però que baixava, que venia com tota de la serra, Allò no està construït al mig de cap riu aquell poble, no? O sí? No ho sé, ho desconec. El que passa és que l'aigua, l'aurieres i els torrents sempre busquen el seu lloc natural per sortir, i si algú hi construeix unes cases pel mig, doncs no s'acaba passant. Era tot un poble, no era una qüestió d'un barri. I deu venir de tot, és evident que deu venir de tot. Però aleshores és el que diu ell, no? Potser aquí, si ja se sap que quan baixa de la serra deu baixar així, s'entén que podria haver-hi hagut un pantà o una infraestructura que privés de la bestiesa que ha fet, perquè és el que diu ell. És que això serà continu. Vull dir, no ho sé, em fa pensar una mica en... Republica, Estipo, Santo Domingo, aquests llocs aixís que... Bueno, que les lluvies... Tu coneixes per què has viscut, diguem-ne. Sí, sí, i que eren tres segons, eh, i havies anat pensant que era fantàstic, un dia meravellós, l'endemà també meravellós, i de cop, ostres, sortíem volant les tombones, el d'allòs, tots allà tancats, fent un gran hermano, vull dir, és que... Sí, sí, de veritat, i rem qüestió de moments, i... Clar, ho trobaves així com el que diuen, que sempre et sembla que passa a casa dels altres. Clar, és que estava allà al Carip i aquestes coses passen, però és que ara estan passant aquí. El Mediterrani sempre ha estat així. Tenim l'exemple de les Rieres del Maresme, que sempre s'acaben emportant gent perquè, malgrat tot, es continua aparcant allà. Sí, sempre ens parlen d'Herenys de Mar, que em sembla que és el poble que surt més sovint perquè es troben amb aquesta riera al mig, no? I a més a més, que tenen un avís allà que diuen quan veieu quatre gotetes, si us plau, no parqueu els cotxes aquí. De tota manera, jo volia apuntar que és que veient aquestes imatges fa faredat el fet de dir, ostres, hauria de ser una cosa urgentíssima. És a dir, no sé per part d'aquí, segurament que als ajuntaments o algo, però hauria d'haver-hi alguna manera de dir, escolta, passa això? Doncs tenir No sé si un plaer, perquè és tan instantani, és el que parlàvem abans, no? És una cosa que depèn de minuts. Els meteoròlegs sempre diuen és que són dos minuts, ha baixat aquest fang, o si recordem, fa molts i molts anys, però aquell famós càmping de biesques, no?, que ho garrassa tot amb minuts. Llavors, dius ostres... Però després es va descobrir que estava construït, o que les instal·lacions estaven al mig d'un... Clar, però estem amb allò que no havia passat mai, no? Fins aquell dia. Sí, fins que va passar i va haver-hi 80, és que ets morts, és a dir morts n'hi ha molt. Ara mateix, per exemple, veiem a la televisió que tenim aquí, es veuen quan l'aigua comença a baixar tot i que ara expliquen que, per exemple, pobles com Torrent encara estan absolutament aïllats, Aquest matí la ministra de Defensa no ha dit el nom del poble, però ha dit que hi havia un poble de Cuenca al que no hi podien arribar, que no sabien absolutament res. I reconèixer això és una mica bèstia. Mira, següent han parlat de l'UME, però clar, tot això ve desprest. La sensació és que ahir potser algú... hagués hagut de sortir a dir a la gent que no sortís a casa, que no anés a les autopistes o quan ja hi havia en plena... és a dir, que es va notar una manca d'estructures. Hem dit abans, i no ho he dit, eh, Pau, vull dir, he dit que sempre portem per parlar de l'aigua, perquè esclar, tu ets el president d'Aigua és Vida, el portaveu d'Aigua és Vida, i parlem sempre, diguem-ne, de l'aigua del Tert i de les mancances i tot això. I no passa res perquè precisament quan hi ha aigua als embassaments és quan s'haurien de fer les polítiques, no com estem. Perquè ara, avui estem parlant de 500 litres per metro quadrat en un poble, estem parlant d'una bestiesa d'aigua, però aquesta aigua no serveix perquè llavors, diguem-ne, és a dir, podem estar d'aquí dos mesos parlant de la sequida tranquil·lament. Sí, sí, sí. Jo el que volia comentar és el tema de les zones inundables, perquè moltes ciutats i pobles s'ha permès durant dècades que es construïessin en zones que no es podia construir. Es considera inundable un lloc on s'ha inundat en els últims 100 anys en dades. Es considera això. Sempre hi pot haver-hi després. Es parla molt de la zona del Marroc i del Neutroet, es parla que era zona inundable i es tira enrere cap a 500 anys, però en canvi, s'han detingut l'Hospital Truet actual i la zona del GEC i la zona tot allò està construït amb zona inundable, com se sap perfectament. I l'Institut de Recerca de l'Aigua està construït amb zona inundable. Sí, sí, sí. Una curiositat. Ja ha obrat la finestra amb les forovetes, eh? Sí, sí, sí. No, perquè aquella és una zona, aquest és aquell edifici que ja, diguem-ne, del Parc Tecnològic, que està, diguem-ne, a l'altra cantó de Calvetera, però que està En una zona d'extensió de l'Unià i l'Unià sabem que no baixa a Aigua durant mig any, però com baixa baixa, diguem-ne. Home, mentre els regants que van des de Vilubí fins a Girona, van regant blat de moro i tal, doncs no hi ha problema perquè el van xocolant per sota. no l'alunyava i doncs acaba sent un riu que no... bueno, ja el veiem, no? 20, 15, 30 litres per girona. És mort, eh? I molta d'aquest aigua... És d'Alterra. Tu m'ho veràs dir, que aquest aigua és d'Alterra, perquè és l'aigua que, diguem-ne, que arriba per les conduccions, per l'aigua de boca de totes aquestes poblacions, i que després va a la depuradora, i de la depuradora va a l'alunyà, si no a l'alunyà ja no tindria... La Riu de Llots. És una empresa, ara no recordo el nom, però està a Riu de Llots, fan un tractament primari i aleshores la desembassen o la desembocen per a la llera del riu. Gràcies a aquesta aigua, a tots els pobles del sud de Jura fan la mateixa, envien l'aigua a Riu de Llots i a Riu de Llots es fa aquest tractament primari i després es desembassa per a la llera del riu. Si no, durant molts mesos no hi havia ni una bota d'aigua. Durant molt de temps seria absolutament sec. De fet, Girona, ja em sap greu dir-ho, però és la ciutat dels quatre rius, però d'aquests quatre n'hi ha tres que són... Sí, i un que està moribund des de fa una colla d'anys, perquè el ter no deixem de recordar, que vull dir que quan jo vaig deixar abaixar van 25 metres cúbics per segon, i si anem ara, en baixen tres. Era aquell que naixia a Ullatert i que abans desembocava, diguem-ne, a Targolla a l'Ester Titi, i, en canvi, ara desemboca pràcticament al Pastral. Cada vegada es envoca més al sud, perquè havia desembocat a l'escala, ja ho saps, no? Sí, sí. No m'han arribat els grings, van trobar-ho. Jo feia la broma que se l'emporten cap a l'Ara Metropolitana i Barcelona, com has entès perfectament, i m'has volgut desviar. Però això és veritat, les desembocaderes també canvien amb els anys, amb els segles, de l'escala... Això és molt curiós perquè és un tema d'hidrodinàmica. Quan el riu comença a esgarrapar el terreny, va fent miandres, per un tema de dinàmica de fluïts i tal, i fins que arriba un moment que l'ha erosionat tant que fa dracera. i aleshores van venir. En el cas del ter, quan desembocava l'escala, el que va passar és que els comptes d'Empolies necessitaven regar les terres seves aullar i aleshores el van desviar, com el Marquès de Camps també ho va desviar aquí, i com el... ara no diré això. Digo, digo. No, no, no. Un ha de ser prudent tot. Una cosa seria dir que he celebrat i una altra cosa és jugar-se-la. No. No, no, no. Però es fa... la gent que tenen poder canvi en el curs dels rius. Això és un fet. I el tema aquest del ter va ser quan l'Astartit, el seu topònim, penso que aquí també ho hem explicat alguna vegada, es va dir Asterpetit, perquè era el ter petit, que era el desviament, perquè va continuar anant durant un temps l'aigua a l'escala, molt a menys, perquè hi havia aquest desviament cap a Torroella, cap a l'Astartit. I el topònim ve d'aquí, Asterpetit. És una curiositat, a mi em fa molta gràcia. El pas d'alteral. El pas d'alteral. El pas d'alteral. El pas d'alteral. El pas d'alteral. El pas d'alteral. El pas d'alteral. El pas d'alteral. El pas d'alteral. El pas d'alteral. El pas d'alteral. El pas d'alteral. El cadèm parlant d'aigua i avui hi haurà totes les mostres de condol i jo crec que d'estupefacció també, per exemple s'ha sorprès el ple del Congrés dels Diputats, s'ha sorprès el ple del Parlament, algú deia potser caldrà ajudar aquesta gent, però després entrem al tema de les competències, que això és una d'aquestes bestieses, perquè aquest matí Molts arcaldes es queixaven que no veien ni una policia, ni una Guàrdia Civil, ni un servei d'emergències, que evidentment estan absolutament desbordats com és natural. Però aquests fenòmens hi són i hi hem d'estar acostumats. És a dir, aquí hem estat quatre anys parlant de Saquira, però veníem del glòria, i al glòria no ens enganyem, aquell uñac que no baixa aigua va estar a punt de desbordar sa girona que feia molts anys, que des de l'any 1970, que diguem-ne, no passa, és a dir, són fenòmens que, diguem, que potser hem intentat domar forces de la neutralesa i les forces de la naturalesa se'n surten. És curiós això que dius de 1970. No és que vulgui desviar res. No, no. Senzillament que el meu cap va... Però pots fer-ho perfectament, no hi ha cap problema. El 1970 va ser el primer any que es va començar a portar aigua cap a la nerotropolitana a Barcelona. I curiosament aquell mateix any hi va haver-hi aquestes famoses inundacions que van ser importants. Sí, i van ser el 68 i el 70. I el 70 crec que van ser les últimes greus. El 70. El 12 d'octubre es va desbordar i va haver-hi un metro i mig d'aigua, dos metros pel carrer del Carme, metro i mig per zones complicades, i un metro davant de l'Ajuntament, la Correial, les quatre cantons, i tot això passava... Els pares i els avis ens ho expliquen, jo això no ho he viscut, perquè per l'època que parleu encara no havia nascut. Nosaltres ja ho heu vist, però això sí, a casa meva se n'ha parlat moltíssimes vegades, de l'aigua als quatre cantons, no? I t'ensenyaven la besenyada on arriben els edificis. Jo volia apuntar, quan deia això d'aquestes catàstrofes, a nosaltres no fa tant que s'ha viscut, quan es va fer l'AVE, no? Que cada vegada que ve un bram d'aigua baixa pel... perquè clar, jo no sé, els experts en zones inundables... Allà hi va ajudar una miqueta, diguem-ne, la mala praxi dels que van... o dels que no van canalitzar bé el... El buell crec que era en aquell moment, no? Hi ha molta aigua sota la Girona, eh? Que s'assuma a la que plou amb la que ja hi ha. A més que n'hi ha molta. Alber i quatre rius, no? Això, els que hi enteneu més, sota. No, hi enteneu una mica menys. Experts en aigua. Bé. Sí, sí. No, no, però aquest és un tema, és a dir, que hem estat parlant molt de Saquera, però el gener del 2020 hi va haver-hi el Gloria, i un any abans hi va haver-hi també un episodi de Girona, se'n recordeu que va quedar inundat tot el centre de Girona, el pàrquing de sota la Generalitat, bàsicament per aquella pedregada que va tapar-les, Jo us ho pregunto, eh, perquè és més fàcil preguntar que respondreu. És a dir, com que hi ha un gran fenomen meteorològic, de la mateixa manera que com que hi ha un gran incendi i no pots tenir un bomber al darrere cadarbre, això ja ho té tothom clar, tothom entén que els fenòmens meteorològics són això, no? Però segurament hi ha d'haver una base sobre la qual actuar. I a mi em dóna la impressió que actuem, diguem-ne, quan ja han passat les desgràcies, llavors anem a buscar els arreglos. Planificació poca, diguéssim. Però si ell que hi entén ja comenta que no està ben planificat, tu no saps si s'entén per una zona inundable o no, però sí que és veritat que no s'entén massa, que tant, tant exagerat, per això et dic, amb una república bananera, vale, però aquí podria estar tot una mica més, no sé, potser seria un accident... Això de la república bananera, el vostre discutiria. Exacte, no, segurament, però bé, ja m'has entès, abans ho dèiem així i ara no estem tan lluny d'això. Segurament el que passa és que se m'acut pensar que no llueix invertir en una cosa que no pots fer una gran inauguració que hagis fet una conducció, que hagis arreglat... Això molts alcaldes no han comentat, és veritat. No ven. Jo, si em permets, una petita espitx sobre el tema de la necessitat de que la ciutadania es fiqui amb aquests temes. No només t'ho permeto, sinó que t'ho demano. Moltes gràcies. No, em refereixo que vull dir que aquí, nosaltres, després d'haver aconseguit la remunicipalització de la gestió operativa de l'aigua a Girona, que vam aconseguir presionant i traient informació de sota les roques sense cap ajut, ho dic perquè donant-nos més mèrits als catalans, però és que no hi havia cap transparència, no és que ara n'hi hagi, però a les hores hi havia molta menys. Sempre situo bé amb això, el tema de que per aconseguir el cavall que passa pel riu Adabesa al pont de la Barca vaig estar tres mesos esperant que ens donessin la taula d'equivalències. Ho dic perquè, d'acord, que això fa 15 anys o el que sigui, i remoure coses de tant de temps al darrere, però és significatiu, perquè això és una informació ciutadana, no és de l'ACA, no és de cap administració, la informació és de la gent, l'aigua és de la gent, i la informació que fa referència a l'aigua també és de la gent. Aleshores vull dir, Després d'haver aconseguit la remunicipalització i un pacte polític que li pots donar el valor que vulguis, perquè el que el va auspiciar va estar a Brussel·les, no? El meu amic, en Carles Puigdemont, vull dir que ho dic perquè ell també ho diu de mi, per tant, una a una. Aquesta gent, vull dir, doncs, bueno, ho dic, no ho sé, és... La qüestió és participació ciutadana. I la qüestió és, quan això ho comentes a polítics i a funcionaris et miren com diuen, ets un hippie, ets un idealista, ets una persona que no te'n tens compte de la realitat de les coses. Com deia la Marta Madrenes, quan estàvem en el procés d'anar cap a la remunicipalització, em va dir, Pau, a mi ja m'has convençut, l'Ajuntament ja ho té clar, Podríem debatre sobre si l'havia convençut o eren altres els seus motius pels quals anaven cap a la reunió. Però això ja no... és aigua que no m'ho molies, igual. En tot cas, ho va fer-ho, no? Ho va fer-ho. Però em deia, però després aquí dins els he de fer creure, eh. Jo aquell dia vaig pensar que el que m'anava era el que m'anava i resulta que avui no és tan clar. Això portaria un altre debat sobre funcionariats... El debat dels tècnics... Els informes que sempre... Sí, sí, però aquest és un debat... Home, avui pot semblar que sigui una bestiesa perquè continuem veient unes imatges d'aigua absolutament brutals i que fan que bé que te n'adonis, que te n'adonis que davant d'una emergència el que s'ha de mirar de fer és ajudar i que ara hi haurà molta feina a fer de neteja perquè he vist una quantitat de cotxes, no és que els cotxes siguin els més importants, hi havia una imatge esfareïdora d'una residència d'avis que tots els avis estaven amb, no sé si el vareu veure per televisió, que estaven amb aigua, no vull dir a cintura perquè només els elevava una mica pel damunt del... ara veiem unes imatges de cotxes un damunt de l'altre i això són danys materials, el que passa que aquí hi ha molta pèrdua de vides humanes, ahir el vespre el president de la Generalitat Valenciana sortia i deia no podem dir res però amb la cara pagava per dir-ho d'alguna manera, és clar, tot això, tot això diguem-ne Hi ha d'haver-hi previsions i una vegada, a l'ajuda immediata que se'ls ha de donar a tota aquesta gent, també ens haurem de preguntar el perquè ha passat i per què s'ha premès que passés, que és una mica el que deies tu. No, i la sensació que en determinades zones, és a dir, un accident pot passar per tot, però que hi ha coses que no s'han fet quan s'havien de fer o quan sabien que podria passar i que no val allò de dir, sí, ha estat un fenomen, però si tu no has posat els mitjans necessaris per intentar canalitzar-lo, i en canvi, Ara parlaré de l'altre, que és el que deies tu, és a dir, per exemple, has parlat de la remunicipalització del servei a aigües de Girona, Sàvia i Sàvia, ara és catça, hi ha una gestió on la part pública controla i descobreixes coses com, per exemple, que fa 40 anys que les... que els tubos que porten l'aigua de Girona estan lamentats, que es perda aigua, que ens han culpabilitzat, l'Asandra diu que sí, que ens han, no culpabilitzat, que durant un temps, quan hi va haver-hi la sequera, ens feien sentir gairebé culpables per obrir l'aixeta, un segon més, i que al final, quan parles amb aquests tècnics, es diuen que això és la xocolata de lloro, que les grans perdues es provoquen amb les conduccions i amb el trencament de les conduccions i també amb els rics que encara en alguns llocs hi ha, diguem-ne, que ara no me surt allò... és a dir, que ara no me surt la paraula tècnica. La manta? La manta és la que ens entenem tots, diguem-ne. Per inundació. Per inundació, exacte, que és el tema. I t'adones que realment durant molts anys l'aigua no ha estat precisament barata. No dic que fos cara, però no ha estat barata I no teníem consciència, però es perd molta aigua, Girona, no? El tema de la... Els teus amics a l'ACA? Eh? Els teus amics a l'ACA. Jo, els meus amics... Exacte, tu saps qui tinc una particular... Jo penso que l'ACA durant molts anys s'ha limitat a renyar-nos a tots, a castigar-nos a tots, però que la feina que s'havia de fer no s'està fent del tot bé. Una part sí, però no tota. Jo també penso, amb l'aca com a aka potser no estic tan preparada com per explicar, però a vegades fins i tot... No, però si és un cas de sentit comú. Bueno, de sentit comú, però el mateix sentit comú és tenir els embornals nets, per exemple. Ho dic perquè, per exemple, a platja d'Aro... Ostres, aquest estiu, ja per tot va bastants estius enviant fotos a l'Ajuntament, perquè és que és algo però fora de sèrie. O sigui, les plantes sortien que quasi eren arbres dels embornals. Aleshores, com que ja va passar fa molts anys... Sí, em sembla fantàstic, però sí, però fa molts anys va baixar també un d'ana d'aquests i es van portar totes les parets de totes aquelles cases i fins i tot ara encara tu entres a casa i fins a la meitat de... per dir de la paret, no ho pots refer perquè està impregnada aquella humitat que ja ha quedat i era perquè va entrar tot. Vull dir, ho traiem a pelades. Aleshores encara veus que passen els anys i passen els anys i continuen els embornals però ja gairebé es crepes, us ensenyo les fotos, si voleu. Se'n van arbres que sortien d'entre mig a les... Ostres, doncs potser també qui... jo no té res a veure ara amb això, no? No crec que els embornals poguessin engullir aquestes bestieses, però segurament També tot ha d'estar una mica més ben preparat i més pulit. Bueno, ja ha d'haver-hi emportals primer i després ha d'estar nets. Exacte, nets. Les dues coses són prou importants. Prou importants. Doncs, no ho sé, vull dir que tothom hauria de fer la seva part de feina. Les solucions sempre, i no només amb l'aigua, són multifactorials. No hi ha una regla de l'abastament, diguem, traiem l'aigua del mar o regenerem o fem més pous. o cancelem els illegals, o controlem els que són legals i que treuen massa aigua, o que tenim uns drets d'aigua que són excessius per campings o per embotelladores. És multifactorial. S'han de modernitzar els regs. Són moltes coses, però s'hi ha de treballar, i s'hi ha de treballar amb lideratge i arriscant-te que després algú no et votarà. No passa res. No passa res. Sempre podràs dir que vas a declarar una mica. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. O que vas intentar. No n'hi ha prou només. Tothom ha de jugar cap allà i haver-hi un moment. Tu mateix ho has dit. Girona està plena d'aigua sota el tel. I, de fet, en unes èpoques en què ens mancava aigua per tots cantons i que estàvem a restriccions, Hi havia moltes edificacions de Girona que tenen motors permanents que el que fan és treure l'aigua i tirar-la, deixeu-m'ho dir, allà on toca, perquè és així. Però, en canvi, tinguent aquesta aigua... Hi havia un tema que sempre... que te'l vaig escoltar tu per primera vegada i, per tant, quan em parlo sempre per bé i per mal, diguem-ne, això ho ha dit en Pau Parlamont, no? Ah, però no fos cas. El tema que fa 50-60 anys d'ull de terra, és a dir, no d'ull de terra, és a dir que en el primer tram del ter passaven 50 mts per segon, i que en aquests moments no n'hi passen ni 25. No. Jo el que sé. No, perdona, 25 i que no n'hi passen tots, ara també m'ha passat. 50 també he d'haver passat. No, no, no, 25, disculpa, disculpa, és un tio que m'optica per dos aquí. Què parlem de 25 anys enrere? 50. 50 anys enrere, sí, sí. Bueno, jo fa 25 vam fer tota la baixada pel Ter, Piragua, des de dalt de... de 7 cases fins a la desembocadura i al cap de potser ja 10 anys o potser més, recordo que hi vam anar i altra vegada a veure tot el recorregut i per allà on baixaves amb la piragua ja eren tot pedres, o sigui, hauries hagut d'agafar la piragua i posar-te la... No, però això vol dir que baixa menys aigua pel terra i a més a més se l'emporten, no? Sí. La qüestió és molt ràpida, és a dir, en 50 anys, el riu, segons la UDG, s'ha abrimat un 45% per causes de canvi climàtic, per causes naturals que no són naturals, perquè també hi ha la participació de l'home, etc. Hi ha moltes coses, per exemple, que jo els aprenc de gent com tu que ho parla, per exemple, hi ha gent que està molt contenta que tinguem més bosc que mai, tenir més bosc que mai vol dir que tenim menys aigua. Els camps s'abandonen, els boscos guanyen terreny, els boscos gasten molta més aigua, hi ha la silvia evaporació i em diuen així que vol dir que els arbres xupen més aigua del que xuparien els cereals, que són plantes de sacar o la vinya o les oliveres. Ara s'ha amagat el Sant del Cel. No, estàvem parlant dels 25 mesos de suïc, i ara n'hi ha la meitat, i encara d'aquesta meitat se n'emporten més de la meitat cap allà. L'equació és, anem a dir, per dir-ho en unos rodons, i si alguns estan escoltant que pugui fer fàcil, la meitat del riu ara, per causes naturals. I d'aquesta meitat del riu, Anem a dir que en aquests moments no arriba a la meitat, però és gairebé a la meitat també, se'n va cap a l'area metropolitana. Aleshores, la meitat de la meitat i tal. A més a més, com que fan una acumulació en els embassaments, perquè els embassaments són els dipòsits de Barcelona, jo sempre faig aquesta imatge perquè la gent ho entengui. Aquí se'ns va vendre que els embassaments evitarien les inundacions. I és veritat, menys la del 1970, si no hagués començat l'indicació no els va sortir bé, ho atribueixo a la falta d'experiència. I la glòria que va tornar a inundar Girona, però va ser perquè aquella vegada els embassaments estaven massa plens i van haver d'obrir les comportes. Tard. Tard. És a dir, continua la gasivaria aquesta, demà aquest setemà tanta aigua com es pugui, per allargar una setmana més el subministre de Barcelona. I això va provocar, doncs que veien el gironès i la selva i d'aigua, que hi haguessin uns problemes bestials d'inundacions i d'acolloniment sobretot, perquè a vegades no només és el danys, sinó que la por també pesa. I ara, en aquests moments, no tothom anem cada dia a mirar el riu quanta aigua baixa. I amb la taula d'equivalències que us explicava abans, pot sapiguer els metros cúbics. Estem entre 3 i 4. Ara tornar a preguntar, estem entre 3 i 4. 3 i 4 més els cúbics. No hauríem de baixar... No, no, és una època bona, perquè vàrem estar en plena sequera, va baixar per sota, si no recordo malament, per sota els dos i potser per sota l'1 en algun moment. Sí, alguna vegada per sota l'1. I n'hauríem de baixar, segons la llei, 6, no? A veure, hi ha moltes lleis. I cap que s'apliqui. Nosaltres ens fixem sempre, la nostra referència és amb el pla sectorial de cavalls de manteniment del 2006 que va fer el govern tripartit, que és la llei o la normativa d'aquest legislatiu menys desfavorable pel riu Terer. M'he dit que així és perquè vaig trobar un Joan Boada i em deia si no vols pel tripartit. És veritat, van fer una normativa de 4,5, 5,5, 6,5, depenent del 4 trimestre. Feia temps que no sentia aquest nom, Boada. I el tripartit. Ara no sé per què m'han vingut altres coses al cap. Teniu una relació cordial. Teniu una relació cordial. com amb tanta gent que no pensem igual, però que tenim una relació cordial. Això està bé, no? Però el fet que la normativa digui el que digui... Jo tinc una anècdota, no sé si és el moment d'explicar-la, però... Explica, explica. El que havia sigut el director general de l'ACA, la primera reunió que vaig tenir amb el conseller Rull quan era conseller, A Barcelona ens va dir, bueno, feien un pla de gestió nou, 2016-2021, en aquell moment i tal. I sempre hi ha un article que diu que tot el que han previst, en cas de necessitat, seguint la trinca en un cas de compromís, l'article 26. Llavors jo, que sempre me va a la conya, li vaig començar a dir, no, però escolta Jordi, Jordi Gostí, també bona relació amb Jordi Gostí, un home elegant on tenia gent. Dic, sempre hi ha l'article 26. No, no, que no és l'article 26. Si no n'hi havia en 26 aquell decret, tenia 7 o 8 d'articles més. Dic, clar, digue-l'hi 26 jo. Va fent, buscant, provocant, i al final va treure el decret. Dic, vaus com? És l'article 8, el de la força major. Jo, expliquem-ho a la gent jove. L'article 26... L'article 26 havia sentit a dir a la meva mare, si em van enranyar va dir per l'article 26. Però es via parlar... La Trinca ho va recollir bé amb una cançó que es deia el Califa, deia que en un cas de compromís... Què diu l'article 26? Que en un cas de compromís el Califa pot passar-se pels d'allonsis totes les lleis del país. L'Estat té les obligacions de passar-se pels torrons totes les lleis... L'Estat deia... La Generalitat. En aquest govern del president Puigdemont va aconseguir algunes coses. Encara es va recolzar i cadascú el seu s'ha de reconèixer les coses. Vam fer una campanya que va ser més aigualter, que la va finançar l'Ajuntament en aquell moment. Es va gastar 10.000 euros on que pintéssim un mural a la Gran Via, allà a Ramon Folc, a la via Ducte, i vam pintar banda i banda, doncs allò de més aigualtat, una sardina, un peix allà amb l'espina i l'altre un submarí, no sé què, i vam pintar els murals, els columnes, i després també vam posar una bandera a cada pont, se me va ocórrer que cada vegada que algú travessés el riu, doncs tingués una bandera, et recordaria de més aigualtat. Tot això va pagar l'Ajuntament. Ho vam fer nosaltres. El corro l'hi vam posar nosaltres, però el material el va pagar l'Ajuntament. I s'ha de reconèixer. I després va, des de dalt, quan ja les negociacions estaven a punt de trencar-se, perquè jo ja vaig dir que portàvem 6 mesos negociant i que ja vale cada 15 dies anar a fer el panoli, doncs ell va fer el que va fer i la següent reunió va arribar i ens van oferir més aigua de la que nosaltres ens atrevíem a demanar. El 2028 un 30% de captació cap a Barcelona com a màxim. Això és el que diuen els pactes del Ter del 2016. A veure si serà veritat, però en capçalera, el promís del que va al promís en capçalera, d'aquell que va al promís fins a Sau, per dir-ho d'una manera, no se n'en podran endur el 2028 més d'un 30% que fa Barcelona. Accepta que es faci servir l'article 26? L'article 26. No, entenc que l'article 26 no. Que és quan hi ha una sacarina extrema que... Exacte, i que pobrets... Ara, a veure si ho ha vist de veure'n a mi, això són batalletes d'Euelo. Allà cantant la cançó de la Trinca en el despatx del conseller. El conseller mirant cap a terra, perquè primer i per primer li vaig demanar permís. I hi havia un tio que era de Valladolid, Gran Pablo, no se me'n recorda el seu cognom, que era d'ecologistes amb això que ens acompanyaven a mi i a Dani Boix, dels ecologistes, dels naturalistes de Girona. I me'n recordo que diu, oye Pau, esto de la trinca, es el Tratado Internacional de Recursos. No, no, no. No va ben bé per aquí. No va ben bé per aquí. No, però és un tema que en Pau sempre acabem parlant i l'aprofitem per parlar molt d'aigua, perquè és que fa quatre dies parlàvem de la saquera. Ara deus estar content perquè, bueno, t'ho preguntes i estàs content perquè amb la nova superconsellera que li han tocat tots els morrons al govern, que és la Silvia Paneke, també hi ha el tema aquest i... i què? És treballadora la Silvia, i jo tinc una gran relació amb ella, i és una persona que jo, amb tota la gent que no hi estic d'acord, anem a dir-ho lògicament o emocionalment, perquè això de l'independentisme... Que és molt perill, eh? No, no cauré en la trampa de parlar malament d'una amiga. No, no vull que parlis malament. No, no, no, però podria, podria, perquè hi ha gent que diu que aprofito d'allò per patapam. No, el que passa és que no estic d'acord amb la seva política. Vull dir, això també ho dic amb tota la claretat del món. Vull dir, no es tracta d'ampliar l'oferta, sinó de reduir la demanda. I això de treure-li la sal al mar o d'anar vagant-nos l'aigua que ja ha passat per no sé quants budells, això és una cosa que vull dir com a excepció i com a situació d'emergència vale, però com a bastament estable no és ni econòmicament sostenible. ni desitjable. Ell va parlar de salinitzadores i també del parc eòlic. Aquí hi ha una cosa, Narcís Genís, que és un ecologista períquicada, que ara es troba amb la incongruència d'aquell que havia defensat sempre les energies naturals i les energies aprofitar el vent. doncs ara es troba que alguns que estaven al seu cantor els sent dir que l'energia nuclear és més verda i diu que ha perdut. Suposo que tu no estàs a favor de l'energia nuclear, no? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no Espero que els facin bé els francesos, els centrals aquestes, perquè només al Rode no n'hi ha, no sé si són 15. Jo vaig estar mirant un mapa d'instal·lació, però una cosa es farai d'hora. I un tramuntanot. Quan va haver-hi el lot xerròbil, conec una doctora que es dedica a analitzar aquestes coses, van incrementar els càncers a Catalunya, d'una manera notòria. A Catalunya, que estem molt lluny d'Ucraïna. No, no, s'havia notat tot això. Jo recordo molta gent que deia que fins i tot ho vien, no sé fins a quin punt, però amb informació que havien estat buscant i que sí que era molt exagerat. I sobretot a la zona, fins i tot de Girona. Doncs ja veieu, començar parlant de... de l'aigua que baixa, sense cap mena de broma, el nivell d'alerta que hi ha en aquests moments al país valencià i una part de la comunitat de Castella Lleó es parla encara ara de 51 morts, quan tothom té la impressió que amb el nombre de desapareguts que hi ha aquesta xifra pujarà i pot pujar mal. Per tant, estem guiï. Hem acabat parlant, diguem-ne, de l'aigua que tenim o de la que no tenim aquí i de la sensació que totes aquestes polítiques s'haurien de fer quan tinguem els embassaments plens, com els tinguem absolutament buits. Parlem-ne quan si estan plens com si estan buits. Quan abans millor tot. Has parlat d'una cosa que hi ha molta gent que li fa una certa por, que és el de creixement. És a dir, no es tracta de tenir més aigua sinó d'utilitzar-la millor. Jo me'n recordo precisament a la seu del PCT que la Sílvia em va invitar fa uns anys i vam anar-hi amb en Joan Gaia. I me'n recordo que tot anava més o menys bé mentre, quan vaig fer servir la paraula de creixement, vaig mirar la primera línia i vaig veure que tothom mirava com a terra. Aquest calvo quan se'n va. Vaig tenir la desagradable sensació que el meu discurs no tenia terreny abonat. Són creixentistes. No sé si són socialistes o no, però creixentistes ho són clarament. Pilota endavant. Aquí es pensa que la manera que les coses s'arreglin és que es foti més totxo. I l'aigua que necessiten, perquè necessiten 200.000 habitatges projectats a l'àrea botoconya d'Arsona, i també es volen continuar fent urbanitzacions a la costa grava. I ho continuarem denunciant tantes vegades com faci falta. El totxo, quan hi ha el 60% de l'habitatge a la costa grava és d'ús estival, com a molt un mes al any es fan servir, vol dir que és un habitatge especulatiu, no necessari per a la població. Podria valia d'una economia especulativa, no? El capitalisme liberal s'ha passat de frenada i jo no soc comunista, però tampoc soc imbècil. És que no em fa, m'emprenyo. No, jo ho veig. Sí, sí. Encara m'has deixat una mica així. El que passa és que té una manera d'emprenyar-se, diguem-ne, que és molt civilitzada, en Pau, i per tant... I riu, i riu. No, segurament, diguem-ne, com que diuen allò de totes les masses piques, però que una gran part de l'ou tens, que seria... L'ou de l'odec tenir, perquè la gent encara no m'insulta. una mica de roda. No, només apuntar això que dèiem d'aquesta manca de previsió, és que jo crec que toca, vull dir, per exemple, quantes imatges hem de tenir, però és que també parlàvem de la petita escala, no? Què costa tenir uns ambornals nets? Això de tot ho hem vist en els pobles mateix. Tu dius, ostres, aquella petita riera que mai passava aigua, i que a més a més els meteoròlegs ho expliquen cada dia. Quan l'aigua cau del cel, evidentment no saps, o amb la pedregada, no? I llavors et tapa. aquells forats que tu tens allà i dius, ostres, però és que això ja no és una manca de previsió. Tinc un et tot l'any, no? Tu saps quan venen les pluges. Sí que amb el canvi climàtic ens està canviant molt aquest marc, però jo crec que a partir d'aquí, ostres, no sé, aquest punt de previsió, ja no demano aquestes previsions més amunt que dèiem, no? Que segurament que per posar-se d'acord tothom és bastant complicat. Però les mínimes, jo crec que a nivell de ciutats petitones o no sé, tal o que sigui fàcil de poder fer, no? A vegades ens enfadem amb els materiòlegs perquè diguem això que han dit que plouria molt i no ha plogut tant i tal. Però és evident que les alertes hi són per alguna cosa i sempre és millor que hi hagi una alerta innecessària que no que estiguem parlant d'un desastre com el que està passant en aquests moments. Jo ara, Pau, totes maneres m'has deixat una mica així amb el de l'especulació immobiliària a la costa brava, que jo entenc que fer-ne més és bastant fora de lloc, per això estic completament d'acord amb tu, però, per exemple, tu que comentaves les que ja hi són, que les has catalogat de especulatives totalment. Una economia especulativa... Pots dir que una persona que tingui una segona residència, hi vagi un mes, hi vagi dos, hi vagi vuit... Tu consideres que aquella persona és un tema especulatiu? O sigui, jo el que entenc és que... Perquè d'altres, tot el carinyo, però vull dir, tu allà pagues el teu IVI, pagues el teu tot, i podries tenir-ho evidentment arrendat o no, que també és difícil, amb totes aquestes lleis d'arrendament, perquè si vols anar, per exemple, a aquell mes potser no hi pots anar, no ho sé, ara tu estic posant així... És com la llibertat que tu, jo, que també ho faig i me n'acuso, avui de postres me menjo un mango, no? Vull dir, o m'amengi, diguéssim, el que seria una tonyina vermella que està en extinció o coses d'aquestes que dius, bueno, a nivell personal pots tenir una certa coherència, vull dir, amb el que t'està dient tota la informació que és neutre pel planeta o no. Perquè si no ens anem a la lluça, no? A la llibertat. Com que tinc calés, tinc dret a poder-me comprar un habitatge allà on em sembli I tu, societat, m'ho has de reconèixer. Què és el que m'has de reconèixer? Els meus m'has de reconèixer que jo em puc tenir una partadena a la platja d'Aro. O dos, perquè un el faig servir jo i l'altre el llogo o el deixo o el tal. És possible aquesta economia? És una pregunta. Ho dic amb tot el respecte i tota la consideració. No vaig a buscar l'amafre. Jo tampoc. No, no, és perquè vull que me'n diguis els teus arguments aquests. De contradiccions en tenim tots. Tots, correcte. No, no, no estem parlant de cap tipus de culpa, però jo me'n referia més perquè aleshores, és igual, el que s'ho gasta... Tenim una segona residència on sigui de la costa Brava o de la costa Daurada o d'on li vingui bé, és igual, o Menorca, és igual. Un altre s'ho gastarà amb 30 viatges a l'any i farà servir, no sé, de CO2, exacte, dels avions. I fan veure que no de llocs, però al final van a fer de turistes en els altres llocs quan no t'agrada que vinguin turistes aquí. Clar, amb una mesura, jo sempre penso, amb una mesura més o menys correcta, ni fa falta que tinguis 25 vivendes a fora, ni fa falta que facis 25 viatges, però bueno, la gent ha de viure, i al final és vida, no? Sí, però hem d'entendre tots, cada vegada més, igual que amb el masclisme, amb altres coses que han anat canviant, que ens hem d'adeguar al possible. Jo crec que entendre... Tu fas un discurs radical, però, per exemple, crec que ens podríem entendre en el sentit de dir no tornem a fer més bestieses ecològiques de construir en llocs on no toca construir. Per exemple, seria una manera de començar per entendre'ns. Totalment. No frenar, no construir més, no? Els nostres companys de SOS Costa Brava, amb els quals ens recolzem mutuament, han impedit els permisos per 15.000 habitatges a la Costa Brava. Vull dir que ja estem fent molta feina, però encara... Perquè ell, el que bé diria és que aquests 15.000 edificis, el que farien seria destruir llocs que en aquests moments s'haurien de preservar, però que voldria dir que si vinguessin 15.000 famílies necessitarien l'aigua corresponent i necessitarien... i és una mica el discurs, ho dic per posar-lo en context. És exactament això que dius. Jo volia apuntar, per exemple, aquest estiu, quan hi havia el tema de Saquera, sí que va haver-hi la polèmica també que les cases de segones residències que passava, per exemple, bàsicament amb gent de fora d'aquí, potser no tant, que al final aquí entrem també amb la consciència de cada escrit. I llavors tampoc pots valorar... Perquè al final si fas les coses mig bé, és el que deia jo abans, és que potser no els has de fer ni bé del tot, però mig bé. Clar, llavors passava que eren segones residències que moltes vegades deixaven el reg despersió amb una gespa, quan resulta que allà es perdien. Era una mica com la fuita que fa una mica de riure, no? Et restringien. Però això els ajuntaments han multat, eh? Sí, però tot i muntar, jo vaig parlar amb el tècnic de bagull i em deia, és que tot i muntant, els que desperdícia més... bueno, al final els hi van tallar. Recordeu que tallaven, tallaven... Que hi va haver alguna part de consciència. Que passa que jo ara vull fer una certa defensió, crec que la gran majoria de la ciutadania va prendre molta consciència davant d'això, va deixar de gastar aigua superflua i ja ho continuats fent-ho, el que passa que llavors veus a l'altra part que dona la impressió que una vegada passada l'emergència, la sensació és que aquí dia passa anys en penys i pilota cap endavant i ja està. I això és el que fa emprenyar una mica perquè tornarem a estar amb estat de saquera i no trigarem molts mesos. Molt dubtesa això. No ho sé, hauria de deixar de ser un problema parlar de creixement i que la gent veiés com un intel·lectual, lletreferit o com un radical. Però una mica radical sí que ets, ja t'agrada eh? Sí? Crec que t'agrada, sí, sí. Home, no tothom es pot permetre cantar cançons de la Trinca al despatx del conseller. Però això no és la Radicala, és que això no tinc vergonya. La Radicala és una altra cosa. La Radicala és un tio que ho veies capaç d'anar allà on sigui. Jo soc un tio una mica poruc, eh. Reconec. I ara de gran més. Sí, això també passa. Escolteu, hem parlat molt d'aigua desgraciadament per les imatges. Continuem veient imatges de rescats al límit perquè porten reconegudes 51 persones mortes. N'hi haurà més perquè els desapareguts ho fan. Però estem veient, per exemple, per televisió, rescats de gent que ha estat a 15 centímetres de deixar-hi la pell. i no hauria de ser aquí. Hem parlat poc de fires, la Marta va anar a l'ofici i ha dit que li va agradar. L'ofici, la inauguració de la Fira de Mostres, que està molt i molt bé, us la recomano. Sí. Vam tenir aquí dilluns, no al Tartuli, però va venir la Corali i va explicar les característiques, però sembla, avui he llegit, crec que és al diari de Girona, que deia que la gent estava contenta de la funció del primer dia i que deia que si es mantenia que la cosa aniria bé. Aniria bé, sí, sí, perquè almenys, bueno, hi ha molta gent que ha apostat per ser-hi, penso que també... I la teoria bona és que si plou, que si plou i les activitats de fora, que esperem que no... Que vagin a donar bols allà. Que puguin anar a fer bols allà, per tant, potser es complirà allò del mateix primer dia, no? Les aveneres de Tèrlandins van ser a les cales de la Catedral, després no va ploure, però les van portar a l'Auditori, sí que es van fer les Cerdanes, diguem-ne, amb la principal de la Bisbal, per cert, que d'aquí... set dies, sis dies, set dies. es compliran 35 anys de l'estrena de Girona Manamor, que és la Cerdana del Ricard Viladasau. Hi ha l'exposició, aquesta infradocus, que ha cridat molta l'atenció als 90 Girona, una dècada de 20 anys, sobre, diguem-ne, bàsicament la nit, la nit i les activitats, diguem-ne, que hi va haver gironines... Alguns hi surten, alguns hi surten, sí, sí, sí, crec que... Crec que algun s'hi surten, i està molt bé, i amb tot això anem passant les fires. Escolteu, moltíssimes gràcies, hem tingut l'Oreta Octòlia, allò que dèiem, la Sandra Florença se'ns ha estrenat avui, la Marta Collell ha tingut aquí un cert debat fins i tot amb en Pau Mapa. D'aigua és vida, però ens haguéssim estimat més parlar, diguem-ne, d'aigua en el sentit de feina a feina o a conseqüència d'aquestes inundacions tan bèsties que ha patit el País Valencià i una part de Castella-La Manxa que porten en aquests moments ja 51 persones mortes, xifra que desgracialment sembla que augmentarà i per tant tot el nostre suport a la gent del País Valencià i sobretot que quan se'ls hagi donat tota l'ajuda que algú us comenci a preguntar què s'ha fet malament perquè això hagi pogut passar. Gràcies Sandra, gràcies Marta, gràcies Pau, l'altre si tot va bé tornem demà. Ara són les 11. Girona FM, els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 30 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us faré la pau i la fanya. El bisbe de Girona crida no rumandre sexe davant les injustícies i desequilibris del món. Octavi Vilat, durant la seva primera homilia de Sant Narcis, 6 mesos després de ser ordenat bisbe de la ciutat, va dir que no ens podem sentir satisfets mentre estem immòbils davant del patiment de tants germans i germanes nostres i va condemnar qualsevol tipus d'abús. Només així va afegir l'Església, la Sociedat i les administracions podran recuperar la credibilitat si no per dudes si almenys qüestionades. Girona implantarà el 18 de novembre les noves plataformes mòbils amb contenidors al barri vell i part del Mercadal. El sistema d'àrees temporals substituirà els actuals bujols amb què es recollen les escombraries en aquesta part de la ciutat. Quatre dies per setmana, les plataformes mòbils se situaran en una vintena de punts perquè s'hi depositin les diferents fraccions en funció del calendari. Aquesta setmana els veïns rebran la informació a casa sobre el sistema i a partir de dilluns 20 nens podran recollir el material. Arrenca la 62a Fira de Mostres de Girona amb gairebé 300 empreses i més espai expositiu. Aquest any, amb unes xifres que consoliden un creixement sostingut en els darrers anys pel que fa a l'ocupació i, paral·lelament, ofereix tallers, taules rodones, degustacions, xerrades i presentacions de llibres. Amb més de 8.400 metres quadrats, el Palau Firal i la zona del Parc de l'Alvesa augmenten la superfície expositiva respecte a l'any passat. Els organitzadors esperen suport als 57.000 visitants de fa un any. Rosa Maria Vilaseca guanya el premi Girona orgullosa. Els premis reconeixen persones que hagin tingut un paper rellevant en la defensa del col·lectiu LGTBIQ+. Vilaseca forma part del grup de les vianes de Girona, que va ser la primera sucessió de les vianes de les comarques de Girona. Es va fundar l'any 1996 i es va legalitzar dos anys més tard. L'Arxiu Municipal de Girona publica els 144 programes de les fires editats per l'Ajuntament des del 1866. L'equipament custodia documentació sobre l'organització de la Festa Major des del segle XVII, però els cartells i programes apareixen a partir de la segura meitat del segle XIX. La col·lecció és quasi completa després de la Guerra Civil. Els pantans del sistema Tert-Llobregat superen el 30% amb 15 hectòmetres cúbics més d'aigua des de l'inici de l'episodi de pluges. Les pluges dels últims dies segueixen fent augmentar les reserves als pantans catalans. En les darreres 24 hores els embassaments de les conques internes s'han apropat una mica més al terç de la seva capacitat i els del sistema Tert-Llobregat en concret ja superen aquest dintre. I en esports l'Uni Girona celebra Sant Narcís amb la victòria més àmplia de la seva història. L'equip no va tenir cap problema contra el Llevan a l'Eurocup per guanyar per 96 a 35. La Gironina es lideren així de manera incontestable al grup ELA de l'Eurocup. i pel que fa al temps, dir avui que s'espera sobretot ennoblat i amb el vent que pot ser el gran protagonista, però sense previsió de pluja intensa i amb 20 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Viu la Fira amb els cinc sentits. Observe les propostes més innovadores. Tasta els productes de proximitat. Flaire l'aroma de les grans idees. Palpa les tendències que estàs buscant i escolta tot el que tenen per explicar. Vine a la 62a edició de la Fira de Mostres del 29 d'octubre al 3 de novembre de 10 del matí a 8 del vespre al Palau de Fires de Girona. Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin, acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tinguis els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció Domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8 a la web i a xarxes i al 637 58 92 30.