DANA al País Valencià, responsabilitats i futur; Girona davant el risc d’inundacions; educació a través de l’art; i Premi Casero

Escolta la prèvia. El partit integrar. I totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM, només som del Girona. Som la teva veu. Som la Gironina. El més clàssic i el més actual del sou, el cada dos divendres a les deu de la nit, el 92.7 de la FM. I en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sol, amb Oriol Mas. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi! i viu la Fira amb els cinc sentits. Observa les propostes més innovadores, tasta els productes de proximitat, flaira l'aroma de les grans idees, palpa les tendències que estàs buscant i escolta tot el que tenen per explicar. Vine la 62a edició de la Fira de Mostres del 29 d'octubre al 3 de novembre de 10 del matí a 8 del vespre al Palau de Fires de Girona. Ciutadans i ciutadanes, vivim un moment històric pel centre comercial Gran Junquera. Creixem amb més botigues i més espais. Creixem tant que ara podem dir que som un país. El país del shopping. Amb marques com Tara, Avidas, Persques, Tradivàrius, Mango, Lefties i moltes més. Vine al nou Gran Junquera. El país del shopping. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Bon dia, entrem amb temps de tertúlia a Girona FM, com passen 100 minuts a les 10 del matí d'aquest 31 d'octubre, vigília de tots els sants en plenes fires de Girona i culpits pel que està vivint el país valencià i una part també de Castella a la Manxa. quan es parla d'unes dades insuportables de persones mortes i quan es comencen a fer algunes preguntes de moment sense resposta del perquè això ha pogut passar de la manera que ha passat, la manera com no es van donar les alertes pertinents, quan totes les indicacions ens portaven a la conclusió de que podria haver-hi el que realment va passar és que la dana acabés caigüent amb la força, amb els litros d'aigua que van caure i d'una manera desmesurada i el fet que ja no és que no hi hagués unitat d'emergència sinó que realment no es va reaccionar i d'això algú n'haurà de donar la cara, tot i que en aquests moments sentia el president del Partit Popular, Feijó, que semblava que havia anat al país valencià, diguem-ne, a prendre ajuda, que el que feia era, diguem-ne, dir que el president el havia tingut absolutament informat des del dilluns i el dimarts, i la gran pregunta és que si el va tenir informat, per què no informava la gent, que és la que després es va trobar, perquè la majoria dels morts eren desgraciadament habitables, de sang greu dir-ho així, habitables. D'això, de les fires i del que vulgueu, en parlarem amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes. Mercè Rigau, pedagoga, ensenyant. Molt bon dia. Molt bon dia. Gràcies per ser-hi avui que pots. Exacte. Avui que tinc lliure puc venir. T'he encantat de venir. I t'ho agraïm moltíssim, du, tot això que estem visquent ara. Tu deies, no?, la imatge aquesta dels cotxes amunt anagats, un al darrere l'altre. És a dir, no es veuen persones, però indica que dintre d'aquests cotxes hi havia persones, i moltes d'aquestes persones estan a la llista de gairebé 100 cadònoms, que segurament s'ampliarà i, sumant-hi a les que hi ha a Castellà, la manxa a la zona del Batete, superaran de llarg les 100 persones mortes. Sí, molt d'escalf a aquesta gent que està patint i en el nostre cas, per exemple, tinc una companya que és d'allà, qui ha anat a passar les fires i que realment ho ha perdut tot. No sap com tornarà a Girona, la seva família ha perdut tota la casa i és dels pobles més afectats. Per tant, realment això ens arriba molt a prop i em sap molt de greu que estiguem en aquestes condicions. I per falta de comunicació, sobretot. Bàsicament. Josep Maria Fonelleras, molt bon dia. Molt bon dia. Què tal? M'hauria agradat poder entrar dient, com van els caseros? I ho faré igual perquè parlarem dels caseros i parlar d'altres coses, però és inevitable parlar de... És una situació, com deia ara la Mercè Moltura, i si coneixes gent que hi té familiars o hi té gent que són de Girona i que els coneixem i que... participen en moviments cívics i socials, o que estan a les escoles, o... En principi, es veu del... d'aquell poema del John Donne, que deia qualsevol... Nosaltres no som cap illa, no? Que després va sortir allò de la pel·lícula i de la història del Hemingway per qui repiquen les campanes, no? Sempre ens afecta alguna cosa dels altres, no? Però en aquest cas és una història molt més dura, perquè és molt més propera en aquest sentit, no? Josep Cammajo, molt bon dia. Bon dia, senyor Grau. Ja ho veu com estem. Nosaltres contents de tenir-lo aquí de nou, ens agrada veure'l, ja ho sap, i no per una pantalla, però avui hem començat amb aquest tema... és a dir, dona la impressió que avui ho deia, he vist alguns articles que en parlaven, alguns d'una duresa extraordinària, que deien, no, avui és el moment del dol, i deien, no, no, és el moment de les preguntes, potser no de les respostes, però les preguntes, segur que és el moment de les preguntes, perquè això ha passat perquè... perquè ha plogut molt, això és evident. Tots aquests fenòmens climatològics provoquen situacions d'excepcionalitat i l'excepcionalitat pot tenir aquestes coses, però el tema és què hi feia la gent pels carrers quan estava previst tot això. Per què la gent va quedar tancades a les autopistes o per què els parlants van baixar com van baixar? Mira, quan em va tocar tornar, ara l'estiu, d'on venia, hi havia hagut també inundacions. I al país del voltant, a Alemanya i fins i tot a Txèquia hi va haver unes inundacions molt bèsties amb el Danubia. Hi va haver morts, però no hi va haver, un centenar de morts. I estem parlant de rius ferotges i de situacions que són extremes, però hi va haver una resposta per part de les administracions, però també per part de la ciutadania, perquè ja estava basada, segurament molt més que no pas el que ha passat a València, a resoldre situacions de crisi. Però allà es posaven la mà al cap, a les mans del cap, perquè hi havia hagut deu morts i els trobaven d'escàndol i en situacions extremes. I la majoria dels morts eren persones que estaven realitzant tasques civils. no eren civils desemparats, sinó que eren persones que es van apropar a la zona de crisi per donar un cop de mà. Aquí crec que ha sonat dos guàrdies civils, no? Sí, sí, parlen de dos guàrdies civils de la caserna, dos pobles més afectats. Crec que no és el país valencià que és el va ser, però no. La resta diríem que són víctimes civils d'anys colaterals per culpa d'algú, per culpa d'una casualitat de la natura, no? Però no és casual el que ha passat un cop la pluja ha tocat terra. A partir d'aquest moment, que plogui, és el Dana, fantàstic. Però el que ha passat un cop l'aigua ha tocat terra, això no és casual i no només calen responsabilitats, sinó cal reparar per veure el que passarà al proper Dana. La sensació és que ara es prendran mesures. És evident que alguna cosa faran, com ho haurem fet després del 80, que es va trencar la presa, o com es va fer després del 62, les grans inundacions. Sí, descaradament. Sí, perquè és el terreny. El terreny no serà... fer unes grans infraestructures, fer uns canvis urbanístics profunds, recuperar o renaturalitzar els espais, coses que és el que han fet altres llocs, que això ha passat. Estem parlant de regions on els governants, sobretot els que planifiquen el que ha de passar al territori, viuen de l'urbanisme desbordat, per tant dubto molt que hi facin mal. No, i la reacció mateixa, això del Rajoy, ai, del Rajoy, com es diu aquest altre? Feijó, feijó. Aznar. Ah, sí, com es diguis. Tens una mica la sensació que no havies sentit que havia anunciat que el Llau sabia el dilluns, el dimarts... Sí, sí, és el que ha dit exactament aquest matí. Com deien Josep, no fa la pinta de dir... un examen de consciència que impliqui unes responsabilitats polítiques, perquè això voldria dir justament tenir responsabilitats polítiques, justament a la Vila Televisió, on Orià Gadenes ha fet un article a la Vila Web, en el qual em sembla que és molt encertat allò que diu, i vinguent d'ell encara més, que bàsicament fan por pelinectes, no tan per corruptes. Exactament aquesta sensació. És una situació que Corruptes també, eh, perquè després que coneixes altres que dius de la especulació i d'aquest trinxar al terreny, en aquest sentit, ara segurament hi ha aquest altre factor de no saber gestionar una cosa com aquest tipus, que és bàsicament el que el ciutadà demana a l'administració, fins i tot en els països més liberals políticament, diguéssim, o en els Estats Units, posem per cas, en el qual l'administració és vista com una mena de monstre en el qual millor no tenir contacte i és l'esforç individual, etcètera, etcètera, fins i tot aquí en situacions tràgiques com aquestes reclama responsabilitats de l'administració. Vull dir que el ciutadà Bàsicament necessita, entre altres coses, sentir-se asseguda en situacions com aquesta. I si no ho està, l'administració... Ara sentia que deia que un quart de nou del vespre varen fer els alertes abans d'ahir, que quan ja estava tot negat, diguem, no sortiu de casa i el que deia la gent... No, no, el que volem és arribar-hi, diguem-ne, perquè la gent era fora i aquí també hi ha tota una altra, és a dir, la universitat, el dia abans. El dia abans, l'universitat havia suspès les classes davant les previsions que hi havia. L'AMT havia donat avisos que aquesta vegada han estat absolutament fidedignes. I llavors hi va haver aquella voluntat, diguem-ne, que no es trenqués el dia a dia. Coses que ens parlen també de la masquinesa de l'ésser humà. Han corregut coses per xarxes que ja no saps ara si fiar-te o no, però és que el problema és que Són creïbles, no? N'he vist una de gent que es feia portar una hamburguesa a casa seva. Això fa molt de mal, eh? En plena dada. És una cosa que ja passava també, si us en recordeu, amb la pandèmia i amb altres situacions, i recordo també amb els fets d'octubre de fa cinc anys, quan hi havia la revolta urquinaona que veies gent d'aquesta porta menjar cuinet. I l'explicació encara més bèstia, una de les que jo vaig veure, diu, és que li vaig donar 10 euros de propina. Ah, sí, aquesta és la que jo dic. Ja es va jugar la vida. I al mateix temps també veies aquells camions de repartiment de menjar que dius... Són aquests que diuen Josep Ara, són els que són morts, són gent que estava dintre del cotxe, que estava intentant salvar-ne un altre. Per tant, com he dit una cosa molt agosarada, com la gran majoria de les víctimes haguessin pagut a estalviar, senzillament amb una alerta i fer-la complir, Jo crec que sí, és molt dur dir-ho. No sé si ja som en el moment de fer-ho, però avui és demà. Encara ara tens el sotrac a sobre de l'impacte emocional. M'hi ha fet pensar molt en un altre nivell, però jo de petit via visco les de Girona. I aquesta cosa que queda després, que ara me queda a mi el cap, jo devia tenir com a molt 9 o 10 anys. L'última gran indústria va ser el 1970. l'única que va un puny d'aigua, l'alambla, els quatre cantons... Jo el puc recordar més, si 10 anys, si 10 o 11 anys. Tu eres més ovenent. Però recordo que el moment aquest, ara diré una cosa que se m'ha d'entendre, eh? El moment de la vinguda de l'aigua, sobretot si vius allà, com era el meu cas, allà a l'Unyà, que pràcticament la tocaves amb els dits, té un punt, fins i tot, Totes les cometes que vulguis, eh? De bellesa, de força de la naturalesa, eh? M'enteneu, eh? La cosa més bèstia, perquè jo també estava en una casa i tampoc vaig patir perill físic immediat, diguéssim, és l'endemà, és el fang. El fang, el fang. És el fang, el fang. El tornar a començar, a aixecar la persiana, si pots. havien anat a ajudar les botigues que es havien quedat, que ho posaven tot a la venda de qualsevol manera, perquè havia quedat tot el fang, el fang i la ràbia que després començarà a sortir d'abans. Ara, és una ràbia que ha de tenir també una canalització política. Clar. Perquè la ràbia sola i l'indignació sola no porten llet més que la queixa puntual, diguéssim. Mercè. Jo penso que davant de tot aquest desastre hem de pensar com ho podem evitar, però l'altra cosa més greu és que les administracions, a part que no han avisat i no han fet el que fan, tampoc són prou valents per pensar més enllà, perquè això es repetirà constantment. Vull dir, constantment espero que no, però això és una realitat que ens està apropant i que hem d'avallar per parar-ho, i que ja sabem que anem tard. Però mentre les administracions cobrin dels impostos, dels carburants i els cotxes, no aturarem res. I quan l'egoisme individual passi per sobre del col·lectiu, tampoc. Perquè són propostes que la gent no voldrà sentir, però hem d'aturar-ho. Sí, sí, aquesta segurament no vull dir que no sigui tan important com per ser la primera, sinó la segona, la flexió. És a dir, hem construït com hem construït i com a mínim d'evitar és que es continuï fent com a primer pas i després hi ha una paraula que que la gent li provoca una certa angúnia que és el de creixement. Potser llavors s'ha de deixar, no deixar de créixer, s'ha de retirar alguna de les coses que s'han fet malament. L'altra és aquesta, no? El tema de que bé, si la teva primera mesura que anuncies quan arribes al govern de la Generalitat valenciana és que desmantelles el xiringuito d'unitat d'emergències, perquè en un absolut xiringuito després el que no pots fer, és, diguem-ne, el que estan fent ara en aquests moments, no? Avui en vaig anar al punt, fa un article que diu que estan buscant la CBA-ETA quan varen fer l'11-M, no? La sensació. Jo he sentit unes declaracions del president de la comunitat valenciana, que en diuen ells, del país valencià, que en dic jo, que en dic vosaltres, inacceptables en el sentit de dir que la culpa és dels ciutadans. No, així no, però es va entendre. Però és clar, abans deies, avui no n'hem de parlar, potser demà o demà passat, no? Com a molt tard demà. Perquè demà passat s'haurà construït un discurs que ho emmascararà tot, que ja s'està construint. Ara segurament a comptes de tenir molts serveis d'emergència treballant, hi ha molts assessors polítics que estan treballant a marxes forçades i de comunicació. Hi ha una cosa que està claríssima, no es va comunicar a la gent que passaria el que ja estava passant fins al quart d'un al deu vespre, quan feia dos dies que se sabia que més o menys passaria. No, es va avisar a la gent. i l'altre no van voler suspendre l'activitat comercial i la gent es va trobar al mig del carrer. La situació va ser excepcional, això no ho nega ningú i davant d'una situació excepcional poden passar coses però que s'està construint el discurs de és inevitable, no es pot preveure una cosa així és evident i aquest discurs ja s'ha de dir és fals. És el discurs de la Iuso durant la pandèmia i post pandèmia i se li va donar temps perquè pogués construir una altra realitat. Però és clar, hi ha una cosa molt terrible aquí, que és que ara, en aquest moment, com que no han caigut caps, ningú ha tallat cap a ningú, que hauria de ser molt ràpid i immediat. Els que estan intentant resoldre el tema són els que han provocat la situació, també. L'incendiària és el bomber, ara. Per tant, qualsevol altre lloc, és el primer que fas. Retirar qui ha provocat el desastre i posar algun ou, pitjor, segurament no ho farà. No, i ara el que és evident és que hi ha d'haver-hi ajudes, perquè és el que deia la Marceu, deia, amb aquella amiga i companya, hi ha gent que no pot sortir ni entrar de casa seva i molts els que han sobreviscut perquè està tot tan ple de fang que el que tu has pintat l'endemà, passar de la bellesa, de la pujada, com queda el lloc, com queda... No se t'entén perfectament, eh? Però aquella situació que quedava la brutícia, que quedava inherent, el fet de poder tornar a aixecar la parciana, tota aquesta història, la sensació és que se'ls ha d'ajudar molt aquesta gent. però que no n'hi ha prou a m'ajudar. Jo deia, i que jo encara soc un ingenu, després del 82 que es va levantar la presa es van fer algunes coses, després del 62 al Vallès i a Girona també, us en recordeu, el rió també va... el rió que en deien, la barriada, també va quedar i es van construir els albergues, es van treure... al Vallès hi va haver-hi mil morts, estem parlant amb menys aigua d'ara. Es va canalitzar el riu. Es va canalitzar el riu, es van fer coses... és la reacció posterior que ha passat. Tot això potser s'hauria d'apreveure abans. I espera una reacció que no l'estem contemplant encara, que és que l'Horta ha quedat destrossada. L'Horta Valencià ha quedat destrossada. Econòmicament, vols dir, no? Clar, econòmicament, què passarà? És una de les grans hortes que s'ho administra, no només València Capital, sinó Barcelona, i fins i tot surten convois Pràcticament cada dia que van a parar a París i altres llocs per subministrar de verdura fresca, quin preu a partir d'ara es farà pagar i amb quina excusa fins i tot es farà servir el que ha passat per especular, perquè és el que acabarà passant. i especial el tema de la salubritat de l'aigua, perquè durant molts dies hi ha problemes que hi havia amb la sequera, hi haurà aigua que no es podrà fer servir, les depuradores serà impossible que donin a la base si s'han pogut salvar mínimament. Per tant, hi ha un problema de fons que va molt més enllà de la pena. Ara hi hauria d'estar treballant gent eficient sense cap tipus de complexe i creiem que això és impossible. No, hi havia una altra cosa, també, que avui... Sembla que R.I.C. feia unes declaracions en un programa, no sé el que era, de Palís Valencià, però no sé exactament, aquest de Millet Mestre... Sí, sí, oi? Extraordinàries, eh? Contra el PP... Contra els seus, deixem-ho dir així, és una manera de dir-ho. El seu que ja feia temps que no n'era, per entendre'ns, però volia dir que... Però va dir el que pensem tots. Una persona de... de la sentència política i moral que ha tingut en la història del PP a Millet Mestre, Bueno, és que, diguem-ne, també intervié en aquest sentit un altre factor, que és la casa seva. Sí, sí, sí. I una altra història... Hi alertava del que podria passar a Castelló, que és el que està passant. Sí, sí. No, el que també jo trobo que ens ha afectat més en aquest sentit, sobretot la magnitud de la quantitat de morts, que això és només d'allò, però també el fet que hagi afectat a una gran... a una gran extensió de terreny, no? A un país sencer, pràcticament. No és així, però pràcticament, no? I en aquest sentit, a vegades hi ha desgràcies que són molt localitzades i un incendi en un edifici, que es mereixin greus, sí, però... per les persones que s'han mort, per un diafecte allà, que era molt acotat, no? En canvi, aquí, I amb totes aquestes altres consideracions que tu ara deies, Josep també. És que es van veient les imatges per televisió i és un desastre, veus com han quedat les... Però clar, aquest és un altre tema. Tots aquests cotxes que estan bloquejant les autopistes i les calveteres s'han de treure per poder començar a fer alguna cosa, diguem-ne. I això és una emergència total. i no sé si el país està preparat, el país valencià, i no sé si cap país ho està. El que més emprenya, ho dic per pròpia, és quan tot és un desastre i et surt el polític responsable de torn dient que no passa res, a quins va passar, les nevades aquelles del 2010, que des de l'emissòria nacional de Catalunya un polític anava dient que ningú dormiria fora de casa aquell dia i havien-li picut cotxes enganxats. La gran diferència és que allò, diguem-ne, va provocar molèsties dos dies. Sí, però no hi va haver-hi... No hi va haver-hi gent amb deu dies sense aigua potable, sense llum. I va passar sense llum i sense aigua. Però vam sobreviure. I tant. El problema d'aquí, gros, diguéssim, és tot això ara. A mi ja que vaig veient imatges aixís, jo recordo una dita que sempre deia el meu pare, que deia el foc té aturador, que l'aigua no. L'aigua... Busca pas. Busca pas i... Sí, sí, i el troba sempre. I ara estava pensant en altres consideracions molt menors i molt sense importància, però que també tenen repercussions polítiques. Els esports, per exemple. D'aquí 15 dies o d'aquí una setmana hi havia el premi de motociclisme. L'aixest. L'aixest, que no es podrà fer, perquè és que no hi ha accessos. L'aigua s'ha carregat les carreteres. Dius, va, és igual. Sí, sí, no, a mi tampoc m'interessa gaire, però... econòmicament vol dir que hi ha gent que va allà, que no sé què, que és molt... Aquesta... l'economia de la mobilitat, diguéssim, allò... se'n va... se'n va en oris durant temps. Segurament faran alguna corrida de toros benèfica. Home, és gairebé... anava a dir poètic i tampoc és la paraula aquesta que quan estava passant tot el que estava passant, diguem-ne, la reunió de... de la gent que se n'havia d'ocupar, estaven reunits amb... amb uns torneros, diguem-ho així, amb gent que feia... Tot ve d'aquí, eh? No ens enganyem, eh? Vull dir que... Guanyaran les properes eleccions, aquesta gent? Aquesta és una pregunta que, diguem-ne, les xarxes estan bullint, però, escolta... La pregunta següent és, quants són les properes eleccions? Si fossin... Mira, te'n respondré jo amb aquella cosa que tenim els periodistes, que la deixem anar, si passa, passa. Si fossin demà passat, no, no guanyarien. D'aquí un any i mig, vés a saber. La gent té poca memòria, eh. Va passar l'11M que sí, que contra tot pronòstic de Paterovà... Perquè era molt calent. ...a la Joi perquè hi havia també... Va ser molt immediatíssim, no? Va ser aquell divendres, dissabte que... El dijous va haver-hi els atemptats, el divendres hi va haver-hi l'intent de manipulació, el dissabte hi va haver-hi les grans manifestacions i el diumenge hi va haver-hi les grans votacions. Sí, sí, sí, però és clar, és una circumstància que va passar tres dies i mig. Molt, molt calenta, sí. No ho sé, costa molt de ser cap tipus d'anàlisi, perquè a més a més l'únic que s'ha decut és una anàlisi de pena, de solidaritat, d'empatia amb la gent que va patir, però més enllà d'aquí, aquesta altra anàlisi política penso que encara ens falten molts arguments per poder-la fer en profunditat i poder dir un coneixement de causa, perquè estem ara, fonamentem en base a intuïcions, fins i tot pots arribar a pensar que al carregar-se la unitat d'emergències hi havia una una vag idea política de dir així, si hi ha alguna cosa ja véns a l'exèrcit espanyol o salvant-se. Que diguis, ja em va bé, potser que hi hagi això. Precisament també van criticar el Partit Popular que governa el País Valencià quan Zapatero va crear la unitat aquesta de l'exèrcit, també la van criticar, diguem-ne, els mateixos Carles Salsa. Tornant amb això que deia Millán Mestre, i em recordo ara que diu una de les coses que em sembla que és més de sentit comú i més de nivell zero de la política, que és dir, hi ha coses que són extra... suprapolítiques, diguéssim, és igual que... Sí, suprapartidistes. Suprapartidistes, perdona. A la gent li és igual si ets independentista, ets espanyolista, ets... La gran majoria de gent el que vol és viure amb tranquil·litat i que no li passin aquestes gràcies i que si arriben com deies tu Jordi, es puguin aminorar i puguin tenir un tractament mínimament civilitzat. De la mateixa manera que quan hi ha un gran incendi no pots tenir un bomber darrere cada arbre, això ja ho sabem tots, tampoc pots tenir, diguem-ne, una cosa preparada al 100% perquè hi hagi aquests grans fenòmens. Però aquests grans fenòmens venen i el tema és que venen. És clar, els que estan patint les conseqüències ara des d'un punt de vista polític són els que neguen que hi hagi, per exemple, un canvi climàtic. que aquesta és una altra, que aquesta és la segona cosa que tu abans me'n cedeies, no? El fet que hem construït allà on no ho tocava, que ho hem fet d'una manera desaforada, i que, com també he llegit per Twitter, no és que els rius passin pel mig dels pobles, que hem construït els pobles allà on passaven els rius. perquè l'aigua era una necessitat per viure i es feien aquestes construccions però és que ara tenim molts més coneixements per permetre-ho i encara ho estem permetent. Tenim un problema amb el canvi climàtic que ens està arribant l'aigua del mar a primera línia encara s'està construint a primera línia de mar perquè no hi ha ningú amb capacitat per dir tens un terreny però no pots construir aquí les indemnitzacions i tot el problema que això comporta i que fa que fem veure que no ho veiem però que se'ns ho emportaran tot. Deixa'm ara, ara seré una mica... Dolent. Sí. No, és normal, és una novetat. Ja. No sé per què ens adverteixes. No, com que ara estic pràcticament lliure de càrrecs, em vull generar de nou. Calla, calla, calla. No, no puc callar, no puc callar. Però que el teu advocat... No, si el meu advocat està encantat. Ah, si no. No, és igual. Calla, calla, que he sortit de tres dies de congrés i m'han fet callar massa. Amb aquest llibre que estem preparant amb la Mercè Garcia sobre Girona, vam entrevistar... Girona el 2050. Correcte. I aquesta idea és molt interessant sobre la projecció del 2050. Vam entrevistar un geògraf de la Universitat de Girona que es dedica, i no té el seu nom encara perquè potser li sembla greu, es dedica a fer projeccions geogràfiques i lligar el que són les previsions i projeccions de canvi climàtic, lleres de riu, construcció urbanística, i ell anuncia, el seu grup de treball anuncia que Girona patirà inundacions seguides i continuades els propers 30 anys. Girona. Girona. I d'intensitat creixent. Aquesta informació ja l'ha fet arribar, perquè forma part d'un encàrrec. I al mateix temps, la mateixa projecció estudia si la ciutat està preparada per a això. I ara l'afirmació és que no. No encara. Es poden fer coses, però encara no. Per què no t'ho acarreguis tot tu? Perquè si és com a mínim compartim. Gràcies. Però que no ens posin a la mateixa sala. Tu has parlat des de l'acadèmia. Des d'apel al carrer, això mateix ho ve alertant en Jaume Tachidova i el Carme. Ja no hi ha argument que pugui anar en contra d'això. que ho va dir-ho, i aquí hi ha un tema que s'hauria de posar damunt de la taula, que és el que suposo que anaves, que és la plataforma. Per exemple, és una de les principals, és un dels principals escolls que Girona ara en aquest moment té i ha de resoldre amb certa celeritat. No perquè estigui només en un estat deplorable a la seva construcció, que ho està, sinó que acaba sent un tap que no està resolt. En l'àmbit que es va crear, no hi va haver inundacions, eh? No. La plataforma. La plataforma, sí. Sí, la plataforma una vegada, perquè... Una vegada, però... Tornant a menjar amb el teixidor... No diguis... Tornant a menjar amb el teixidor l'any 68 o 69, quan es havia construït la plataforma, quan ja s'havien fet el... A veure, no ens enganyem, Girona ha deixat inundar-se pels embassaments que hi va haver i els embassaments evitaven que el ter pujés, embotís l'Unyai i el Güell, que li vau anar allà mateix abans de desviar-se el Güell, i per tant, llavors, tot això pujava. Quan hi havia plataforma una vegada, perquè hi va haver un director general que, fent-li aquesta pregunta en el diari oficial que hi havia en aquells moments, va respondre que es veuria tota l'aigua que passés pel damunt de la plataforma, i diu que no ha tornat, perquè sí que va passar. El que no hi ha hagut és més inundacions després dels 70, això és veritat, però vam estar a punt amb el Glòrius, recordeu eh, vull dir tu veí de tota la vida de l'Arlambla, d'aquella nit devies estar, ja no hi vius, però devies estar amb la idea aquella, perquè va anar... De molt poc. De molt poc. Sí, sí. M'ha dit que la plataforma, jo recordar el que anava a dir, és aquesta casualitat o aquests altres factors, però és evident el primer cop d'ull que és com un tap, no? És un tap. I que no té capacitat de desbassar, tampoc. O sigui, clar, no té una alternativa. Hi ha pous i, de fet, s'estan construint pous precisament, per si un cas, entre la plataforma i el pont del Font del Rei. i han estat treballant per, precisament, si mai passés això, pogués desguassar cap a baix, a tocar de la illa del Ter. Però no és suficient, no és suficient. Sumat a això, a una mala gestió forestal, ho n'hi ha un. i s'ha de rebaixar la intensitat a l'hora de gestionar el que és el bosc i el sotobosc, aquesta part de les gabarres, que hi hagi una torrentada nova, i ja no és només aquest, és el Galligants, per exemple. Si aneu a caminar cap a Sant Miquel i mireu el Galligants, està fet una porqueria. Per tant, una altra torrentada del Galligans tornaria a provocar un tap a la Plataforma Sant Pere, etcètera. Això, com que no ens està passant gràcies als ambassaments, al control que hi ha la Saquera, que sempre ens enganya i ens provoca aquesta situació una mica anormal, que és veure el riu Buit, pot canviar d'un dia a l'altre, per l'altre. Com a València, eh? Sí, sí. Però segur que ja hi ha previsions fetes. De fet, l'Institut Català va cercar l'aigua, es va construir un teleginut d'aigua, que ha estat la broma, perdoneu-me. No, no, no. Ja només això, o part del truita, la part dinòmica del truita, es vol posar a terrenys inundables. Josep Maria coneix bé totes les instal·lacions, diguem-ne, universitàries, sap que és perfectament ligre, i ha fet una cara d'aquella, diguent, home, Aquesta tòpia és més tòpia, no? Però... Ara deixa'm continuar la broma, perquè no, de que si és insulgat a la recerca de l'aigua no vol dir d'evitar la inundació entre l'aigua, vol dir de recerca de l'aigua. I si estàs en un lloc inundable... Ho trobes, ho trobes. Hi ha un altre tema que em penso que és més... que deia la Mercè i que els efectes... una cosa és la qüestió del canvi climàtic. que, evidentment, afecta i ens afectarà, i l'altra és la resolució de programes d'infraestructura per poder fer-hi front. L'última reunió, l'última informe, que era devastador, eh?, del panel aquest de caspers sobre científices on 15.000 científics a nivell mundial que es posen d'acord per fer un informe que va sortir fa un mes o aixís, feia servir les paraules que eren de pel·lícula de ciència i ficció. És a dir, deia senyors, ja no hi ha res a fer. Així està clar. L'única cosa que podem fer és mitigar. La paraula clau era mitigar. I mitigar té a veure amb què l'administració almenys intervingui amb qüestions d'infraestructura per evitar. Per evitar. És a dir, no evitarem ja, ja estem pràcticament, ho deien ells i m'ho havia acabat de creure, estem ja, hem passat al llindar del... Del punt de retorn. Del punt de retorn. Això és gravíssim. Però almenys, que hi hagi aquesta voluntat de dir, bueno, ja que estarem davant d'això, Intentem mirar, evitar els efectes. Pensar coses, que avisem bé la població i que els ajudem. Potser girant el 2050 us quedareu massa llargs, haureu de fer girar el 2040. Va molt més ràpid que abans pensem. Sí, sí. i volem viure amb un fake de que no passarà res i que està passant. T'he de dir que jo vaig proposar 2100 perquè era molt innocent en aquell moment. I deia 2100, a més el 2100... No, també s'ha de tardar una mica per tot el que t'ha passat. Sí, sí, sí, sí. No, sí, sí, correcte. perquè la idea era a 30 anys vist i ara ja són a 25, diguem. Sí, sí, sí. Però clar, el 2100 tampoc ningú ens ho podia fiscalitzar, ningú ens podria demanar comptes. El 2050, bé, potser jo no, perquè ja tindré una edat venenable. Sí, de moment ja arribaràs... Sí, sí, sí. La Mercè és més jove aníbula i... Però... La Mercè, la Mercè García, perquè donem per fer tot aquí i esteu tots dos treballant amb aquest tema del... però 2050 té una raó perquè a Europa quan ha planificat la convergència cap a la descarbonització del continent, el que en diu la neutralitat de l'impacte del diòxid de carbó entre el que produïm i el que som capaços de restar, s'havia fixat al 2050 després de passar del 2030 al 2050. Primer van dir 2030 i finalment van admetre que al 2030 no hi ha res a fer i si no mira Girona, que ja hauríem de tenir zona de baixes emissions i no el tenim, passar al 2050. I semblava raonable. I t'he de dir que és una experiència molt interessant que la gent quan li dius 2050 ho veuen prou a prop i no massa lluny i s'ho mira amb una perspectiva de dir, com ara explicava el FONU, potser encara hi ha oportunitat. està al límit. Els experts diuen que no, potser el 2050 és prou lluny com per pensar que alguna cosa podem fer i prou a prop com per poder fer coses. Doncs m'anima que ho veieu així, perquè jo aquest punt no ho veig d'aquesta manera. Ho veig molt a prop. Ho veig molt a prop i quan sents les notícies i la gent experta et diu que això mateix que acaba de passar a València a 600 litres, nosaltres tampoc ho podríem assumir de cap manera. Si ens hagués portat fontejar o el trueta i tot el que hagués trobat pel camí, perquè és el glòria. que ens en van caure 400 en una setmana i m'he tirat a 600 en aquestes hores. Gloria va inundar, de fet, un dels grans aigats que hi va haver, i ara la gent ja no en parla, però els meus pares recordaven l'aigat de l'any 40, que va ser el del Tert, amb el del Güell, que el Güell va fer. Ara el Tert està més canalitzat. els embassaments encara estan mig buits però quan hi va haver-hi la glòria estaven plens i... i van haver de deixar aigua es va inundar a Fontesjau perquè també hi havia alguna canalització mal feta s'ha fet aquell mur però dona la impressió que sí, que si hi haguessin 600 litres hi hauria problemes molt seriosos molt seriosos, 600 litres és que ja no veiem la neteja només de l'aca que no està fent és... és molt bèstia no, l'aca no està fent neteja no m'ho puc pas creure bueno, en fa alguna, no? Però, clar, és que 600 litres és molt, molt, molt. Vull dir, no estem preparats i ens hem de preparar. I ho van dir. Nosaltres també tenim les condicions perquè això ens passi. Doncs, si ens estan avisant... Hi ha un projecte, bueno, un estudi que va encarregar el president Puig, l'alcalde Puigdemont que l'Ajuntament finalment el va amagar en un calaix i el va... no sé què va passar. De fet, se l'ha quedat la presa. No ho vam saber perfectament, però no ho vols dir, oi? Exacte. Que se'n deia quatre rius i una sequia. I era un projecte d'estudi d'una proposta no només estètica, sinó també de racionalització dels espais hídrics de la ciutat, capes freàtiques, etcètera, etcètera, pous, pous a descomesa, i que proposava, per exemple, per evitar això, en el cas que hi hagués una superior als 400, una presa, una rasclosa, a la zona de la creueta, per exemple, de forma preventiva, i que també ajudaria a mantenir un flux regular de l'unyà, que col·laboraria, evidentment... Fa molts anys que es parla d'aquesta rasclosa, al marge d'aquest estudi que es va fer... Però, a més, la tenien dibuixada, la tenien projectada i tècnicament excusada. però no hi és, aquest estudi. Déu-n'hi-do, hem parlat molt de tot això i la veritat és que en plenes fites jo volia parlar d'altres coses, volia preguntar a la Mercè que havia fet aquests dos dies festius que ha tingut, perquè sent com per tocar una mica així de la truca el tema de l'ensenyament, perquè vulgui que ens expliqui què ha fet, perquè abans d'entrar parlàvem del tema de l'ensenyament i el tema d'educació, i ens queda poc temps perquè això ens donaria per 6 tertúlies seguides ahir vaig estar a Barcelona en el forum de l'Educació per les Arts on ens van explicar les polítiques d'educar a través de l'art i ens van explicar a Portugal jo n'estic molt enamorada del sistema portuguès ja a nivell d'escoles de música i d'educació de música per a bebès ens estan donant una lliçó increïble sí? sí, sí, sí, sí, estan fent una pedagogia molt, molt, molt Jo penso molt encertada. Doncs de 0 a 3, diries? De 0 a 3, no, no. Fins a segona primària, eh? Vaig anar a veure la música per bebès. Fins a segona primària, doncs un pare comparteix l'hora d'aprenentatge d'un instrument amb el seu fill, però no el comparteix per anar a fiscalitzar si no és estudiat, sinó perquè el pare també toca l'instrument. I veu la dificultat d'articular aquells audits per tocar el piano o per afinar amb el violí, d'aquesta manera, A part que apreni i entén la dificultat d'aquest aprenentatge, doncs ajuda molt el seu infant. No critica. No diu, això sona molt malament, estàs matant un gat. No, no, matem el gat tots dos, com ho solucionem? A casa, a casa, a casa. La escola també va a classe, el pare o la mare, i tant, i tant. I també ho practiquen junts. I després, l'altra cosa que em va agradar molt, i molt, i molt, és, li deia portuguesa als francesos, no m'ho van agradar tant. És una mica... molt centralista. L'autonomia que ens cal és molt de portuguesa. Exacte. Hauríem d'anar cap aquí, no? M'imagino els segadors cantant com un fado. I el que realment hem d'aprendre és la pedagogia del desig. Jo tinc el desig per aprendre i això és el que hem de recuperar, no? El desig per millorar. No sé si s'ha notat que bufava una mica, perquè també hi havia el concepte que explicaves d'educació i ensenyament, i la sensació aquesta que ara... Però això no és una història de 10 minuts. No, això ja et dic que és de 6 tertúlies. És el tema que, d'alguna manera, ja que parlem amb previsions de futur i del 2056, és una opietat però l'hem d'anar repetint cada vegada, que és que l'educació és la base del futur del país i de la democràcia i de la convivència, perquè si això no som capaços de fer una proposta realment proactiva i amb voluntat de creure'ns-ho de veritat, perquè Dir-ho és molt fàcil, dir-ho és molt fàcil i ens omplim la boca de l'educació i l'ensenyament, així, creure-hi de veritat i pensar que és, o ha servit al llarg de molt de temps, com a anivellador de classes socials, com a, no m'agrada gens el tema aquest ascensor, perquè ascensor sembla que n'hi ha uns que pugin, però no tots, diguéssim, no? Però que al mateix temps ajuda el progrés econòmic i social del país. De paraules en podríem dir tantes que volguessin, però creure-s'ho de veritat em sembla que és el... Hi ha una cosa molt divertida que m'ha encantat, del ponent que va venir portuguès, del comissari, que porta tot el projecte, és que s'han inventat un glosari. Han fet un nou llenguatge, de paraules tan boniques com és indestinar. Com? Indestinar. Indestinar. I tu penses indestinar, doncs canviar el destí. Aquest concepte que tenim un destí, doncs intentem canviar-lo. I que l'art, la cultura i l'educació ens ajudi a fer això. Que és una mica canviar aquest... I després tu fas una política educativa... No, tu no la fas. No fas un pla. sinó que ho fas amb la gent. No l'adjudico, sinó que espero que la gent ho vulgui i que surti d'ells. I això és molt important, perquè tu acceptes una cosa quan veus la necessitat d'aquesta cosa. però no quanta l'imposen. Hi ha coses que hem de pensar molt en com podem... Sí, això fa pensar molt. I tant. Però és clar, la sensació, deixa'm tornar a fer de periodista, és que home, no tot pinta bé, no? El món de l'escola catalana, diguem-ne, no? Ja saps que jo soc molt optimista. Ja, ja. Tenim un futur i aquest futur l'hem de saber vetllar. I no m'agrada el caos que es vol sempre posar. Tenim grans professionals, necessitem els recursos i hem d'acceptar que hi ha d'haver una coeducació i que els projectes són per tots. No només l'escola, hem de trencar els murs. Això tu deies, la idea d'ensenyar l'escola educat també a l'escola, però sobretot a casa. que els projectes són per la gent i amb la gent. Però això què vol dir? Deixem ser cabrons. Ponyateros. Perdó, perdó. Va, va, estigues punyateros, va. Tradueixo moltes vegades les paraules des del Belga, saps? Sí. Des del Belga. Què vol dir exactament pel dient? En Josep, en el sentit de dir, si tenim nens que ara van a classe, què fan a classe aquests nens? Aprenden a multiplicar o aprenen a interrelacionar-se? Fem broma, no? Sí, sí, sí. No, no, l'escola ha de ser un lloc on tu vagis a aprendre uns continguts. Aquests continguts te'ls han d'ensenyar de la millor manera possible i a través de totes les estructures mentals. I aquí entren les arts. No és el mateix que jo m'hi m'ensenyin un quadrat a que jo també dansi una dansa d'un minuet amb un quadrat. Vull dir, les connexions que se me faran seran molt més enriquidores i seran des de la globalitat d'aquest aprenentatge. Per tant, allà hem d'anar a ensenyar uns continguts. I educar és la societat que educa. Els pares tenen una responsabilitat, l'escola també té la seva part, però el que no podem pretendre és que allà on no arriba la societat, l'escola ho hagi de fer. Perquè després ens passem unes hores que hem de treballar a l'educació sexual, a l'educació afectiva, però els continguts on són? Perquè després aquests continguts no els tindrem. I els hem de tenir. Si dius això, ja estic completament d'acord. Els continguts són claus, perquè és veritat que hi ha hagut, i ara està sobre la taula, el dia a dia del debat sobre l'educació. Saber d'alguna manera quin tipus d'educació volem, si la que s'ha establert o el que diu que s'ha establert durant un determinat temps en el qual eren més importants, diguem-ne, la sistematització o la manera d'arribar als coneixements, que no pas aquests continguts en si mateix. Mira, el procés és molt important, perquè tu avalues un nen del que sap fins on t'arribaran. Si el procés està ben fet, el contingut l'assolirà. Si no està ben feta el contingut, el procés, aquest contingut no sabrà d'on ve. Però el que volen els pedagogues és que tu arribar a aquest contingut, que ho sàpigues, ho pots arribar de moltes maneres. I fins ara l'escola només tenia una manera, una direcció, i que tenim molts caps pensant, i que hem de saber fer-ho de moltes diversitats. I és arribar per aquí. I a vegades confonem. No? Confonem. Tenim molts processos, però el contingut s'ha d'arribar. El procés pot ser vari. Això que has dit de la música, de l'art, de la dans, em sembla a mi sensacional, diu Firmo, però que sàpiguin que és un quadrat molt bo. Exacte. Sí, sí. No, no, és que ha estat bé que en Josep fes aquesta pregunta, com has dit, cabrona, perquè tu t'has pogut explicar en el sentit aquest, és a dir, els continguts són importants i també s'han d'aprendre, i és una d'aquestes coses cares, qüestionar que tothom que ha sortit a les se'ls tingui assumits, diguem-ne. Exacte. Per exemple, jo a vegades ric amb els nens perquè et fan un text amb intel·ligència artificial. Jo dic que és un bon recurs, eh, el xat. Jo no t'aniré en contra, però tu has de saber què vol dir. De quina edat estàs parlant, eh? Pachillerat. Pachillerat. Tu pots ajudar-te a redactar aquest text, però has de saber què vols que digui. és a saber com vols que ho digui i quina és la finalitat, l'objectiu. Donar-li les pautes, no? Les pautes, és que no saben fer aquesta síntesi de què li puc demanar. I home, això ja ha sigut una mica al teu nivell. No diria la paraula, però quan he estat al Tribunal de Recerca he passat els treballs pel xatge PT. Li he preguntat quin era el nivell de còpia. I en mon cas em va arribar un 100%. 100%? Sí. Què vas fer? Això, el treball de la Serga? De segon de batxillerat, sí, sí. I en el que jo portava, li vaig portar el treball de la universitat, li vaig dir l'has tret d'aquí, l'has copiat. Jo entenc que tu no tens els continguts, no se saps, però t'hem explicat que has de dir d'on has tret aquesta informació. No podem permetre que es copiï i que es plagi. Els hem d'ensenyar a que han de trobar la informació perfecta. Jo tampoc ho sé tot, també l'he buscat. Però un cop l'he buscada he de saber posar d'un teletret aquesta font. Agafant això que dius però derivant una mica el tema, a mi em va passar per una cosa personal que la gira de mirar. Els tractors de plagi són molt punyeteros i no tots funcionen bé. Per exemple, el meu treball es tractava, amb un amic que em va demanar, de demostrar que no era plagi. I com que hi havia cites, El treball era de moltes cites, perquè havies de citar les cites, el programa el considerava lagi, i té un percentatge que a partir del qual no sé què. Però, si aquell, amb una universitat, no era de la Girona, que feia servir un altre programa, entraves allò, aquell treball nou, com que ja considerava que estava a entrar, si el tornaves a valorar el plagi del 100%, perquè resulta que t'havies plagiat a tu que havies ensenyat aquell treball abans amb el detector de plagis. Bueno, però tu un cop trobes que hi ha aquests freqüents que són plagiat i vas al treball, és tan fàcil com dir, m'ha posat un quadret, està nou la webgrafia, Si ho repasses, sí. Jo estava parlant d'una cosa més mecànica. Tot ho has de repassar. Mecànicament hi ha molts i molts errors. Potser que hi hagi coses que et diguin que és un plaer i si tu ho repasses bé dius, bueno, és que són les cites que són necessàries per fer el treball. Però si jo faig una cançó... La biografiera. La biografiera. Jo estic fent una cançó i a vegades la passo pel Sacha si aquesta cançó s'assembla a alguna altra cançó, perquè és que és tan universal, i al final estàs jugant amb 12 notes, que és molt fàcil que una cosa s'hagi pogut fer a l'altra punta del Mònica, tu no ho sàpigues. Una cosa bona als articulistes és que ens plau a nosaltres mateixos, perquè vol dir que continuem pensant el mateix. Sempre tens l'alternativa que fem servir el Grau i jo, que és o citar funelleres o Chester. Oscar Wilde també és molt ràpid. Si ho hem de fer el més aquí, en Josep Pla també ho ha dit. O Martí Miquel Pó. No tant. Per exemple, li pots fer dir de tot. Sí, sí, sí. I fins i tot un aglitor. Vés-ho a buscar, a veure si ho va dir o no. Ja ens ho trobes. Sí, hi ha els 40 tomos de l'Om de l'obra concerta. Queden dos minuts. Jo hagués volgut parlar d'Escaceró. Tenim aquí dos guanyadors d'Escaceró, eh? Josep Maria Fono. Ara la fotré el Herba Sepp, el rei del Mambo. L'any anterior, ahir va fer 41 anys. Un juré cap major el va guanyar per olor de violetes i no ha pogut presentar cap altra obra perquè la que tenia escrita encara la deu tenir la Guàrdia Civil, allà on aquests ordinadors que no hi han tornat. No, no, ni tornarà. Ni tornarà. De moment, sí. Ja t'ho han dit. Escolteu, com va anar al casero? Tu ets... Bé, bé, no. A veure, el jurat va guanyar. Juratíssim va estar bé, com sempre. Va quedar finalista d'una persona molt reconeguda, que és en David Sedici. I una dona que es diu Jané, que és professor de... Elisabet Jané, que és professor d'institut. i que justament va dir, mira, em fa molta il·lusió perquè jo en David Sirici els recomano als nens a classe. D'acord, demà els hi expliqui que he guanyat jo i en David Sirici ha quedat segona. Coses que passen, eh, que han quedat impressionats. Bé, són aquestes coses dels premis que els que els hem guanyat també hem de ser conscients d'això que no els vam guanyar, que cinc persones opinant, entri a cinc de diferents i ho opinarien diferent. Vull dir que aquell premi que ha guanyat, home, en alguns casos dius Aquesta és una obra tan bona que això ho veuria qualsevol, però amb altres hi ha més discussions o n'hi ha dos que estan molt bé i tu penses... I el que jo trobo que és molt difícil i que s'ha de tenir en compte amb els fremis és el tema del desert, no? Perquè el desert implica una certa petolància, una certa xularia per part del jurat, com a que diem. Enteriors jurats del Casero varen practicar durant un temps. Va haver-hi un temps que sí. Nosaltres, al jurat actual, no n'hem donat cap, perquè Si tu guanya una obra i tu ets de les altres trenta que s'han presentat, dius, mira, n'hi ha una que és millor que la meva. Si dius que és de zero, te diu que la teva és dolenta. I, bé, aquesta diferència és el que és important. Bé, una festa, vaja. Doncs una festa, i una festa per recordar Josman Alcácero i el 44 anys ja d'aquest premi en el qual s'hi ha donat a conèixer tantíssima gent. Josep Major, Josep Maria Fonelleres, Marcel Ligau, moltíssimes gràcies per aquesta tertúlia, que tingueu bones fires, que demà sigui, diguem, per molts anys, per aquests 3 anys, i si tot va bé tornarem, però serà dilluns. Ara són les 11. Moltes gràcies. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 31 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyes. Els Mossos l'aforcen un 30% als efectius durant les nits de fires a Girona i demanen estar alerta en grans aglomeracions. El dispositiu que s'ha posat en marxa i que s'està implementant des de l'inici de les festes ha fet que el balanç sigui satisfactori, tal com indica el cap de l'àrea bàsica policial del gironès, Carles Ribas. Ara bé, Ribas explica que es tracta d'un reforç de gens de totes les àrees i no només en seguretat ciutadana. Entre les principals preocupacions dels Mossos hi ha les baralles, les agressions sexuals i els robatoris en força. Un menor d'edat ferit greu després d'un impacte amb una atracció a les files de Girona. Com va avançar ahir, al diari de Girona tot va succeir a l'exterior de l'aparell. Els fets van passar sobre les 8 del vespre quan el jove va caure desplomat amb una ferida de consideració. Diversos nois el van atendre ràpidament per tal que no perdés massa sang posant New Jersey a la zona afectada. La policia municipal va prendre declaració a un dels responsables de l'atracció i està investigant què ha ocorregut. Saleyes respon a Moutambici que aposten per la mobilitat sostenible però que calia actuar al barri vell. L'alcalde de Girona va respondre a la carta que aquest dimecres li va adreçar a Moutambici assegurant que el seu govern aposta per la mobilitat sostenible però diu que calia actuar davant de les friccions entre ciclistes i vianants al barri vell. A l'emissiva Saleyes defensa que calia ordenar la mobilitat a la zona i considera que s'ha aconseguit. Air Aràbia llança dos vols setmanals directes entre l'aeroport de Girona i Tànger. Els vols van començar a sortir ahir de Girona als 10 del matí amb arribada a Tànger a les 12 del migdia. El segon vol serà dissabte que ve. La companyia, que operarà per primera vegada a Girona, compta amb més de 70 destinacions internacionals i nacionals des de les seves set bases marroquines. La 13a edició del Traballem G de Girona oferia més de 500 ofertes de feina d'un centenar d'empreses de la demarcació. Una edició que es farà el proper 6 de novembre a l'Auditori. La fira arrencarà a les 10 del matí fins a les dues del migdia de forma presencial, si bé es podrà seguir de manera virtual des de les 8 del matí fins a les 6 de la tarda. Elisabet Janer guanya el premi Casero de novel·la curta. El jurat de la 44a edició del premi de novel·la curta, Jús Manuel Casero, va declarar que l'obra Coses que passen, escrita per la sabadellenca Elisabet Janer, sota el seu dònim Nejat Canlleres, s'havia d'emportar al guardó d'entre les 36 novel·les presentades. I en esports, el Girona guanya plàcidament a l'Extremadura per 0-4 i es classifica per la segona ronda gràcies a les dues dianes de Mijovski i els gols de Brian Hill i Arnau. La mala notícia va ser la lesió de Danjuma i la possibilitat de Mishu, que veurem quina les poden tenir. A l'altra banda, l'Olot va fer embogir tota la garrotxa passant per la Copa. L'Olot estarà també a la següent eliminatòria de la Copa després de carregar-se el Córdoba en una emocionant tanda de penal. I pel que fa al temps, dia molt i amb humitat en una jornada que s'espera totalment ennobulada amb alguns punts de sol i amb una petita previsió de pluja al migdia però 4 gotes mal comptades. La màxima que s'espera sobre els 21 graus. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. La ràdio de Girona, vagis on vagis. Si vols saber tot el que passa a Girona i a l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM. Escacs en joc. El programa amb més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu. Som la Gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que...