DANA a València: caos de resposta i auge populista

Els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodrilo. No pasaste de callar. Hasta luego, cocodrilo. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat Molt bon dia, entrem en temps de Tertúlia, Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 7 de novembre, un dia rufol, un dia que amenaça pluja, aquella pluja tan necessària que tant de temps hem demanat, i aquella pluja que, com cantava Raimon, no sap ploure i que en llocs del nostre país ha provocat tant desastre com el que està passant ara a la conurbació urbana de la ciutat de València. També ha guanyat Trump. No vull dir que tot hagin de ser desgràcies, vull dir que parlarem de les coses que realment han succeït i els intentarem analitzar amb les dues persones que de moment m'acompanyen aquí als estudis del carrer Balmes i la que estem esperant properament, que ara entrarà. Roger Cacero, molt bon dia, què tal? Bon dia, bé, ja començo a veure paraigües oberts pel carrer. Doncs veus, mira, jo que estava d'esquenes, però avui diu que plourà, abans d'ahir també va ploure fort a la ciutat de Girona, però és aquella pluja benefactora que no fa mal. Després hi ha la que ha provocat les inundacions. Els patacs. Senyor Carles Rivas, molt bon dia. Molt bon dia. Com està? He vingut amb moto, no sé com tornaré, però... Amb moto, però no amb bicicleta. Per anar a treballar avui i fer la moto. És que la imatge del senyor Carles Rivas és això, anem amb bicicleta i un mòbil a la mà, no sé bé per què, i fent peces d'Instagram, eh? Perquè la gent estigui al dia de les coses que succeeixen. Molt bé, doncs ara en parlarem de les coses que succeeixen. Ho farem també amb la Sílvia Castelló. Molt bon dia, Sílvia. Hola, bon dia a tots. I per molts anys retardats, perquè va ser el teu sant, no sé si és de les que celebra el sant. Ara s'ha posat molt poc de moda, això del sant. Felicitats, eh? És veritat. El meu fill també és del Carles el dia 4. És veritat, sí, sí. Jo ho celebro tot. Això està bé. És important. Hem d'aprofitar qualsevol ocasió per celebrar. Tot i que ahir, amb un acte que vam fer, també se celebra en els judicis, diguem-ne. Vull dir que és una manera de dir-ho que no, que diguem-ne cap al... Pels emburcats és una celebració. Pels emburcats, sí, sí. Aquesta és bona. Escolteu, parlàvem d'això, del temps de València. Parlem un moment de València, si us sembla, perquè és que ja han passat vuit dies, va ser nou, avui fa nou dies, dimarts de la setmana passada, el dia de Sant Narcís i realment dóna la impressió per les cròmiques periodístiques que vaig llegint diguem-ne que s'han començat a netejar coses però que ara es veu la feina, la feina, la feina i els diners, diners, diners que es necessitaran per tirar tot això endavant un desastre el que ha passat Sí, és un desastre i d'entre les reflexions que venen després hi ha el tema de l'urbanisme, de com urbanitzem. Fins i tot ja es comença a parlar de que potser no cal reconstruir coses, simplement cal deixar-les. Fins i tot també quan aquí hi ha hagut els temporals, que se n'emporten passejos, etcètera. Aquesta primera línia de la costa. Bé, aquest és un element de reflexió que quan passen catàstrofes com aquestes Bé, penso que ara també tothom més o menys es posarà les piles en les zones inundables i amb mesures preventives, aquí vam tenir el Gloria, i en paral·lel, bé, també hi ha la tempesta política, que jo crec que també serà de llarga donada, que tindrà també molt de recorregut. Hauria, no? Hauria, sí, sí, sí. Sí, en algun punt, suposo, en algun punt, potser hi haurà algú que assumirà alguna responsabilitat, ja ho veurem, però vaja, en tot cas sí que... que és una situació que evidentment és molt crítica, hi ha persones mortes i persones desaparegudes, i que també ha aixecat una solidaritat que és molt necessària i a vegades potser, no diríem accés, sinó potser una mica mal encaminada, però vaja, també podem... Després en parlarem, si li sembla. Carles, és que li vull preguntar a en Carles perquè no em vull fer cap tipus d'abroma, però tu, diguem-ne, d'inundacions algun em vas patir quan, diguem-ne, quan eres. La diferència és que tu hi vas ser-hi des del primer moment i en aquest cas donar la impressió que no va ser exactament així, que aquest és un dels temes que després volia tocar, no? La... es va sabent, és a dir, hi ha gent que diu, no, ara és el moment del dol i de l'ajuda, és veritat, també és el moment de les preguntes, el que ha passat és molt greu. Sí, vaig ser-hi des del primer dia, des del primer minut, i des del passar les 24 hores vam demanar la intervenció de l'OME, que es va presentar aquí a Girona, tinguem d'alcalde Carles Puigdemont, que tothom va dir, home, per què cridem a l'exèrcit? Doncs perquè era un moment que tocava que l'exèrcit estigués aquí, i el govern central en aquell moment no va fer el joc de si m'ho demanes vinc i si no m'ho demanes no vinc. Ni l'alcalde va fer el joc de a veure si tinc que demanar o no. Si toca demanar, demanes i punt. I ve l'exèrcit... Avui ha sortit que la UME va demanar quatre vegades poder-hi anar i que li van dir tres vegades que no. Jo crec que és delicte. Jo sóc dels que penso que l'actuació que ha dut a terra amb el president de la Generalitat, presumptament, és delictual, però és una manca d'auxili, i pot ser responsable d'homicidi, i no se n'escapa per mi el senyor president del govern, el senyor Pedro Sánchez, perquè... De la mateixa manera que ho van veure tots a la televisió, el mateix dia, l'endemà, sortia gent que estava en municipis, que no tenien ni aigua. Enviar un helicòpter amb qualsevol element que pogués tindre aigua. Hi havia pobles que al cap de quatre dies deien que no havien vist encara ningú, diguem-ne. Això és molt greu. Això és molt greu. Això és un president d'un estat que es vol... que es vol un G com a president, un G no, seria... Bueno, en aquest cas un G ja quedaria, diguem-ne. Ha de ser president de tots i tal, doncs a l'hora de la veritat de dir he abandonat, per què un president autonòmic no me diu que això està en una alerta no sé quantos, Ja sé que em dirien que soc demagog, però alguns per votar no van tindre gens de problema de portar molta gent a vigilar. I en canvi, quan s'està morint gent, doncs, costa que la gent s'arrenqui. Jo crec que és molt trist, molt trist, i jo m'havia apuntat aquí a la reflexió política, i jo no crec que sigui tan una reflexió política a ser una reflexió ciutadana de qui volem com a polítics. I això és l'important, eh? És a dir, potser ens hem de començar a plantejar quan anem a votar, és a dir, a qui anem a votar? I quines capacitats té? Hauria de ser així, Sílvia. No t'hem deixat en últim lloc per res, sinó senzillament perquè aquí tenia dos experts en el tema, però m'agrada escoltar la teva opinió de ciutadana, diguem-ne, no? perquè el de València té 3 o 4 punts de vista diferents. Un, la desgràcia. És veritat que com cauen 400 o 500 litres és molt complicat, diguem-ne, actuar, però hi ha hagut el que encara hi és, molta gent que pateix i molta gent que s'ha quedat sense absolutament res. I aquesta gent van sortir molt a la televisió els primers dies. Veurem si d'aquí un mes se'n continua parlant quan ho necessitin, no? Doncs, jo tinc una visió molt realista i soc una persona bastant positiva, és veritat que sabeu que sempre els meus comentaris són buscant aquesta part de humanitat, no? he de dir-vos que tinc la meva germana que va arribar ahir la nit és voluntària de protecció civil ella viu a Madrid i ella de la meva germana té quatre fills és tremenda i la van cridar files i ella va dir, doncs me'n vaig cap allà però us he de dir que a més és que estava parlant ara amb ella perquè ho diré què ha passat? com és que has tornat? i és dramàtic, o sigui no ens n'entarem de la missa ni a la meitat o sigui, ho he de dir és veritat que no sé, una mica el que d'alguna manera explica ella digu, digu, perquè estàs pensant si ho dius o no ho dius o alguna cosa no ho diré, ho diré, però no ho diré sense problemes hi ha una manca d'organització espectacular o sigui, no hi ha líder no hi ha ningú que estigui liderant No hi ha ningú que digui això hem de fer-ho aquí i aquestes persones van cap aquí i aquesta allà. O sigui, hi ha grans mitjans allà, hi ha camions, hi ha trailers, hi ha la UME, els bombers, però ningú sap què ha de fer. Banca, coordinació i sentit comú. Sí, però, o sigui, tant bèstia, tant, que en un mateix carrer hi havia la UME i els bombers. I uns tiraven amb una màquina la merda cap a un costat i els altres cap a l'altre. L'ú és que quan ella va arribar se'n van anar primer amb els de protecció civil, els van dir, no, mira, nosaltres estem aquí esperant que ens diguin, però llavors què fem, no? Bé, doncs mira, vés-te'n amb els bombers, i els bombers van dir, és que nosaltres aquí no tenim potestat per fer això, tal i qual, si porteu menjar, doncs mira, aneu aquí al carrer, a veure si hi ha gent de partir al carrer que necessiti menjar, no? I a més a més, estaven a, com es diu, al... El poble d'aquest de zona zero. Paiporta. Paiporta. Se'n van anant allà. I vaig dir, Laura, però m'estaràs diguent que estàvem en un poble on... No, no, no, no, estàvem a la zona zero. Van anar amb els bombers, van anar amb la UME, la UME no, és que estem esperant ordres, vosaltres no podeu entrar aquí, estava més a més tot ple de voluntaris, que a més a més els voluntaris amb la seva bona fe... No, estaven a dins, estaven a dins, però també és veritat que... intenten posar una màquina i hi ha tants voluntaris que a més a més no porten cap tipus de mesura de seguretat això és un greu problema perquè ja estan sortint molts voluntaris que han rebut ferides la Laura era molt clara i el fang, allò que hi ha allà a terra no és fang només, eh? Vull dir que, clar, a les cloaques ha sortit tot i, a més a més, com que no hi ha aigua, com que no hi ha llum, la gent ha de fer les seves necessitats a casa, però ho porten al carrer. Però, a més a més, és que com que tot ha sortit flotant cap a dalt, que fa tanta pudor. Tanta poder. Totalment. Llavors, clar, la gent es fa ferides, la gent d'allò, a més a més. Les tapes estan obertes. Com que les tapes estan obertes, tu vas caminant i no saps on tallar la tapa o no. Vull dir, hi ha molta descoordinació. Ells van acabar anant fins a l'Ajuntament. Jo a vegades faig la broma i dic, no sé, l'Ajuntament sempre té la culpa de tot. És veritat, a vegades, però algun dia... I van anar a petar l'Ajuntament amb una regidora, que a sobre, per suposat, no era militar, ni era bombera, ni res, que estava plorant, que havia perdut un familiar directe i que estava desbordada, que no sabia, i els va dir, mireu, no ho sé, no sé què heu de fer. I a més a més, ells anaven, o sigui, Protecció Civil de Madrid, anaven superpreparats, i a més a més, se'n saben d'això, vull dir que... va acabar plorant allà i els va dir, mira, no ho sé, no sé què heu de fer, mireu per aquí, a veure si podeu ajudar en alguna casa i tal. Això és un despropòsit, això és un despropòsit, ens falta coordinació, ens falta lideratge, que hi hagi algú de dalt, jo li deia, desesperada ara, deia, però llavors, quina és la solució? Jo soc superlògica, m'encanta veure, doncs, on és la llum? Quina és la solució? Em deia que hi ha gent, o sigui, no fa quatre dies, no, no, ara, a dia d'avui, ella va dir, ella em deia, hi ha gent que encara no ha sortit de casa seva, perquè no han pogut obrir la porta, encara estan a dins, o sigui, no és que va passar aquell dia i ara tothom està netejant i tal, no, i a més a més, com que els ascensors tampoc no funcionen, hi ha gent discapacitat, que estan tancats i que encara n'han sortit, i la gent no tenen medicaments, és un despropòsit. Aquestes coses passen, a veure, que manca coordinació és una cosa que sense haver trepitjat gairebé es pot intuir, però que la gent ho ha fet. És molt trist, perquè al final els mitjans estan, estava allà ple de camions i tal, però tothom es pare a rebre ordres. Qui ho ha de fer això? Ja saps que a través del Rotary i a través de l'associació de tres esportistes o no sé de qui és Germans Crut ha enviat dues màquines allà i estan i avui parlàvem amb en Toni I em comentava allò de la Sílvia, és a dir, un dels propòsits diu, bueno, però nosaltres ho tenim clar, com que hem de retirar cotxes, agafem el cotxe, el posem al camió i ens l'enduguem en el cementiri on han dit que ho deixem. Tinc un amic, l'Enriqui Nas, que viu allà i que ha anat a ajudar i tal, diu que és un verdader escàndol. Sí, sí. Nosaltres, per exemple, també la sort que tenim és que hi ha un club Rotary a Torrent i ens diu, ens fan falta votes. Hi ha el club de Vic, el club de Girona i el club de Ripoll i ens hem unit i hem anat a comprar... Però, Carles, una cosa, és que és molt trist que al final haguem de fer-ho així, tenint un exèrcit. O sigui, s'havia d'haver... Com es diu això? Ara no ho diré bé. Però s'havia... S'hauria d'haver... L'estat d'alarma. L'estat d'alarma? a l'hora que estava passant però si com va passar tot això el president de la Generalitat estava en un dinar i no va arribar en el centre diguem-ne que havia de donar l'ordre a l'alerta però a banda d'això i ja acabo perquè és que em posa dels nervis aquestes coses mira a banda d'això de totes aquestes persones que han perdut familiars hi ha un trauma psicològic aquí darrere que no el salvaran que no el salvaran no és possible haver vist això i haver perdut els teus fills, la teva parella els teus amics i seguir com si no hagués passat res hi haurà aquí una conseqüència molt important però a part d'això la hipoteca entenc que l'hauran de pagar igual Ara li han donat una moratòria de 3 mesos. Sí, sí, sí. I després entra a valorar a veure què faran amb el seguro, si s'ha perdut la vivenda o no s'ha perdut la vivenda. Però la que té la vivenda per fet d'estat, i l'únic que li ha passat, pobreza, però que ha patit només és l'entrada d'aigua i que s'ha embrutit de fang i tal, aquest podrà a la hipoteca i no podrà treballar. Ara, és el que deia. Els meus sogres van estar a La Palma fa... Fa quatre setmanes jo els hi veig i què, com està? Encara estan en tendes. A Merte. I encara estan amb tendres a Palacalma. I estan esperant que vinguin els diners, i estan esperant-se. Sí. Ho dic perquè la Laura, i ja acabo, deia, no, és que hem estat parlant amb una dona que estava amb el seu home, per suposat la casa destrossada, ells afortunadament no havien perdut ningú de la seva família, amb una filla de 18 anys, diu, però és que tinc un local aquí baix, que era la meva perruqueria. Per suposat, diu, encara que pugui arribar a netejar el local i tal, qui vindrà a tallar-se el cas? encara que tinguis una moratòria de tres mesos, o sigui, no sé, jo... Aquí sí que és cert que ja es va veure des d'un principi que el govern valencià estava superat per les circumstàncies. I l'Espanyol. Sí, sí, espera, espera. És estat d'alarma. O sigui, aquí... Hi ha hagut una situació que ens la podien haver estalviat, que és aquesta discussió pública de si m'has de demanar, jo t'ho he de demanar, de si manes tu, mano jo. Jo crec que això s'hauria d'haver resolt portes endins i des d'un primer moment, perquè si el president Sánchez deia que ells ja abans ja estaven alertats... També es podia haver fet una trucada de dir, escolta, noia, o et poses tu les piles o te'l poso jo. Jo ara, no sé, jo, fins i tot en un moment... En van fer quatre, eh? Avui ha sortit que en van fer quatre. Sí, avui ha sortit i les tres primeres van ser rebutjades. No noateses, rebutjades. Els hi van passar els bombers de Catalunya, els hi van passar els bombers francesos, els de Galicia, els d'Andalusia, que volien enviar gent... que els deien que no, i alguns dels quals quan els van enviar després van tornar perquè és allò que passava, estaven allà i no feien res amb helicòpters que es podien haver utilitzat per portar a menjar la gent en zones molt complicades d'arribar, perquè hi ha pobles que han perdut, diguem-ne, de les 3 o 4 entrades, han perdut els ponts i per tant eren complicades. Però és veritat, la discussió política se la podien haver estalviat... Bé, més que res, perquè sí que al final semblava, no?, fins i tot, no és culpa teva, és culpa meva, i jo en un moment, bé, ho dic, estat d'alarma, etcètera, jo fins i tot vaig pensar, i això no és més motiu d'un 155 per inacció, que no és el que va haver-hi aquí, o sigui... No? Amb un govern que està sobrepassat, que dona missatges contradictoris. És que comencem a parlar de les coses com són. No és sobrepassat, és incompetent. Quan tu realment han passat dos dies i ets incapaç de donar una resposta adient a la realitat, no, ja parlo dels dos dies, si el tercer tampoc pots i el quart tampoc pots... estàs demostrant incompetència. I negligència, eh? Perquè no assumeixes la teva pròpia incompetència. Llavors, jo crec que ja hem de començar a dir les coses pel seu nom. El govern de la Generalitat Valenciana no és un govern amb gent competent que tingui les aptituds i les actituds necessàries per governar València. Bueno, mostres n'hem tingut també amb la consellera, però sí que aquí el que s'ha d'imposar és un comandament, que és el que es comentava. És un comandament, és un lideratge. I t'ho pregunto a tu. La incompetència també es mostra en determinades històries. Per exemple, crec que a Catalunya, que jo penso que la classe política, de tots els colors, perquè ens en podríem anar per tots els presidents que han passat, sempre han estat a l'alto de les circumstàncies. Us recordeu el gran problema que va tenir el president Masper, que va quedar tancat una nit de neu i semblava que havia de baixar el món, quan no havia passat pràcticament res en comparació a això. Clar, hi ha una estructura tècnica a sota, que és la que funciona i la que pren les decisions. Per cert, em van dir que Joan de Lor continuarà amb el nou govern a emergències, que havia dit que no que ho deixava, però li han demanat i al final ho ha acceptat. És a dir, que hi ha una organització tècnica allà, que el president Ximó Puig havia muntat l'unitat d'emergències, aquests la van treure. Això, els actes tenen conseqüències. I disculpa, però jo volia dir precisament això, Roger, perquè... És a dir, sí que hi ha incompetència per a dalt, però si desmuntes-ho de sota per donar els diners a actes de tauromàquia, diguem-ne, i perdó, no vull entrar en cap discurs, doncs passen aquestes coses. És a dir, el titular et surt molt bé quan es parla de toros, sos molt retratat quan hi ha una situació com aquesta... que es posa de manifest la teva incompetència, la de la teva consellera, i que potser sí que, és el que s'ha dit, un govern amb peus de fang, i que s'ha enfonsat, no sé si s'enfonsarà en aquest fangar, però sí que és cert... que, o sigui, també hi ha tota aquesta onada de solidaritat que també s'ha de poder encarrilar, hi ha tot el desplegament d'exèrcit... Ara volia treure aquest tema, però deixem-ho dir, en l'àmbit del dret diferenciem el que és la culpa del que és el dol. El dolor, és allò que ja implica més enllà d'una negligència. Jo crec que aquí hem vist les dues coses, és a dir, hem vist una negligència, que se li sumem, el que deies tu fa un moment Jordi, que es havia eliminat el cos necessari per actuar, doncs aquesta negligència passa a ser ja quelcom superior... Per tant, jo crec que demanaria, aquí jo demanaria en el meu propi col·legi, el col·legi d'advocats, el Consell d'Advocats de tota Espanya, com també els fiscals, que en la agència realment hi ha una repercussió penal dels polítics que han estat allà. I aquí acabaré amb dos conceptes. Perquè jo començo a estar una mica fart de gent que arriba a la política, i com hi arriba i què em vol treure de la política... i això s'han de dir les coses pel seu nom i respecte el voluntariat és el moment de fer realment una entitat que pugui regular i ajudar aquesta feina de solidaritat que hi ha i que el pugui estructurar cada un dels territoris, i això es pot fer, però abans també hem de començar a llegir que hi ha gent que està a l'atur, que percep subvencions, ha de retornar a la societat el que la societat li dona. I aquests haurien de ser els primers d'anar de voluntaris a determinats llocs d'ajudar. Per tant, hem de fer una estructuració i un protocol molt concret de com s'ha d'actuar. Perquè aquí vivim en societat. I viure en societat vol dir no només tindre drets, sinó també tindre obligacions. Si vols tindre càrrec polític, has de tindre dones capacitats. Si no les tens, te n'en vas. Punto i fora. L'Ajuntament de Girona es pot admetre que hi hagi una deute de 4 milions amb el tema dels treballadors. S'ha de buscar què ha passat aquí o per què s'ha arribat fins aquí. No acusant l'últim que ha entrat. i jo estava en aquell govern l'anterior però això ve de governs molts anteriors és que al final és molt còmode dir era una dana era imprevisible. Que cordonsos! Potser la dana és imprevisible, però que sí que era previsible és com tu et tenies que actuar enfront d'una dana. Donar l'alerta perquè la gent no estigués en el carrer. Jo sempre he pensat que en els moments de crisi, a nivell general, és quan se sap com estem i com estem, si estem preparats, si estem en forma o no... I aquí ha estat molt clar, o sigui, això no s'ha fet bé, no s'ha fet bé, falta realment algú que coordini o algú que hagi dit, no sé, jo deia, qui és? No sé, vosaltres direu que en sabeu. És un ministre? Si és un ministre que havia d'agafar i dir el de defensa, havia de fer un cop sobre de la taula i dir això s'ha de fer d'aquesta manera, s'estructura d'aquesta manera, aquests estan aquí, aquests estan aquí, aquests estan aquí... Qui ha de fer això? Aquesta és una discussió complicada perquè jo crec que aquí... Mira, en Carles abans jo crec que ha dit una de les coses que jo penso, i l'ha dit ell sense que jo el provoqués, que és que quan va necessitar va demanar l'aum. Jo, és veritat que políticament, diguem, estem a l'estat de les autonomies i que és, diguem-ne, l'autonomia la que ha d'afrontar el tema. Aquí, com va haver-hi els atemptats del 17A, es va fer. I llavors també es van pagar conseqüències, per dir-ho d'alguna manera. Per tant, hi ha d'haver una estructuració. Jo crec que aquí s'han demostrat dues o tres coses amb aquesta situació. Una... que el País Valencià no estava preparat, i segurament nosaltres també tindríem moltes mancances, però jo crec que funcionarien com a mínim els sistemes d'alerta, llavors una que per mi és molt important, que és que aquí sempre tenim la capacitat aquella de dir, és que els joves d'ara passen de tot, no se n'entenen de res, se'ls importa tota una merda mentida, la majoria, la gent que ha anat de voluntari, era també mala jove, i això crec que és... Bé, positiu. I tercera, que tota aquesta capacitat de mobilització de gent no ha pogut fer la seva feina perquè mancava una coordinació com mancava, per exemple, amb el tema de les ajudes. Estan marxant. La meva germana ha marxat. O sigui, s'hi havia d'estar una setmana. fins diumenge, han marxat perquè no es pot fer res, perquè no es pot fer res, i als voluntaris també els hi passarà, i això dona peu a una gran frustració per totes bandes, perquè la gent que està anant allà, clar, qui ha de demanar, o sigui, hi ha d'haver-hi algú que digui, mira, això aquí, això aquí, això aquí, teniu potestat per fer això, això s'ha de resoldre, o sigui, no és possible que això s'ha de ser així. Què dia vaig sentir una alcaldessa? Perdó, Roger, que t'hi... Sí, no, no, no. La senyora Alcaldessa va dir una cosa important, va dir el drama que se'ns ve al damunt és tan gran que aquí es necessita una autoritat supramunicipal que prengui l'alimentació per fer-la. Clar, és això. Sí, i amb el tema polític jo crec que el problema és com allò que qui mira el dic que està assenyalant la Lluna, perquè al final... Durant un moment la discussió era més de qui tenia la competència per fer. I diu, escolta, no, aquí hi ha una situació de necessitat extrema i, per tant, us ho parleu portes endins, però això s'han d'activar tots els sistemes d'emergència, de suport, etcètera, etcètera. Perquè la política espanyola està molt contaminada d'aquestes tensions també territorials, perquè mal si fas, mal si no fas. I si fas una cosa, i jo soc l'oposició, et diré que ho fas malament, però si fas l'altra, la que jo et dic quan estic a l'oposició, et diré que ho fas malament també. Llavors, això és... Els tres primers dies entran en Feijó, en Sánchez i en Feijó. Però això, si ho passem a escala petita, aquests comportaments polítics de jo defenso una postura que estic al govern, però si estic a l'oposició en defenso una altra, però si jo governés, això, per exemple, ho podríem aterrar aquí amb el parc Jordi Vila Mitjana. en què segurament si algun partit de govern estigués a l'oposició agafaria el posicionament que ha agafat un partit de l'oposició i viceversa, no? Vull dir, que és una mica la perversitat política, això amb una cosa... No ens fa falta estar el govern a l'oposició per defensar sempre les mateixes coses, eh? Sí, sí, sí, però al final tota aquesta situació... M'imagino tu un partit que normalment es diu que és de govern, que si estigués el govern no faria el que està fent i m'imagino, per exemple, el partit de l'arcalde que estaria molt més còmode estar en una posició de... Llavors, això, si ho t'has de marallar, és un drama, és una discussió que no s'ha de fer, perquè aquí el que s'hauria d'haver fet des d'un primer moment és un comandament, i si hi havia una incompetència per part de la... Bueno, vull dir, jo... O sigui, mira, vaig estar a punt de piu l'hora, però vaig pensar, bueno, això del 155 pot fer moltes sensibilitats, però vaig pensar, això no ho donaria per un 155, per dir, escolta'm, ens hi posem nosaltres, des del Ministeri d'Interior, a liderar tot això, i amb els... amb el voluntariat, sí que és cert que és inevitable i està molt bé la resposta de la gent de voler fer alguna cosa. Però quan arribes allà t'han de dir, mira, vés aquí, vés allà, perquè la gent està marxant, per què no... Clar, però això també s'ha d'encaminar bé, no només pels que van allà, també pels que fan aquí, perquè ara al final també tindrem muntanyes de roba que potser no li donarem sortida. Sí, sí, sí, tranquil que se li donarà sortida. Però vull dir que sí que és veritat que sempre es diu, i les organitzacions ho diuen, el més eficient és donar diners. perquè també s'està promovent que les compres es facin més a prop, evitant transport i també que puguis ajudar en el comerç d'aquí. Això és el que les recomanacions sobretot són, o sigui, entenc que la gent vol donar i que és necessari, però que sí que s'ha d'anar encaminant cap aquí, cap a les aportacions econòmiques i que es puguin fer totes les compres més in situ, evidentment amb les activitats que poden funcionar I, evidentment, aquí, de la gent de la Palma ja no ens en recordem, perquè això ja està, passa una altra desgràcia, però és veritat que llavors tot el pòsit que queda i tot el que queda no resolt és un llast que dura temps, que dura anys, i això durarà anys també. I no és possible agafar, jo què sé... bé que ho fem amb altres persones, agafar hotels i no ho sé, és que, o sigui, arribarà a l'hivern, allà no hi ha ni portes ni finestres. Això deia que la roba serà útil si hi ha una bona organització, perquè ara vindrà el fred i necessitaran la roba i necessitaran moltes coses i tal. Però no hi ha ni un pavellonet. I si no, bueno, és que els pavellons s'han inundat. Aquest és el problema, perquè estaven construïts en zona inundable i han quedat anegats. I com que estan pressionant perquè torni a reactivar-se l'activitat esportiva, perquè si no aquest país sembla que no ho pot dir si no hi ha activitat esportiva, i els estan forçant perquè no sé què, però bueno, tenim un camp de futbol que pot utilitzar-se, ja sé que dona una imatge molt de guerra, però... es pot utilitzar els pavellors, es pot utilitzar els camp de pubal de Berni, a ver-los, a i-los. L'altra cosa és, ara diré una cosa, però com que no sóc sospitós de no ser amant del meu propi territori, del meu propi país, que el considero que és Catalunya, tot i que molts m'han tillat de sospitós, però no en sóc de sospitós, el problema és voler i doldre. El que posa en evidència això és que hi ha comunitats, que no estan preparades per assumir el concepte de comunitat. Ho sento molt. El que fa per tots que es va donar el seu dia s'evidència que no funciona. Aquí només hi ha 3-4 espais que sí que s'han estructurat a costa de pagar molts impostos a casa nostra per mantindre estructures que permetin poder afrontar determinades qüestions. Quan eliminen a València el que eliminen, No és tant que prefereixen toros abans que jo. És que no hi ha diners per tindre les dues coses. I es cullen. I el problema és que qui es cull té una capacitat intel·lectual que prefereix potenciar els toros que no un equip per socórrer la gent quan hi ha necessitat. Parlàvem de negligències i de capacitats, eh? Però vull dir, al final és això. I per tant, jo crec que el que responem a la Sílvia és a dir, aquí, jo recordo quan va vindre l'OME, eh? el tinent colonel va entrar derrapant i el primer que va dir és tomo posicioni mando d'esta zona i va dir, qui està aquí? va es presentar, tinent alcalde no, en aquell moment era regidor regidor d'urbanisme de l'Ajuntament de Girona i tal, el seu alcalde no hi és, ara vindrà, no sé què diu, bueno, vostè és de la capital? sí, vostè mana després de mi, vostè mana la resta de municipis no els vull ni veure, vostè és l'interrogutor on és Molt bé, 12 hores estan pendents el dia, però, bueno, va anar bé. Va anar bé, vam poder treure l'aigua de dintre, vam poder actuar en certa premura, vam evitar determinades situacions. I per què aquest cop no s'ha fet això? Perquè han anat criant a contagotes i perquè ha dit d'ara vull ser que... Perquè l'OME, el veure que no era cridada, va demanar poder-hi anar i li van dir que no. Però, a veure, esclar, ara es va sabent tot, si el dia que hi va haver-hi que es havia de decretar l'alerta, l'alerta hi havia ordres que només la podia decretar, si ho deia el president de la comunitat i si el president de la comunitat estava en un dinar i va desaparèixer i no va arribar, i va arribar dues hores tard a una reunió que ja era tardant a les 5 de la tarda, i a les 7 li van haver d'explicar el que passava i fins a les 8 no va reaccionar quan la gent ja estava en els arbres i alguns ja eren morts doncs això vol dir que hi ha una negligència perquè si tu no hi ets escolta, jo penso que podia estar fora, podia estar, però hi ha d'haver-hi una estructura per sota que funciona això és el president, hi ha el conseller de l'interior i això no ha funcionat Això és el que no ha funcionat. Si no, un moment, eh? Un moment. O sigui, la responsabilitat política, també hi ha això. O sigui, jo tinc un tipus de feina que he d'estar connectat les 24 hores al dia, encara que siguin les 4 de la matinada, et truquen i d'això. I si no, ha d'haver-hi algú que tingui el poder de trucar en aquesta persona per dir, activa l'alarma, o fes això o fes allò. O sigui, ja està. Tu no et pots eximir de la teva responsabilitat. I l'altra tampoc. És a dir... Quan l'altre rep una trucada del ministre de torn i li diu, no estan prenguent decisions a València, la gent està passant sed, està passant gana, vostè ho veu a la televisió, el president pot decretar, la gent espanyola pot decretar de forma directa l'estat d'alarma. Directe el pot decretar. Llavors digui que era un dictador. Bueno, sí, però és que en aquest país volem i dolem. És quan no fem, per què no fem? I quan fem, per què fem? I després ens preguntem, i faig el canvi de terció, per què la gent jove dels Estats Units vota el que vota? Perquè aquí n'estem tots fins als punyeteros collons, amb perdó, però fins als collons del que hi ha. i de la incompetència global. Aquí no es tracta de si vas amb sabates o amb espardenyes, es tracta de fer una bona gestió, es tracta de treballar per la teva ciutat, es tracta per fer les coses ben fetes, no es tracta per amagar-se en qüestions d'amagogues. I si se'n va de les mans, perquè hi ha hagut, i això ho dic aquí a Girona, una ofrena social de productes que han planat el pont major, el vestíbul, i un regidor, sense comentar-li sembla ser l'alcalde, va obrir el pont major per guardar les coses, i la Sílvia ho sap, perquè hi era, i quan truquin a l'alcalde, i l'alcalde reacciona, és que ja no en sabia res, doneu diners i no doneu... Escolta, no, a les merdes ja les madures. Quan són els seus... totes les portes obertes. Quan ho fan els altres, no. O comencem a treballar per tothom, o tindrem algun problema. Em pensava començar a parlar clar i ho estàs fent, diguem-ne. A mi m'indigna, perquè al final no, és que no sé què. No, no, no. Ara estan sortint imatges, totes aquestes excavadores i tot això que estan retirant d'aquí. Hosti, costarà molts de calés. Em pregunto qui farà la reconstrucció d'aquest territori. Algú farà cèntims aquí, això ja t'ho dic jo. Bé, com després de les guerres algú hi fa diners. Però no podia haver-hi un consorci d'empreses que han anat ara voluntàriament a ajudar i que s'ho estan pagant, germans, crudes i girones com hi ha altres, i dir, estareu durant un copo i podreu fer obres vosaltres que almenys recuperareu allò que heu donat i tal i qual. Tu saps que no estarà en aquestes reconstruccions. El tindrà Fomento, el tindrà no sé qui, el tindrà no sé quantos. S'han dit que donaven 6.000 euros per persona, no? 6.000 euros és per comprar pipes. 6.000 euros per persona? És un insult. No, això és el primer que ha donat el govern. Això són les primeres ajudes directes per afectats a 6.000 euros que els dona directes ara en el moment actual, que això anirà bé per tindre menjar de boca inicial que hi ha gent que ara no treballa i que potser no té els estauris que hauria de tenir. Però, esclar, és que aquesta gent, com els ho compensaràs? Vull dir, és que això, la gent ha dit, costarà molt compensar-los. Costarà molt, molt. Llavors hi ha tot el tema que deia la solidaritat, és a dir, hi ha coses que són de sentit comú, jo perquè aquest dia n'he tingut discussions, tothom deia que el primer dia podries haver-hi enviat 15.000, no, potser se n'havien d'enviar 700 que preparessin el terreny perquè arribessin, perquè hi ha una altra cosa que es diu la logística, si moues 10.000 persones, aquestes persones han de tenir un lloc on adormir, han de tenir coses per menjar i aigua per beure, per dir-ho d'alguna manera. Llavors el tema de la solidaritat que... que és així, que hi ha de tot tipus, hi ha gent que fa el que pot i de molt bona manera i que ha donat aliments i tal, però segurament els aliments necessites camions per transportar-los i ara potser els camions els necessitaries per altres coses, una mica el que volies dir. Sí, o sigui, tota la solidaritat és benvinguda i és inevitable que la gent... tingui la necessitat, veient les imatges i amb empatia, de fer alguna cosa. I un, des del petit comerç o la perruquera del barri que fa una crida fins a les organitzacions més estructurades que s'han organitzat. Però sí que això s'ha de conduir. I mira, fent el paral·lelisme, quan hi ha un incendi, hi ha un comandament. que et diu tu vés cap aquí, tu vés cap allà, es mobilitzen aquests recursos i no aquests, pot ser útil aquí, pot ser útil allà. Tot això, sigui tota aquesta onada de solidaritat i de bona voluntat i de portar-hi coses, etcètera, està molt bé, però com amb les ajudes més, amb les emergències, també s'ha de poder encarrilar, i hi ha d'haver-hi algú, i el seu seria algú proper al territori, El problema és que el territori és incompetent, diguéssim, però per poder canalitzar totes aquestes ajudes, tota aquesta solidaritat, perquè és inevitable, i jo ho entenc, que tothom, amb la mesura que pugui, vol contribuir, perquè les imatges parlen per si soles i, evidentment, el que dèiem, això ara... Ara això passarà i a poc a poc s'anirà reconstruint, però hi ha situacions personals que el dol, aquest sí, el dol per les pèrdues humanes, però també per tota la pèrdua i la recuperació, això serà llarga, és una recuperació llarga, i en situacions també, tu ho has apuntat, de problemes de salut mental. Aquí també, de fet ja s'havien desplaçat a la zona també psicòlegs, per poder atendre situacions, evidentment, de grans pèrdues. Hi ha dos temes que tota crisi és una oportunitat, sempre. Ara revisarem els protocols i s'han de revisar. Jo crearia un organisme. fins i tot per sota de l'autonòmic, és a dir, provincial, ja sé que no agrada que faci servir aquesta paraula, però vull dir... Demarcació. Demarcació, busquem el concepte. Mira, es podria fer la demarcació sanitària, que seria molt més lògica. Això sí que... Ara no vull crear una crisi de Catalunya, eh? Però la millor... Però no és necessàriament la provincial, aquesta. No, no, no, és la millor. I és la millor. És la millor de les comarques, eh? La religió sanitària és el millor, perquè són tots els fluxos de la gent. Que s'assembla molt a una empresa que fa 2.000 anys que funciona. La divisió territorial del Bisbat, que també és molt interessant. Però perdona, ho devien fer bé, perquè ho feien així, eh? Segur. Més experiència en tenen, d'implantació al territori. Doncs sigui per aquest àmbit, o sigui per un altre, d'haver-hi un organisme que quan hi hagi una crisi... adopti el comandament. Però això seria protecció civil, no? Però el polític no pot decidir. Ha de ser un tècnic en aquell moment. Perquè el polític està per un altre raó. L'altra cosa és que el polític surti a calmar la gent. Surti a fer el que vulgui. Però ha de ser un tècnic. Hem posat un exemple. Davant d'un gran incendi, qui pren el comandament és el cos de bombers i tots els altres estan submesos allà. I allà, especialment a les èpoques que hi havia en Toni Güell, els arcaldes i els regidors millor que no s'hi acostessin. Que és com ha de ser. És a dir, cada escoles i en canvi l'únic que vaig demanar el que he viscut aquí a Girona evidentment va vindre el comandament de bombers els que hem patit a determinades zones avariades d'aquí a Girona van dir senyor regidor calli I miri, pugi el cotxe. I em van portar a veure les coses i tal i qual, i vaig descobrir com funcionaven. Mira, segur que va mirar callat. Callat, no l'havia costat, no l'havia costat. Si m'ha permet l'auroga. I tant, només faltaria. Però sí que és una reflexió important. I ara, allò de per què el riu passa per Pissuguer i tal i qual, l'altre tema que havíem parlat, que potser es podia parlar avui, que és el que ha passat als Estats Units. Tot és un reflex. I avui hi ha una altra dada molt important, que és que han trencat Alemanya. Sí, la policia, el govern de la policia alemanya. Això què vol dir? Que hi haurà eleccions a Alemanya. I qui està pujant a Alemanya? En comptes de tota la previsió hi ha l'extrema dreta i hi estan algun... I què passarà finalment en França? I em van parlar molt en aquesta casa. Ah, perdó, perdó. No, no, no, ho dic perquè van entrevistar, havien parlat a la tertúria, però després van entrevistar en Xavier Toléns, que és el que ha fet el llibre sobre l'Aliança Catalana, i que des d'una visió molt acadèmica i de l'acadèmia explica coses que dius, bueno, però escolta, això són collonades. No, escolta, és que quan parlem d'allò, no parlem de feixisme, no parlem de nazisme, parlem de nacionalpopulisme, i el nacionalpopulisme està governant Itàlia, ha estat a punt de governar França, governar l'Ustria, Acabes de dir que no és feixisme i en canvi la gent està... Això ho diu ell i explica el per què. És molt fàcil etiquetar. I explica el per què, perquè diu que no volen utilitzar la violència física per arribar al poder, però utilitzen un altre tipus, diguem-ne, de llenguatge, Trump. però quants milions de persones l'han votat? al final la reflexió que ens hem de fer no ho sé exactament perquè no sé els que voten més que mai l'han votat molt i l'han votat que aquesta és una altra d'aquelles coses que ens passa aquí que ja va passar fa 8 anys com va guanyar Trump com que ens sembla que no pot ser que un home així arribi al poder durem per fet que guanyarà l'altre i mirem Tenim una mirada als Estats Units, jo la dic molt aquesta i la gent diu fas pesat. Ens mirem molt als Estats Units com si tots fos Boston i Nova York. No, és que no és ni Boston ni Nova York ni Los Angeles, és tot allò que hi ha al mig, per dir-ho d'una manera. I això comportarà canvis i de ben segur torna a ser una altra oportunitat a Europa avui. li neix una oportunitat de fer-se gran, de deixar de ser el fill que depèn dels altres, d'emancipar-se, d'intentar ser algú per ell mateix. I algú per ell mateix vol dir conviure amb Putin, vol dir conviure amb Ucrània, vol dir conviure amb qui guanyi a Itàlia. I deixar-nos d'aquesta època, ja sé, ara sortirà, tothom dirà, en Carles, el de dretes, d'aquest bonisme absolut... que ens domina i que sembla que si dius alguna cosa així portes banyes i tens cua és el que es pressuposa que tothom pensa fins als collons jo de pagar impostos que treballi per treballar impostos fins al mes de juliol i que a partir del mes de juliol pagui els salaris al meu despatx i intenti guanyar-me la vida jo hi ha algú que està fallant aquí. A veure si ho entenc, si ho puc dir. Vostè creu que s'ha de poder parlar de tot i que hi ha gent, partits polítics, que no ho fan per por que els puguin acusar d'alguna cosa. Està parlant allò que algú va batejar com el bonista. Partits polítics o persones, també. També persones. També és veritat partits polítics o persones. Vull dir que al final acabem tenint tots com una visió del que es pressuposa que tots els catalanets pensem, no? I llavors és com, bueno, i si no penso això... Perquè a més a més és que, clar, tenim un tipus de mitjans de comunicació també que ens fan veure que tothom pensa el mateix. Llavors és com, no, potser pensem altres coses. Però jo, o sigui, en Estats Units, que és veritat que aquí ens ho mirem amb una mirada molt esbiaixada, o sigui, a mi el que em preocupa dels Estats Units també és el que m'està preocupant en part d'Europa, que és una retallada de drets. perquè aquí ha anat del cante d'un duro que ja no comencem a fer, que la gent migrada ja es quedi en camps fora d'Europa. I aquesta retallada de drets vindrà de la mà de l'extrema dreta, que va pujant, i que és el que d'una manera més contundent pot representar o simbolitzar en Trump. que entenc que el votant americà a mig, diguéssim, com aquí parlem del català a mig, o quan es parlava de l'Espanyol Mèdia, que ha fet una clara aposta per a Trump, perquè és un personatge, mira, precisament el que dèiem abans, és el mascle alfa dels Estats Units. És el que mana, és el que dirigeix, és el que ningú li qüestiona i és el que gent que està preocupada pel seu futur, per la seva feina, per el seu endeutament, etcètera, veu que, com que serà proteccionista, Perquè ja no és només primer Amèrica, és només Amèrica. I entenguem que els americans són els que ell creu que són americans. Sí, sí. No que tots els americans siguin americans, que aquest és un dels conceptes del nacionalismo. Però és curiós que també s'ha produït un fenomen que també es produeix aquí, que és que els llatins... que ja, diguéssim, s'han estabilitzat, també ja l'han votat. Com aquí, la migració, la primera onada migratòria, en part, també s'ha mostrat molt beligerant cap a onades migratòries posteriors. Ja ho diria jo. Hi ha onades migratòries, les penúltimes, que voten a Vox. Sí. Perdona, és que... Per dir-ho, si ho diguis, això, eh, però... Que l'últim que ha arribat immigrant, eh? I això és un estudi fet. L'últim immigrant que ha arribat és la persona que és més racista a molts de fora la gent vota a Trump perquè no té ningú més a qui votar que expliqui les veritats i aquest és el tema agafen el macho alfa perquè aquest surt perquè no té competència amb ningú més I el problema és que a l'altra banda hi ha el bonisme absolut. I escolta, les societats es nodreixen de dos principis, drets i obligacions. I darrerament sembla que aquest últim concepte d'obligacions envers la teva societat, jo vull que et netegin al carrer, critico que la Girona està molt bruta, però és clar, jo segueixo tirant el paper al terra. Estic totalment d'acord. Has d'assumir obligacions, i assumir obligacions vol dir que no pots entrar per una frontera il·legalment i pensar que no succeirà res. No, t'obligaran a regularitzar la teva entrada, i si hi ha llocs de feina treballaràs, només faltaria. Per què necessitem aquesta gent? Però també hem de fer una altra feina. Educant els d'aquí que no hi ha feines de primera categoria i segona categoria. Que pots anar a treballar en una determinada feina que ara penses que només és per una determinada gent de la immigració. No, la poden fer els d'aquí. Eduquem bé, expliquem bé, que es guanyin bé la vida en determinades feines. I a partir d'aquí potser parlarem que hi ha determinades situacions que s'han de canviar. Hi ha un límit. Jo l'únic que diria és que Trump té la seva veritat que està molt lluny de la veritat absoluta, si és que existeix. És que ningú té la veritat absoluta, gràcies a Déu. Però vull dir que el retrat que fa Trump de la realitat és la seva visió. Hi ha una cosa que m'ha sorprès, per exemple, les dones han votat menys a Kamala Harris del que havien votat a Biden, per exemple. I una altra cosa, molts immigrants, i això passa aquí, que ja es creuen estabilitzats, han dubtat per aquelles postures que els donen Una certa seguretat. I això és una cosa que no la veiem però que passa i que ens està passant aquí. Ens està passant aquí. Ahir Xavier Torrents, insisteixo, va dir una dada que a mi em va fer pensar molt. Quan Meloni es va presentar per primera vegada a Itàlia, va treure el 3,7% dels vots. els mateixos que ha tret Silvio Reals i ara Meloni governa a Itàlia i va dir pensem-hi jo primera cosa el tema dels mitjans de comunicació segur que no tenim ni idea del que està passant realment als Estats Units segur, per tant que aquesta gent hagi votat això crec que deuen tenir més realitat que no pas nosaltres això per començar però jo també estic molt cansada d'aquest bonisme perquè jo tinc un projecte, sóc empresària em mato a treballar moltíssim però o sigui em queixo probablement però faig i penso que tots hauríem de fer el mateix perquè això de començar em posaria en un merder però ja sabeu Jo t'ho diré jo amb uns paraules, s'ha de poder parlar de tot, el que passa és que llavors la línia és tan fina, la línia és tan fina que és perillosa. A mi, en lugar de davantes en Carles, jo utilitzo. La balança de drets i deures, aplicar-la. Vindigna profundament, mira un exemple, tinc alumnes que a vegades venen i em diuen, és que jo vull una feina al costat de casa, que sigui una marca de roba que m'agradi, 1.500 euros al mes, i de 8 a 3 perquè a la tarda he d'anar al gimnàs, perdoneu, tenim un greu problema si ens creiem això, i jo els hi contesto sempre, i tu què aportes? Què vols dir? Bueno, no sé, tu què aportes en el món? En quin moment hem explicat als joves o a nivell general de població que tenen el dret de parar la mà i que hi haguin coses? Bueno, no sé, és que jo com que soc una guerrera i he sortit del menos cero, sempre he pensat que jo m'he d'aixecar. O sigui, mai pensaria que algú em vingués a salvar la vida. però és que estem donant aquesta impressió a nivell general en els nostres joves no, o sigui, tots hem de portar o sigui, ho farem entre tots el que no pot ser, perdoneu és que hi hagi uns quants que treballem i els altres que no treballem o sigui, en quin moment bueno, no sé, les meves filles tenen 17 i 19 anys i totes dues treballen i es paguen els estudis privats, faltaria és que clar, és que en quin moment ens hem pensat que podem anar a parar la mà i tot això jo vol dir que les manifestacions es facin a partir de les 8 del vespre només et faria una pensació que no és per portar el contrari és per matitzar precisament això és a dir, jo crec que no podem dir la gent jove fa això alguns joves fan això, però també hi ha hagut és a dir, deixem-ho dir així, penques n'hi ha hagut sempre de totes les edats per dir-ho d'alguna manera, vull dir perquè hi ha gent jove que treballa i treballa molt jo crec que ens fa popos a normes La gent que ve de fora, tota la immigració, perquè ens fa posar normes. Jo soc molt bruixa, jo sempre ho explico, perquè Can Costura, que sapigueu, a l'escola, bueno, jo, que us ho pigueu. I mireu, veus, això és així. No, és que els meus pares t'han pagat. No, és que els teus pares m'han pagat perquè jo et mani. Per tant, aquestes són les faltes de respecte que no tolerem. I si no t'agrada tan bas, doncs això hauria de passar exactament el mateix aquí. El que no pot ser és que som tan bons... Jo el primer dia que vaig veure, un alumne li deia a un professor, ei tio, què tal estàs? Vaig dir, ja està. No anem per bé. Ja l'hem cagada. Som tan bons, ens fa por dir no, ens fa por dir així que t'hi treballa, ens fa por dir aquestes són les normes a complir, però és que al final són tants bons que ens quedarem sense Catalunya, sense les tradicions... Però aquí si fem l'autocrítica... Bé, això en un altre àmbit en podem dir, és posar normes, evidentment, que hi han de ser i s'han de complir... Perquè és la base del funcionament i fins i tot de la... Sí, però en s'ha de posar-la. Sí, en un altre àmbit també se'n diu posar límits. I sí que és veritat que moltes vegades, o sigui, no totes, com no tots els joves, però també les famílies. Perquè jo, per mi, la base de l'educació és la família. La família... Sí, però per començar estem intentant... També estem posant pocs límits en el sentit que convertim en part, ara estic exagerant, però convertim l'infant en el centre de l'univers. Sí, sí, total. I això li dona un poder molt gran. Bé, perquè estem perdent el respecte per la família en general. Però això li dona un poder molt gran. I això és part de la base del problema. No és l'únic, però sí que és part. I que es veuen, té repercussions a l'educació, ja n'està tenint, però és el mateix, el papa i la mama no manen. I llavors té repercussió, inevitablement, inevitablement té repercussió a nivell laboral, clar. Però és això, és aquesta manca de límits, o aquestes normes laxes, o el no perquè pugui semblar, no? Precisament el que estructura millor una persona en el seu desenvolupament és l'existència de límits. De normes, d'això sí, això no. I ho comentàvem amb un altre, eh? Vull dir, la por a repetir. Mira, jo penso que... És la por la frustració i això. És el moment que tu pintes parets, que tu permets que hi hagi adhesius a escultures importants de la ciutat de Girana i que ningú prengui cap iniciativa ni condemni ni que estigui. Deixeu-me que dic una cosa abans que en Jordi... No, jo crec que el primer problema és que ens han cregut déus. Ens hem cregut Déus i pensem que no, tot està permès, tu pots fer el que tu vols i tal. No és veritat, tu no pots fer el que tu vols. O sigui, hi ha unes normes d'un país, d'un territori i després apartar d'aquí llibertat, però ja està. No digues més. Quins segons que són els que jo aprofitaré per dir-vos moltes gràcies per aquesta tertúlia tan viva que hem tingut i la que crec que s'han dit moltíssimes coses. Gràcies, Sílvia Castelló, gràcies, Carla Riva, gràcies, Logia Cacero i a tots vostès també, moltes gràcies. Demà no hi ha tertúlia, hi ha programa nou i molt interessant comandat per l'Oriol Mas, director d'aquesta casa. Nosaltres, si tot va bé, tornarem dilluns, perquè ara són les 11. Bon dia. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 7 de novembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer. El Punt Lila ha detectat 11 situacions d'agressió sexual. Penes mínimes per 26 integrants d'una xarxa de narcotràfic amb epicentre al barri de Font de la Pòlvora. Una xarxa que es dedicava a traficar maruïna, cocaïna i marihuana des de diferents punts de venda d'aquest barri. L'entremat, que també traficava en altres poblacions veïnes, va estar actiu entre el setembre del 2014 i juliol del 2015. Com que el cas ha trigat gairebé 10 anys en arribar a judici, fiscalia i defenses han arribat a un acord per rebaixar les penes. L'Ajuntament de Girona ja té llesta una proposta per la reforma del carrer de la Creu. En breu s'espera que s'exposi a diferents col·lectius i entitats que havien presentat preocupacions per la situació actual del carrer. Una proposta que això sí que contempla mantenir el carril bici i que també podria afectar l'aparcament de Miligreit per oferir aparcament alternatiu. Les fires de Girona mantenen l'assistència de públic de l'any passat amb prop de 200.000 persones, tot i la pluja. Es tracta d'una xifra similar a la de l'any anterior, malgrat que la pluja ha estat present en alguns dels 200 actes que s'han pogut realitzar. Des de l'Ajuntament destaquen que els concerts, especialment els que s'han fet a la zona de la Copa i les activitats relacionades amb la cultura popular, han estat els grans atractius i on més gent s'ha acumulat. Girona acollirà el febrer de 2025 la fira Connect Aviation amb la mirada posada en desestacionalitzar l'oferta turística. El Palau de Fires de Girona acollirà del 3 al 5 de febrer la fira internacional adreçada al públic professional del sector turístic i de l'aviació. La previsió és que hi prenguin part uns 850 professionals. El Museu d'Història de Girona restaura les figures de l'antiga imatgeria festiva de la ciutat. Les tasques que s'han fet in situ a l'aparador de l'equipament on s'exposen de forma permanent han consistit en el repintat, reparació i neteja professional de les peces i de la seva indumentària. Més d'un miler d'inscrits busquen feina a la tretzena edició del TreballemG. L'Auditori de Girona va acollir aquest dimecres la tretzena edició de la fira d'ocupació TreballemG, que organitza la Cambra de Comerç de Girona i que va comptar amb més d'un miler d'inscrits. Al final del matí ja s'havien realitzat unes 1.700 entrevistes laborals i s'hi havien presentat més de 500 ofertes de feina. I en esports, dos gols a la primera mitjora condemna l'Olot a la Copa Catalunya i acaba perdent per dos a un contra el Tona. L'Olot, que ja va patir per superar l'anterior ronda de la Copa Catalana contra el modest Singerlin, va quedar eliminat de la Copa ahir pel Tona de Tercera Federació. I acabem amb el temps, dia que s'ha aixecat remullat i que s'espera inestable amb la pluja que serà present durant tota la jornada de forma intermitent. Pel que fa a la temperatura, avui s'esperen 19 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Som la teva veu. Som la gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.