Cultura, mecenatge, impostos i mobilitat a Girona

Som la teva veu, som la gironina. Bon dia, som divendres ja, finals de setmana, com podeu sentir, no sóc en Jordi Grau, sóc l'Oriol Mas, però avui el disculpem perquè no pot ser a la tertúlia, però això sí, mantenim l'espai, mantenim la tertúlia, mantenim aquesta àgora de debat del que passa a Girona també i una miqueta més enllà per debatre sempre amb la gent que ens acompanya diverses opinions sobre la ciutat. Tenim avui amb nosaltres a tres persones que segur que farem una tertúlia molt i molt interessant, Teresa Casas, antiga presidenta del Col·legi d'Interioristes de Catalunya, és dissenyador d'interiors. Teresa, benvinguda. Moltes gràcies, moltes gràcies per tornar a ser aquí amb vosaltres. Marc Mas Mitjà, que és també economista, que també ens acompanya amb els Quatre Rius en Ben Saït parlant d'economia, és a sou fiscal, comptable, etcètera, professor de l'UDG. Marc, benvingut a la Tertulia. Bon dia, Oriol, bon dia, companys, un plaer estar aquí amb vosaltres. I finalment, tenc a la Tertulia la Maite Esteve, la directora de la Fundació Catalunya Cultura, que també li donem la benvinguda. Molt bon dia, molt content d'estar aquí de nou. Tots tres torneu després de l'estiu. Ha anat bé l'estiu? L'estiu sempre va fantàstic, no? Sí, sempre va bé. Sempre es fa curt. Sobretot si tens adolescents a casa. De fet, ja no ens en recordem, perquè estem ja a finals de setembre i ja anem enfocats a fi. Ahir ens va recordar una mica la calor d'ahir, recordar una mica l'estiu que si haguéssim pogut haguéssim anat a la platja. la caló d'ahir va ser una cosa que és que va ser com un xoc perquè estàvem acostumats ja una mica més de fresqueta i allò va ser terrible com li diuen això l'estiuet té un nom l'estiuet de Sant Martí que és el novembre però ara algú diu que també hi ha el de Sant Miquel que és el 30 de setembre llavors aquest no sé si és veritat el 29 no ho sé i aquest no l'havia sentit de dir mai el de Sant Miquel però bueno l'hem d'anar aplicant com veiem aquestes pujades de temperatures haurem d'anar inventant el cert és que cada any l'estiu se'ns allarga més perquè recordeu quan anàvem a fires abrigats en passamuntanyes i ara fa molts anys que anem a fires els primers dies de manera curta però aquest any no ha sigut tampoc un any des del començament de setembre ja han fet aquestes oscil·lacions no és aquells anys com l'any passat que aquell setembre i fins a octubre era cada dia calor aquest any ja ha sigut una mica més setembre de setembre que estem acostumats però bueno, veurem sempre els fires sí que és veritat que marca el Sí, crenaves l'abric per fer-ho. Exacte. Sí, era la fita. I recordo patir molta fred a barraques. I tant, i tant. Però jo sempre recordo... Fred i aigua. Sempre anàvem tot joc. Sempre, sí, sí. Perquè sempre el canvi venia el primer cap de setmana. Jo sempre el recordo que anaves amb caçadora i el segon cap de setmana anaves amb barraques. Amb l'abric. I bufanda, sí. I bufanda i guants també n'abrigats. Sí, sí. Bé, en tot cas està bé parlar del temps però no veníem a parlar d'això M'hauria de comentar, aprofitant que hi ha la Maite i sempre que ve en Jordi aprofita per actualitzar allò minut i resultat d'aspectes de temes de cultura perquè ella des de la Fundació té un paper important com a lobby també en certa manera per definir polítiques culturals i per ajudar també tot el sector cultural a tirar endavant i anar de la mà de les administracions estàs molt al darrere de la llei de mecenatge l'has defensat sempre moltíssim com a eina per promocionar la cultura l'he defensat i l'he patit amb els canvis de govern cada vegada tant a Espanya com ara a Catalunya i ara com està això? la llei espanyola està en vigor va entrar, recordeu-vos que la vam salvar perquè a dos dies d'aprovar-se en el Senat ens va caure per l'aturada de les cors amb el canvi de legislatura però es va aprovar en aquell famós omnibús De finals de desembre va quedar aprovada al gener. Està amb les menes pendents, però entrada en vigor. Per tant, tots els canvis de percentatges de deducció fiscal estan en marxa per aquest 2024, cosa que ha beneficiat molt a totes les entitats que poden triure rèdit. I a nivell català ens ha passat exactament el mateix. Quan ja teníem la llei redactada, entrada i molt treballada a nivell de govern, doncs hi ha hagut canvi de govern i tornem a estar. Jo tinc una sensació amb el tema de les lleis de mecenatge, que és que contínuament caiem en aquella casella de la OCA, que diu que va la Casilla Sàlida, i tens que tornar a treballar però està clar també que els coneixements i les maneres de fer i les maneres de relacionar-te amb l'entorn polític quan ja el tens treballat és molt més fàcil i val a dir que amb els socialistes del govern socialista quan estava l'oposició a nivell català ja era molt favorable en aquesta llei catalana, amb la qual la setmana que ve ens veiem amb ells i l'idea és que tot això seguirà endavant. Per què? Perquè no es pot comprendre com Catalunya siguin una de les comunitats autònomes més solidàries d'Espanya i liderant maratons i tota aquesta manera de fer, no? I a més a més que venim... d'un rèdit històric de finals dels XVIII, principi del XIX, segle XX també, on la burguesia, la seva empresa privada, donava suport a tots els artistes, que no tinguem aprofitat aquest tram petit d'IRPF autonòmic que tenim per legislar en favor de tota aquesta gent que dona suport des de... des del món privat cap a actes d'interès públic, com és el món social, el món de la recerca i el món de la cultura. Per tant, esperançats, amb ganes, seguint lluitant per aquesta llei catalana, que jo crec que en aquesta legislatura podrà veure la llum. Tenim 4 anys per endavant, ara. Tenim 4 anys per endavant, que espero no necessitar-los a tots 4. No, no, esperem que això s'arribi. De fet, val a dir, per ser justos, que Catalunya ja ha legislat un tram petit de deducció adicional pel que és la inversió en medi ambient, en recerca i en llengua catalana. Però, clar, tenim un ventall de tema social i tema cultura general que està oblidat. Llavors, és un agravi comparatiu molt gran i estem picant pedra per equilibrar aquesta desigualtat. Jo s'entenc també que és una mica també per particulars i també per empreses. A nivell autonòmic només pots... Només particulars. Sí, l'autonomia només té... Sí, sí, només té competències a l'IRPF. Però em sembla també l'import de societats també per macenatge, doncs també hi ha algunes certes avantatges fiscals que les empreses poden aprofitar. Sí, sí, això amb la 49-2002 i amb la reforma d'aquest any amb l'Omnibus... és el que hem pogut millorar, no? Però jo sempre, sempre que tinc veu, l'alço en defensa en el que és la pedagogia del macenatge. O sigui, farem més bé, que això ho hem inclòs a la llei catalana, i no ens inventem res, bé del que van fer històricament els francesos, quan van canviar la llei de macenatge, el que cal és fer molta pedagogia, perquè a nivell popular... Encara tenim etiquetat amb escenatge com una persona molt gran, molt vella, que no sap què fer amb els seus diners, i bueno, mira, farem escenatge, o amb aquella gent que vol veure com fiscalment pot deduir i pot estalviar, i no, això són etiquetes molt errònies. que cal que a nivell popular entenguem que el mecenatge no és res més que un acte de generositat i de corresponsabilitat amb el teu entorn i que tu participes d'accions d'interès general que et són properes. És així. La gent que avui en dia fa mecenatge ho fa perquè vol, el mecenatge ja no és entregar un xec, és vincular-te amb projectes, i és participar del teu entorn i mecenatge en podem fer tots mecenatge en fem quan ajudem a comprar les pilotes de futbol per l'equip de futbol dels teus fills i del teu barri mecenatge és quan tu participes amb els pastorets del teu poble i mecenatge en fa des del carnisser de la plaça fins a grans empreses multinacionals que la fan a diferent manera nosaltres de fet per visibilitzar això ja fa molts anys que des de la Fundació donem el Premi Empresa Cultura que vol exemplificar maneres de vincular-se amb la cultura, que la gent no ho fa perquè no hi pensa. Tenim empreses, per exemple, que a l'hora de dinar participen, o sigui, paguen classes de música als seus treballadors. S'han aconseguit fer una banda, fer una coral... Tota aquesta gent que està a la coral, que té gent de fàbrica, gent de direcció, gent de neteja, d'altra manera no es relacionen. Els de Recursos Humans et diuen, ostres, amb aquesta coral hem aconseguit una relació personal que no haguéssim aconseguit amb cap team building o portant-los a fer excursions. I això ajuda també el rendiment de l'empresa, la productivitat de l'empresa, totes aquestes coses. Mira, del que ens diuen més els empresaris avui en dia és la captació amb les noves generacions, la captació de talent i la retenció de talent. Però en canvi, si tu tens una persona contenta a l'empresa, que està a gust, que està bé, aquella retenció és més evident. I això no passava abans, quan entraves en una empresa i t'hi quedaves tota la vida, no? Però les noves generacions no tenen aquesta vinculació, la tens que aportar d'una altra manera. Quan parlo amb un empresari, sempre quan intento explicar el retorn que té a posar cultura en la seva empresa, és molt complicat si no tenen una sensibilitat cultural. Per què? Perquè són intangibles. Com mesures la felicitat del teu treballador? No pot entrar això en un compte de resultats, no és numèrica, no? Però sí que quan li comences a parlar de retenció de talent, llavors ja t'obren els ulls, perquè realment és un problema. Tenir rotació a l'empresa és un problema. Llavors, amb totes aquestes coses i exemplificant a través d'aquests Premis d'Empresa Cultura, la gent comença a comprendre que això té un rèdit i que realment val la pena. I després, més enllà de la cultura, també entenc que hi ha tota la vessant econòmica, la vessant de formació, la vessant educativa del que representa la cultura. Sí que aquests últims anys, no sé si teniu la sensació, tant des de dins del sector com des de fora, també els que ho veieu des de fora, que hi ha la percepció que Catalunya ha perdut pes respecte a Madrid. Per exemple, en l'àmbit audiovisual, que en aquest cas el conec més, això sembla bastant clar, l'àmbit teatral també es diu... És molt fàcil. La cultura és talent, i el talent necessita recursos. I si no té recursos, tens dos problemes. La merma d'aquest talent desapareix, o la fuga d'aquest talent cap a nuclis on sí que hi ha recursos. I a Madrid, per sort o per desgràcia, tens tot un IBEX 35, i aquí hi ha recursos per cultura. IBEX 35 i lleis també que potser afavoreixen una mica que la gent es desplaci cap allà, que vagi a viure... Penseu que ara ja no només en el món de la cultura, ja no només en el món de la cultura, en el món professional, ara ja s'utilitza des de recursos humans per captació de talent, dir que tu estalviaràs diners, si tu treballes a Madrid tindràs un estalvi amb impostos de 20.000 euros l'any. La gent quan sent això, agafo l'AVE i m'instal·lo a Madrid. Llavors això és un... És una mica el mal endèmic de Catalunya, sempre, el tema dels impostos i els avantatges fiscals que poden tenir altres comunitats autònomes respecte a la nostra, no? I aquí és on es veu una mica això, estan parlant una mica la cultura, es desplaça cap allà, talent, etcètera, i comentar la Teresa, moltes empreses també. I les empreses. I tot es nota, i Catalunya va perdent... Tant a nivell cultural com a nivell econòmic. Començar a pagar impostos de societats i impostos de millors de coses que, per exemple, a Madrid no es paga. Bonificacions que tenen a Madrid, deduccions que tenen a Madrid, aquí no tenim. Hi ha altres comunitats autònomes, eh? Sí, sí, no, no, i tant. Pot ser Galícia o pot ser, vull dir que n'hi ha altres, però vull dir que Catalunya és de les que paguem més. Des del govern del PP de Díaz Ayuso s'ha notat molt canvi, també. Aquí també tenim uns serveis públics que valen uns diners que s'han de finançar I el dèficit fiscal... Exacte, és això. El dèficit fiscal és un dels problemes... Bé, un mal endèmic de Catalunya, sempre, el dèficit fiscal, i a veure com l'arreglem. Ara sembla que es vol modificar una mica amb això, amb el nou govern. Jo parlava amb una persona nòrdica una vegada i em deia, ostres, tant de bo el nostre problema fos... que tenim tant de talent. O sigui, el que és difícil és tenir talent. I a Catalunya generem talent, i ara parlo pel sector que jo conec, no? Tenim innovació... Mira, va estrenar una vegada, ara fa un any, un any i mig, l'Antonio Banderas a Barcelona, el seu musical, I quan va venir va fer un speech que a mi em va frapar de debò, perquè va dir, escolta, quan jo era jove sempre miràvem cap a Catalunya perquè éreu tan pioners, teníeu una fora dels Baus, teníeu un d'Ull de Gom, teníeu... El que ja estava passant a Europa ja estava passant a Barcelona. I això a la resta d'Espanya no passava. I amb els anys ja no és així. No, no, i veiem disseny el mateix i amb arquitectura el mateix. Va haver-hi un moment que tot era... Bueno, dic Catalunya, però en general era Barcelona... que el model Barcelona a tota Europa era disseny, i ara això ja hi és, però molt minso, no té res a veure amb el que havia sigut als anys 90. Hi és, en el vostre cas, Teresa, hi és i marxa o no hi és? O no apareix? O sigui, que hi és sí que hi és, però molt marxa, i d'altre queda com diluït perquè tampoc no hi és, ho que deia ella, maneres que puguem aflorar més, vull dir... Jo penso que, no sé, no es promou prou, va haver-hi un moment que va fer com una injecció de florament i tot el disseny d'aquí, disseny però de tot, de moda, de producte, d'arquitectura, vull dir, Catalunya disseny era un moment importantíssim en aquells anys 80, 90, 2000. A partir d'aquí, la cosa va començar a manguar, manguar, manguar, i ara som, sí, Barcelona sempre és Barcelona, la marca Barcelona i Catalunya, però de fet la que es promou a fora és la de Barcelona, com a tal, però vull dir que no és gaire res més que altres llocs, saps què et vull dir? Llavors vol dir que tot això hem perdut pes, no és el mateix que era abans. Ara, el talent ja sí, perquè jo, per exemple, estic molt vinculat també amb les escoles de disseny, amb totes aquestes vessants, sigui gràfic, producte, moda, interiors, arquitectura... I hi ha gent que fa projectes supervalids amb unes idees fantàstiques, amb nova tecnologia, amb pensar en temes, per exemple, de sostenibilitat en les coses que fan... i que dius, podrien ser, són gent supercreativa i amb molt de talent, però què passa? A l'hora d'entrar en el món laboral ens quedem que tot costa, com t'introdueixes, no hi ha recursos per segons quines investigacions i coses, i bé, el mateix que deies tu amb temes més relacionats amb la part teva de cultura que potser toques més. Llavors vull dir que aquí no s'acaba de tornar a empènyer que siguem a fora també el que havíem sigut abans, no ho som pas ara en aquest moment. Ahir vaig ser testimoni d'una exposició de cultura brutal catalana que va ser l'apertura de temporada del Teatre Nacional de Catalunya. Vaig tenir l'ocasió de poder saludar l'antiga consellera Natàlia Garriga, que els del TNC em van explicar que va ser molt interès personal de la consellera que es presentés l'obra que ha estrenat, que es diu Ànima, i és una producció musical catalana amb un jovent, amb un talent... que, bueno, posava els pèls a punt de veure, no?, exposat aquest talent, però, clar, és que hem d'apostar per aquí, no?, per un musical català, per gent d'aquí, i feia goig, i els hi desitjo molt, molt, com es diu en el nostre sector, molta merda, molts èxits, perquè s'ho val, però, clar, hi ha d'haver la resposta del públic, també, no?, públic i institucions, també. Les institucions han fet l'aposta, perquè el TNC és públic, i han apostat per un musical català, no?, I ara hem de respondre una mica tots. Girona, som un punt en el món en temporada alta. I tant, i tant. Però la gent de Girona hem de respondre també, no? Perquè la gent de tot arreu té unes produccions excel·lents. No, però Girona respon en temporada alta, només convoquen i tothom ja... Jo crec que sí que la gent de Girona hi va, tots els espectacles, estan tots els gotats de seguida, eh? En aquest aspecte jo crec que sí. De fet, l'altre dia, aquí teníem els Quatre Rius, en Salvador Sonier, en seguida el va entrevistar, arran ara de l'inici de la setmana que ve del temporada alta, ja com toca, va haver-hi el Carmina Burana a principis de setembre, però va ser com un pròleg. Sí, va anar-hi? Sí, sí, sí, va estar molt bé. Ara ja no ho podem reconar, perquè ja no ho tornen a fer, però en tot cas... i ell en Salvador Sonia deia al final nosaltres el que estem fent és una feina de servei públic com que no la fa l'administració aquesta programació teatral l'assumim des d'una entitat privada com és Vitor i al final és cultura penseu que ells fan la part d'exposició de cultura que són totes les obres i tot el que tu pots comentar però hi ha una part que es coneix menys que és tota la feina que ells fan amb instituts i amb escoles i d'apropar les arts a l'escola jo ahir estava parlant amb una persona i li comentava tu quan el teu fill ha de sortir d'escola i s'ha de perdre classe per anar al metge o per fer alguna activitat sempre li dius a l'hora de dibuix o a l'hora de música o religió que no sé si n'hi ha encara sí Però si tractem les arts ja des de casa, des d'aquestes edats tempranes, menys tinguent-la, no et pots perdre en matemàtiques, però sí que et pots perdre en música o dibuix. O de porc. O esport. Que també és molt important i també, si no, la classe de la gimnàcia. Molt necessari. llavors aquí jo sempre aposto igual que us deia que amb el mecenatge fa falta pedagogia amb tota l'estima una vegada el president d'honor de la nostra fundació el senyor Enric Crous em va dir una cosa que és molt certa no pots estimar allò que no coneixes si des de l'escola no t'han fet estimar les arts és molt difícil que llavors tu de gran t'hi apropis, passa, però menys. En canvi, si des de l'escola, si des de les cases, ja poséssim el valor que té, és una vàlvula d'escapament que la persona que toca un instrument, la persona que llegeix un llibre, són moments personals que t'ajuden a formar-te com a persona d'esperit crític, però també alhora com una sortida en moltes coses... que estan passant. La salut mental és un fet avui en dia que amb edats molt joves tenen molts problemes i tot el que són les arts són una expressivitat i una manera d'evedir-te de moltes coses que més bé ens aniria, jo crec. O sigui que això que has dit ara de la gent jove que té tots aquests problemes és una altra cosa, un tema que no és el que tu tens preparat per avui, però que no entenc com hem arribat a aquest nivell. Perquè, clar, a veure, com pot ser que gent tan jove tingui tants problemes? Això no és normal. A veure, pot ser que un nen, perquè ha tingut una problemàtica a casa seva, perquè ha patit un trauma, perquè no sé què, però que tanta mainada necessiti aquest assessorament de professionals perquè tenen problemes d'angoixes, de patiments, de frustracions, de coses que no els deixa, aquestes hores tan petites, jo crec que alguna cosa està passant que ens hem de... Com a societat ens hem de preguntar, no? el mòbil, la xarxa social... Esclar, per això t'ho dic, aquesta pressió que avui no he mirat, que l'altre m'envia, que estiquen aquí... Si recordeu vosaltres, sortíem nosaltres d'escola el divendres a la tarda, si tenies algun problema a l'escola, que era el teu món al final, sortís el divendres a la tarda i fins i dilluns al matí, almenys, estaves allò, dius, mira, s'ha acabat descansar el cap de setmana. Ara, els nois surten de classe i el cap de 5 minuts ja tenen... I no poden descansar mai. No, i és que jo penso que a vegades també, o sigui, diguem, davant d'un problema o d'una cosa que ens està passant, doncs hi posarem uns recursos. Doncs mira, en aquest cas, uns especialistes que s'ocupin. Però dic, d'acord, els especialistes ja han de ser-hi. Però el que hem de mirar és per què està passant això i solucionar la base. És un problema d'arreu. Perquè si davant de cada cosa, és a dir, ens constipem, posarem aquesta vacuna, molt bé, però això està molt bé qui sigui, però per què ens constipem? Doncs potser són exemples, perquè aquestes persones estan visquent en un lloc que no està adequat perquè tinguin la salut bé. És a dir, jo crec que cada vegada ens acostumem més a buscar una resposta de solució o mitja solució al problema, i amb això ja estem tots tranquils i feliços, perquè... Ja va al psicòleg, o ja té la medicina, o ja no sé què li fem, o va a la teràpia, que sigui, però en canvi el problema d'arrel continua. I és aquest el problema d'arrel que hem d'atacar. I per què existeix i com l'hem de canviar? Això hem de canviar una mica com a societat. Com a societat hem de canviar. I des de la base... I ara està el vídeo, molts de diners, molts de diners i molts de maldecaps, perquè, esclar, primerament, tots aquests serveis, a part que valen diners i tota aquesta estructura, es podrien generar per altres temes, i a més a més les famílies i tot, bueno, vull dir, les criatures, jo, bueno, ara perquè parlàvem del tema aquest de l'estrès dels nanos, però vull dir que... No sé si ja teniu la sensació que... la gent jove que té tants problemes que ha canviat molt en els últims temps tot això, se'ls encara molt cap a l'esport sí que els encara hem de fer esport que és molt interessant també, però poc cap a la cultura cap a la cultura també s'hauria d'anar cap a la música, cap al teatre és que és molt simple Dos coses. Jo un dia donant una conferència, quan vaig acabar, se me va apropar una noia i em va dir, mira, he estat molts anys visquent a Centre Europa, perquè estava treballant per la Unió Europea, i els meus fills, des dels 3 anys fins a tota la primària, al llarg de tota la primària, els dimecres a la tarda no anaven a escola. Feien escola, però en una institució cultural. Anaven a un museu, anaven a un centre cívic, anaven a una biblioteca, cada dimecres... Llavors, quan han estat adolescents, per ells és normal, quan plou, que plou cada dia, en comptes d'anar a un bar com fem a Espanya, s'anaven a un centre cultural, i es trobaven en un centre cultural. I aquest cap de setmana que vaig tenir l'oportunitat d'estar a Londres i vaig anar a la National Gallery, dit també per davant que tu vas a la National i entres directe i no has de pagar res i tots els museus i estava ple m'hi vaig fixar i era ple de gent jove ple de gent jove jo quan vaig al Reina Sofia és que ni de casualitat primer perquè es paga ja és una barrera d'entrada i a més a més perquè ni s'ho plantegen és que se'n van al bar Llavors, mireu si és fàcil, o sigui, totes les seves anys de desenvolupament senten aquests centres com propis, com seus, els hi desperta l'interès. Això és el que estàvem dient, que és des de la base que hem de començar a habituar que vagin a centres culturals, sigui a veure teatre, a llegir, a anar a veure... a museus, a l'esport també, a milions de coses que complementin la seva educació més bàsica del que serien les assignatures que hem de fer, però que tot això, aquesta altra part, com a persones, els enriqueixi i faci que també desenvolupi aquesta sensibilitat a altres maneres i que potser, si tot això ho van desenvolupant i es van sentint bé fent esport, anant a veure un museu, anant a tocar un instrument o anant a la biblioteca a llegir o fer altres coses complementàries, el que és la part docent més d'estar a l'escola amb les assignatures bàsiques, potser aquesta necessitat d'estar tot el dia enganxat a la maquineta, que diguem, mirant el mòbil i fent xatejaments, potser també de mica en mica es anirà diluint, perquè ja tindran altres coses que també els emplenaran, però esclar, ho hem de fomentar, com tu bé dius i tu també dius, s'ha de fomentar. La manera de fomentar és el que comentava l'Aste, no? Això que vas a Londres, que te'n vas a París, segons on pots entrar gratuïtament a diversos museus, aquí no està. Aquest és el problema, que sempre hi ha aquestes avantatges. Una persona de Girona se va a Barcelona a passar el dia i diu vull visitar 3 museus o aquella exposició que tindran allà. Pagaràs per tot. Pagaràs 60-70 euros. Al final, amb tot... Això, un adult pot anar-ho fent, però una família, per exemple, a gastar-se un dia 200 euros en museus, o gent jove, de dir, 18 anys o 20, em gastaré 50 euros per anar a visitar tres museus, doncs preferim fer altres activitats, tot més senzilles, més clares. Sí, sí, sí. Aquí també hi ha un altre element, que és la gent del sector cultural, que diu que si acostumem la gent a consumir cultura gratis, llavors tenim un problema, que és que quan demanem que es pagui... Estem parlant d'institucions com museus públics grans, que és diferent. Nosaltres treballem... Totalment d'acord, perquè nosaltres de les coses més importants que fem a la Fundació és lluitar contra la precarietat. Jo em farto de dir a gent, perquè a mi em truca gent i em diu «escolta, mira, faig els 50 anys a l'empresa, si tinguessis un músic i li farem propaganda, si toca...» Dic «escolta, el mecànic del cotxe també li dius que et canviï les rodes gratuïtament i que ja li faràs propaganda». Per què ens atrevim a menys tenir... Aquesta persona que toca aquest instrument ha dedicat molts diners i moltes hores de la seva vida per tocar-lo com el toca. Llavors, és veritat que hi ha aquesta lluita contra la precarietat, però entenc que estem parlant de grans museus nacionals que, si poguéssim accedir-hi de manera gratuïta, és veritat que... Econòmicament, les coses gratuïtes és una mica el que parla l'Oriol. No es valoren. I no es valoren. Però si fer un preu simbòlic, 3 euros, per exemple... Dos euros. Llavors sí que, molt, perquè gratuïtament ho fem. Què farà molta gent? T'encarrega l'entrada, com que és gratis ja vindrem un altre dia. Si et pagues tres euros, cinc euros, que és un preu simbòlic que més o menys tothom pot assumir... Té de dir que a l'entrar a la National Gallery em vaig sentir incòmode de no pagar res, res. És que, bueno... I a la sortida llavors deies, si vols deixa la voluntat, a més, molt segle XXI, perquè... passaves amb el mòbil i podies fer clic i ja donaves la voluntat amb una peana que et quedava a l'altura perfecta, no havies de fer cap esforç i fantàstic. Però és que realment, clar, és veritat, no? L'accés, popularitzar-ho, democratitzar-ho, però donant-li el valor que correspon i que es mereix. És això, quan no dones valor, quan deixes gratuïtament, és això. No sé si poses una franja horària per anar-hi, no? La gent agafa l'entrada, no s'hi presenta com que és gratuït i agafarem demà. Però això a tots nivells, perquè tu organitzes un acte, nosaltres que organitzem molts actes. Si és gratuït, la gent... Ja pots calcular 15% que no et vindrà. Per exemple, parlem ara de gent jove. A veure, el que surt el cap de setmana i se'n va a una discoteca o se'n va a menjar una hamburguesa, menges la hamburguesa amb els amics, després vas a fer una copa, que això és el que fan, o vas a la discoteca o no sé què. Això també val uns diners. Per tant, si ho fas això, un cap de setmana pots fer això, però l'altre cap de setmana pots menjar la hamburguesa i anar a veure un concert, i també pagaràs. Per tant, la discoteca tampoc és gratis, i també la paguen. Sí, però vull dir-te, clar, és que aquí és una mica perquè dius... Sí, però fer aquest canvi cultural, és complicat. O sigui, l'accessibilitat a sortir, a aprendre alguna cosa, a divertir-se, és relativament senzill, no? I l'interès molt alt. Exacte. L'altre és més... Potser hem de fomentar l'interès aquest, potser no serà mai com el d'anar de festa i prou, però vull dir que s'ha de fomentar aquest interès que tingui per les altres. Però llavors tens un Coldplay a Barcelona i l'emplenes tres vegades. Oh, no cal anar tan lluny. Tu vas a comarques gironines a l'estiu i hi ha un festival a cada cantonada. I més o menys aguanten. Per tant, recursos, suport privat moltes vegades també, d'empreses que hi col·laboren, suport públic també moltes altres vegades, però hi ha molts de festivals i la sensació és que estan potser no plens tots, però Déu-n'hi-do, i aguanten. Per tant, hi ha l'interès de la gent també. Per les comarques gironines, per la província, no? Portaferrada, temporada alta... Bé, que tenim festivals, com dius tu, a tallar per tot i ple. I quan arriba la primavera tenim aquí a Girona bé el Black Music, bé les trenes... Més o menys... Hi ha una programació estable de l'Auditori, una programació estable de la Mirona... Però el tema és, quan no hi ha aquests grans festivals, què fa la gent? Hi ha prou suficient oferta aquí... oferta n'hi ha llavors es promociona suficientment aquesta és una altra cosa jo no ho enfocaria així la gent té el suficient interès perquè si tu tens interès tu trobes i a Girona no t'ho acabes tu pots tenir cada dia o cada vespre una presentació d'un llibre clar, és que la gent aquesta que estem parlant de gent més jove hi tenen interès en això És el que us estic dient. Els estem alimentant l'interès cap a aquest esprit de ser consumidor cultural? O només anem al que surt a TikTok? Ahir vaig estar asseguda amb una de les agències més importants que porten músics a Catalunya i me deia... hi ha una barrera generacional molt gran perquè tot corre per TikTok llavors els músics que tenen a partir de 30 escatxos anys i li dic has de tirar per TikTok i no ho saben fer ni s'hi veuen ja no tenen possibilitats imagineu-vos, no? que també estem parlant des d'una mirada d'una generació i jo crec que la tecnologia si ja sempre les generacions tenien aquestes diferències la tecnologia ha posat una barrera inclús ho veus jo ho veig a nivell de contractar personal a la fundació Jo entrevisto gent de comunicació de menys de 35 anys i només saben parlar de mitjans escrits. Si un diari no existeix per ells. Què és un diari? No es compren els diaris. Els diaris es veuen de manera digital. I això jo crec que no anirà enrere. Som nosaltres que ens hem d'adaptar. Igual que els nostres pares van aprendre fent el vídeo i llavors els DVDs i després... Això és una cosa, una evolució natural que tots ens hem d'anar adaptant I tant a l'hora de consumir com a l'hora de produir. En tot cas, hem estat una bona estona parlant de cultura, que ha sigut també molt interessant. Llavors, si voleu, com que ja no fem pausa la tertúlia, després de l'estiu ja ho fem tot seguit, avancem de tema, ho hem tocat una miqueta, perquè la cultura al final s'ha de pagar, algú l'ha de pagar, o la paga el consumidor, o la paga l'administració, o la paga un privat a través de mecenatge, de com sigui. L'altre dia hi sortia una notícia que Girona era la quarta ciutat més cara en pagament d'impostos de l'Estat per darrere de, si no m'equivoco, Madrid, Barcelona i Tarragona. Impostos municipals estem parlant, eh? Això, evidentment, segurament va lligat a aquest infrafinançament dels ajuntaments, que és un tema que ha tornat a sortir recentment amb tota aquesta negociació... política a Madrid dels objectius de dèficit que reclama que no tot el dèficit que la Unió Europea permet per l'any que ve l'acumuli amb un percentatge gairebé total l'Estat, sinó que reparteixi també més mesura amb autonomies i també ajuntaments, i per tant és un tema aquest que està sobre la taula, el pagament dels impostos de... siguin municipals, siguin autonòmics, ho fem referència ara, que estem pagant a Catalunya, a causa del dèficit fiscal, per mantenir els serveis que tenim, s'ha de pagar molt més que amb altres autonomies, després els insolidaris som nosaltres, no? Per tant, les solucions davant d'aquest tema, no sé si és una tendència que ens hi hem d'acostumar, no? Com s'explica, Marc, tu que ets econòmic? Que ens hi hem d'acostumar o que ja hi estem gairebé acostumats, no? Que a Catalunya sempre patim aquest dèficit fiscal interregional i la cosa no s'arregla. Sempre, ara sembla que, bueno, tornant amb el govern que ha entrat en el socialista, que seran algunes mesures per minimitzar-lo, però, bueno, Veurem això com acaba. I pagar tributs, pagar impostos... Els ajuntaments sempre necessiten finançament, Catalunya pateix això, i no és d'estranyar que de les 4, 3 siguin catalanes. I Lleida és la setena. Vull dir que al final està tot repartit aquí a Catalunya. També hem de distingir una miquè... Quan parlem d'impostos, hem de saber que impostos és una part del que són els tributs. També paguem moltes taxes. Els tributs són impostos, taxes i contribucions especials. I aquí a Girona paguem molts impostos, però també paguem moltes taxes. Bàsicament, també, el que paguem tots, la taxa principal, que l'obtenim, o sigui, per obtenció de serveis públics, seria la taxa de les escombraries. Aquesta la patim tots. Per mi, o sigui, a veure, potser sí, però no sé, pagar 600 euros d'escombraries, per exemple, un despatx professional que fa a la setmana una bossa de quatre folis que ha pogut triturar... I encara que es porten a la deixalleria per informació confidencial, eh? Perquè ja no menges ni bé, vull dir que... A veure, esclar, això és... I com això, jo trobo que allò de les escombraries, d'acord, que esclar, hem de tenir els carrers nets i tot això genera el que tu dius i s'ha de pagar, però... I ara, més a més, amb el canvi que hi ha got a Girona, amb el porta-porta i amb tot el que comporta, que la veritat és que et genera una d'escombraries a dintre casa, Això de retenir les escombraries dintre canada també és un tema que dius, bueno, a veure... Jo soc família nombrosa i us asseguro que he hagut de destinar un racó de la casa a anar acumulant i anar guardant per al dia del mes de l'hora que toca poder treure les escombraries... i poc espai, totalment Jo això no ho sé, ja comprenc que és difícil i que, a veure, els que estan a l'Ajuntament deuen voler que la ciutat sigui el més neta possible el més ben servida possible i que ens sortís el més econòmicament possible se suposa que ara sí així, perquè jo vull entendre que aquesta és la seva voluntat i que tot no pot ser i que les coses són difícils, però realment les escombraries, o sigui, per lo que tu dius que ara tens que tenir molta cosa a casa que també t'ocupa un espai i que a més a més te genera potser a vegades inclús mals olors Després, que almenys per la zona on ja estic, han redistribuït també molts de contenidors, que potser tot un barri que tenies una facilitat per anar-hi, ara tens que fer tres carrers més. A quina zona estàs, eh? Bueno, al meu despatx, Juli Garreta-Lorençana. Però clar, allà on hi havia el col·legi verd, allà tenien tota una rastillera. Ara tens que anar o allà a les monges de la carretera Barcelona... Perquè s'havien cremat, eh, que sí. Bueno, s'han cremat, però es podien tornar a posar. Per tant, tot aquell carrer que ve des de Paraclaret, que comença Paraclaret, fins al final, que agafes ja amb el carrer de la Creu. I després, des de la carretera Barcelona, i que agafes fins a Joan Maragall, tota aquella zona d'allà, que a més a més hi ha comerços, hi ha gent, hi ha edificis, abans tenies en el punt mig de la Cruella, que més o menys vinguis de les quatre costats que anessis, tenies escombraries allà però ara, esclar, presentant un que comenci al començament del carrer Lorenzana ha de fer tot aquest carrer fins a anar i girar després una mica cap a l'esquerra direcció cap a carretera Barcelona per al carrer de la Creu, ai del carrer de la Salle, perdona per anar a buscar els que estan allà davant de les monges d'aquelles residències Per tant, clar, tot això, m'entens? Vull dir, no ho sé, i després... I a part això pagues més, eh? Pagues més. Pagues més que altres anys. I a mi no m'importa, però hi ha gent que és gran i que, clar, vull dir, també els importa. No, clar, llavors aquí s'hauria de mirar si se equipara el que paguem amb el servei que obtenim. Exacte. I després... molts de llocs que, sigui per mal ús, mal ús no, per incivisme, aquesta seria la paraula, de molta gent, que deixa les coses a terra potser perquè les tapes no els fan servir, o perquè potser un dia està ple o perquè hi és més còmode, què passa? Que allà es concentra una de coses a terra o de gent incivica que al revés, que obre la tapa, comença a treure coses d'aquests que també ho fan i ho deixen per terra. sigui el que sigui el voltant dels contenidors. A veure, no dic sempre, però per les zones on jo em moc sempre hi ha brutícia a terra. D'acord que la venen a treure, i sobretot els nois i noies, que a més són força joves, que fan el carrer, que van amb els carritos a aquest carrer, Són gent que fan la seva feina i que s'hi fixen i que ja està bé, però en general la percepció de Girona, meva en general, perquè m'agrada molt percejar per Girona i transito força a peu jo, per no dir pràcticament sempre a peu, sempre que ja no s'escapi del que és més Girona, però vull dir que faig de punta a punta de Girona a peu. Vaig mirant i sí que penso que la Girona d'avui, amb uns quants enrere, és més bruta. és més bruta, les coses siguin així sigui per el motiu que sigui, però és més bruta la Unió Europea t'ha marcat uns objectius del 60% de reciclatge per tant això obliga les administracions a obligar el ciutadà evidentment a augmentar el reciclatge tot i que aquí Girona no estàvem gens malament amb números de reciclatge comparats amb molts altres llocs i tinguem en compte que una ciutat és diferent de gestionar que un poble de 2.000 o de 3.000 habitants I l'altre, que la Unió Europea obliga també ara, progressivament, el que deia Marc, que és a pagar el servei. O sigui, el servei de recollida d'escombraries de neteja urbana l'ha de pagar el ciutadà. O sigui, ha de ser autosuficient. No es pot pagar a través... No pots derivar una part del que cobres de l'IBI a pagar escombraries. No, i com està, que es poden anar posant millor. Per tant, això vol dir... Pagar més. Sempre pagar més, clar. Els impostos municipals, al final estem pagant l'IBI, estem pagant la taxa de escombraries, estem pagant l'impost de circulació, i és un no parar, i a més és un impost que una mica pot regular l'Ajuntament. Llavors, a partir d'aquí, cada ajuntament, depenent dels seus pressupostos, depenent de com vol administrar els seus diners, pot pujar més o pot pujar menys. Girona és dels ajuntaments on es paga. Jo vaig viure a Suècia i allà sabeu que es paga moltíssim impost però és el que us anava a dir tu te sents molt recompensat amb el que tu pagues amb el que no fa mal el que jo em pregunto és Girona jo només veig que em van pujant impostos que em van posant taxes però per contra jo no veig una contraprestació que vagi a la part jo per exemple que ho he dit moltes vegades en aquesta tertúlia que soc usuària de la bicicleta i que i que ho trobo, perquè també em ve de Suècia, que allà a 15 sota zero anàvem tots amb bicicleta, i que Girona, que és una ciutat planera d'una mobilitat amb bicicleta molt fàcil, no m'explico que no tinguem els carrils bici connectats, que no hi hagi... A més a més, amb el hub bicicletes que tenim ara a Girona, que se'ns coneix per això, no puc comprendre com algú no s'ha assegut, ha fet un món plano de Girona i ha interconectat i promogut la sostenibilitat amb mobilitat amb bicicleta. Llavors, jo si a la part d'aquestes pugues tinguessis serveis, estaries content. Jo crec que el descontentament ve quan veus que hi ha un... Sí, que pagues i no tens resposta per part de l'administració, no? Veus Girona més bruta, no veus una millora en mobilitat... De qui és la culpa? És a dir, potser no som els propis usuaris que són més bruts que abans. Això ja no t'ho dic, però no ho sé. Jo no dic que sigui, però jo realment la percepció de com veig ara Girona, ara, uns quants anys enrere, la veig com més desendreçada, no sé com dir-te, inclús ja no tant a nivell d'escombrerió. Per exemple, voreres que ballen els empanots aquests de les voreres, coses que... Que li falta... uns anys enrere trobo que Girona tenia un brillo, no sé, una... i ara la veig que... saps allò que... no sé, m'està una mica... És una cosa també que està passant a molts ajuntaments, aquest sentiment, aquest sentit, veiem també quan surten les enquestes de Barcelona, o veiem també amb debats ciutadans que hi ha amb altres... pobles, ciutats de Girona, no? No hi ha com que els ajuntaments, no? Poder per aquesta manca de finançament aquí... Potser és això, per això t'ho dic, jo no. No sé si poden arribar per tot, també, els ajuntaments. Ja he començat dient que jo entenc que l'ajuntament el que voldria és tenir tota la ciutat, doncs, al 100% va bé, perquè per algú, doncs, ells es posen, doncs, al capdavant, no? Per poder... O potser han de dedicar recursos a altres àrees, eh? Però, esclar... A altres àrees que no poden dedicar tot això, no? Però veig que hi ha molta... Jo a Girona, la veritat, i t'he dic, no sé, no la veig... Hi ha moltes coses que jo penso que, a vegades, miro-te i dic, ostres, però com pot ser? Això així, no sé, me baix pel carrer i jo, potser per defecte professional, però miro-te amunt, miro-te avall, i miro tot, i a vegades veig coses que dic, però com pot ser que aquí no es doni ningú compte, que fa un mes que això, aquí algú s'hi farà mal, o fa un mes que... Per exemple, vas aquí al pont aquest que van arreglar, molt bé, totes les fustes anant cap aquí al riu, a la rulla, a darrere. van arreglar, sembla que era abans de l'estiu, totes les fustes, perquè estaven fetes molt bé, les van desmuntar totes i les van tornar a fer. Perfecte, ha quedat molt bé. Els 4 o 5 primers, diguéssim, els muntants verticals, on a dintre hi ha una llum, que queda molt bé si vas de vespre, que comences a fer-se fosc, doncs n'hi ha 4 o 5 que cremen i que va molt bé. Però a partir del 4 o 5, i més fa un efecte molt maco amb la fusta, te dona una sensació càlida, quan passeges, sobretot a l'estiu, un dia al vespre, però a partir del 5è, si no ho van arreglar aquesta setmana, del 5è fins al final són fossos. O no s'encenen. O potser es cavaren una transèsia i algú els dona l'interruptor. No ho sé. Però si en cremen 5, per què no en cremen 15? Hem de mirar a la burocràcia que hi ha per arreglar això. Per arreglar això no és fàcil. Tu ho veus, però per arreglar això el camí que s'ha de passar... aniria a dir, mira, aquí veig totes aquestes mancances, perquè és que és molt fàcil passejar algú de l'Ajuntament, de l'àrea d'urbanisme, i veure tot el que passa. No, i segur que el de l'Ajuntament ho veu, el mateix que ho pots veure tu. I una persona que es farà mal aquí, perquè aquest no jo el fa una setmana... Les complicacions per contactar... Les complicacions perquè hi ha tres bombetes... La burocràcia ens està matant, eh?, a totes les administracions. Si jo pago uns impostos i tinc una ciutat il·luminada, amb els eduquins bé, amb les escombraries bé, amb el no sé què, i tinc que pagar una mica més com paga a Suècia, doncs pagaré més a gust... Mai es paga gust, eh, però pagaràs més tranquil. És com el sentat, si jo sé que vaig ben servit i que no sé què i que truco, dic, a veure, l'altre dia em deia una senyora gran, diu, mira, diu, en castellà, eh, però ho dic en català ara per traduir-ho, però vull dir que l'expressió era de dir, vaig demanar perquè tinc un pinçament, no em puc moure de l'esquena i no puc de cap manera. Esclar, em va dir, bueno, li daré hora per primeros de enero. I diu, escolta, tinc 84 anys, potser seré morta. És ara que em fa mal l'esquena. Clar, clar. Jo no li estic dient que vull una cirurgia estètica perquè no vull tenir arrugues que em pot dir, escolti, vingui d'aquí un any, això no és necessari. És que no em puc moure de l'esquena. Vingui el gener perquè no tenim... Esclar, m'entens? Llavors dius, si jo pago tota una sèrie d'impostos de sanitat, no sé què, per poder atendre'm amb el paras normal de 15 dies, perquè, esclar, si més és un dolor, dius, a veure, paguem més, ja ho farem. Però, esclar, si pagues... i a sobre t'has d'esperar el gener la ciutat no sé què no vull obrir el tema perquè ja l'hem discutit aquí alguna vegada amb el Jordi però és que jo vaig per un altre costat el primer que faria si em deixessin gestionar una institució pública és fer una auditoria de personal I a partir d'aquí començaríem a tenir molts tinders sobrants. I després, perquè quan compares com treballem i com ens hem de lluitar a la privada i com es treballa, no parlo en general, vagi per davant, que hi ha gent superprofessional, però hi ha gent que no tant. i com es porta el funcionarià públic crec que aquí tenim un dèficit per on tots aquests impostos i totes aquestes taxes potser ens en sobririen per fer la Girona molt més menys Tots aquests càrrecs i càrrecs de confiança, que és el de confiança, l'ajudant del càrrec de confiança, el secretari de l'ajudant del càrrec de confiança, i al final cada persona que té un càrrec té 50 darrere i després encara hi ha els xòfers. Vull dir que, esclar, tot això ho necessitem tant? Allò jo m'ho qüestiono també, perquè és que és molta despesa tot això. Però com s'arriba a saber si ho necessitem o no ho necessitem? Per això m'agradaria que algú s'expliqués. perquè tampoc s'explica doncs aquí està al final suposo que és com tot hi haurà gent molt valida si a mi m'expliquen i m'hi diuen no mira és que aquestes persones cada una fa aquesta missió i és super necessari doncs guaita perfecte ja ho entenc però que ho entengui si no entenc una cosa i tot és fum i tot és gent que està allà dintre que no sabem què fa s'hauria de fer una auditoria però de tot també val alguns diners eh i llavors es pot fer tot però ja no de l'Ajuntament no, no parlem de l'Ajuntament ja parlo de nivell més gros de tot es podia fer llavors també emplearíem una gent fent unes feines que també cobraria per aquesta gent també tindríem un personal per aquí llavors és difícil gestionar tot això i és difícil saber on realment hi ha mancances i sí que és necessari aquesta gent o aquestes esperes, o jo realment no. A mi m'agradaria, ara estem enfilant-me del final de la testura, i abans l'hem tocat més de tangencialment i m'agradaria entrar més en un tema, que és el de la mobilitat. Abans parlàvem de les bicicletes, carrils bici, aquí a Girona ara s'està fent una prova a Plaça Catalunya, que ha consistit en... van eliminar el trànsit d'un dels vials, de manera que aquest espai es pugui guanyar per anar a peu, per fer l'espai més amable, és una prova que ara està en marxa, i ahir vam tenir entrevista a l'alcalde de Girona, Lluc Salelles, i en Pau Villafany li va preguntar sobre aquesta prova, i ens deia això, escoltem-ho. Nosaltres, des de... era un dels punts d'acord, no? És a dir, la plaça Catalunya hi ha d'haver un canvi respecte a com ha sigut. Tradicionalment, i ens va semblar que la primera proposta que podíem fer era aprofitar la Setmana de la Mobilitat per estudiar, sobretot, què passava si tancàvem una part de la plaça durant... Un temps, allò que no sigui 3 o 4 dies, que no pots tenir conclusions, sinó que sigui llarg. I a partir d'aquí, tenir conclusions al voltant d'Ibal. Hem vist aquest tipus d'afectacions, per tant, si ho féssim de forma definitiva, hauríem de tenir en compte això, hauríem de tenir en compte allò, i un cop haguem fet aquesta valoració, prendre la decisió, i si és que sí, doncs plantejar-nos, si és que sí, continua a plantejar-nos quin tipus d'actuacions que fem, farem, i si és que no, doncs plantejar quines alternatives podem fer per transformar la plaça Catalunya. La transformació de la plaça Catalunya, la petonalització de la plaça Catalunya és una d'aquelles coses que va sortint de manera recurrent, no? I no sé si ara s'ha tocat amb la tecla o no, vosaltres hi heu passat, no hi heu passat? Com veieu el fet de tallar una part de plaça Catalunya? Ja té afectacions pel trànsit? Jo no estava al cas perquè he estat uns dies fora i no sabia ni la notícia aquesta cara. Hem sentit quina part... La que dona les voltes, no la part de Barrable Verdeguer, per entendre'ns, sinó la de les voltes. O sigui, aquell tros de les voltes. No pots fer la recolada cap a... Exacte, o sigui, vingut del Carme, no pots fer-ho. Vingut del Carme i has d'anar per Sant Francesc, ja no pots girar de tu. I qui ha parlat d'una cosa interessant, no? Al final diu, s'ha fet altres vegades, s'ha fet 3 o 4 dies, ara podem fer un termini més llarg. Llavors entenc que és una prova pilot, que haurem de veure en aquest temps com acaba funcionant, però sí que és una mica cap on tendeixen les ciutats ara, no? Restringir més la mobilitat... Tota Europa està tancant els centres i fent els peatonals i... Però llavors què hi fas? Perquè tu ara veus allò, perquè això ha d'anar seguit d'un tipus d'actuació, tu ara veus que evidentment ara està més especificat aquell entorn, no hi ha tant de trànsit, Per altra banda, hi ha més caos amb el tema de les descàrregues, perquè allò està ple de bars, i hi havia molta zona de càrrega i descàrrega que ara es concentra en menys espai, o que ha derivat cap a Sant Francesc, cap a espai de Sant Francesc, que no ho era. Llavors... I també l'altra opció seria aquest espai que es guanya, destinar-lo a què? Poden ser terrasses, pot ser un escenari, pot ser-hi 40.000 coses. Aquesta ha de ser la tendència després a què hem de destinar aquest espai. Però la descarrega s'ha de facilitar també, perquè no pots aparcar el camió o fer-ho tot. De una manera s'ha de facilitar. I llavors veure com podem ocupar aquest espai juntament amb que hi hagi una circulació que es pugui caminar, que es pugui... Ser a més, passar per allà i llavors també combinar-ho amb certes terrasses, si es pot fer, o espectacles, o alguna cosa que es pugui... A mi el que em sorprèn és aquestes paraules de l'alcalde, que anem a provar-ho. Jo quan prenc una decisió, sobretot que afecta a altres persones, tinc un per què, tinc uns arguments, tinc una visió, tinc uns objectius, em sorprèn que, bueno, tanquem aquesta part, aviam si va bé... home, tanquem aquesta part tanquem aquesta part prova pilot perquè hi farem això hi farem això altre, ho destinarem això ho destinarem això altre tanquem a veure com funciona tanquem a veure com funciona les persones ens acostumem a tot aquest bon que tenim aquí, aquest carrer que tots van criticar tant perquè van dir això, aquesta cosa que no sé què, que no sé quant tot això del carrer aquest que tenen els cotxes aparcats al mig al carrer de la Creu l'obra faraònica quan tens el carril bici amb carrer paral·lel ens hem queixat molt, ens hem no sé què perquè no ens va semblar que, uns aparcats d'aquí les bicis que passen per l'altre costat, quan jo abro la porta tinc que vigilar perquè continuen passant cotxes i no puc obrir cap aquí perquè em fumarà castanya Sí, sí, que és una cosa que no... Que de fet s'ha de canviar també, s'ha de dir que es canviaria perquè tal com es va fer no ha funcionat. Però tornem a estar... I ens hem habituat. Les polítiques temporals del govern són permanents, eh? O sigui, quan et diuen política temporal, espanta't, eh? Perquè serà una política permanent, eh? no hi ha res tan temporal com una política permanent tornem a estar amb el mateix a la privada quan tu has de gestionar cada cèntim d'euro t'hi mires molt perquè si t'equivoques tu tens uns costos que has de revertir aquí sembla que fem aquesta prova pilot i si no va bé ja revertirem ja posarem un impost més i farem el que convingui tornem a estar allà mateix eh Però, clar, quan els diners no són teus, sempre és més fàcil gestionar. Fè proves. No, sobretot, fer proves. Perquè si no són meus, si són meus faig jo que vull amb els diners. Però si no ho són, tinc la responsabilitat que són diners d'un altre. Per tant, tinc que estar molt al tanto en què mos gasto. Quants casos de corrupció hi ha? O sigui, una cosa és la corrupció i l'altra és el malbaratament de fons públics, que són coses diferents. Fer un bona fe i que no et surti bé. Però quan és teu, si es perd, mira... No passa tant com si toquen la butxaca, no? I tu saps que quan et toca la butxaca sí que més responsabilitat tens... Insisteixo, jo estic molt a favor de petonalitzar els centres de les ciutats i anar tots a una mobilitat més sostenible, més carrils bici, més... Girona és una ciutat, a més a més, que els gironins hem de també fer una mica d'examen de consciència. Pots anar a peu a tot arreu. Jo vaig a peu a peu. d'un costat a l'altre de Girona com a màxim si vas de pedret a Montilivi mitja hora tots podem caminar i millor ens aniria que fem un abús del cotxe això està clar però l'altre és que ha d'anar amb un pensament i amb un pla i amb una estratègia això de fer proves francament em sorprèn fer proves cap a on anem o què visibilitzem o què volem els canvis sempre costen però com ha dit la Teresa sempre ens hi acostumem no passa res però que responguin a un pla que responguin a una visió i que responguin a una necessitat de ciutat jo crec que és com faria jo les coses La convivència amb els ciclistes, vosaltres que la veieu, ho veieu tant... A mi no me molesten. A mi no me molesten gens. Al contrari, crec que a Girona estem aconseguint un poder adquisitiu. Jo treballo a Barcelona, jo veig el turisme que hi ha a Barcelona i gent de Barcelona em diu vosaltres sí que us heu sabut posicionar en un tipus de turisme molt diferent. Ara, és que tot ens molesta, al final, no? Sí que està generant unes sinèrgies que s'han de controlar, ara ho comentàvem al principi de la tertúlia, de lloguers de pisos molt més cars, amb l'habitatge estan entrant molts inversors estrangers a Girona que estan fent pujar molt els nivells, però bueno, com tot s'ha de controlar, però molestar el que es diu molesta, a mi no em molesta gens, s'ha de gestionar. crògicament té la seva part bona que és que té més recursos i venen més recursos a la ciutat però llavors pel ciutadà de peu que t'apugin el lloguer o que t'apugin el valor dels habitatges o coses d'aquestes també afecta llavors s'ha de mirar la doble vessant també cal dir que és un turisme que és sa és un turisme que en principi no molesta no fa sorolls no en brut cívic però perdona una cosa hem de diferenciar una cosa que és el turisme de la bicicleta i l'altra és que el ciutadà de Girona vagi amb bicicleta Això són coses diferents. Són dos mons diferents. Per tant, com a font d'ingressos, com a ciutat que pot tenir un ressò a l'exterior, perquè és una ciutat que és... És que s'ha posat Girona al món en un sector que no hi era. Però això és el turisme de bicicleta que aquest, d'alguna manera, sí que se'ls ha de dir que, per més que siguin els turistes de bicicleta, no poden anar per un... Això jo crec que una vegada em va semblar veure que ja es posaven algunes multes o algunes coses en el barri ell. Sí, ha començat a posar multes. Per dir, escolta, tu no pots anar per on tu vulguis, perquè tu ets el ciclista... Hem de complir com tots hem de complir les normes. Vens aquí de turista. Per això estàs parlant d'un canvi d'hàbits de la ciutadania, eh? Exacte. Però després hi ha l'altre concepte de la bicicleta, que és a dir, Girona volem o no volem, o ens sembla o no ens sembla, que sigui una ciutat on el ciutadà de Girona es mogui amb bicicleta. I és un altre biciclista diferent al del turista de bicicleta. Són dues coses diferents. I s'ha de facilitar, com deia ella... hi hagi carril bici per tota la ciutat no pots anar, és una estona en carril bici l'altre t'has posat al mig del trànsit i llavors trobes que tu condueixes trobes bicis per fora vas per una vorera que passen bicis o patinets que tu els trobes allà i el tema patinets com gestionem el tema patinets si han d'anar pel carril bici com han d'anar amb casc amb assegurança és tot un altre tema molt complicat a gestionar si es pogués que la majoria de carrers pogués anar un carril bici vagis tranquil amb la bici perquè segons on t'has de posar les bicis han d'anar pel seu carril però això ja està imantat a nivell europeu és que us deia 15 sota 0 i anàvem amb bicicleta tu saps que hi ha molts carrers que no pots anar pel carril bici hem de parar no sé si ho ha agafat al micro o no Però hem de parar perquè ja falta mig minut per arribar a les 10 en punt i, per tant, ja entrem... Ai, a les 11, perdoneu, amb el butlletí. Moltes gràcies, Maite Esteve, Marmes Mitjà, Teresa Casas, per aquesta tertúria. Hem parlat una miqueta de tot, que ha estat molt interessant i aquest final també comentant tot el tema de la ciutat. Nosaltres, dies, Maite. Jo tornaré a casa amb bicicleta. Doncs jo caminant. I en Marc podem cotxe. Podem potser cotxe perquè em queda una mica més lluny. També està bé. Per acabar de fer-ho, jo vaig en moto. Deixem aquí la terapia i tornem dilluns amb en Jordi Grau i companyia. Moltes gràcies. Gràcies. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És divendres 27 de setembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer. Presó provisional sense fiança pels 3 adults detinguts a Granada pels crims de font de la pòlvora. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia, la magistrada considera un dels arrestats automaterials dels fets la dona inductora i el tercer arrestat còmplice. En relació als mateixos fets es va detenir un menor d'edat perquè el jutjat de menors ha decretat 6 mesos d'internament tancat i terapèutic. La magistrada que dirigeix la investigació ha aixecat el secret de la causa i durant aquest dijous va practicar una dotzena de declaracions i 37 rodes de reconeixement. La central del Molí serà la futura seu de Catxa i també acollirà l'Observatori de l'Aigua. L'equipament que adoptarà el nom de la Casa de l'Aigua serà la nova casa de l'empresa d'aigües i també d'entitats i organitzacions relacionades amb la mateixa. L'Observatori de l'Aigua també s'esperi que hi tingui cabuda. Les obres de l'edifici que s'espera que estiguin acabades sobre les fires de Sant Narcís també permetran que hi hagi un espai de museu per posar en valor el patrimoni hidràulic de la ciutat. Dos incendis de vegetació ahir a font de la pòlvora van mobilitzar els bombers. Segons la informació facilitada pels bombers, els focs, separats per uns 800 metres, van ser albirats en torn de tres quarts de sis de la tarda. El dispositiu, amb 18 dotacions terrestres i dues aèries, va col·laborar a les tasques d'extinció. Girona calcula que 11 edificis privats poden aprofitar el canvi de planejament per fer pisos per persones vulnerables. Entre ells hi ha diversos convents i zones anexes a parròquies, a més d'alguns punts de titularitat municipal. El ple d'aquest mes va aprovar la modificació que permet la possibilitat de destinar a aquest tipus d'allotjaments diferents equipaments repartits per tota la ciutat. L'enginyer agrari Josep Guix, nou director dels Serveis Territorials d'Agricultura Girona. Guix, que actualment exercia com a professor tècnic de formació professional agrària a l'Institut La Garrotxa d'Olot, ja havia ocupat el càrrec entre els anys 2004 i 2011. L'IDIG revela un vincle creixent entre la microbiota intestinal i la funció cognitiva. El treball revisa els mecanismes pels quals els microorganismes de l'intestí influeixen en el cervell i suggereix la necessitat d'una visió més integrada de l'eix microbiota-intestí-cervell, inclouant-hi altres microorganismes més enllà dels bacteris. L'Ajuntament impulsa capses d'aprenentatge per apropar la cultura popular als infants de Girona. Aquest nou recurs educatiu neix amb l'objectiu que l'alumnat d'educació primària treballi de forma activa i globalitzada al mateix temps que coneixer la imatgeria i altres elements vinculats a la ciutat. Els colors protagonitzen una exposició de fotografies de National Geographic al Caixa Fòrum de Girona. El centre exhibeix fins al febrer una mostra amb 62 instantànies de reputats fotògrafs de National Geographic, que plasmen en les seves imatges la gran paleta de colors que compon el nostre món i les connotacions que tenen a cada cultura. I en esports, l'Uni Girona perd contra l'Estudiantes per 69 a 82 en l'últim partit de la pretemporada i començarà la Lliga amb més dubtes que certeses. L'equip de Roberto Eñiguez sempre va anar a part darrere d'un Estudiantes molt més sòlid. i acabem amb el temps, dia 8 tranquil i completament assolellat, amb ambient més suau que no pas ahir, sobretot pel que fa a la temperatura màxima, que arribarà rondant els 25 graus. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Som la teva veu. Som la gironina. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.