La tertúlia de Girona FM
Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau
Subscriu-te al podcast
Costura i cultura, Gaza i Girona: mobilitzacions, geopolítica i reptes locals (residus, seguretat i burocràcia)
Panorama general
En aquest episodi de Temps de Tertúlia (Girona FM), el debat avança de la cultura i la moda sostenible cap a la mobilització per la flotilla rumb a Gaza i, finalment, a un diagnòstic local de Girona: residus, seguretat, urbanisme i burocràcia. El to combina experiències personals i mirada crítica sobre la governança local i internacional.
"Quan amplíes el focus veus el negoci; quan el redueixes, hi veus la passió" — sobre els oficis i la creació
Cultura, moda i gastronomia
Costura com a eina d’empoderament (projecte de la Sílvia)
- Formació i empoderament a través de la costura: no només ensenyar a cosir, sinó generar oportunitats, autoestima i sortides laborals per a perfils diversos (universitaris, persones migrades, etc.).
- Recuperar oficis i dignificar l’artesania tèxtil: de “causa perduda” a “causa pendent”, posant en valor l’ofici com a via de futur i felicitat.
- Sostenibilitat: la indústria tèxtil és de les més contaminants; reciclatge i economia circular són imprescindibles.
Moda com a cultura i pont amb la gastronomia
- Bonart incorpora moda i cuina com a vectors culturals. Exposició de Paco Pérez (Miramar): cada plat neix d’un esbós; la creació culinària dialoga amb el disseny i el dibuix.
- Ecosistema creatiu: referències a Valenciaga, 080 Barcelona Fashion, disseny industrial (Andreu Carulla), arquitectura de cellers i mercats; falta de tècnics que materialitzin la creativitat.
- Idea clau: eixamplar el concepte de cultura perquè integri artesania, moda i gastronomia com a arts aplicades.
Bonart: internacionalització cap a Llatinoamèrica
- Edició internacional en castellà amb focus a Colòmbia i Mèxic (presentacions a biennals i fires d’art).
- Valor d’artesania, tèxtil i ceràmica a Llatinoamèrica; noves centralitats culturals més enllà de l’eix EUA–Regne Unit.
- Barcelona manté centralitat cultural mediterrània i editorial amb vincles històrics amb creadors llatinoamericans.
Flotilla cap a Gaza i mobilització ciutadana
Mobilitzacions a Girona i Catalunya
- A Girona, manifestació nombrosa (estimacions entre 1.500 i ~5.000 persones) i acampada estable a Barcelona; objectiu: visibilitzar i conscienciar.
- Debat municipal: penjar la bandera palestina, aportacions econòmiques i equilibris de govern; mobilitzacions estudiantils.
Geopolítica i lideratges
- Denúncia de la inacció internacional (ONU, UE) i de la “cosmètica” d’alguns estats;
- Debat sobre el paper dels EUA i la polarització interna; referència crítica a propostes simplistes de “pla de pau”.
- Europa, entre el vasallatge i la identitat pròpia, amb poca capacitat d’incidència malgrat el seu atractiu social i cultural.
Situació dels detinguts de la flotilla
- Escenaris legals: signar una entrada il·legal per ser expulsats en 48–72 h o bé afrontar judici amb setmanes/mesos de presó preventiva.
- Incomunicació: dispositius llançats al mar per evitar traçabilitat; coacció i pressió en els interrogatoris, estat físic i mental compromès després de la travessia.
- Repatriació fragmentada a capitals europees; tracte diferenciat per a alguns països (p. ex. Itàlia).
Llenguatge i límits de la protesta
- Distinció explícita entre govern d’Israel i comunitat jueva: evitar generalitzacions i estigmes; reconeixement de veus jueves crítiques amb el govern.
- Incidents finals a Girona: pintades i danys a un McDonald’s i una superfície comercial; el debat se centra en com no desviar el focus de la causa principal.
Girona: diagnosi local i reptes
Estat d’ànim i inquietuds ciutadanes
- Sensació de inseguretat (especialment entre joves), malestar amb la neteja i preocupació pel campament d’asil a l’estació (condicions precàries).
- Debat sobre programació de Fires i desconnexió amb part del jovent; risc de dretanització del vot jove.
- Calendari polític: falten 20 mesos per a municipals; la “màquina” electoral ja es mou.
Polítiques urbanes: ZBE i residus
- Zona de Baixes Emissions: hauria de ser culminació d’alternatives prèvies (transport públic, aparcaments dissuasius); s’ha polaritzat en “cotxe sí/no”.
- Residus: canvi de model amb errors de disseny inicials; el govern actual rectifica (contenidors tancats per a totes les fraccions) i desplega canvis progressius.
- Crida a consensos de 10–15 anys i a l’anticipació, no només acció–reacció.
Burocràcia i governança
- Pes creixent de secretaris i interventors (per responsabilitats patrimonials i penals): risc d’hiperformalització i d’“ai, ai, ai per si de cas”.
- Paperassa i interpretació restrictiva: exemples concrets (cistelles esportives amb mecanisme d’elevació) encallen per responsabilitats i seguretat jurídica.
- Efectes: retard d’ajudes i subvencions, festivals comprimint-se a segon semestre, empreses i creadors que eviten treballar amb l’administració.
"Estem pagant la corrupció d’uns altres amb una burocràcia que ho encalla tot"
Idees clau
- La costura i els oficis poden ser motors d’empoderament, cohesió i sostenibilitat.
- La cultura s’eixampla: la moda i la gastronomia també són creació i patrimoni.
- Les mobilitzacions per Gaza han activat consciències, però cal no desviar el focus pels incidents.
- Girona afronta reptes simultanis: residus, seguretat, campament d’asil, ZBE i fatiga ciutadana.
- Sense consensos a llarg termini i amb una burocràcia paralitzant, la governança es veu superada.
Seccions de l'episodi

Obertura i context: del 3-O a la protesta per Gaza
Record del 3 d’octubre i el discurs del rei; enllaç amb la manifestació d’ahir a Girona contra la detenció de la flotilla cap a Gaza i menció d’incidents finals.

Presentació dels tertulians i arrencada
Salutacions i context personal: Sílvia en ple inici de curs i trasllat; to de retorn a la temporada de tardor.

Costura com a formació i empoderament
La Sílvia explica el projecte educatiu de costura com a eina d’empoderament i d’ocupabilitat; defensa d’oficis i inclusió de perfils diversos; testimonis personals i experiència en tallers socials.

Moda, sostenibilitat i gastronomia com a art
Ricard subratlla l’impacte ambiental del tèxtil i la necessitat de reciclatge; Bonart obre la mirada a moda i cuina; exposició de Paco Pérez (Miramar) i el dibuix com a gènesi creativa; 080 Barcelona Fashion i manca de tècnics per materialitzar dissenys.

Bonart internacional: focus en Colòmbia i Mèxic
Edició en castellà i presentacions a biennals i fires; reivindicació de noves centralitats culturals a Llatinoamèrica i el rol de Barcelona com a node editorial i creatiu.

Mobilitzacions per la flotilla de Gaza (Girona i BCN)
Crònica de la manifestació a Girona (xifres dispars); debat municipal (bandera palestina, aportacions); acampada estable a Barcelona i vaga educativa.

Geopolítica: estats, ONU, UE i EUA davant Gaza
Crítica a la inacció i a lideratges internacionals; debat sobre Europa entre vasallatge i autonomia; referències a la polarització als EUA i al paper de la Xina.

Situació jurídica de les persones detingudes
Escenaris d’expulsió ràpida si signen o de judici amb presó preventiva; incomunicació per destrucció de dispositius; repatriacions parcials i tractes diferenciats entre països.

Llenguatge i responsabilitats: govern vs comunitat
Distinció entre govern d’Israel i comunitat jueva; alerta contra generalitzacions i estigmes; contradiccions institucionals locals (p. ex. patronat del Call Jueu).

Incidents de protesta i focus del relat
Debat sobre els danys a un McDonald’s i a un supermercat; com evitar desviar el focus de la causa i el paper de la frustració davant la inacció dels estats.

Girona avui: seguretat, residus, campament d’asil i Fires
Sensació d’inseguretat (especialment entre joves), malestar amb la neteja i el campament a l’estació; desconnexió de part del jovent amb la programació de Fires; risc de dretanització i el compte enrere per a municipals.

ZBE i residus: anticipació vs acció–reacció
La ZBE s’ha dut al terreny ‘cotxe sí/no’ per manca d’alternatives prèvies; correccions en el model de residus (contenidors tancats a totes les fraccions); defensa de consensos a llarg termini.

Burocràcia i pes dels tècnics en la governança
Responsabilitat i poder de secretaris/interventors; paperassa i interpretació restrictiva; exemple de cistelles elevables que encalla; efectes sobre ajudes, festivals i col·laboració público-privada.

Bloqueig administratiu i efectes en joves i projectes
Empreses i creadors defugen l’administració per la càrrega burocràtica; impacte en oportunitats del jovent i en el dinamisme cultural i econòmic.

Cloenda: Girona, una ciutat "superada"?
Idea final sobre una Girona superada pels reptes i necessitat d’anticipació i consensos; comiat dels tertulians i tancament del programa.
Bon dia, entrem en Temps de Tertúdia Girona FM com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest dia 3 d'octubre. Un 3 d'octubre que ens porta records de fa 8 anys quan una manifestació massiva de més de 60.000 persones va ocupar els carrers de la ciutat en un dia de lluita, de vaga general i de molta incertesa que va culminar amb el discurs del rei. Un discurs que molta gent encara recorda en el qual no només no es va condemnar la violència que s'havia exercit per intentar votar, sinó que, a més a més, diguem-ne, va abandonar el to de neutralitat que requereix una prefectura de l'Estat, una missió com la de la Corona. De tot això, ja fa 8 anys i ahir vam tenir una altra manifestació. Molta gent al carrer per protestar contra la detenció del que s'ha anomenat membres de la flotilla que es dirigien cap a Gaza. Els carrers de Girona varen quedar plens, força plens i després hi va haver una manifestació que, lamentablement, aquesta és la meva opinió, va acabar amb destrosses amb un McDonald's del devinguda Josep Tarradellas que va quedar empastifat de pintura vermella i que es va trencar tot el mobiliari urbà que hi havia a l'exterior. Una pena perquè la manifestació havia estat massiva i per una causa que molts consideren justa. de tot això en parlarem amb les 3 persones que ens acompanyen avui, dues d'elles presencialment aquí en el carrer Balmas i l'altra que per feina darrerament només la saludo a través d'aquestes aplicacions magnífiques que ens permeten fer ràdio a distància. Per ell començaré, si m'ho permeteu. Xavier Villarreal, molt bon dia, què tal? Bon dia, Jordi. Bé, aquí, pels cables estic. Pels cables. Treballant i treballant espero que ve. No sé si vols arrencar... Permetem que saludi vantes en el Ricard Planes, director i editor de Bon Art i home del món de la cultura. Com estàs, Ricard? Costipat. Costipat, sí, sí, sí. Portaves un mocador. Un mocador. Quasi prop a l'estina. Gairebé, però en aquest cas es diu que era més per causa del mal de coll. I també m'agradaria saludar, o m'agrada saludar la Sílvia Castelló, que la tinc aquí, que ara feia alguns dies que no ens veia, i que suposo que està molt enfeinada després d'un començament de curs. Si, diguem-ne, algú que és professor o algú que és alumne o algú que és mare té feina quan arriben aquestes dades de setembre, doncs tinguen un grau universitari, tinguen costura, tinguen tanta feina i a més amb un trasllat entre mig suposo que la feina ha estat molt alta, no? Ha estat alta, ha estat un inici de curs, podríem resumir-ho, intens. Això aquí vol dir moltes coses. Però bé, estem aquí contents de tornar a la ràdio ara amb la temporada de tardor. Així que gràcies. I hem trasllat, ja que ha passat, es pot dir això o no es podia dir? Sí, es pot dir, es pot dir. Sí, ja us ha traslladat a la casó. Ens hem traslladat, estem contents, estem allà ja. i res, contents de tornar a estar en algun lloc on fer llar d'alguna manera i de tornar a començar el curs, que en teníem ganes. L'estiu està molt bé, però començar tot ordenat i tot això. La veritat és que molt contents, molt contents. El grau endavant, el que és costura endavant. Sí, tot segueix endavant. El que és el cicle treballant-hi. Bé, els estem treballant, els tenim aprovats, el que passa és que no podem començar-ho encara, aquest any no ens ha donat com temps, i el començarem d'aquí a un any, si de vol. Molt bé. Anirem parlant. Quan hi hagi novetats, en parlarem. Jo volia felicitar la Sílvia per tot el que fa, jo la vaig sentint a les tertúlies, i a mi em toca perquè la meva mare és modista, de tota la vida. Ai, que bé. Si algun dia havíem anat al Nyi Guiñogui o al Cocosí, la meva mare era la que cosia. Oh, que bé. I jo sempre estava envoltat de roba, d'aquell guix que marcava el patró, sentia la màquina de cosir, i bueno, i anava amb roba arreglada, quan els meus amics normalment se la compraven, i bueno, jo quan sento això i que d'això esdevingui un grau, i aquest trasllat me n'alegro molt, perquè és un tema que considero que s'ha de tenir en compte i s'ha de recuperar, perquè, ostres, no ho sé, em toca, deu ser per això, aquesta emoció d'haver-ho viscut a casa, però t'ho agraeixo, Sílvia. Nosaltres també som defensors de les causes perdudes, i que les marujes que cosin arribin a la universitat ens fa molt feliços, però a part d'això, el projecte que estem muntant a Gasol és preciós, us convido a que pugueu venir un dia, perquè no va d'ensenyar cosí i ja està, va d'empoderar-se a través de la costura, aquesta paraula quasi una mica pervertida, doncs de motivar les persones a trobar el teu lloc, a través de la costura, per ser feliç i prou, o bé per poder tenir un futur laboral, tant siguis universitari, o siguis immigrant o siguis qualsevol tipus de persona. I de fet, per tancar aquest tema, ja fa molts anys, em va tocar fundar una associació que es deia Escudella Solidària, que vam tenir un local al passeig de l'Ordre, i un dels cursos que vam fer va ser de costura, que el fèiem ara per, precisament això, buscar grups d'ajuda, empoderament a través de la costura, i també, precisament això que estàs dient, va haver-hi la mala sort que aquella comunitat veïnal, per un tema racista purament, ens va portar a judici, i ens va expulsar directament, però quan sento que tot això està... doncs estem muntant tallers, estem posant tallers, estem fent formació, estem treballant. Felicitats, que bé, gràcies. De tota manera, ara, si m'ho permeteu, jo deixeu-me fer com que la Sílvia ha dit, el tema de defensar les causes perdudes, i tu, si ja saps de què va, me n'acabo de recordar d'un gran amic meu, que ja fa, desgraciadament, 15 anys que ens va deixar, que era en Tia Salelles, el pare de l'actual Arcal i de l'advocat Benet Salelles, que ell deia, ell no volia sentir parlar de les causes perdudes i sempre parlava de les causes pendents. Molt bé. I ja està bé, doncs, causes pendents. Escolta, Ricard, ja sé que estàs, ja sé que tens una mica de mal de coll, però parles molt poc. Jo escolto, jo escolto. Però, esclar, on te l'has agafat, aquest, aquest constipat a Colòmbia, a Mèxic? A Colòmbia. Jo volia fer un petit matís, el tema de la moda, primer de tot, és una de les indústries més contaminants del món. Per tant, que es pugui tornar a tot el tema del reciclatge, és una qüestió de sostenibilitat i de medi ambient de primer nivell. I de sentit comú. I de sentit comú. I després, per altra banda, l'excel·lència i com la gastronomia, igual que la moda, també nosaltres a la revista Bonart tenim una secció de moda que porta la filla d'en Salvador García Arbós, que està en un dels espais més importants de la moda de Londres i aquí tenim gent com Josep Font que vaig poder anar a veure una exposició al Museu Valenciaga perquè de la moda també hi ha museus i molt importants. i dius home, això és un valor afegit que algunes vegades dintre del concepte de cultura que va siguent molt reduccionista l'hem de anar aixampant. Per exemple, l'exposició que hem pogut muntar d'en Paco Pérez en el Miramar, la Casa de Cultura de Girona, no tots els cuiners són artistes però sí que hi ha artistes que són cuiners. I realment era una exposició diguem-ne que marcava molt tot això perquè diguem-ne es parlava del món de l'univers del Miramar, es parlava molt del món de la Mar Damunt, és a dir, el que tenim a la parada però allà el que es veia és que hi havia una pulsió creativa brutal en tot el procés i si m'ho permets com que tu certament has estat al darrere d'aquesta exposició que no vas comissariar però que sí que hi vas estar al darrere ah, la vas comissariar també però hi havia algun més amb el fill d'en Paco Pérez i la Maria que és pintora i que treballa amb ell la part aquella si m'ho permets en què cada plat que dissenya en Paco Pérez neix és a dir estàvem parlant de gastronomia i d'alta gastronomia però cada plat neix diguem-ne d'un esbós d'un dibuix en el qual ell fixa la memòria de el que vol que sigui després a partir d'aquí treballa tot el tema això em va semblar interessantíssim ahir ho parlàvem perquè des de bona hora també elaborem un podcast i entrevistàvem en Josep Mias a la Fira Suap de Barcelona és una fira d'art que s'ha inaugurat i estarà tot cap de setmana ell deia que ell abans de pensar primer dibuixa el seu pensament és el dibuix la mà a nivell de qüestions cognitives és molt important per tant i en Paco Pérez això era la gènesi era el dibuix i suposo un patronatge moda la qüestió del grafisme i aprenem a través de la manipulació de les mans per tant no només són taclats sinó la mà que aprèn i això està molt bé i avui avui parlant de gastronomia presentem a Vila Juïga l'espai de Vila Juïga doncs un monogràfic de futcultura aquest any que Catalunya és la Règia Mundial vas dir que presentem com dius presentem vols dir la revista Bonart presentem la gestoria cultural que val de la revista Bonart perquè com que fas tantes coses sí se'ns han agafat moltes coses però sí, sí és una presentació que ens fa especial il·lusió perquè és un monogràfic que normalment el tema de la gastronomia es donava una visió reduccionista plat menjava que ja està bé però hem parlat del disseny industrial que està vinculat amb això per exemple amb gent com Andreu Carulla en Rafael Marquín el de la citrallera i hem parlat d'arquitectura d'arquitectura de les bodegues dels cellers dels mercats els propis artistes que han estat molt vinculats al tema de la gastronomia gastrònoms que tenen aquesta categoria d'artista bé hem fet un maridatge tot tot peculiar m'encanta Ricard permeteu-me que afegeixi aquesta visió que hi ha moltes coses que poden ser art ho dic perquè jo sempre he dit que al sector de la moda sí que hi ha les més fàixons aquest perfil més de dissenyador sí que entra en aquesta part però quan comences amb una part més manual o més de producció se li va qualsevol concepte més tipus artesania o així i sempre he pensat que li hem de donar també aquest reconeixement igual que la cuina fa molts anys en cap moment haguéssim pensat que pogués tenir un tipus de característica artística o més o més humanista o no sé com explicar-ho ojalà ojalà puguem aconseguir també que el sector del textil i de la moda pugui entrar també en aquesta fase moltes vegades veig llocs jo què sé hi ha projectes artístics no? EO hola el món de la moda també o sigui som una mica també en aquest sentit oblidats no? o no ens en recordem som una mica obsiders però algunes vegades és per això per aquest sentit reduccionista que es fa de les arts plàstiques i visuals o de les arts en general per això quan incorpores cuina nosaltres vam incorporar seccions i vam dir moda i cuina són dos vectors importantíssims jo sempre faig el paral·lelisme amb la cuina fa molts anys i penso ostres que bé que bé que estigui passant això amb la cuina i que ojalà passi el mateix que ha passat amb la cuina també en el textil ara es va presentar a la 080 aquesta setmana a Barcelona i me'n recordo d'haver anat a diferents desfilades i parlar amb el director de la 080 de València i sí que dius que com passa en tot el món de les arts una cosa és la indústria tèxtil i l'altra és la creació tèxtil que són dos coses és igual que parlar de l'art o del mercat de l'art no? clar algunes vegades el que costa és la gent que fa creació i que s'esplagia no? doncs que puguin tenir la capacitat de tenir l'equip per poder fer-ho realitat perquè una de les coses que ja ho sabeu o sigui que van haver-hi dissenyadors però després no tenen mans que puguin acabar creant no? els tècnics llavors també és important que hi hagi tot el procés creatiu no? o sigui la falta de talent Xavier quan es posen a parlar pobre Xavier en tenim aquí és que és que ha tocat un tema important no és que jo estic d'acord quan amplies el focus o mires a l'engròs hi ha el negoci quan quan redueixes el focus veus la passió de gent que hi ha al darrere que que hi posa ganes que hi posa amor i que hi posa inventiva i bueno és tant el tema moda com el tema doncs fusteria o el que sigui la hostaleria vull dir és molt diferent jo hi ha un lloc per exemple que m'encanta anar a menjar que és Camp Masferrer que està per allà perdut a Riu d'Arenes que quan vas allà no només gaudeixes del menjar sinó de la passió que hi posa en aquest cas el seu cuiner i amo i que mira us ho recomano Camp Masferrer està a l'esparra a l'esparra a Riu d'Arenes i veureu allò de posar de centrar el focus a lo petit i veure les coses ben fetes que hi ha al darrere que bé però bueno causes pendents causes pendents deixeu-me preguntar una cosa més perquè abans he llançat allò diguent si et vies constipat a Colòmbia o a Mèxic però jo crec que també és una iniciativa que va el Bon Art és una revista amb voluntat nacional amb voluntat de país de països catalans en català però que ja fa temps que s'expandeix i que també diguem-ne té presència a Madrid i a Espanya però és que ara ja esteu fent el salt amb una edició en castellà per tot sud-amèrica l'intensió és quan vam fer l'edició internacional en castellà no era quedar-nos a Espanya només i volíem fer Espanya-Portugal i després el focus en Llatinoamèrica especialment a Colòmbia i a Mèxic i aquesta setmana passada vam fer la presentació a la Bienal de Bogotà i a la Fira Art de Bogotà i també a la Bienal de Bendellín i va conèixer una mica la realitat d'un país amb molt de potencial i amb molts de creadors i amb una estructura totes les dificultats que pot tenir el país hi ha molta artesania és molt potent Tarell com Mèxic de fet tot Llatinoamèrica Argentina Xile Perú se li dóna valor sí i tenen aquesta pulsió fins i tot amb el tèxil i tenen una pulsió molt potent i la ceràmica i per això que ens interessava posar una mica aquest focus que algunes vegades el concepte anglosaxó Estats Units després passant pel Regne Unit i deixa aquestes noves centralitats que cada vegada agafen més centralitat amb un paper secundari fins i tot amb mitjans de comunicació vam veure que després de viatjar bastant per aquí i per allà vam veure que faltava posar-hi una mica més de foco i vam decidir fer el salt no ens vam immigrar no vam migrar però sí que vam veure que era important tenir aquests llaços que ja hi són i de fet a la que grates una mica veus les relacions que hi ha bilaterals entre entre no tot el Llatinoamèrica i Europa i nosaltres doncs crec que pot ser no només Madrid té aquesta centralitat Barcelona la té i molt potent i no l'hem de deixar de perdre no García Márquez no va venir a viure aquí per casualitat ni en Vargas Llosa perquè hi ha empreses editorials molt potents i perquè la coexistència de no de de tots aquests imaginaris val la pena doncs aprofundir-los molt bé hem fet allò una bona entrada parlant de moda parlant de de cultura de cultura ja està bé parlant de gastronomia parlant de cultura parlem molt aquí tant com puguem deixeu-me per això que us parli del tema no sé ahir en aquests moments diguem-ne a Barcelona encara hi ha talls de carreres grans mobilitzacions les escoles estan estan cridades a la vaga i ahir Girona hi va haver una una manifestació important la policia municipal va xifrar-la amb 1.500 persones jo que la vaig veure estic més d'acord amb el que escriu avui en Xavier Castellona el punt que diu que era prop de 5.000 hi va haver molta gent realment hi va haver molta gent i em va sorprendre i en altres fons doncs el que està passant en aquests moments amb Aigües de Gassa amb la amb la gent de la flotilla ja que diguem-ne que en aquests moments de la qual no se n'en sap absolutament res i amb el patiment per la part dels familiars de totes aquestes 400 persones dues de les quals són gironines l'Adrià Places de Girona i la Tara Badum de Banyoles que estan en aquesta flotilla avui hi haurà junta de portaveus a l'Ajuntament de Girona per decidir si es prenen algunes accions algú demanava que es desplegués la bandera palestina també hi ha una aportació de 40.000 euros per part de l'Ajuntament a la causa en fi no entrarem ara en temes geoestratègics menys que vulgueu però sí que és veritat diguem-ne que la gent va surt al carrer i que com a mínim aquesta flotilla ha aconseguit això ha aconseguit mobilitzar molta gent un campament que es diu estable i sense data d'acabament a Barcelona i una certa moguda era l'objectiu era l'objectiu al final visibilitzar i conscienciar la gent i que surti al carrer davant del que és una evidència que hi ha un genocidi i que els estats doncs molta cosmètica però poca acció real ahir doncs sí doncs a Girona amb tot aquest record encara viu de l'1 del 3 d'octubre doncs es va tornar a veure gent al carrer un 1 i un 3 d'octubre que han passat lògicament doncs en segon terme en molts casos per l'actualitat però que ja et dic que ahir doncs sí va haver-hi una manifestació molt gran no tan gran com la del 3 d'octubre com dius que per cert recordo fa 8 anys em tocava anar a mi a la capçalera d'aquella manifestació com a membre de la plataforma o coordinadora no sé què l'organitzar tot ja ni recordo i continua com a causa pendent per un paternalisme que ningú va demanar però bueno fet aquest incís la manifestació d'ahir no només aquí sinó en altres llocs evidencia que que la gent comença a prendre consciència d'allò que està passant hi havia algú que deia que les guerres són quan el teu estat te diu qui és el dolent i les revolucions són quan tu ets capaç de de saber-ho per tu mateix i jo crec que la gent mica en mica doncs està traient la careta el que és doncs bueno una actuació nul·la dels estats el que és una hipocresia absoluta i el que és doncs no sé un un una plaença contra el que serien els lobbies sionistes a tot el món que fan que facin i desfacin perquè al final no és l'estat d'Israel sinó que principalment és el seu govern i és aquest lobby sionista el que el que està cometent aquest genocídic i no ho sé la veritat és que la gent es mou però no sé quina repercussió tindrà a nivell de governs a Girona hi ha aquesta proposta de penjar aquesta bandera però no sé si passarà perquè hi ha uns equilibris interns i lògicament una part dels socis no voldrà que és junts que ja no va voler ni signar una declaració institucional ahir al Parlament de Catalunya doncs no sé si voldrà una bandera palestina i els estudiants que es mobilitzen ara a les 12 em sembla que es trobaran al rectorat i bueno doncs tot com ha de ser que comenci des de les generacions més joves que prenguin consciència que empenyin i que al final facin caure això i acabi aquest genocidi perquè és que ja no té nom ja sincerament despertar-se cada matí i veure que continua és d'una vergonya de la que no sé si ens en sabrem sobreposar a nivell d'Europa ja ho hem patit amb les morts a Mediterrani ara amb això i demostra això que Europa no és ni un projecte ni res no és una qüestió d'Europa és com veus quin paper galdós fa a la ONU o entitats que tenen la capacitat de frenar tot això també és veritat que el lideratge d'Estats Units a la contra no hi ajuda gens jo crec que els Estats Units té una guerra una guerra civil interna molt potent que ja va quedar clar quan en Trump va mobilitzar la gent cap al Capitó li va produir i encara no sé com pot ser president dels Estats Units i ara no està frenant doncs temes de... Bueno ha presentat un pla de pau que diguem-ne que... Conté un ministeri de la guerra que s'amaga que s'amaga doncs d'una certa voluntat d'explotació perquè cal recordar allò que va proposar per a casa és a dir de ruir tot i fer un gran un gran ressòcter però a Europa el problema és si seguir el vasallatge als Estats Units o començar a tenir entitat pròpia que hi té no, no això ha sigut fins i tot en temes energètics quan hem hagut de tenir una dependència i no t'has allunyat de no de Rússia jo esclar el paper dels Estats Units pressionant a Rússia esclar sembla que només es vegi des d'una òptica no sé Europa no ha marcat perfil propi i els seus socis interns amb les seves dinàmiques econòmiques doncs han predisposat això potser és que Europa s'ha donat compte la seva petitesa davant de monstres com com com Rússia en el sentit gran de la gran Rússia com els Estats Units que estan en aquesta deriva interna molt complexa en la qual temes com la llibertat de premsa i d'expressió estan en qüestió la primera esmena i un del que no parla ningú però que és el que és el futur que és la Xina no, no el present és a nivell asiàtic no? Europa és com aquell noble que té títol nobiliari però que en realitat no té res més l'únic que pot fer és empenyurar totes les seves riqueses i ara tiren d'un colonialisme que se li està desfent per tant Europa ara s'ha mirat el mirall i jo crec que ha vist que pinta la seva petitesa potser no acaba no tenint força potser ens hem acomodat i no hi entenc molt però al final és com que el País Vell s'ha acomodat i no ha estat valent per apostar realment pels talents o per el sovi s'ha de donar compte una vegada més de la seva petitesa i que no pesa en el tema mundial però com que havia sigut com que havia sigut és referent o sigui vagis on te vagis tothom vol semblar-se a Europa amb estàndards democràtics amb totes les limitacions que pugui haver-hi amb qualitat de vida amb arquitectura amb moltes coses evidentment que molts altres estats a nivell mundial han crescut s'han desenvolupat però encara té aquesta singularitat el que passa és que és el que diguem una cosa és que tinguis aquest valor simbòlic i l'altra és el pes específic el pes específic no el tens amb 300 milions d'habitants no els tens és el tema que dius tu és a dir a veure hi ha determinades coses i és possible que se'ns estiguin surlant una miqueta tot però com mires allò qui qui que està a Europa canviaria per les condicions de la Xina o les condicions fins i tot dels Estats Units per exemple amb el tema la sanitat universal que aquest és un tema que aquí ara està diguem-ne està trontollant però que el tenim que allà no el tenen diguem-ne quan voltes bastant i viatges i veus com estan les coses dius encara som un referent malgrat que potser hauríem de postular-nos a millor i costa molt cosinar a nivell polític la Unió Europea quan veus les actituds de Polònia Hongria etcètera etcètera que no tenen absolutament però Itàlia encara dintre de la seva radicalitat té aquest punt mediterrani que algunes vegades els hi dona un punt de sensatesa que algunes vegades però a Europa s'aguanten pinces s'aguanten pinces perquè hem de demostrar realment que aquest benestar que se'n suposa i que realment és molt millor que d'altres llocs del planeta és que aquest benestar és real que es fan polítiques en favor de les persones i s'aguanta amb pinces perquè hi ha gent que comença a posar-ho en dubte i aquesta és la porta d'entrada de fenòmens d'ultradreta que també empatant aquí dins i que segurament canviaran la fisonomia social i política d'una Europa que si no vigila amb això es pot dinamitar per dintre mateix perquè ja et dic no hi ha un projecte comú més enllà d'un acord econòmic i començarà tothom anava per la seva aquesta és l'atenció per això la cultura hi té un pes cohesionador prou important no? algunes vegades sentia teòrics de la cultura que deien que el que ens fa europeus és la llengua anglesa no? que tothom que la diversitat queda reduïda i dius això és dolorós sí, sí però és que algunes vegades és una realitat que dius caram però jo crec que ara hi ha hagut el Mundiacut a Barcelona la reunió de ministres de cultura dient que la cultura és un dret cultural i que no és una qüestió tangencial sinó que és nuclear costa algunes vegades que la gent s'ho cregui no? perquè al món de la cultura se'l pren com com la Maria no? sí és com aquelles coses quan la gent que té diners la gent que té temps la gent que i és és aquella frase de l'artista que la cultura és per tothom però només unes èlits ho saben exacte això ho feia en referència a l'art però es pot ser extensible no? i potser en aquest sentit a Europa li ha faltat aquesta capacitat de quan tu vas pel món no dius que ets europeu jo sí i intento dir-ho però la gent diu no soc espanyol soc francès soc italià és veritat els americans no diuen soc de Califòrnia soc de Washington diuen soc americà soc americà amb moltes distàncies ja diuen Amèrica imagina't no Nord-Amèrica que com els coneixem nosaltres els Estats Units d'Amèrica ells en diuen simplement Amèrica tot Amèrica és un any jo fa uns quants anys vaig dir català i si no m'entenen el seu problema està bé està bé sí sí escolteu jo crec des d'un punt de vista pragmàtic perdona'm eh Xavier que jo ja saps que m'agrada de vegades trucar de peus a terra per mi el gran patiment diguem-ne és que a veure què passarà amb la gent aquesta perquè és evident i vaig estar parlant vaig estar parlant amb gent propera al cas i el tema està en que si aquesta gent que ha estat que ha estat detinguda i que en aquests moments diguem-ne ha estat interrogada per el que veig alguns d'ells traslladats en alguna presó diguem-ne sabent a dir que de manera il·legal han entrat en aquelles aigues que no sap ben bé o signen conforme tenen la categoria de terroristes és molt probable que en 48-72 hores diguem-ne puguin ser diguem-ne expulsats del país i per tant que puguin tornar si algun d'ells manté la postura de no voler-ho fer llavors la cosa es complicarà perquè és molt probable que el que passi és que vagin d'anar a judici i anar a judici en poden passar setmanes o mesos això saps bé tu Xavier estarien tancats en una presó i això els exposaria ells sabien que s'exposaven això és evident però jo crec que hi ha d'haver tota la força dels governs i tota la força de la societat per demanar que aquesta gent sigui com sigui siguin diguem-ne retornats és a dir siguin alliberats i retornats i ara hi ha la coacció digue'n unes 400 persones que està on a la flotilla no se sap ben bé he llegit ara que 250 ja havien estat interrogades però la veritat és que no hi ha contacte directe amb aquesta gent una de les coses que bueno que s'ha publicat i per tant com que s'ha publicat ja es pot dir és que tenien tenien diguem-ne anava a dir les ordres no les ordres havien convingut que en el moment que fossin abordats per l'exèrcit tirarien al mar els seus telèfonos mòbils i els seus portàtils per tal que no els hi poguessin resseguir diguem-ne els contactes i totes les històries per tant estan incomunicats per partida doble és a dir ni ells tenen la possibilitat de fer-ho ni se'ls hi permeten en aquests moments o almenys fins ara no saben i la coacció i la coacció que ara s'exercirà sobre ells per el tema que signin aquestes declaracions voluntàries d'haver entrat il·legalment clar en condicions normals tu potser penses no pots valorar si firmes o no però després d'un mes de travessia amb uns vaixells gairebé de paper doncs jo no sé en quin estat mental i físic estan per aguantar aquesta coacció i aquesta pressió que els exercirà doncs tot aquest estat accionista i és un problema aquesta incomunicació el fet que si els retornen no els retornin al seu lloc no no escolliran dos destins europeus i diran mira tu te'n vas a Londres tu a Madrid i després espavila per tu una casa parlàvem de dos primer després parlàvem de tres perquè ja afegeixen Berlín però sí sí és això en canvi a Itàlia ja sembla ser que s'està arribant a acord perquè les persones d'origen italià doncs tinguin un tracte una miqueta més laxa i permissiu per què? doncs perquè Meloni s'ha manifestat aquí ja entren aquí un joc que és de lliçonar els estats i les persones són hostatges és una vergonya sí total permeta'm que ho digui perquè i que ningú me'l vulgui interpretar malament en aquest sentit diguem-ne els que provenen de la península no ho tenen tan clar pel paper que ha jugat diguem-ne el govern espanyol que és bueno a Colòmbia en Petro fent les declaracions amb els Estats Units bueno ja li hem patat l'entrada amb els empresaris de Colòmbia quan vaig a ser llegint i parlant amb algun d'ells home també estaven tots clar després entra l'exercici de la diplomàcia entre cometes la mala diplomàcia la bona diplomàcia o el que entenguem per diplomàcia i després una derivada que jo veig molt important és una cosa són les accions d'un govern i l'altra és la repercussió mundial que té una comunitat que després això es pot es pot girar molta gent de la comunitat joe que no pensa com el govern ni no el que està el que li està succeint doncs està tenint repercussió a Colòmbia hi ha molts jueus que estan dintre el món de la cultura aquí a Catalunya també l'altre dia vaig trobar en Lluís Bassat amb una col·lecció important d'art esclar molta d'aquesta gent no està gens d'acord amb el que està fent el seu govern i sí que hi ha per un col·lectiu determinat no m'agrada m'agrada que filis prim perquè a vegades i això passa a les manifestacions Xavier que és allò de dir que les grans consignes el que fan és diguem-ne buscar un enemic comú buscar un enemic comú que és diguem-ne els jueus és molt complicat perquè dintre d'Israel és evident que no tothom ho pensa hi ha gent que diu no s'aixequen és que a vegades no es poden aixecar és que a vegades és complicat als Estats Units tots els demòcrates que no estan gens d'acord i molta gent que està marxant de viure d'allà per tant vull dir que jo crec que és una d'aquestes coses que a vegades segurament des dels mitjans de comunicació no hem prou fet és a dir una cosa és el govern d'Israel que no oblidem una cosa que a vegades s'ha de dir és a dir Netanyahu que en aquests moments el pintem diguem-ne com el més extremista de tots dintre del seu govern és un moderat és a dir que hi ha gent que pensa molt pitjor i que faria molt i que faria molt pitjor i per tant aquí hi ha un tema complicat i amb uns Estats Units forts amb gent que va intentar negociar en el seu moment en governs com per exemple amb presidències com la de Bill Clinton i tot això penses que era tot molt i molt complicat perquè ara veus Trump i penses que un dia pot ser blanc l'altre negre l'altre vermell i no veus que hi hagi una sortida diplomàtica al tema és el que has dit tu Trump pensava malauradament Gaza com un camp de golf al final acabes pensant que el que voldria és muntar-hi un camp de golf i un resort dius de fet ho va dir-ho no no no és que és brutal és bastant cutre és demencial però és no sé aquest és com és un problema molt complicat una falta d'organisme vull dir a veure aquí tenim tot el que seria el Call Jueu que dins del Call Jueu doncs un dels patrons és el consulat del govern d'Israel o sigui del govern d'Israel no és un sector privat que col·labora que aquest lògicament tu no pots anar assenyalant amb el dit amb tothom pel fet de ser israeliar però que el govern d'Israel estigui dins d'un patronat com és el Call Jueu doncs clar vull dir tothom té les seves contradiccions i s'han de gestionar i s'han de prendre mesures fermes però has de comptar amb uns equilibris que segurament els equilibris estiven tant d'una banda com de l'altra que al final l'única aconseguició és que et quedis al mateix punt i està passant a molts llocs a governs centrals governs municipals governs catalans vull dir que és complicat és molt complicat la veritat i el sionisme exerceix una pressió a nivell de lobby i no sabem què hi ha econòmic i en altres sectors que fa que els estats segueixin qui ets sí, sí per això és bo de tant en tant diguem-ne que hi hagi debats en el sentit de posar les coses a lloc per exemple a mi ho he dit a l'entrada que vull resultar el gran seguiment que va tenir la manifestació d'ahir per gent que després la va seguir i que hi era i de la qual me'n refio molt com passava com passava fa 40 anys amb les primeres manifestacions independentistes que passava el mateix a mi el que me molesta és el les bratolades deixeu-me dir així que van provocar la detenció d'uns quants menors que van anar diguem-ne en aquest cas contra el McDonald's perquè el McDonald's és una franquici segurament el propietari del McDonald's veus a saber qui és que jo no ho sé vull dir no d'això però em dóna la impressió que amb totes aquestes històries s'acaba que llavors acabem parlant només d'això jo crec que no hem de parlar que ahir va sortir molta gent a Girona i que hi havia gent molt transversal aquest també és un tema que està molt preocupada pels afers veurem a veure com segueix tot això i el Capravo el Capravo d'Esquerre de Sant Eugène aquest no el sabia també i té una pintada de còmplice i boicot israel vull dir que bueno si tu vas rascant al final ja et dic era com va passar amb la Vuelta com pot passar amb aquest equip que ha tingut també arrelament aquí a Girona i si vas rascant sempre trobaràs alguna cosa segons el profund que rasquis doncs ho trobaràs però hem d'intentar viure no jo tampoc estic d'acord que radicalitzin al final de les manifestacions però clar és que hi ha sectors que diguem-ne que la la innovació dels estats genera tanta frustració que per algun lloc ha de sortir per un lloc o altre i al final fan un escratxe com s'han fet en altres èpoques davant de les seus del PP Sí, sí Escolteu parlem una mica de Girona si us sembla de com la veieu perquè normalment aquests dies el que estàvem fent això ara ja estem ja estem a la tardor ja estem al mes d'octubre estem més a prop de fires que no a l'inici de curs però la ciutat ha tingut el seu el seu retorn també polític en qüestions diguem-ne complexes vull dir podríem parlar que ha tornat el debat el tema dels residus es torna a parlar ha sortit com si fos per generació espontània el tema de la seguretat de repent d'una setmana a l'altra semblava que Girona es havia convertit en la ciutat més insegura del món i va haver-hi l'actuació de l'Ajuntament amb el tema dels pisos ocupats del carrer Tomàs Mires que sí que provoquen des de fa molts anys molts i molts i molts problemes tenim el campament instal·lat a l'estació de la Renfe que a mi se me trenca el cor cada vegada que és tota aquella gent que està a l'espera d'assil polític que la majoria d'ells han arribat de mal i que estan en unes condicions infrahumanes i que no hi ha manera de dir que ni que els hi resolguin el tema de l'assil polític per una banda ni que puguin viure perquè aquest dia que plovia era és a dir trenca el cor a mi m'ha trencat particularment el cor en fi ahir l'arcalde Nadal va dir que veia la ciutat fatal jo no li veig tant de fatal però sí que hi ha problemes i aquests problemes diguem-ne han més o menys esclatat sortiran i no ens oblidem d'una cosa i permeteu-me falten 20 mesos per a les eleccions municipals per tant vol dir que la màquina ja s'ha posat en moviment i en fi i ja hi estem os que deien aquells jo voldria dir que no sé sabeu que m'agrada molt també aquestes percepcions i coses i quan parles i quan parles amb la gent fa aquest mes de setembre noto a tothom com molt desencisat molt molest no i no sé si vosaltres ho compartiu o no però la gent de Girona estan com enfadats desencantats amb el tema de les escombraries amb molts temes el tema de la seguretat de fet parlant no només amb les persones com de la nostra edat sinó també amb els joves parlant amb les la teva edat és que és molt jove aquí vosaltres tres som molt joves per això que som molt joves ahir teníem una taula diguem-ne que era totalment sènior perquè tots passàvem tots estàvem al moment de la jubilació però avui no és el cas avui tenim perdoneu perquè ara vosaltres direu què diu aquest jo diria de mitjana edat però per mi sou molt joves tots tres molt bé gràcies però em referia a les meves filles que en tenen 18 i 20 llavors elles tenen una sensació i els seus amics i d'això d'inseguretat important la meva filla per exemple la Judit té 18 anys i va estudiar a Barcelona 3-4 cops a la setmana agafa l'ave i tal i mama vine'm a buscar estiguet allà mama i treballa al barri vell és un punt complicat treballa al barri vell i va i ve i tal i per tant aquesta sensació de quina merda perdoneu que ho he dit però això és el que ella verbalitza o veig que l'entorn seu és el que verbalitza hi ha com un com un enfado de tot plegat com estan de la inseguretat principalment del tema per suposat de la neteja i aquí ho deixo el tema de la programació de fires als joves no els he acabat d'agradar jo us aviso que es veu que la casa tampoc que no són coneguts que molt malament o sigui els adults entenc que d'això però els nostres joves i els assento a l'escola i els assento arreu uf que no no anem pas bé d'això no sé què votaran ells d'aquí 20 mesos em temo que les enquestes donen donen signes però hòstia estic buscant perdoneu ara anava a dir em dóna la impressió que les enquestes que diuen que diguem-ne que molt de jovent a nivell de l'estat a nivell del país i a nivell de la ciutat mostren que s'estan dretanitzant doncs és una d'aquelles coses que fa patir i que ens costa d'entendre Xavier almenys a mi m'ha costat d'entendre però que realment és aquí és a dir que hi pot haver-hi opcions de vots a partits que en aquests moments estan representats a l'Ajuntament us hi fes creu que he donat la volta per no dir l'aliança catalana els joves els joves també els tenim penjant el fil o sigui i ells ho perceben jo per part meva Girona ja ho vaig dir amb una tertúlia Jordi fa temps jo la continuo veient superada jo sempre l'adjectió que li poso és això veig que el govern municipal està superat per tots els reptes que té la ciutat ara també hi ha el tema de baixes emissions o sigui una implantació de baixes emissions ha de ser la culminació d'una sèrie de polítiques prèvies que treballin l'alternativa a quan tu restringeixi l'ús del vehicle privat què passa ho han focalitzat en el debat cotxe sí cotxe no perquè no s'han treballat aquestes alternatives i ara vindran fires no hi ha més autobusos no hi ha més parquins i esvasoris jo també vull posar una mica això són polítiques que s'estableixen a 15 anys vista i aquí hi ha una culpabilitat transversal perquè els consensos polítics de veritat s'han de fer amb polítiques a llarg termini no de vol gallinassi i malauradament les dinàmiques de partit han comportat coses d'aquestes i les enquestes i esclar en el govern en el govern actual li ha caigut la implantació de les baixes emissions per un decret de la Unió Europea no perquè ells hagin volgut sinó perquè per legislació el tema del reciclatge evidentment que es pot pensar molt millor però són dinàmiques a nivell mundial que s'han d'establir i que s'han de fer de quina manera això és un altre tema és assertiva o no és un tema però que succeeix és evident que es va començar si m'ho permets i et torno a la paraula que es va començar amb aquesta implantació amb una empresa que es havia votat en el mandat anterior però que li ha recaigut diguem-ne sobre Guanyem i sobre la regidoria de Guanyem i de l'actual equip de govern i que la veritat ara ja es pot dir no ha anat bé per una raó molt clara el propi equip de govern ha canviat coses molt importants que s'estan començant a aplicar i s'acabaran a aplicar fins al començament de l'any que ve en el sentit que torna a haver-hi contenidors tancats però contenidors de tot tipus i torna a haver-hi per tant alguna cosa diguem-ne no es va mesurar bé però estic d'acord que aquest és un tema que hauria de ser transversal i apartidista i de partidista no entès res perquè s'hi ha estat fent i s'hi està fent molta política una política minúscula d'aquella que a mi particularment no m'agrada és l'anticipació o sigui jo veig que la política ara o el que es va fent a Girona com en d'altres nivells és acció-reacció ara passa-ho a Tomàs Mieras ara tothom parla de seguretat no hi ha anticipació i si això hi barregem interessos partidistes com puguin tenir uns o altres perquè comunicativament captin una gent o un perfil de votant o un altre doncs clar ens trobem amb un desgovern també hi ha tot el temps jo no diria desgovern que diguis que hi ha una superació del fet logístic fins i tot per governar una entitat que són mil treballadors és com una empresa es necessita una capacitat de coordinació de coordinació de xebre després em sap molt de greu el grau d'importància que estan agafant els interventors i els secretaris ho trobo patètic o sigui no poden manar aquesta gent manen a qui s'ha votat t'agradi més o t'agradi menys el que no pot ser és que el conjunt de la societat catalana espanyola en general estigui vehiculada per un interventor i per un secretari que sembla que mani més que el propi alcalde de torn i això ho estem veient de manera quotidiana tu creus que és així i també hi ha una mica el mandat dels tècnics que d'això no no jo us ho pregunto el secretari mana molt la teoria la tenim molt clara la teoria penso que els quatre que estem aquí la podríem dir molt clara nosaltres el que votem és a polítics i el que volem és que aquesta gent faci política i que llavors els tècnics el que han de fer és ajustar-se el tema el que dius tu i el que diuen altres tertulians aquí ho posen en dubte no però fins i tot l'exercici jo entenc que hi hagi d'haver-hi uns tècnics qualificats i que no els vingui un polític bombero de torn a desfers-hi tot hi ha d'haver-hi el punt d'equilibri el que no pot ser és que el polític estigui o sigui el tècnic no està en pro del polític sinó el polític contínuament ha d'estar dic això és un desorí i això i és una burrocràcia administrativa a nivell d'ajudes subvencions veus que els festivals s'acumulen tots al segon semestre perquè no arriben les ajudes no es poden vehicular i després a nivell de Girona a global jo veig que anem desbordats perquè hi ha una tensió urbanística molt potent i una ciutat que necessita més de zones verdes o de i tornem a tenir una tensió molt important del sector immobiliari que és un és un sector que dinamitza a nivell econòmic però que també sectoritza no el guany de manera molt determinada no en comptes de preservar a nivell patrimonial molts espais de valor afegit s'enterroquen i es puja en vertical que això vol dir que acumula es necessita més serveis més neteja més seguretat etc i després allò del desglas del nord d'Àfrica i a nosaltres som receptors molt importants a Catalunya la comunitat marroquí és una comunitat molt interessant que tenim molts llaços però també hi ha una problemàtica que no es pot menys tenir i que s'ha de poder afrontar no? i i a la qual se n'acabarà parlant molt les properes eleccions perquè algú ha volgut així segurament perquè durant un temps hem deixat de parlar-ne pensant que no tocava o un bonisme malentès hi ha gent com el Mohamed Alamandre a través d'Azara amb col·lectius que estan fent una tasca de desenvolupament molt interessant hi ha gent molt interessant també s'ha de veure els serveis socials que estan desbordats tenim la DGAIA amb tota la problemàtica que hi ha hagut esclar això se'ns en va i esclar no només és una qüestió municipal és supermunicipal i no és de política només comarcal ni catalana són competències espanyoles i de caràcter europeu per tant és un és complicat que les ciutats estats puguin legislar per això estem superats perquè no es pot dimensionar i no es pot dimensionar amb anticipació tot el que hagi de venir llavors et trobes que tot t'explota tot són patates calentes o bolets que de cop t'estan explotant però jo en la meva època de regidor realment era així tu quan agafaves i havies de negociar amb algun grup gairebé abans havies d'anar a parlar amb el secretari per veure si allò que volies negociar amb el grup era o no viable o tindria via verda per portar-ho a terme els secretaris és veritat que tenen un poder exerceixen un poder molt gran i condicionen tot el que seria l'acció política els tècnics també vull dir els tècnics és un transatlàntic que la part política l'hereda mandat a mandat i amb el qual ha de lidiar i ha de gestionar i ha d'anar de cara però si els té de cul ja a part del tècnic que aquí no el culpabilitzaria o no és que no es tracta de culpabilitzar però es tracta jo dic la legislació que provoca que un tècnic necessiti 20 milions de papers per executar una cosa això és una insensatea aquest és el tema que anava a dir si en una cosa hi està tothom d'acord i d'una manera absolutament transversal i jo crec que els ciutadans quan hi parles també perquè se n'adonen quan han de tenir relació és que hi ha un excés de paperassa de burocràcia que no s'explica i que el problema a vegades no són les lleis sinó la interpretació que se'ns fa i nosaltres a Santa Eugènia a Santa Eugènia volíem una cosa ben senzilla a la frontissa allà al Parc Norioterés que les cistelles arribat un moment s'aixequessin mecànicament perquè ja tenen el sistema perquè no hi jugués gent a partir de les 10 de la nit i no generés sorolls no es podia fer perquè hi havia una part que el tècnic lògicament no podia afirmar perquè estava ometent una responsabilitat que és que si en el moment en què s'activa el mecanisme i pugen algú s'enfila doncs pot caure d'una altura de la que no està pensada inicialment i no vam poder fer-ho i vam estar anys dient sisplau que algú signi clar la gent hi posa també té part de responsabilitat i hi ha coses que no es firmen perquè la burocràcia i en aquest cas doncs el corcet que es troba en les administracions fa que a vegades pensin mira jo no me la jugo perquè pot passar o pot passar bé jo volia afegir una mica el que deia en Ricard és veritat que l'Ajuntament de Girona és molt gran però és pitjor penso que una empresa més de mil treballadors perquè el meu marit treballa a l'administració pública no concretament a l'Ajuntament de Girona però és tan complicat jo de vegades us prometo que li dic carinyo qui li agafarà una bolsera és a tu carinyo respira perquè no a mi que jo vinc de l'empresa privada i que tenim milions de dificultats però és tan complicat perquè hi ha tantes normes i tanta documentació que al final som entre totes aquestes normatives i tots les hem viscut jo amb els meus estudis quan ens els han de provar hi ha un sense sentit tan gran perquè una llei fa mal a l'altra i l'altra i d'allò llavors jo en aquest sentit segueixo amb el que us he dit a l'inici amb aquesta uau m'està agafant com una mica de frustració de dir uau com podem resoldre aquest tema amb les administracions que hi acabem estant tots embolicats amb la nostra joventut amb el futur d'aquest país com ho podem fer si és que ho mires i dius que frustrant perquè jo ho veig des de casa aquest problema no perquè això ha de passar per aquí això ha de passar per allà i per tant hi ha un bloqueig total no perquè clar llavors i suma i l'habitatge la precarietat laboral i algunes edats i els joves ho veuen i al final jo crec que fins i tot tots els propis secretaris interventors no voldrien tenir aquest protagonisme que estan tinguent però hi va haver un ordenament europeu que era de la gestió d'administracions locals que al final tot això és perquè estem pagant la corrupció d'uns altres estem pagant la corrupció que han marxat de recitat doncs què va passar aquest ordenament europeu deia que a partir d'ara el secretari i l'interventor respondran a nivell tan econòmic com patrimonial davant de les irregularitats que es produeixin en un ajuntament quan tu tens això però la qüestió és quants que roben quants han hagut de jo no conec no en conec cap potser és desconeixement meu però no conec cap interventor i secretari que hagi hagut de respondre amb amb 30 anys de consciència però tenen l'amenaça i per tant evidentment però és que hem arribat a un punt d'un extremisme de hi ha coses que no succeeixen que passa que ha anat diguem-ne en vertical perquè aquesta responsabilitat de secretaris i interventors alguns la que han fet ha sigut derivar-la cap als tècnics i cap als polítics i llavors això el que ha provocat és ai ai ai per si de cas no i després també acaba existint un bloqueig molt important perquè l'administració també està bloquejant la pròpia empresa i els propis projectes o sigui conec molta gent que acaben dient mira saps què no farem projectes amb l'administració perquè clar és que jo soc molt perseverant però de vegades també m'han vingut ganes de dir mira no farem estudis arreglats i mira tal però realment és molt necessari i pel pròpia dinamisme i el món cal i davant de l'immobilisme què fan els joves tira per lo fàcil el que li ve el discurs fàcil doncs ho fa jo la meva filla ara ha d'anar a viure a Madrid té 22 anys i està mirant llocs ha començat a veure barris comentaris de barris i vam dir tu deixa'm mirar Sant Eugeni a terra i què diu que vivim al bronx i no és veritat i no és veritat de tot en un any queda una cosa que has dit Xavier que és aquesta sensació que veus una Girona com a ciutat superada amb aquesta frase haurem d'acabar perquè són les 11 i tornarem però serà dilluns que ve ara moltes gràcies Xavier moltes gràcies Ricard gràcies com sempre Sílvia nosaltres tornarem dilluns ara són les 11