Congrés de Benestar Emocional, salut mental i xarxes; esport base i educació; habitatge, ocupacions i llicències; i el llegat de Girona 10

Som la teva veu. Som la Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril. No vas a estar-me caïna, a estar-me en el cocotino. Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. L'actualitat en 180 segons. Que d'hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts els butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. Som gent de Girona, som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa a fontejar-ho. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de bàsquet. Girona FM obre la finestra a la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobres la ràdio més participativa. Recopera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. Girona FM. La Tartúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Bon dia, entrem en temps d'antartúlia de Girona FM, com passen 7 minuts de les 10 del matí d'aquest 14 de gener. Un dia fred, propi de la setmana als barbuts que estem vivint. Dos graus feien aquests moments fora els estudis del carrer Balmás. I per parlar de la ciutat i de les coses que hi passen, tenim amb nosaltres 3 persones a les que agraeixo que avui ens acompanyin. Permeteu-me que saludi, perquè em fa una especial il·lusió tornar a tenir a l'estudi el senyor Carles Martín, empresari, que feia ara uns dies que no ens acompanyava per motius, diguem-ne, de feina. Moltíssimes gràcies, Carles. Molt content d'estar aquí, encara que sí, avui em queda fred. Em pensava que avui em posaríeu una temperatura de carrera més bona per poder venir el primer dia, però no. No ha estat així. Però content de veure-us. Com va l'any? Encara hi ha alguns que diuen que no, però bé, encara es pot preguntar. Sí, ja estem a la limitada, però... Sí, no he dit bon any, he preguntat com va l'any, però... De moment va bé. Ha sigut tan curt que si no n'estiguessin bé, quasi malament. Malament mai. Ja tindrem temps de corregir-lo i que no vagi tan bé, però... Com diu un amic meu, encara no hem tingut temps d'espatllar-lo. Exacte. Si no teniu bo empresari, molt bon dia. Molt bon dia. Què tal? Bé. Sí? Sí. A vostè sempre passa el veu bé, bé puntat. És que si no t'agafes la vida amb filosofia, la vida t'agafa tu. Aquesta és una altra frase, me l'hauré d'apuntar aquesta. Si no t'agafes la vida amb filosofia, la vida t'atrapa tu. Està molt bé aquesta. Optimista, el dia de just comença i... Moltíssimes gràcies per ser aquí, com també els hi donem a la senyoreta Coralí Cunyat, molt bon dia. Bon dia. Jo anava a dir, també a preguntar com va tot, sempre és una alegria tenir-ne aquí amb nosaltres per passar la vista, diguem-ne, a la ciutat. També et pregunto com va l'any, no? Bé, hem arrencat forts nosaltres a la fira. Això està molt bé, això està molt bé. He tingut la pista de gel, moltíssima gent, És veritat, vaig llegir aquestes xifres, parlo de memòria, més de 18.000 persones. Des del dia 21 fins al dia 6, en un dia menys que fa dos anys, perquè l'any passat vam suspendre la pista, hi ha hagut més gent patinant. Bé, la gent li agrada molt i a més a més la gent repeteix. Ens ve un públic no infantil, sinó nanos joves, adolescents. També arribem a un públic que aquells dies potser no té prou oferta d'oci. I crec que estava molt bé. I a més a més aquest any havíem recollit el 50% de l'aigua que hem fet servir per la pista, l'havíem recollit, era aigua de pluja, o sigui que molt bé. Bé, bé, molt contents. Molt bé. Els hi preguntava tot això de com estan, perquè com que ahir vaig llegir-ho, és aquelles coses que... que fa gràcia que es veu que dilluns que ve és el blue monde i el dia més trist de l'any segons, diguem-ne, algun sospiola que ha definit, perquè és el dia aquell que ja veus el Nadal que ja ha passat, que ja fa dies, fa molta fred, hi ha poca llum, s'han de pagar les factures de Nadal, hi ha una sensació que falten tres mesos perquè hi hagi algun festiu entresemanal fins que no arribi setmana santa, i diu que això provoca un estat. Després agrates una mica i veus que tot això va ser un anunci que es va inventar una agència de viatges britànica en base a una teoria que havia fet. M'anava a preguntar, Jordi. D'això em sona agència de viatges que diu volta una mica i et referàs. És exactament així. Nosaltres és precisament per aquest tema que vam decidir just la setmana que ve, el dilluns i el dimarts. Fem la primera edició del Congrés de Benestar Emocional. Com sabeu, l'Ajuntament, el nou govern va crear una regidoria de benestar emocional i des de l'inici tenien clar promoure un congrés que parlés de benestar i aquest any, just el dilluns i dimarts de la setmana que ve, coincidint amb aquesta data que deia en Jordi, i aquest any, precisament el primer dia, parlarem força estona sobre el suïcidi i tot el que envolta la prevenció del suïcidi, el suïcidi com a tal, les afectacions a l'entorn. La mala utilització en aquest sentit de les xarxes socials i com poden afectar. I justament vam decidir les dates precisament perquè coincidis amb això que estaves explicant. Per suplir aquest dia tan horrorós que l'agència de viatges va inventar, nosaltres vam inventar el carnaval d'alguna manera, no? perquè ja he començat a veure algun anunci que m'ha sorprès moltíssim. Deu ser el 21 de febrer. No desespereu que ja torna a venir. Ja llarga el dia que això també es veu. Sí. De fet no... No, no, no, si després en parlarem perquè hi ha un altre tema que també vull tocar, referent a tot això dels mesos de gener i de febrer, però el tema aquest del Congrés de Vanestar Emocional, que inaugures, si no recordo malament, el doctor Argimon, que va ser en el seu moment conseller de sanitat, però que és una persona de referència al sector, crec que en aquests moments ahir hi havia ja més de 900 persones inscrites i que ha desbordat una mica les previsions inicials. Sí, sí, sí. Preveiem fer sessions de 200 persones, no? 200 al matí, 200 a la tarda. Bueno, hem hagut d'ampliar. I, bueno, la gent que vingui, posarem que diràs, eh? Vull dir que la veritat és que... Hi haurà espai. Evidentment quan organitzes un esdeveniment així ets prudent, però realment la oferta de conferències o de taules rodones o de ponències i els propis ponents són d'altíssima qualitat, I, a més a més, és d'entrada gratuïta, d'entrada lliure, per tant, esperem que se'ns acosti moltíssima gent. No només crec un congrés dirigit a professionals del sector, sinó que també pot ser molt, molt interessant per qualsevol persona que... d'alguna manera vulgui parlar i reflexionar sobre aquest tema. Com et deia, per una banda tenim tot el tema del suïcidi, del benestar, què ens pot portar a l'extrem del suïcidi i com es pot prevenir tots els serveis públics que hi ha a l'entorn. i les polítiques públiques que es poden fer a l'entorn del benestar i d'aquests diversos temes que volem tocar, però també el segon dia parlarem de l'influència de les xarxes socials i de la tecnologia en el benestar, i aquí sí que hi ha una afectació molt clara a la gent més jove. Crec que val la pena parlar i reflexionar sobre aquest tema. No només des d'un punt de vista negatiu, també hi ha moltes coses bones que ens aporten les noves tecnologies i les xarxes. I per tant, d'alguna manera volem parlar una mica de tot. I sí, estem desbordats, ens vindrà moltíssima gent, i per tant és un èxit. I això segurament vol dir que tindrem properes edicions. Jo li volia fer una pregunta a la Corolí, i és d'èpic català o és veient d'arreu? D'àmbit català. D'àmbit català, tant els ponents com els assistents. Hem fet una crida, també hem enviat la informació arreu de Catalunya, a la resta d'ajuntaments, perquè penso que pot ser molt interessant també per part de tècnics municipals que puguin veure experiències i polítiques que s'estan duent a terme en altres consistoris, i al final, doncs és servei... congresos amb 900 persones ja són... Sí, sí, sí. De fet, i encara no està tancat, perquè les inscripcions, perquè es demana inscriure, és l'única cosa que es demana, encara, diguem, durant tota aquesta setmana estan en dansa. Ja ho veus? És un tema preocupant, tot el tema de la salut mental. Realment, com a Com a espècie hem construït una societat que no ens està anant bé. Creiem que estem en una societat del benestar, però és evident que la gent jove que està entrenant en aquesta societat no ho veu bé. I per això sortia la notícia l'altre dia que un de cada quatre adolescents, un de cada deu adolescents estava prenent antidepressius. M'ha sorprès... En aquest moment que hauria de ser dels més genials i feliços de la teva vida, Estàs ja així, com arribarem quan vinguin les complicacions reals de la vida, no? És fotut, és fotut. És greuíssim, i a més a més jo t'hi afegiré, per exemple, la gent gran que viu sola, la falta d'acompanyament, ara estem, nosaltres estem preparant un... un petit projecte pilot per acompanyar aquesta gent que moltes vegades no surten de casa seva. Com dius? Disculpa Toni, com dius nosaltres? La Fundació Clauda Volta, en aquest cas, que és una altra. El tema de salut mental, per dedicar-se a detectar, a través dels serveis socials, gent que no surten de casa seva, que no poden ni fer un recado i és fer-los un seguiment, un acompanyament. Estem preparant un Això és molt interessant, eh, perquè realment... Aquí també hi ha un problema de salut mental greu, o sigui que ens atreca a tots, i els que esteu actius i no tant, el dia a dia també ho fa trontollar també. Deixa-m'ho fer un forma de pregunta, perquè no voldria que s'interpretés malament, és a dir, però el tema que has dit ara tu, Toni, és evident, és a dir, tenim una esperança de vida més llarga, hi ha persones que la tenen, Hi ha persones que estan soles i hi ha una certa vergonya, no sé si és la paraula, de tenir una dependència, uns contactes amb uns serveis socials perquè sembla que no toca. També passa que hi ha molta gent gran a casa nostra que té unes pensions que són... super mínimes, per dir-ho d'alguna manera, i que tenen problemes reals, també econòmics, i això és complicat. Però amb el que deia en Carles, el tema de l'adolescència, no sé si està molt relacionat amb altres problemes que tenim, diguem, a l'escola i tal, però dona la impressió que, com dius, que estem frustrant moltes expectatives abans de, potser de l'hora, abans de que arribi el que, com ell deia, la vida real, que suposo que volies dir, suposo i t'ho pregunto, La vida real volies dir jo a l'època de buscar una feina o d'encarar una formació o de tenir família. De tenir fills, de ser dol, i tot el que implica ser dol que són unes responsabilitats molt superiors a les de jugar a començar a viure, que és el que fa. La gent petita, no? Es juguen a viure i van aprenent, a través de petits accidents, a com es viu la vida real, que no comença fins molt més endavant. Això ha passat sempre? O ara, i ara senzillament ho sabem més perquè hi ha tot el tema de les xarxes socials, o és que realment, possiblement, tal com ha avançat la societat, ens ha portat una miqueta cap aquí, aquella necessitat de tenir-ho tot, de tenir-ho ja, de tenir-ho ràpid? Jo crec que internet, en aquest sentit, no ens ha ajudat. Ens ha ajudat en moltes coses, perquè ara és molt fàcil tenir informació d'arreu, és instantani, però al mateix temps, sobretot en el món on es mouen o el que consumeixen els joves, és un món molt ideal. Molt perfecte. I la perfecció no existeix. I al final tots tenim un som qui som, de la manera que som, i tenim el que tenim i hem de fer el que podem. I intentar-ho fer el millor possible i esforçar-nos. Però realment viuen en una realitat inexistent. Almenys això és el que jo crec que veuen i que consumeixen. I després, evidentment, jo crec que tota aquesta angoixa, entenc l'estrès que pateixen, és perquè els seus ideals són d'un nivell de perfecció difícil d'aconseguir. No ho sé, eh, Carles, com ho veus? No ho sé, no ho sé, és complicat, eh, perquè sí que realment xarxes, el que veus o la gent que es presenta a xarxes, nosaltres mateixos adults, el que presentem a xarxes, És la part bonica. No surto jo amb mal de cap al matí, no surto jo amb problemes, surto jo, doncs mira, avui quin dinar que m'he fotut, no? I dius, aquest tio sempre dina bé? No, avui he fet la foto de dinant bé. I avui he anat a la platja i m'he fet la foto a la platja, no estic sempre a la platja, no? Per tant el que mostres és només la part bonica. Els adults, Ja ho sabem una mica, perquè a vegades passa amb amics que dius, hòstia, aquest malparit. Tot el dia, no. Tot el dia, no. Pobre, aquest tio treballa normal i el que passa és que explica moltes coses de les que fa el dia a dia. Però ens hem despullat molt, cosa que abans no passava, no? Despullat en el sentit, me'n refereixo, que ens arrisquem a mostrar una part de la nostra vida que abans, quan hi havia xarxes socials, difícilment la podíem mostrar. Alguns més, altres menys, no? També és veritat, això, clar. En el meu cas, per exemple, em despull un encercle limitat. I per tant, les xarxes, hi ha qui hi ha, no hi ha més gent, i no hi ha qualsevol. I aquell que ens saludem pel carrer no està a les meves xarxes. Perquè no li importa res si avui he estat amb uns amics, he estat amb uns altres, o avui estic o no estic a casa, el que sigui. els petits, aquests aprenents de vida, tot això, aquests filtres encara no els tenen. I com tot jove, adolescent, creuen que tenen unes normes i unes... que nosaltres també hem passat, i també ho sabíem tot. Amb 10 anys ja ho sabíem tot, amb 15 encara ho sabíem més, i amb 20 ja érem l'hòstia, no? Per tant, com que ja ho saben tot com va, no els hi pots explicar com has de gestionar aquestes xarxes, què són aquestes xarxes, perquè diuen que tu no ho saps, tu estàs fora d'aquest coneixement. quan no és així. Doncs ara imagina si t'ho diuen a tu o com deuen dir a mi. L'error a xarxes per una part d'aquest aprenent a la vida que dius tu és terrible, li puc condicionar la pròpia vida. Un error a xarxes, una informació mal donada que es converteixi en viral, li pot significar que no tingui feina de per vida. o rebre pressions, o xantatges, o... Aquí és on potser ens hauríem d'alentar a explicar-los i cuidar de les responsabilitats que hi ha al darrere. No sé si espantar una mica... No ho sé, tampoc ho sé. Sí, sí, i estar bé espantar, però al final... Les xarxes ara són una mica com el pati de l'escola o com el carrer davant de casa, no? Si no el deixes anar al carrer... Però amb conseqüències globals. Però si no el deixes anar al carrer també hi haurà unes conseqüències globals. Si en el final aquell veí del barri sabies que jo tirava la pilota i tancava el vida, tampoc passa res. T'ho torno a passar a vegades, alguna bufetada podria haver saltat en aquests moments. Ara ja no. Ara no toco això, sí, sí. No, també és veritat que, és que ara estem en aquesta conversa, però a vegades et venen frases que en el mateix moment que et venen dius, eh, perquè per exemple ara pensava, segurament com quan fa 50 o 55 anys, perquè jo soc molt gran, parlàvem de coses d'aquestes, si haguessis sortit amb algunes d'aquestes coses, el que haguessin dit és, escolta, espavilat que això no té cap importància, tira endavant. I al mateix moment que ho deia, i ho pensava deia, és que això sembla que ara sigui relativitzar una miqueta el... que hi ha autèntics problemes, això que ara deia en Toni, és a dir, una mala decisió a les xarxes, condicionar durant molt de temps, conec casos que això els hi ha estat passant, i per tant, és un tema que s'hauria d'haver-hi, allò que en diguem, ara tiraré la pilota cap a la meva taulada, un tema que es parla molt d'una necessitat d'una certa educació mediètica, d'una certa educació a l'hora d'utilitzar alguns mitjans. Però, clar, quan dius tot això, dius la parada d'educació, els primers que aixequen les orelles en els mestres, diuen, no ens foteu més feina al damunt, que ja en teniu prou, en teniu prou. Alguns diuen que llavors tampoc els deixen ensenyar el que abans es considerava ensenyar, diguem-ne. Bé, aquí som. Ensenyar o educar? Esclar. Sí, sí, sí. Allò de ca ho fa més gent que el mestre. Aquí hem deixat la responsabilitat dels mestres per part de les famílies, i no és veritat. L'ensenyament, o sigui, l'ensenyament, el coneixement, el teu mestre, però l'educació, el de la societat, que és de l'entorn de la persona, i aquí és en temps fallat. Començant per casa. Començant per nosaltres. Sí, sí, però la societat ha avançat tant que la família està incapacitada per gestionar totes aquestes coses que ha portat la societat. Llavors, clar, la família pot educar-te com a seure a la taula, però com gestionar les xarxes socials, dius, merda, això no venia en el llibre que et donen quan ets pare, no? El de seure a la taula sí, ja l'heu vist tots, però les xarxes socials no hi era. Estem en uns problemes molt més globals i sovint estem sobreprotegint, perquè ens han avisat tant de tots aquests problemes que s'han enfadat amb un amic A l'escola ja truques al professor per veure què ha passat, i com és que s'han enfadat, i com és que l'ha picat. No sé què, quan això abans era, noi, si avui t'ha picat a tu demà picarà un altre, o si no t'hi tornaràs tu, i si et piquen gaire sovint, doncs és el que piquen sovint. I també hi era aquesta persona. Però era tot més, bueno, no passa res. I segurament si parles amb adults, normals que han sobreviscut tota aquesta dura adolescència i hi ha hagut que han passat per tot això i no ha passat res. I els seus pares no han anat a l'escola, no han parlat amb els mestres, no han tingut reunions amb el fill i no han anat amb psicòlogues. durant no sé quants mesos perquè expliquessin als fills com aprendre coses. Han canviat moltes coses. Jo que de petit havia jugat a futbol mai de la vida. El meu pare m'havia vingut a veure jugar a futbol perquè treballava. Ara la sensació és aquella corellia. En miro tu perquè ara fa por que no parlaves. Estic en una fora que no parlaves. No, anava a dir els de sobre protegim a la mainada que tenim. Jo crec que sí. Jo intento no fer-ho, clar. Però sí, jo crec que sí que intervenim en moltes coses que potser no caldria. Però sí, és veritat que hem canviat. Els meus pares tampoc em venien a veure a jugar a bàsquet i jo intento anar sempre a veure les meves filles. Al futbol hi ha bàsquet. Intento fer-ho diferent. Però és clar, jo intento fer millor allò que els meus pares no van poder fer, però com diuen Carles, hi ha coses que no les sabré fer prou bé perquè no estic preparada. Però el problema no és que vagis a veure-la a jugar bàsquet com si la miressis a la tele. El problema és que segurament, i si no la majoria de pares ho fan, intervens en l'estat emocional d'aquells nens, acompanyant-los o desacompanyant-los. Alguns pares veus que ets el peor, que estàs aquí el nen dient-li de tot. Va que no la toques, va que no fa res, va que no sigui... O al revés, pares que li diuen, vinga va que no ha passat res. Home, sí que ha passat, desgraciat. Si t'acabes de fotre una pifiada aquí, clar que ha passat. Algú que tingui que ha passat, que no et diguin que no ha passat res. El pare està allà només amb una idea, que és que li solucioni la vida del nano perquè li fitxi pel Barça. Siguem clars. Un tant per cent. No tots, però ja que ho tenia clar que no. Aquí també hem subvertit valors. Jo no estic pas absolutament content de totes les vegades que en algun camp de futbol, diguem-ne, m'he comportat com a pare, per dir-ho d'alguna manera. En Toni en sap alguna cosa, perquè ja durant un temps, diguem-ne, va liderar un projecte esportiu de mainada i, per tant, com diu això, suposo que saps de què parles. Passa amb el propi equip. No és només un tema del rival, que a mi se li diu rival, però és que a vegades els pares entre els pares, perquè al teu no li passa la pilota a l'altre. I per què no li passa? I per què ho fa això al teu fill? El bàsquet és més civilitzat? Molt, sí. Més que el futbol? Jo crec que sí. I a més a més jo tinc nenes eh, vull dir que també entenc que és diferent, que per cert tinc una de cinc anys nena que juga a futbol. Per tant ja us ho explicaré també, això serà interessant. Podràs anar a Aràbia a veure-la. Les mares de nens que juguen a futbol no sé si són pitjors que els pares eh, també ho he de dir eh. Les mares que estan allà cridant jo crec que són bastant pitjors. Dels nens que juguen al futbol. Jo faig mare de nena que juga al futbol, ja us ho explicaré. La meva petita el primer dia veia. No podem generalitzar, però hi ha de tot. La mare quan veu que un altre nen li ha donat un cop amb el peu mal donat amb més o menys intenció, allà surt la bèstia llaona, sigui la mare que sigui i s'encara amb qui sigui. I algunes podrien matar l'altre jugador o l'àrbitre o el que fos. Normalment ens fiquem fora del camp, hi ha una balla que et retén una miqueta, no? Però n'hi ha alguna que veus amb sensació de voler saltar la balla. Mireu, sí, doncs hem començat amb el Congrés de Manestar Emocional i estem... tot això forma part una miqueta del que parlàvem. Jo penso que precisament l'esport és una de les eines i un dels instruments que tenim per ajudar que la gent estigui millor. L'esport ben entès. Sempre havia defensat que hi ha d'haver-hi un psicòleg de primers auxilis a tots els clubs, que detecti situacions de risc amb els nanos, amb els pares, perquè s'han de sorgir. I m'acosta que hi ha clubs que ho estan fent. També és cert que hi ha el que és l'esport com a gaudi, com a eina d'educació, per dir-ho d'alguna manera, i després hi ha una altra part molt més complexa, que és l'esport competitiu, que hi ha gent que compassa la vida, hi ha gent que destaca i que tenim nanos de Girona que segurament podem dir que ja tenen la vida guanyada. Parlo d'en Pau Covarsí, que és d'Estañol, que té 17 anys i que està jugant en el primer equip del Barça. Clar, has d'estar molt preparat per afrontar una cosa d'aquestes, o el cas de la Minyamal, o el cas d'en Marc Casador, que és una miqueta més gran, però... Però la societat es porta aquí, eh? Qualsevol, tu apuntes el teu fill a futbol, a bàsquet, o qualsevol, i comencen a fer competicions. I el que és més bo juga més minuts, i el que és més dolent no en juga tants. Per tant, des de fa dies encara que no... Per això crec que s'ha de... l'esport competitiu, que és allò que dèiem, quan tens equips amb altres categories, doncs busquen això. El que passa és que, esclar, també, diguem-ne, de gent... Antonio ha fet una afirmació que m'ha agradat, perquè diu que tots volen que juguem amb el Barça. Jo diria que aquí, durant uns anys, Barça i espanyoles havien emportat molts nanos joves, però també has de pensar que ser triat entre els millors dels teus i anar a Montbarça amb un espanyol no et garanteix que allò t'hi puguis guanyar la vida, perquè cada any hi ha una tria i cada any estàs pendent de si pots continuar o no. I de poc a poc, doncs anant començant molts i arribar a només un. I molts perden tota aquesta joventut fent un esport amb un esport que després no els hi donarà per viure. I queden tocats, perquè no tothom té la fortalesa per aguantar anar a Montbarça i que te'l tornin. Cuidado, eh? És un delta baix, eh? I tant. És greu, eh? Jo he viscut amb amics i caram. Això passa amb el món de l'esport, també passa, diguem-ne, per exemple, en el món dels estudis, que tothom té algunes aspiracions, i això ens porta una miqueta al que dèiem, no? El fet que potser ens frustrem molt més abans del que abans tocava, Abans ens frustràvem de petits i no passava res, i aprenies a frustrar-te a mica en mica, de petita frustració en petita frustració, i ara de cop et veu una hòstia molt gran. O potser no teníem tantes expectatives, i per tant... Perquè, clar, la sensació és aquesta, no?, que hi ha gent... És que tu veus gent que està, diguem-ne, ja no dic a l'infància, però a l'adolescència, que està molt frustrat i dius, però sí, tens tot per fer. Tens tot per davant. Amb moltes oportunitats, perquè realment ara n'hi ha moltes més que abans. En el Congrés de Bonestar Emocional, que es farà al Palau de Fires o Firal, com t'agrada més a tu? El Palau de Fires. Aquesta és una discussió que ha fet de molts anys. Al Palau de Fires de Girona, els dies 20 i 21, però que a més a més durant tota aquesta setmana. I la setmana posterior també hi ha diferents actes que es fan en centres cívics, a la Mercè, que hi estan relacionats amb aquest Congrés, demanar estar emocional que des de l'Ajuntament de Girona, diguem-ne, s'ha tirat endavant i que de moment pel que fa a participació podem dir que serà un èxit. En parlarem, no en tot cas. M'ha deixat dir una cosa, perquè és que jo, com ve la Coroli, sempre aprofito i ara, abans d'entrar, m'ha dit una cosa amb la que ella hi va tenir tot el protagonisme del món i que ara ja, diguem-ne, ha quedat una miqueta olidat, però que en el seu moment va ser patapam. Us ho recordeu del Girona 10? El Girona 10, que per portar gent a la ciutat de Girona durant les setmanes més dolentes de l'any es va crear una cosa que era el Girona 10, que inicialment, si no recordo malament, i ara rectificarà, el primer any era que la gent podia venir i podies reservar una habitació d'hotel o un àpat en un restaurant al preu de 10 euros i que es va desbordar. Va ser allò, una idea d'aquelles que quan no tens calés t'has inventat coses segons es diu. I va funcionar molts anys. Quants anys fa? Doncs la primera edició va ser el 2012. Avui del 2012. Avui del 2012. Avui és 14. Avui és 14 de gener. Doncs, 13 anys, no? Sí, 13 anys, sí, sí. Ara tens més records perquè llavors... Felicitats, estem d'aniversari. Llavors estaves de regidora. Jo estava de regidora, nosaltres havíem entrat el maig del 2011. 2011. I just més o menys a l'època que vam entrar nosaltres, no sé si ara parlarem més o menys per aquell temps de flors, el National Geographic va escollir Girona com una de les deu millors destinacions turístiques de tot el món. Va fer aquells anuncis que fa o aquelles recomanacions i Girona era una de les deu destinacions millors per visitar. I vam decidir que havíem de crear algo a l'entorn del deu, jugar amb el deu. I al final ens vam inventar el Girona 10, que vam decidir celebrar-lo més o menys aquest cap de setmana del mes de gener. en plena temporada baixa de hotels, i parlant amb l'associació d'hostaleria i l'àrea de turisme, vam decidir crear aquest esdeveniment que era posar a disposició de gent que volgués disfrutar de la nostra ciutat i de tots els serveis i de l'hostaleria i del turisme i del comerç productes a 10 euros. i vam anunciar que els hotels posaven un cupo d'habitacions a 10 euros, els restaurants tots feien un cupo de menús a 10 euros, els comerços també oferien packs de productes a 10 euros, i per tant posàvem girona a 10 euros a disposició de la gent, I el Girona 10 que també venia a ser una marca. I una marca. Què ens va passar? Que quan ho vam anunciar vam habilitar una pàgina web i vam anunciar que l'endemà a partir de tal hora la gent podria fer les reserves. i en qüestió d'una hora o dues hores va quedar tot bloquejat. Moltíssima gent d'arreu de Catalunya volia fer reserves als hotels i als restaurants i no hi havia suficient cupu i al final entre tots vam decidir ampliar l'oferta. La gent, recordo que trucava a RAC1 o a Girona, han dit que als hotels de 10 euros no és veritat, als restaurants de 10 euros no és veritat i La crisi va fer que ho gestionéssim tot molt millor i vam acabar oferint moltes més habitacions, molts més menús, vam decidir obrir tots els museus de manera gratuïta al cap de setmana, línies d'abusos gratuïts i al final realment el Girona 10 es va convertir en un esdeveniment turístic de molt èxit i una de les millors campanyes de promoció turística de la ciutat un cost relativament reduït, vista la repercussió que va tenir. I que a més a més el que va passar és que aquest cap de setmana es va omplir tot, els cupos a 10 però van venir... Hotels plens, restaurants plens, museus, la gent venia a passejar, les botigues, tothom va fer packs i productes a 10 euros, va ser la veritat un èxit absolut que ens va fer sortir arreu del món I recordo que després, els anys següents, venien grups d'ajuntaments, d'àrees de turisme, que venien a veure exactament com havia estat l'experiència del Gironadeu. Això és superant positiu, aquest ditxós dia més avorrit o més titular. Sí, sí, sí. La trobo magnífica. Va durar uns quants anys. No vull dir que va morir d'èxit, però en certa manera va ser així, però realment jo crec que va perdurar perquè, inclús ara que estem en temporada baixa, és que hi havia dies com aquest que diu que a la ciutat no venia ningú i ara és difícil dir que a Girona no hi ha ningú perquè per exemple tots aquests dies de Nadal i fins i tot els primers dies d'aquest any vas per la ciutat i hi ha gent i el dir que hi ha gent me'n refereixo a la gent de la ciutat però també a gent que ve de fora, no? Vull dir... Hi ha foresters. Foresters, exacte. Tu vas gestionar-ho, doncs devia, els anys que hi vas ser-hi va ser un èxit, després va anar derivant però realment va funcionar. Va funcionar molt bé. L'expressió de la Coralie ha estat magnífica. No es pot veure però ha estat un aixecar als palmeres. Sí, no ha estat com la porta. Era com un aprenguin. Que aprenguin. No, va estar molt xulo realment perquè jo crec que les coses que em funcionen normalment és perquè Hi ha moltes complicitats de moltes persones diferents o de molts col·lectius diferents i jo crec que l'èxit aquí va ser saber interlocutar amb tothom i que tothom s'hi sumés. I aquí no eren només hotels, eren hotels, eren restaurants, era comerç, que a vegades costa el comerç estirar-lo, tota l'oferta que podia oferir el propi ajuntament, Encara recordem tot allò, aquelles coses que passaven, com que hi havia temps de flors i les botigues tancaven i dèiem, per què no aprofitem la gent que ve i tot allò. De fet, una de les coses per les quals devia funcionar el Gironadeu és que es va fer d'acord amb l'associació d'hostaleria. i les associacions de comerciants. Jo penso que al final l'èxit és això, és quan aconsegueixes estirar tothom, que tothom s'hi comprometi, i al final els esforços... Tenim els recursos limitats, tots ho sabem, i és així com es multipliquen. Hi va haver-hi unes quantes campanyes que van funcionar molt bé, perquè, per exemple, que Joc de Trons decidís venir a Girona és una cosa que no es paga. Corellí alguna cosa en saps, d'això també? Sí, sí, sí, sí. Sí, doncs això també va ser una de les coses que vam captar... Bueno, en aquest cas ja va ser molt el final de la meva etapa. Vam decidir anar a Alemanya amb una fira que hi ha precisament dirigida a promotores que busquen destinacions turístiques o platós, no?, per poder gravar sèries, pel·lícules. i en aquest cas vam assistir-hi i vam aconseguir estirar una promotora que no sabíem que era la de Joc de Trons. Els vam convidar, els vam tenir llutjats durant uns dies a la ciutat, els vam ensenyar el nostre meravellós barri vell, el call jueu i després vam saber negociar La nostra contribució, per què decidíssim venir a la ciutat de Girona? Si després tu això ho gestiones bé, en treus profit per al retorn. Res de dir que va tenir profit, perquè a un dels llocs més apartats del món, que és el faro Dúgnes a Chile, a l'entrada del Magallanes, hi ha un faro, després de 100 km de terra, i jo se'm va ocórrer que era de Girona i hi havia un nano jove amb el farero i diu sí, de Juego de Tronos i després li vaig dir sí, i li vaig dir que la meva filla hi va fer d'extre diu, està invitada a comer Carai, això sí que ens podies parar. El costum més apartat del món, eh? Vull dir... Carisple. Jo sempre que ve en Carles, hi ha una pregunta que li he de fer, perquè en Carles Martín porta una tablet... És una tablet, això? Porta una tablet i sempre pren notes, i jo veig que està molt interessat en algunes coses, i ara li volia preguntar què, carai, està apuntant, i què ens vol treure, perquè segur que porta coses per parlar-ne. Mira, he apuntat ara, fa un moment, he apuntat que n'aprenguin, no? I l'he apuntat aquí. I ara mentre deia el de Joc de Trons, estava pensant en una altra sèrie que també la van fer a Girona, que era la de Westworld, que era un joc amb robots a dintre, amb intel·ligència artificial, i tu entraves en el joc i no sabies ben bé si era realitat o ficció, que és una cosa que encara no han fet, però en aquell moment semblava que la fessin molt aviat. I vaig apuntant coses d'aquestes. Avui teníem tot el tema de lloguer per parlar, amb les novetats que treta en Pedro Sánchez, I de fet abans quan parlàvem de joves i parlàvem d'aquesta sobreprotecció que potser els hi donàvem jo pensava a mesura que ens anem fent grans ens van mantenint aquesta sobreprotecció en què tot no depèn de nosaltres de què fem sinó que depèn del papa govern, no? I el papa govern és el que ens ha de cuidar, és el responsable d'educar-nos, és el responsable de que si no tenim per menjar, doncs ens dongui per menjar, si no tenim un pis, que ens dongui un pis, perquè tenim dret a pis, si no tenim tot el que no tenim, ens ho han de donar, no? I la realitat és que no és aquesta, perquè si a tothom li han de donar tot, hi ha algú que ho ha de fer, no? Algú ha de fabricar perquè et donguin. Fa molt poc vaig escoltar una història molt interessant que deia, les bagues no donen llet. I l'altre deia, home, sí, sí, les vaques donen llet, tio, de tota la vida. No, no, no, les vaques no donen llet, tio. Que sí, que sí, les vaques donen llet. No, no, no. Les vaques t'has d'aixecar abans que surti el sol, a les cinc del matí. I te n'has d'anar a buscar la vaca. I l'has de munyir. I quan la munys, surt la llet. Per tant, la llet l'has d'anar a buscar. I l'has d'agafar. Estem en una societat, que la gent es pensa que les vaces donen llet. No, no, tio, has de fer algo. T'has de moure. I que te la portaran, vas. T'has d'aixecar. I a més a més vindrà subvencionada. Vindrà subvencionada perquè, com que és un producte alimentari bàsic, l'has de tenir gratis. Perquè tenim dret a tenir llet. i això ens ho està venent de forma constant, que tenim tants de drets i no tenim cap de deure, que ningú sap que s'ha d'aixecar a les 5 del matí per anar a buscar les coses que fan falta. I estem en aquesta societat i és un problema molt gran perquè cada cop hi ha més gent que ve aquí i diu, ah, hòstia, tot això em toca, em toca educació gratis, em toca que el meu nen mengi el menjador gratis, em toca tenir un pis gratis i tot això és gratis, però clar, i està molt bé, però algú ho ha de fabricar tot això, qui és qui ho fabrica? I no és gratis, algú ha de pagar-ho, això és evident. I qui ho paga? Els quatre imbècils que encara treballen. Drets i deures, és allò que dèiem, no? La sensació aquella... Tu has dit papa govern, jo havia sentit anar al papa estat, la sensació és millor tenir un estat, eh, que no només un govern. però la sensació aquella que sí, que és evident que l'estat hi ha de ser i parar per a aquelles coses, perquè sempre hi ha gent que en un moment determinat necessita ajuda, però la sensació aquella que les coses han de venir de per si, l'has tret a tu, eh, que... i a mi em sembla prudent, parlaves del tema, per exemple, dels lloguers, no? El tema de l'habitatge... El tema de l'habitatge, estem en aquest concepte que tret ara al... És evident que hi ha un problema d'habitatge. En el moment que tens en aquest país dues persones joves, una parella que tenen 25 anys, que els dos treballen des de fa temps en una feina normal, i aquestes dues persones no tenen cap, absolutament cap possibilitat de tenir un pis, no de propietat, de lloguer. Això és un problema molt greu. Però estem parlant de dues persones que treballen, perquè les dues persones d'aquesta edat que no treballen no tenen aquest problema. I això és la realitat que tenim en aquest país. Aquestes dues persones que treballen no s'ho poden permetre. Els que no treballen tenen aquest dret a tenir pis. Llavors el tenen i els hi pareix un pis. Hola, mira, un pis. I això és el que s'ha de canviar. Hem de canviar perquè els nostres avis o besavis treballava un dels dos normalment, l'home, la dona no treballava, i la majoria d'avis tenien pis de propietat i els que no de lloguer però no tenien un problema d'on visc, tots podien viure a algun lloc. Ara et diuen que falten pisos. Hòstia, falten pisos o sobre gent? És una pregunta només, eh? Perquè aquí jo quan vaig a un restaurant, hi ha cinc taules i estan ocupades, em diuen no hi ha lloc, i tothom ho entén, és superfàcil, no? Hi ha cinc taules, estan ocupades, no hi ha lloc. Vaig a un altre restaurant, o me'n vaig a casa i menjo a casa. I ara es veu que segons quins restaurants pots entrar, hi hagi cinc taules, no hi hagi lloc, i et diguin, espera, que te'n posem una aquí entremig dels altres i ens apretarem més. No, no va així això. En aquest país sí, en aquest país funciona així. I vas a una escola on no hi cap més gent, i hi posen més gent. Hi vas en un hospital que ja està ple amb la gent que hi havia i no, no, hi farem entrar més gent. Què farem? Bueno, fer-ho malament. Tindrem pisos més petits o no en tindrem i hi haurà gent que viurà al carrer i hi haurà gent que s'esperarà a la sala d'espera durant moltes més hores de les que fan falta. hi ha gent que es morirà en un llit perquè no la podran operar i hi haurà nens que tindran una educació de merda perquè en el restaurant només hi havia cinc taules i al final si n'hi posem sis o set menjarem malament. Segur, segur, segur. Difícil tema, eh? Ha plantejat un tema, sí, sí. No, no, és evident que hi ha un problema de pisos de lloguer o de propietat en aquests moments, és cert. El meu amic, Quim Breuer, que és catedràtic ara de treball social, de polítiques a la Universitat de Girona, és el primer que fa molts anys em va fer donar d'una cosa, que és la que acaba de dir ara en Carles, que és que abans una persona que treballava i que ara hi ha persones que treballen, no se n'ensorten. I això fa pensar molt, no? I amb el tema de l'habitatge és així. Tu has plantejat una altra cosa, has dit sí que falta habitatge, però també és veritat que hem passat amb un estalvi de temps molt curt, de 30 i pocs anys, de la Catalunya, som 6 milions, de l'Euroma aquella, no a l'Euroma, no a la campanya, de la Generalitat comandada pel president Pujol a una Catalunya que som bastant més de 8 milions i per tant segurament altres coses no han anat. Home el tema dels pisos és evident que és un problema seriós però s'han fet accions perquè el preu dels lloguers per exemple baixi i diu que més o menys s'ha aconseguit a Catalunya amb un 3 o un 4% el que poca gent diu El que poca gent diu és que s'han retirat al mercat molts pisos que hi havia per la incertesa jurídica a l'hora de llogar, per exemple. Es diu que baixen els preus, però la realitat és que algú ha trobat pis de lloguer? No, perquè no n'hi ha. De quin ha baixat preu? No ho sé. D'algú que ja s'ha llogat fa dies perquè ja no n'hi ha. Ara parlo en primera persona. Jo tinc un habitatge que el tinc llogat. que el tinc llogat a un preu força econòmic però que ara no m'arriba ni a cobrir el cost de la hipoteca que pago d'aquell habitatge. Per tant, un cop acabi el lloguer no sé si m'interessa més tenir-lo tancat perquè no puc pujar el preu i no puc cobrir ni el cost de la hipoteca. M'explico? Sí, sí, ho has explicat. I en canvi, el desgast que té per... Bueno, és igual, eh? Però no s'han tingut en compte tots els supòsits. Jo em sembla que estem posant parxes en el que m'ha semblat veure, que els propietaris no hagin de pagar impostos per lloguer. Sempre i quan el preu de lloguer estigui per sota del que té una paraula i ara no la recordaré, em sap molt de greu, una expressió que hi ha uns varems de preus que són els que marquen i que l'has d'estar per sota d'aquells varems de preus. Segurament a la ciutat de Girona això no passa. Jo crec que s'ha d'arreglar a nivell local. És a dir, els ajuntaments han de fer vivendes per llogar fins als 40 anys. Lo lògic és llogar. Un cop t'has assentat, has anat progressant i tot plegat, potser és quan te planteges el tema de la compra. A vegades també volem comprar-ho tot. Aquest model de propietat no existeix. Que passa que els ajuntaments no tenen diners per comprar i per fer habitatges. Han de trobar els socis adequats perquè tenen el terreny. El problema és que els ajuntaments no poden fer negocis, perquè si no seria molt fàcil. L'ajuntament compra un pis i el posa lloguer. I ja li surten, els números surten. Si surten els propietaris que fan inversions, un ajuntament, si en sabies, que a vegades també hi ha el problema que tenim tota aquesta gent que ens governa, que no saben fer gaire res, i això és una altra realitat, però si un ajuntament comprés un pis i el posés a lloguer, fàcil, els números surten, i podria posar-lo a lloguer més econòmic, evidentment, perquè no hauria de fer una hipoteca, una hipoteca en què hi guanyen també uns altres. Hi ha un cas d'èxit de Girona, què és la cooperativa? com recordo el nom, tu Jordi, m'ajudaràs? La que estava relacionada amb el bisbar, vols dir la primera xifra? Això va funcionar? Va funcionar, per exemple, tot el barri de Can Givert pràcticament es va construir, diguem-ne, d'aquella... d'aquesta manera. Si tu tens una garantia, després, en la inversora, que els lloguers es cobraran, perquè els va bastó com a Ajuntament i tot plegat, segurament hi hauria més interès per a aquest sector, perquè també és una trapoca, ja. El que passa és que l'Ajuntament no donarà garanties de pagament perquè sap que aquests inquilins no pagaran. I aquesta és la realitat que tenim ara, que hi ha un tipus d'inquilí que sap que pot no pagar, que donades les seves condicions pot no pagar i continuar vivint allà. I a més et dirà que té dret no a un sostre, té dret justament a aquell sostre, perquè de pisos buits n'hi ha. Hi ha una pila de pisos buits. O te la seré, per exemple, encara n'hi ha molts que estan buits. Molts i molts buits, però te'n vas a cursar, te'n vas a banyoles, te'n vas a girona, salt... Hi ha pisos buits. No és el que t'agrada. D'acord. Per què? Una cosa és tenir dret a pis, l'altra és tenir dret a aquest restaurant que dèiem abans. Pots anar a un altre restaurant, però aquest ja cinc taules està ple. No, és que jo vull aquí. Estàs tocant i va molt lligat amb el tema del lloguer i de l'habitatge, el tema de les ocupacions, diguem, de les ocupacions delinqüencials. Mira, jo tinc escrit un article a propòsit del que ha passat ara fa poc durant el Nadal amb el senyor Jordi Riera, fill de l'Albert Riera, que es va trobar amb el cas que se n'ha parlat i se n'ha parlat molt, el cas aquell extrem que el van fer fora de casa seva. per deixar-hi entrar unes persones que l'havien ocupat el dia abans o dos dies abans. Clar, això és d'una inseguretat jurídica total. Això ha passat moltíssim. Ha passat moltíssim. I ara hem tingut la sort que hi ha hagut una persona que, per entorn i per capacitats, n'ha sabut fer ressò. I a més a més ho ha explicat i tu home ha dit, oh, quina bestiesa. Però això fa molts anys que està passant. Molts anys que està passant. i acceptem que la gent et robi un pis perquè ocupar és robar. Per robar un pis. Què és un pis que està desocupat i no és de ningú? Ostres, parlem-ne. Que no sé si algú l'ha d'ocupar, però no sé si has de ser tu. Alguna administració ha de dir que el pis està buit, està lliure, no se n'està fent ús, per tant, nois, això queda... per ocupar per algú, algú que en pagui un manteniment, algú que en pagui un lloc baix, alguna cosa. S'ha d'incentivar que els pisos buits vagin al mercat, els de la Sarep també, eh? Però que llavors hi hagi una seguretat jurídica en altres països, una ocupació delinqüencial, insisteixo. Hi ha ocupacions per necessitats, segurament sí, però això sí que va directament a serveis socials, que és el que dèiem. que és un tema que estan desbordats perquè hi ha massa gent qui va, per tant s'hauria també de separar bé el gra de la palla, cosa que no sempre s'ha fet. Cosa que no sempre s'ha fet, fins i tot en aquesta ciutat de Girona. Llavors hi ha un altre tema, a veure, no ens enganyem, i hem de començar a dir les coses pel seu nom, algunes d'aquestes ocupacions, com la que ens ocupa, estan relacionades amb màfies. Estan relacionades amb xarxes que es dediquen a buscar pisos i que moltes vegades la gent que entra en aquelles cases paga un lloguer però el paga en el mafiós, no el paga en el propietari. Doncs això és intolerable des del meu punt de vista, clar. I tant, i tant. Clar, però la policia té les ordres, perquè no és que ho faci malament la policia, eh? La policia té les indicacions de no fer fora el client del mafiós, sinó fer fora els propietaris de l'edifici. I això és el que ens està passant, però insisteixo, no ara, que ha sortit a la llum, i que a més a més ha sortit a la llum d'una manera que la majoria de la població diu, ui, això no em sembla bé. Fins ara, tenies una gran part de la població que deia, home, pobra gent, no té casa i tenen dret a tenir una casa. Això és el que et deia tothom. Per què? No, perquè el pis és d'un gran propietari o d'un gran empresari o d'un gran banc. I com que són tots aquests grans i dolents, no toca. Ara, en aquest cas, com que és una persona que no sabem si té més pis o no té més pisos, perquè tant ens afa, en tot cas és un pis que és seu, llavors sí, aquest cas no ens ha semblat bé. i que estava esperant senzillament la llicència per poder fer les seves obres. Aquest és un altre tema, perquè feia ja una miqueta que tenia la llicència, però l'havia demanat, és a dir, les llicències d'obres... Aquella administració que parlàvem abans, eh? Més d'un any poden trigar a la ciutat de Girona, i això és una cosa que no entenc, i que jo crec que no hauria de ser, i que jo crec que l'equip de govern, no l'equip de govern, tots els grups municipals que hi ha s'hi haurien... És a dir, no té cap sentit que per demanar una llicència d'obres passi Falten tècnics? No ho sé, si en falten que n'hi posin. Bueno, o que els canviïn. Quan hi ha una peça que no funciona, m'has de mirar si no funciona perquè no funciona, i si no funciona, doncs es canvia. El que passa és que ara cop estem a l'administració, hi ha peces que no es poden canviar, que han d'estar allà espatllades per tota la vida. I al millor cotxe no funcionarà amb una peça espatllada. Encara que ni Cardis 4 més, seguirà sense funcionar. Hi ha peces realment molt espatllades. Sí, sí. Oxidades. Oxidades. És una mica tot. És una mica tot, sí, sí. Amb aquest tema de la vivenda, fixeu-vos que al final han sortit els especuladors, que són els dolents d'un costat, i els caradures, pel altre. I pel mig hi ha la gent normal, com aquest senyor Riera, que rep. Els altres, no els hi passa res. No els hi fa mal cap acció que passi. Això és lo trist. Però n'ha aconseguit en aquests normals, de tots aquests normals fer dos bandos, com sempre. Els de favor i els del contra. Els que abusen estan en una altra zona. Els que ja tenen tantes propietats se'ls infoten totes aquestes fronteries. Però el petit propietari que té un pis o dos pisos o el caradat o el que s'ha comprat per una immersió és el que té enemic. El jubilat, que la seva il·lusió tenia dos pisos per estar tranquil a la jubilació. No està tranquil, eh? No està tranquil, té un problema, no sap com ajudar-lo, no sap com fer-ho. I tenim exemples al costat com a Perpinyada que ja no està tranquil, sinó que té la sensació que ho ha perdut tot, eh? perquè se li ha deteriorat totalment la finca. Que aquest és un altre problema, també. Sí, sí, hem parlat de moltes coses, hem començat amb el benestar emocional, hem tirat llarg i ens queden ja només dos minuts, diguem-ne, de tertúlia. No hem parlat, per exemple, de tot el tema dels residus, que es va anar per una sola tertúlia, i estic convençut que en Carles tenia opinió respecte. Mira quina cara ha posat. Jo us deia una pregunta, se'n continua, diguem, recollida intel·ligent? No, és que esclar, hi ha quatre... El recollida no sé si és intel·ligent, la manera que hi ha en aquests moments, diguem-ne, hi ha quatre maneres, diguem-ne, de recollir els... els residus... i la veritat és que no ha acabat de funcionar perquè el propi ajuntament ha dit que canviarà molt... el propi equip de govern, el propi recalc, el propi residu, ha dit que canviaran moltes coses perquè no acabaven d'estar bé, però és veritat que hi ha punts de recollida a la ciutat que estan molt obruts, hi ha coses que no funcionen i això deu ser, perquè el servei de recollida no funciona bé i també perquè hi deu haver-hi comportaments incívris que també... Una cosa, gairebé jo diria que els comportaments incívics els hauríem de donar per fets perquè desgraciatament existeix. L'altre dia vaig sortir de la feina i jo em vaig veure tres de tipus de recollida de residus i jo els vaig pensar dintre meu, no? I vaig pensar, el primer és el de la persona que li han dit que ha d'anar a buscar una targeta a l'Ajuntament i que el dimarts i el dimecres la targeta, les bessures separades, cap aquí, cap allà, i va amb la targeta i ho posa el dia que toca, al contenidor on toca. Després hi ha l'altra opció de recollir de residus, que és allà on hi ha els contenidors de tota la vida, anar amb la teva bossa, amb el que has recollit de brossa de casa, veure que hi ha un contenidor que no es pot obrir de cap manera, ni amb palanques ni res, i deixes la brossa just al costat. I la tercera és en un covell dels típics de brossa de paper, que tires els papers i fotre la vessura allà. Estava tot junt allà al costat. Tres tipus. El que deia això dona no per una tertúlia, per moltes i segurament ho farem, però serà un altre dia perquè ara són les 11. Moltíssimes gràcies Toni, moltíssimes gràcies Carles, moltíssimes gràcies Corali, nosaltres si tothom hi tornem demà. Ara són les 11. Bona setmana. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 14 de gener i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya. Girona reforça i amplia les places per dormir a la sopa i a l'antiga seu de l'ONET davant l'onada de fred. En total s'instal·laran 25 llits més, 20 es col·locaran al centre de la sopa i 5 més a l'edifici de l'antiga ONET, que durant l'hivern també acull persones sense sostre. El consistori preveu mantenir el pla d'emergència mentre duri la previsió meteorològica de fred intens. L'aeroport de Girona tanca el 2024 a les portes del 2 milions de passatgers i un increment del 25,9%. Concretament ho ha fet amb 1.997.000 passatgers i això suposa un increment del 25,9% en comparació amb el 2023. Bona part d'aquest creixement prové de l'aposta que fa Rallener en la temporada d'hivern i les bones dades registrades per les diferents companyies durant els mesos d'estiu. El conjunt d'operacions del 2024 també ha suposat un increment en comparació amb l'any passat, concretament d'un 19,4%. El govern preveu tancar l'hotel d'entitats de Girona per convertir-lo en un coworking. El Departament de Drets Socials preveu tancar l'hotel situat al carrer de la Rutlla. La intenció del govern és convertir aquest espai, que acull fins a 24 entitats, en un espai de coworking, segons va explicar el diari de Girona. Les associacions lamenten la decisió que ha pres la Generalitat i que no se'ls hagi facilitat cap altre espai disponible per poder seguir amb la seva feina. Noves afectacions en el servei de recollida de residus a Girona. L'Ajuntament va informar aquest dilluns a través del seu compte institucional d'X que el servei de recollida de residus patiria afectacions aquest dilluns i dimarts amb motiu de noves assemblies de treballadors de Girona més neta. Paral·lelament la deixeria també es mantindrà tancada del torn de matí i tarda i l'assemblea del torn de nit es va fer la passada matinada. I en esports, Pau Navarro aconsegueix la seva primera victòria en el Rally Dakar. El pilot de Llagostera va aconseguir la seva primera victòria en la vuitena etapa de la categoria Challenger. El triomf arriba després de dos dies seguits on havia quedat tercer i després de demostrar un gran ritme de cursa que ha anat a més a les últimes etapes. Ara Navarro és quart a la classificació general. I pel que fa al temps, dia avui de nou fred però estable amb el sol ben present durant tota una jornada on s'arribarà als 11 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El 21 de gener al Palau de Fires de Girona, primer congrés de benestar emocional. Xerrades, experiències, activitats paral·leles i taules rodones on debatre i conèixer com millorar la nostra salut mental i emocional. Inscripcions gratuïtes. T'hi esperem. Ajuntament de Girona. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7, disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.