Concentració bancària, Montserrat i política catalana

Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7 Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Fet i pensat en digital. En exclusiva a GironaFM.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. Al Centre Comercial Gran Junquera ens fem encara més grans. Arriben marques molt esperades com Zara, Adidas, Stradivarius, JD, Versca, Mango i moltes més. Per fi ho podem dir. Obrim la nova part el 10 d'octubre. Descobreix un nou Gran Junquera. Ara més gran que mai. Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Molt bon dia, comencem Tartúlia Girona FM després de l'informatiu d'aquest dimarts 8 d'octubre, dia en què hi ha debat de política general i de moment ho farem per passar a la vista la situació de la ciutat, del país, una miqueta del que toqui en aquests moments i per circumstàncies que ens han portat a A la situació actual tenim amb nosaltres a l'estudi l'Esteve Vilanova, economista, a qui li agraïm que ens acompanyi. Bon dia, Esteve. Bon dia. I properament tindrem aquí les persones que ens acompanyaran per intentar aixecar aquesta tertúlia. Esteve, anava a dir, hem vist que aquesta setmana has tornat en el punt avui, després d'aquests dos anys, diguem-ne, de... que et vies donat, diguem-ne, de retirar-te obligat per un fet personal teu. Ha coincidit amb l'anunci que l'altra persona amb la que compartia el plan fent anàlisi econòmica, el senyor Francesc Cabana, doncs també ha anunciat una... a punt de fer 90 anys i després de la mort de la seva dona també ha anunciat que no deixa el diari però que no podrà complir setmanalment com havia fet des dels últims més de 40 anys com de fet havies fet tu amb el punt també, no? Sí, sí, que ha sigut Francesc Cabana, doncs, mort la seva dona Ha precipitat una mica el que estava previst i també per això ha precipitat una mica la meva retornada, que estava previst fer-ho una mica més tard. Però bé, esperem que podem iniciar el nou cicle i que el podem fer bé, sense entrebancs. Ahir, el diumenge, en Francesc Cabana va quedar clar que era una persona excepcional pel diari, per l'economia catalana i per tot. Se li va fer una entrevista allà en la qual, d'una manera molt lúcida i molt clara, va parlar i des d'una perspectiva de país que, desgraciadament, ara els bancs ja no tenen. I, a més a més, es veu que encara... tots els seus articles i els llibres, ha sigut una persona que ha sigut clara, no ha sigut el que se'm diu políticament correcte, quan tenia que diu alguna cosa la deia, i doncs ha sigut un valor, un patrimoni pel diari, jo crec, molt important, i que, vaja... suposo que ja ha fet alguna cosa però vull dir que a més es veu que encara té molta cosa escrita que haurà de publicar Sí, vas llegir que tenia previstos tenia preparats ja diversos llibres a l'espera de trobar editor per tirar-los endavant alguns d'ells de notòria importància jo diria per conèixer com estem avui des del punt de vista d'empresa i de país Sí, sí, i per tant vull dir que aquesta mitja retirada que diu que té, que serveixi també per fer aquestes publicacions, que tota la seva obra ens serveix, servirà molt pel país, per conèixer la història de tots aquests anys de l'economia catalana, de les empreses catalanes, i a més a més una cosa que tenia, que coneixia molt bé la burguesia catalana, d'abans i la d'ara o sigui que tota aquesta bogeria d'abans emprenedora que va fer coses que ara som incapaços de fer i la d'ara amb aquesta visió molt més climatística i menys de país i amb cabana era una persona que coneix molt bé i a més a més ha estat dins el segle liceu ha estat en l'Òmnium ha estat en molts llocs en psicopèdia que també això també li ha anat un bagatge d'informació i d'experiències molt bones que espero que aquí es torni a il·lustrar El fet que aquests dos anys no hagis escrit no vol dir que no hagis estat emetent a l'actualitat que sé que ho has estat i que més o menys has anat seguint com estava. El senyor Francesc Cabanes, en aquesta entrevista de comiat, es lamentava d'unes quantes coses. Per exemple, una cosa que tu coneixes bé, el país s'ha quedat sense caixes i sense banc. Sí, sí, sense banc. Havia tingut les dues coses i s'ha quedat sense cap de les dues. queda CaixaBank però no deixa de ser una entitat que té la seu fora i queda Banc Sabadell, per parlar dels grans, que està en un procés d'opa i que realment pot ser una opa que li ha llançat el BBVA i que veurem, és possible que passi un any encara però que en principi el Sabadell no ho accepta però el BBVA insisteix. Mentre es va allunyant la presa de decisions El que el senyor Cabanes lamentava, i a tu t'he llegit moltes vegades que ho deies, és allò, qui ajudarà les empreses catalanes? Perquè hi ha vegades que no només han de ser els números purs i durs, sinó que a vegades s'han d'ajudar en projectes de país. Sí, això és una perla molt gran. Jo sostenc, i ho he escrit moltes vegades, que si Catalunya hagués tingut el nivell de caixes que tenia abans que el 50% del negoci bancari estava a mans de moltes caixes, campat doncs ni la caixa ni la caixa ni el banc de cebedics han traslladat a l'oficina principal bueno, la seu fora la seu social que és l'únic que han traslladat però és preu important, significatiu i no ens enganyem després de trucades del rei d'Espanya d'aquell 3 d'octubre Sí, sí, però vull dir que això, perquè aquí hi havia un problema, és com ara, per exemple, jo ja veig impossible que tornin, per més que diguin el govern, perquè el cost de tornar, de la campanya que li farien, diguem, d'Espanya, doncs seria brutal, no? I ja veus com es tracten, vull dir, per tant, jo crec que això ja està perdut, en aquest sentit, i que de moment tindrem les entitats que tenim, com siguin, i a més, sospito que l'ALPA del BBVA tindrà èxit. Penses que sí, malgrat aquestes campanyes que fa el Sabadell d'autodefensa, aquests anuncis que s'han de saber interpretar, hi ha moltes possibilitats que el gran s'acabi menjant el petit en un procés de concentració bancària... Que al final, que és perillós, perquè al final el que pot acabar passant és que a nivell europeu o algun banc europeu també acabi menjant-se els bancs espanyols. Esclar, això econòmicament no és desitjable. perquè que estigui en aquest logopoli les finances d'Espanya i de Catalunya, doncs és dolent, no?, en aquest aspecte, però les lleis són com són i tenen pocs arguments per... el que poden dir-li que ha de tancar no sé quantes eficients o vendre'ls a un competidor per no tenir tanta concentració de calientela que no tant de domini però a la llarga jo penso que servirà i esclar aquí el que estem mirant a nivell d'aquí si ho mirem, estropolem a nivell d'Europa doncs qualsevol dia pot passar que hi hagi un opa que em sembla que una mica aquestes ganes de voler eixamplar de voler créixer ve una mica com a defensiva també per als bancs europeus perquè aquests no vinguin esclar, perquè el Santander també ho va fer amb el Popular és a dir, tot això també és una mica defensiva Però, bueno, s'ha de veure com va, però vull dir que podria ser... De tota manera, el sector bancari, diguem-ne, les seus que manaven... ja estava de Madrid. O sigui, el BBVA... Sí, els bancs bascos, el gran banc basc, en realitat, allà on es preien les decisions ja era Madrid, des d'aquí va haver-hi aquella història d'Argentària. No, però el banc bascos encara va ser pitjor, perquè l'Esnar se'ls va carregar, perquè va posar el seu amic que venia d'Argentària... Bé, i va haver-hi, allò s'ha escrit i se n'han fet algun llibre i tot, i va haver-hi, diguem-ne, amenaces molt directes de dir os se diu, perquè el poder basc era important, el Bilbao i el Viscaia eren importants, i el Bilbao i el Viscaia era molt gros, i de fet es va intentar encara créixer més, però en un moment determinat... crec que el president era Ibarra, diguem-ne, hi va haver amenaces molt serioses que van fer que renuncies a presentar a batalla i a cedir tot el poder al teòric petit que era Argentària. I després, ja abans, però tot el poder, diguem-ne, allà on se... es fan les finances, està a Madrid. I per això has vist aquests edificis grandiosos que tenen a Madrid i tal, i a Bilbao només fan les, diguem-ne, les juntes generales accionistes i també el que fan és paguen els impostos allà. que no deixa de ser important perquè al Santander també li passa i inclús va haver un litigi amb la Comitat de Madrid perquè deia que tenia el negoci a Madrid i el Santander va haver de lluitar per mantenir aquesta... diguem-ne... aquesta prebenda, no?, en aquest aspecte. Ara que estem fent un cert repàs econòmic el fem de, diguem-ne, de dalt a baix. Si miréssim 30 anys enrere, dic 30 anys i potser són alguns més, de totes aquelles caixes que hi havia, només queda la caixa. No queda ni la caixa de Girona, ni la Ietana, ni Manlleu, ni Manresa, ni Catalunya, ni Tarragona, no queda res. Però de bancs també hi ha hagut un gran procés de concentració, allò que Jo quan vaig començar a fer periodes me'n deien a l'Ocieta Grandes que el Santander era el petit dels set grans, per dir-ho d'alguna manera. Central, Popular, Avanesto, tot això també ha desaparegut i ha quedat el que ha quedat. Sí, i el problema és que això ha tingut una davallada en un moment molt crític. perquè hi va haver una gestió nefasta, perquè estava a mans dels polítics i dels partits, i tot i que no hi va haver el problema de les hipoteques i tot això. Vull dir, aquí van fer fallida, i aquí van perdre una riquesa immensa, perquè imagina't tu què era la riquesa pel país, tenir totes aquestes entitats escampades territorialment, però que s'ho posava per les comarques i de tot. I tot això se n'ha anat a morris. Saludem la Dolors Vidal, ella és doctora en Història de l'Art i professora de la Facultat de Turisme a la Universitat de Girona. i fa de l'Institut d'Estudis Turístics i experta en planificació i gestió de turisme cultural però també és turisme molt bé, bon dia Gràcies per venir, ja hem dit que hi havia hagut algun petit ensuper que hagi fet que t'hagin portat tard aquesta tertulia, estàvem parlant d'economia, estàvem parlant del país, de fet hem fet un repàs a propòsit que l'Esteve ha tornat a escriure setmanalment en el diari, hem fet un anàlisi econòmic del que ha suposat la desaparició de les caixes i la concentració dels bancs que hi ha hagut a l'estat espanyol i que això no ha afavorit precisament aquí hi ha un tema, si m'ho permeteu per acabar aquest tema, després en tinc un que m'agradaria parlar amb tu aquest és un tema, per exemple amb una doble vessant ara estàvem parlant de macroeconomia, és a dir o l'ajuda en aquestes empreses de casa nostra que hi havia alguna cosa però llavors també hi ha l'altre tema que és el que de l'empitjorament del servei és una d'aquelles coses que sempre habitualment diguem s'han tancat oficines, i més que s'han tancat, però és que les oficines que estan obertes ja no és allò que teòricament et deien, vine i parlem-ne, no? Ara, per anar-hi has de demanar hora, fins i tot per anar a treure diners, i jo diria que fins i tot per posar-ne, si no vols utilitzar el caixer, no tens l'altre cantó, algú que puguis parlar. Com ho veus tu que has estat un històric de tot això? Encara ets un client, suposo. Sí, però no hi vaig mai. T'ha llegut tot això a la meva secretària, que és la meva dona. Jo en tinc... Bé, el banc potser fa anys que no hi ha entrat. O sigui, que això... Jo crec que aquest procés de concentració que hi ha hagut i de... Diguem-ne, de... Que ha permès la tecnologia, vull dir, ens ha afectat molt. Molt. I és veritat, aquí han anat a reduir costos i allò que oficines que abans hi havia una persona que quan entraves et deia bon dia i que d'allò ara tens un caixer i que una certa generació això no l'importa perquè ho domina perfecte i fins i tot amb el mòbil ja no van mai a l'oficina però els que som ja persones grans i en gran doncs aquí tenim un problema i realment jo crec que aquí s'ha de s'ha de batallar Ja hi ha una llei ara han fet que... De fet, molts pobles no en tenien ni tan sols queixer, que això és un altre problema. Hi ha molts pobles i molts municipis. No, pobles que hi havia hagut tres oficines. Ara no n'hi ha cap. Que no n'hi havia hagut cap. I llavors dius, bueno, hi ha hagut una llei que ara també t'oliguen si és a les persones grans tenir un servei express per a les persones grans perquè sàpiguen manipular aquests d'allò i tal. Però vull dir, realment... de concentració i el Sabadell si hagués absorbit pel Santander, ai pel BBA o BBA doncs passa el mateix, tancaran oficines vull dir per allò i això, pel nivell d'empresa també, perquè aquí passa una cosa Una cosa és el particular que com tu o com jo podem permetre'ns el luxe de no anar-hi i utilitzar el mòbil i tal. L'altra és l'empresa que ha d'anar a vegades a demanar un préstec, un crèdit, això s'ha complicat molt. Però tu imagina que tens una hipoteca al Sabadell. Si hi ha una fusió a tu no t'afecta. Però una empresa que treballa amb el Sabadell i el BBVA i que en un lloc té una línia de descompte de crèdits d'un millor i en l'altre d'un altre millor, quan s'ajunten... No en seran dos milions. No seran dos milions. I llavors aquí hi ha el problema. No, vostè, tenim que reduir una mica el risc, i això és un... A banda de que també... hi ha una cosa que és molt perversa que poder no ens donar en compte però que és que és molt més difícil de negociar condicions claríssimament fins que Espanya és un dels pocs llocs que el passiu durant molts anys el passiu vol dir el diner que deien nosaltres dipositats no donaven ni 5 quan a fora els altres bancs Donaven. Bueno, això ho dic per la gent que en té, perquè... No, però hi ha gent que estovia, gent de la tercera edat i d'això, i com que eren dos o tres, que no hi havia competència, i aquest és un problema que ens hi hem trobat aquí, que l'hem patit. I tant. Hem fet una repassada econòmica, ara tenim la Dolors Vidal aquí, jo li deia, hi ha una cosa que volia parlar amb ella, que després parlarem del dia a dia i parlarem de la ciutat, però si m'ho permets, em va fer una especial il·lusió veure com eres una de les més importants participants en la inauguració dels actes del mil·lenari de Montserrat. en el qual vàres parlar i vàres parlar molt i molt bé important Montserrat des d'un punt de vista d'acord i de cap és important pel turisme cultural és important pel que representa pel nostre país i tant va passar que l'estiu el pare Abad em va trucar em va dir que els concedia la medalla d'or del Parlament però que el Parlament els havia dit que havia de fer la glosa a una dona El vigili estiu, s'havien de pensar. I me va proposar si la volia fer jo. I va dir que sí. I també me va dir que hi havia gent que no estava d'acord amb això, però era el tema de la pederàstia, etcètera. Però se celebraven mil anys. Mil anys que no tenim cap institució, tot és efímer, com deia ara la... tot pràcticament és efímer, jo que sóc de salt, la percepció del teu record, del teu poble, de casa teva, dels teus carrers, dels teus olors, tot és efímer d'una manera absoluta, i això, doncs, només de pensar que és una cosa que fa mil anys que dura, és molt impressionant. I sí, vaig intentar fer una cosa... Estàs buscant la paraula, eh? No, però vaig haver de fer una cosa que sortís molt de dintre en comptes d'una cosa només pel lloc, no? Jo sóc molt Montserratina, sóc una persona religiosa i sóc una persona que he descobert el valor del sentiment religiós i espiritual viatjant, que això ja ho havia comentat un altre dia, que és una cosa diferent de només el que segueix perquè a casa seva No té res a veure, perquè a casa meva hi havia un dels dos membres, el meu pare, per exemple, una part de la família, no només no era, sinó que era anti, total, i exercia. I jo he viatjat bastant i he entès el sentit d'això viatjant. I llavors, em va passar de jove que vaig anar a viure a Itàlia, bueno, vaig anar a viatjar i m'hi vaig quedar, que hi havia molts amics allà que vaig anar coneixent, que no me parlava de Montserrat. Jo pensava que els hi pensava... Què els hi passa? Llavors jo els hi parlava de sal i va venir un moment que es pensaven que Catalunya era Barcelona sal... Però es pensaven que era semblant. Nosaltres encara no érem al mercat comú. Podríem parlar, ja t'hi ajudaria. Això em feia molta gràcia, perquè era aquell moment que encara no érem al mercat comú, que ells tampoc es fixaven tant amb nosaltres, no? I em feia gràcia perquè ells posaven el mapa d'Itàlia recta, per aprendre-se'l, i llavors a Espanya el mapa quedava així. Llavors Barcelona era el sud. Llavors era el sud, sud, Barcelona i salt. Exacte. i Montserrat perquè ells ja tenien una tradició i això me va impactar bastant com els estrangers, diversos que vaig conèixer això de Montserrat era tan rellevant per ells dic gent comunista perquè a la meva època eren tots comunistes guanyava el partit comunista però és que hi havia comunistes Que eren catòlics. Molt cristians, molt. La cosa que aquí no s'ha donat en següent. Sí, alguns, en Comín, pocs. Allà era una cosa molt rellevant, molt rellevant aquesta part, eh? I importantíssima. I, bueno, vaig viure a l'època que, per no deixar governar el Partit Comunista, van fer el pentapartito. Sí, sí, sí. S'haurien 5 partits, eh? Bueno, vaig tornar a Montserrat... Era aquest comunisme, l'eurocomunisme, Bélinger... Anja, sí, sí. però bé, van fer de tot perquè no governessin i els americans allà van apostar i van comprar el vot de mig Itàlia comprat doncs això de Montserrat és molt interessant, molt maco vaig estar allà al Parlament, vaig fer el discurs vaig veure tots els ex-presidents de la Generalitat excepte en Torra i tots els ex-presidentes i els ex-presidents i presidentes del Parlament hi havia els consellers, hi havia els diputats els de la mesa del Parlament i crec que estem d'acord una mica amb tota aquesta part de gent els comuns no van entrar per aquest tema que hem dit, d'haver-hi una petita batalla allà fora, bueno, batalla, una manifestació. Però sí, va ser un moment maco per mi també i per ells. És a dir, que el tema aquest que tu has dit i que va provocar aquest recel·la és un tema important que en el seu moment ha... Es va tractar per la història mil·lenària de Montserrat i la concessió de la medalla d'or del Parlament de Catalunya, jo crec que mereix. De fet, eren aquelles coses religioses o no? Religiosos o no? Hi havia aquelles coses, jo parlo de les generacions anteriors a la meva, allò que quan les casà anaven a Montserrat, la visita a Montserrat semblava... obligatòria. Ara sembla que hi ha un repartiment entre els que van més a Poblet i els que van més a Montserrat, per dir-ho d'alguna manera. O van a tot arreu. O van a tot arreu, que també és veritat. Sí, perquè són dos aspectes de la mateixa cosa. Poblet té aquesta bellesa de l'austeritat total, Montserrat ha estat un altre tipus de cosa... d'un altre nivell, diguem-ne, de vintre també del monestir, de riquesa o d'aparença en aquest sentit, però són coses complementàries molt importants, són dues maneres d'explicar l'esperit català, no? I el que és també molt important, que potser no tanta gent sap, és que en el món Montserrat continua sent un lloc importantíssim I que el català, de sempre, potser ha deixat d'anar-hi més, ara amb el mil·lenari torneran perquè se n'enparla i perquè serà una manera, però ens quedaríem parats de veure, per exemple, la gent del món oriental, d'Àsia, Corea, Xina, Japó, tota aquesta gent de gent, fins i tot gent que té una vida religiosa intensa, com connecten amb allò d'una forma immediata. Esteve Montserrat va fer el de país Sí, home, a mi Montserrat i a mi em sap greu que sí, que hi ha hagut alguns problemes així de pedàstria però vull dir que tampoc per una part no pots criticar el tot i a més a més Montserrat has fet moltíssim per la cultura catalana I, a més a més, per la política, Carlana, que ha acollit allà molta gent, de tota mena, de tot millor, vull dir que ara tampoc podem matar... No, però això de la pederàstia ells no ho han minimitzat, ells ho han atacat de front, han creat comissions serioses, vull dir, no s'han comportat d'una manera esquiva, i també sent greu perquè a vegades penso amb l'antic abat, el pare Soler, que... que el pes d'aquest problema devia fer molt de temps que el tenia a sobre moments que no ens en enteréssim, i que se l'ha hagut de menjar pràcticament sol, si tu ets el representant d'això. De fet, ho va veure d'afrontar ell com va ser anomenat, havia esclatat poc abans, pare Josep Maria Soler, gironi de Sant Eugenia de Ter, diguem clar, i ell. i una persona, diguem-ne, que de les persones amb molt de pes al país, Montserrat, tradicionalment sempre ha tingut pes, però vull dir, esclar, els de la meva generació ja recordem les declaracions de la Bata Esquerra, i també recordem, sobretot, el paper que va jugar el pare, que s'ha Maria Just, que va ser molt, molt, molt important pel país. Per tant, devia ser un honor, suposo, per tu, que el Parlament... Sí, però també per mi va ser una cosa maca fer un elogi al monju anònim, perquè vaig estar comptant una mica per sobre, quants milers de monjos han passat en aquest mil·lenari de Montserrat, i allò que vaig dir, que hi ha molts monjos que han fet seu allò de l'estima no ser conegut, que és una cosa molt difícil als nostres dies, perquè tot va d'aparentar, d'exhiber-se, que el que no es proclama no existeix, i el que no es fotografia no existeix i el que no... tota una mica, tota la línia contrària a la de l'influència i tot aquest món, no? Que és un... desviem cap al costat i la gent que fa el revés exactament i que fa silenci, això en aquell moment és una joia pura. Sí, el que passa que a vegades amb la societat que tenim... és incomprès perquè diuen que realment tenen aquest gran món interior per això aquestes comunitats religioses que no ho entén. No ho entén el món occidental nostre d'aquest moment, però per això dic que el que hem de vigilar és no carregar-nos les coses que no entenem, perquè les coses que no entenem els hem de respectar més que carregar-nos, els que quedarem arrasarem, i això serà l'Afganistan d'aquí a quatre dies quan no vigilem. Ara que fa quatre dies, que va ser Sant Bordó, per exemple, encara queden al País Cartuixans, que allò sí que és una cosa, diguem-ne, jo vaig tenir la gran sort de poder entrar en una cartuxa, que és un privilegi que no tothom té, i em vaig sortir, jo sempre ho dic, amb una mica de fred al cor, perquè és una cosa realment dura, i la vida monacal, és a dir, els monjos de Montserrat, els monjos de Polet, fan molta cosa, mira, tenim un bisbe de Girona que... que ve de pob lent, però els monjos de Montserrat, diguem-ne, han estat capdals en molts temes, des de, parlo dels últims anys, historiadors il·lustres, gent que ens ha estudiat i que ens explica una miqueta com a país. I la Bíblia i la Biblió. i una font també de tu que ets expert en tu deies en turisme cultural deies també és una font diguem-ne vindrà molta gent pel mil·lenari de Montserrat d'arreu del món i espero que t'agradis i tant ja van fer aquesta reunió que havien fet sempre a Roma dels benedictins vaig estar també la nit aquella anterior que van fer aquella festa al monestir de la inauguració del mil·lenari i hi havíem els monjos de la província que és del Casinens sense la licença no sé com se diu I em va fer molta gràcia. Hi havia aquells encalcat, encalcat aquest olús, en Benedictins, que el 1905 França es va prohibir i van venir paraves a l'1. Llavors tu vas aquí en Calcat, que és un monestir neoromani. Sempre surt a Basalú d'una manera o d'altra. Tu vas allà en Calcat i dius que ets de Girona a la vora de Basalú i et posen una alfombra vermella allà. Molt bé, doncs escolta... Jo recordo... No, no, i tant, digues, digues. Vaig veure... Una pel·lícula, El gran silenci. Sí. Que em va impactar. Per tant, recordes que quan veies aquesta pel·lícula, al principi costava molt, perquè pensaves no passa res, no passa res. Sí, sí, sí. I costava, i passaves, i anaves esperant que passés alguna cosa, no? I a partir de les dues hores, que ja havien passat dues hores, entraves en una altra fase, que ja no esperaves que passés res, sinó que entenies el que passava allà, que era el no passar res. Però havies d'estar dues hores aguantant, i hi havia gent que se n'anava, Si tu no aguantaves aquell primer tros, perquè esperaves, ja no dic una superacció a l'americana, però esperaves alguna cosa, que es mogués alguna fulla per allà, si tu no aguantaves allò, tu no passaves a la següent fase. I això és una mica la construcció del món interior. Jo, les monges, per exemple, les de Sant Daniel, mira quines cares, són centenaris, mira quines cares, mira quina... Quina energia, quina cultura que tenen aquesta gent, de tot tipus. Cultura del món natural, cultura del món, que en diem, cultural, cultura històrica. Tu saps quanta gent va al Monecili Sant Daniel a descarregar les seves angoixes i els seus problemes i els seus patiments amb unes dones que són de 90 anys i escaig. Encara ara. I que han sabut, diguem-ne, veure la seva transformació, perquè en certa manera s'han obert, i ara, per exemple, dintre de Sant Daniel, la Fundació Noguera està fent una magnífica residència, és a dir, que s'han obert a acollir gent. I de què parlem de Sant Daniel? de monges en hem quedat 3 o 4 d'anar-se fan la festa de la dedicació de l'Eglésia els monges, o sigui que es va fer la festa de dedicació, demà se celebra l'aniversari i avui a les 7 de la tarda fan unes vespres avui, ara que parlem d'això que conviden a tothom que són a les 4 o les 7 de la tarda És que és un moment per anar-hi. A veure, és tota l'eglésia plena de flors oloroses, de fulles, d'aquestes corones que fan de flors, com elles celebren la dedicació de l'eglésia. És una cosa que no fem... Nosaltres ha de veure amb les horterades generals que fem. És un altre tipus de cosa, no? Que és molt interessant, la veritat. Avui, dius... Avui és a les vésperes i demà fan la festa de la dedicació. i puc mirar l'hora doncs escolta, està molt bé que ho hagis dit per tancar aquest capítol, si voleu perquè si no hi ha cap mena de problema mira, una petita primícia sí que volia dir una altra cosa en Març Ferreira, que és d'aquí Girona Març Ferreira, que treballa a Vic que és conservador del museu ha estat el comissari de les dues exposicions de Montserrat la que hi ha dintre del museu, que és una exposició molt interessant, el museu de Montserrat i l'altra, que és el Palau Robert de Barcelona i en aquest moment Marc Sureda a la història de l'art també arqueòleg i després acaben de nomenar a Montserrat aquesta setmana un nou prior que és de porqueres Carai! És a dir, era el de Girona, era aquest del carrer de la Força, que era en Bernat Juriol, que era com que és el comissari del mil·lenari i tot això, és de moltíssima feina, i ara el prior del monestir és un noi de porqueres, que es diu Puig de Bà... El Jordi ens estem ocupant tot, eh? Sí, de fet, un gironí va ser qui va afrontar també les grans obres de reforma, no? L'arquitecte, en Cadi Pla, en el seu moment, ara ja fa uns quants anys, també ho està... i mira, en Domènech Fita també hi va i té obra i mira, per acabar-ho de dir i per acabar-ho de redonir ja deia, hi farem una petita primícia la nova novel·la de Martí Gironell que sortirà ben aviat està centrada també, és una novel·la però està centrada també en Montserrat i en fets històrics de Montserrat va fer no tant de Montserrat sinó de l'arqueòleg de Montserrat que havia voltat per mig món buscant obres, sí, sí de Manuel Turubac exacte, el pare Urubac la novel·la es deia l'arqueòleg i aquesta doncs espero que em perdoni perquè no dic res de nou el dia 23 serà presentada però té Montserrat com a eix central en uns anys passats i no necessàriament amb coses que ja hem escoltat moltes vegades no puc dir res Però ja està bé. Escolteu, hem parlat, diguem-ne, hem parlat d'economia així d'una manera molt genèrica i hem parlat de país i de sentiment de país i de sentiment de catalanitat i sentiment de pertanyença parlant de Montseblat. Si voleu, baixem una mica, toquem de peus a terra. Hem parlat del vil metal d'Uclés. Del vil metal. A la consciència i tal. home, metal també n'hi ha allà perquè hi van dos milions i mitjans de persones l'any que s'ha de fer també un elogi al gerent que també és exalumne de l'ODG el gerent de Montserrat molt bé, tira cap a casa no, no, que les coses que em siguin A veure, que també ens ajuda moltíssim perquè ajuda a explicar sempre als estudiants com funciona allò, l'Arsa, l'empresa aquesta agrícola regional fundada el 1911, o 1, no sé si 1 o 11, però que té més de 100 anys, i com aquesta estructura, que abans era dels pagesos i del CAPS i tot això, s'anava transformant, i com funciona l'economia i què fan per anar fora, no? I com deies tu, Jordi, també un reconeixement que és una bandera internacional per Catalunya, Montserrat. O sigui, la propaganda turística, en el bon sentit, aquesta gent va a tot el món, Montserrat. I llavors això fa que... és present Catalunya a fora, a partir també d'aquests grans llocs, que això és importantíssim per nosaltres, per tot el que fem aquí. Sí, és que un país petit ha de tenir aquestes grans institucions que facin la política exterior, que ens facin conèixer, i realment, vull dir per mi, és un valor, una riquesa important. Per això em sap greu que aquests enemics de totes les causes per allò ataquin per una cosa o altra. Vull dir, perquè, per exemple, el Barça ha tingut un jugador a la presó per allò. Aquests no han atacat el Barça com a institució. Atacaven la persona o anaven en compte la persona i era així. I aquí, vull dir, no sé, vull dir que... Bé, ha sigut un tema complex, és un tema que porta molt de sofriment, és un tema... S'ha detectat molta delicadesa perquè s'ha d'anar al fons de les qüestions, no s'han d'amagar les coses, jo crec que durarà molt de temps s'han de fer, però també és veritat que llavors s'ha de portar amb aquest punt de delicadesa, bàsicament per les víctimes, bàsicament per les víctimes, Però també, diguem-ne, el que en un estat de dret no s'hauria de dir, que és que també amb les màximes garanties per a les persones que són acusades, perquè alguna d'elles també alguna vegada ho ha estat injustament. Home, aquest tema de Junts... El tema de... no hem de dir que això sigui la norma però sí que és veritat que a vegades hi ha excepcions i per tant són temes que són complexos i que s'han de portar diguem-ne amb aquell punt de delicadesa que ara no es té i amb aquell punt diguem-ne d'honestedat diguem-ne d'intentar netejar el que pugui el que pugui haver-se embrutat però intentant diguem-ne que no cometre més injusticis perquè no hi pot venir més injusticis no, la cosa és que aquí també hi ha a part d'això hi ha moltíssima gent que no ha tingut l'oportunitat de descobrir el sentit profund d'un monestir i d'un monjo, o sigui que ens quedem sempre, no, ai vens allà hi ha molta gent al parc, no sé és una cosa com que es polula però entendre com una persona deixa tot, els seus béns casa seva i per portar aquella vida i per què serveix això a la societat no és fàcil d'entendre per molta gent no, no no ho és, no ho és i això és molt interessant perquè no té res a veure amb el nacionalcatolicisme no té res a veure amb així se'ls asseguren el plat a taula que hi ha gent que diu no, és que hi ha gent que diu aquestes coses i com porten aquella vida concentrada de treball i d'estudi i de pregària sobretot de pregària que això ho canvia tot. Dèiem també aquest dia, el discurs, l'elecció divina, que és aquesta manera de llegir un text sagrat, diguem-ne, de la tradició del sacre, meditar-hi, pregar-hi sobre i contemplar-la, si això ho proveu a fer, veus com tot d'una veus un sentit que no havies vist mai encara que haguessis passat per sobre 400 vegades. Fixa't que quan anem a un enterrament, per exemple... la gent que no hi entra en un enterrament religiós no hi entra i torna a anar-hi i no hi entra i torna a anar-hi i no hi entra i hi ha una paret allà que no hi ha cap moment que faci que tu puguis entrar per aquell camí per entendre-ho si tu no vols és una cosa que és com aquell pau altra vegada allà Tu mateix ho has dit abans, també venim d'unes èpoques, ho dic per l'edat que tenim l'Esteve i jo, però venim d'unes èpoques en les quals se'ns va imposar una determinada visió de tot això que va fer que molta gent trenqués. I en canvi hi ha gent que llavors s'hi ha reiniciat, és a dir... També se'ns va imposar que l'olida girassolera era més bo que l'olida d'oliva perquè feia mal l'olida d'oliva. I escolta, la gent és prou gran. Ara estàs tocant temes molt delicats. Ara estàs tocant temes molt delicats. No ens poséssim amb l'olida d'oliva. Només faltaria que ens penséssim que hem de viure... I que ens han fet tanta mal amb el que ens han fet, escolta, ens han ensenyat d'una manera, com ens van ensenyar, jo què sé, doncs, que l'afanta plena de colorants, allò d'aquell taronja florecent, era bo, però tothom ho ha vist, quan sota taronja ara és més bo que allò, no? Suposo que estaràs d'acord amb el fet que hi va haver gent que allà va tenir un punt de rebuig i que ha estat incapaç de trencar-ho mal. Ho entenc, però les noves generacions no han pas viscut això. No, però també és veritat que, i passa una miqueta, és veritat que diuen que les galeses s'estan buidant, però també hi ha gent jove que té aquest esperit o aquest interès i que pot trobar en aquesta forma de vida, no dic de posar-se en un convent, però sí de... de mantenir una creença, doncs el pot ajudar amb la seva vida. Això és tan personal que fins i tot fa una mica de cosa parlar-ne, però tu mateixa, perdó, eh?, perquè ho has dit aquí, vull dir, tu venies d'una família i dius que la meitat d'ells, doncs no, i tu en un moment determinat vas fer el teu descobriment personal que segurament ningú te'l va imposar, sinó que te'l vas, que diguem-ne que te'l vas trobar i te'l vas racionalitzar tu mateixa, no? No vaig ser ovall i no ho vaig evitar, perquè ho vaig veure claríssim viatjant, vaig veure el que era important a això al món, aquells temples budistes de la Indi, per favor, que són una cosa, alguns d'ells, i vaig entendre el sentit perfectament d'això, bueno, perfectament, vull dir, vaig entendre el sentit I com a Montserrat, tu veus quantitat de religions religioses que se senten en comunió amb allò perquè participen del creixement espiritual. No tens de per què ser d'aquesta, d'aquí, i del teu moment històric, és una altra cosa. I per això mil anys són importants, perquè fas una volta, no només durant el passat, sinó en el futur. I veus com el futur, jo he pensat en el futur d'això. No ho veig només com una cosa decadent o que minimitza, sinó com una cosa... que realment se refa i ressuscita amb força, des d'una altra perspectiva, amb uns canvis com va passar l'any 1000. Per exemple, la reforma de Sant Bernat dels de Poblet ja és una reforma dels benedictins, que ja havien arribat al cap de 500 anys en una situació que a Bernat de Claravall no li va agradar i va fer una reforma austera, tornant la base i tornant a una altra manera d'entendre-ho. està molt bé veus el que hem dit és que ara m'estava girant a la televisió que tenim aquí i deia si ara hem de tornar a parlar del dia a dia haurem de tornar a dir ha tornat a haver-hi una incidència en Renfe aquesta vegada entre els trens que van de Manlleu a Puigcerdà de fet de Manlleu a Torelló amb un incendi d'una catenària torna a haver-hi algunes carreteres tallades és una mica el dia a dia avui hi ha debat de política general Com ho veieu el país, ara que ja fa uns mesos que ha terminat el govern? És que hi ha perdut molt greu. Bé, jo... A mi sap greu perquè el veig massa encara massa excitat. Excitat, has dit? Sí, excitat, en el sentit que allò que... O sigui, a priorismes a mi no m'agraden. i que hem de deixar fer a veure com va i jo crec que al final la gent vota i expressa el seu vot i llavors els que manen d'acord amb el que s'ha votat o que han pogut negociar doncs és el programa que s'ha de seguir altra cosa és que critiquis el programa després i algunes actituds que hi ha a mi per exemple No m'ha agradat, perquè jo era contrari, com me deien i defensava i deia que era una mentida, allò que deien quan negociaven, que era que negociaven les cadires. 90 o no sé quants diguem empleats assessors d'Esquerra Republicana s'han quedat en aquest i que era un pacte que havien fet això fa mal jo crec que s'ha de negociar en base a un programa com volem que vagi el país i aquí la política avui per avui encara no està en aquest nivell i avui ho veurem perquè veuràs que el programa que explicarà demà o aquesta tarda aquesta tarda i demà suposo que intervindran els grups doncs l'intervenció dels grups veuràs que hi veurà o sigui hi haurà molta demagògia i d'un fet que a mi em sembla que en aquest moment necessitaríem més pausa una mica d'anar a Montserrat i entendre el d'allò perquè tenim poca reflexió i molta acceleració per part de l'acceleració també veig que per un costat hi ha molt de dolor dolor de la gent, de la decepció La gran decepció, el gran sentit d'impotència provoca molt de dolor, no només impotència, sinó dolor, en molts nivells. Per tota aquella gent que va creure en la Catalunya independent i Girona, la nostra zona, és molt així, doncs això és una situació d'haver perdut, d'haver perdut, de perdedor, i és molt difícil de gestionar-ho, això. Per l'altre costat, també crec que hi ha un sentiment de de descans, de poder, en tot cas, pensar que ja no és culpa té amb el que pugui passar ara. O sigui, una mica el que va passar a Itàlia amb la Meloni, com dient també en vam parlar, el dia que va guanyar la Meloni a Itàlia, el 25 de setembre del 22, per casualitat jo era allà, que anàvem a un congrés. I em va passar una cosa que m'han recordat tota la vida, perquè estava a Cremona, ciutat governada pels comunistes, I notaves un ambient com d'un silenci, una cosa estranyíssima. I li vaig preguntar al munt taxista, dic, escolta, qui guanyarà avui? I em va dir, guanyarà la Meloni. I dic, aquí aquesta ciutat, que és comunista, diu, sí. I vaig quedar morta, saps? I va passar això. I dic, i com és possible això? I em diu, perquè la gent no pot suportar més la baralla intestina, la baralla de la guerra fratricida, la batalla, aquests nivells de baixesa, no pot suportar-ho més entre aquests grups de l'esquerra. Estàs parlant d'Itàlia del 22, però sembla que podries parlar dels partits independentistes de casa nostra avui mateix. Estic parlant d'això. Per això ho veuràs, ho deia jo. No, no, ho sé, ho he volgut recalcar. No, clar, però ell mateix, el taxista, a les 7 del dematí em va dir guanyarà la Meloni. I durant el dia, saps allò que notaves més, estem en un congrés de turisme musical, gran nivell, amb els expositors del congrés, vaig pensar això, aquí és impossible... una gent boníssima, una societat cultíssima, i van fer això. Doncs aquí, d'alguna manera, a vegades, per segons qui, això era com necessari, és una mena purga no s'hi explicar, i ara dependrà no tant de Catalunya com del que passi a Madrid, perquè... si governa el PP si cau uns anys suposo que els acords no es compliran per tercers i si no bueno, entrenarem en aquella situació que ja vam viure nosaltres que tenim una edat que es gestionen les coses del que ha fet per tots però guanyant tots els que no han anat a cremar-se a la primera línia de la trinxera cada vegada ha passat i el problema és que hem passat un dol tots, la frustració és un dol que portem, perquè jo també era els més il·lusionats, pensava que podem d'allò, i encara ara, imagino, a hores d'ara, com estaríem si una Catalunya independent, però la veritat és que Quan hi ha un fet irreverable, el dol, tens que mirar a soprar-lo ràpidament. Perquè, si no, em bloqueja molt. I pots tenir nàferes, pots tenir... No, el que passa és que l'illa, el govern de l'illa, el que està fent ell mateix, és intentar... És com si entengués això, jo veig que no és beligerant, no fa una cosa... No castiga el castigat, no castiga el perdedor, no fa allò del rematar, del torero, i per tant aquí... Bueno, suposo que aquesta és la tàctica de la reconstrucció. El va dir perfil polític baix i fer coses. I la veritat és que suposo que avui en el debat de política general marcarà algunes línies, després vindrà la negociació dels pressupostos, però en un moment determinat ell i la... i la macroconsellera, diguem-ne, gironina, perquè se li ha de dir així a la Sílvia Panec que porta tres temes que són, a part de ser la portaveu del govern, porta tres temes capdals, que és el tema de la transició ecològica, el tema de les comunicacions i el tema de territori, que per tant... És important, no?, han parlat que volen fer desal·linitzadores, han dit que se farà el parc eòlic de Roses, han parlat de l'aeroport, de l'ampliació de l'aeroport del Prat, i de fer noves carlateres, per tant, la sensació aquesta, que és el que tu poder deies, no?, allò, un perfil baix, no per tant els altres, intentar pactar amb tots, i fer determinades coses, no?, i això... si ho fa li pot donar anys si ho fan perquè la veritat és que aquest impàs que està al mare la gent també dius, molt bé, nosaltres hem de fer necessitem electricitat hem de fer parcs geòlics sí o no? però no allò que ara farem aquest, després no donem permís perquè el país necessita tenir clar Com deies tu, Esteve, a imaginar-se com estaríem ara, jo a vegades també projecto aquesta idea, no? A veure, sense ser ingeno, perquè també hi hauria hagut batalles i de més, però el que sí que potser s'hauria acabat, potser, eh? És aquest nivell, diguem-ne, de... de sensació i això quan viatges pel territori espanyol ho veus la sensació d'una política amagada d'empobriment a Catalunya aquests trens això dels trens això dels trens això no passa per casualitat a Madrid com hi ha una incidència ferroviària és notícia perquè les notícies es produeixen molt de tant a Catalunya passa cada dia i això és perquè no s'ha fet perquè no s'ha fet manteniment ni inversió I llavors, a part d'això, tu veus, per exemple, coses que són simbòliques, no? Però te'n vas aquí a l'aeroport aquest d'aquí a Girona, que el gestiona ENA, i cada vegada que veig aquí a l'aeroport penso, però em reconec jo amb aquesta botiga d'aquí, que hi ha d'aquí, que tingui a veure amb nosaltres, quina olor de farda, això de... D'una forma sistemàtica, han anul·lat allò... Tu vas a Itàlia, aquells aeroports petits, ja fan olor de pizza, de pa, de galetes, o de fan allà, saps què? Compres peix, que ho fan allà, eh? Que estan fent coses que dius, bueno, això és l'Itàlia que s'exporta, no? Ostres, aquí veus aquella cosa amb aquella pista de... allò que posen per no fer pot els locals, com se'n diu, ambientador, eh? Aquella freda, aquell ambientador, entres a dintre i dius, però què té a veure això amb nosaltres? Per favor, què és això? I així es passen els anys, els anys, els anys d'una manera... d'explicar una història que no té res a veure amb tu, amb nosaltres, i això també és, no és només la catenària, no és només el trens, és el d'espullar una cosa que podria ser d'una altra manera molt maca i molt diferent de com és aquí. És exactament així, i això és una d'aquelles coses que veurem, si es fan coses o no. Hi haurà debat de política general, suposo que demà i demà passat en continuarem parlant, i la vida va tirant, i d'aquí quatre dies fires, que diu aquell, no? Vull dir, fires i festes de Girona, sabrem qui és el pregoner ben aviat, sabrem qui farà la glosa. Com sap tu, Jordi? No, no ho sé. I també la glosa, que és una cosa que es va començar a fer l'any passat, que la primera glosa de fires la va fer Narcís Comadira, veurem aquest any a qui l'incarrega, però hem segut moltes coses avui, perquè hem anat del cel a la terra, per dir-ho d'alguna manera. de la terra al cel exacte, perquè hem començat parlant de bancs de la terra al cel i hem tornat a deixar per ser el prior de Montserrat, nomenat fa 6 o 7 dies Jordi Puigdevall de Porqueres, 41 anys una persona jove, diguem-ne i tant hi ha una cosa que com me diuen els hi seguren un plat de taula escolta, talla així tu el currículum de tots aquests frases Hi ha gent molt, i molt, i molt, i molt preparada. Hi ha gent molt, però n'hi ha que són enginyers, n'hi ha que tenen d'allò. O sigui, econòmicament, viurien molt millor que d'allò. Vull dir que és que és fàcil d'opinar sense saber. Però això del Sant Benet, una cosa que volia comentar, perquè nosaltres no ho fem, aquí, per exemple, tot va d'accessos, no? Un dia, un surt de la nit, fins a les tantes. L'anava menja, ara fa de juni, ara menja com un desgraciat, no? Aquesta vida que porten ells, que fan, per exemple, ser pregari del dia, més la missa, i llavors van a treballar, llavors tornen allà. Van fent això, això dona... Dóna vida, dóna vida. No, et feia un senyal perquè és que falten 20 segons per les 11 i hem d'acabar. Hem acabat aquesta tertúlia que hem començat. No hem parlat, per exemple, que els germans Locas farà un restaurant a Escòcia, a la seu de Macallan, de l'estilleria Macallan. Ja en parlarem en un altre moment. Ara us volia agrair aquesta magnífica tertúlia que hem tingut. Gràcies Esteve Vilanova, gràcies Dolors Vidal, nosaltres tornem demà. Ara són les 11. Gràcies. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 8 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer. El celler de Can Roca obrirà a Escòcia a finals d'octubre el primer restaurant a l'estranger. El local estarà ubicat a l'acabada d'estrenada destileria de la firma de Whiskey McAllen a la regió d'Espai Site. Una de les ànimes del restaurant gironí, Joan Roca, ho va anunciar aquest dilluns a la mostra Sant Sebastián Gastronòmica durant la ponència que es va oferir en aquest espai. Girona aprofita la zona de Vianants de la plaça de Catalunya per fomentar la mobilitat escolar sostenible. L'Ajuntament aprofitarà aquest mes d'octubre la zona de Vianants que s'ha habilitat a la plaça de Catalunya com a prova pilot per fomentar la mobilitat escolar sostenible i segura amb l'activitat mou-te amb bicicleta, organitzada conjuntament amb el Servei Català de Trànsit. Càrita Girona va organitzar una jornada per reflexionar sobre la dona i el mercat de treball. Amarcada en el Dia Mundial del Treball Decent, l'entitat va programar una exposició a càrrec d'Anna Garriga, professora d'Economia de la Universitat de Girona, i dues taules rodones, una d'expertes i una altra d'experiències per veure les dificultats i les barreres que tenen les dones en el mercat laboral. L'Ajuntament de Girona instal·la un circuit de gimnàstica per gent gran al parc de la Comtesa Hermesenda de Sant Narcís. El nou circuit compta amb 8 aparells de gimnàstica saludable dins un espai tancat. Concretament, el circuit es troba a la zona nord del parc i ocupa una superfície aproximada de 150 metres quadrats. Aprofitant l'actuació, també s'ha adequat l'entorn per una millor mobilitat i aprofitament de la zona d'estada. obert el termini per presentar propostes artístiques per a actual cicle a prop 2025. Les sol·licituds ja es poden presentar i hi ha temps fins al proper 18 d'octubre a través d'un formulari allotjat al web municipal. Les propostes rebudes seran avaluades per una comissió que en farà una selecció tenint en compte criteris artístics, adequació tècnica als equipaments i característiques dels espais on es mostraran. El llegat de Manal Roquetes s'exposa a Girona durant el mes d'octubre. El llegat artístic de Manal Roquetes és el d'un home que, més enllà de la seva destacada trajectòria professional en l'advocacia i com a secretari de la Cambra de la Propietat Urbana, va destacar especialment en el dibuix i la caricatura i que va participar en diverses edicions de l'exposició Concurs d'Art Plàstic Organitzada des del GEC. L'exposició es va inaugurar el passat divendres 4 d'octubre i es podrà visitar a la Cambra de la Propietat Urbana fins al dia 28. El Call de Girona organitza diverses activitats per fomentar la lectura durant el mes d'octubre. Sota el títol Un octubre de llibres al Call, la iniciativa aprofita l'arribada de la tardor en què s'escurça el dia i les tardes són més fredes per incentivar que la ciutadania reprengui l'afició per un bon llibre. Amb l'inici del mes d'octubre, el Call proposa un conjunt de propostes. La primera és el club de lectura recordant Franz Kafka, que s'ha organitzat amb motiu del centenari de la mort de l'escriptor. I en esports, el Girona presentarà al·legacions a l'acte de Pulido Santana. L'àrbitre va fer constar que havia aplicat el protocol de llançaments d'objectes per una ampolla de plàstic plena d'aigua, que va caure a prop d'un dels seus assistents, però va ser per avisar d'una emergència mèdica a la grada de preferent. I pel que fa el temps, dia avui que s'ha aixecat humit, però que s'espera assolellat i amb la temperatura que rondarà els 25 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. L'actualitat en 180