Clima, postpandèmia i política: Girona i més enllà

Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la Gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club. El musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I diu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, com passen 8 minuts de les 10 del matí d'aquest 6 de maig. Tenim més de maig, maig cada dia un reig, i sembla que de moment, i avui fa, i al cap de setmana també fa un hort, aquesta dita que podria ser que continués un o dos dies més que els mapes del temps més o menys indiquen. En tot cas, benvinguda a l'aigua, com deia fa poc, en Jordi Navarroj, membre de l'intersindical i activista, entre molta i geògrafa, entre altres coses, que ens acompanya avui. Com està Jordi, bon dia? Molt bé, molt content del temps que fa, esperant que surti el sol per això, però molt content. Has dit una cosa de tota manera, la puc dir o no la puc dir? Com a ecologista estic molt i molt content que ploqui, com a gironic començo a estar una mica far. Sí, sí, és això. Aquesta doble contradicció humana. Sempre hi és, de tota manera, benvinguda a l'aigua. Bon dia, Eliudia, allò, què tal? Bon dia. Et saludem després d'un cert temps que no ens havies pogut acompanyar per qüestions de feina. Com va tot? Content d'estar aquí i molt bé, molt bé. La primavera sempre és un bon moment, en general. això diuen, la primavera és un bon moment no sé si per en Joan Ventura que està en primaveral a mi el que m'agrada més sempre és en aquest país nostre que encara a vegades el canvi d'estacions encara existeix i passem l'hivern ara no són els hiverns que recordem Però hi ha hivern, hi ha primavera, sobretot, hi ha estiu i tardor, que potser les dues millors temporades són primavera i tardor, per mi. Sí, sí, jo també. És per fer les coses. I esteu d'acord amb això que les estacions s'han difuminat? O és una qüestió, bueno, en aquest cas, esclar, Joan i jo tenim una edat ja, diguem-ne, provecta, això que dèiem que és un problema en la memòria. Sempre pensem que abans fèiem més fred, que per fi es plovia... que... En tot cas, les cases no estaven preparades com ara, n'hi havia una foc a terra i prou en tota la casa, n'hi havia res més. Anaves a dormir amb fred i t'aixecaves amb fred. Això és la gent que de fet és el foc a terra a les masies, que sempre els explico, de la casa de pagès en què jo em vaig criar, que el foc a terra cremava per davant i es fotia fred per l'adere. Sí, sí. Sant Eugènia, justament sortia aquesta dita. Sí, sí, sí. Home, és una dita molt interessant. Una entrevista que em va fer l'Esteve Carrera, que és veí del barri de Sant Eugènia, periodista del Punt Drà molts i molts anys, i sí, recordava precisament això, que tenim aquella part bucòlica, però que realment la vida era molt més dura del que és ara, almenys això és el que em sembla a mi. Si mira, ja que dius això, si em permets, això em porta a mi molts records, perquè jo soc d'una família d'orígens humils i els meus avis materns eren gabarrencs, de les gabarres, i vivien de fer carbó. i llavors com tants altres pagesos i pageses d'aquest país doncs estaven arruïnats i vam haver d'anar a la ciutat jo llavors ja em vaig criar una cultura urbana i jo tendia a idealitzar el món aquell bucòlic de les masies amb el foc a terra i els meus avis no em volien ni sentir a parlar especialment la meva àvia no em volia ni sentir a parlar Deia deixa't de focs a terra, deixa't d'arbres i de boscos que jo quan tenia la teva edat amb set anys, bé quan tenia la teva edat aleshores m'ho deia, amb set anys em van treure de l'escola i em van fer arrencar naps a les 6 del matí amb el terra glaçat. La meva vida de pagès era aquesta, no? I el del foc, això que has dit, no? Ens canemàvem de davant i ens glaçàvem a darrere. era per cuinar també totes les ulles allà tot el dia amb el fum i el que anava entrant en aquella ulla perquè això jo recordo tot el dia allò de foc però clar, hi havia més cendra que aigua i que taiva, tampoc n'hi havia tant no gaire, no, és una vida més dura i jo em tronco una mica amb el que deies de les estacions que s'han difuminat no és que sigui una opinió, una percepció és un fet científicament contrastable i vosaltres de fet, no? Joan i Jordi, una mica el que heu fet és un acte científic, no?, perquè heu recorregut a la memòria i a l'empidisme. Això ho heu observat vosaltres amb pròpia pell, no?, que el temps, les temperatures, les estacions... Sí que ara últimament estem tenint unes estacions una mica marcades, però venim d'uns anys de sequera terrible, no?, i de calors molt elevades. Des de Glòria hem estat quatre anys molt... Sí, sí, 5 anys va ser la glòria, però hem passat 4 anys i mig molt terribles, no? Totalment. Jo recordo aquesta vegetació que tenim ara, que no era conscient del molt que ho trobava a faltar. O sigui, anar a passejar... Totalment, aquesta verdor, aquestes tonalitats que des del Gloria, des de la sortida del confinament, aquell confinament més dur, que no vivíem una cosa així. I clar, ho havíem normalitzat com tots, ens adaptem a tot i... No era conscient que realment això feia tanta falta, ens feia tanta falta. Si mires el bosc, sobretot els arbres que són a vora rius o rieres o recs que han patit tant de sacerdat, n'hi ha molts de morts. S'ha mort molta planta i es va veient mica en mica, però... sobretot els que estan enmig de bord, ja estan acostumats a tenir menys reg, però els que estaven a hores zones humides, aquest han llepat molt, n'hi ha molts d'arbres d'aquests, i siguin arbres de ribera o siguin arbres, és igual, siguin alzines o una altra de sur, és igual, hi ha moltes zones que es nota molt. També és veritat que l'altre dia escoltàvem Pons Feliu, en Pons Feliu... una persona coneguda aquí a Girona que coneix molt bé el tema ambiental ell deia que la natura és molt agraïda que malgrat que hagi pogut estar molt castigada per episodis de sequera per perturbacions atmosfèriques molt severes té una capacitat de recuperació increïble jo l'altre dia vaig tenir l'ocasió de pujar al terra amunt vaig anar a les capçaleres al terra i del freser I allà també hi havia hagut molts arbres morts, i està rebrotant. És increïble la capacitat de... El que més passa són els incendis, no? Sí, la vegetació rebrota. Rebrota, pot cremar aquest que va cremar aquí a l'Empordà tan bèstia, jo vaig passar per aquella zona, aquests pobles d'aquí a l'Empordà, i tot ja gairebé no es nota, no? Dius, collons, aquí fa pocs anys va cremar tot això. Sí. i ara ja està rebullant però aquesta verdor que deia la Liu sí que realment perquè feia temps que no la veiem segurament des de després del Gloria i encara potser no ens el recordem perquè ara estàvem en aquella etapa que semblava que començàvem a veure una miqueta diguem-ne el final del túnel cosa que no era tot certa amb el tema del confinament perquè us el recordeu que vam estar confinats però després vam estar més d'un any i allò amb mesures ara sí i ara tots els que tenien sobretot nanos que anaven a escola, el tema de l'universitat com us l'acorda tot allò? jo tinc la sensació que ara parlàvem de la capacitat d'adaptació de la natura però també a mi em fascina la nostra capacitat com a humans, com a persones humanes, d'adaptar-nos a tot i d'oblidar tan ràpidament coses que ens han marcat tant o que ens hauria d'haver marcat tant. Ens hauria d'haver marcat tant. Recordeu? Ens faria millor sortir i anar... Totalment, totalment. O sigui, ara moltes d'aquestes coses s'han anat demostrant, bueno, o sigui, conflicte, reconflicte o el que vindria a ser... catàstrofe darrere catàstrofe, l'última de fa dos dions, per exemple. Òbviament en el moment, en el moment en què passa hi ha un moment de recollida de la gent i de buscar allò real. I allò real moltes hores és voler estar amb les persones que t'estimes, etc. Però clar, després de la catàstrofe ningú ens garanteix que... que hi hagi cap reflexió que vagi cap a un sentit o un altre, no?, llavors seguim amb la mateixa dinàmica. I aquí hi ha una cosa a mi que em fascina molt observar, sobretot des de la meva relació amb la joventut, a la universitat com a professor, etc., que és... Justament aquesta generació que en el moment d'adolescència, entre els 13, els 18 o fins i tot els 20 anys, que els va piar aquesta pandèmia, i durant dos anys que no van poder fer el que tocaria fer a l'adolescència, que és assetge error, que és equivocar-se, perquè el cost de l'equivocació en aquella edat és molt més baix que més endavant, no? I això com ha cristal·litzat en la seva manera de ser, en la seva forma de ser. Moltes vegades jo em trobo a la universitat amb joves que intento parlar-ne també amb ells i elles que és que... Hi ha un tema que... Aquest pànic a equivocar-se, moltes vegades, no? De no saber que... tens 20 anys, 21 anys teòricament el que et toca fer però com que no has fet cap recorregut fins aquell moment tot és molt forçat tot és molt artificial i realment relacionat amb el que dèiem de la nostra capacitat d'adoptar-nos jo crec que a nivell de societat i polítiques públiques hem mirat poc els efectes d'una pandèmia com aquesta en la joventut en aspectes com aquest o el que tindria estrictament a veure amb la salut mental Sí, i és clar, què fa? 4 anys, 5 anys, no? 5 anys, ara estàvem sortint, diguem-ne, del primer confinament aquell que ens van tenir tancats, ara ja ens deixaven sortir a la comarca, a l'entorn, però encara hi havia, bueno, per hi haver una temporada que només era el municipi, que encara me'n recordo perquè alguns ens escapàvem a... i ara ja es pot dir perquè ha prescrit... jo poc, reconec que els dos primers meus pràcticament no vaig sortir de casa però com permetien sortir alguna vegada havia anat als Àngels sense ser conscient o reconec que els Àngels és un altre municipi que no és Girona que és Sant Martí Vell, si no el vaig gerrat a Madremanya, no tinc mai quan crec que és Sant Martí Vell però en tot cas està tot allà mateix crec que jo crec que és Madremanya però tampoc no posaria passar molt són 5 anys però després va durar un any i mig llarg allò on I va ser dur jo crec que per tothom, sobretot pels que s'hi van quedar o que n'hi va venir molts també, però la sensació aquella d'incertesa, és a dir, és una cosa que després si voleu en parlarem, la sensació aquella que vàrem estar confinats que era una cosa que mai ens hauríem imaginat que podia passar. I va passar. És veritat, també, que amb aquests cinc anys han passat moltes coses, no? Sempre ho dic, van viure una inundació, que era la glòria, no? Després van viure un confinament. Esclar, tu no havies viscut cap inundació, perquè ets molt jove, punyant i no. Molt jove no, però jo les inundacions de Girona no... L'última gran inundació havia estat el dia de la Mare de Déu del Pilar, el 12 d'octubre del 1970. Imagina't. que es van portar, bueno, es van portar, per exemple, es van portar el pont Alferesguarte, que és un dels que hi havia i que, diguem-ne, que va desaparèixer, se'n va construir un altre, però va ser diferent. També és veritat que, bueno, vivim en un context capitalista on tot va molt accelerat, el consumisme, no?, es pensem en consumir, consumir sense límits, créixer l'economia sense límits, no?, i a vegades la realitat territorial ens posa al seu lloc i hem de ser una mica més humils i respectar una mica més els cicles naturals o el... del món o no que vivim per això jo deia, molt poc temps vam viure una inundació, una pandèmia global brutal guerres, dos guerres i més de dos, les més mediàtiques Ucraïna i Gaza, però n'hi ha més ja hem viscut aquesta pagada així sobtada que ara també ja sembla que ja ni ens en recordem tot va molt ràpid i és veritat una mica tu el que deies tu hi ha allò que ens falta una mica de reflexió a veure, sortim millors o sortim pitjors O el sistema ni se n'entera tot el que està passant. Jo recordo, per exemple, que amb els confinaments el tema de l'espai públic es va replantejar molt. I encara a hores d'ara hi ha unes petites rèmores, no sé si ho heu fixat, encara hi ha algun bar que té la terrassa ocupant la carretera, el carrer. I això va ser aleshores... Van fer un concepte nou de l'espai públic, però això sembla que ja ni ens en recordem en general. Quina capacitat d'olvidar que tenim els humans, no? O la societat humana. o els pisos, el tema de prioritzar tenia molt normalitzat entrar en un pis o sigui depèn de com o depèn dels ingressos no mirar mai per temes del balcó, de sortida i això va ser un boom potser sí que hagi de mirar que el meu pis tingui sortida o que tingui facilitats per una mica no sentir-me atrapat aquí quan hi hagi una catástrofe d'aquest tipus i realment és interessant el tema d'intentar revisar aquí el que ha passat, jo tinc la sensació que l'única revisió que s'ha fet és la del constitucional de si era legal o no totes les mesures d'excepcionalitat però a nivell de societat o a nivell de mirar per grups d'edat els efectes de la Covid no hi ha hagut cap intent O sigui, no demanem ja una revisió que sigui veure aquesta malament i poder implementar mesures, sinó simplement fer una lectura per poder aprofitar-ho perquè estem en un món tan canviant avui en dia que les catasòrfes quasi que les vivim un cop l'any com a mínim. Jo, bueno, dic una mica el mateix, estic fart de viure dies històrics i tinc 28 anys. Vull dir, és aquest el tema. O sigui, el... Jo recordo... Són coses que, perdona, el de dilluns passat no es veu vist tan... Una pagada a tota la península ibèrica internacional. Dius, això no es veu vist mai. I el del confinament no es veu vist mai. Ni en temps de guerra es veu confinat la gent com es va confinar aquells que ens van dir tots a casa i tothom creguent. Tothom va creure com si fóssim tots xaiets... Dius, bueno, poder sí, perquè no sabíem la por, no? La por a què pot ser això, no? Però el problema és això, que està clar que la condició humana no n'aprenem. Jo crec que la pandèmia ens n'hem oblidat, la gran majoria ens n'hem oblidat. Dona la impressió que fa molt de temps que va passar i... És com si ho deixin esborrat. I ara, els que tenim edat de risc, que ens vacunem ja per la grip i tot això, doncs aquest any me diuen, també hi ha un recordatori del Covid. Dic, ah, sí, encara? Diu, sí, sí, clar. Però hi ha molta gent que no se la vol posar. Un altre fenomen, l'antivaconisme. i a mi m'han posat tot el que m'han dit dic va endavant el meu cos aguantarà o no aguantarà però no em fa cap por això perquè confio que hi ha un mínim encara uns controls que no et posen el que hi ha gent tots aquests els com se diuen Els antivacunes, els conspiradors. Conspiranoics, tot això. Hi ha una barreja explosiva de negocimisme, conspiració. Ja ho dic, a mi és cossor, però jo dic tu. Jo sóc els teus i em vaig posar tot el que em van dir i fins i tot una mica més perquè van aprofitar per posar-me tètanos i... Ah, ara tu devies estar més desprotegit. Devia ser això. Però el tema és aquest, que hem passat 5 anys i hi ha gent que encara té seqüeles. Aquest és un tema que anava a tocar ara. Jo tinc amics que pateixen això que es va dir el Covid persistent. i que realment aquí és una doble malaltia. La malaltia, diguem-ne, de patir i no trobar-te bé, i la malaltia que la gent s'ho cregui, perquè com que no era un tema més o menys conegut, sí que se n'ha parlat molt, però hi ha gent que no tira, per dir-ho d'alguna manera. Vull dir, aquí n'hem parlat de casos concrets de gent de 40-50 anys que... que no tira, que hi ha dies que no poden i que han d'aprendre a conviure amb el dolor permanent, que això és molt dur també. La qual cosa ens pot fer arribar a la conclusió una vegada més que la salut humana és el més important en la vida d'una persona. Moltes vegades ho penalitzem, això ho donem per fet, però la salut és una cosa importantíssima i per això hi ha d'haver polítiques de prevenció. Sí que és veritat que amb tot el moviment antivacuna, jo personalment, jo no soc de ciències, jo no sé distingir una bactèria d'un virus, sincerament, no tinc ni la més remota idea, però vull creure que l'espècie humana ha evolucionat gràcies a la ciència. Que això no vol dir que sigui tot perfecte, no? I segur que les multinacionals, segur que sí, però d'aquí, a construir un discurs... que et porta cap a l'oscurentisme, a la superstició i a entronitzar coses que feien molts de temps que estaven superades, jo personalment... Ara em poso en un jardí, un discurs que potser el que ha aprofitat de divulgar ha estat l'extrema dreta, diguem-ne, no? L'extrema dreta i una part de l'extrema esquerra també, eh? Mal en pes i a mi, eh? El de l'extrema dreta, bueno, entrem en la lògica de lo il·lògic, no? És absurd, no? És totalment absurd. Però, per exemple, vull recordar el tema pàmies, que ve d'entorns anarquistes, d'extrema esquerra, i és increïble, a vegades els propis extrems s'acaben trobant, no? Bueno, és tot un tema aquest molt complex, eh? Aliu? Jo he quedat una mica parat amb el que els extrems es toquen per mi hi ha certs matisos és veritat que clar, si considerem que l'anarquisme és extrema esquerra que jo crec que no crec que l'anarquisme entre dins d'aquest espectre esquerra-dreta sinó que és qualcom més que surt d'aquesta singularització d'aquesta lògica, millor dit i que justament posa en qüestió tot el que hi ha al voltant d'això. Però en tot cas, m'has recordat ara una mica el discurs, les últimes intervencions de l'Artur Mas, que parlava de... Aliança Catalana, que si s'ha de parlar amb la CUP, per què no s'hauria de poder parlar amb l'Aliança Catalana? Que és aquest tema de relativitzar certes coses quan uns estan apostant, o sigui, això més enllà de la lògica, per garantir certs drets... o per garantir més drets per a tothom, i uns altres estan mirant per singularitzar la garantia de drets, per excloure segons qui. Llavors, per mi és una mica delicat parlar justament d'aquest espectre. És delicat. Però, o sigui, jo crec que, a veure, és un tema que entén, estem a Catalunya... en dos anys a eleccions municipals i potser abans o després de les eleccions municipals. Tinc molt la sensació que serà abans, també tindrem eleccions aquí a Catalunya o les generals. És un tema realment interessant perquè una de les coses que també ens revela Aquesta presència que està sent gairebé abundant ja segons quines zones del territori d'Aliança Catalana és que l'últim baròmetre o el penúltim baròmetre del COE, del COE aquí a Catalunya, del Centre d'Estudis, deia justament que en temes com seguretat o immigració la gent ja col·loca junts més a l'extrem, més a l'extrem dreta que diguem el que vindria a Aliança Catalana, no? que també d'aquí hi ha matisos sempre de desconeixement de realment les apostes d'Aliança Catalana, perquè és un partit molt més innovador, etcètera, etcètera. Però l'existència de l'extrema dreta, que semblava que una extrema dreta nostrada, per dir-ho d'alguna manera, o catalana, no sortiria, d'alguna manera també pensar... en que vivim en una bombolla que no estem afectats per les lògiques globals i realment ha arribat i sembla que per quedar-se una bona estona Joan, l'extrema dreta ja hi era perquè a vegades parlem molt d'extrema d'aliança catalana, no recordem que a Vox fa molt de temps que està... El PP és extrema dreta franquista Per moltes coses els ciutadans també ho eren, amb altres no però moltes coses amb el tema de la llengua ha fet més mal els ciutadans que ningú Per exemple, però jo no estic d'acord amb això que dius de Junts, jo no estic pas d'acord perquè sí que poden tenir, són conservadors o com vulguis, nivell econòmic, nivell de mesures i tal, però no comparteix això que has dit. No sé, hi ha... Convergència aquí en aquest país ha sigut molt important, ha sigut el partit de govern durant molts anys, ara ha evolucionat, però en molts temes no estan on estaven, han evolucionat fins i tot de l'on estaven als anys 80-90, no? Ara són independentistes, per exemple. Fa unes dècades no ho eren. No, no ho eren. Eren nacionalistes, no? Però és que independentistes fa unes dècades no n'hi havia gairebé ningú aquí, eh? Esquerra ho ha sigut sempre, la CUP ho ha sigut sempre... Esquerra ho diu però no ho fa. Esquerra republicana amb el seu independentisme ja fa temps que va quedar... No, jo ara, només per fer-ho, Esquerra va parlar d'independència amb Ángel Colom en aquelles eleccions... Les eleccions de la vaca, diguem-ne, us en recordeu? Aquella imatge, però també hi havia l'imatge aquella de la vaca, sí, sí, bueno, era un anunci, diguem-ne, de les eleccions, però estem parlant dels anys 90, 91... Fins llavors no hi havia, és a dir, l'independentisme estava amb la gent que ve el PSA, l'MDT, però era molt minoritari. Hi havia independentistes dintre de Convergència, que eren pocs, però estaven molt amagats. Jo diria que fins i tot hi havia independentistes dintre del PSC, perquè, per exemple, recordem l'amic Francesc Farré, per exemple, no? Vull dir que va ser independentist, va ser independent dintre del PSC. No va militar mai, eh, també, diguem-ho tot. No va militar amb ell mateix, em pensava. Ha canviat molt tot i ha evolucionat i a vegades la sensació és allò de dir, hem evolucionat no sé cap a on, diguem-ne, però bé, aquest és el tema, si voleu, jo volia... Jo de fet volia puntualitzar una cosa, si em permeteu, podem començar. aquest tema, no? Aquí és d'Aliança Catalana i l'extrema dreta i el fascisme i tal. Jo primer parlava d'antivacunes, eh? Sí, sí, sí. Un fet real i contrastable que hi ha hagut una part de l'esquerra que ha jugat el mateix discurs que l'extrema dreta. I quan l'esquerra fa aquestes coses, hi surt perdent. I això ens ha portat a parlar de l'altre, no? I sí que és veritat, no? Una mica, dialló, el que deies, mira, el poble català és un poble que no és perfecte. No és perfecte. I estem sotmesos a la dinàmica que està passant a tot arreu. I a tot arreu hi ha hagut una eclosió de l'extrema dreta i aquí també ja ens ha arribat. I ho haurem d'afrontar, haurem d'encaixar-ho i hem de tirar endavant. I jo penso que des de l'esquerra, jo que vinc del món de l'esquerra, el que hem de fer és amb el cap ben alt defensar les nostres posicions, no deixar-nos influenciar més del compte ni per uns ni per altres, perquè si no després acabem una mica perduts. I és una qüestió que no és fàcil, eh? tenim aquí un senyor recte davant perquè efectivament en els barris hi ha situacions, hi ha problemàtiques i s'han d'abordar i s'han d'afrontar i s'han de gestionar bé, amb mà esquerra si no es fa res, l'extrema dreta es posarà les votes jo ja tinc por de veure els dígits que tindrà aquest partit a les catalanes ja ho veuràs no, no, preparem-nos però bueno, és això, vull dir, tampoc hi ha tendència a vegades... jo crec que sortirà està clar d'abstencionistes junts i fins i tot hi ha algú i més enllà gent que votava esquerra està amb aliança i més enllà, no ho voleu dir més enllà la CUP també vull dir gent que ha votat la CUP podria votar aliança si mirem les dades hi ha gent Hi ha gent que afirma les dades en els baròmetres, diguem-ne, que eren votants de la CUP a les penúltimes i es passen a Aliança. Però és una minoria molt minoritària. La mateixa minoria que va passar de Podemos a Vox. També ha passat això a Espanya. Per exemple, exactament. I això explica un tema que has tocat ara de com l'espectre ideològic una mica ha avallat entre esquerra i dreta en els últims anys o agafant des del 2008, des de la gran crisi. O sigui, ens hem trobat que les receptes o les promeses, per exemple, de l'esquerra s'ha encirat molt en una tècnica de comunicació política, moltes vegades. Anuncis d'acabarem amb el lloguer de temporada. I es queda allà. Es queda allà. Portem cinc anys amb aquests anuncis. Llavors, clar, una persona que vota un partit que ell creu que és d'esquerres... i que li fa aquestes promeses, i no només li fa aquestes promeses, sinó que un cop està al govern, diu que està aprovant i aprova una mesura per fer-ho, però sap que aquella mesura que aprova no es podrà dur a terme perquè una llei que està, per exemple, més amunt, una llei orgànica, impedeix l'aplicació en temes com la suspensió de desendaments, etc., que es veu supeditada. a una llei orgànica que diu que l'executivitat de les sentències és innegociable, doncs el que generes justament és que la gent tingui la percepció que tu tampoc, com a partit d'esquerra, no dones cap solució, i que simplement fas promeses. Per tant, a les que aquestes persones desesperades, perquè quan passa això et desesperes realment, perquè és una promesa no complert i a més a més... tota una estratègia de comunicació que va justament a que tu et tens manipulats o manipulada, a la que algú de l'altre costat et diu, home, tots els polítics són iguals, el problema de l'habitatge no és... que tinguem poc habitatge públic o no és que els fons voltors se'ls hagin obert les portes perquè entrin a mercantilitzar aquí l'habitatge, etc. sinó que és el Mamadú o la Fàtima de Torn que ha entrat al teu barri i t'ha tret l'habitatge i en aquesta persona és molt fàcil que empatitzi amb aquesta idea i de cop passi de ser una persona que vota idees progressistes perquè creu en els drets humans una persona que posa en dubte que els drets humans passin per damunt de la cobertura de les seves necessitats bàsiques. I aquest és el tema. Si l'esquerra ha de despertar ha de ser a través de garantir, mirar com garantir les necessitats bàsiques de la gent, i això passa perquè els que paguin més impostos i amb una major redistribució. Si no, no hi ha manera de recuperar la gent que ara mateix, cegament, i des de la fe, perquè és una qüestió de fe moltes vegades, quan estàs desesperat i trobes algú que t'escolta o algú que sembla que t'escolta, no hi ha manera que aquestes persones recapacitin. Primer, necessitats bàsiques, i després tot l'altre vindrà. Val a dir també que és molt probable, i això ho estan veient ja en molts països, l'extrema dreta no és un invent que hagi nascut ara, de cop i vol, del 2020 i pico, no? En molts països on l'extrema dreta ha governat, no ha solucionat res tampoc, eh? perquè moltes vegades cal una simplificació hi ha molt poques idees els que tenen les posen molt clarament és molt fàcil donar una solució fàcil a un problema un problema molt complex i després fas una proclama i dius que ho arreglaràs però et poses a gestionar hi ha alguns cervellets a l'ombra de tot això però en general la mitjana és molt baixa cal veure exponents locals a vegades el que vol dir és extrema dreta no? Per exemple, l'Ajuntament de Girona el seu únic gran èxit ha sigut que pengin la foto del rei. pocs ho ha aconseguit vull dir que un jutjat ho ha portat al jutjat i que un jutjat obligui no la poden penjar de cap per avall i ja estaria penjat, no? ja està seria una possibilitat seria una possibilitat no, ho dic per què? perquè és un dels temes que ha sortit darrerament que dius mira si em passen de coses a Girona que el gran problema sigui que s'hagi de posar que el gran problema sigui la monarquia que és un dels grans problemes d'aquest país és un dels grans problemes d'aquest país que no hi era des que va dimitir el que ara coneixem com el rei Amèrit que llavors van aprofitar crec amb govern Puigdemont que es van treure els retrats que hi havia del rei Joan Carles i de la veïna Sofia del saló de plens tu hi eres en aquell moment però ens pensem que realment aquestes lògiques que fan poques coses quan estan allà pot portar a que la gent deixi de votar-los. Un exemple clar és Trump. Trump no té un projecte de país. Té un projecte d'estímuls i simbologies. Quina vegada puc dir avui o puc aprovar avui perquè ocupi els titulars en el que queda de setmana? Vesteixet de papa, per exemple. És que és això. jo em pensava que era una notícia falsa i es veu que no és curiós perquè a Bocados Cristiano es veu que no s'hi ha pas carrellat es veu que només faig broma vull dir evidentment amb el tema aquest perquè però a mi també em va sorprendre jo al primer moment vaig pensar com gairebé tothom que era diguem-ne un Una imatge generada per la intel·ligència artificial, que ho era, però realment que l'havia penjat ell mateix. A mi se me va escapar la lògica de tot això. Però és el que dius tu, com que és molt emocional, és probable que entre els seus votants fes molta gràcia. Totalment, si li compraran... Les poques deportacions que està fent en comparació amb les seves promeses, per exemple. Però està fent unes deportacions molt calibrades per poder tenir l'efecte màxim perquè realment, si mirem les dades... en els seus 100 primers dies, en Biden ja havia reportat més persones que Trump. Molt bona observació. Per tant, estem parlant de simplement una persona que, òbviament, fa totes les coses molt més exagerades, en lloc de portar-los al seu país, els porta a una presó antiterrorista, els porta a Guantànamo, els porta a El Salvador... Llavors, clar, això té un efecte major sobre la consciència de la gent, però en realitat, a nivells absoluts, els demòcrates no tenen res a envejar a Trump a aquest nivell. Fins i tot Obama va fer tantes deportacions com va fer Trump en el seu anterior mandat. Perquè jo sempre dic el mateix, no oblidem que Trump ja va tenir un mandat de 4 anys. És el seu segon mandat. El que passa que jo crec que sempre tenim tendència... Però és el que deia, perdona, és el que deia en Sagreu Tellarte, però no, no, allò de dir, per exemple, una de les coses que va dir és que obteria un tercer mandat encara que fos anticonstitucional, i ara ja ha dit que era broma, que era una provocació. Doncs sí, s'ha d'agafar, és una provocació constant, però el problema és que aquesta provocació ha tornat a donar 4 anys de mandat. Jo crec que si arriba amb salut el 2019, no sé si és... Haurà de forçar la Constitució. No ha passat mai, eh, als Estats Units. No sé si ho deixaran passar, però... Hi ha passat l'últim cas que hi va haver-hi, però llavors, diguem-ne, no estava regulat, que va ser els quatre mandats que va tenir Roosevelt, si no recordo malament, però llavors era legal, diguem-ne, llavors es van canviar... Va canviar, va canviar... la Constitució per poder seguir-la en període de guerra tantes animalades que això se'n ressentiran segur a nivell intern perquè això de poder-te enfrontar en aquest moment amb una guerra econòmica amb els xinos és una bajanada estúpida que la perdran segur perquè si algú té clar que ha bombat el món són els xinos i aquests el fotran pel dret i pel revés i ell no sé què es pensa que farà que el deute americà el tenen els xinos no sé quan en tenen un percentatge tenen ells ja tindríem el que és possible Tindrien la capacitat, diguem-ne, d'aturar l'economia americana. Diuen, he llegit per gent que entengui, jo no. Són paraules majors, són paraules. Sí, però poden tenir un efecte, poden actuar, poden devaluar la seva moneda, que afectaria específicament els resorts estadounidenses, perquè això voldria dir que els Estats Units tenen un deute molt més major del que són els números actuals, si ells devaluen la seva moneda, Coses com aquestes les poden fer, òbviament. Això afectaria l'economia estadounidense, però també afectaria la xinesa, perquè estem en un món tan interconnectat. Imaginem-nos que aquest moment d'ara, aquesta aturada o aquest parèntesis comercial per tema dels aranzels, que estan a un nivell d'aranzels ara mateix, que bàsicament és un embargament entre els dos països i una deixadesa de les relacions econòmiques, d'alguna manera, però que això duri més d'un any, o més de dos. Llavors, clar, les interdependències segurament seran molt menors, però tot i així, l'efecte de castigar els Estats Units també afectarà... com està afectant ara mateix als Estats Units l'efecte de castiga a la Xina. Jo una mica també el que veig aquí, crec que tots plegats ho estem obviant, és que Trump és un episodi més de la història dels Estats Units. Els Estats Units és el guardià del món, l'amo del món, vol seguir sent l'amo del món, té l'exercit més poderós del món, influeix en molts països, decideix enviar un país quan li va bé els seus interessos i ara han decidit això, que aquest pallasso, aquest personatge, amb el seu estil histriònic, doncs bueno... sigui una etapa més de la història dels Estats Units de domini i d'hegemonia aquesta etapa s'esgotarà i després vindrà un recanvi però ja hauran fet la seva feina 4 anys més, 8 anys més de conquerir el món la seva hegemonia però s'està acabant són cicles llargs El segle XX van començar, començaments, amb la guerra del XIV ja van venir a Europa, i després a la segona guerra ja es van convertir en els punyeteros d'amor mundials, però crec que això se'ls està acabant. Si hem de fer casa d'Olofeu, sí? El 29, no? El 29 és l'imperi espanyol, i els americans venen al darrere, diguem-ne, no? El tema dels cicles... No sé si ho veurem o no, però jo crec, en tot cas, que això, que el món va... els xineros són els nous guardians de l'ordre mundial i aquests ho fan d'una altra manera, no ho fan fent guerra, sinó ho fan amb economia, i estan controlant tot. Moltes vegades el port de Barcelona, els xinos tenen més de mig port que seu, tenen un predomini sobre el port de Barcelona absolut. i el que estan fent a l'Àfrica, estan comprant tot el que es pot vendre, tots els terrenys bons, tot el que poden, i estan tacant per aquí. Espero que un dia es fotin cap a Sibèria, que si en Putin no s'espavila, també li fotran part de Sibèria. Tot això s'irà veient, ja ho veureu, que va per aquí. Deixeu-me portar la conversa. Abans, la Lio ha dit una cosa que... que m'ha interessat i ho voldria portar, diguem-ne, una miqueta cap a nostra, perquè ha parlat que quan a vegades l'esquerra, diguem-ne, governa, diguem-ne, no pot portar les seves promeses, no els pot portar a efecte. I és clar, jo he pensat que, per exemple, que tant al govern català com sobretot a la ciutat de Barcelona... L'esquerra ha governat i ha governat durant molt de temps. Ara ens passa una miqueta aquí a Girona. Tenim un partit quan guanyem que costa entre l'alcaldia, d'acord que governant amb Esquerra i amb Junts, i estem a meitat de mandat en aquests moments. Com ho veieu alguna vegada? Alí, ara aquí et toco la cresta a tu, perquè... No, la cresta no, eh? Ho he dit malament. Volia dir... A més, et pots tocar, però... No, ho dic perquè alguna vegada aquí mateix, diguem-ne, havies fet reflexions a l'entorn precisament de tot això, no?, del que es volia fer, del que es deia que es volia fer i del que s'està fent. O sigui, jo he estat signatari dels manifestos en plena campanya de Guanyem perquè realment creia... en la possibilitat de canvi a Girona a través d'un partit, una d'esquerres, que ha fet molt... I això em dol dir-ho, però ha fet molta més feina a l'oposició que aquests dos anys que està al govern. I això s'explica per un error original, que jo penso que es va cometre la mateixa nit de les eleccions, la mateixa nit que van saber els resultats, que va ser abraçar, o sigui, portaven tota la campanya, sense parlar de la possibilitat de governar amb Junts, I la mateixa nit de les eleccions van treure la bandera que el que s'hauria de prioritzar és una aliança dels partits independentistes. Òbviament, això és totalment lloable, és totalment legítim, però molta gent, jo inclosa, no hauria votat a Guanyem si sàpigués que Guanyem votaríem un partit de dretes. M'és igual que sigui independentista o no. I en això... Això és un error original perquè no et pots passar vuit anys criticant la manera de fer d'un govern i el dia següent que tu tens la possibilitat de liderar un govern, obris les portes als mateixos regidors que estaven a l'anterior govern, que és Junts i Esquerra, i que a més a més tinguin majoria sobretot. sobretot dins del govern que lideres això fa que puguin condicionar tota la teva política i és una lògica que els partits d'esquerres històricament són partits que quan estan governant O sigui, fan una campanya pels seus, però quan estan governant intenten sempre governar per a tothom per no molestar. Això és un tema molt interessant amb el país d'esquerra perquè quan estan al govern titubegen. Llavors, amb la dreta ens passa exactament el contrari. La campanya... Parlen a tothom, interpel·len a tothom, i quan estan governant, governen pels seus. Amb el que volen. Exactament. Governen pels seus, baixant impostos, els que paguen més, o retallant serveis socials. Llavors, en aquesta lògica, òbviament, jo... Jo ho vaig dir des del primer dia, això és un error i té pinta que guanyem-ho pagarà car, perquè realment la lògica ara, dels propers dos anys fins a les eleccions, és un partit que... quan el seu electorat té queixes estructurals de com funcionen les ciutats, queixes que guanyem també avalava en el seu moment, ara la resposta en aquestes queixes és no ens deixen fer. Però has escullit tu que no et deixin fer. Llavors, clar, en aquesta lògica, a més a més, tenint en compte... el moment electoral del PSC i amb el reforç de la Paneque que ara és una persona molt més coneguda que fa dos anys i que pot tornar i que hi ha la possibilitat que torni i jo intueixo realment que si torna aquesta persona i no passa res estrany jo no descarto una majoria absoluta del PSC a Girona en les properes eleccions un moment És que jo tot això és d'acord, l'anàlisi que fas, en aquest cas el comparteixo molt bona part, però hi ha un tema a l'Ajuntament de Girona que s'ha enquistat a dintre, que és molt greu el que està passant a nivell de la gestió administrativa, tot el funcionament de la gent que està treballant a l'Ajuntament de Girona Interna, ja sabem que allà hi ha un virrei que és el secretari, Però, a més a més, amb moltes potes, que la gent que treballa amb l'Ajuntament de Juni que ha de fer coses, estan ben... Jo conec gent, i tothom, sigui l'àmbit que sigui, tothom n'està, no pot fer res, tot està bloquejat, però qualsevol cosa es tarden gestions... És una situació molt complicada i això, i el que ho pagarà més també es guanyem, com el porta-porta, que qui ho pagarà serà guanyem, quan això ja es va aprovar en un govern anterior, etc. I qui ho pagarà serà guanyem perquè tot s'ha de dir, no va estar gestionant gens bé, no dona la cara, s'amaga, etc. Bé, no ho estan portant bé, home, perquè estan fent reunions i no s'han fet bé aquestes reunions, no s'ha explicat prou bé, però el problema ja l'han heretat, no era seu, però ara és el seu problema i això els hi costarà. Per una banda, el bloqueig intern que hi ha per fer coses, però molt important, més que el que la gent es pensa, i per l'altra, temes com porta a porta o altres que poden anar sortint, que clar, encara estem a mig mandat i en sortiran més segurament, i que està clar que... Que ni repetirà el tripartit, ni a Unem tindrà un bon resultat. Pagaran cá. Jo us estava escoltant amb molta atenció, jo, esclar, com a persona apassionada de la política municipal, podia dir una pila de coses, estic molt d'acord amb el que heu dit, no? Tot i així, també penso, hi ha allò que una mica l'anàlisi que has fet, si em permets, és una anàlisi bastant estructural i de manual, típic, clàssic, de la política municipal. Jo el que sempre acostumo a dir en aquests casos és que jo us encoratjo i us animo a que feu un pas endavant i us poseu en política municipal. Perquè la política municipal és l'oportunitat que té la ciutadania per exercir els seus drets democràtics. La democràcia no va només de posar una papereta i quedar-se en una banda, criticar el que fa un equip de govern o un consistori. És un espai democràtic per construir la ciutat, amb errors i amb encerts. Si vas estar 8 anys? Jo vaig estar-hi 4 anys, només 4 anys, diguéssim, en un consistori. Regidor de la CUP. Regidor de la CUP ha estat... dècades o una dècada i mitja en política municipal des de fora diguéssim sí que és veritat que les contradiccions del moviment independentista s'han traslladat al nostre govern municipal nosaltres vivim en un país ocupat per un estat que es diu Espanya i hi ha una sèrie de partits que són els 155 que seran de dretes, seran d'esquerres el PSOE per mi no és un partit d'esquerres és un partit socialdemòcrata que fa polítiques quan li convé d'extrema dreta si cal si ha de deportar gent ho fa si ha de fer retallades les fa Dit això, sí que és veritat que a la nostra ciutat guanyem, s'ha trobat amb moltes contradiccions, amb moltes dificultats, però jo penso que més enllà d'això s'han d'assumir responsabilitats i a vegades la cosa l'encertes o no l'encertes. Els ciutadans i ciutadanes de Girona d'aquí dos anys decidiran si guanyem o ha fet més bé o més malament i no passa res i la vida continua i serà feina del moviment independentista tornar a lluitar i tornar a treballar per conquerir hegemonies. És així de complex i així de senzill a la vegada. és la meva humil opinió no, no, totalment penso també, estic d'acord amb tu que cal implicació política, però penso també que la política municipal no només es fa a nivell de l'alta política, a nivell institucional es fa a nivell d'entitats totalment, o sigui, jo he escullit que el meu àmbit d'implicació a nivell de política és el carrer, són les entitats són els espais prohabitatge, són els espais antiracistes i això, o sigui treballant també des d'aquest àmbit Entens les lògiques municipalistes perquè ja has de treballar per pal·liar segons quines necessitats. Hi ha una cosa que no hem d'oblidar aquí, per com fer una lectura genament positiva de tot això, que és també que... El moment en què està guanyant és un moment, diguem-ne, dins de tot bastant embrionari. El que passa és que penso que l'estratègia que han fet no és una estratègia d'un partit embrionari. O sigui, han pensat en lògiques de partits grans. Els partits grans vull dir els partits hegemònics, i amb partits hegemònics vull dir partits tradicionals amb un llarg recorregut. no tant a nivell de vots, però amb un llarg recolònic com podria ser Junts, com podria ser l'antiga Convergència, com podria ser Esquerra, com podria ser el PSC. Perquè els governs de coalició, encara que es liderin partits, diguem-ne, els que anomenem petits partits, o partits no tan hegemònics, no tan tradicionals, Moltes vegades qui surt reforçat són els partits tradicionals, perquè el que té la gent a la memòria és com governaven els partits tradicionals. I a la humanitat tenim la tendència d'idealitzar tot el passat. I això és una lògica que també en política passa. A la que tenim un error pensem en com eren les coses abans. I no en lògica de decreixement. que és el que toca, perquè la política d'escombraries, per exemple, està dins d'això, el decreixement que tu no puguis tenir la llibertat que tenies d'aixecar-te i anar llançant a les escombraries a l'hora que volies i anar-los a això que vols. Però, o sigui, és... A nivell d'aquest moment vull dir que no tenim tantes opcions amb aquest tipus de política. Llavors, en una lògica com aquesta, la gent, òbviament, recorda clarament com eren les coses abans i quines libertats tenien abans. Llavors, clar, aspirant a recuperar això. I moltes vegades pensen que, tornant a votar els partits que votaven abans, podrien aconseguir això. I l'error de guanyem, per això parlo d'aquest error original, és justament això. O sigui, si no era capaç de generar un govern alternatiu, un govern d'esquerres, perquè és l'única alternativa amb govern de dretes en aquestes ciutats, és justament això. O sigui, te quedes a l'oposició i segueixes fent la feina que també feies, que havia aglutinat tanta gent i et prepares per les següents comitives. Clar, és que és el que jo anau a preguntar, vull dir, perquè, esclar, si ara, diguem-ne, hi ha aquest tripartit, diguem-ne, que hi ha l'excusa, deixeu-m'ho dir així, independentista, per fer-ho, però, esclar, parlar d'un govern d'esquerres, volia dir, volia dir PSC, volia dir... Sí, volia dir PSC a Esquerra. Teníem els vots que guanyem i, per tant, hagués tocat l'ocaldia a la Paneca i no era en lloc. aquest hauria sigut el resultat a part que haguessin fet un acord de dos anys però molt inviable val dir també que això es va decidir en una assemblea i encertadament no, l'assemblea va decidir jo per exemple, jo no estava ja a l'assemblea de guanyant però jo personalment pensava també que era millor quedar-se a l'oposició però també hi havia gent que argumentava que posar-se a l'oposició era deixar la ciutat en mans de Junts per això ho deia jo abans pot ser un encert o pot ser un error en tot cas, d'aquí dos anys ho sabrem la ciutadania decidirà ja hi ha inicis si em permeteu el tema del porta-porta i els residus jo que soc un ferm defensor ecologista i un defensor ultrança una mica fins i tot intransigent si voleu del decreixement ho has dit tu eh Sí, sí, ho dic pel cap ben alt, eh? Perdoneu la broma, eh? No, però val a dir que el tema del porta-porta no és la solució, els residus, no és la solució, eh? Jo he estat molts anys en plataformes de temes de residus, però és necessari, és un pas endavant necessari i molt difícil, eh? I l'Ajuntament de Girona ara, el propi regidor d'Acció Climàtica, ara està enmig del túnel. I ja no té escapatori. Ara s'ha d'arribar fins al final. Ja no hi ha marxar enrere. També és veritat que a totes les ciutats i viles que això s'ha implantat, la gent es queixa un any i mig, dos anys. La gent es queixa dos anys. Després, mica en mica, es va entenent i es va normalitzant. I val a dir que potser d'aquí una dècada haurem de tornar a fer un canvi. El tema dels residus és un problema ambiental gravíssim i cal prendre decisions valentes que no agraden a tothom. I una part important de la ciutadania passa molt de tot, també s'ha de dir. No tot és culpa dels polítics, en aquest cas, però el porta a porta té dos problemes. Això que dius del preu polític... Jo vaig dir-ho, jo soc de Lligosteria, vaig dir-ho a la caiguda de l'entesa de Lligosteria en Postigo pel porta-porta. Avui Lligosteria està assumidíssim, està en un 90% i pico d'allò i tal. Però aquí a Girona s'ha fet precipitatament, no s'ha tingut en compte que hi ha molts pisos, per exemple a Montjuïc, que és un visió, una cosa és la casa i no tinc cap problema. Sí, a Montjuïc. Però els pisos, hòstia, 60 pisos, dos covells per pisos, 120 covells. No s'ha pensat, a cap d'un any, encara sí que s'ha pensat, però encara no s'ha resolt, on s'hi posen aquests covells, no? Això és una falta d'estratègia molt a llarg termini de dir, on posem els covells, dos covells grossos al mig del carrer, com estan ara? Hòstia, això no pot ser. El problema no és tan... No és tant de porta a porta, perquè la gran majoria de Girona no fan porta a porta, sinó que estan afectats per contenir-nos intel·ligents. No hi ha possibilitats. Llavors ho fan el contenir-nos intel·ligents, que és el que afecta la gran majoria de gironins i gironistes. Però això també realment és un problema tan greu. Jo que estic en el món ecologista i que soc un excursionista empadernit, jo estic fart d'anar a Núria, estic fart d'anar a la Gola del Ter i trobar-me plàstics pertot arreu. Tant costa que la ciutadania... S'ho porti, clar. No ho sé, a casa ho fem una mica bé, perquè sempre aquell tòpic, no? És que les cuines no estan preparades per tenir diversos covells. Perdona, la teva brossa, la natura no està preparada perquè tirem la nostra brossa i els nostres milions de tones de plàstic a la natura. Fer un petit esforç Tampoc costa tant. I això és compatible amb denunciar també el paper de les multinacionals amb tot això, no? Jo crec que sempre que toqui queixar-nos d'aquestes coses hem de mirar més a dalt. A baix no val... O sigui, és injust mirar cap a baix o mirar cap a la ciutadania. O sigui, acabo, eh? És òbviament, hi ha un tema de corresponsabilitat sempre. Però hi ha un tema aquí, i amb això acabo, hi ha un tema aquí que és que Nosaltres anem a comprar un lloc, que són normalment els supermercats. Si allà la política que s'instaura és reduir plàstics, reduir envasos, etc., a casa les coses serien molt més fàcils. I suposo que quan parlaves de decreixement parlaves precisament d'això, que és una de les qüestions aquelles, segurament hauríem de gastar menys i hauríem de ser una miqueta menys ports, perquè, que ho expliquin els de la brigada del Celebret, per exemple... i poden passar al cap de quatre setmanes per allà on havien passat, i torna a estar igual o pitjor. Escolteu, magnífica tertúlia. Moltíssimes gràcies. Eliu Diallo, gràcies Jordi Navarro, gràcies Joan Ventura. Si tot va bé, tornarem demà. Ara són les 11. Bon dia. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És de març, 6 de maig, i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyi. Girona inscriu 14 solars a la reserva de solars de la Generalitat de Catalunya i amb la projecció que donin lloc a 435 habitatges de titularitat pública en els propers 5 anys. Dels 14 solars, 7 seran en gestió directa de l'Ajuntament que s'encarregarà de cedir els terrenys als promotors. Els solars es reparteixen arreu de la ciutat i entre els que gestionarà el govern hi ha els dels antics maristes al barri vell o l'esquelet del bloc a la plaça Leonor Jueg. Detenen un home que feia pintades contra els ciclistes a Girona. Ho avança avui el diari de Girona i els fets van tenir lloc la matinada de dissabte, quan els policies van veure una persona que s'estava escrivint en una paret de la plaça Catalunya. Si podia llegir, menys vicis, més cultura. S'haurà de determinar si aquesta és l'única pintada que ha fet o si n'hi havia fet més a altres llocs que han aparegut al casc antic, que tenen una cal·ligrafia similar. Girona impulsa un projecte per reduir el malbaratament alimentari. La iniciativa estarà centrada en l'estratègia alimentària de l'àrea urbana de Girona, tot i que a escala més provincial una de les voluntats és augmentar i millorar la producció agrària, posant èmfasi en l'agricultura regenerativa i l'agroecològica. En l'àmbit més de ciutat i d'àrea urbana es pretén disminuir el malbaratament alimentari implicant diferents agents com ara l'escola d'hostaleria, restaurants, comerços o menjadors. Sobren les inscripcions a la sessió oberta a la ciutadania per presentar les propostes de millora del carrer de la Creu. En aquesta reunió es donaran a conèixer totes les propostes recollides a les sessions de treball que el consistori manté des del mes d'abril i fins aquest dimecres amb diferents agents socials i econòmics implicats en la mobilitat del carrer. A partir de les conclusions que se n'extreguin, l'Ajuntament redactarà un projecte amb propostes de canvi. El modern centre audiovisual i digital acuida la tercera edició de la Nemo Day del programa d'incubació de videojocs Game G. L'acte tindrà lloc avui a partir de les 6 de la tarda a la sala 1 del Cinema Truffaut. Fins a 142 originals opten el 58è Premi Prudenci Bertrana de novel·la. Es tracta d'una cinquantena més dels que hi havia l'any passat i el doble dels que hi havia ara fa dos anys. Per altra banda, els premis Miquel de Palol de Poesia segueixen sent els guardons amb més participació i aquest any han rebut 176 obres, mentre que l'any passat n'eren 97. Diversiones exaureix les entrades per la festa del 20è aniversari. L'orquestra ha exaurit les més de 6.000 entrades que s'havien posat a la venda per la celebració dels seus 20 anys aquest dissabte a Girona. L'espai gironès repartirà 2.000 regals per celebrar el 20è aniversari. El centre comercial repartirà des d'ahir fins al 24 de maig 2.000 regals per celebrar els 20 anys. Es podrà participar presentant al punt d'informació un o dos tiquets dels establiments als centres que assumin un valor mínim de 50 euros i provant sorts bufant les espelmes d'aniversari. I en esports el Girona guanya el Mallorca per 1-0 i fa un pas de gegant per assolir la permanència a primera divisió. Un Girona que després d'11 jornades va tornar a tastar el gust de la victòria i que ara mateix el deixa amb 38 punts, 6 de marge respecte al descens i a l'espera de rebre el proper dissabte el Vila Real a Montevideo. I pel que fa temps d'hi avui que s'espera plujós durant tota la jornada i amb un descens de les temperatures que ens deixarà amb 15 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les empreses,