Cigonyes a Girona, 5 anys de pandèmia, eleccions alemanyes i el cas Ripoll: civisme, immigració i lideratges

Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM ja gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina. La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Bon dia, andrem en temps de Tartú i de Girona FM, com passen 5 minuts de les 10 del matí d'aquest dilluns 24 de febrer del 2025, i estem aquí per parlar de la ciutat, per parlar del país, per parlar de l'esquell Pulsgui, amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes, senyor Ángel Guirado, president del Consell de la Psicologia de les Comarques Gironíes, molt bon dia. Molt bé, molt bon dia. Com estàs? Bé, com qualsevol dilluns, agafar el ritme travada després del cap de setmana. Això és el que em deies, el dilluns és com un... És com un tornar de vacances però amb petit. Costa. Costa, però és millor fer-ho de manera ràpida, com si no passés res, com si fos un dia més i ja està, no pensar-hi. No pensar-hi, no pensar-hi, aixecar-se de seguida i fer... fer activitat ja, de seguida. No pensar-ho. Doncs no ho pensem gaire i tirem pel dret aquest això que es tracta. Senyor Martí Teres, molt bon dia, què tal? Molt bon dia, molt bé. Una mica de fred, una mica de boira fins i tot hi havia un dia. Ara sembla que ja està escampant, no? Però bé, esclar, on poder començar un dilluns venint a la tertúlia doncs és una cosa diferent que està bé de fer. I a nosaltres ens agrada molt que ens vulgui acompanyar, com també li agraïm al senyor Francisco Busquets, que és la tercera pota d'aquesta tertúlia, no per ser el tercer a ser presentat, el menys important. El quart d'aquesta més important que deus ser tu, no? Tenim l'Arnau aquí que ens aguanta tot, el fa l'efecte, com va tot. El central. Exacte. Què tal? Molt bé. Encara meravellat i sorprès per al munt de cigonyes que ens invellen molts taulats de Girona. N'hi ha centenars, potser milers, que estan aquí. Sembla com si ens estessin contemplant i qüestionant-nos a veure què fem. Deixem-ho explicar aquest matí com ens hem vist. Anaves a mirar si a les torres, per dir-ho d'alguna manera, aquestes del Parc del Mitjà n'hi havia, i no n'hi ha ni una. Però es veu que Girona sí que està plena, per allò de la torre Girona. La torre Girona n'està plena, potser n'hi ha en 40 només a la torre Girona. o 40 o 50, i tots aquells terrats, diguem-ne, o edificis més o menys alts per allà al voltant, i he rebut alguna altra foto d'algun altre sector de Girona, que també n'hi ha, les antenes de televisió, que encara en queden algunes d'aquestes, en plan Pinta, i és curiós, n'hi ha moltes que estan fent la migració cap al centre, venen de Mali, en sembla, i al Níger, d'aquest sector, i van cap al centre i al nord i a l'est d'Europa. i aquesta migració imperturbable, diguem-ne, que van fent cada any. La vida, diguem-ne, no? La vida, la vida continua. Per als que no es puguin situar, la Torre de Girona és aquell edificial que hi ha al Parc Central davant de la Farinera Teixidor, i tota aquella zona és la que està, diguem-ne, amb moltes cigonyes. Moltes cigonyes. És curiós, és un animal, és que abans, amb això de les cigonyes, un animal, diguem-ne, que ens ve de gust veure, no? Que és agraït, diguem-ne. He mirat si n'hi havia alguna que portava algun paquet penjat al bec, però no n'he trobat cap. I he pensat que el millor havia passat abans pel trueta i els havien deixat allà. Deu ser això, sí, sí. Val gandeu com ens enganyavem, diguem-ne, de petits. No sé com ho fan ara, però no... Ens enganyaven amb unes coses, ara ens enganyen amb unes altres, vull dir. O enganyes un... Un medi en el qual estem sempre més o menys... Vull dir que és com les migracions a les Sigonyes, que passa sempre i que anem enganyats per la vida, no? Més o menys. I depèn del grau que et deixis enganyar també. Penso que un cert grau de veure què diuen i com ho diuen i qui ho diuen i per què ho diuen s'ha de tenir sempre present. Ho sabem això que ens enganyen, Àngel? I som conscients que ho fan i no ens importa o és molt profund això per un dilluns al matí? No ho sé, no ho sé, un tema profund aquest, no? Però és que jo crec que ens agrada ser enganyats. Tot el que és el misteri i la il·lusió que no deixa de ser un engany, Tot això ha estat al llarg de la història de la humanitat un element permanent, present. Qui no godeja amb un mac? que saps que t'està enganyant, eh? Però que no vols saber, bàsicament com deien de Lino, jo no vull saber com es munt això, com es fa, jo només m'ho passo bé veient com m'esteu enganyant, no? Si el farem uns perceptius són una cosa molt interessant, no? Però jo penso que en part ens agrada ser enganyats i ens dol quan l'engany ens afecta molt directament a la nostra butxaca o per exemple en l'àmbit personal, no? Però d'entrada penso que vivim de l'engany i ens agrada ser enganyats. Sí. Miró un martí que també s'ho estava escoltant bé. No sabem que hem estat enganyats. Per exemple, quan fa cinc anys aviat conmemorarem, perquè de celebrar no hem de celebrar res, que ens van tancar tots a casa. Ja sembla que hagi passat una vida, però va ser fa cinc anys que hi va haver tot allò del Covid, que vàrem estar un any i mig amb mesures, que sí mascaretes, que sí accions, diguem-ne, que no es podia entrar, que sí cites prèvies i totes aquelles coses. i en aquell moment hi va haver una il·lusió col·lectiva, no sé si per part de tothom que deia, ens sortirem millors de tot això. Tot anirà bé, ens sortirem millors, ens sortirem reforçats. Va quedar tot més o menys igual, amb un parèntesis que ens va colpir més del que jo crec que encara som capaços de reconèixer. Quan mires enrere i recordes els dies de la pandèmia, els mesos de la pandèmia, dels confinaments, de les situacions, i cada vegada que ho recordes, recuperes o desbloqueges algun record que tens d'aquells dies i que et deies, hòstia, és veritat que vam fer això? que havíem de sortir, per exemple, amb la meva dona havíem de sortir separats al carrer. Dius, home, estem vivint junts a casa, però quan sortim al carrer hem d'anar separats perquè no podem... hem de mantenir la distància de seguretat, la distància social. No ho sé, tota una sèrie de conceptes jo crec que, evidentment, vam pecar d'inexperiència com a societat i que... i que es va intentar fer de la millor manera però realment no se sabia massa com fer-ho i alguns per accés i d'altres per defecte van haver-hi moltes situacions estranyes, anòmales i que en alguns casos es van comportar pèrdues humanes. Les situacions que es van viure ahir ho llegien a la premsa. unes residències on les treballadores majoritàriament dones van decidir confinar-se amb la gent gran i uns altres on hi va haver-hi més de 60 morts i tal perquè no es van prendre bé les precaucions. Doncs va ser una situació que jo crec que és bastant traumàtica i que alguns van poder sobreviure d'una manera més afortunada i d'altres malauradament no. Si vencem uns moments, jo penso d'un realisme forçat, però a la que ens hem pogut treure la mascareta, ens l'hem tret molt ràpidament, i aquests cinc anys que dius que fa, que va començar, sembla que en fa més. Hem passat amb Gerard Full amb una certa rapidesa. En general la societat, tot i que queden moltes seqüeles, moltes famílies destrossades, perquè no tan sols van perdre familiars, sinó que els van perdre d'una manera molt indigna i molt habitable pel que sembla. Però bé, això són coses de la vida, és una pàgina que hi hem Gerard Full. Per tant, a mi almenys em dona la impressió que fa molt més de cinc anys que això va passar i no ho tenim en compte. I continuem vivint una mica en aquest món irreal que potser si estéssim sempre amb tot present la realitat de la vida seria molt més insuportable del que és. Gràcies a una mica a aquest punt d'irrealitat o aquest punt de no pensar massa en les coses d'una manera permanent que ens permet anar tirant endavant i contemplant les cigonyes en els taulats. Jo veig que va... Jo tinc un record positiu de l'etapa pandèmia. Tinc un record positiu perquè ho vaig passar bé. Ho vaig passar bé. És a dir, sorties al bosc i odies d'un silenci, senties els ocells, la ciutat era neta, no hi havia aquella contaminació. Cert que havies de guardar distàncies, però veig que vam... vam aprendre alguna cosa, encara que després amb el temps tot s'ha diluït. Jo penso que ahir va haver una valoració de la sanitat, dels professionals de la salut, va haver-hi una valoració important entre ells els psicòlegs, aquí també van sortir reforçats d'aquella situació. Les vacunes de les empreses van fer esforços per generar vacunes, quan hi ha problemes de crisi també hi ha enginy i s'hi van posar mitjans per dotar la població del que es considerava que en aquell moment era necessari. Vam prendre també consciència de les mesures higièniques, que també és important, i això d'alguna manera encara s'ha mantingut, perquè vagis on vagis encara trobes gel hidroalcohòlic, encara, no? Hi ha gent que encara no en fa servir. Fa l'efecte que el gel hidroalcohòlic va ser la primera de les grans mesures, perquè com que no hi havia res més en aquell moment, no hi havia épis, no hi havia... Us ho recordeu, les mascaretes no eren obligatòries, els primers meus, bàsicament perquè no n'hi havia, però... Però sí, sí, perdona, que t'he tallat, Àngel. No, que hi ha coses que entre elles aquestes, després hi ha el tema de la incorporació del teletreball que s'ha mantingut, és una altra de les característiques, els efectes, diguem-ne, d'aquesta pandèmia, un teletreball que que és qüestionable perquè les relacions humanes indispensables per portar a terme qualsevol tipus d'activitat professional on els equips tenen aquella calidesa en la relació això amb la teletreballa és perd però s'ha guanyat amb flexibilitat i s'ha guanyat també amb un temps que un pot destinar si és que pot en funció de la feina a altres coses. És a dir, el teletreball ha arribat i s'ha quedat i ja penso que no marxarà. Hi ha moltes empreses que han optat han notat per això, no? Poder el punt més febles, aquestes situacions familiars que ja eren conflictives d'entrada, el que va fer la pandèmia és provocar el dalt a baix d'aquestes mateixes relacions familiars, no? Per tant, o sigui, la pandèmia jo no crec que fes res més que posar el dit a la llaga el que ja teníem com a problema, no? Però hi ha moltes coses positives que ens han quedat. Amb el temps tot es dirigeix, amb el temps tot es perd, això és veritat, no? però tot allò que eren aquests aplaudiments a les 8 del vespre, tot plegat pels sanitaris, pels infermers, infermeres, etc. Doncs tot això s'ha diluït, però ha quedat un pòsit, t'ha quedat un pòsit d'avaluació de l'esforç i la feina que van fer els sanitaris en aquell moment. Jo veig que al final, quan ho mires amb una perspectiva temporal, la pandèmia i buscant allò que en diem doncs enganyats, vam pensar que allí hi havia un engany i aquesta pandèmia, aquest virus va ser provocat per no sé quin laboratori etcètera, alguns han volgut creure això, la realitat és que vam morir molta gent, això és veritat, que no n'aprenem, no n'aprenem, que és una altra conseqüència de tot plegat, perquè el que ha passat aquí a València amb la Dana és no aprendre que davant de situacions que poden ser catastròfiques on ha de tenir els mitjans per poder actuar d'una manera immediata, i per tant si això no ens ensenya, bé, nosaltres com a civilització i com a col·lectiu estem destinats a desaparèixer de la capa de la terra. i d'altres éssers vius, potser amb una capacitat d'adaptació i d'intel·ligència superior a la nostra, perquè estem demostrant que d'intel·ligència pràctica, el que és la intel·ligència útil, doncs en tenim menys a la que voldríem. No sé, és complicat, la sensació és que vàrem estar un parell d'anys molt acollonits i que després vàrem intentar oblidar-ho tot i també hi ha hagut com una relaxació, semblava que la gent tenia més ganes de sortir, més ganes de gastar, més ganes de tirar i alguns economistes en aquest cas ens alerten de dir, escolta, no estem tan bé i algun dia tornarem a parlar de crisi, d'una crisi molt severa. Però no sembla que sigui el moment actual. Com a mínim, jo diria que a dia d'avui l'economia va prou bé, que el mercat laboral, per exemple, hi ha més afiliacions a la Seguretat Social que mai, un record històric. És a dir, no ho sé, potser és un tarannà personal, però soc més de veure el bot mig ple i tinc la sensació que no estem tan malament, més aviat al contrari. I per tant, això assegura una certa continuïtat de la nostra espècie, com a mínim a curt termini, però ja veurem si al final acabem tenint raó. L'Audal Carbonell també ens ho diu. Estava pensant perfecte en aquests moments amb l'Audal Carbonell. Diu unes coses molt acuserades i té una gran avantatge, que sap que en tot cas ningú li podrà la treure. Parla molt en el futur i ell sempre diu això, que no hem de patir tant pel planeta, diu ell, eh? Que en tot cas el que s'estingirà serà l'espècie en el planeta. No, clar, ens sobreestimem. Ens sembla que el nostre futur va lligat al de la vida a la Terra. La vida a la Terra té 3.500 milions d'anys. Nosaltres, segons deia aquell, si ho poséssim tot en un any, apareixem quan falten uns minuts per les 12 de la nit. Escoltem, la vida jo crec que està més que assegurada. Malauradament, el nostre impacte va en detriment de la biodiversitat, de moltes espècies que es van extingint, però en milers de milions d'anys, afortunadament, això referia, independentment de que nosaltres hi siguem o no. Escolteu, tinc moltes ganes de parlar de Girona, ja ho he dit, que és el que bàsicament fem aquí, però no voldria deixar de tocar dos temes que d'un moment o l'altre ens acaben afectant, sempre ens afecten. Les eleccions alemanes que hi va haver-hi ahir, que més o menys, diguem-ne, les enquestes més o menys prèvies que hi havia s'han mantingut, és a dir, han guanyat els conservadors, per dir-ho d'alguna manera, el socialdemocrà ha empatit una caiguda bastant important, ha pujat l'extrema dreta com estava previst, però no tant com estava previst, malgrat, diguem-ne, l'Helo Maggi o com es digui tota aquesta gent que anàvem fent campanya. I la sensació és que, diguem-ne, que l'ultradreta ha pujat molt, perquè ha doblat, malgrat no arribar al que es pensava, però que és segona força política. i que sembla que tot pinta per una... que tornarem a la gran coalició, en aquest cas liderada pels conservadors, però que tenen, diem-ne, que senten, diem-ne, l'aleda de l'ultradreta al darrere, i que, a dir-ho d'una altra manera, hi ha dos grans problemes que ells tenen, que és l'economia, Alemanya sí, i la seguretat, i que sembla que els alemanys el que volen és que això es resolgui, que si no, vés a saber el que podria passar. Com ho heu vist tot plegat? Jo penso que l'augment del vot d'extrema dreta és una tendència, pel que podem veure avui, mundial. I per tant, les enquestes ja ho deien, que passaria el que ha passat, i pràcticament ho van clavar. Ara, cal tenir en compte que a Europa S'ha de salvar ella mateixa. És a dir, Europa ha estat pendent sempre una mica de l'amic americà, a veure si l'acabava salvant, almenys des de l'any 45. I penso que amb tot el tema del trompisme i el mosc i tota aquesta colla de gent, el que acabaran fent, potser, és allò que Europa no ha sabut fer per ella mateixa, que és organitzar-se com un estat, un estat de multistats, però com un sol estat, cosa que des d'un punt de vista econòmic i estratègic no ha sabut fer fins ara. Potser tot plegat això hi ajudarà. Ara, a l'extrema dreta, és evident que Reu està en un moment d'alça. i és un moment pendular que suposo que el pendul ja arribarà a l'altre costat, el que no sé si tots plegats tindrem prou temps per veure el pendul cap a l'altra banda. Ara estem en uns moments de, diguem-ne, de gran preocupació, almenys per molta gent, de renaixement d'imperis, de la lluita de la política del més fort, qui es guanya perquè qui té més força, no qui té més raó, i un cert despreci per la cultura, un cert despreci per la democràcia liberal, i és aquest iliberalisme que ho està envaïnt tot. Això s'ha traduït també en aquestes eleccions a Alemanya, com era de preveure segons les enquestes, i per tant estem en un mal moment. Jo penso que un moment o altre es revertirà, no sé quan ni com, però almenys a Europa sembla que això pot agafar consciència que ha de treballar per ella i com una sola nació d'una vegada per sempre, que no ha sabut fer fins ara. En relació al resultat de les eleccions, si més o menys ha anat com estava previst, jo diria que la gran diferència entre Alemanya i altres països europeus és que allà sí que funciona aquest tallafocs que en diuen de no pactar amb l'extrema dreta, i vull creure que seguirà siguent així. Per tant, a diferència del que passa, per exemple, a l'estat espanyol on el PP no té cap mania per afectant Vox, governs autonòmics, i segurament, si tingués ocasió, doncs també el govern central. Doncs en el cas d'Alemanya, això sembla que no passarà. I encara que aquesta força d'extrema dreta pogués superar fins i tot la CDU. que s'està per veure, però encara que fos així, tampoc li garantiria l'accés al govern. És a dir, amb les condicions actuals que tenen de pactes postelectorals, requeriria que et treure majoria absoluta a l'extrema dreta, cosa que vull pensar que és molt difícil, pràcticament impossible. Això què implica? Que els altres s'han de posar d'acord si volen mantenir aquest tall afob si no pactar amb l'extrema dreta necessiten algun tipus d'acord i és un acord una mica estrany que la CDU pacti amb els socialdemòcrates o fins i tot amb els verds i per tant requereirà d'uns equilibris una mica curiosos que aquí ens costen d'imaginar però que allà evidentment pesa molt més el mantenir apartada de l'extrema dreta i a la vegada Això seria curt termini, però després la lectura que se n'ha de fer és dir com es combat l'extrema dreta. No només fent pactes de tallafoc, sinó, evidentment, intentant anar a l'arrel d'aquest problema. I que segurament té a veure amb problemes que fan que una certa part de la població Veig això com una alternativa política, capaç de complir unes promeses, que està per veure si són capaços de complir, que tenen a veure amb la millora de les condicions de vida de la gent que els vota. I és molt curiós, això ja passava a França, que votants del Partit Comunista acabaven votant el Partit de l'EPEN, com en l'Europa de l'Est, excomunista, Acaba guanyant a molts llants l'extrema dreta i també segurament a casa nostra, on barris obrers i així, que havien estat a l'extrema esquerra o a l'esquerra, ara hi guanya Vox. Parlàvem d'allò del 47, no? I vot jove, i vot jove. I també ho voten jove, és veritat. Per tant, bueno, s'ha de veure com es combat això des de propostes que facin front a aquest populisme. Àngel. Tres coses. La primera, parlant de la composició del Parlament Europeu, que podríem pensar que és significatiu, del quin és el pensament polític de l'Europa que volem, més d'un 25% dels parlamentaris europeus no són partidaris de l'Europa que tenim ara. Per tant, d'entrada, ja tenim aquí una base que no acaba de funcionar. Aquesta és la primera qüestió. Llavors, no ens hem de, tampoc, Tornar-los ploramiques quan, perdoneu-me l'expressió, no vull fer cap sentit negatiu, el ploramiques en el sentit de dir que hi ha una estrema dreta i una estrema dreta... Escolteu, s'ha fet una reflexió a fons del perquè apareixen aquests partits? Què hi ha de fons, de darrere fons? de la reacció i per què aquests joves tenen com a més modèlic actituds més autoritàries i no pas les més democràtiques. És a dir, s'ha fet una reflexió a fons. Jo penso que si darrere d'un increment de les forces d'extrema dreta hi ha algun interès determinat, Ens hem preguntat per què hi ha aquest tipus d'increment, per què hi ha un augment d'aquest tipus de partits. Perquè és clar, buscar solucions no les trobarem si no anem a l'arrel del tema. I la tercera qüestió, que això també m'ha sorprès, que de seguida que es van acabar els recomptes ja començaven a parlar de pactes. De seguida ja diu, escoltem, fem aquí els molts liberals i podem fer doncs una gran coalició. Això? Aquí, o en algun moment ha passat? Passarà, això? Aquí per arribar a fer una coalició amb un altre, arribar a un pacte amb un altre, ja hem de passar setmanes, fins i tot a vegades mesos. Al cap d'unes hores ja estava parlant d'una coalició, d'una gran coalició. Jo veig que la visió política que té Alemanya en aquests moments, com havia estat motor d'Europa i que ha de tornar a recuperar una mica el protagonisme que tenia, només es pot fer amb lideratges potents. i només es pot fer quan es posen d'acord totes les forces polítiques. Queden aïllats, els de l'Estrema d'Equip, queden aïllats tots sols, automàticament. No cal potser fer o arribar a cordons sanitaris, perquè d'alguna manera representen una part de la població que els ha votat, per algun error els ha votat, i podria ser fins i tot, entre cometes, l'espectable, el criteri que han seguit els votants. Però si la oposició contrària és més potent, es queden automàticament aïllats. Jo veig que aquesta actitud ràpida d'entendre perfectament que la via única que hi ha per arribar a conformar un govern d'acord amb els principis socialdemocràtics s'ha fet de seguida, és el que trobo faltant al nostre país, tant aquí a Catalunya com a la resta de l'estat. Digues, digues. A veure, reflexió hem de fer-ne moltes, però als Estats Units quina reflexió han de fer? És a dir, han votat, no pas per molta diferència, han votat un president que va recolzar una rebel·lió al Capitoli, que va abocar a la gent que anés a prendre el poder del Capitoli d'una manera totalment antidemocràtica. Un president que ha estat culpat de diversos... que és convicta de diversos delictes, i en canvi ha estat votat. Hi ha aquesta... Rússia què ha fet? Una invasió d'Ucraïna i Europa, mentrestant, què ha fet? Li fa 3 anys, per cert. Recolzar a Ucraïna, però... És a dir, hi ha un renaixement de l'imperialisme que agrada a uns determinats sectors de la societat. Per tant, davant d'això, podem reflexionar molt. però el que penso que, un cop reflexionats, el que hem de fer és actuar d'una manera ferma en favor de la democràcia, dels valors democràtics, en favor de la pietat, que és una d'aquelles coses que s'ha perdut, en favor del món de la immigració, i, per tant, mantenir uns discursos clars i ferms en aquest sentit, i no anar tocant el foguiol i fer veure que ja veurem què passarà. Reflexionem tant com calgui, però prenem mesures i diguem cap on volem anar i qui som i què volem fer i què és el que no ens agrada. Evidentment, això no s'arregla d'avui per demà perquè és un tema que ha nascut, diguem-ne, darrere de moltes petites accions que s'han anat consumant en el temps. Però ara estem en aquest moment de gran predomini del il·liberaleisme, i per tant això sembla que està de moda i atrau incompréhensiblement per mi i per molta gent, a molts sectors, el deies tu ara, per exemple, d'Alemanya, el món que ve de l'Alemanya comunista és el que més ha votat a la dreta, o bons sectors de la joventut. Per què? Reflexionem-hi, però donem solucions i aportem, i sobretot, Parlem amb claredat. I diguem què volem, què no volem, què ens agrada i què no ens agrada. Que la gent sàpiga cadascú qui és i què vol i què no vol. Jo penso que el molt votant troba a faltar. I els que diuen, encara que siguin per molta gent bestieses, però els diuen amb claredat i els diuen de manera oberta i sense vergonya, aquests tenen vots. Els que, per discreció, segons què no volen dir, no tenen vots. Per què? Perquè falta un discurs clar. La gent vol discursos clars. I aquesta és una mica la clau que hauríem de trobar. Una Europa, una Europa unida, repeteixo, una Europa que tingués una veu i un discurs força clar enfront del renaixement d'aquests tres imperis, que són la Xina, Rússia i Estats Units. També hem de tenir en compte que sempre hi ha allò de la llei del pèndol. Davant d'una certa insatisfacció de la població, per veure resoltes les seves necessitats més quotidianes, s'agafa un ferro ruent a vegades. I la llei del pèndol ho dic perquè, per exemple, al Regne Unit, després de no sé quants anys de governs conservadors, ara hi governa el laborisme. Semblaria un contrasentit mirant aquesta imatge d'Europa que s'escora més aviat cap a la dreta o a l'extrema dreta, per què el Regne Unit guanya el laborisme? Doncs segurament perquè anaven una mica més avançats. I després de molts anys de governs de centre dreta, per dir-ho així, ara hi governa l'esquerra. Seria un partit socialista, pràcticament, els laboristes. Per tant, dius, què ho explica? La llei del pèndol, volgués que no, acaba funcionant. I passaria el mateix amb aquestes bosses de població que votaven partits comunistes o que venien de l'Europa de l'est, per exemple, com passen a l'altre costat. Jo no crec que la població canviï tan ràpidament d'ideologia, simplement que busca segurament un tipus de lideratges diferents dels que hi havia abans, però també busca solucions, insatisfaccions, necessitats properes, I després una altra qüestió que evidentment no podem oblidar de cap manera, que jo crec que està darrere de la clau de l'èxit del Brexit, per exemple, que és el racisme. És a dir, el Regne Unit no volia que li arribés immigració de dintre de la pròpia Unió Europea. no volien que poguessin arribar lliurement, per exemple, treballadors de Romania. I per tant el Brexit en part s'explica també per un component racista que està creixent a tota Europa, diríem pràcticament a tot el món, ho veiem als Estats Units, a molts altres llocs. Per tant, aquest poble desconegut, aquest vector de creixement de l'actitud racista també explica l'èxit de determinades formacions polítiques. I deixeu-me fer un últim punt. Em va agradar, justament en aquest sentit, les declaracions del president Pujol. diguent que aquest no és el camí i que, evidentment, algú que podríem tenir dubtes de què és el que pensava i tal, doncs ell es va reafirmar amb la idea que és català qui viu i vol ser català i treballa a Catalunya, no recordo exactament com ho deia, i vol ser-ho, però que no és la solució, aquest tancar-se sobre si mateix i que justament el que necessitem és obertura. que ho diguin l'ideus de l'esquerra ja està bé i potser ho trobem més normal o que ho digui algú com el president Pujol jo crec que també està bé. Les declaracions es van publicar al PUN avui en una entrevista que va ser molt clara en aquest sentit i va ser molt clara fins i tot contra les decisions del partit que ha vingut a substituir Convergència. Diguem-ho així, no vull dir si és el seu, perquè no ho sé exactament, crec que sí, però... Com a mínim el vota. Però sí que va ser molt clar perquè... és veritat que té 95 anys, però vull dir en aquest sentit... Té el cap clar. té el cap clar i el discurs que va fer és el mateix discurs, ell mateix ho recordava, el mateix discurs que havia fet el Parlament de Catalunya al començament dels anys 80, quan havia més o menys afirmat aquella frase que després ens hem anat, l'hem anat adequant per dir-la d'alguna manera, Però és clar, portant la cosa cap aquí, el que està passant a Alemanya, el que està passant en molts països, també ho tenim aquí. Vox fa temps que és en el Congrés dels Diputats i en el Parlament de Catalunya, i tenim una força ara que, diguem-ne, que per bé o per mal, ha aconseguit que se'n parli continuament d'ella, que és el tema de l'aliança catalana. Però respecte a això, s'han de fer cordons sanitaris o no s'han de fer cordons sanitaris? Aquesta és una idea clara a dilucidar pels partits. Jo sóc dels que penso que segons quins partits, diguem-ne Aliança Catalana en aquest cas, diguem-ne Vox, és a dir aquests partits que són obertament racistes, xenòfobs i antidemocràtics, se'ls hi ha de posar una barrera. Però això no està clar per tothom, i per tant ara a Ripoll hem tingut aquest últim succés, d'aquí estaven a punt de fer una moció de censura i fer fora la bellesa a l'Aurriols, però Junts se n'ha desenganxat. Diuen que potser és millor guanyar-los a les urnes i que ara seria donar a Lisboa. Bé, no ho sé. però s'ha de tenir un discurs clar en favor de la integració contra el racisme, contra la xenofòbia. I per tant, mentre això no es faci, la gent, el votant, no sap ben bé què pensen segons quins partits. En canvi, a l'Aurriols, els que voten a l'Aurriols, tothom saben què pensa i què vol. I és un vot que el tenen clar perquè saben què demana aquella persona. I no tenen clar què demana ben bé Junts, no tenen clar què demana ben bé els socialistes, no tenen clar ben bé què demana Esquerra segons quins temes que els afecten cada dia. I per tant aquí s'han de prendre decisions valentes, obertes i clares, i els partits que són realment demòcrates i que són integradors, Han de parlar entre ells i han de buscar polítiques conjuntes que beneficien el conjunt del territori, però parlant clar, en favor d'ells i en contra del que consideren que és impresentable per una societat que vol ser democràtica, oberta i acollidora. A Catalunya venim dels 6 milions, però estem a 7 milions i mig cap a 8, i anem als 10 d'aquí quatre dies. Anem als 10 milions d'aquí quatre dies. Evidentment, aquesta Catalunya no té res a veure amb la Catalunya de fa 10 anys o de fa 15 anys, i això s'ha de tenir en compte i s'ha de valorar i s'ha de posar davant perquè la gent ho tingui present i no vegi que aquest és un problema, perquè si comencem a dir, o és que ara tenim 4 milions més i a més a més tots ens venen de fora, malament, començarem amb polítiques d'aquestes antidemòcrates, i obertament racistes i xenòfobes que no afavoreixen gent a la societat. Però és una mica el que l'Àngel deia potser amb una intervenció anterior allò dels discursos clars. Possiblement el gran problema que hi ha en aquest moment és que la gent pensa que hi ha uns problemes i que aquests problemes no es parlin. El no parlar d'aquests problemes a la que surt algú que sembla que ho faci... Per això s'han de posar damunt la taula. A veure, lamentablement, eh, però les converses en aquests últims mesos, gent diversa, i gent votant, fins i tot partits nacionalistes, com pot ser, doncs això, els junts o l'esquerra, o fins i tot partits com el Partit Socialista, el PCC i ells que els conec i són votants d'aquestes formacions s'estan manifestant favorables al discurs de la Dolors Riols. Per què? Perquè parla clar. I perquè parla d'uns temes que més o menys a tots els preocupa. Però que els altres el volen ignorar o no es vol parlar clar, no? I aquesta senyora, el seu discurs ja dic, al Parlament, bàsicament, o quan se li fa una entrevista, però sobretot al Parlament tampoc diu grans bestieses, a veure, diguem-ne, no diu grans bestieses, no diu que farà fora la gent, diu que farà fora aquella gent que no compleixi amb les normes de convivència d'aquí. Dius, home, estàs d'acord? Home, esclar que estic d'acord. Estic d'acord perquè tothom hem de complir amb les normes de convivència, tothom hem de complir amb les normatives que ens hem donat, no? Llavors... Curiosament, molts d'aquests votants pensen que en les properes eleccions votarà Lluís Rios, aliança catalana. Amb la qual cosa, què fa preveure? Fa preveure que va a l'alça aquest partit. A més, no té manies de dir les coses. Les diu tal com venen i sense matisos, sense voler-ho vestir. La primera pedra de toc serà les eleccions municipals de Ripoll. Què passarà en aquestes eleccions? En funció d'això, veurem quina és l'extrapolació que se'n pot fer a nivell de Catalunya. Però, escoltat el poble, en hi ha l'alça. Per tant, serà una mica com està passant a la resta d'Europa i aquí a Espanya. És el que el missatge que té el que toca emocional, és a dir, que toca les emocions a les persones, i en aquest cas les preocupacions a les persones, està calant. i és una manera de transmetre informació i de captar vot, captar votant. No digues, digues. No, perdoneu. Davant d'això, els altres partits que no són Aliança Catalana, que no són Vox, què han de fer? És a dir, esperem que passin les eleccions municipals a veure cap on te canta això i després actuarem? Wait and see? o a partir d'ara ja comencem a fer el nostre discurs en contra d'això, és a dir, que és el que jo trobo a faltar i que tu també remarcaves. És a dir, no podem estar esperant a veure com evoluciona tot plegat per després prendre una decisió. La decisió l'hem de prendre ja ara, amb Trump als Estats Units, amb Putin a Rússia, amb la Xina que també està intentant obrir el seu imperi cap a Europa, i, per tant, Catalunya, diguem que és un país obert, que és un país acollidor, i que és un país amb múltiples persones a dintre de diferents cultures, de diferents parles, i això s'ha de posar damunt la taula ja, i debatre-ho ja i no esperar a veure com evoluciona, perquè si no anirem sempre després dels aconsejaments amb la llengua fora i tard com sempre. Em penso que és una mica la... Jo crec, per una banda, que em va agradar el que va dir en Turull, que des de l'odi no es construeix res, per exemple. Jo amb això hi coincideixo plenament. És a dir, partits que el seu discurs més emocional, segurament, que arriba a la població, és un discurs d'odi, perquè jo he sentit a Los Riols amb declaracions islamòfobes, de crítica a la religió, de crítica a tot un col·lectiu, amb aquestes generalitzacions que són declaracions d'odi. Segurament això entronca amb el sentiment d'algunes persones, però jo crec que una proposta política seriosa no es pot construir des de l'odi. Per tant, jo soc més d'aquella vella escola, penso que era Pallac, que deia que la política ha de ser pedagogia. El que toca el lideratge polític o qui espiri a ser un líder polític és a fer pedagogia i explicar els pros i contres de qualsevol fenomen social, com pot ser el de la immigració, en què a dia d'avui és impensable que la nostra societat no compti amb el lloc que aporta de positiu la immigració. Les llars d'avis, els serveis assistencials, les nostres indústries, l'hostaleria, la restauració... És a dir, hi ha milers de llocs de treball que estan ocupats per persones que han vingut d'altres països i que fan una contribució a la nostra societat, no només econòmica, sinó en molts altres sentits, una aportació que és positiva. El Banc d'Espanya, ara no recordo la xifra de quants milions va dir que feien falta en els propers anys que vinguessin a l'estat espanyol per ajudar a contribuir lògicament al... Una xifra molt elevada que em va sorprendre, perquè parlava de 20 milions, potser... 20 o 25 milions. No sé quants anys. Però és veritat que fa falta, i ja s'ha vist a Catalunya, i que majoritàriament estan ocupant llocs de treball. Això vol dir que... Un país ha de tenir les portes obertes i que tothom qui vulgui pugui venir, doncs potser no, és veritat. La majoria de països, si tu mires Australia, Canadà, la Unió Europea, doncs posen unes condicions perquè la població emigrada pugui... Jo si vull anar a treballar a Austràlia a dia d'avui no puc, per exemple, perquè han tancat i han dit que ara fins no sé quant no tornen a obrir i tal. doncs segurament els països han de poder regular i aquesta és una de les coses justament que demanava Junts. No el control de les fronteres en els termes antics, sinó el control o la possibilitat de decidir i incidir sobre quines són les polítiques migratòries, les polítiques d'acollida, tot allò que s'ha de fer. Però que aquest és un fenomen que ni l'extrema dreta ni ningú altre es pot evitar o revertir és evident. Per tant, S'ha de fer des de la convicció que això és un fenomen que ha de ser positiu i que, evidentment, totes les contingències que puguin haver-hi en el sentit negatiu s'han de controlar i limitar. Jo crec que això, jo he sentit discursos d'Esquerra, l'Oriol Amorós, explicant quines havien de ser les polítiques de ciutadania i dient qui podria i qui no podria, per exemple, si tinguéssim les plenes competències. i ho deia una persona que era d'un partit d'esquerra, ho he sentit també en partits conjunts, i el partit socialista allà on governa, en el govern estatal, per exemple, doncs, evidentment, té unes polítiques de migració, tu no pots aconseguir la nacionalitat d'un dia per l'altre, per dir-ho així. Per tant, tot això s'ha d'explicar, jo també coincideixo, no són temes que s'hagin de no parlar, sinó que s'han de parlar sense... que a la mínima de canvi et tirin pel cap aquest racista perquè has dit no sé què o perquè has dit no sé quant. Aquest és un problema que moltes vegades que ens ha intentat parlar d'això la paraula racista és la primera que tira en el damunt i que potser en aquest sentit a mi no m'agrada excessivament tot i que l'utilitzo que hem tingut un discurs, alguns diuen, excessivament bonista, de no parlar de problemes que n'hi ha. El que deia vosaltres, és a dir, jo crec que no cal esperar les eleccions municipals per saber què farà Sílvio Reols, allò, no sé com ho vas definir t'Àngel, allò que deies, allò que sents parlar amb la gent, allò, aquest Nadal que ara ja ens queda una mica lluny, converses aquelles de taula amb gent, amb gent que tu saps que no és, hi havia la sensació, i les enquestes, aquestes que no es mostren però que hi són, parlen que podria tenir una pujada importantíssima al Parlament de Catalunya, importantíssima. Per fer què? no podria fer res, aquest és el tema, perquè com que quedaria, diguem-ne, es parla de 15, 17, 20, amb 15, 17, 20, tampoc no fa res si diputats, me'n refereixo, però el tema és que el discurs va collant, no sé si la paraula és correcta, perquè la neu ho pren, no? Més que colla, no, però... però és un... però possiblement perquè toca En una part del seu discurs diu coses que hi podries estar d'acord, en una part és el que deia l'Àngel, i l'altra és el tema aquell que entra en un moment en què fa un discurs que molta gent vol escoltar. Com es combat tot això? El tema del cordó sanitari és que és molt complicat. Un cordó sanitari és complicat, me'n refereixo, és a dir, s'ha de practicar, però en el cas de Sílvia Rios, possiblement, abans que diguem... que digués algunes de les coses que està dient en aquest moment, ja se l'ha batillat d'extrema dreta i se la va intentar aïllar. Jo crec que aquest intent d'aïllament li ha anat molt a favor i ella n'és absolutament conscient, perquè ara està en una situació que passi el que passi, ella guanya, puja, me'n refereixo. De totes maneres, en mercs avui, havent guanyat les eleccions una mica pels pèls i havent fet molt bons resultats a la ultradreta a Alemanya, ha continuat dient que continuen fent cordó sanitari, és a dir, que no a la ultradreta. Per tant, això s'ha de tenir en compte. La Sílvia Uriols, jo penso que més que odi, que potser també l'expressa, però l'expressa és una... una permanència d'una Catalunya que ja no existeix, que la globalització i el pas dels anys ha anat modificant d'altres maneres i el món ha canviat molt. I per tant estan parlant d'una Catalunya i d'una manera de ser català que ja no existeix, que ja no val la pena donar-hi voltes. una permanència d'una cosa que ha passat ja a ser una altra cosa, i per tant anem a aquesta Catalunya dels 10 milions, interconectada, i el que no pot ser és que això, diguem-ne, es faci en detriment d'una part de la població, i que aquesta part de la població se la menys tingui i se la vulgui fer fora. Les imatges que tenim d'Estats Units, amb els grillons a les mans i als peus de la gent que estan espolçant, és una imatge que jo no voldria veure mai a Catalunya ni amb pintura. Però d'alguna manera és el que expressa aquesta persona o aquesta ideologia, que aquests que ens venen aquí a aprendre la feina, que ens venen aquí a aprendre les nostres tradicions i la nostra cultura i la nostra religió, els hem de fer fora o s'han d'acotar el cap i adaptar-se exactament al que nosaltres volem. És aquest el discurs que s'ha de trencar. Jo no sé si això és ben bé odi o pensar en una Catalunya que ja no existeix. o les dues coses, segurament. Jo diria que parlaria de cordó polític, més que de cordó sanitari, perquè en fi tant és que a mi em sorprèn el llenguatge que s'utilitza, que si jo fos un sanitari em sabria greu que se'm barrejés amb la política. Jo parlaria de cordó polític, en aquest sentit. El teu dret és una malura, eh? Ja, però bé, no crec que vagi amb aquesta línia, no? S'ha fet ús d'una expressió que existeix. Són imatges. Són imatges, són imatges. Quan en Grau ha dit com es combat això, no? I com que es combat només amb una via, amb la informació. És a dir... Al final, les emocions sempre triomfen sobre el raonament. A davant d'una emoció, una emoció que és impactant, et bloqueja la capacitat de pensar. Però només un pensament més construït, més verídic, més demostrat i insistent, pots acabar no anul·lant, però reduint l'impacte de les emocions. Aquest és el camí. Jo crec que no hi ha un altre d'insistir, insistir, insistir, però informant, informant verídicament amb demostració del que tu dius. Allò és cert, no? I per tant tu has de desmuntar amb una altra informació que sigui més potent i que sigui més real, no? Perquè al final les emocions en la majoria dels casos amb tot aquest tipus de missatges que tenen aquest component emocional, moltes no són demostrables. Simplement queden a l'imaginari i es queden amb la música, però no quedes amb la lletra. I la via només és aquesta, no n'hi ha cap més. Per tant, això és un pla, és un projecte, és una idea que s'ha de tenir de treballar d'una manera insistent, d'una manera constant, amb unes idees molt clares, amb una informació molt ben donada a través dels mitjans que tenim avui en dia, ens agradi o no ens agradi, els mitjans de comunicació. Com hem vist molts dels guanyes que han fet aquests partits polítics que han pujat aquí a Alemanya ho han aconseguit a través de TikTok i a través de xarxes socials. Per tant, això és el que tenim. No ens agradarà, però això és el que tenim. Per tant, s'ha de combatre amb informació, amb molta més informació clara i contundent, no? Però insistint, no pas deixar-ho al dia en funció de quin ha estat la reacció d'aquell i de l'altre, sinó permanentment donant missatges. Tots els partits tenen un programari polític. Per tant, l'ideari o el programari s'ha de poder explicar. S'ha de poder explicar bé, què faràs i per què ho faràs. I això ho trobem a faltar, no? I quan això falta, les emocions ocupen aquest lloc i s'emporten i arrosseguen un vot important. Però a Ripoll, per exemple, tenim dos anys que es podrien haver fet d'un altre tipus d'informació, de polítiques. I això ens ho hem deixat córrer, o s'ho han deixat córrer. També ens hem de preguntar per què, perquè la pregunta és ara podíem haver fet una moció de censura que finalment no s'ha fet, però per què no es va fer quan es va constituir el govern? Perquè també hi va haver gent que va vetar altres gent, és a dir, en aquest moment, segona força política, que si no vaig... crec que tenia el mateix nombre de regidors, però com a nombre de votants era junt, va ser vetada, per exemple, per la CUP. que és un partit que també, abans quan en Martí deia tot allò, penso que ha sigut en Martí o l'Àngel, és igual que dèiem allò del canvi, el canvi diguem-ne que gent que ha estat votant partits d'esquerra acaba votant partits de dreta, del Partit Comunista, l'EPENC, o el que dèiem de la pública democràtica que ha guanyat la dreta, També ha passat, és una d'aquestes històries. També hi ha hagut, encara que sembli estrany, vots de la CUT que han acabat anant a partits de dreta pel que s'ha estudiat, és a dir... El 23 hauria pogut haver un altre govern que no hagués sigut el de l'Orriols, estàs volent dir. Però ara el 25 hem tingut, o el país ha tingut l'oportunitat o Ripoll ha tingut l'oportunitat de tornar-ho a revertir. I tampoc ha sigut capaç, és a dir, el 23 no van ser capaços de posar-se d'acord els, diguem-ne, del cordó político-sanitari o com n'hagin de voler dir, és una imatge, el 23-95 capaços i el 25 han tornat a no ser capaços. Bueno, alguna cosa ens passa, tots plegats. Però és diferent, no s'ha trencat el cordó sanitari, no s'ha trencat el cordó polític. Amb el que deia l'Àngel, hi hauria la possibilitat d'aplicar polítiques diferents durant dos anys i no estar en un bon wait-and-see a veure què passa. És a dir, haurien tingut possibilitat de fer coses diferents per a la societat de Ripoll i per tant fer pedagogia en aquest sentit a favor del secretari. Que no ha sigut el que va passar amb el viol a Badalona. S'han de prendre riscos. S'han de prendre riscos. Sí, però també és veritat que hi havia aquesta temença, aquest temor de dir si ara la convertim en una víctima i això potser a les properes eleccions encara en surt més reforçada. És difícil perquè d'una banda hi ha qui pensa, si la deixem governar es veurà que tampoc pot fer gaire diferent del que s'ha vingut fent fins ara. Si acaba el mandat i es veu que en quatre anys no ha fet res del que havia promès, doncs potser això serà el millor títol per evitar que pugi. Si la converteixes en una víctima i per tant ella pot recórrer d'una altra vegada el seu discurs de víctima política i que no es volen debatre els problemes reals de Ripoll, potser això l'ajuda a tenir un millor resultat d'aquí dos anys. No ho sé, és complicat jo, la veritat. No tinc clar quina hauria de ser la millor solució. Entenc que hagi passat el que ha passat, sobretot per aquesta clau de no voler-la convertir en un màrtir de la política que faci que després això encara li permeti guanyar o tenir més temps per anar a voltar per Catalunya a escampar el seu discurs, tot i que almenys ara ha de fer alcaldesa de recull. Ara no ho sé, des d'aquí la veritat és que es fa difícil de poder-ho valorar perquè realment les realitats locals a vegades influeixen molt sobre les qüestions i jo no la conec prou, la de Ripoll. I si de Ripoll passem a Girona? Havíem de parlar de Girona. Grau ha dit... Sí, sí, però es queden quatre minuts. Han sorprès dues coses últimament. Una, que hi hagi aquesta competició per recollir les escombraries, els comportaments incívics de la gent. Amb la qual cosa, no sé si ho estem fent tu bé, això, perquè al final, si ens venen a recollir els altres la merda que deixem, els residus que anem fent, doncs quina necessitat tenim de fer-ho bé, no? I per altra m'ha sorprès també, i no sé fins a quin punt és cert, que l'alcalde no sap si fer ús de la paternitat, i per tant la baixa per paternitat, però vol continuar fent del calma. Ja dic que no la farà la baixa per paternitat en el sentit d'entendre-la com l'entenem. mal més tal dir-ho, però jo vaig avançar-hi fa uns quants dies, perquè es havia dit, hi havia hagut una informació periodística que deia que sí que ho faria, jo al mig d'un d'aquests articles que faig ja vaig explicar que no, he entrat a raons suposo que és per no deixar com a alcaldès accidental a gent mageis. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Clarísimo. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Claríssim. Clar I on te són les, diguéssim, la igualtat a home-dona, en el sentit que tota la càrrega se'ns pot suposar que anirà sobre la dona, en aquest cas, perquè ell no utilitzarà aquell període que té per poder encarregar-se'n de les obligacions que té, com a pare, no? I ho deixarà tot en mans de la dona, és a dir, la mare, no? Dius, ostres, on està la igualtat? Ha dit que delegarà funcions, però que no delegarà la qualitat. No agafarà la baixa. Insistint en allò que deia, si la política és pedagogia o hauria de ser-ho, aquesta és una bona mesura pedagògica per explicar que l'home s'ha de corresponsabilitzar de la criança. I en canvi, que un alcalde progressista no en faci ús, doncs no deixa de ser sorprenent i de fer veure que segur que hi ha altres motius que li pesen més en el seu cap a l'hora de prendre aquesta decisió. La ciutat de totes maneres necessita ser governada i el dia a dia és molt important i jo penso que si s'agafa la baixa de paternitat tampoc ha d'abandejar totalment el que està passant a la ciutat, vull dir que d'alguna manera en pot tenir un cert control i potser no una dedicació tan seguida com quan no a fàcils d'aquesta baixa, però la ciutat no se la pot treure de davant per més baixa que tingui per paternitat. Un alcalde és alcalde les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any i els 4 anys que es té demandat. amb paternitat, amb baixa de paternitat o sense baixa de paternitat. I si tens una bona persona darrere amb qui estàs en contacte, jo penso que és perfectament compatible aquesta baixa amb tenir un control mínim de la ciutat. Tu no te la pots... treure del cap en part més baixa és de paternitat que tinguis, penso jo. Amb quant al tema de les escombraries, en el sector allà on estic jo, ens van col·locar els contenidors fa una setmana, deu dies, i n'hi ha dos contenidors que no hi ha maneres d'obrir-los, els de grossa, de rebuig, de cap manera. propera vegada perdonem molt les combraries i si voleu també parlarem de la paternitat i ara com estaves dient tot això el que m'ha vingut la frase aquella famosa és aquella que a vegades és diferent receptar que aprendre. Em sap molt de greu però se'ns ha acabat el temps. Gràcies Martí Teres, gràcies Àngel Girado, gràcies Francesc Francisco. Nosaltres si tot va bé tornem demà. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 24 de febrer i aquesta és l'actualitat del DIO. Us parla Eulàlia Prades. L'Ajuntament actualitza el protocol d'actuació de la policia municipal en relació amb l'ocupació d'immobles, entre les accions concretes que aplicarà la policia amb les noves instruccions i el desallotjament sense autorització judicial prèvia d'aquelles ocupacions que no superen el termini de 24 hores. En situacions de vulnerabilitat, la policia municipal es coordinarà amb Mossos d'Esquadra i buscaran alternatives per als ocupes, com la derivació a serveis socials o a la sopa. Competició de recollida d'escombraries a Girona. L'Espogami es va inventar el 2012. L'Espogami es va inventar el 2008 a Japó, però no va ser fins al 2023 que es va internacionalitzar. Es tracta d'un esport que té com a clau objectiu la recollida de residus i la neteja dels núcleis urbans. Ahir, per primera vegada, es va celebrar una competició girona amb sortida i arribada al parc migdia. L'equip guanyador, juntament amb la resta d'equips participants, van aconseguir recollir 46 kg d'escombraries. Les línies gironines dels Busos Express.cat creixen un 10% al darrer any. Els Busos Express.cat han registrat un nou màxim històric amb prop de 32 milions de viatgers anuals aquest 2024, un 19% amb 34% més que l'any 2023. De fet, les quatre demarcacions catalanes registren també el seu respectiu màxim històric. L'equip Ren Junior guanya la quinzena edició de la First Lego League a Girona. En aquesta quinzena edició del torneig regional de Girona, 22 equips formats per nens i nenes de 10 a 16 anys han acceptat el repte submergut, utilitzant el pensament creatiu i la tecnologia Lego per explorar les capes oceàniques. Els pensionistes de Girona han convocat una vaga per aquest dimecres. El dia 26, a les 6 de la tarda, faran una concentració a la plaça de Sant Agustí de Girona, plaça de la independència, fins a la plaça de l'Oli, fent una passejada pacífica. I en esports, derrot aquest diumenge del Girona al Bernabéu, 2 a 0. Modric i Vinicius li queden una bona versió del Girona, que tant mateix és insuficient per puntuar. Les Parts Girona s'imposen al clàssic contra la Vénida per 67-76. Dissabte les gironines van mostrar solidesa des de l'inici, dominant el ritme del joc i imposant la seva superioritat interior. El CPA Girona captiva el jurat amb empatia. El Pavelló de Fontajau ha viscut aquest cap de setmana les semifinals del Campionat de Catalunya de Patinatge Artístic. L'últim torn del grup gran va ser pel CPA Girona. El resultat del jurat va ser una recompensa del treball de l'equip, amb 36 amb 46 dels 47 punts possibles que les va portar a ser les millors de la segona semifinal de la seva categoria. I el temps! Ens hem despertat avui amb 8 graus de temperatura en un dia que ha començat amb oirat i en el que predominaran els núvols al llarg de la jornada. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la Gironia.