Champions a Girona: impacte, turisme i mobilitat

del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC, amb Carles Valdellou. Al centre comercial Gran Junquera ens fem encara més grans. Arriben marques molt esperades com Zara, Adidas, Stradivarius, JD, Verska, Mango i moltes més. Per fi ho podem dir. Obrim la nova part el 10 d'octubre. Descobreix un nou Gran Junquera. Ara, més gran que mai. Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Molt bon dia, arriba el temps de Tertúlia, Girona FM. Passen 5 minuts a les 10 del matí i durant la propera hora, fins a l'informatiu de les 11, passarem la vista a la ciutat, al país, el que ells vulguin, amb les 3 persones que m'acompanyen i que els agraeixo moltíssim que estiguin aquí, amb els quals, de fet, ja estàvem parlant fins fa un moment, diguem-ne, d'una visió nostàlgica de la ciutat. Mar Peirà, molt bon dia. Comunicador de Volcano, què tal, com estàs? Bé, aquí començant temporada, ja gràcies per convidar-me. No, gràcies per venir, perquè és la primera vegada. De fet, ara farà un mes i ja comencem, perquè fins ara era tot novetat, per dir-ho d'alguna manera. Com era novetat aquesta temporada tenir aquí en Quijunca. Molt bé, comerciant. Bon dia. Bon dia, què tal? Bé, a punt. Merci també per trucar-me. Moltíssimes gràcies per ser aquí, com els hi donem també a la Glòria Plana, que a ell no li preguntem com està, perquè està molt bé i se li veu. Com estàs? Estic molt bé, gràcies. Us ho confirmo, estic molt bé. Bocada, regidora, podríem dir tantes coses, però bàsicament com a Glòria Plana... advocada treballant a la Universitat de Girona. Jo deia, hem iniciat la conversa mentre escoltàvem l'informatiu parlant una miqueta allò del que havia estat la ciutat i una mica de la nostàlgia, relligant amb les paraules que l'Ingri Guardiola explicava aquí d'una exposició que es farà, que parlarà del carrer dels Torrats i de les Padules i de totes aquestes coses, i en Marc ens deia, ep, les Padules ho conec perquè l'edifici és d'un tio, d'un oncle teu, no? Penso que havies dit... Però veient, ni tu ni en Quix sou d'aquella època i la Glòria gairebé tampoc, eh? A la Vasco, molt de... però bueno. Bueno, perquè tu eres... devies ser bona nena i devies freqüentar aquests ambients. Sí, sí, era bona nena. Escolteu, podríem parlar de moltíssimes coses, deixeu-me parlar d'una, perquè abans d'ahir va ser un dia amb un punt de decepció, però també va ser un dia extraordinari per Girona, el Girona va jugar a casa el primer partit de Champions, ja havia jugat a París, van venir un miler d'aficionats holandesos, no va acabar d'anar bé el futbol, no perquè el Girona no jugués bé, que no hi va acabar de jugar, sinó perquè es va perdre, amb la sensació que... que es podia haver guanyat, no parlarem de futbol, a menys que vulgueu, eh? Però per la ciutat, què és? Tu, Glòria, que has estat tants anys al capdavant del que és, no sé com ara, és a dir, de la promoció de la ciutat, eh? Perquè això va canviant de noms i tot això, però tu ja has estat molts i molts anys fent promoció. Com ho hauràs viure, això? A veure, jo vaig viure el fet que es feia el primer partit de Champions a Girona, a molt Girona, d'una manera, diria jo, emotiva, més que rep a nivell personal. T'explico a nivell personal i llavors en tot cas et dic el que penso a nivell... Deixa'm-ho dir, deixa'm-ho dir perquè ho vaig de dir. El meu lloc emocional, per mi, que passés això, és un fet molt important perquè el meu pare és el soci número 10. Ho haig de dir perquè ell cada vegada que es troba algú ho diu. I jo, ara que tinc un micro davant, també ho dic. El meu pare té el número 10. És una persona que, diguem-ne, com que la conegui i tal, que durant molts i molts i molts anys, quan no eren tants a Montilivi, ell sempre era allà. Sempre, sempre, sempre. Jo recordo que arribava a casa, jo era petita, arribava a casa, els diumenges, afònic de cridar al Girona. Llavors... El fet aquest, que ell no hi ha pogut anar, perquè ara està com una mica, bueno, té la mobilitat, etcètera, és igual, no hi va poder anar, però ho va mirar per la tele. Aquest fet, i van anar els meus fills, bueno, total, molt bé, és un fet que emociona, perquè és un fet històric, mai ningú a l'evidenç que s'ha pogut imaginar. que el Girona hagués arribat on està avui, i per tant, a nivell de ciutat, ara ja penso que és un fet important, és un fet que ens posiciona encara més Girona al món, ja no en el fet immediat del que em pot treure ara en aquest moment ja la ciutat que hagi vingut el Rotterdam, o el Feyenoord, perdó. de Rotterdam, o vingui els altres equips, l'Arsenal, per exemple, el Liverpool, exacte, que vinguin aquestes gent, sinó que ens posiciona la ciutat una vegada més al món i, per tant, això vol dir que pot venir molta més gent a visitar la nostra ciutat. Per tant, a nivell de progressió econòmica... És un fet important de tenir-lo posicionat. Aquesta campanya, si hagués de pagar, valdria molts diners, no? No, no, surts, diguem-ne, totes les televisions, necessita... No, o sigui, impagable, és impagable, és impagable. I es va notar això, Quic? Bé, vam tenir durant el dia, durant dos dies sobretot, hi van haver molts holandesos a la ciutat, alguns van venir a comprar, també es van enviar unes circulars a través de Girona Centre, com per alertar els comerços, no?, que aquesta gent són violents, no tots, lògicament, però una part d'aquest aficionat és molt radical i tal, i es va donar com unes... Com unes indicacions, d'en plan, ostres, no anem a provocar, siguem respectuosos. T'he de dir que jo no vaig veure cap episodi estrany, però perquè també aquest tipus d'aficionat no va passar per davant del que serien els comerços. Més aviat va venir matrimonis, gent que potser són seguidors, però que no era aquest aficionat. És com dir, per exemple, que l'aficionat així del Barça és violent perquè hi havia hagut una cosa que es deia... No, no té res a veure la gran majoria. I aquí va passar. Sí que és una afició molt cridanera, sí que és veritat que tenen... I de cada les mil persones que van venir, hi va haver alguns que van provocar petits incidents, molt petits, també hi va haver un control policial molt gran... Però els dos dies anteriors, sobretot, el que es van fer notar va ser sobretot la Rambla o la zona del barri vell, perquè molts d'ells havien llogat pisos per aquella zona, apartaments turístics, i havien buidat les botigues d'alcohol i havien omplert les telasses i cantaven, però escolta, cantar no és un problema, no? Aquest aficionat no és el problemàtic, i també suposo que el fet que guanyessin ells va ajudar que les coses fluïssin millor, no sé, com hagués anat si haguéssim perdut i a l'últim minut hi detenar, no ho sé, saps? jo crec que la pregunta també l'hauríem de fer no només als comerços sinó també a restauració perquè no va haver-hi dia com tu deies d'aquests dos dies que no veiés i perdona ja ho sé que és un cliché però en aquest cas va ser així que no veiés el Capolet sense una cervesa a la mà però inclús em va xocar perquè me'n recordo que tot el circuit estava en el centre i anaven pujant i tots anaven però amb la cervesa a la mà que està en impacte perquè clar jo almenys Ja no parlo de com a gironi, sinó... Hosti, no se m'acordiria anar a Barcelona, entenem, eh? Passejar, o en una ciutat, anar de turista, i passejant amb una cervesa a la mà, per una cervesa, no amb la llaura, no, no amb la llaura. Sí, sí, sí. Eren cots de plàstic, tot s'ha de dir, però... Hosti, no... Em va impactar, no? Perquè dius, ostres, que carcos, no? I com que ja veníem tots avisats, perquè a casa meva vivim aquí a Montilla i vien a tocar el camp, i ja també ens havien enviat una circular dient, ei, amb el porta a porta, vigileu amb els cobells, no traieu els cobells fins després del partit, perquè es tenia aquesta por, que depèn dels resultats, a la sortida, clar... la primera petada volaven d'allò, que no ha sigut el cas. Però sí que és cert que es va... Hi va haver gent que va cridar molt, hi va haver alguns que van tirar algun objecte o un vas, he llegit avui en el diari de Girona que vam impactar un nen que estava a la zona nord, per dir-ho d'alguna manera, i és una pena que passi així, però dintre de tot hi va haver un gran control policial... Jo crec que va ser una prova perquè aquí en venien mil i el problema de l'ofici de la Feyenoord no és la majoria, aquestes parelles que deies o aquests matrimonis o la gent que venia, és aquella petita part que s'autonomena la Legió, que aquests són perillosos. Veurem com vinguin els dos equips anglesos perquè aquests també tenen fama dels hooligans de ser complicats, diguem-ne. Però policialment van estar molt controlats, es va impedir que tinguessin contacte amb el Juvent Gironí... i cosa que també va provocar algun problema amb els jovents gironers perquè els varen aïllar durant una estona i alguns d'ells va arribar tard al camp però bàsicament com a mínim sabem el fill de Josep Maria Funes que el vàrem tenir aquí perquè ho va deixar d'una manera molt clara i explícita el que em pensava de tot plegat a les xarxes socials cosa que no repetirem aquí Fixa't davant d'un tema sentimental, com deia la Gloria, sí que hi ha un tema, un meló que m'agradaria obrir, que és el fet de dir que és molt gironí i dir, ostres, volem això, ens agrada, però al meu barri no. Ah ja, ah ja. Ho dic per persona afectada, que és que m'agradaria obrir, clar, dius, m'encanta el futbol, disfruto, visco a Girona, però... Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do per arribar a Montilivi. A més a més, les nenes, les porto a les alzines, i va ser una agonia. Una agonia, però una agonia de metros, eh? I li vaig estar-hi la vida, que sort que no tenia pressa. Però ja, parat, eh? Sí, sí, però mira, Marc, ens toca a tots. Jo sempre dic que és que a veure, la ciutat és de tots. Llavors, a tu et toca el futbol, a les de Sant Daniel els hi toca, que tots anem a Sant Daniel els d'un mes, perquè volem anar a Sant Miquel, a caminar. I prou que es queixen. Això t'ho dic. Els de la Devesa. Tots volem anar a fites a la Devesa. Els de la Devesa es queixen perquè anem a fites a les Devesa. Per tant, tothom té alguna cosa, algun esdeveniment, algun fet que li provoca unes molesties al seu barri. Però hem de ser una mica solidaris, no? O de dir una mica que entenguem en els altres i empàtics perquè quan ens toca a nosaltres ens hem d'aguantar una mica, però mira, és un dia. o és una setmana i els altres doncs s'han d'aguantar quan passem per la Devesa o quan passem per Sant Daniel o els de la Rambla que tot el dia tenen esdeveniments o els del barri vell els del barri vell serà que no han patit i pateixen esdeveniments que si la bicicleta que si els castellers sempre estan patint també la ciutat és de tot i ja sé que D'això em sembla una mica dolent i com que us afecta com a mínim a dos pel que sé, no? Perquè, per exemple, el tema de Montilivi, que és clar, hi ha partit cada 10 dies, ara cada menys, no? I també a la universitat es veu afectada i la gent es queixa de dir, és que això dels partits, clar, després surten els socis de la Girona i diuen, ei... que el canvi va ser-hi primer, abans que a l'universitat, abans que als habitatges, abans que... perquè allà només hi havia el camp i el merendero al maño i un magnífic, magnífic, no ho sé, i un convent que ja no hi és. Perquè ahir em havia sentit parlar però no hi havia passat i la veritat és que passar per davant i veure les lunes també em va impactar. Sí, sí, sí. Però a la universitat també, jo crec que va haver-hi una molt bona entesa entre les institucions implicades, no? Van fer reunions conjuntes, universitat, ajuntament, Mossos, vull dir que per poder-ho tenir tot controlat, però clar, és una molèstia, sí, és una molèstia. No, però fixa-t'una cosa, jo no anava en el sentit de queixar-me, sinó el valor que li obrir era si tenim la sort que els jo no anava així, que està en creixement, que esperem que ens puguem mantenir durant molts anys. Ui, quin valor cobrirà. Ara, ara. no està estancat el creixement del Girona allà on està no ens podríem plantejar el fet d'inclus una ciutat esportiva que s'ha dit moltes vegades és a dir, tenim suficient sol a Girona per abarcar una ciutat esportiva? el preu que està disposat a pagar un i que vol cobrar l'altre? no, ja t'ho dic a la ciutat de Girona ja hi ha hagut propostes i al final han anat a parar això de Vilablareig perquè també hi ha problemes allà Jo ara m'ha avançat una miqueta perquè vaig escriure ahir un article que sortirà demà que parlo de la dura realitat i és en el diari, en l'esportiu, però no parlo de futbol. La dura realitat és que anem a jugar i jugues contra els millors i pots perdre i te'n vas donar compte i tal. Però per mi la dura realitat és donar-se'n compte... que Montilivi no és un camp de primera divisió. Ara mateix, tal com està, no és un camp de primera divisió. Per tant, la pregunta que feia en Marc és molt pertinent. Hi ha problemes, es van comprar uns terrenys a Vilablarets, s'hi han fet dos camps, que és on entren ara el primer equip, n'hi ha previstos 5 o 6 més, però aquests de moment estan aturats perquè hi ha hagut algun tipus de denúncia. I el gran què és preguntar, primera, perquè esclar, l'estadi és municipal, com sap molt bé la Glòria, és municipal perquè la ciutat de Girona el va comprar un preu extraordinari. 40 milions de pessetes a l'època de l'arcalde Nadal, perquè el Girona estava en va i balcoll de pessetes, 40 milions de pessetes. És un estadi municipal que està cedit al Girona, però com a club, que és una societat anònima esportiva, per tant, que és una empresa, no és un club de futbol, és una empresa... haurà de prendre la decisió de si vol construir o vol remodelar. I tot això estem parlant ja de desenes i desenes i alguns centenars de milions. i és evident que és una cosa així remodelar Montilivi és complicat pels propis terrenys sobre els que va estar construint Montilivi anar amb altres punts de la ciutat a Verdi n'hi ha encara queda alguna zona per la zona de Palau encara queden terrenys però a uns preus que són complexos i portar l'estadi fora de la ciutat té avantatges i inconvenients però esclar, hi ha d'haver algú que decideixi inverteixut Ho invento, eh? 150 milions d'euros. I llavors hi ha una altra discussió. Aquest dia, amb un amic meu que és un alcàrrec de la CB, que viu a Girona, es queixava que en el bàsquet i en el futbol vam tenir una discussió interessant, no? Es queixava que les institucions públiques aquí no aporten com aporten allà. Hi ha clubs que reben un milió, un milió i mig d'euros anuals d'un cabildo, ara ja m'he deixat anar, o d'alguna diputació i tal. Jo diria que això aquí no només és impensable, sinó que la gent se'ls hi tiraria al damunt. Jo mateix no hi estic d'acord, en el sentit de dir que és un club professional... Per tant, s'ha d'espavilar. Però llavors has de mirar les dues balances. Això dels diners públics, alguna cosa en sabeu? Perquè, per exemple, ja hi va haver un gran Marlona Girona que es va dir a Casbaio, que Diputació i Ajuntament van estar pagant una quantitat com aquesta en 15 anys. Això també és veritat, però que... Sí, sí. No sé, és complicat. És complicat. I jo no sé si la millor idea és que... Bueno, sí, que han de comprar i que haurien d'ampliar, segurament que sí. Però, bueno, també tens la incertesa, no?, de fins quan durarà, fins... Oh, clar, aquest és el tema, perquè, clar, quan parlaves abans del teu pare, jo recordo com el Girona va baixar al regional. I tant, i tant, i tant. O a primera catalana. I tant, a primera catalana. 22. Sí, sí. No és allò... No, no. I molts anys, i per tant, per això jo crec que tenir un club amb la propietat que ara mateix té el Girona... És d'una tranquil·litat total, però clar, això funciona si estàs en aquestes categories, si no, no valdria. Saragossa, per exemple, ha fet una cosa que aquí jo crec que és impensable, que és que han decidit canviar de dalt a baix la mare del camp de futbol històric del Saragossa i farà una inversió que pujarà a prop dels 200 milions d'euros. I per fer-la, durant dos anys, l'Ajuntament ha construït un estadi provisional perquè pugui jugar. Això aquí no hi ha sentim. I si n'hi hagués segurament discutiríem si els hauríem de destinar això, que jo crec que no. El moment en què és una societat anònima esportiva, dius el Girona, al final, el moment en què és una empresa, ells han de buscar els recursos perquè els hi funcioni. I si han de fer una ampliació, hauran de fer-ho en base a lo que puguin endeutar-se i a lo que puguin créixer. Que l'Ajuntament ajuda, jo, bueno, poden ajudar, però no... Hi ha altres, com te diria... altres parts de la ciutat que es poden sentir o prioritats o inclús associacions o altres entitats de la societat que no reben diners i que se poden sentir que el Girona és molt important el futbol per la ciutat ens ha posicionat en el mapa com abans heu dit l'última vegada vaig estar a la Fili d'Itàlia fa 25 anys que hi vaig, dos cops a l'any i quan et preguntava on ets? Hòstia, de Girona, hòstia, el calxo no sé què, de cop Una ciutat que hi havia gent que sí que sabia on era, perquè hi ha el Rayane Samosos, molta gent no sabia qui era Girona, i de cop tothom et posicionava, a més a més t'explicaven coses de com jugava el Girona, vull dir que és una cosa que jo entenc que a nivell europeu se n'ha parlat d'aquest Girona i de com jugava l'any passat. Però al final és una empresa que ha de mirar de créixer, té socis importants per créixer, I com diu en Marc, potser el creixement no serà propiament a Girona, jo penso en l'Espanyol, que ja estava bé a segona, però penso en l'Espanyol, i té el camp a Cornellà, i a una època el tenia, em sembla que era Sant Adrià, llavors... és a Sant Adrià. Clar, te trobes que en un moment determinat potser ha de créixer o el que sigui i ha d'anar a Cornellà. Potser no és el del seu agrat, però ho ha hagut de fer. Jo he tirat pel dret, com a vegades fem els periodistes, però li pregunto, Sol, Girona, comença a escassejar d'una manera notòria, diguem, una vegada ha tirat endavant tota la zona de Domeny, per exemple. I la part aquesta de... de Palau, diguéssim, el perllongament del Carmeigdià, ja està, no hi ha més. Hi ha només la valla aquella que porta la variant, que allò, diguem-ne, té uns preus importants, però és l'única zona important. S'està acabant, s'està acabant. El tenir el sal i serrià, clar, se'ns menja molt. A part del reste de Mons Piscallinda, eh?, amb Girona, però... De totes maneres, pensant en una Girona de futur, no?, que serà una àrea metropolitana molt més gran, no?, que englobarà molts més pobles que estaran tots integrats, no?, això esperem. Jo no veig, si el Girona l'han de desubicar de Montilivi, jo no ho veig tan greu que hagin de fer el camp, jo què sé, en Sarrià. Sí. perquè al final l'aficionat del Girona es desplaçarà, no vindrà pas d'agafar el cotxe i anar fins allà. No, i que del Girona ho és, som la majoria dels gironins, però són les comarques. I el que és d'anglès es sent tant del Girona com un de Girona, llavors jo no ho veig tan greu que s'hagin de desplaçar. Hi ha d'haver-hi la voluntat del club i els diners per fer-ho, perquè estem parlant d'inversions importants. Perquè hi ha una ampliació a Montilini no és possible, pagant el que valgui. Sí, però s'hauria de remodelar de dalt a baix. Perquè penseu, no sé si us en recordeu, però el primer any que els hi anava a jugar segona A, encara hi havia la graderia enfonsada del que ara és la preferent. Allà hi ha un problema de... Es va construir, es va construir bé, però hi ha un problema en el sol, del tipus de terres, i a més a més l'estadi està construït, això m'ho va explicar una arquitecta, està construït que diguem-ne que un gol aguanta l'altre, però és evident que, per exemple, tota la part de la tribuna... aquest dia que hi vaig tornar-hi, després de moltes diners, perquè jo, després de ser un tribunero, me'n vaig anar al gol, que és on te puc disfrutar, però aquest dia vaig anar-hi, miraves a dalt i dius, això és una lita. Per tant, és evident que d'una manera o d'altra s'hauria de fer, el que passa que fer-ho voldria dir temps, diners, i entrar en una altra cosa que és complicada, ara que tenim la Glòria que havia estat aquí, que és la burocràcia administrativa per fer algun tipus d'obra, que aquesta és una altra. Sí, sí, Jo permetem una cosa que volia afegir, que ja per defecte de professió, com a publicista, sí que t'haig de dir que el comentari que has fet, per una banda hi puc estar d'acord, que fins a quin punt l'administració pública es pot implicar amb el Girona o qualsevol altre equip de futbol, etc. Però també et diré, que fa un moment ho apuntava la Glòria, que és un gran anfitrió que ven ciutat i ven territori. Per tant, el que dèiem abans, què hauria pagat o què hauria hagut de pagar l'Ajuntament per fer una campanya de publicitat i màrqueting a tota Europa. Tu sabràs bé això. Home, jo encantat que m'ho paguessin. Após ja em retirava, eh? Però el tema està en que jo crec que sí que hi ha... aquesta necessitat que l'Ajuntament s'impliqui perquè estan fent marca ciutat. T'anadi o no t'anadi. Estan fent el Fumoclub Barcelona. Perquè la ciutat de Barcelona, que hi ha molts artistes i és molt més coneguda per altres coses, però vull dir, també el Futbol Club Barcelona ha portat la ciutat de Barcelona a tot aneu. El museu del Barça és el més visitat de l'estat. D'acord o no? Però és que què passa? Per davant del Dalí i del Prado. Si Girona va amb aquesta línia, el Futbol Club Girona va amb aquesta línia, arriba un moment que està fent ciutat. No, això és inductable, però una cosa, matitzo el que jo he dit, perquè poder no ho he dit. Però aquests holandeses que fa un moment parlàvem estan sin gasto a Girona. Una cosa és l'ajuda, l'altra és la inversió a fons perdut que a molts llocs fan, és a dir, a Girona les institucions ajuden, l'Ajuntament té cedit al camp, que ja és una forma d'ajuda important, I em penso que també fa diferents aportacions. Vaig llegir aquest dia a la Diputació, a vegades a través del Patronat de Turisme, també ho fa. Però, esclar, no amb les quantitats que algú diria. No, que a vegades és molt fàcil frivolitzar, no? Que a vegades pot venir a la CUP i dir, oh, és que destinar diners... Sí, perdona, ho estan fent merca ciutat. Sí, ja, ja. No, no, jo t'ho deia per si t'ho havies oblidat. Amb un contrapès, eh? Amb un contrapès molt important. Que porta en promoció econòmica, eh? Sí, si vols després en parlarem, perquè... No, no, no, bueno, si voleu parlem-ne ara, per exemple, hi va haver un episodi que per mi explica molt bé, diguem-ne, aquesta, hauríem de dir, triple ànima, diguem-ne, que hi ha en aquests moments en el govern municipal de la ciutat, que és que hi ha Junts, que hi ha Esquerra i que hi ha la CUP, que és aquí, la CUP no, perdó, Guanyem Girona, dintre de Guanyem Girona hi ha una part de la CUP, que és el tema que hi va haver-hi de les pintades del 1 de maig o les que hi va haver-hi fa una setmana en el Teatre Odeon. era una sala que havia estat un teatre, la gent ho diu, sí, però el 1856 i que havia tirat més o menys d'una manera notòria fins als anys 90 i que després va ser on s'hi van fer combats de boxa però en realitat durant molts anys allò va estar no tancat perquè hi havia la fusteria Lledó i els cromats en cesa Però era un local que estava en perill de caure. I imagineu-vos, a les escales del seminari, el placó més maco i més emotiu i romàntic de la ciutat que ha sortit, que allò que hi hagués, que dalt hi ha una casa, de dos pisos, al damunt, no? Que allò que hi hagués. Va comprar un empresari particular, si ha gastat dos milions d'euros, i ara el vol llogar. Ja hi va haver-hi l'episodi aquell que inicialment el cònic volia fer-hi, això ho deu recordar bé perquè devia estar allà... Hi va haver una campanya, el Conic es va tirar enrere, i ara hi fan, no una botiga de bicicletes, que diuen algú, o ha comprat una marca de bicicletes, que evidentment hi posarà bicicletes, però que a la vora vol obrir el públic i vol fer-hi presentacions de llibres, vol fer-hi... I de sobte, després d'aquesta empresa inverteix uns milions d'euros més en la decoració, i de sobte unes pintades ho van posar tot en qüestió. I aquí va haver-hi aquesta doble ànima que jo dic, perquè per una banda, diguem-ne des de guanyem, no s'ha condemnat, però en el primer moment Junts ho va condemnar-ho, i no només ho va condemnar-ho, sinó que al cap de dos dies estava tot net... i s'han fet reunions per evitar que l'inversor, que l'empresa es tires enrere. Exacte. Que és veladrom, ja ho podem dir tots, perquè ho sap tothom. No, veladrom, sí. Aquesta és la doble ànima que deies, no, Glàdia? Sí, aquesta és la doble ànima, perquè, a veure, jo respecto molt els seus ideals, els ideals de cada un dels diferents partits, però... I els ideals de la gent que va pintar i embrutar. No, això no. No, això no. Això ha condemnat del tot. Jo ara ens referia a la seva visió de la ciutat de Guanyem, a la visió de la ciutat del PP, a la visió de la ciutat d'esquerra, de tots els partits... Però sí que és veritat que hi ha d'haver un respecte i que s'ha de tenir molt en consideració què opina un i què opina un altre i, sobretot, respectar el que va passar al maig també. Va ser de jutjat de guàrdia. Què vol dir anar a fer pintades els comerços de tota la vida, petit comerç? perquè no m'agrada que vingui gent de fora. Però si ells són els primers, aquests que fan les pintades, són els primers d'anar de viatge fora, i són els primers que volen anar a fer turisme a altres ciutats, i ells no els volen a casa seva, bueno, perdona, doncs això no va d'aquesta manera. Llavors, a nivell de ciutat, sí que és veritat que hi ha... Un govern tripartit d'Esquerra, Guanyem Girona i Junts, que crec que fan un conglomerat que uns poden equilibrar alguns aspectes que potser, manant un tot sol, no els tindrien en compte. Això ho dic tant per Junts, no és que tiri cap a casa, això tant ho dic per Junts, com per Guanyem, com per Esquerra. No sé ni el fer, no? Frena. Home, a veure, esclar, jo et diria que l'haguessin guanyat nosaltres. És a dir, si tot aquest govern estigués alineat, es faria molta més inversió i es faria molta més feina a Girona. Però què passa? Si uns tiren i els altres frenen, la ciutat no avança i així estem. Si no deia el dia del comerç. Jo crec que no és que frenin. O sigui, també quan estem governant nosaltres sols, Llavors hi havia un altre problema, que cada cosa s'havia de negociar fins a l'extenuació perquè no s'arribava. I ara són 17 de 27. Esclar, estàvem governant amb Esquerra Republicana i no teníem majoria. Llavors s'havia de negociar tot, però és que igualment, a part de negociar, era lent... ara això mateix s'ha de negociar a un altre nivell, no negociar a nivell de ple, sinó que ara es negocia a nivell de Junta de Govern Local. Llavors, aquí també, esclar, hi ha les seves coses, però el joc polític de democràcia és així. En el cas d'aquestes pintades que deia, hi va haver-hi, diguem-ne, hi va haver-hi pels meus... Ara faig de periodista, eh? Hi va haver-hi certa preocupació fins i tot entre la gent de Guanyem per el que allò podia representar, perquè aquelles pintades no representaven a Guanyem ni tan sols a la CUP, sinó a un grupúscul que és Arlan. Sí, però per què no el condemnen? Clar, per què no ho condemnen? Nosaltres condemnem, nosaltres, i qualsevol altre polític, crec jo, que condemnen totes les bretolades que es fan en partits polítics i en sols els partits polítics. És que el dia 1 de maig, perdona, que tu t'hi has la ferit, no només van pintar tots els locals de bicicletes, que era una forma de senyalament que porta... És que també va rebre, jo què sé, Can Naves, que ja em miràs, eh? Sí, sí, i la botiga d'Espelmes de la cantonada de... Sí, Can Raura. Clar. Dius, home, no toca això, no toca, no toca. I si saps qui són, vés-hi, vés-hi, i una multa o el que calgui, una sanció, clar. Això no s'han dit una miqueta. No, això així no pot funcionar, tens tota la raó. Ara, jo crec que des de dintre també ja hi ha la seva... o el seu debat per intentar reconduir les coses. Entenc jo, eh? Entenc jo. Ara vull dir que no estic a dintre i no puc parlar, perquè tampoc no... És el que jo m'imagino. Va, ja faria la pregunta. Hi ha una certa tensió, no?, diguem-ne, dintre dels governs, perquè és evident que les mirades són diverses, però evidentment el paper de Junts, en aquest cas, diguem-ne, portant promoció econòmica, ha tirat pel dret en determinades coses, no? Sí, sí, però a veure, jo entenc, ara ja t'he dit, no estic a dintre tampoc no, ho he d'explicar millor ara als regidors qui són ara, però jo entenc que els àmbits que porten cadascú són molt autònoms per portar-ho cadascú, Però sí que és veritat que un cop a la setmana, un cop al mes, doncs, fan la seva... Parlen de la política que portarà cada una a terme i ara, per exemple, crec que estan ja, o si no, haurien d'estar preparant ordenances i, per tant, negociant ordenances per... ja, ja... Jo he fet un test i serà complex. Ordenances i pressupostos, per tant. Clar, aquí també és on es marca la política. Amb el pressupost es marca la política. I per tant, doncs, bueno, és on es parlen i on han d'arribar a acords, perquè és que si no la ciutat no tiraria del fet. I, perdoneu, ja acabo, eh? Del fet que deies que es paren les coses, s'endarreixen les coses, potser sí que a vegades part de culpa o responsabilitat del propi polític. Però també és veritat que a nivell burocràtic, ho dèiem abans, tot es fa molt feixuc i tot va molt i molt lent. No és només el que fa el polític, perquè quan jo hi era, i perdoneu que es personalitzi, em floria i em moria de... o sigui, les vegades que estava al cim dels tècnics perquè les coses no anaven. Jo soc tècnic a la universitat i ens passa exactament el mateix, vull dir que puc entendre perfectament bé què passa. La burocràcia, és la burocràcia. Ahir teníem, ell hi posa una R de més Ahir teníem en Pep Fortià, arquitecte, que venia amb qualitat de president de l'associació de veïns, diguem-ne, vist a l'Egre Carme però com a arquitecte ho deia és a dir, mínim per una llicència d'obres un any això és impensable, això no hauria de ser així, per molta burocràcia que hi hagi i molts papers que hi hagi una cosa d'aquest tipus s'hauria de solucionar en dos o tres mesos com a molt Crec que s'ha perdut el sentit comú en el sentit que hem d'anar a la base, de dir quin és el motor d'una ciutat. És l'economia. Dit en una paraula. Per què? Si no hi ha comerç que generi llocs de treball, no sé què, no vinc el jovent, si no vinc el jovent no hi ha una universitat, si no hi ha una universitat no hi haurà futurs... És que al final és una roda. Si nosaltres fiquem traves a obrir nous negocis, edificis, no sé què... La ciutat es para, llavors sí, anem a arreglar el món i hi ha temes socials, vinga, anem d'allò, perdona. Com vols arreglar el social si no has arreglat l'economia? Perquè l'economia és la que ha pagat la part social i això és així. I a vegades ens ens centrem i diuen, no, anem a quedar bé, anem a ser amics, eh? No, no, no, ho estàs explicant. És que al final és dir, anem a simplificar el fet que els comerços, restauració, tinguin facilitats per fer anar al roda. El mateix que deies tu, per què compliquem la vida del turisme? I aquests senyors que han d'aixecar parcialment i tant cada dia perquè això sí tu no vindràs a perdonar-me els impostos que t'hem de pagar i més el turisme que tenim tu quan vas a Lloret i veus el turisme que arriba a Lloret i poso Lloret d'exemple perquè el tenim a prop i tots un dia o altre hi hem anat Ells no volen aquell turisme, però perquè és un mal turista, és un turista que s'emborratxa... Ells volen el 30, 40, 50% de turisme que no veiem de Lloret i que és el que els interessa a ells, que és un turisme, diguem-ne, de casino, d'hotels de 5 estrelles, de calabans, de... per dir-ho d'alguna manera, el que ara estan intentant treure's del cim és allò que passava a la riera de matinada, diguem-ne. Nosaltres aquí, Girona, dintre del que cap, ve un turista... culte, que ve a fer esport, té una cultura de l'esport, gastronòmic, amb poder adquisitiu alt, que ens ocupa pisos, és veritat, lloc de pisos que estan al centre de la ciutat i tensionen diferents zones, potser aquí es poden intentar posar uns límits. Però, hòstia, aquest turista és boníssim. Formalment els límits hi són. El tant present d'apartaments turístics a nivell de ciutat i per barris, i és i està marcat, i teòricament no hi pot haver-hi més, crec que era el 15%, el barris Vell i Mercadal... que gairebé voreja, que està pràcticament aquí al Limi, però que ja no se'n poden... És a dir, la norma ja hi és, en certa manera, no? Clar, però ja hi ha una norma que s'ha fet alguna cosa al respecte, que vol dir que s'ha detectat un problema, s'ha fet alguna cosa al respecte, però vull dir que aquest turisme que tenim, segurament sempre hi haurà una part de gent que no li anirà mai res bé, que sempre estarà en contra del que sigui, però realment jo penso que és un bon turista. un poc equivocar, però és un bon turista quan el comparem amb altres llavors, ostres, tenim la sort que aterrissat aquest tipus de turisme més mala sort tindríem si n'aterrissés d'una altra manera de turista i molta més mala sort tindríem si no en tinguéssim de turisme perquè la ciutat estaria molt més morta no hi hauria el dinamisme, per exemple nosaltres als estius tradicionalment el comerç baixa, inclús hi ha gent que tanca durant 15 dies, no? Per què? Perquè el gironí de tota la vida no està a Girona, està a la costa, a la costa Brava, a l'apartament de l'avi, el seu apartament, a l'apartament del Besavi, el del bar, el que sigui, no? I alguns, per el que deia la Glòria, agafen reienes i fan de turista a altres ciutats. I alguns viatgen, no? I no una vegada, no, perquè jo en conec un d'aquest... I bueno, és igual, no té pas ni almenys qui és, eh? Però... que és el primer de queixar-se i tot el dia el veus que està voltant. Ara en aquí, ara me'n vaig a Sud-amèrica, ara me'n vaig a Itàlia, ara me'n vaig a Croàcia, ara me'n vaig... Tot el dia a la volta. I dius, i tu? et queixes, quan aquí a Girona tenim els turistes, home, doncs no no, no toca, no toca i llavors, a veure jo penso que... A més som un país de serveis, eh, vull dir... Clar! No, a veure... la indústria que tenim ja hi ha indústries que són molt potents però són petites i mitjanes d'indústries llavors hi ha el que hi ha no n'hem de fer volar coloms som el que som el que passa que tenim la sort i a més a més hem estat dècades intentant que aquest tipus de turisme vingués clar Ah, és que, hòstia, jo la veritat no estic d'acord ni lògicament amb les pintades, però amb aquesta corrent pensadora que aquest turista és dolent, jo la veritat segurament que a moltes ciutats els agradaria tenir aquest tipus de turisme. Al contrari, quan l'hem de treure, jo penso, com a ciutat, no personalment, sinó com a ciutat se li ha de treure més perdit encara. Sí, mira, quan diem, bueno, és que el turisme que tenim és un turisme que dius tu, no, boi, però no ha vingut espontàniament, o sigui, està tot treballat, des que a l'època Nadal es va fer el Pla Especial Barri Vell, que es va endreçar tot el Barri Vell, o sigui, això era una primera passa, per fer una promoció econòmica i per captar visitants. Primer de tot, per posar la ciutat maca per nosaltres, pels ciutadans, per Girona, perquè Girona tingués un barri vell digne. Però després, a partir d'aquí, es va començar a fer promoció, es va començar a pensar de quina manera volíem el turisme que vingués cap aquí, un turisme que fos de qualitat, un turisme responsable, un turisme sostenible. I ara estem aquí, estem en aquests moments aquí, que ara toca gestionar-lo, aquest turisme. S'ha de gestionar el turisme que tenim ara, però no el podem deixar perdre. La quantitat de ciutats que ens han vingut a veure... Per copiar el model. Com us ho heu fet, això? Gent d'Europa, eh? Quan veus aquestes pintades, dius, hòstia, si no la menys tenim el que molta gent voldria tenir. Hi ha hagut alguna gent que ha arribat a parlar que el turisme era, diguem-ne, l'única font d'ingressos d'aquesta ciutat, i això no és veritat. Aquí n'hi ha moltes. El turisme representa... La Glòria me rectificarà entre l'11% i el 13%. d'això que és important perquè això manté això manté com és però a més a més llavors hi ha hagut ja s'ha parlat molt de les bicicletes turisme de bicicletes aquest dia és igual diguem-ho com que es pot dir tot l'alcalde de Figueres amb el que vaig estar parlant em deia és que tot el que no vulgueu del turisme de bicicletes cap problema que vingui Figueres Que Figueres té un altre problema molt seriós, diguem-ne, no? Però és veritat, és un turisme. I llavors què passa? Que hi ha alguns petits comportaments incívics. Si tothom trobarà un grup de cicloturistes que un dia passa a contradirecció, baixant pel miss de la rama i molesta. Però per això hi ha la policia i les normes. Jo crec que la majoria d'aquesta gent... són molt respectuosos, no?, i s'hi ha fet altre tipus, perquè en un moment determinat com van venir es van tancar amb alguns locals que semblau que només eren per ciclistes, deixeu-m'ho dir així, però s'han obert, estan començant a entrar amb el tema del català, que també és important, que no ho entenies, és a dir, tot això no ha sortit per generació espontània, com deia la Galòria, això s'ha treballat, i ara no es pot posar en risc, perquè això va lligat al comerç i va lligat a tantes altres coses, no? Clar, amb el tema del català també, ostres, s'ha fet molt bona feina. Ara, o sigui, amb aquest govern s'ha creat la regidoria del català amb la regidora, que estan fent molt bona feina també amb els comerços, ja només amb els nostres, sinó amb els comerços dels nostres, tots són nostres, gestionats per persones de fora. Llavors, ostres, teníem una mica de respecte per aquest col·lectiu del comerç, del turisme, perquè és una font de riquesa molt important per la ciutat. Esteu contents els comerciants? Ara faig la pregunta com si fossis la veu dels comerciants i no és així, ja sé que parles per tu, però paties molt, per exemple, tu pateixes molt, n'hem parlat aquí moltes vegades, per tot el tema del que serà la zona de baixes emissions, del tancament de la plaça Catalunya, que ara... està mig tancada... Com ho veus tot això? Són mesures que des de l'Ajuntament consideren que són vitals, però que jo sempre dic el mateix, o sigui, no hi ha el pla B, no està activat, o sigui, no ha millorat la freqüència d'autobusos. Faran, faran, però no fan. Llavors... A mi això sí que em molesta. Per exemple, ahir em parlàvem, vaig trobar un noi que justament ha obert una cafeteria a la Rambla, i parlàvem dels hooligans i com havia anat el tema, i parlàvem de la zona de baixes emissions, i jo li deia, un senyor que ve d'Olot no vindrà pas amb bicicleta a comprar a Girona. Per ser ecològic. I en aquests moments tampoc entrant. Bueno, però vull dir, no vindrà amb bicicleta per no contaminar, no? Llavors, ve en cotxe. Llavors, si tu quan arribes a la ciutat, hòstia, zona de baixes emissions, ara jo tinc un cotxe que, esclar, és dièsel, no puc entrar, tal. Hòstia, tu agafaràs el cotxe i anirà a Platja d'Aro. Vull dir, o es quedarà a l'Olot o anirà a un altre lloc a comprar, no? Llavors són mesures... que jo no dic que no s'hagin d'aplicar, però que portin una solució primer. On t'aparca aquest home? Com arriba al centre de la ciutat sense que per ell sigui una supermolèstia? Perquè al final tots, a mi em sembla que a tots ens agrada arribar a la porta o a prop de la porta quan ens desplacem en vehicle. Llavors, esclar, són coses que des del comerç molesten molt perquè no... Tu el dia a dia ja és dur, ja és complicat per tothom, no? Alguna gent més complicada que d'altres. Hòstia, si s'obren, te van posar en pals la roda, dius, hòstia, però això sí, després el que deia Marc, a l'hora de cobrar impostos, a l'hora de pujar-los, a l'hora de no sé què, tot això no falla mai. però a l'hora de portar solucions no hi són i en canvi t'aporten problemes t'afegeixen problemes afegits que tu ja tens mira, això una vegada amb una tertúlia em van parlar i va donar perquè jo antigament tenia l'agència al Carme cap a l'interior he hagut de marxar I ara estic a l'últim carrer de Girona, que és el carrer Santa Coloma, al costat del punt diari. Ara tots els clients vinen al despatx. Per què? És fàcil d'arribar, poden accedir per autopista i a part que no te volen. Quan jo estava aquí al carrer del Carme, els clients, bé, els de fora, els que eren de persona, ja ni venien. Ja hi anava jo, però vull dir, inclús clients de Girona mateixos em deien, on estàs? El carrer del Carme. Buf! que hi ha per aparcar Vista Alegre un tramet allà que has educat els Mossos ah, passa allò i us deia, si vols, ja vinc jo Vull dir, els propis gironins ja ens fa mandra entrar a Girona, i de fet jo mateix, i em sap greu dir-ho, és que ja no entro a Girona. De fet, a vegades faig l'exercici que quan vaig amb la dona, el cap de setmana a fer una volta per la Girona, dic coses noves. No, no, perquè la freqüència que jo abans tenia d'anar cada dia a Girona o al centre ja no la tinc. Perquè, com t'he dit, tinc l'agència a la periferia. Bé, no, a la periferia. A fora de Girona. Tocavi la Blanets, deixem-ho així, eh? Exacte. Ho faig de volta. I no se'm genera la necessitat. No, no. Sempre jo reivindico el pàrquing, en el sentit que falta pàrquing perquè la gent justament pugui accedir. No sé, jo penso que la zona de baixes emissions, per molt que l'envien des d'Europa, com a ciutat, tu l'has de poder fer de més i de menys. I si no et convé, no la fas. De fet, per la gent de Girona hi ha totes les excepcions per no dir exactament, la paraula de totes són aquestes, és a dir, però és per la gent empadronada a Girona. Esclar, també hi ha gent que no és empadronada a Girona, que està a Salt, que està a Vila Blaret, o a Lot, com deies tu. O gent que ve a treballar a Girona. Jo, per exemple, l'Ajuntament de Girona, que té segurament més de 1.200 persones treballant, Jo no crec que tots 1.200 visquin a Girona i puguin accedir a peu a la feina. Segur que n'hi ha un que ve d'anglès, l'altre que ve de Banyoles, i tota aquesta gent on t'haurà d'aparcar. Com ho ha de fer? Quina hora ha de sortir de casa per conciliar amb la zona de baixes emissions? Hòstia, aviam, no fotem. que haurà de tenir una bicicleta en el malatero i quan arribi a aparcar el cotxe a Sarrià i des de Sarrià venim bicicleta jo entenc que hem d'anar cap a un món més sostenible i tal però hi ha d'haver els mecanismes permeten fer la broma com et deia fa un moment m'he traslladat abans els treballadors m'arribaven sempre tard però és pel fet que aparcant allà és impossible això o vens una hora abans i tots aprofitaven per esmorzar per fer el cafè tal com deia en Quique és Bride la zona de baixa divisions és una obligació normativa europea per tant el que passa que és allò es pot fer que han canviat coses a la ciutat això és evident jo mateix que sóc de la ciutat però que visc en aquests moments el cantó de la ciutat i que, per tant, no estic empadronat a Girona. Soc conscient des de fa molt de temps que, per les meves circumstàncies, jo utilitzo el cotxe, però soc conscient que venir amb cotxe a Girona és pagar. Això ho tinc claríssim, perquè trobar pàrquing gratuït és impossible. A la zona, diguem-ne, sí, podria anar a aparcar a Fontejau, i segurament podria, però llavors no ho podria fer. Però això ja és evident. El transport públic funciona amb la LATOMB, però és veritat que si es vol fer tot això necessitaríem més freqüències. Mira, jo vinc de Fornell, jo. I els aparcaments dissuasoris. Bueno, és que esclar, hi ha un tema, és que hi ha dos o tres... Aquest dia teníem la Sílvia Castelló que deia el mateix, és que nosaltres si tinguéssim transport interurbà com el té, per exemple, Vilablareig, seria perfecte, però nosaltres per venir amb autobús de quart i Forneig passa el mateix... Cada hora... És un autobús a l'hora. Jo, per exemple, et poso una cosa que a mi em passa. O sigui, l'autobús jo el puc agafar a les 8 i 5 plegant al vespre de la feina. A les 8 i 5. Si no agafo el de les 8 i 5, he d'agafar el de les 9 i 5. Llavors, jo tenco a les 8 la botiga. Doncs clar, ahir, per exemple, sortia de la botiga a les 8 i 15. 8 i 16, vam tenir uns clients última hora, vaig sortir més tard. Hòstia... Portes tot el dia i tu t'esperaràs una hora allà davant de la Bacus a veure si arriba o no arriba l'autobús. És que és de sentit comú. Què fas? Vas a buscar el cotxe i te'n vas a casa. Llavors aquest cotxe tu el trauries de la ciutat. És un transport públic amb més freqüència que costa diners. És una inversió, però més diners m'acostarà a mi que la gent no vingui. a Girona, perquè tenim una zona de baixes emissions. Llavors, esclar, aquestes petites comparacions, esclar, com que no és a mi que he de pagar el pollastre, no passa res. Jo crec que aquí ells han de fer un exercici molt ampli del que realment implica una zona de baixes emissions, els costos que hi ha. des del comerç fins a la gent que ha de canviar un cotxe, que potser no li interessa o no li va bé. En aquests moments ha de canviar un cotxe. Escolta, que hi ha despeses que poden passar molt abans que canviar un cotxe. Si un cotxe pot durar, no sé, 20 anys, per què l'has de canviar quan en té 10? O és que ara han canviat la zona de baixes emissions? Home, escolta tu, de mi què m'expliques? Llavors trobo que són coses que no són coherents No, les normatives a vegades s'han de fer i s'han de... Mira, estem al carrer Balmes de Girona, a prop tenim un aparcament que ara és municipal i que abans no ho era i, per exemple, una de les coses que està... i que abans estava molt buit i ara comença a haver-hi molta gent i una de les coses que estan fent ara, per exemple, són obres per posar-hi, diguem-ne, connectors elèctrics pels cotxes que puguin fer-ho i no hi haurà 6 o 7. Està molt bé. Són bones notícies. N'hi ha pocs, n'hi havia a la plaça Catalunya que crec que van desaparèixer, però n'hi ha pocs. Ara ja no faran falta, perquè esclar, aquell tram està tallat, ara no s'hi pot circular. Has notat alguna cosa? No. No, perquè de fet els cotxes entren i surten per Sant Francesc, que és... suposo que a nivell de tràfic que tenim una ciutat que justament el que vols és que els cotxes circulin perquè els cotxes quan van a 10 i 20 per hora contaminen molt més que no pas quan van a 50 llavors resulta que si tu talles un carrer d'entrada i sortida de la ciutat i tal els cotxes s'han de repartir en altres carrers vol dir que en aquells altres carrers hi haurà molt més tràfic que no hi havia llavors els cotxes iran més a poc a poc És complicat, eh, Glòria, quan has estat a dintre i ho veus ara de fora, és complicat totes aquestes. Els semàfors mateix, tu a vegades, jo penso que els semàfors, no sé, sempre he pensat que els poden més o menys programar, no? Els poden programar els semàfors. T'hauries així. Baixis pel terrer de Lluís Pericot i els trobis tots vermells, o sigui, passes d'un, tires a l'altre i t'ho dic perquè jo baixo moltes vegades per allà. Pericot és una zona que és digna d'estudi. No ho entres pas mai. No ho entres pas mai. No ho entendràs mai, això. Primer que han tallat un carrer que era superútil, que era un carrer que girava. No, no, moment, moment. Perdona, perdona. Gira a l'esquerra o a la dreta? Aquest era de pujada, giraves a l'esquerra. Ui! Impossible. Impossible. Només per... Clar que sí. Les faltaria. Per l'expressió de la Glòria volguem dir que aquí les normatives, els tècnics o qui sigui, ho han fet. Allò era facilíssim perquè tu giraves a l'esquerra, tiraves l'ècter i t'anaves cap a Montilivi. Ara has de fer uns 100 o 150 metres, donar la volta, tornar i fer-la. I menjar dos semàfors. Sí. Aquesta és l'altra, hi ha una escola, passes per davant de l'escola. Llavors, són coses que dius, hòstia, però si aquest carrer ja hi era. Tu compta que a Girona... Tu compta que a Girona, perdona, eh? Tot aquell gir a l'esquerra que existeixi, al cap de dos dies ja no hi serà. Perquè és el més perillós del món, el gir a l'esquerra. Jo ara vinc de... Diuen o ho és, o les dues coses. A mi és el que m'havien dit sempre... a l'Ajuntament de Girona. Aquí ho deixo. El gir a l'esquerra és el més perillós que pot haver. O sigui, molt perillós. Dic, bueno, sí, però quants accidents hem tingut amb girs a l'esquerra a Girona? Poco t'ho diuen. Entens. Llavors, és, bueno, són aquelles coses que dius, però saps, tinguem una mica de sentit comú. És que a vegades els criteris polítics i tècnics xoquen. Clar, xoquen molt, i és una balla contínua. I tenim una altra expressió molt a prop, que és el carrer a la creu. El carrer a la creu, el que es volia fer des d'un punt de vista polític, el que es va acabar fent des d'un punt de vista tècnic, no ha acabat de funcionar. A mi no me desagrada, però al final és prendre una decisió que també ho serà. És a dir, tu treus els cotxes aparcats i al final... Però, esclar, llavors el problema és aquest, no? Però ja t'he dit, què? I la seqüència dels semàfors? Bé, doncs també. La seqüència dels semàfors és brutal perquè te trobes que... Però hi ha una certa voluntat de putejar els que van en cotxe, jo també. Putejar és una paraula molt dura, però és a dir, des de criteris polítics... Ja s'hi borreixes el cotxe ja, perquè és brutal. Perquè la idea és que Girona ha de ser peatonal. És aquesta, però ja no d'ara, eh? De fa molts anys. El que passa és que, esclar, una girona peatonal, tornem a estar allà mateix. La gent ha de poder accedir. Si no... Se va pels gironins que viuen al centre. I aquest senyor no s'hi va anar a la vida. Ja, ja... A veure, ara, per posar allò una mica d'això a la balança, és... Aquestes crítiques hi vam ser com es va fer zona d'avienar en Santa Clara, o es va prohibir el pas per l'Arlambla... o fins i tot quan el carrer Nou va deixar de ser un carrer de gran circulació i va haver-hi, i ara ningú segurament tornaria al darrere. Però és allò, el punt d'equilibri, trobar el punt d'equilibri. Treure cotxes de Girona, en principi, si la gent que ve de fora pot aparcar i pot aparcar en el pàrquing que hi ha sota la Generalitat o en el que hi ha sota la plaça Constitució... i pot moure's, això no provocaria un problema, i que hi hagués algun carrer més que fos de vianant, segurament tampoc ho provocaria, el problema és com arribar-hi, com fer-ho, com anar-hi. Hem d'habilitar zones, més zones, i donar facilitats, i si, per exemple, si tu augmentes la freqüència dels autobusos, ja reduiràs una part gran de gent que viu a l'entorn. Perquè jo mateix, si hi hagués una bona freqüència d'autobús des de Fornells, al matí el faria servir i al vespre també. Ja està, no passa res. No et cauen pas els anells per anar amb autobús. No ets pas menys ciutadà de Girona. Al contrari, és una cosa que és pràctica. Però en el moment en què la freqüència no és correcta, tu no el fas servir. Llavors, esclar, això han de donar... Jo penso que aquí ells han de fer una aposta de diners aquí a Fort Camp. Escolteu, hem començat parlant de la Champions i hem anat derivant de la Champions de la Lació i hem anat derivant de tal manera que se'ns ha acabat el temps. Ens quedin ara només 10 segons i us voldria agrair Marc, Quica, Glòria, aquesta magnífica tertulí que hem tingut i convidar tota la gent que ens escolta si vol tornar. Serà dilluns a partir de les 10, perquè ara d'aquí uns segons seran les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És divendres 4 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer. El barri de Pontmajor de Girona es queda sense toc de campanes. Segons el president de l'Associació de Veïns, Josep Maria Castanyer, un veí del barri va iniciar un procés que va començar cap al mes de juny quan va mesurar el volum de les campanades i que això ha desembocat en un requeriment de l'Ajuntament a la parròquia perquè aquestes no sonin. La regidora del barri, Núria Riquelme, va confirmar i a l'entrevista de Girona FM que l'Ajuntament hauria fet aquest requeriment al bisbat i que havia de parlar amb el regidor d'Acció Climàtica, Sergi Cot, per veure exactament què ha succeït. declarats culpables els quatre acusats per l'assassinat de la infermera de Girona durant un intent de robatori a casa seva. El veredicte del jurat popular conclou que Consol Jacob, companya de feina de la víctima i el seu marit, Jordi Radresa, van ser els ideòlegs de l'assalc perquè sabien que la dona tenia diners. Per perpetrar el robatori van contactar amb dos homes, Nicolau Morell i Eugenio Pérez, que van ser els autors materials. Les acusacions demanen 9 anys i 5 mesos de presó pels ideòlegs i 29 anys i 5 mesos pels autors materials. El motorista que es va accidentar aquest dimecres al polígon de Fornells de la Selva va morir el dijous. Estava ingressat a l'Hospital Josep Toretta de Girona des de llavors i no va poder superar les lesions patides en el succés. La víctima mortal era un veí de Girona i tenia 61 anys. detenen un aficionat del Feyenoord per tallar la pancarta de la Champions d'un pont de Girona i resistir-se a l'arrest. Els fets van tenir lloc dimecres cap a dos quarts d'onze de la nit, quan ja s'havia acabat el partit. Segons va informar l'alcalde Lluc Salelles a la xarxa Social X, de fet, aquesta va ser l'única versatrolada que els aficionats de l'equip neerlandès van fer a la ciutat. Girona organitza les jornades Repensem Girona per reflexionar sobre la transformació urbana de la ciutat. La ciutat de Girona acollirà del 19 al 21 de novembre les jornades que seran obertes a tota la ciutadania i al sector professional. Es tracta d'una oportunitat per reflexionar sobre els canvis que s'està experimentant a la ciutat i les transformacions urbanes necessàries. És una proposta organitzada per l'Ajuntament, el Col·legi d'Arquitectes i la Universitat de Girona. Inaugura la seu de la Fanoc a Girona, un nou suport pels nens amb càncer. L'Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya ha inaugurat la primera seu a les comarques de Girona que es troba al carrer Remenses de la ciutat. Ha estat el lloc escollit per situar el local d'una associació que està al costat de les famílies amb nens amb càncer, donant una atenció psicosocial integral des de l'inici i durant tot el procés de la malaltia. Girona acull dissabte el gran dinar d'aprofitament alimentari. Al llarg del dia s'oferirà una programació oberta a tothom amb diferents activitats com cuiner de plats i propostes pels infants, amb la finalitat d'impulsar i donar a conèixer iniciatives locals que treballen en la lluita contra el malbaratament alimentari. La iniciativa es farà a la una del migdia a la plaça Francesc Albet i Rubalcaba davant del Mercat del Lleu. I en esports, l'Esparron i Girona encetarà demà la competició oficial amb un derbi català contra el Cadillaceu. El tècnic de l'UNI, Roberto Eñiguez, va valorar aquest dijous el treball de l'equip durant aquesta darrera setmana de pretemporada i va assegurar que ara que comença la competició oficial toca traslladar la feina del dia a dia als partits. I acabem amb el temps, dia avui que s'ha aixecat fresc, però que s'espera assolellat durant tota la jornada, excepte a última hora, quan poden aparèixer alguns núvols. Sense previsió, això sí de pluja, i avui arribant als 22 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Som la teva veu. Som la gironina. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.