Cavalcada, Nadal i educació: tradició vs canvi

La ràdio de Girona, vagis on vagis. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa rival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club. No pasaste de caimán. Hasta luego cocodrilo. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Molt bon dia, entrem en Temps de Tertúlia, com passen 7 minuts de les 10 del matí aquí a Girona FM, aquest 18 de desembre, d'avui en 8 de Nadal. Fa 4 dies acabàvem les fires i dèiem, això de Nadal arribarà aviat, arribant molt aviat, jo crec que... a mesura que passen els anys, dóna la impressió que s'escurcen els terminis, que les coses passen molt més ràpidament. No ho sé, és el que mi em sembla, però els preguntaré a les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmas. Començaríssim per l'Aliu Diallo, que és el més jove de la taula, crec. Bon dia, Aliu. Com estàs? Jo ho deia, la sensació que hi ha que el temps passa molt ràpidament, però esclar, no sé si... No, no, a mi també... O sigui, jo... El pas del temps se m'ha escroçat molt des de... Especialment des de la Covid, des de la pandèmia. És allò que d'aquí dos dies estem al 2025 i no estic gens mentalitzat per... Que hem passat del 2020 al 2024... Sí, realment d'aquí dos mesos i mig, farà cinc anys que ens varen tancar tots, però els varen tancar fins i tot dies abans que ens atanquessin a la resta de tots a casa. Molt bon dia, senyor José María Funalleres. Bon dia, senyor Grau. Va sortir els diaris, va sortir els diaris. Té una llista, vostè, diguent que la Ligua era el millor d'aquesta tanya, que era una periodística d'aquesta. Home, de tant, tant l'encertem els periodistes, eh? Sí, sí, es va saber, i ara farà 5 anys que els grans jo crec que ens passa més volant encara, o depèn, també hi ha gent que diu que els hi passa més a poc a poc, és una percepció... Bueno, deu ser que encara no som grans, avui he vist en algun dia, no et recordo quin, em sap greu, que... que deia que la percepció de la gent jove és que un es torna gran a partir dels 54 anys, excepte els que tenen més de 54 anys que diuen 74, no? No sé si en 54 o en 59, estem en aquesta franja. Permeteu-me, molt bon dia, Eugènia Cros, què tal? Hola, bon dia. No sé si li passa ràpidament el temps, però... Sí, el temps vola, i sembla que tenim molt de temps encara per venir, però no sé, va molt ràpid el temps. La veritat és que tot això venia, perquè d'avui en avui Nadal, per dir-ho d'alguna manera, avui dia 25, aquell període d'aquests 15 dies, que això, diguem-ne, ens fa poc europeus, perquè s'allarga des de... des de gairebé, com aquell que diu, de la loteria de Nadal fins després de la celebració dels Reis, i és un període en què és complicat fer determinades, diguem-ne, gestions en el món de l'administració, però també de l'empresa privada, vull dir que es para una miqueta tot, no? És veritat, sí, sí. Ai, molt bé, i com ho afronteu tot això? Però ara continuem, no? Sí, jo i tant, sí, sí. Hem arribat encara a la loteria. De fet, si voleu, podem començar a la loteria. Aquest dia és curiós perquè això de la loteria... Estava tot. Vaig veure aquest dia, penso que era el diari de Girona, que parlava que els gironins es gastaven de mitjana amb la loteria de Nadal, diguem-ne, el gordo de Navidad. Ho he de dir en castellà per fer-nos entendre, o sigui, treia la loteria catalana, que és la grossa. Ja té volta. una mitjana de 45 amb 60 la qual cosa vol dir que com que hi ha molta gent que no hi deu jugar i que realment hi ha gent que juga amb molts diners jo ja estava molt enganxat durant una època perquè tenia la neura aquella si anaves a un bar i veies un d'allò només faltaria i el compraves i al final d'aquest estalviat hauria pogut ser un bon Nadal i ara vaig a buscar... Només els que m'acriden molt, saps? Allò, si vas a un establiment i hi ha algun altre que t'ho diu, mira quin nobro més maco, penses. I després, els que juguem a la feina, que aquests penses, una vegada vaig deixar-li de jugar, i aquell any va tocant. Mira, a mi em va passar també el cantar una vegada, com jo havia treballat, com tu saps, en el diari de Girona, i evidentment jugava amb un nombre que era així, i durant dos o tres anys després de deixar, ens intercanviau amb un company nombres, l'any que no vaig fer els hi va tocar, i els hi va tocar una quantitat apreciable. Em sembla que era aquest que dius tu, si no m'equivoco, era d'aquesta època de Nadal? Sí, n'hi va haver un al Nadal. És allò del dinyo. Podria ser, hi havia alguna El que a mi em va passar va ser el dia de Reis que va tocar a la universitat i tothom me trucava, jo recordo que companys de la premsa i així, com que tenien el meu, no m'ho deien Què opines? Estic molt content Penseu de jugar alguna cosa? O de jugar molt, eh? Vull dir que no passa res Potser un de la grossa, però no massa Ah, i un altre que tinc, perdona, de la grossa de Nadal, això sí que ja tinc, vaig instituir-ho jo mateix com a tradició, i em cobro cada any un de, encara que es pot fer molt fàcilment per internet, diguéssim, de les dates de naixement meves, dels meus fills i dels meus nens. Ah, està bé, per la grossa, això. Els números. Sí, amb la condició que el que li toqui... No, depèn del dia... Depèn del dia que toqui li tocarà amb el dia. És veritat, tocarà qui tocarà? Un que té quatre fills i dos nets, bueno, ja li jugo una certa quantitat. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Està bé a jugar? I he jugat un cop. I vaig jugar i va ser allò que em van tornar els diners. Ja està, ja hem fet les paus, eh? Ja està, no em necessiten pas. Llavors, des d'aleshores sempre penso, sempre hi ha la temptació, però acabo pensant. És que no penso, o sigui, no crec que la vida em caigui a sobre un raig. Per tant, com que no tinc esperança amb això... Si tinguéssim aquí el Forense Berdalet, li explicaria que passa. Li explicaria que passa, i passa més del que ens assem. Totalment, totalment. Doncs per probabilitat ja no hi jugo. Jo des que el Forense em va explicar tot això, vaig canviar això que deia vostè, diguem-ne, pel tema dels gals aquells, que et caigui el cel al damunt, perquè... Però això no passarà de mal, no? No, això no passarà demà, exacte, sí, sí. Tota manera estic una mica inconscienciat, perquè ahir vaig tenir una xavada llarga amb l'ou del Carbonell i l'últim... I estàs viu, encara. Sí, sí, que va venir a Girona a la Biblioteca Ernest Lluch a presentar el seu últim llibre de la caverna al cosmos. I realment les coses que diu... Esclar, jo li deia, tens un gran avantatge, que tot això que ens anuncies per un futur immediat no ho veurem i per tant no sabrem si l'has encertada o no l'has encertada, perquè com comença a parlar de trans... Com que no és immediat el futur, és una mica mitja distància, dius... Sí, sí, com ens parlava que serem transhumans i que les màquines agafaran el poder i tot això, dius... Això pot dir com en Poncec que deia, jo no moriré mai, perquè això tampoc no ho sabrem mai. Exacte, i en tot cas ningú li va poder-la treure després, o que a mínim ell no se'n va assabentar, diguem-ne, no? Déu-n'hi-do, han començat amb temes de... de tertulia, de tertulia, de tertulia, però bé, vull dir, escolta, a vegades aquests són els més entretinguts, segons com, com es prenen les festes, com arriba tot, com arribarà la cadena de l'Oliu. Doncs aquí estem, aquesta última cabalgada, jo formo part d'una entitat que és Cacau i Negritud, sobretot persones negres a les comarques gironines, i que batallem una mica per lluitar contra certes dinàmiques racistes a la província de Girona, i... Nosaltres ens vam posicionar totalment contra el que vindria a ser el blackface, però ho he explicat d'una altra manera, això de pintar persones blanques per caricaturitzar persones negres, i pensàvem que seria fàcil. de gestionar de negociar amb el govern i de passar pàgina al llarg d'aquest any ens hem reunit dues vegades amb ells i hem arancat alguns compromisos el que passa és que res s'ha concretat a dues setmanes de la cabalgada llavors ara estem preparant el que vindria a ser la nostra resposta o reacció davant de l'eventualitat que torni a passar això el tema bàsicament per això ho he preguntat venia de com que tu vas treure el tema aquí en una tertúlia que vas venir no sé si la part última o així que vas venir no l'última t'ho preguntava s'han fet passos endavant per això en el sentit de buscar gent perquè preguntant i sense haver fet un treball les sensacions que diuen és que no tenim prou gent per fer-ho El problema per nosaltres no és aquest. Nosaltres, des d'aquest espai i altres espais antiracistes, si tenim el compromís que no es pintarà gent, tenim el compromís que el govern faci un pas endavant, nosaltres vam demanar, vam exigir un comunicat, no, tampoc vam demanar que es flagellessin d'alguna manera, sí que vam dir un comunicat en el cap. Això passa tres mesos després, diguem-ne. Clar, clar. perdona la broma el comunicat simplement demanàvem això, un compromís que no es tornarà a pintar gent així, ras i curt i va haver el compromís del govern que això passaria i no ha passat nosaltres necessitàvem aquell compromís per d'alguna manera tenir una garantia per anar amb la nostra gent, amb la comunitat negra de Girona, per dir-los que fins ara hi ha hagut aquests greuges, però hi ha aquest compromís que no es tornarà a fer. A partir d'aquí, convidar aquestes persones a participar a la cabalgata, a participar a l'erogia. Però aquest compromís no hi ha estat, no només això, sinó que no hem rebut cap resposta formal, per tant... Estem amb atents. Com ho veieu tot aquest tema, Eugènia i Josep Maria? No aquest tema en concret, sinó una miqueta... És que amb l'Eugènia en parlàvem abans d'entrar a la tertúlia a propòsit d'un article de l'Agustí Casanoves al diari de Girona sobre el tema de les tradicions. I com que hi ha hagut un cert renou, és aquella sensació de dir, hi ha gent que afronta aquestes festes des d'un punt de vista religiós, cosa que jo trobo perfectament normal si ho volen així, jo crec que la gran majoria d'actes, és a dir, com parlem del tio, de... de la missa de la gall, etcètera, de tot això, en realitat el que fem és apel·lar a la cultura, a la tradició, digue'l com vulgueu, i això en algun moment s'ha posat en qüestió. Sí, esclar, això és molt personal. I això que diu ell, jo crec que se solucionaria si a les associacions de les cabalgates hi hagués gent negra, gent de tot tipus, i d'una forma natural ja sortiria el rei negre, però potser això encara no està passant. És que, no sé, jo tinc uns parents de Venezuela que venen per veure els reis d'aquí, perquè volen veure els reis, com una cosa... És clar, no sé, i nosaltres tenim el record del rei negre, que era el que tenia el llavi més prim i de color negre, perquè era així, estava pintat de negre, i no... Clar, de nens el veia amb el rei negre així. No sé, és que això forma part... Jo també penso que... Ara el que diu la liua és que és una contundència i una evidència que clama el cel. No hi ha res a dir amb això, eh? És cert que venim d'una tradició que no hem viscut, això. És a dir, ens hem declarat sempre antiracistes perquè ens pensàvem que el racisme és als Estats Units. Fa 50 o 60 anys, aquest país, quan hi havia racisme i n'hi continua vivint, per desgràcia, en el cas dels gitanos, per exemple, que és la minoria ètnica que tenim més a prop, diguéssim, i era i continua sent-hi moltíssim. En aquest cas, que no es pinti la cara d'una persona per fer veure que és d'un altre color, em sembla que és flagrant, diguéssim, no? Com això es posa en marxa? Bueno, suposo que depèn dels ajuntaments, en Girona ja es fa, no? Penso, o... Reies, però clar, hi ha d'haver-hi altres pobles petits que jo... És una cosa que... No, a veure, també ho veia ja una raó, que és que... No, no, no, en absolut, no, no. Ho veia ja una raó, que és el que volia dir, que és que 50 o 60 anys aquest davant no hi era perquè no hi havia persones negres aquí, o n'hi havia molt poques, per dir-ho d'alguna manera, no? No, no, és que m'adreçava a en Josep Maria per als seus antecedents teatrals. Hi ha gent del món de l'esquerra que defensa l'escenificació, per dir-ho d'alguna manera. Fins i tot algú ha dit que he sentit alguna que deia que la verdadera igualtat serà el dia que en alguna persona negra la pintin per fer de rei blanc. És una manera de dir, no? La sanificació del teatre, és a dir, és una representació teatral. Però tot això... Jo crec que són dues coses que s'acaben donant avui dia de dues maneres diferents. que una persona de raça negra, o de raça blanca, o de raça hindú, o que sigui interpreti Hamlet, posem per cas, és absolutament lícit i legítim i només faltaria. És a dir, no cal ser danès del segle XIII per ser Hamlet, diguéssim, o ser danès simplement per ser Hamlet. El que passa és que després, al costat d'això, hi ha una altra tendència, que aquesta... és la que jo posaria més en dubte, diguéssim, que és la de l'autenticitat, per entendre'ns. Amb una obra on hi ha, posem per cas, eh?, una història d'homosexuals, l'actor que l'interpreta de ser homosexual, bueno, una vegada sí, és a dir... passen llocs, diguéssim, una història... Segurament no ens hauríem de preguntar si ho és o no ho és, però el fet que ho faci, diguem-ne, no? No, però... I podré posar-t'un exemple que no és visible, diguéssim. No, no, però jo crec que és... És un tema molt delicat, eh? I també m'agradaria tractar-lo amb molta delicadesa. Però, per exemple, parlo de pel·lícules o de representacions, partint de la base que la representació és una ficció. És a dir, estàs fent veure que jo és la realitat i no ho és. Una persona... un personatge discapacitat en una obra de teatre, l'ha d'interpretar una discapacitat, clar, s'està posant en marxa una, o està molt en boga, diguéssim, sobretot en el món del teatre, una història que a mi em preocupa bastant des del punt de vista més... com t'ho diria, literari, no? O filosòfic, per dir-ho així, que és l'autenticitat. Aquesta última temporada alta, per exemple, jo he vist dues o tres obres en les quals s'ensenya l'interior de les persones, perquè juguen amb això, i l'important no és tan transmetre un missatge com dir, és que jo soc bipolar. Ah! No, no, de veritat soc bipolar, eh? I us ho expliqueu una història sobre bipolars. I això és molt bo, perquè ens surt de llei i dius, ostres, que autèntic. Home, que autèntic no ho sé. És a dir, si a mi em transmet una persona que no necessàriament ha de ser bipolar, és que si no, no podríem representar res. Perquè els actors seran el que són i uns seran bipolars, els altres no, els altres seran homosexuals, els altres seran sis, heteros, el que sigui, però en aquell moment estan representant un paper determinat. Això és diferent del tema de la raça, perquè aquesta és una altra història. Vull dir que... el que ja avui no crec que es faci si no és com a crítica o com a distanciament és fer un hoteló amb què l'actor es pinti de negre no? però de la mateixa manera que no cal que fer l'hoteló fent veure que ets negre tampoc o també pot ser que un Hamlet o un Ricard III siguin indis perquè no una cosa és és l'afísia, el personatge i l'altra és la persona en concret que representa o no aquest és vestit d'acord amb això perquè sí Jo crec que el debat és ben profund en aquest sentit, però hi ha una cosa ben senzilla d'explicar, que és que, òbviament, la cabalgada fa 50 anys a Girona tenia un públic determinat, que era un públic al 99% autòcton, i avui en dia a Girona tenim un públic que... Un mínim d'una cinquena part té la nacionalitat estranya. És molt plural, sí, és molt plural. Per tant, o sigui, i això per una banda, per l'altra hi ha el tema dels greuges estructurals. Una persona negra en aquest país és una persona que pateix violència en el seu dia a dia en pràcticament cada moment i quedarà cop. O sigui, pujar a comprar el billet de bus, entrar a la biblioteca. Qualsevol cosa que us pugueu imaginar pot haver un greuge i n'hi ha. Un greuge que si no és per la llengua, és per la infantilització, és per X coses. Llavors, si posem això en un context... en un context històric de greuge estructural i d'on emana aquest afany de pintar persones blanques perquè facin un paper de persones negres. O sigui, perquè el tema aquí és que Això, el seu origen, està molt lligat als greus estructurals que estem patint ara en l'actualitat. Una persona blanca que ve una persona negra al carrer, en la majoria de casos, pensa que és una persona inferior, d'alguna manera. Llavors, això neix d'una realitat històrica que és l'esclavitud, que és la colonització, que és el Blackface en el seu moment de ridiculitzar persones negres a través de pintar persones blanques, fer més grans els llavis, expressions més vulgars, etcètera. Llavors, això, en un context com Girona, no estem parlant d'un poble com Aigua Viva o... un poble on la proporció de persones negres sigui residual, parlant que aquí el canvi que suposa que les persones negres puguin participar a la cabalgata, i Maria, jo entenc perfectament el que estaves dient, perquè per mi el sentit seria que les persones negres, els infants negres, puguin estar a la comitiva de rei que vulguin. Per rei que vulgui. O sigui, que no caldria que els infants negres hagin de dir, o sigui, hagin d'escoir sempre, si només poden escoir això, de fet no és escoir, és una imposició. Només poden estar, només poden fer de patja de Baltasar. Això per mi no té gaire sentit avui en dia, perquè d'alguna manera... El relat mateix històric d'això és un relat de representativitat, d'alguna manera. Per què va haver tres reis? Perquè algú es va inventar que, d'alguna manera, el cristianisme havia d'abarcar una visió mundial, o una visió més cosmopolitica. A la Bíblia no surt que hagin de ser del color determinat. Ah, doncs mira, encara més... Són tres marcs. Doncs la interpretació... El que ve després és l'iconografia, la interpretació pictòrica. La interpretació tenia aquest afany, d'alguna manera, de representar aquesta transcendentalitat del cristianisme més enllà de les fronteres de les persones blanques. Llavors, això... Avui en dia suposa renunciar. O sigui, el racisme, d'alguna manera, sempre que ens toca parlar-ne, toca parlar de privilegis però toca parlar de poder. Què li suposa a una entitat com Manaies canviar aquestes dinàmiques? Li suposa haver de renunciar a certes maneres de funcionar. Una és que a Manaia sempre ens diuen que tenen una llista d'espera molt gran de persones que volen entrar, persones blanques. Llavors, la seva lògica és que no podem prioritzar persones negres per ocupar la comitiva de Baltasar, que són unes 80 persones, perquè tenim una llista d'espera de persones blanques que, d'alguna manera, per dret haurien d'ocupar això. Llavors, clar, estem parlant de renunciar, perquè la realitat és la que és. Si tu vindres persones negres enmig de Girona en un públic que una cinquena part són persones que s'identifiquen com a tal o que es podrien identificar com a persones racialitzades d'alguna manera els estats es tracta d'una violència per la molt simbòlica que sigui però que d'alguna manera llença un missatge jo a Girona només he pogut anar un cop a veure-ne cabalgat i per què no sabia us estic parlant de fa potser 8 o 10 anys que vaig anar i vaig haver de marxar d'allà i vaig a la meva amiga és que jo aquí no hi puc ser vull dir, és que això és ridícul violentat és que no pot ser és una cosa que òbviament vivim moltes violències en molts espais però la violència que es pot abarcar o que es pot confrontar moltes vegades és la violència institucional i aquesta és institucional estàs llençant un missatge dient que d'alguna manera passi el que passi tu prioritzes una certa manera de ser i no estàs disposat a canviar res ni en nom d'una major representativitat ni en nom de la igualtat i les reies magues, les reies Les reines magues. N'hi ha, n'hi ha, crec. Aquesta història de la liua és molt interessant, perquè, realment, a vegades rebem aquest tipus d'informació esbiaixada, quan la sents directament, te fa replantejar moltes coses, en el sentit que, clar, això forma part... d'una tradició, d'una estructura que nosaltres l'hem viscut com a normal, diguéssim, perquè provenim d'aquesta infantesa amb la qual veiem això, i la... La visió directa i impactant que explica la Liu, a vegades ens va jugar amb un determinat, perquè nosaltres no hi vèiem un greu, ja saps? Clar, perquè hi ha tota una tradició històrica que portem tots, tant uns com els altres. És una tradició històrica. Però, esclar, els manalles, ja sabem que entre els manalles tampoc hi ha qualsevol, de blanc, eh?, que me'n refereixo. Jo crec. No, és veritat. També hem de preguntar si una entitat tan endogàmica, que sempre són les mateixes persones, les mateixes famílies, hauria d'encarregar-se d'un acte com aquest, que ara sé, transcendental, i ha de... ha de trasportar certes fronteres, o sigui, la normalització que sempre ni entra en concurs és una atribució directa a Manalles per un tema històric, el que sigui, es fa d'aquesta manera, si no hi ha marge per fer canvis, potser el canvi haurien de ser estructural, el canvi haurien de ser... treure concurs cada any qui s'ha encarregat d'això en aquest sentit em penso que l'excusa aquesta hi ha una cua de blancs per entrar-hi no, l'excusa tu has parlat de parar l'excusa i no tots els blancs hi entren tampoc aquest és un tema, per exemple, si interessés amb això del concurs, llavors podríem entrar en una dinàmica, que no dic que no s'hi hagi d'entrar perquè llavors tots els actes s'hi haurien de fer i això ho veia, diguem-ne, el que dèiem, una manera de fer. El que deia l'Eugènia és una cosa que es havia dit, tu i Sant Maria que ets gironi del barri vell, per dir-ho d'alguna manera, potser ho has viscut d'una altra manera, però sí que és veritat que, per exemple, com fa molts anys la meva adolescència, per dir-ho d'alguna manera, es deia... Es deia, això, que hi havia un nucli de famílies, que ho tenien allò molt controlat, però després jo he vist que amics meus hi havien entrat, però sí que hi havia la sensació aquella que era un grup de famílies amb cognoms determinats, per dir-ho d'alguna manera, quan traven. Jo crec que això s'ha trencat, com es va trencar el tema de les dones. No sé si van fer cua o no com les altres, però ara surten... dones en el... Jo sóc d'una d'aquestes famílies. Sí, però no, no, per això ho deia. Va ser un dels que els vam fundar, els Manaia, saps què vull dir? No, no, però jo la pregunta... Potser l'he formulat malament. És a dir, no, em penso que... L'he formulat malament, perquè jo no crec... Penso que és el més interessant... El que es planteja avui aquí, que em sembla que és d'una importància capital, és perquè aquests que hem sigut d'aquesta Girona ens ho plantegem molt seriosament, que a vegades penses, bueno, ara ens vam fer canviar les tradicions, tu, escolta, fa... Poder sí, poder sí, que convé canviar-los i canviar... Més que... convé canviar-se, és a dir, és una qüestió de drets humans, de sentit comú, de qualsevol història en la qual tu te plantegis que aquella cosa que havia estat ben feta, sense malícia, però mal feta a la realitat, quan es compara amb altres situacions socials, bueno, que valeria la pena que la canviéssim. Però jo no sé si fa 55 anys era allò, hi havia la sensació aquesta, per exemple, hi havia... hi havia gent que ni t'ho plantejaves, els que érem de barris o d'altres, diguem-ne, en aquest moment municipis, vull dir, la sensació d'anar no el donaves, i si volies anar a veure la processó hi anaves, però ni t'ho plantejaves, per dir-ho d'alguna manera. Jo crec que això s'ha trencat bastant. Jo em penso que la idea, poder encara hi és molt amb el tema de... Deixar la banda que hi ha entre les dones, diguéssim, amb el tema de la Semana Santa, que això sí que és més... Jo crec que la cabalgata, pel que jo sé, hi ha entre tanta gent diversa, en el sentit que n'hi ha uns que saben fer màgia, els altres que tiren foc, els no sé què, vull dir que no és allò de sortir la professora i fer-ne una llança i ja està. Sí, jo sé que tenia, diguem-ne, unes determinades decles, però no. Aquí necessites que hi hagi algú que sàpiga cantar, O necessites algú que tingui una coral o que l'altre tingui una orquesteta per... Vull dir, que hi entren altres, diguem-ne, professionals o altres especialistes que justament la cabalgata en aquest sentit social s'hagi obert més. Em fa d'efecte, però bueno. No ho sé, mirem la pregunta que l'Unidon s'ha donat per tot. Lligat amb les tradicions en general, hi ha una cosa que jo sí que em penso que... estem en una línia molt fina de de rectificació de coses per exemple, al barri del Raval de Barcelona van decidir posar unes no sé si heu seguit això unes llums inclusives no estem parlant de qüestions racistes sinó més aviat d'espirites ideològiques o de creences des que va sortir això m'he anat fixant en les llums de Nadal totes són inclusives en el sentit que ningú se'n pot sentir exclòs si no se sent exclòs de la pròpia celebració de la festa en el sentit que Jo no he, potser ni alguna, però jo no he vist cap, excepte algunes que per desgràcia del dissenyador vistes de lluny semblen una altra cosa, són llums de Nadal però acaben semblant, diguéssim, coses concretes o detalls concretes del cos humà per ser en un horari infantil, diguéssim. Les restes són garlandes, o són figures geomètriques com l'alambra de Granada. Bueno, no tan maques per descomptat, però vull que no tenen cap connotació religiosa. No he vist cap llum de Nadal, que hi hagi un nen Jesús o que hi hagi una mare de Déu. No, no. Hi ha una llumeta, hi ha un vol. En aquest sentit... El que sí que s'ha passat és d'unes llums que ara veuríem, deixem utilitzar un terme que no deixo quiques, els vents, aquelles coses que hi havia hagut abans, i ara, diguem-ne, jo diria que les llums són més elegants, deixem-ho dir així. Vull dir, també és veritat que el temps canvien. I és una cosa que tu deies... per a l'hora de la missa a la Gall, així som a la missa a la Gall. No, home, però això sí que sentem a la religió. La missa a la Gall dirà el que sigui creient, això per descomptat, i el que no, com a gent que no va anar a missa els diumenges, ningú li obliga ni ningú li retreu res, per sort, en aquesta societat. El que passa és que... Potser que sí que havia passat. Sí, hem de ser conscients que el que estem celebrant és una tradició religiosa, eh? No celebrem, encara que estiguin... basades o fonamentades en les Saturnals Romanes i en el solstici d'hivern i tota aquesta història, que és absolutament cert i que el cristianisme ho adopta com a propi, el que avui estem celebrant és el naixement d'un Déu, per a la gent que és cristiana o que és catòlica. És a dir, ni s'ha de recalcar especialment la societat, ni tampoc s'ha d'arbutjar, en el sentit que, bueno, sí, hi ha tota la resta de parafernalia d'històries i tota la part consumista i tot aquest... històries paral·leles o laterals, però el nucli de la celebració és religiós, perquè aquesta societat on estem té aquests fondaments. Però jo sempre em pregunto si la celebració del Nadal, tot el que hi ha darrere, les llums, tots els moviments, tot el tema de les compres, tot el que hi ha darrere, una mica invisible, tot, tot... d'alguna manera la religió no és cada cop més excusa d'alguna manera tot el que hi ha darrere en un país que es vol no diré laic perquè d'alguna manera la cosa està una mica lluny d'això però sí que un estat que es reclama a si mateix com no ha escrit a cap a confessional, doncs aquests... aquesta... tot el que vindria a ser la despesa que comporta aquestes celebracions, d'alguna manera, sí que és veritat que les llums com bé deies, no d'alguna manera mai han volgut, o en general mai han volgut representar exactament una tipologia de persones, però en el moment que es planteja, com en el cas de Barcelona, que passem de llums que representen objectes, figures, etc., passem d'aquestes llums a llums que representen figures humanes, el debat hi és. Sí, sí, però clar, s'emmarca en això. Aquesta figura de la dona que està amb ell està acompanyada d'altres figures, d'altres persones, de nens i de persones que... També aquí hi entra aquesta altra història absolutament demencial, d'aquella denunciable... Aquella, no sé, una persona que es definís que feixista segurament, que denunciava que es feixin servir musulmanes per sobre el Nadal, quan en el cas era el Mare de Déu. Sí, sí, sí. Que era palestina, per cert. Clar, aquí entrava, el tema de la representativitat, o sigui, una persona amb el, per segons qui, és una persona, per una persona islamòfoba, és una persona musulmana que s'està adjudicant una mica una celebració quan és seva, però la realitat és que en aquest cas la iconografia volia... representar una altra cosa totalment diferent llavors aquí el debat sempre és d'alguna manera on posem el límit entre entre agafar una celebració que vol que vol transcendir l'ú religiós i ara transcendir l'ú religiós i si els poders públics s'hi han de ficar, i una celebració que ha de respectar d'alguna manera també el seu origen, que és aquest origen que no podem negar, que és religiós. És difícil, és difícil convidar-los. I després també perquè, deixant de banda la qüestió estrictament religiosa, és a dir, hi ha hagut tanta acumulació de pensament, de reflexió, de simbologia, de... Ai, perdona, no ho sentia. Que hi ha hagut tal com l'acumulació de pensament, d'ideologia, de simbologia, d'iconografia, al llarg dels segles del Nadal, que també transcendeix la pròpia religió. I no parlo només de pintures, que seria el més evident, poemes, contes, novel·les no tant, però relats inspirats en... Ja no és estrictament una història del naixement d'un Déu, que podríem simplificar-ho així, sinó que això comporta un plantejament que alguns hi veuran només una part més capitalista, més de despesa econòmica, de llums i tot això, i els altres hi veuen un fonament espiritual, diguéssim, una... Té moltes connotacions i culturals ancestrals, perquè originàriament tampoc és religiós, originàriament tampoc. Religiós d'una altra religió, és espiritual. És espiritual i cultural, perquè és una època de l'any molt marcada també de nivell de natura. és l'època que hi ha menys llum de dia i que llavors et fas caliu, vull dir que jo crec que en el seu origen també té una cosa ancestral molt atàvica, molt atàvica que pot comunicar a pobles molts diversos i de diferents religions, perquè és una manera com de fer comunió o de... Llavors la religió s'ho apropia evidentment i ara nosaltres hi veiem aquesta connotació religiosa i llavors hi ha tots els fets històrics i tot el que ens comporta aquesta tradició que tot de cop aquí ens hem trobat que convivim moltes cultures diferents en molt poc temps i això no és fàcil de dir d'un dia per l'altre. ara volem que totes les cabalgates hi hagi persones negres, perquè ha sigut molt ràpid, o sigui, penseu que avant dels anys 90 la població d'aquí era completament diferent, ara és diversa amb tots els aspectes, i llavors una mica el que deies tu, el Nadal cadascun el muntem com podem, perquè no hi ha més, però jo crec que a part de la religió també té un component com molt lligat a la... a la natura i a... Bé, és que, segons que el mantegis, també és religió, diguéssim. Sí, clar, perquè la religió, l'origen de la paraula ja és això, eh? En el sentit de reflexionar. Sí, clar. Sí, sí, és que la paraula religare és això, eh? Sí, sí. Digue-li cristianisme, digue-li paganisme, és una qüestió de l'ésser humà amb dubtes i amb històries i algú tira per un costat l'altre per un altre amb la gran diferència que amb el món que vivim amb el país que vivim aquesta tradició s'ha canalitzat a través d'una determinada creença això és veritat doncs Déu-n'hi-do el que ens ha donat per tot això penso que ha sigut una tertúlia d'un nivellàs que no les tens normalment és que normalment no tinc 3 persones com les que estan avui a la taula aquí per mantenir aquí ve tot tipus de gent que deia aquella com dèiem ahir amb aquella exacte ahir vam tenir una conversa un torero molt famós d'Espanya fa uns anys el Rafael del Gallo li van presentar l'Ortega i Gasset el filòsof i li va presentar un acadèmic de la llengua imagina't com és aquest país que es deia José María de Cosío i va fer un enciclopèdia de tres volums sobre els toros que es diu El Cosío acadèmic de la llengua i l'Ortega i Gasset també era molt aficionat als toros i van anar a sopar amb un torero que en aquell moment era el torero més famós que hi havia i sortint del sopar El torero, que era amic d'aquest ocasió, li pregunta, ¿quién era este que estábamos hablando? Diu, el mejor filósofo d'Espanya, la mente más sábia d'este país. I el torero contesta, hay gente para todo. Sí, sí, aquesta és molt bona. Si n'hi ha un que es dedica a fer de filòsof, jo crec que és tu. i tal com vàrem tenir aquesta conversa que va estar perdó, això es pot explicar a qualsevol cosa a qualsevol cosa ho trobes amb una circumstància molt rara teníem aquesta conversa ahir amb una llibreria general que ens varen trobant Josep Maria i jo i el que també varen parlar i jo vaig dir avui en parlarem molt d'Artúlia és el fet que diguem-ne que semblava que el govern volia treure diguem-ne del currículum el tema de la literatura i posar-la optativa, el que passa que això va provocar, suposo, alguna reacció a nivell que allò on t'havien dit una cosa, van dir immediatament l'altra i ara sembla que no ho serà. De tota manera, amb el tema de l'ensenyament... Eugènia, aquí en miro directament a tu perquè tu saps molt bé de què va, però realment... Saps què t'ha dit? Que mira, millor que directament, ja ho prohibeixen. i prohibeixi perquè així allò prohibit té un cert desig i llavors tothom i ja directament prohibida lamento no recordar qui ho va dir perquè algú o poder avançar més d'un perquè aquestes coses passen a la xarxa social de Twitter va dir precisament això va dir estaria bé que prohibissin els llibres perquè seria la manera que els joves tinguessin ganes això fa molts anys ho va escriure en un article fa bastants anys a Quim Monzó jo proposo que es prohibeixin la lectura i després t'ha passat un Shakespeare així a la cantonada que et passaré on ja havien passat llibres així en èpoques pretèrites diguem-ne vull dir amb aquesta discussió jo no estic tan content com semblava és dir, me sona molt estrany que en un dia en un dia o dos De cop, eh? Hi ha hagut tanta força social que hagin fet canviar això. És a dir, no ho crec, perquè hi va haver-hi molt de renou, molt d'enrenou al Twitter, i professors d'escriptors, i l'associació d'escriptors en llengua catalana, i l'Òmnium Cultural, i... Llibreries. Llibreries. Sí. si tot funcionés així els pescadors sortirien demà a pescar a gamba vermella diguem-ne és més complicat em fa l'efecte tampoc conec el detall però jo diria que tot depèn d'una qüestió de l'aplicació de l'OMLEA l'última lleida orgànica d'ensenyament concretant-ho amb els decrets específics que diuen això no he llegit sencera la llei però diria que no diu exactament que la literatura catalana i castellana no formaran part de les matèries trucals segons el titular es posava com a optativa l'optativa vol dir que pots no fer-la hi havia altres opcions hi havia gent que deia que podria ser una carrera d'humanitat sense estudiar literatura per exemple no? El que em preocupava més quan veien les que passaven a ser operatives i les que acabaven sent troncals o de... com es diu això? Sí, bàsiques, sí. Sí, d'itinerari comú. Sí, sí. N'hi havia algunes que jo pensava molt enfocades a temes de guanys econòmics o d'emprenedories, coses d'aquest tipus, que dius, els estudiants, o l'estudiant que vulgui estudiar econòmiques, el que vulgui anar per una branca d'humanitats ha d'estudiar maneres d'emprenedoria o així, Home, potser li convindrà quan vulgui muntar una empresa, perquè no ho troba fet, no sé què, però com a inici de la seva formació, jo crec que això és una tendència general, em sembla que ho dèiem també europea i jo crec que universal, d'anar bandejant això per anar buscant l'utilitat de les coses. Això de tots aquests temes de molt l'economia, molt l'emprenedoria, tot això va començar, es va començar a implementar a la crisi del 2008. És a dir, anem a potenciar que els joves tinguin una visió molt econòmica de la realitat. O sigui, que vegin on hi hagi una problemàtica d'atur juvenil exponencial, que vegin l'oportunitat com a oportunitat per emprendre. Ara què ens estem trobant? Aquests joves ara són joves que són majors d'edat i que d'alguna manera ara amb les dades que tenim, amb les dades que comencem a tenir, estem veient que això ha funcionat en certa manera però per malament. Perquè tenim en aquesta franja d'edat de joves d'entre 18 fins a 25 o fins i tot 30 anys, que són els joves que s'autodenomenen o se'n diuen criptobros, que són joves que pensen això de les criptomonedes, això de... Cryptobros, de Brother, es diuen entre ells. Llavors, estan molt enfocats en... No sé si heu viscut una mica el fenomen Yados, aquest jove neoliberal, individualista, que insulta els pobres i diu si ets pobre ets per culpa teva i que d'alguna manera tu... has de viure pensant només en tu i conquistant i conquerint, ja sigui econòmicament o ja sigui una dona, ja sigui qualsevol espai, i sent un home amb la testosterona sempre per davant. Llavors això... El moment està generant aquesta realitat d'avui en dia. També tenim altres dades que ens diuen que aquests joves, d'alguna manera, són els, per una banda, els més frustrats perquè se'ls han venut solucions que no són, solucions que no són, estic parlant d'aquest, però estic parlant de moltes altres coses, i que d'alguna manera es refugien en ser persones que s'orientifiquen com a polítiques. Persones opolítiques, entès com persones que no viuen la política, no? Quan a Roma, d'alguna manera, una persona política era senyorament una persona imbècil, bàsicament, els opolítics. Llavors, més que imbècil, idiota. Era la... el sinònim més que s'utilitza en aquest cas. Llavors, les persones de polítiques o no voten, d'alguna manera, i tenim uns joves que són els joves que són la franja d'edat que més vota a l'extrema dreta. Perquè, d'alguna manera, han vist com certes aspiracions seves s'han vist bimbades per l'acumulació de crisi, etcètera, etcètera, i que totes les solucions, i poso molt l'accent en això, totes les solucions que els han venut són fum, d'alguna manera. No funcionen, estem parlant de... una pandèmia mundial en la qual se'ns va prometre que pararíem, que tots els desnonaments... No només ens va prometre, es va legislar, perquè no hi hagi cap desnonament en famílies vulnerables. Això no s'ha pogut concretar en cap manera, perquè... És un decret llei que topa directament amb una llei orgànica com és la llei que parla de les execucions de les sentències, d'alguna manera la LEC en aquest cas, que va per sobre. Llavors, si dissenyas una cosa que saps, perquè la Moncloa sap, i el Parlament sap, el Congrés sap que això era paper mullat, i ho vens com un triomf, les persones el que acaben veient és que la teva política, les teves solucions no funcionen per res, i no serveixen per res. Llavors, òbviament, van a buscar la solució més simplista. La solució més simplista en aquest cas és això. I en tot això... És molt desolador, fins i tot, que es plantegi treure la literatura als instituts, perquè tenim un problema de comprensió lectora. És molt interessant el que diu ell, perquè és clar, quin interès hi ha darrere de tot això, crear imbècils. però de totes maneres és una cosa ha estat una frase de titular d'aquelles que els periodistes agafaríem ràpidament però és que realment és molt interessant què hi ha darrere de tot això hi ha una cosa que és absolutament gent que no es planteja gent que llavors què votaran cap on aniran tota aquesta gent frustrada que n'hi ha molta cada vegada més i gent jove El coneixement no t'estalvia, eh? El terror, tampoc. No, no. Vull dir, hi havia nazis que escoltaven a Mozart mentre... No, això ja ho diem, ja ho diem, però estem parlant d'una altra cosa, eh? Sí, sí, sí. Estem parlant d'una altra cosa. No, però vull dir que... Estem parlant de comprendre el món, de tenir un sentit crític, de veure això, veure una cabalgata, tinguent tu coneixements en coses que has llegit, en llegir historiadors que saben de què parlen... Sí, sí, no. siguis d'una empresa o siguis un treballador el que dèiem perquè no es valoren els bons professionals un fuster, meu pare era fuster i va sortir de l'escola en alfabet i després va aprendre a llegir i es va posar a llegir en un país que el va acollir perquè érem un immigrant. Vull dir que, esclar, de què estem parlant? De què estem parlant quan a l'educació es planteja això? Que cada dos per tres hi ha canvis d'educació. Si en el fons l'educació bàsica hauria de ser intocable. No hi ha projecte. Hauria de ser intocable. No hi ha projecte. Aquest és un tema que coneixes bé i que, de fet, anem parlant molt i que dóna la impressió, no sé, utilitzaré una paraula ambigua, però que hi ha una gran desorientació en els últims anys, en les últimes dècades. No hi ha ajudat, evidentment, allò que ha passat sempre, que allò que cada govern ve amb la seva llei d'educació sota el braç, però jo hi trobo a mancar una manca de sentit comú bastant important. És a dir... Aquelles coses que de petit senties a dir, eh? Allò que deies tu que tenen... Bueno, a l'escola, com a mínim, les quatre regles, em penso bé, les quatre regles, no? Llegir i escriure era bàsic. I ara dóna la impressió que fins i tot sense això pots tirar endavant amb l'excusa de dir... Per què serveix la memòria si ja hi ha Google? Per què serveix la matemàtica si ja hi ha la intel·ligència artificial? Exacte, bueno, ja no parlo, imagina, tu ja te n'has anat a la intel·ligència artificial i no val la pena fer qualsevol... No, però clar, sí que val la pena per entendre-ho, per fer funcionar. És a dir, no serveix que una màquina et digui que 2x2 és 4, és d'entendre el per què, el mecanisme, perquè 2x2 és 4 i el tema de la comprensió lectora, bueno, aquí vosaltres sabeu molt més que jo que... En el cas concret de segon de batxillerat, o primer de batxillerat, que hi hagi una literatura, la comprensió electoral ja ha de venir d'abans. Clar, sí, perquè si no... El problema és més profund en aquest sentit. I a mi el que no em serveix, o em queda una mica al marge, diguéssim, és que hi ha un actitud, una mica d'allò del bonisme, de dir, no, perquè la literatura... ens fa millors i jo anava així això m'assembla que és una cosa molt llonya és a dir, és absolutament essencial no és que ens ajudi no sé què és que ens conforma com a humans és a dir, el fet que parlem de literatura d'explicar-nos històries de saber el pensament d'un altre de... contemplar la vida de maneres diferents. Que no tinguis això, vol dir que no tens una part del teu bagatge necessari per després enfrontar-te, com deies tu, a tots els problemes que... Hem parlat poc de temes que podrien estar al damunt de la taula, que avui els diaris en parlen molt a nivell de Girona, com aquesta pica barallà que hi ha hagut sobre el Trueta, en el sentit que l'equip de govern, diguem-ne, ha acusat... a la consellera Paneke, per dir-ho d'alguna manera de fer gestions, de retreçar el troet, de tot aquest tipus d'històries. Però jo crec que ha estat molt interessant tot el que hem dit avui. Hem tocat temes que segurament no surten i que no sobren. N'hi ha d'altres. Abans tu parlaves del tema aquest... En aquests moments hi ha una operació a Font de la Pòlvora, policial, contra el tema del frau de la llum, que en aquests moments els Mossos d'Esquadra ja estan intervinguent, bàsicament perquè hi ha unes bosses de frau que el que fan és que acaben també perjudicant la resta de gent que viuen al... Ara al barri, per exemple, he llegit que aquesta actuació es feia, bàsicament, a conseqüència dels talls de llums continuats que hi havia a l'escola, bàsicament perquè hi ha algú que xucla i no estaríem parlant, diria jo en aquest cas, de necessitats de famílies, sinó d'altres temes. Vull dir que és tot una altra història. Escolta, ens ha passat aquesta hora volant. És que ha passat molt ràpidament i hem parlat, diguem-ne, de... Hem parlat tot de la vida, eh? Amb una simple pregunta, doncs mira, ens n'hem anat i hem acabat parlant fins i tot del gallo, eh? El torero aquell del... Moltíssimes gràcies, Eugènia Cross, moltíssimes gràcies a Lluidi Allo, moltíssimes gràcies a Josep Maria Funalleres. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 18 de desembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. Girona demana al govern que reafirmi el compromís amb el Trueta i retreu que Paniquet reobri debats ja tancats. Des del consistori alerta que estan rebent missatges contradictoris des de les diverses conselleries implicades i es mostren preocupats per una possible duplicitat d'agendes polítiques dins del govern que puguin posar en perill el desenvolupament del projecte. La consellera de Territori, Sílvia Paniquet, va respondre als rassals de l'Ajuntament assegurant que el compromís de l'executiu i del president Salvador Illa amb el Trueta és absolut. Per últim, el PSC de Girona va criticar que l'equip de govern creia enfrontaments innecessaris i que s'hagi fet un ús partidista dels canals institucionals per difondre missatges falsos, imprecisos i mancats de rigor. Operatiu dels Mossos, policia municipal i endesa contra el frau elèctric a font de la pòlvora de Girona. Els Mossos d'Esquadra, la policia municipal i endesa estan desplegant aquest dimecres al matí un operatiu contra el frau elèctric. En aquesta zona hi ha diversos habitatges enganxats al subministrament elèctric de manera irregular i això provoca talls de llum reiterat de l'escola i incrementa el risc d'incendi. Educació es compromet a mantenir el batxillerat a l'Institut Narcís Xifra de Girona. El delegat del govern a Girona, Xavier Guitat, va parlar ahir a la tarda amb representants de la concederia per demanar-los que no suprimissin l'etapa postobligatòria a partir del curs 26-27. Fa pocs dies el departament va anunciar la intenció de convertir l'institut en un centre integral de formació professional. La mesura però va rebre el rebuig del professorat del centre, de les famílies i també de l'Ajuntament. Un ciutadà reté un lladre que acaba detingut amb dues persones més per entrar a robar en un cotxe a Girona. Els fets van passar a la matinada de diumenge pels vols de quarts de dues de la matinada al barri de Santa Eugènia. Va ser un amic del propietari del vehicle qui va veure com els tres lladres forçaven el vidre del copilot del vehicle per poder accedir a dins i emportar-se diversa documentació. El testimoni va avisar el propietari mentre aconseguia retenir un dels lladres. La policia local de Salt recupera un cotxe valorat amb 83.000 euros robat d'un concessionari de Girona i deté el conductor. Segons informa la policia, aquest diumenge van aturar el vehicle en un control de trànsit perquè no duia la matrícula davantera. Quan van fer les comprovacions, els agents van constatar que la placa de la part posterior tampoc es corresponia amb el cotxe d'alta gama. Estirant el fil, van poder esbrinar que el cotxe havia estat robat del concessionari el dia 13 de desembre. La Fundació EMIS identifica 458 pedreres abandonades a Girona amb potencial per acollir fauna amenaçada. L'entitat ha liderat un projecte per estudiar l'estat de salut de les zones humides en aquests espais amb l'objectiu de determinar les amenaces i oportunitats de cada espai. I en esports, l'UNI Girona ja prepara el partit de tornada dels 700 de final de l'Eurocop, que es disputarà demà contra el Campo Basso. Amb dos punts d'abatatge de la victòria a Itàlia, les gironines necessitaran un fontejau que ajudi a superar l'eliminatòria. I acabem amb el temps d'avui fred, però que tornarà a tenir el sol ben present durant tota la jornada, on també pot aparèixer el vent de forma puntual i que tindrà 15 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Som la teva veu. Som la gironina. A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Viu l'edició més espectacular del gran cir de Nadal de Girona i el seu nou espectacle Adrenalina. Aquest Nadal emociona't amb la màgia del cir de qualitat portat a l'extrem. Del 25 al 29 de desembre sota