Campus de Salut i Trueta: Parc Jordi Vilamitjana, mig mandat a Girona, ERC/Moviment Gironí i auge d’Aliança Catalana

Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM ja gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina. La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. El que ho portava preparat era en Xavier Pi, que s'ha avançat el bon dia, que jo ho volia dir, perquè per explicar-los que estem en temps de tatua i girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí, Xavier Pi, no passa res, ho portaves preparat, i ara ens hauràs d'explicar què portaves preparat, perquè... Si no ho portava preparat estava fent tertúlia precisament amb l'Anna Puig. La pretertúlia. La pretertúlia i la postertúlia. Avui parlen d'un tema que és el campus de salut que en podem parlar i en podem parlar i tant. Podem debatre i dir les nostres opinions i com veiem tot el debat que s'ha generat al voltant de les declaracions que ha fet l'apartament del PSC. Ho farem si us sembla. En tot cas, moltes gràcies per ser aquí Xavier. Com també els hi donem a l'Anna Puig. Molt bon dia. Molt bon dia. Molt bon dia. Directora del PUN avui a Girona, tot bé? Tot bé, tot bé. No sé si preguntàve-li si tot bé a la senyora Clara Jordan, delegada de Catalunya Ràdio Girona, periodista i amiga, què tal? Bé, millor que ahir i pitjor que demà espero. Ai, petits accidents del món de l'esport, però aquí a la Trim espero que... Tenim un genoll una mica atropellat, però tot tirarà endavant. De fet Artúlia, sí que ja passen aquestes coses, però com aquell que diu, s'ho faci mirar, com deia l'acudita d'Eugenio. Escolteu, doncs aquí estem per parlar de la ciutat, per parlar del que vosaltres vulgueu, i, esclar, havíem entrat a la Preta Artuli, estàvem parlant del campus de salut i d'aquest canvi de plantejament, no sé si dir-ho així. Li preguntarem a l'Anna Puig, que és qui ha publicat tot aquest tema. Què ha passat, exactament? És a dir, les declaracions d'avies Paulín trenquen una mica la línia que havia marcada fins ara de consens entre tots els municipals de Girona? Sí, una mica sorprenent, amb una entrevista al punt, preguntant-li sobre l'afectació que té el Parc Jordi Vilamitsana i si aquest tema s'està utilitzant com una arma política pels diferents partits. Va matitzar que el parc no es toca, que hi ha un consens a ciutat perquè aquest parc no es toqui. i que a més hi va afegir que si el nou campus de salut no tingués ni un sol metre quadrat a Girona no passaria absolutament res amb el que ha generat això amb la resta de grups municipals. És una postura diferent perquè semblava que després de molt de temps s'havia arribat un consens sobre l'oblicació del Trueta i hi havia una pau política després de molts anys discutint si havia d'anar a Girona o a Sal. I bé, es reobre un debat que no hauria de portar enlloc, tampoc, eh, perquè el projecte està decidit i ja hi ha unes propostes sobre la taula i ara es decideix quina proposta es tria, però bueno, políticament sí que ha generat el seu xup-xup. Com ho veieu? Quan s'hi posa la política pel mig, jo crec que aquí l'important és fer l'hospital, aquesta pica baralla d'uns metres cap aquí, uns metres cap allà. L'important és fer la infraestructura. Jo crec que no és tan important, personalment i pels ciutadans, si està un metro dins o fora de Girona. Però ho dic personalment perquè no sé quina és l'implicació que té per la ciutat de Girona que una part de l'hospital estigui dins. Jo crec que l'important és que es faci termini, perquè quants anys fa que estem parlant d'això, jo quan vaig començar la professió ja estàvem en què passàvem amb el Trueta. El que s'ha de fer i el que està clar és que sigui el que sigui, s'ha d'anar de cara. i no es pot anar per darrere dient unes coses i per davant unes altres. S'ha de fer una posició clara i que tothom posi les cartes sobre la taula, perquè al final les picabaralles polítiques cansen molt quan l'objectiu és un i és important. Aquí la Clara ha fet un sasca monumental. Però... S'ha d'anar de cara. S'ha d'anar de cara. Sí, sí, totalment. Jo el que penso és que els terrenys estan decidits i no variaran. La prova és que d'aquí tres mesos, en teoria, hi hem de tenir la proposta guanyadora i, per tant, el dibuix de com serà el futur hospital i el futur campus de salut. Però sí que també crec, que és el que comentava abans que deia en Jordi que m'havia avançat, que amb el Parc Jordi i la mitjana, clar, aquí la permuta, diguéssim, s'ha fet perquè tenim la família vell solar, que se li ha donat aquest terreny per poder construir edificis, que tampoc... Se li ha donat o se li ha ofert? Se li ha ofert, vaja, sí, perquè tampoc és que hi estigui molt i molt d'acord, llavors això fa desaparèixer aquest parc. Clar... es podria trobar una altra solució, depenent de com hi preserva aquest parc. L'Ajuntament diu que no, que això tirarà endavant, que de fet es guanyarà més zona verda per la banda de la Riera, de la Riera Marrocs, que sí que és veritat que no serà una zona verda com la que tenim ara, que dibuixa un rectangle, sinó que serà allargassada, que la partirà a la carretera. Però amb el debat del Parc Jordi Milamitjana, extreure'l de tot el que seria l'àmbit del campus de salut, tampoc ho trobo tan fora de lloc, perquè és que es faci un edifici allà on es faci un edifici, l'àmbit del campus de salut serà el mateix. Per això dic que jo crec que potser s'estan barrejant com dues coses aquí. I sí que és veritat que les declaracions de, diguem, tant és que hi hagi un 92, un 98 o un, el que sigui, a Sal i a Girona, Jo les trobo una miqueta, això, xup-xup polític, no? I no portaran el lloc, és a dir, aquí una setmana això ja estarà tancat. Sí, sí, no, no, és generar, bueno, aquest debat per veure qui és que defensa més la ciutat, qui és que defensa més el campus de salut. A les ciutadans això els importa? Tu creus que algú votarà més a qui sigui que mani, a Girona o a l'oposició? Aquí sí que hi ha un grup de ciutadans en què aquí t'hi jugues una bosseta de vots, que és a Can Giver i Santa Eugènia. Però perquè no ho volen allà. Exacte. Però no estem parlant del campus, estem parlant del parc. Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, estem parlant del parc. Un grup de gent al voltant, diguem-ne, de l'associació de veïns, un grup de gent, diguem-ne, que són els més motivats, els més motivats. Aquí potser el problema, deixeu-me ser delent, eh, perquè a vegades toquen aquestes coses, és allò... ahir vaig dir la frase, que ara feia molt de dies que no la feia, que era allò de l'acceptar i el prendre. Possiblement alguns partits ara es troben lligats de mans i peus per al que havien dit com no governaven, i ara que governen és més complicat de fer les coses, no? en general, i això pot afectar a tots. És el que te n'anava a dir que al llarg de la història això ha sigut un clàssic clasiquíssim. I jo crec que el mateix alcalde Salelles en diverses entrevistes que va fer poc després de començar el mandat ja deia que era molt més fàcil estar a l'oposició que està governant i que reconeixia que estar en l'oposició alguna vegada com que les podia deixar anar com volgués que després quan veus que governes és una altra cosa. I a més en aquest cas estem parlant no de posicionaments concrets, de coses concretes de la ciutat, de què farem al carrer de la Creu, per exemple, sinó de filosofia. Una mica de filosofia, de volem una ciutat més verda, volem una ciutat menys urbanitzada i clar, A la gent li fa mal d'ull si els ha defensat amb ells que tiri endavant una permuta que implica construir uns blocs de pisos. Li sortiria potser millor la jugada si pogués dir que d'aquests blocs una part important seria per habitatge protegit. Però no sé si està al debat i si a qui se li ha ofert també aquests terrenys estan per aquesta feina. L'obligació de fer habitatge protegit, en el moment en què ha sigut privat, una part sí que ho ha de destinar-ho. Però és que jo crec que aquí el problema de fons és que no hi ha diners per pagar el que costa l'expropiació. Perquè si hagués diners a caixa, el més fàcil seria s'expropia, es paga... i sense acabar, però com que no hi ha diners, s'ha de buscar fórmules imaginatives per tal, diguem-ne, que els afectats, en aquest cas, diguem-ne, la gent que està al nucli de la masiva insular i de tot això, doncs ho acceptin que tampoc és que jo crec que els sigui de molt grat per entendre'ns, no? Que passa que hi ha dos... jo crec que hi ha dues discussions absolutament diferents. Una, jo hi estic d'acord i penso que hi estarem d'acord tots, que és que El trueta s'ha de fer i s'ha de fer en els terminis que marquen, que seran més llars dels que vam dir inicialment. Això ja ho tenim clar, però hauríem de tenir trueta en deu anys. Ja anirem molt tard, a més a més. És una necessitat, l'actual trueta està pedaçat per tots costats. I si estan gastant molt de diners per acabar-lo de pedaçat i perquè mantingui un funcionament, diguem-ne, correcte durant aquests anys que queden pel nou equipament. Sí, sí. A més a més, el projecte del campus de salut és molt ambiciós. Hi haurà pocs equipaments sanitaris com aquest al país. Evidentment, als comarques gironines no hi és, però al país... Que hi hagi aquesta simbiosi entre sanitat, educació, investigació, emprenedors del sector... Clar, és un projecte molt potent que no només donarà un millor servei sanitari a les persones, sinó que generar una activitat econòmica també al seu voltant molt important. I per això, una mica el que deia la Clara, generar tot aquest xup-xup polític al voltant d'una cosa tan important com aquesta, que el que hauria de ser, i hauria d'haver-hi un consens de ciutat inapel·lable entre tots per tirar-ho endavant el més aviat possible, es van generant aquestes discussions. l'únic que fan és enverinar una miqueta tot plegat i que al final el ciutadà acaba rebent coses saltades, no acaba coneixent de prop el que està passant i no s'està fent cap bé per explicar bé el projecte, el que significa i tot plegat. Si tu ara sortim aquí i agafem deu persones i li preguntem com està el projecte del Trueta. 9 de cada 10, no sabria ni contestar, m'entens llavors? És que a vegades els que manen, els que estan al govern i els partits polítics en general, haurien de seure i pensar realment què és el que interessa a la gent i haurien de veure que aquestes discussions a la gent no li interessen, que la gent els ha votat perquè aportin solucions, no unes discussions que no van enlloc. I sembla que hi ha aquestes altures de la vida, quan ja s'ha demostrat, i cada vegada en parlem cada dia, de la desafecció pels partits tradicionals que porten a la gent a acceptar qualsevol sapastre que digui tonteries, perquè li sembla que aquelles tonteries que diu almenys són una afirmació i diu algo concret. Hauríem de reflexionar una mica, penso, que això no porta enlloc i no serveix de res, que l'important és oferir solucions. Hi ha hagut la menaça que si aquestes discussions continuen i no es posen d'acord, passarà per davant del nou hospital clínic. Però això ho ha de decidir el govern de la Generalitat. I aquí és on també, diguem-ne el tema, perquè abans has dit una cosa, i si m'ho permets, que dius aquestes discussions polítiques, jo t'ho canviaria, jo diria aquestes discussions partidistes. Exacte, sí. Perquè políticament... No són de nivell polític. Partidistes i estèrils. Sí, estèrils. Sí, perquè afecten, és una mica, a vegades, com les discussions que hi ha segons quins plens, que donen la impressió que allò ho escolta tot el mi la gran majoria de la gent, és a dir, el que està clar és que hi ha d'haver un hospital i el que està clar és que han de tirar endavant i han de fer-ho bé. El tema és aquest, és a dir, el govern formalment, el govern de la Generalitat formalment, no sé si avui sortiran aquestes preguntes a govern, però continua dient que ells estan amb el projecte i que tiraran endavant. I en canvi, diguem-ne, qui ha dit el que ha dit, diguem-ne, són els portaveus del mateix partit que en aquests moments governen a la Generalitat. I llavors s'ha de veure fins a quin punt... Jo entenc els veïns que defensen el Parc Jordi i Vila Mitjana, tot i que també penso que és una manera... El Parc Jordi i Vila Mitjana és utilitzat... El que passa és que jo crec que molta gent no coneix molta gent fora del barri, encara jo diria que d'una part del barri. Jo discrepo això. Els que tenim mainada petita és un parc que dona per anar-hi. Suposo que tothom té aquella imatge d'aquell tobogant, gegant, que això de la mainada els flipa. Hi ha un skatepark, hi ha un espai perquè poden córrer, poden jugar a futbol. Jo no sóc del barri, eh. No hi vaig cada setmana, però hi vaig a vegades. Que és un dels temes que encara a vegades parlem i no d'això, afectaria una part del parc, no tot el parc. És a dir, el parc que llavors es traslladaria, s'ampliaria a l'altre cantó de carretera, com deies, a la zona, diguem-ne, del tombafoc. Clar, és que creies un parc discontinu i allargassat. I ara el tens molt delimitat. Sí, perquè més el carrer que passa per allà, que separa les dues parts, no és un carrer peatonal, precisament. És doble carril i la gent hi va ràpid per allà. I també s'ha de tenir en compte que tota la zona on es crea el parc actualment tampoc hi ha res. I clar, estem dient, clar, traguem una zona que és verda i la posem en una altra zona verda on no hi ha res, que és zona inundable i aprofitem la inundabilitat per convertir-ho en zona verda, Acabes perdent massa vegetal allà. I penseu que això pot posar en risc el projecte? És a dir, això ho han alertat al col·legi de metges, ho ha alertat l'edicip, ho ha alertat tothom. La qüestió aquesta deia és que si no aprofitem aquesta oportunitat, tu ja ho has dit clarament, el clínic passa a davant. I si el clínic passa a davant, vol dir que això es retarda molts anys, perquè estem parlant també de molts diners i una gran inversió. Creieu que està en risc alguna cosa d'aquestes? El que va estirar el sentit que hi hagi un contenciós que ho pugui durar? No, que pugui durar una part, que aquest és el tema, perquè és clar, jo crec que tot el que fa referència a la gran part de l'hospital que ja està, diguem-ne, en termes municipal de salt, això no hi hauria d'haver-hi cap problema. Jo crec que l'únic que pot passar és que el projecte vagi a diferents velocitats. Que SAL vagi a una velocitat més avançada i que Girona, en funció del que passi, a veure, s'han de resoldre les al·legacions que s'han presentat a l'afectació del Parc Jordi Vilamitjana, Hi ha les alegacions dels afectats, hi ha un informe de medi ambient, a veure què diu, perquè tot allò ja sabeu que és on inundable, i els propietaris que se'ls fa la permuta, que com deia en Xevi, tampoc estan especialment motivats amb aquesta proposta. i a veure com es resolen aquestes alegacions que s'estan retardant una miqueta a l'entrevista de l'alcalde li preguntava si això significava que hi hauria alguna sorpresa i va dir que no, que simplement s'estava seguint la tramitació que toca, bueno, veurem i a partir d'aquestes alegacions veurem quines reaccions hi ha i bueno, es poden obrir aquestes vies judicials, és una possibilitat i aquestes vies judicials en funció de les decisions que es prenguin, si hi ha mesures cautelars o que sí... Però fer-ho a dues velocitats és efectible, és a dir, el gruix del projecte i el nou hospital i les facultats, tot això va a la banda de Sal. La banda de Girona, per tant, fer-ho a dues velocitats seria efectible. És una possibilitat. Falta veure el dibuix del campus i què es posa a cada parcel·la en concret. La intenció és que per Sant Joan ja tinguem el dibuix. Si a l'àmbit de Girona hi van serveis essencials, consultes externes, urgències, és diferent de si et posen un altre tipus de servei allà. I per la banda del que comentava l'Anna, el fet que es presenti un contenciós, de facto, no crec que aturi el procés a no ser que es dictin unes cautelars. Hem vist moltes vegades contenciosos que hi han hagut projectes que han anat fent, que al cap de no sé quants anys que el projecte estava fet, el contenciós ha dit que això està malament, que trobem una solució, però no hem enderrocat gairebé mai. És en funció de la decisió que prengui el jutge? Exacte. Llavors, a partir d'aquí... Jo crec que el cavall de batalla... Jo és que penso que el cavall de batalla serà el Parc Jordi Vilamitjana. Estem en una lluita, diguem-ne, que podria ser diferent la gent que defensa una cosa i l'altra en funció de si estiguéssim governant o no. Això és una cosa que no la pregunto, ja l'afirmo directament. Vull dir, no és el mateix estar en un lloc que un altre, i de fet alguns han canviat. però l'equipament és essencial i no hi ha d'haver-hi, però sí que s'opta aquest joc polític que hi ha i, per exemple, és clar, en aquests moments parlen, en nom del PCC, i qui ha de prendre les decisions i segurament explicar-se, diguem-ne, a la capital del país, serà el govern de la Generalitat, la portaveu del qual és Silvia Parek. És una mica tot. Suposo que això tampoc Te l'hi deu incomodar també, Sílvia Paneke, o no? És curiós, no? Sílvia Paneke, quan era consellera, es va dirigir com a la gran defensora del Parc. Magí d'Ara. quan era regidora volia dir quan no era consellera doncs això es va dirigir com una gran defensora del parc i ara que és consellera està obligada a dirigir-se com una gran defensora del projecte i que aquest projecte tiri endavant, a més a més hi ha un compromís del president i segurament aquestes declaracions del PCC a nivell local a nivell oficial l'incomoden, perquè li generen una situació estranya, ell ha de defensar el projecte tal com està i defensar els terminis que han defensat. A nivell intern, no sé si li agrada o no el que ha fet el PCF, però com a mínim a nivell oficial, clar, no l'ajuda. Ella, per un costat, surti defensant el projecte i el compromís de tirar-lo endavant, i després surti al seu grup municipal i diu, per què no ens ho repensem ara, això? Després a nivell intern, no ho sé. Tu creus que el grup municipal ha fet alguna cosa al marge del que pugui pensar o decidir si ho diu a pànic? Jo tinc els meus dubtes si ho van fer al marge. En el sentit que sí. de que ho van fer al marge. Sí. Però bueno, és veritat que Sílvia Paneke encara té molt de pes dins del grup municipal i del PSC a la ciutat. Jo crec que el té tot. Sí, però això, diguéssim... És molt present a Girona. Això va ser una entrevista. No és una raó de premsa que tu ja vagis mentalitzat a exposar allò, no? Baixem una entrevista, que és veritat que després del PSC, després d'aquesta entrevista, s'ha reformat amb aquesta idea, ja no s'ha fet enrere. No ha vingut a dir, no volem dir ben bé això, ametitzar-ho, no, no. S'han reformat amb el que van dir a l'entrevista. Però... Sí, si volia penè que té molt de control dins del partit, cert. Però jo no sé si a aquesta se li ha escapat una mica. Jo crec que la clau és qui està empodent a dues velocitats o no. O sigui, de si el govern de Catalunya accepta això, perquè si diu no, no, el projecte ha de ser sencer i estem encallats a la banda de Girona amb la qüestió del parc, els possibles contenciosos, vendes de terrenys, alegacions, oposicions, manifestacions i tot el que acaba amb bons, no s'acabarà mai. Jo la pregunta que vull fer és, quant costa l'expropiació? On podem trobar recursos també per pagar aquesta expropiació? No s'ha explorat aquesta fórmula? És a dir, és allò que estem parlant de la voluntat, no? No sé. Ho deixo caure. De quants milions estem parlant? De quants milions estem parlant i de si aquests milions es poden obtenir d'alguna manera o d'alguna altra. No sé si s'ha explorat o no aquesta fórmula o hi ha voluntat d'explorar-la o no hi ha voluntat d'explorar-la. O possibilitat. O possibilitat. Perquè no sé si el govern podria posar diners per a una expropiació. Clar. Seria una opció. És un equipament públic, no, també? Sí. Conviri una mica la contra del que... o sigui, una de les coses que el govern vol fer és, per exemple, construir pisos perquè se'n necessiten. Sí, però això faria un privat, eh? Ja, ja. Però els pisos hi són, vull dir... Sí, però la voluntat del govern és construir pisos... Estem... Estem... No ho semblem una tertúlia. Estem aquí mesurant com si s'hagués inventit les de la teina, eh, vull dir... La voluntat del govern és construir pisos a preu assequible. Llavors, en el moment en què en fa un privat i surt una preu de mercat, sí que hi ha una petita bossa que s'ha de destinar a habitatge de protecció, però a la resta li pots posar la preu que vulguis. Llavors, no sé... Vull dir que estem... Si posem, diguéssim, la... la voluntat, el benefici, diguéssim, per a la ciutadania, no sé què pot pesar més si fem una operació urbanística d'aquest calat, que al capdavall la majoria és per un privat, o intentar trobar alguna fórmula pública, fem una bilateral, Ajuntament Generalitat, ara que estan tan de moda, no? Intentem trobar alguna solució. Fes del medi de l'internacional. Txèbia Pi, delegat de l'ACN i mediador, eh? Vull dir, estaria bé això, estaria bé. No, però en tot cas és un d'aquests temes que, diguem-ne, que afecta, però jo no sé si la gent... el que deies, no?, quan parlem d'allò de si l'interessa la gent, és a dir, el bon funcionament, és a dir, la gent vol que vol que hi hagi un nou hospital, crec jo. i suposo que deu voler també que el parc Jordi Milamitjana continuï, i llavors segurament hauran de prendre decisions que segurament no agradaran a tots, però ser la tallera d'un cantó o d'un altre, no ho sé, ho dic, però em sembla que és un d'aquells temes que es va allargant, perquè també és veritat que quan es parla de santogènia, això afecta molta gent de santogènia, però no sé si tota aquesta gent de Sant Eugènies és la que sortiria al carrer per defensar o seria, diguem, la gent que està més al voltant d'on els defensors de Calparc no es toqui. És una d'aquelles coses complicades. De tota manera, estem entretinguts, què ens queda d'un ple d'anys per arribar a mitjan mandat? Està passant massa ràpid això. A mitjan mandat ja arribem ja, eh? Dos mesos, no? Dos mesos, sí. No, tres mesos, matjunt va ser, sí, sí. I molts no veuràvem que haguéssim arribat a aquest ecuador del mandat, Amb aquest aparent pau, no? Sí, sí. Amb el govern, amb aquesta aparent tranquil·litat, amb aquesta aparent estabilitat, que tot s'ha de dir, tots ho sabem, que hi ha friccions i diferències, i podem posar aquí els adjectius que facin falta, però també se'ls hi ha d'alluar, que estan mostrant una certa imatge d'estabilitat. Sí, sí. A mi també em sorprèn. Ara em pensava que aniria allò que a vegades passa, aquell silenci, eh, però no. És cert. És veritat, és veritat. Aquell xup-xup, diguéssim, que fins i tot s'havia fet explícit en algunes ocasions, ara, si ja es queda amagat, no... Sí, aquelles qüestions que havien generat més tensió al principi ara... Ara està tot més tranquil. Aquí també jo crec que ja ha influït la nova distribució del Cartipàs, perquè el que s'ha fet és abans aquella transversalitat que hi havia un atinent d'alcalde que tenia per sota un regidor de junts, un de guanyem, Jo crec que s'ha compartimentat més tot, i cadascú té el seu regne de taïfa, i tenen aquest pacte de no agressió, cadascú va fent el seu, i això fa que... una mica l'estil quan hi havia el pacte a Madrenes Panèque, no? De no agressió entre dos, perquè hi ha un tercer que... Bueno... Sí que ningú se'n recorda, eh? Ara en parlarem, ara en parlarem, si voleu, ara en parlarem. Sembla que ningú se'n recorda. No, però és veritat que amb la marxa de la Cristina Andreu ha passat una mica això que deies. L'àrea de promoció econòmica que lidera la vicealcaldessa Geis té un paper important i ha marcat territori d'una manera molt notòria amb determinades qüestions. que poden semblar anecdòtiques, però llums de Nadal, ajudes al comerç, crítica contra les pintades quan es van produir, etc. i la veritat és que en certa manera hi ha aquesta sensació que si hi ha guerres internes els tenen més dissimulats que no els primers mesos. Volem ara com va la segona meitat de mandat, perquè està clar que quan quedi un any per les eleccions, després cadascú voldrà marcar el seu territori. I aquí ja veurem quin paper fa Esquerra en tot plegat, perquè clar, amb el candidat que ja no serà, suposo que no li vindrà d'aquí Esquerra a fer un paper a un altre. Parlem-ne? De qui hem de parlar? De qui maiats? O hem de parlar de Marc Puig Tio? O hem de parlar dels dos? No, perquè ha sigut tota una situació, si m'ho permeteu, estranya, no? Extranya, diguem-ne, tinguent en compte el funcionament normal dels partits, perquè per dir-ho d'alguna manera qui maiats era la cara visible, diguem-ne, d'Esquerra Republicana és el que han capçalat les dues últimes vegades, diguem-ne, la llista en l'Ajuntament, i ha estat en l'equip de govern, en les passades com a vicealcalde, si no vaig a res, i en aquestes com a regidor de molt de pes, no és vicealcalde, però és primer tenent d'alcalde, crec. Segon. O segon. I, diguem-ne, amb un cert pes. I la sensació és que la patacada que es va portar a esquerra al baixar un regidor, va mantenir un perfil molt baix, i ha mantingut un perfil molt baix durant tot aquest temps, malgrat que, diguem-ne, que té un ara impotent i que no s'ha de negar que qui mai haig d'estar per tot, com ha estat en Bertran o en Carles Robert, que s'ha mogut, però la sensació és de perfil polític baix, és a dir, que han fet la seva feina però que no han marcat un territori dintre d'aquest tripartit que governa la ciutat. Jo crec que els resultats de les municipals van ser de molt mal país. Vam ser de molt mal país, primer perquè no s'esperava una patacada tan gran i segona perquè internament va generar conflictes. Va generar conflictes perquè després van haver-hi tots els retrets de si la llista s'havia fet més bé o més malament, si el fet d'estar al govern havia sigut positiu o negatiu i va generar moltes friccions internes i els ha costat remuntar aquest procés intern. i després s'hi ha afegit aquesta sortida amb Marc Puigdió en el seu moment va fer una proposta arriscada perquè ell va dir oficialment que es volia presentar com a cap de llista en un moment en què el partit a nivell nacional estava en procés de renovació i ella es va postular molt clarament a favor de Junqueras i era una aposta allò de tot o res, perquè si Junqueras hagués perdut Les eleccions a la direcció del partit, doncs, ell quedava molt mal posicionat. Li ha sortit tot com una mica rodó, no? i ho fa abans de les eleccions, que és una d'aquelles coses tampoc excessivament habituals i ho va fer-ho. Però és que ara ja feia més d'un any que, diguem-ne, que possiblement no havia llançat moviments gironí, però ja fa més d'un any que ell deia que es presentaria girona. Algunes veus diuen que primer va dir que es presentaria girona per esquerra i després es va dir que es presentaria girona encara que fos per esquerra. i ara ha tret aquest moviment gironí que, diguem-ne, que no ens enganyem, és com una mena de guanyem, una manera de fer-ho, i que jo crec que ell el que vol és fer-ho amb les sigles d'esquerra, diguem-ne, al darrere, per tenir tots els drets polítics, no? Però sí que va ser arriscat, i ell, a més a més, va ser un dels pocs comarques gironines que es va posicionar clarament al cantó de Junqueras. Per tant, va ser arriscat. Ell diu que si no hagués passat això, que continuï amb el tema del moviment gironí. i de fet hi ha hagut reunions tenses entre l'Assemblea de Girona d'Esquerra i Marc Puigdió i la gent que li dona suport. Però després d'aquestes reunions tenses, ha sortit l'afirmació de Quim Ayets que no torna a anar a patir. Per tant, vol dir que fa un pas al costat. Es queda com el regidor, però fa un pas al costat. Això a mi, sense conèixer al fons el tema, em dona l'impressió que és una cosa que té molt pactada amb el partit i amb la gent guanyadora, és a dir, amb Oriol Junqueras. Jo em parell de coses. Primer m'he equivocat perquè sí que és primer tinent d'alcaldia. Va per darrere de l'Egeis, per tant no és segon. Jo crec que Esquerra, quan va fer l'aposta d'entrar a govern, va fer una aposta arriscada que no ha rendibilitzat. Perquè si tu entres a govern i marques perfil, et pot sortir bé o et pot sortir malament, però si tu entres a govern i et quedes amb un encefalograma placa, diguem, no rendibilitzes el que suposa estar a govern i en canvi sí que pots acumular el desgast del que és estar a govern. Això per una banda. Per tant, jo sí que crec que el fet d'haver fet un pas al costat era una cosa lògica perquè ja qui ja està prou rendibilitzat, ja no ha de deixar pas. Tampoc sé si acabarà formant part d'una llista que es presenti o no, vés a saber. L'altra cosa, moviment gironí, moviment gironí ha entrat amb força, Marc Puigdiau, tots sabem que xarxes socials domina i aquests dies Em fa de veure que s'està reunint amb gent i tal i qual. No em diguis que s'ha reunit amb vosaltres també. Sí, a mi sí que s'ha reunit. Jo tinc un mail per contestar. Però amb tu s'ha reunit amb algú dels teus que ho vaig veure ahir. Amb el Jordi Ferrer. Ah, potser. Si mira xarxes són per allà total, que està fent com reunions, però jo crec que hi ha una cosa aquí que també és clara, que és que ell té clar que darrere hi ha d'haver-hi la marca d'esquerra. Encara que sigui moviment girurís, sigui una marca blanca, perquè si no, això no surt bé. I ja ho hem vist moltes vegades a Girona, que han sortit moviments i el que sigui i no han acabat traient cap mena de representació. I fins i tot, alguns que sí que tenien els trets electorals, vull recordar les últimes eleccions, tampoc n'han tret. Llavors, clar, bueno, saps? Sí, però no... Està seguint una estratègia com molt coherent amb Marc, pots dir-ho, eh? A part de que sap utilitzar molt bé les xarxes, que ara és un element molt potent, i més en el seu cas, no? Aquest no té... Sí, però en Carles Ribas també ho feia, eh? Sí. Hi havia molta gent que no el coneixia de re, i, ai, mira, els TikToks, els Instagrams, i al final tampoc no li va servir, eh? No ens deixem portar nosaltres mateixos una mica per això de les xarxes, perquè nosaltres sí que estem en aquest món de les xarxes. Però al final hi donem una importància... Però no tothom hi és, eh? Jo tinc una estratègia que és que ell farà una enquesta a tota la ciutadania. Anirà a picar portes. Jo no sé si en podrà picar 100.000. No sé quants pisos hi ha a Girona, no? Tindrà més complica que Sant Julià de Ramis, que com es va presentar per primera vegada, sí que ho va fer, ho han de parlar amb tots els veïns. Però ja ha començat a fer-ho quan encara falten més de meitat de mandat. Per tant, té cursa per endavant per anar fent. Ja és el que diu l'Anna, que l'estratègia aquí està ben marcada. I no s'està envoltant de mala gent? Sí, està sent prou intel·ligent a l'hora de triar de qui s'està envoltant i qui està formant part d'aquest moviment gironí. I a més a més ho està fent amb una sèrie de persones deslligades de relació política. I té temps, té temps. I... bueno... pot ser que li surti bé l'estratègia. Si estem parlant que està potenciant el seu perfil independent amb gent que no està vinculada a la política, li interessa en ell lligar-se a una marca que justament està de baixada, clarament de baixada, després de tot el que ha passat al partit a nivell de Catalunya, no només a Girona, perquè jo crec que Girona Sorprenentment, el partit, per al que havia estat tradicionalment, està força tranquil, almenys de cares cap a fora. Llavors li interessa a ell, si està potenciant aquest perfil personal amb aquesta gent independent, lligar-se a una marca que tot i que tu dius que la pot necessitar, no és una marca que ara vengui especialment. No, però necessita els drets electorals. Això sí. Perquè si és moviment gironi, la gent es queda amb això. Jo crec que és una estratègia que ja ve de temps i que en certa manera és la que va utilitzar guanyem perquè guanyem no volia anar amb la marca CUP. És el que t'anava a dir ara, la gent quan votava guanyem, quanta gent pensava que estava votant la CUP? Els de la CUP. No, però vull dir que hi va haver una estratègia aquí per impulsar la mà que guanyem, doncs en aquest cas veig que va més o menys en paral·lel la cosa. No, i no s'intenta lligar massa, i d'aquí les friccions que té amb el partit i que aquestes assemblees tenses que deia en Jordi n'hi ha hagut unes quantes i fins i tot alguna amenaça que al final no s'ha acabat Hi va haver-hi una que no va ser. Quan anàveu a explicar el seu projecte no va entrar perquè anàveu amb gent que no era militar ni no la varen deixar entrar i per tant aquella no es va fer. Per exemple. No, no, això no s'ha explicat eh. Vull dir per... Diguem, explicat per gent del seu entorn. No, no. I amenaces de... d'internet. Amenaces de gent interna del partit d'amençar amb una candidatura alternativa, no? que de moment això sembla que s'ha quedat amb una amenaça. En Quim Ayets ha dit que no es tornarà a presentar. Adam Bertran ha renunciat a una part de la seva dedicació que tenia per iniciar projectes pròxims. Jo crec que segueix estant al govern, però d'una altra manera, no ho sé, és aquesta una mica la sensació. Escolteu, poden ser molt divertides les properes eleccions municipals. Sí, són divertides. Divertides, deixeu-m'ho dir. poseu divergències entre cometes. Sí, però ja n'estem parlant ara, fixa-t'hi. Hi pot haver-hi canvis bastant notoris, el tema aquest de què passarà amb moviments ironi, què passarà amb Esquerres Un. Una altra és una persona que vosaltres heu dit, Carles Ribas. Carles Ribas, que segueix fent uns vídeos... Potents. Potents, potents. Està sent festejat, diuen, no? Per gent diversa, no? De dreta, i de molt de dreta... I de no tant de dreta... I d'esquerra i no tant d'esquerra... I d'esquerra i no tant d'esquerra, diguem-ne. És ben curiós, això, no? Els camins de la mort són inexcortables. I també hem de veure... És que, esclar, hem de veure moltes coses. 1. Com li afecta guanyar el fet d'haver estat a govern? 2. Com reacciona junts a la patacada? Sabeu de coses d'algunes enquestes que hi ha? Sabeu d'alguna cosa d'algunes enquestes que hi ha? No. Després hem de... Què farà si ho vi aparegui? Ah, crec que ser aquí hi ha moltes variables. I l'alcalde. No, Calde, ja no sé si pots regir encara més. Clar, o sigui jo... Tota la gira de guanyem. Això ja ho havíem parlat alguna vegada, jo parteixo de la base que no es pot presentar a la relació, però mira la llista, els que porta a darrere, i el principal valor que tenia per motius de salut ha hagut de plegar, i no crec que torni a posar-s'hi d'aquí un parell d'anys, potser sí. Però no fa aquesta impressió i llavors han de pensar molt bé què fan. Perquè sí que guanyem era una aposta que embolcallava molt Llucsalelles. Sí, sí. Però per què Llucsalelles no es pot presentar? Per allò de... Se li va fer una excepció per permetre-ho. Segons el reglament ja no s'hauria hagut de presentar en aquestes... en les que va guanyar. El de la CUP o el de guanyem? El de la CUP. El de la CUP. Som dolents. Som dolents. Depèn de quin reglament agafis, no? És que... Clar. No, no, però jo altra vegada tornaré a acceptar i a aprendre que és clar que hi ha... Jo, per exemple, quan la CUP, ja fa molts anys, ja no me'n recordo... Devia ser el 2007 o... és que ara, o el 2007, ja me'n recordo com David Fernández va encapçalar la candidatura per primera vegada, que van treure tres diputats al Parlament. I que s'hi va funcionar a la mar de veí i després va anar a la mar. Que va durar dos anys i mig o tres, perquè aquella legislatura no va ser de quatre anys, la cosa aquella, que David Fernández no es va poder tornar a presentar, que dius... Per mi això és un error gravíssim, que ara ja han canviat i que ja ho han fet. Sí, perquè continuen sent els mateixos, els de la CUP al Parlament. Han repetit un parell de vegades i en aquell moment, a part eren tres diputats en aquell moment, que jo crec que després van tenir molts més, Bona feina que semblava, ulls de la ciutadania que m'havien fet, tant David Fernández com Quim Arrufat, com la diputada que ara no recordo com es deia. Jo me'n recordaré també, que crec que no va acabar fins i tot aquella legislatura. No. I llavors va venir la següent tongada amb l'Anna Gabriel i érem força diputats, jo crec, de l'herència que m'hi han aconseguit dels que venien abans. Ara, aquelles normes que regien, ara ja no regeixen, perquè el Parlament continua a vendre les mateixes persones. No sé si aquest reglament també podrà canviar si convé. A més, tot i que aquí es fan esforços per amagar la marca de la CUP, la CUP llueix molt, que té una alcaldia. L'allogues i l'empresumeix. És una caldia important. Si no t'equivoquis amb un article i pel que sigui en comptes de guanyem posi escup eh. No, no, no, no, però per això t'ho dic, però per això t'ho dic. No, ja les he rebut. Ja les he rebut. Ja hem tingut, ja hem comès aquest error i ja hem sigut... No digueu que us truquen per coses d'aquestes. En el moment de les eleccions de campanya de fa... Sí, sí. Ara últimament no, però sí, sí. O sigui que estem en el tema aquell que l'hem marcat aquí, que no sabem què passarà, em guanyem i el seu cap de llista, no sabem què passarà amb el PSC, que és el principal partit de l'oposició en aquests moments, i el seu cap de llista, perquè Silvia Beneque jo crec que té ganes de tornar, i ha dit que tenia ganes de tornar, i tampoc darrere hi ha un... un cartell electoral molt clar, per dir-ho d'alguna manera. I què farà Gemma Géis? És el que estava parlant. Anau a dir. I Junts? Perquè Junts, en principi, que va livar com va livar, què farà Gemma Géis? No ho sé. Jo crec que també espina clavada també en té. Ara no sé el partit si coincidirà amb intencions o no, però... Em dóna la impressió que ja que va aguantar i ha estat al darrere, em dóna la impressió que sí, que si ella vol ho té clar, no? Jo penso que sí. Jo crec que... I m'heu dissimulat algú d'en Carles Ribas, que es va voler llampar allà perquè a vegades et diuen, no, no, ha tingut ofertes dels socialistes, no, no, han tingut ofertes d'Aliança Catalana, no, no, ha tingut ofertes... Algun dia ens sortirà que fins i tot podés estar de junts. Perdoneu-me la broma. L'hi haurem de preguntar amb en Carles, quan vingui li preguntarem directament. No, deixem de banda en Carles Ribas. No, perquè no vull que la gent pensi que el vinculo amb una possible candidatura o una altra. L'àuge que està tenint Aliança Catalana, que aquí a Girona tenim un regidor de Vox, que jo crec que tenim, per la inèrcia que Vox va agafar a nivell estatal i de Ciutadans vam arribar a tenir tres, també jo crec que per la inèrcia a nivell de l'Estat, serà interessant de veure si hi ha candidatura a Girona, si també hi ha una bossa de vot d'Aliança Catalana a Girona, perquè pel que fa al nord de les comarques de Girona, tot el que és Ripollès, Garrotxa, Ripollès i Garrotxa a les últimes del Parlament, Van treure molts vots i s'ha de veure si aquesta força arriba també a la ciutat de Girona si aconsegueixen tenir candidatura. Què en penseu? Perquè hi ha una cosa que jo alguna vegada he dit per aquests micròfons que és allò de dir les enquestes dels diners de Nadal o les enquestes dels sopars de Nadal allò que parles amb gent i et sorprèn com tanta gent parla d'Aliança Catalana. Bueno, i ara més que mai, no? Tot el que ha passat a Ripoll... Clar... O sigui, Sílvio Ríols ja és una persona molt activa a les xarxes socials, eh? Però aquests últims dies ho està siguent d'una manera exagerada. Perquè és que a la jugada li ha sortit rodona. Li ha sortit rodona. I... I a més a més, és que està guanyant amb molt simpatitzant, és que és molt sorprenent, eh? Però està arribant a un nivell d'acceptació ciutadana que pot fer per veure qualsevol cosa. I encara que aquí Girona es presentés un candidat desconegut per la ciutadania... Sí, com va passar amb Vox... pot ser sorprenent el que acabi passant, sorprenent en el sentit de tenir representació municipal i no només un regidor simbòlic. No sé, és un missatge que la combinació entre aquest cordó sanitari mal fet, que es trenca a vegades, i a vegades hi és, i a vegades no hi és, i aquesta por de confrontar segons quins debats, segons quins temes, els ja ha deixat aquí un vedat amb uns missatges populistes, però que entren a l'avena de la gent, de la gent que cada dia es troba amb aquest problema i no sé què, I és una auge imparable aquí, a Europa, ja ho estem veient, a tot el món. És una dinàmica que ens empenya a tots, perquè hi ha una estratègia molt equivocada de la resta de partits. El problema és que... Jo crec que aquest és el problema bàsic. L'altre dia, no vull fer propaganda del meu mitjà, però... Fes-lo, fes-lo. No, dilluns passat, Ricardo Estrell va anar a Ripoll i ella ja se'n va... ja se'n va... ja ho va aprofitar per fer-se propaganda també uns dies abans a les xarxes i va aprofitar tot el que va venir després. després de parlar amb Sílvio Riols, va parlar amb Ricard Ostrell, ara no recordo, es deia Torrents, un senyor que ha escrit un llibre sobre l'aparició... Xavier Torrents. Xavier Torrents, sobre l'aparició del fenomen aliança catalana, i explicava coses molt interessants, i deia justament això, que la política actual no ha sapigut com rebatre amb arguments i amb fets els missatges entre cometes populistes que llença aliança catalana, en el sentit de donava un exemple si tu portes el teu fill a l'escola i el teu fill té una beca menjador i al curs següent no li donen beca menjador perquè diuen és que hi ha masses nens tenim mil beques menjador ara tenim més nens i al teu ja no li podem donar beca menjador perquè n'han arribat sent de pitjors la família es quedarà amb el missatge dels immigrants es queden les beques menjador si tu com a polític El que venia a dir era que has de fer una política perquè aquests missatges no existeixin. Que és, en comptes de donar 1.000 beques menjador, i que n'hi hagi que se'n quedin sense, donen 1.200 i aquests continuaran tenint beca menjador. I aquests reflexos no s'estan tenint en la política tradicional. És a dir, ha anat més ràpid l'arribada d'immigració que no en gestionar les polítiques derivades d'això. i genera aquestes contradiccions que és el que veu la ciutadania i per això compren el discurs populista, que més és fàcil de rebatre. I jo crec que no estan fent servir tampoc arguments per rebatre, que es pot, amb dades, els missatges que deixen anar des de l'IANSA catalana. Sí, i tu has escrit Salvar Catalunya, és el llibre que... Salvar Catalunya és el llibre, sí, sí. El problema és el que deies, també és l'estratègia dels altres partits, és a dir, fem un cordó sanitari, d'acord, però és que no n'hi ha prou diguent que fem un cordó sanitari, el que has de fer és, si realment hi ha aquest debat sobre la taula, aborda'l, no hi passis de puntetes. Formalment el cordó sanitari no es trenca en el sentit que ningú dona suporta les seves biòpoles, però el que és evident és que no hi ha hagut una alternativa, perquè aquesta vegada ha estat Junts que ha dit que no, però fa dos anys, fa encara no dos anys, quan hi va haver-hi llavors va ser, si no recordo malament, la CUP que va dir que no perquè no volien que diguem-ne que el segon partit amb vots encapçalés, no? És a dir que és molt complicat el tema dels cordons sanitaris i el que volen dir o... Però estem aquí... ahir l'Èngel Girard ens deia, no digueu cordons sanitaris, que els sanitaris no tenen cap culpa, digueu cordons polítics, bueno és igual, és una manera d'entendre'ns. Aquí també els mitjans de comunicació hem d'entonar una mica la meva culpa, perquè també tot el fenomen d'extrema dreta també ens va enganxar a tots plegats amb una mica molt peu canviat, i no sabent gaire com reaccionar. Sílvio Ríols va anar a Catalunya Ràdio, unes setmanes abans, ara faré jo publicitat del meu, unes setmanes abans el vam entrevistar al punt, ha estat a TV3, també fa pocs dies... Però se li ha de donar la veu perquè l'ha d'entenir. Però durant un temps... La van entrevistar com a alcaldessa de Ripoll, no? O bellesa, que diu ella. Exacte, com a bellesa. Però durant un temps hem tingut molts dubtes de com havíem de tractar el fenomen d'extrema dreta. Totalment. I al final, doncs és una mica el que els estem demanant als polítics i als periodistes, també potser ho hem de fer. És una realitat que existeix, posem-la davant del mirall i tots aquests missatges populistes que diuen intentem rebatre'ls amb informació, amb dades, tot i que Silvio Ríos és molt intel·ligent. És àbil, és àbil. És molt intel·ligent i sap, encara que tu intentis mostrar-li aquestes dades, ella de seguida, si se'n va sortir, la seva reacció és, aquestes dades són fetes pel govern i són falses. I això, la gent, clar, és veritat, és que no. Incentiva aquesta de... Però bueno... De la mateixa manera que els demanem responsabilitats als polítics en què han fallat amb això, els periodistes també en el seu moment no ho hem entomat. Perquè va ser molt més fàcil afrontar-ho com era Vox, que és un partit marcadament anticatalanista, espanyolista, i que ens volia fotre tots a la presó per no dir una altra cosa amb el tema aquest. Jo crec que no, que no hem estat prou, perquè el que s'ha de fer quan... és a dir, una cosa és donar alta veus gratuïts i l'altra és, diguem-ne, parlar de les coses que passen, que és possiblement una de les coses que quan parles amb gent del carrer et diu, és que ningú més parla dels temes que ens interessen. Sí, però ella, per exemple, que es diu independentista, jo crec que una de les primeres preguntes que li va fer Ricard Ostrell és, i vostè com farà la independència? I va dir, doncs mira, ho farem i muntarem aquí unes estructures i ho farem. I es va quedar tan ample. I es va quedar tan ample i dius, ostres, en sèrio, que a la gent li comprarà aquest discurs quan està venent fum? Perquè quan li preguntes, bueno, però quines eines? Llavors no t'ho saps respondre, llavors potser els ciutadans van comprar el fum de l'1 d'octubre, però qui n'hi ha més, eh? De fum pel que fa a la independència, eh? Tu creus que Aliança Catalana és tant el rèdit que treu de la independència? Jo crec que és més altres coses. La gent l'hi compra més perquè està embolcallat. Vox costa d'empassar perquè és espanyolista, i a més a més no és espanyolista, és anticatalanista. En canvi, un producte d'extrema dreta, si tu l'embolcalles amb l'estalada, és de més bon país. Sí, sí. Jo crec que com per més la part social, millor versial o altra. És el que dius tu. Posem-hi el llacet. Sí, sí. Potser és una mica racista, però vol independència al país. Una mica no. Totalment islamòfoba. Totalment. I això porta unes contradiccions que la gent les hauria de veure en les seves piulades. Quan hi ha un atemptat a Alemanya, a no sé on, que de seguida hi ha la piulada, i quan resulta que aquell agressor no era sirià, sinó que era de no sé on, llavors, són unes contradiccions que s'haurien de veure. Però tothom li dona per fet que en unes eleccions al Parlament pujaria amb els diputats en aquests moments. Sí, sí. Escolteu, això ha passat molt ràpidament. Com una xocolada. Fixeu-vos una cosa, hem fet... Hem fet una tertúlia molt gironina. Molt política. No hem parlat dels residus. Ni d'aigua. No hem parlat de si agafarà o no agafarà la baixa de paternitat d'Arcalde, que no l'agafarà. Ni de tantes altres coses. En canvi, hem estat parlant de temes que ens afecten i que ens afecten directament. I us voldria agrair Ana Puig, Xavier Pi, Clara Jordan, aquesta tertúlia magnífica que ens heu regalat. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà. Ara són les 11. És dimarts 25 de febrer i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. L'Ajuntament de Girona reforça el control del compliment de la normativa lingüística als comerços de la ciutat. Per tal de revertir la tendència a la baixa, la regidora de Lengua Catalana ha apostat des de la seva creació per mesures actives que garanteixin els drets lingüístics de la ciutadania. Un dels àmbits d'actuació és el comerç en el qual l'Ajuntament de Girona ha intensificat les accions per garantir el compliment de la normativa i del Codi de Consum de Catalunya, els establiments comercials de la ciutat. Aquesta tasca inclou tant l'acompanyament als nous comerços com la detecció i el seguiment dels incompliments. Girona concentra el 14% de les compraventes d'habitatge registrats el 2024 a Catalunya. Segons ha informat el Portal de Venta d'Imbobles Habitatge, el volum de les transaccions de pisos a les comarques gironines va créixer un 1,3% interanual el 2024. Si es fa un creuament de les dades de compraventa i d'hipoteques de l'any 2024, veiem el percentatge que va necessitar una hipoteca va ser el 53%, xifra més baixa que a nivell estatal, on va ser del 66%. La companyia d'acrobàcies Swining Acrobatic Troupe i les cintes aèries On Exhale guanyen el festival del Cirque de Girona. El cert home n'ha fet entrega dels guardons la nit del dilluns després d'una gala final que ha reunit els millors artistes de les dues semifinals. Per altra banda, els acròbates Unicum i els equilibristes sobre monocicle Filipe i Marily han guanyat l'Alefant de Plata. Entre el dijous passat i aquest dilluns, el festival ha congregat més de 29.000 persones. I en esport, els Internacionals del Bàsquet Girona tancen l'estada amb les seves seleccions amb resultats positius abans de reprendre la lluita per la permanència a Bilbao. Aquest diumenge el Bàsquet Girona visita la pista del Surney Bilbao Bàsquet, on el club ha organitzat un desplaçament amb autobús a preus populars per engrescar l'afició. El tècnic del Bàsquet Girona ha pogut comptar amb quasi tota la plantilla per treballar durant la torada FIBA, mentre que els cinc internacionals tornen amb bones sensacions un cop finalitzada l'estada amb les seves respectives eleccions. I el temps avui ens hem despertat amb 9 graus de temperatura, en un dia en el que predominaran els núvols al llarg de la jornada i fins i tot pot caure algun ruixat a la tarda. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem per que estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius.