Calor, monarquia i amnistia; Girona i la brossa

i a sol·licitar el kit digital. Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codigital arroba ddgi.cat Digitalitza la teva empresa. No et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona. El Motorfest arriba a Girona. Els dies 27 i 28 de juny, Fontejau es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto. Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar. Vine a viure la passió sobre dues rodes. Entrada gratuïta. El motor més viu que mai. Girona Motorfest. 27 i 28 de juny a Fontejau. Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge. Ajuntament de Girona. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Bon dia, entrem en temps de tertúlia girant a FM quan passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 26 de juny, dia de calor. Diuen que baixarà una miqueta abans d'una altra pujada, no sé si pot pujar més les temperatures. Sembla que fem una conversa de sensor i espero que no sigui exactament així, és la que mantindrem amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmas. Senyor Josep Maria Aguirre, professor de l'UDG i tantes altres coses. Bon dia, què tal? Molt bon dia, Jordi. Bé, molt bé. Passant calor, però a tope. Però no ho sembla. Sembles allò... Els professionals de la cosa, digueu que trempegeu la calor, que aneu amb màniga llarga, fins i tot, eh? No m'estranyaria que m'americani tot. Depèn de l'ocasió, sí, sí. Depèn de l'ocasió. Abans em parlàvem precisament d'això, diguem-ne, de les convencions que han canviat molt en poc temps amb el senyor Toni Bou, empresari. Molt bon dia, què tal? I... dèiem, no, que abans això tu les mantens encara perquè encara portes americana, eh? Americana, sí, i és un tema de comoditat no sé mai on t'ha posat les claus ni la cartera i l'americana em va molt bé però la corbata sí, ja, jo m'hiro les corbates que tinc a casa i els veig antiguades totes perquè fa temps que no me'ls aposo estaríem allà mateix n'entenim però vull dir la veritat és que com que mai no vaig aprendre a fer-me el nus he decidit que l'ada que tinc ja no la prendré més i de fet ja fa molts anys que no em porto de corbata el problema de la corbata era quan te la tallaven perquè passaves a un altre a un altre estadi civil bueno jo crec que la gent que ens escolta ja ho ha entès però si fóssim més joves els hauríem d'explicar que això solia passar en els casaments no sé si li ha entès mai la corbata o si n'ha portat mai el senyor José Can Major i encara en tinc una bona col·lecció recordo que hi va haver un temps de la meva vida que em feia servir molt sovint com a uniforme de treball per dir-lo d'alguna manera Però després és d'aquelles coses que sempre he anat portant. Darrerament me'l posava més enterraments, casaments no, perquè no hi vaig. No va a casaments? No, no. No va o no ho conviden? Ara ja ni em conviden, però no ho sé, perquè deia molt que no... no, no, però enterraments i a l'11 de setembre que no té res a veure una cosa amb l'altra però una qüestió de respecte fixeu-vos-hi que ha canviat ara el mocador d'americana és el que fa l'efecte de corbata i això, si us hi fixeu a les sèries de televisió o les pel·lícules ho estan imposant molt és com molt de senyor de Barcelona mocador d'americana i una mica llampant no... No aquell blanc que sembla per mucar-se, no, no. Que segur que serà més, també. També, també. Llavors, Josep Maria, per on n'hem portat? Jo volia parlar de la calor i ja va acabar parlant dels mocadors d'Americana, que gairebé molta gent ja no deu saber ni què són. Aquest dia vaig fer un article, si m'ho permeteu, vull dir, per entrar en el tema nostàlgia i abandonar-los ràpidament, sobre com van inaugurar la discoteca Pistis, que en Josep Maria no sap ni què és això, però era una discoteca que hi havia, el cantor de la piscina, i que durant un temps, diguem-ne, va ser important pel tema nocturn de la ciutat de Girona. que en els seus primers anys era obligatori portar corbata i l'única excepció que et feien era si portaves mocador de coll i jo penso si ara demanessin corbata i mocador de coll, no sé, potser es tornaria a posar de moda, no se sap de fet el que succeeix de vegades és que portes corbata i quedes descoctovitzat no en porta ningú i ets l'únic que porta corbata un determinat esdeveniment home, et sents una mica com peix fora de l'aigua, no? Sí, sí. I la calor com la porteu, ja, per acabar la conversa d'ascensor? Bé, que els que han refugis climàtics, domèstics, que a d'hora té el seu racó, això va molt bé seguir els animals, els gossos i els gats, normalment et donen una pista bastant bona, eh? Però bueno, en el meu cas tinc una habitació, allò que tinc l'estudi en el garatge. Em passa que ja m'has dit l'habitació del pànic, eh? Bé, Per alguns és del pànic perquè m'hi tenco molt i faig moltes coses allà, però allà estic bé, no m'hi moc 8 hores, estic moltes hores allà fins que no se'n va el sol, puc allargar-ho. A casa bé, però ahir que estava a Barcelona, la veritat és que a Barcelona encara és pitjor la cosa, és l'eixafugor, l'humitat. A la costa crec que amb la calor d'aquests dies és més accentuada la sensació d'un aire que és poc respirable. És a dir, no n'he deu-n'hi-do, com a ciutat humida, diguem-ne, també. Sí, sí, sí. Ara ja no me'n referia a la nit, vull dir, me'n referia, diguem-ne, al... el fet que té aquella calor enganxosa, no? És cert, i sempre ho ha sigut, però insisteixo, és a dir, tant a la costa com a Barcelona, en definitiva, que també ho és, no? La sensació d'humitat i de calor és una mala combinació, tot a l'hora de respirar, no? Jo vaig saltant d'aire condicionat amb aire condicionat. Surto molt aviat d'un bis, entro a l'estació, aire condicionat, el tren, aire condicionat, fins i tot gent que s'abriga, els Aves que hem coincidit alguna vegada hi ha sobretot alguna senyora que s'abriga perquè Déu-n'hi-do el fort que està surts a l'estació de Sants que ja no sé si és estació o és una mena de jungla estranya i causa el metro també l'aire condicionat a tope i de si és res, he de fer uns metres fins a la feina on ja m'estàs parant l'aire condicionat i si puc no surto d'allà absolutament per res brallant-me amb el company de despatx però i ara afegeixo una cosa que és una dada empírica la calor ens idiotitza encara més Sí, perquè podem saltar d'aire condicionat a mare condicionat, però hi ha una mena de tensió estranyíssima. L'estació, uns nervis, ja no és la gent que se'n va de vacances, que sí, que s'incrementa, però hi ha una mena d'irritabilitat estranya a l'ambient, no em toquis, no t'apropis... és així produeix violència en la gent és a dir, no descansar, passar-ho malament és a dir, fa que la gent sigui més irritable i acaba produint més l'altre dia ho llegia, no sé en quin diari és a dir, hi ha més un escenari més violència en situació de calor en els països més calorosos té una major tradició de violència probablement que en els països més freds o més nòrdics quan estan les estadístiques a l'estiu es diu això que no es fa A l'hivern llavors es parla els països sòrdics i la... Al despatx jo noto dos fenomenos meteorològics, però d'una manera matemàtica, eh? El segon, la tramuntana Figueres. Això té explicació científica. Comencem a tenir trucades de Figueres rares, eh? I després la calor en general, que és veritat allò de la irritabilitat, eh? Això sí som una mica també que ja hem perdut la paciència. Visquem ansiosos i ara la calor encara no ho té més. I abans com ho fèiem? Perquè no feia tanta calor perquè abans no hi havia aquests aires acondicionats. No existia l'estrès. O sigui, l'estrès és un invent modern. La gent era molt feliç i vivia amb una mena de... Suposo que algú t'hi discutiria això de la felicitat. Estic sent en un plan quasi irònic. Ah, val, val. Ho he dit en un plan irònic. Clar, sí, perquè van antes, avantes... Com que no teníem totes aquestes coses modernes, tampoc sabíem que ens faltaven. No teníem necessitat d'aire condicionat perquè no sabíem que podíem tenir-lo. No, no, és així. De fet, hi ha un exercici, diguem, que és fàcil de fer. Tu estàs a casa tranquil·lament amb aire condicionat... t'acostumes i per tant ho normalitzes, és una situació normal, com en aquest estudi que estem perfectament, sortirem i ens adonem que fa una calor que és insuportable. Per tant, jo crec que abans succeïa exactament el mateix, no tenia àrea condicionada, no sabíem que existia, la calor s'havia normalitzat. I també no és menys cert que estem batent uns rècords que són rècords històris. Per tant, la calor del Sant Joan, que ha sigut una calor extrema, era una calor pròpia del mes d'agost del Sant Joan. I això és una anomalia, una anomalia que hem normalitzat. i abans en Toni parlava de gats i gossos però abans diguem-ne a Pagès es feia el mateix és a dir, la gent s'aixecava ben aviat per aprofitar la frescor i a les 10 o les 11 ho deixaven estar fins a mitja tarda aquí tornaven vull dir, canviaven una miqueta els aïts perquè si no era insuportable ara ho volem tot i ho volem ràpid i ho volem fer i després una vegada des de despatxos d'aquests llavors parlarem de la petxada de CO2 i de coses d'aquestes que a vegades també passa, no? Escolteu, jo deia que teníem conversa de cafè, però és veritat, perquè una de les coses que es parla aquest dia és d'aquesta calor extrema, molesta, que a més a més sembla que es perllongarà durant uns dies i que canvia hàbits, però també, per exemple, ha sigut bona per unes nits de Sant Joan que han passat, semblava que la nit de Sant Joan aquí acabaria caigui en un diluvi i al final van ser quatre gotes i quatre tronades i una mica de calor i tal. Va passar bé la revella, ja estem en ple estiu. Josep Facanol, que ell ho passa bé sempre. Sí, ho passo igual de bé i malament. No vaig fer res excepcional sobreviure i arribar al dia 24. A veure, també et diré que al matí vaig intentar... El dia 23 del dia de la Revella vas haver de sobreviure un parell de vegades. Sí, sí, sí. Perquè tu devia ser Montserrat, no? Eh? Què? Perdó. Bé, jo vaig anar a fer una visita turística, sí, sí. Vaig veure després que hi havia molta gent per allà i que esperaven un senyor que venia del sud que va arribar volant perquè no el deixaven passar amb cotxe i... i vaig quedar perplex de l'actitud tan canviant que té ara en aquest moment la litúrgia religiosa perquè sembla que Montserrat ja no és un lloc d'acollida per tothom i em va sorprendre i menys si ets català si ets xinès sí, et deixem passar Es va ser curiós perquè és veritat que la regla benedictina l'acollida és un dels pilars bàsics i a més a més va ser una miqueta l'excusa de dir que no podien negar la visita a ningú que ho demanés i que per això el rei d'Espanya hi havia anat després, perquè el senyor aquell que va venir volant suposo que ho volies dir el rei dels espanyols però sí que em va sorprendre no, és a dir, no em va sorprendre gens és a dir, la tria que feien en funció de la llengua o de l'imatge que parlauen, per exemple aquella senyora que anava a missa i no la van deixar passar va semblar, diguem-ne no feia pinta, diguem-ne, de perillós activista tampoc és així no ho tenim normalitzat tot això, no? encara quina part El rei d'Espanya? Per exemple. Sí, l'altre, el d'anar a missa, no us preguntaria perquè al final tothom fa el que vol, el que pot o el que el deixen. Bé, és una escena, diguem, que es repeteix de forma periòdica, no? Jo crec que hi ha una estratègia d'intentar normalitzar la presència del monarca a Terres Catalanes des de fa ja una colla d'anys, no? La Fundació Reina de... Evidentment, de fet era previ al procés tot plegat, no? I la Fundació Princesa de Girona és el temps més paradigmàtic dels que tenim la comunitat, no? segle, devia ser 2004-2005. Sí, coincident amb la famosa crema de les fotos del rei, una campanya de reacció, de resposta en allò, però de forma també cíclica, els moviments contestataris o de resposta ressorgeixen de nou, i per tant el que vam veure Montserrat no és res més del que hem vist en anys successius i en anterioritat i per tant aquesta normalització no acaba d'arribar mai se l'espera, però a part de la monarquia s'hi dediquen molts esforços i recursos públics molts diners a intentar aquesta normalització però el cert és que la memòria col·lectiva no és memòria de peix i per tant els fets del que va succeir l'any 17 i la resposta del monarca en aquell 3 d'octubre és molt present a la memòria col·lectiva dels catalans i per tant En fi, no és cap sorpresa el que va succeir. Bé, m'ho han posat fàcil. Jo, com a lliure pensador i republicà, la figura del rei, d'entrada, m'agrada veure els llibres de text històrics. A l'actualitat no li veig cap sentiment, no hi tinc cap sentiment, totalment el contrari. El que em crida l'atenció d'aquest país i el del veí és que som països amb una base republicana important, però ens deixem portar per les portades de l'ola. Aquesta figura encara ens crea un morbo, ens crea una cosa, una simpatia, i jo com a català estic totalment d'acord aquí amb el company, Després del discurs del dia 3, estic esperant que se'm disculpi, estic esperant això, i no sóc precisament radical, però em va ofendre profundament aquest discurs. Aquest intent de normalització és que es veu tant, es veu tant. que no està fet de cor, que està fet de campanyes de màrqueting orquestrades, que no, que no és això. És que fins i tot la gent qui va jugar-hi una mica en aquell moment, per dir-ho d'alguna manera, separava el que era... és a dir, jo entenc i és una opinió i per tant la dic com a opinió jo crec que aquella maniobra diguem-ne de portar la Fundació i d'organitzar aquells famosos premis i tota la història era una manera en certa manera de portar els príncipes d'Asturias premis príncipes d'Asturias aquí és a dir, una gran gala social on la gent es mudava i anava i els hi va sortir el tiro per la colata perquè el fòrum Impulsa que durant uns anys es va fer i que hi va haver gent Allà hi havia pensament, allà hi havia estratègia, però era una estratègia no monàrquica. A la que vam veure que allò no els hi funcionava, vam desmuntar-ho ràpidament, per dir-ho d'alguna manera. I de fet, gent que en aquell moment va jugar molt fort aquella carta, el 3 d'octubre, va esparracar també les relacions i va dir, ens hem equivocat i això no hauria de ser així. i jo també soc dels que penso que per una generació important el 3 d'octubre acabarà marcant des d'un punt de vista català com a mínim el reinat aquest de Felip VI aquell home que porta el nom diguem-ne d'un rei perquè el seu pare no va fer cas al doctor Trueta que quan li va preguntar li va dir fàcil que cregui que hagi de fer però sobretot no li posi Felip al seu fill doncs mira patapam Felip li va posar Però bé, i és un d'aquests temes que es va veient, que torna a entrar en calçador, però que no hi ha masses populars que surtin al carrer, que era el que ells esperaven, jo crec, una miqueta, com passa per exemple a Astúries, és a dir, senzillament som una altra cosa. Però fixa't que és curiós perquè al matí van a Montserrat, no s'esperaven potser que hi hagués tant... Aquell tipus de resposta popular... I a més de 100 persones? Sí, sí, sí. Com que vaig sentir que la televisió pública deia això... Quan TV3, parlant d'independentisme, et digui 100, multiplico per 4, com a mínim. O sigui... Et diré, encara gràcies que van cobrir-ho, perquè darrerament no cobreixen absolutament res, però calculo, així parlant seriosament, que 400 persones hi eren, que són les que van deixar arribar abans que tanquessin, per tant... però hi ha una curiositat que és que després de la fundació princesa de Girona personatges crec tan carismàtics per la mateixa fundació com en Josep Lagares la deixessin amb una trucada mítica al rei dels espanyols diguent escolta no es faci jo marxo Si tu revises els patrons de la fundació, la majoria són cognoms molt nobles, que no tenen res a veure amb Catalunya, o ho tenen a veure des d'un punt de vista colonial, perquè són senyors de no sé què. I les empreses que donen suport moltes, la gran majoria són de fora, però les... que queden, que són d'arrel més o menys catalana, etiqueten en castellà. Per tant, la normalització aquesta no s'ha aconseguit, malgrat que estan fent molts esforços que hi hagi premis que quedin molt ben pentinats, molt ben maquillats i que quedin en mans de xavals i xavales que tenen molta perspectiva de futur, etc. I ho venen molt bé, amb moltes ganes. Però no hi ha res a fer. I després hi entren un tipus de col·laboracionisme que va més enllà fins i tot dels mitjans de comunicació, que podria ser La Vanguardia i alguns altres, que juguen una mica aquest bourbonisme una mica d'escopeta nacional, la pel·lícula aquella. Et trobes personatges que confonen, com el pare abat de Montserrat, que ell presumeix de ser real catalanista, dona per bo el missatge per no dir gaire res que els reis van voler venir que és mentida perquè és ell qui els convida clar, aquí tenim un problema perquè la normalització Què vol dir? Que jo soc català, catalanista, fins i tot, potser una mica independentista des de la vessant privada, però quan em posen al davant calerons, miro cap a l'altre costat, és això, és aquest? O no, on ara és de la normalització? De de poc els catalans volem la normalització, és això el que busquem, no? M'has de acceptar que és una postura complicada, de tota manera. O la del Parbat? Sí. allà en Calent curiosament el dilluns es veu que ell va dir és que si s'atonyina la gent no rebo el rei si va tenir un últim acte com de valentia no ho sé si era el moment no sé si havia de rebre el rei no sé si l'havia de convidar aquesta ambigüitat provoca que la normalització o que les coses normals siguin normals només per un costat Hi ha una via que és la del diner, no oblidem, o sigui, per què marxen les empreses de Catalunya un moment determinat, per què reben unes trucades que perdran una sèrie de coses, tribunal de comptes ja no cal que en parlem, l'atac a l'independentisme, igual que la Inquisició es va carregar als càters, se l'està carregant el diner. el diner, i segurament una subvenció, un d'aixòs, i el diner és el que ens ha portat a perdre aquesta primera batalla. Jo ho veig així, però al final tot ha acabat en temes de diners. Doncs de bona torna per malversació. És curiós, sí, sí. No, no, no. La conversació és un delicte penat en presó, perquè no és només un tema de diners, sinó també de les llibertats individuals. A veure, la monarquia és una institució qüestionada a Catalunya, però també fora de Catalunya. L'Institut Nacional de la Sadística fa anys que ha deixat de preguntar sobre la monarquia. Per tant, pots saber quina és la resposta. Pots intuir-ho. el monarca espanyol té posicions polítiques clarament en el bloc de la dreta, fent manifestacions en aquest sentit. Per tant, el qüestionament no només és a Catalunya, que també, si no és al conjunt de l'estat. Per tant, fan esforços ingents perquè la figura, d'alguna manera, sigui com a mínim acceptada. I malgrat això, no se'n surten. Aquesta és la veritat. Home, no hi ajuda que el monarca emèrit fos un corrupte. No hi ajuda, evidentment, no? Però afegint a tot plegat, evidentment, una posició de cap d'estat que ja malauradament no ha sigut elegida per ningú, a sobre no té una posició neutral en el panorama polític, sinó que clarament està posicionada. Tot això fa que el futur d'aquesta institució... sigui problemàtic a l'estat espanyol i més tard o més d'hora s'haurà de consultar els que quedaran sobre la seva continuïtat. Disculpa, un dels grans republicans espanyols és el José María Aznar, per exemple, que ara sempre reivindica que la monarquia no hauria de ser sempre. inclús en èpoques, diguem-ne, més dures, diguem-ne, hi ha hagut republicans, el que passa és que alguns d'aquests republicans, Trevijano, per exemple, Trevijano és el món que penses que... Profund en di català, també. Aquest és un altre del... És compatible, pot ser antimonàquic i anticatalanista al mateix temps. De fet, ara, de tota manera, que vull que el Tribunal Constitucional avalarà l'amnistia, tu com a jurista, vull dir això, en un país normal, volia dir que la cosa s'ha acabat, però esclar, aquest no és un estat normal, diguem-ne. Sí, de fet, tinc curiositat per veure la sentència i per veure l'execució de la sentència, perquè a més a més recordem que durant el procés es va fer molts esforços per fer complir la sentència del Tribunal Constitucional i es va modificar la llei orgànica per veure un mecanisme que era l'execució de les sentències del propi Tribunal Constitucional que portava la no-execució i inhabilitació immediata de les autoritats que no ho permetessin. Bé, si la sentència finalment avala el text de la llei, la no execució de la sentència hauria de tenir conseqüències jurídiques immediates per a aquells que ho impedissin. Per tant, a partir d'avui, sobre aquest escenari, quines seran les conseqüències jurídiques per a aquells que no donin copiment al text de la sentència i, per tant, a l'aplicació factiva... Tu t'ho preguntes, Pencet, la resposta, no? És una pregunta en obert. Clar, una altra de les curiositats d'aquest estat és que hem vist una sentència, una discussió d'una sentència retransmesa en directe. De fet, cada dia els mitjans ens han explicat quines han sigut les deliberacions en el sí del Tribunal Constitucional i quines han sigut les conclusions. I ja se'ns ha avançat des de fa setmanes que aquesta serà una sentència... El 6 a 4. El 6 a 4, que és el resultat de la votació, però que a més a més serà una sentència que sembla que es pronunciarà sobre la constitucionalitat de la mesura, però en canvi no entrarà en relació l'eventual aplicació de l'amnistia pel que fa a la malversació, que és el delicte que pesa i que a més a més té condemna de presó sobre els principals implicats del procés. Per tant, aquesta és l'ambigüedat que s'haurà de resoldre. parlarem de Girona després però és que ho trobo apassionant això perquè el tema aquest és una miqueta el que parlàvem ara és a dir, aquesta voluntat de normalització que abans dèiem que ha tingut que ha tingut la diguem-ne la política espanyola la sensació de desactivar-ho tot segurament diguem-ne la pedra i la sabata segueix sent diguem-ne l'amnistia no només diguem-ne per la tornada o no del president Puigdemont i dels altres exiliats, sinó també, diguem-ne, per la inhabilitació que pesa sobre els altres líders polítics. És a dir, aquella normalització que, en certa manera, també voldrien des d'allà, és a dir, que deixéssim de qüestionar la monarquia, que no es parlés de la independència, com té aquesta contradicció, aquesta paradoxa, que finalment ells mateixos segueixen alimentant amb la no tornada i amb la inhabilitació Jo quedo parat que en una societat democràtica com la nostra ens estem plantejant el paper dels jutges i això és terrible perquè jo penso que amb els pobres jutges del jutjat de Girona amb 50.000 casos allà i 4... no diré l'adjectiu, ho estan carregant. 4 magistrats del Tribunal Sorrent, ja ho dic jo. Perquè tot comença, recordem-se, amb la sentència de la reforma a l'Estatut d'Autonomia. Tot està judicialitzat. És un problema impressionant. que ens ha creat aquí uns personatges indignes, la paraula aquesta sí que me la permet-ho dir, i només recordaré un cas que sí i no té a veure, que és el cas d'en Sandro Rossell. Sandro Rossell es passa dos anys a la presó perquè una jutge no se l'escolta, no fa cap mena de prova, i no ha passat res. Al contrari, se la sent. Ha portat al Tribunal Suprem. se la posa el Suprem. Ostres, tu, jo demano aquests jutges que són gent normal i honesta i d'això, hòstia, que reaccionin, eh? Perquè estan molt mal representats. Però és complicat com la cúpula està tan tancada i tan marcada, no? Bueno, i fixeu-vos la batalla oberta que hi ha entre el poder judicial i el poder executiu, l'estat espanyol. El president del govern està la seva dona imputada, està imputat o està en procés d'imputació al seu germà, evidentment hi ha hagut una etapa gran a diversos dels seus ministres, Fèlvis Bolaño està a punt de ser imputat, sense perjuïci que a més a més, com a conseqüència de l'actuació d'altres poders, s'ha descobert una trama corrupta que ha acabat imputant alguns dels màxims exigents del partit socialista. És a dir, en aquesta batalla espanyola, en què l'amnistia probablement és un dels factors desencadenants d'aquesta conseqüència de fets, hi ha realment unes conseqüències insòlites. El mateix fiscal general de l'Estat està a un pas del judici, de la banqueta, com per teòricament una presumpta filtració d'un correu electrònic d'un senyor que reconeixia haver comès un delicte, quan a més aquell correu electrònic era d'ampli coneixement per tothom amb anterioritat a aquest fet. Per tant, estem vivint una situació absolutament anòmala en què hi ha dos poders, el poder judicial o la cúpula del poder judicial, per parlar amb més precisió, perquè evidentment és un efecte... a la quantitat de jutges i magistrats que fan la seva feina amb excel·lència en aquest país i probablement sense els recursos que necessitarien, però que afecta a una part de la cúpula del poder judicial contra el poder executiu i les conseqüències d'això encara estan per veure del que succeeja. Quan aquesta cúpula té accés a una arma que no tenen els altres jutges, els jutges locals, els jutges amb els que us hi dediqueu a lidiar cada dia, no tenen aquesta arma, que és el patriotisme. Els jutges de la cúpula tenen el patriotisme, apelen el patriotisme i tenen una arma física, que és la Guàrdia Civil o que són altres cossos i forces de seguretat de l'Estat, que sota aquestes ordres executen entrades a la Moncloa, a seus de partit, a cases particulars, executen sense cap tipus de filtre, perquè ho diuen. Quan hi ha jutges... que prou feina tenen moltes vegades perquè els cossos policials locals estiguin a l'alçada de la quantitat de delictes contra els que s'han d'enfrontar. La diferència és això, és el patriotisme que acaba sent un element distintiu i dius, en ares a la defensa de la Sagrada Unitat d'Espanya se'n permet tot i aquesta cúpula actua així. és que ara a la tele veia un senyor que havia sigut president del govern espanyol que és Felipe González que diguem-ne que abans que parlàvem que fa discursos fins i tot contra el seu propi partit perquè en l'arrel de tot hi ha la unitat d'Espanya i en l'arrel de tot hi ha aquella profunda catalanofòbia quan va batejar en Francesc Ferrer Gironès fa temps que almenys va ser la primera vegada que vaig sentir la paraula aplicada a coses molt concretes i que van anar En fi, no ho resoldrà, la situació és complicada, no? No, sí, encara hi ha un altre factor, eh? Les cloaques de l'Estat. Clar. Aquest és el que alimenta... És que tu abans has parlat d'en Sandra l'Ocell, els dos anys aquells que... Bé, crec que ho puc dir-ho perquè m'ho va dir ell en persona amb un deix d'indignació i no era un tema de diners, que em va dir que ell durant... durant aquests dos anys i més temps diguem-ne, es va haver de gastar una quantitat ingent de peles amb apocats que no li han permès desgravar i en canvi deia que aquests 200.000 euros d'indemnització que li donen aquests s'hauran de tributar, vull dir que era una mica la broma però que va haver de realitzar patrimoni per fer front a aquestes coses, va haver de vendre coses, vull dir, cuidado que no... Més la marca que li queda a nivell internacional, si ha de demanar un crèdit, tan sols. Déu-n'hi-do. Escolteu que... Això és la calor, això és la calor. Feia temps que no ho tèiem, però com que ja avui hi ha tot el tema formalment, crec que és avui, Josep Maria, que vota en el tema de l'amnistia i a partir d'aquí hi haurà una nova lluita, podríem entrar en el tema del govern espanyol, però jo crec que no faré com aquell que no es queda lejos, però en realitat... passaran coses, sortiran vídeos i àudios i el que passa és que quan surten d'un cantó, a mi el que em produeix una certa fascinació, és una paraula que he buscat, fascinació, és veure, diguem-ne, gent del PP des de la banqueta del Congrés dels Diputats diguent coses que diuen en base a una... Aquestes suposades corrupcions del PSOE, que no nego que hi deuen ser-hi, després comences a pensar i jo que ja tinc una edat començo per anar a Seiro i vaig tirant, no? I gúrtels i saplanes i ratos i bàrzenes i el que no sabem, no? I llavors dius... Sempre t'has d'haver emmascarat per una paella bruta Aquests senyors afirmant que era insòlit en democràcia veure la policia entrar a la seu d'un partit polític tenen una memòria curta perquè a Gènome hi havien entrat unes quantes vegades i en una d'elles s'hi van trobar un disdú destruït a cops de martell cosa que en fi que demostra la sutilesa dels seus procediments intel·ligència artificial per tant Realment, és a dir, no deixen de sorprendre aquesta gent i a mi el que realment em preocupa és que puguin arribar a governar i les conseqüències que puguin tenir. Això està fet, eh? També tenim sort que és el mes que és. O sigui, entre juliol d'aquí quatre dies i entre l'1 de juliol i el 30 d'agost, 31 d'agost... 15 d'agost, després ja es posen en marxa. Sí, comencen a escalfar uns, els altres, però els caps pensants... Fins a l'1 de setembre aquí tindrem un punt de tranquil·litat. Després veurem què passa, però que anem a eleccions anticipades a Espanya, està clar. I que això afectarà, evidentment, a la política catalana i a alguns fronts d'aquesta no normalització a Catalunya, també. Ho creieu, això? Jo n'estic totalment convençut. Jo tinc dubtes seriosos, perquè en Sànchez té una capacitat de resiliència i de superació que ha demostrat estadísticament que ha superat crisis equivalents a aquesta, diguem... sense perdre el somriure, només que havia de veure la roda de premsa d'ahir mateix a l'OTAN, no?, després d'haver-se enfrontat a la resta de cap d'estat i al propi Trump, no?, doncs que, en fi, estava fresc com una rosa i va respondre tot sense perdre el somriure. Per tant, l'estadística em diu que aquest senyor ara no està en condicions de convocar eleccions, perquè evidentment les perdria, no?, i per tant aguantarà i l'ajudarà, evidentment, que comencem a juliol, agost, que els embolics i l'actualitat se n'anirà succeint, hi haurà filtracions, però ho veurem. Jo no em mullaré, si m'ho permeteu, perquè ho vaig fer d'una manera molt clara aquí, perquè jo sóc dels que em vaig creure que el president Aragonès deia que aguantaria, estava absolutament convençut, és més... no només estar absolutament convençut, sinó que penso que si ho hagués fet no l'hagués anat tan malament, és a dir, haguéssim passat un any i pico, però diguem-ne el propi partit esquerre, que tu ho saps, hagués segurament aguantat tan bé o tan malament, no ho sé, però que en tot cas, vull dir, sempre és diferent estar al poder que no en estar-hi. Evidentment, i el temps ha demostrat que fó un error, no?, per les conseqüències, diguem, en cadena que es produïn a partir de llavors. Per ser justos, el moment en què es va prendre la decisió, era un moment complex, hi havia una crisi hídrica que estava a punt d'arrassar el país, ara la gent no se'n recorda, perquè els plans estan plens fins a dalt, però en aquell moment estaven preparant plans de contingència per mantenir l'activitat dels equipaments d'aquest país, que si s'haguessin confirmat els pitjors pronòstics, haurien portat un tancament massiu d'activitat econòmica aquell estiu de l'any 24, Per un motiu molt senzill, perquè si no hi ha aigua per beure les aixetes i les has de tancar, no pots mantenir els hotels i les piscines obertes. Per tant, en aquell context, en un govern de minoria que es havia quedat sense pressupost, el més sensat va quedar el president aragonès i era convocar eleccions perquè no es podia afrontar una crisi que hi havia. Va ser convocar eleccions, començar a ploure. Va ser convocar eleccions i començar a ploure, efectivament. Això és el factor aleatori, no? Sí, sí, sí. que té la vida en general, que un dia l'encertes i l'altre no, i en aquell context no l'encertes perquè s'hagués aguantat hauria pogut, s'hauria superat aquella crisi, i probablement les coses haurien anat diferent, però és clar, veure-ho tot amb la perspectiva dels fets que han succeït és molt més fàcil que en el moment que has de prendre les decisions, i en aquell moment aquest va ser un factor determinant. Escolteu, i si parlem de Girona, dos anys de mandat es van complir la setmana passada, crec, o fa poc, és a dir, de mandat me'n refereixo a governes, i les eleccions van ser el 28 de maig, però fa dos anys que diguem-ne que hi ha aquest govern tripartit. Com la veieu la ciutat? No, home... El silenci és prou valgüent, no? Sí, sí, sí. I que aconsegui que qui canya no diu res. Aquesta és una gran frase. Chester, doncs. Jo crec que hi ha un element que és prou paradigmàtic, que és que els tres partits que donen suport al govern han fet una valoració de mig mandat en molts parols. I això ha sigut compartit pels tres. És a dir, no és una valoració de mig mandat en què tot va fantàstic, sinó que és una valoració de mig mandat en què hi ha coses que els tres reconeixen que no funcionen i la més òbvia, la més visual, la més gràfica, que segurament compartirem... Els d'aquesta taula és la gestió de les escombraries i dels famosos contenidors intel·ligents perquè al final la gent en una ciutat què vol que succeixi? Què espera del seu govern? Espera que la ciutat sigui neta, que la mobilitat funcioni i que la seguretat també. Pensar que aquestes tres premisses funciona una ciutat. Quan una de les tres potes objectivament no està funcionant i ara podrem entrar en les causes, en l'aplicació i en les solucions perquè malauradament no hi ha solucions màgiques. com una de les tres potes no funciona, evidentment una vaguració de mig mandat no pot ser positiva al 100% i per tant els tres han manifestat perós. Falta encara l'acte formal de l'arcalde que anirà per aquí, però és evident que jo crec que la gent no hauria entès que haguessin sortit a dir que tot funcionava bé perquè és evident que no funciona bé i això ho reconeixen fins i tot ells. però a partir d'aquí queden dos anys i es poden arreglar coses o no? És a dir, jo vaig estar durant un temps dient que el Nas em deia que hi hauria canvis profuns amb el tema de la recollida d'escombraries, ara ja puc dir que com a mínim han anunciat que hi haurà mesures, però és evident que alguna cosa s'hauria de fer perquè la situació és complexa. No és gens senzill, perquè els contractes administratius i a més un contracte administratiu d'aquesta naturalesa, que és de diversos milions d'euros, és un atèntic transatlàntic. I a més a més hi ha fortes penalitzacions que l'Ajuntament probablement no està en capacitat d'assumir per resoldre un contracte d'aquesta naturalesa. Això per una banda. Per l'altre, que seria modificar algunes de les condicions del contracte, té uns topalls que no permetren fer grans virgueries. Per tant, es poden fer algunes coses, crec que és el que estan estudiant o intentaran aplicar al llarg dels propers mesos, però no sé si serà suficient per revertir el problema, atenent que el problema és un problema estructural de model, és el model que s'ha pensat, La pràctica demostra que no està funcionant. Aquest model encara té uns anys per endavant, es poden corregir algunes coses, però no es pot corregir el conjunt del model. I aquest és el dilema en què estan atrapats. També seria responsable, probablement, resoldre un contrat i assumir una xifra milionària que acabés hipotecant la ciutat en les generacions futures. Per tant, certament no hi ha una solució fàcil en tot. Toni, jo no veig a nivell, per exemple, urbanístic, cap cosa que s'hagi fet. Em sorprèn. Es torna a parlar del carrer de la Creu, que no sé què s'hi farà, però no s'ha fet res. Al final treure cotxes per a Tampes. Estem totalment... Jo ja no sé on estem al tema del Trueta, jo no sé si el senyor Viglamitjana tornarà a necessitar o no per dir que no haurem de bo el seu parque, però és que és... Dóna la sensació que anem perduts. Lo de les escombraries és de llibres, i això s'estudiarà d'aquí uns anys, ja us ho dic ara, perquè... Clar, primer vam fotre la culpa la gent, ara ja no. El ciutadà era el dolent, ara ja no sabem qui és. Jo veig allà, Jaume, primer que ara a les 12 provaré 10 o 12 bosses allà d'això intel·ligent, que és molt intel·ligent i no els cull, per això és intel·ligent. Però esclar, em fa falta algú, jo no sé, tenim una... Una policia cívica, o no sé com en diuen, un guàrdia cívica, o no sé com en diuen, que no els veig. I ara els voldria veure al carrer jo fent civisme, dient, escolti senyor, vostè no pot deixar aquesta escombreria aquí, però vull dir, ja li obro jo el contenidor i el deixen a dintre tots dos. No el veig. Veig que de tant en tant passa una senyora sola amb una furgoneta, recull el que pot, Fa molt mala cara, vol dir que li estan canviant les condicions del conveni o alguna cosa està passant, i se'n va. I aquest és el gran problema. I ens hem descuidat de parlar de vivenda social, ens hem parlat de model de ciutat de veritat, o sigui, el model de ciutat ara és recollir bé o no les escombraries. És trist, eh? Però és que som una ciutat de turisme, som una ciutat de serveis, no ho sé. Abans dèiem, eh?, que té pinta d'alcalde, ell. Sí, sí, sí. I ara està parlant una mica com l'alcalde, eh? A mi m'ha fet alcalde, sí. Sí, sí, sí. Té el posat, té la veu, l'acompanya, també. Bueno, bueno. La intel·ligència de les coses que diu. Ja tinc un vot, eh? Sí, sí, sí. I més d'un, jo crec que... Has parlat d'en Toni, però jo el que espero és que parlis del que vulguis, de com està el tema d'aquests dos anys. Sí, sí, perquè tu ets una veu crítica dintre... Ets un vers lliure dintre de totes les organitzacions a les que has estat, diguem-ne. Així en va, així en va. Has viscut de manera física. Sí, sí, sí. Vers lliure és un gran, gran... Sí, mira, t'ho agraeixo, això no la meva, la làpida, sisplau, vers lliure. Era un vers lliure, tu no em pensis, quin collons vol dir. Mira, jo crec que ara hauríem d'enviar un missatge de suport a les persones que treballen en comunicació dins dels partits aquí a Girona, perquè estan fent un esforç ingent perquè els seus polítics no diguin res. Diguin molt, no diguin res, perquè alguns han passat un folletó que s'han gastat diners en imprimir les bústies Feina feta, el títol. Feina feta. I llegeixes i hi ha poca feina. Però hi ha molt paper i molta lletra. Per tant, han fet un gran esforç per imaginar que la gent s'ho llegirà i a veure què... Però ho han fet els tres partits que governen, eh? O sigui... No perquè hi hagi aquí el Josep Maria, però Esquerra ha admès algunes coses que els altres no han admès. Això està bé. Potser també perquè, deixem-ho dir així, tampoc hi ha tant a perdre. Però els altres dos partits, guanyem-hi junts, tenen molt a perdre. I tots saben i tots es miren de reull dient a veure quin és el moment que desfem aquesta coalició. Per tant, si s'ho miren així... Tu creus que estàs en aquest estadi? Sí, sí, no, em consta que estan en aquest estadi. Per tant, com que això és així, potser es podien haver estalviat aquesta parafernàlia de dir... passats dos anys fem un repàs del que hem fet potser no calia fins i tot per vergonya aliena a mi em fa vergonyeta que ara comencen a explicar coses que no saben què dir i és buit i tornem aquell missatge de dir perquè no s'ha fet res No s'ha fet res. No s'ha deixat fer res. Entre ells no s'han deixat fer res i moltes de les coses que s'han fet són arretades de projectes que ja s'havien començat amb altres governs anteriors. Però projectes nous, és que ni tan sols el nou contracte de neteja és nou. Perquè és una cosa que han heretat del govern anterior. Que no havien negociat els que ara estan governant i que se l'han de menjar amb patates. I que això serà una arma llensívola a mesura que es vagin apropant a les eleccions del 27. No està amb aquest contracte que ha d'aplicar ell. Per això, per això. Guanyem-li el porta-porta total, que això ara em porta a pensar que hagués estat encara més complicat. No ho sé, tampoc han tingut l'oportunitat de demostrar-ho, no ho defenso, però la realitat és que van haver de negociar, acceptar una cosa que no anava amb ells... i l'aplicació es mostra inviable. Almenys d'aquesta manera, com deia el Júlio Maria, segurament és que ha d'anar a la ciutat, no ho sé, a un model molt més pensat, molt més racional, més europeu, més sostenible, però que necessita una base pedagògica prèvia, molt ben pensada i una aplicació segurament molt més esgraonada del que s'està fent. Però aquesta realitat... crec que s'emmeranyarà, això s'emmerdarà molt i molt, perquè si Girona el 2027 ha de tornar a ser una ciutat socialista, com ja estan els ullals del PSC de Girona, ja estan esmolats, ja ho estem veient venir, com reaccionaran els que ara estan al govern? Què esperaran a tirar-se els plats pel cap per veure qui farà govern amb el PSC? Serà aquest el discurs? Què ens poden oferir? Perquè feina feta no. Quina feina poden explicar-nos què faran? Amb quina val? Què avalarà aquestes promeses de futur? Quines seran les combinacions? I això no tardarem en veure-ho. Ho veus com ets un perd lliure. Ah, bueno, no, però... A veure, m'equivoco molt, m'equivoco, perquè si m'equivoco digue'm-ho, eh? No, però serveix una mica per tots. No, no, sí, sí, sí, estic d'acord, jo crec que hauria d'estar així. A veure, quan Antoni abans deia no sabem quin és el model de ciutat, jo crec que més o menys sí que... sabem que el model de ciutat, com a mínim deixeu-me dir això, que el model de ciutat de la majoria dels grups que estan a l'Ajuntament de Girona, segurament no ho guanyem, no difereix excessivament el model de ciutat d'Esquerra, el model de ciutat de Junts, el model de ciutat del PSC. No crec que difereixi molt. És una cosa que he pensat sempre. I per tant és evident que quan hi hagi noves eleccions, en funció de tot, en funció de qui seran els candidats, en funció dels resultats que hi hagi, hi haurà noves majories. Segueixo pensant, i em puc equivocar, que és molt complicat que hi hagi majories absolutíssimes com de les a l'època de Nadal. Però bé, el PSC juga a buscar-la. Però si no la té, necessitarà algun soci. Sí, efectivament. Si és que guanya, que aquesta és una altra, perquè tampoc sap si presentarà o no presentarà Sílvia Paneque, però veia, el mas va estar cantant. Sí, home, jo crec que tot indica que presentaran a la portaveu del govern, de cap de l'Ista Generalitat, i de fet vas devenir portaveu del govern probablement per aquest motiu, aquest objectiu. I disculpa, perdona, i ella no dirà, soc exconsellera. O sigui que quan es presenti em podrà dir perfectament sóc conseller. No en deixes perdre alguna. Ja, ho sento, perdó. No, efectivament. A veure, jo crec que, a veure, certament, ja ha començat així, Girona té un problema molt greu amb la gestió de les escombraries. La resta, jo crec que hi ha hagut avanços, és a dir, tampoc seria del tot honest, diguem, que tot s'enfonsa, malgrat que certament quan un dels tres pilars no funciona, la ciutadania té aquesta percepció i això és així, però malgrat això hi ha hagut avanços en polítiques d'habitatge, no només en aquest mandat, sinó també en el mandat anterior, perquè és una successió d'esforços i, a més a més, els tres partits en el govern estan compromesos amb aquest objectiu. Al Trueta hi ha hagut esforços ingents per fer-ho avançar en un context que no era gens senzill i que vam tenir ocasió de parlar-ne anteriorment en aquesta tertúlia. Per tant, celebro que finalment tinguem l'aprovació provisional d'aquest planejament i que, per tant, permet executar un projecte que és que és estratègic, els projectes urbanístics són molt més lents, certament ara es corregeixen coses com el Carrella Creu, que probablement no s'hauria d'haver arribat, i per tant això també transmet una sensació d'anada i vinguda que no és positiva, i el govern municipal, que és un govern tripartit, ha tingut la virtut fins a dia d'avui de mantenir-se amb un cert equilibri, com a mínim des del punt de vista extern. Des del meu punt de vista, diguem-ne, ha tingut un equilibri que jo no esperava fa dos anys. Correcte. Encara que en Josep no hi estigui del tot d'acord. Ara, jo també, és cert el que diu en Josep, hi ha un manual en aquest tipus de governs de coalició municipal, hi ha un moment del manual que diu... Quan s'acosti a les següents eleccions, recordi de sortir del govern, provocant una gran crisi i trencadissa. Per tant, el manual diu això, i per tant, l'estadística veurem si és compleix o no, i per tant, si finalment aquest govern acabarà malament o no. Sigui com sigui, ara mateix està en una posició molt més còmode, probablement, qui lidera l'oposició, que els tres socis que conformen el govern, i que això és una realitat i ajuda al context i ajuda a la percepció de la ciutadania. Seran capaços de revertir-ho? Bueno, aquesta és la gran pregunta. També us dic una cosa, la política tot canvia molt de pressa. Tot canvia molt de pressa. Veurem quines seran les mesures que en el marc d'aquest contracte, que ja he dit que és impossible de revocar i difícil de modificar, poden aplicar per intentar pal·liar el que tots vivim. La sensació que tots vivim és que hem sigut castigats en la gestió d'aquestes escombraries. Jo ho vinc patit, no des de fa sis mesos, jo ho vinc patit des de fa tres o quatre anys, perquè el contenidor intel·ligent a casa meva va tenir presència des de fa quatre anys. Per tant, des de fa quatre anys, no en aquest govern, sinó en l'anterior govern, van viure els veïns de l'eixample de Girona com érem, d'alguna manera teníem la percepció que érem castigats, aquells que tenien molta consciència a fer el triatge, de cop, havíem de llegir el dia i les circumstàncies personals perquè no sempre arribem a casa abans de les 10 perquè no sempre som el cap de setmana a casa perquè no sempre la memòria et permet recordar que avui toca selectiva avui toca envasos en lloc d'orgànica i no tots tenim un gran habitatge per tenir dipositats les escombraries de forma directa ja des de fa 3 o 4 anys teníem aquesta percepció de càstig i no té a veure amb aquest govern què ha passat ara? que això s'ha universalitzat I per tant, aquells que quan ens equivocam podíem caminar uns quants carrers i depositar en un dels antics contenidors les escombraries, ara no ho podem fer. I a més de generalitzar-se, hi ha gent que és evidentment incívica, perquè realment té poca explicació depositar les escombraries fora. És curiós que hi hagi hagut una... s'ha socialitzat aquella necessitat de treure andròmines, metalassos... Exacte. A mi m'ha fet pensar malament, jo com a periodista sempre he de pensar malament, però és veritat que s'han ajuntat una sèrie de casos que dius, escolta, tampoc s'acaba d'entendre, però estic bastant d'acord amb el que dius. I no introduiríem un altre factor que és que ens fa falta, ja es pot interpretar molt malament això... un líder carismàtic, que és a dir, no hi ha lideratge, no trobo lideratge. Això es podria interpretar molt bé, perquè diu que el líder i tal té connotacions, però, home, no hem d'anar gaire darrere en els governs municipals per trobar líders de la ciutat, que realment han trobat i han tirat endavant les coses. Si m'ho prometeu una broma, hi ha gent que diria que sí, que hi ha un líder clar en el funcionament de la ciutat, que és el secretari, no? Exacte. Perdonem-me la broma, eh? No, però com que ha sortit aquí últimament tot el tema, diguem-ne, d'aquest envoltori que s'han fet per garantir una seguretat jurídica que a vegades entrebanca altres històries, no? Vull dir... Jo entenc el que volies dir, perdonem-me la broma, eh? Incluso certa valentia a l'hora de comunicar. Tu a vegades dir que t'has equivocat, t'es el millor del món. Te perdona automàticament. També és cert, per ser honestos, que l'any 2025 és molt més complicat de gestionar una administració local del que ho era l'any 1985, o del que ho era l'any 1995, o fins i tot del que ho era l'any 2025. Que podies fer una mica el que volguessis. Que tenies molt més marge, podies fer de vegades una mica el que volguessis, perquè quan tot neix de zero, les expectatives són diferents. Hi havia mecanismes que ara no es poden utilitzar. Hi hauria mecanismes que si ara utilitzessis acabaries a la presó, dient en altres termes. No, no, això ho ha dit el propi alcalde Nadal alguna vegada. Correcte, de fet aquesta conversa l'hem tingut amb ell, vull dir que, per tant, les coses han canviat molt, les coses han canviat molt i ara tot és molt més complex. Ha dit això, home, objectivament hi ha coses que no funcionen i, per exemple, els processaments de contratació, l'Ajuntament de Girona, que té sistemàticament concursos deserts, és un efecte objectiu que no s'han preparat bé els plecs, o que no s'ha preparat bé aquella licitació, o que els projectes tinguin tant a executar-se l'Ajuntament de Girona i que se succeixin de govern en govern, és un nou exemple que allò no està funcionant. Per tant, aquí hi ha coses a corregir. Però ahir vam parlar molt i jo, per exemple, feia d'aquelles preguntes ingenues que a vegades es fan, no?, que és que, diguem-ne, que si s'ha contractat una sèrie, diguem-ne, d'advocats que fan molt bé la seva feina, a l'hora de detectar allò que no està bé... Possiblement seria millor que aquesta gent es dediquessin a fer les coses bé per evitar que es tiressin al rei. És a dir, que manteneu-ho. Jo diria que precisament, i no seré jo aquí defensiu un o l'altre, però crec que precisament el secretari persegueix això. Per ser que és exactament això. Evidentment no han de tenir capacitat de fiscalització, sinó de dir, escolteu, departaments, tenim això a disposició. Abans de pensar en com tirar endavant un plec de licitació... ensenya'm-ho, parlem-ho perquè sigui àgil perquè sigui fàcil de poder-se fer cosa que no es fa i que durant molts anys no s'ha fet hi ha hagut tècnics de la casa, de tota la vida d'aquells que ho han fet sempre així han seguit tirant i ara topen amb la realitat jurídica de que no poden fer-ho així per tant no és que hi hagi una trava expressament per protejar-los és que senzillament no s'ha fet bé fins ara i ara diuen escolta tens l'oportunitat de fer-ho bé El gruix és així. Que hi hagi llicències d'obra a l'Ajuntament que tardin 700 dies en ser donades no és un tema jurídic. No és un tema jurídic. Passa alguna altra cosa. Alguna altra cosa passa. Entenem? O sigui, 700 dies, eh? o que la mitjana de concessió d'algunes llicències o de la majoria de llicències estigui per sobre els 60 dies alguna cosa passa entenem, hi ha ajuntaments que senzillament ho han volgut revolucionar i saps que la llicència que més tarda per complicada que sigui són 30 dies i és només una voluntat política però també tècnica també els tècnics de la casa s'han de posar i s'han comès errors el plec mateix de les escombraries van trigar 3 anys a planificar-lo l'execució ha sigut un desastre realment no sé què van dedicar els 3 anys però no ha sigut la sensació al ciutadès que a més a més m'acosta molt més diners És una sensació ciutadana. No és cap sensació que costa més diners, és bastant objectiu. Les taxes han augmentat de forma significativa. I el cert és que caminaran en aquesta direcció, no només a Girona, sí en el conjunt de ciutats europees, perquè al final són les directives europees els que imposen aquest model i que per tant la taxa cobreixi el cost efectiu del servei i el cost efectiu del servei ha augmentat. Tindrem reta? Exacte. Estic segur que sí. T'ho vaig fer la pregunta l'última vegada i vaig quedar molt tranquil com tu em vas dir que estaves convençut que sí. I demà els fets han demostrat que caminen a la direcció. La pregunta no era aquesta. Quan tindrem el no-treta? Jo com dic si tindrem el no-treta m'estic referint al 31 i accepto fins i tot el 32. No d'això. Toni... una mica més apunto els meus nits doncs en parlarem i en parlarem també el perquè si això acabés passant però avui hem de deixar-ho aquí hem fet una bona repassada hem anat d'un lloc a l'altre i hem parlat fins i tot de la calor ara hem d'acabar perquè són les 11 gràcies Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 26 de juny i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. La policia municipal de Girona deté un individu que portava 182 quilos de marihuana dins la seva furgoneta. Els agents el van enxampar durant un control de trànsit rutinari al carrer Mas Ramada. Els agents estaven controlant els vehicles quan la furgoneta els va passar pel costat. El vehicle desprendia forta olor de marihuana i per això els policies el van aturar i en van inspeccionar a l'interior. El detingut aquí s'acusa d'un delicte contra la salut pública és veí de lliçada amunt i ja té diversos antecedents. Desmantellen una organització dedicada a la formalització de parelles de fet fraudulentes assentar de Barcelona i Girona. La Policia Nacional ha desmantellat una organització que operava entre el Marroc i Espanya i s'han detingut a 37 persones. L'activitat de la banda es concentrava en el tràfic de persones de nacionalitat marroquina majoritàriament, però també d'altres com ganesos. Quim Allets no fa un balanç triomfalista a l'equador del mandat i defensa que calen canvis urgents en la neteja a Girona. En un comunicat, Esquerra remarca que la ciutat necessita millores urgents i una major anticipació i que la primera meitat del mandat no ha servit per aconseguir fer tots els passos necessaris per aportar millores als barris i progrés als veïns. Esquerra situa la gestió de la neteja i la recollida d'escombraries com un fre al progrés de la ciutat. L'Ajuntament de Girona treballa per incorporar la intel·ligència artificial en l'atenció telefònica a la ciutadania. Des del consistori volen que les noves tecnologies els ajudin a gestionar millor aquelles trucades que no requereixen d'una atenció personal i que puguin obtenir la informació a través de la intel·ligència artificial. L'associació de veïns Vistalegre Carme dona el seu fons documental a l'arxiu municipal. El material cedit consta de 33 cases i carpetes amb documents en paper datats d'entre el 1988 i el 2024. Es tracta principalment de documentació sobre la gestió de l'entitat. Un home de 82 anys mor ofegat a la platja del racó de Sant Feliu de Guixos. Els serveis d'emergència van rebre l'avís ahir quan faltaven pocs minuts per dos quarts de dues del migdia. Una persona va trucar avisant que hi havia un home gran que s'havia tret de l'aigua perquè s'estava ofegant. Els socorristes de la platja més propera, la de Sant Pol, es van desplaçar fins allà per fer les maniobres de reanimació però no van poder salvar la vida de l'home. I en esports, Juan Carlos Martín renova amb el Girona per una temporada més. El jugador que finalitzava la seva vinculació aquest estiu seguirà formant part del primer equip fins al juny del 2026. Per l'altra banda, Eric Sorís és nou entrenador del bisbal bàsquet. El tècnic que va fer campió de Lliga a l'Uni per segona vegada el 2019 torna al bàsquet masculí per liderar l'ambició esprojecta del Club del Baix Empordà. I pel que fa temps, dia avui que seguirà la tendència de la setmana amb temperatures altes i el vent calent que seguirà present en una jornada on es rondaran els 35 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM El Motorfest arriba a Girona. Els dies 27 i 28 de juny Fontejau es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto. Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar. Vine a viure la passió sobre dues rodes. Entrada gratuïta. El motor més viu que mai. Girona Motorfest. 27 i 28 de juny a Fontejau. Tens un negoci i no domines la tecnologia?