La tertúlia de Girona FM

Presentació dels tertulians i conversa distesa sobre el fred, el pont de desembre (Constitució i Puríssima) i l’inici de l’ambient nadalenc. Es comenta el gust pel Nadal com a festa familiar però amb rebuig a l’avançament exagerat de la campanya nadalenca (torrons a l’octubre, llums massa d’hora).

Debat sobre si les llums de Nadal inciten al consum o simplement fan més agradable passejar. Es parla de festivals de llum (mapping, candlelight, festa de la llum de Lió) i de com la il·luminació pot ajudar a treure gent de casa en dies freds i reduir la solitud. S’insisteix en la necessitat d’educar per evitar el consum impulsiu.

Record de com es vivien abans les festes: tallar un ginebró al bosc per fer d’arbre, buscar molsa per al pessebre (ara prohibit), regals petits del tió (galetes, xocolata, roba interior). Es comenta la persistència del pessebre (exposició de Jordi Dalmau) i la importància de la Missa del Gall i la seva versió infantil, la Missa del Pollet, com a espais de trobada amb xocolatada, cant coral i sardanes dins l’església en alguns barris de Girona.

Introducció del tema de la Cavalcada de Reis de Girona i la campanya d’Aliou Diallo i el col·lectiu Cacau i Negritud per eliminar la pintura negra dels patges. Es recorda una tertúlia anterior amb representants dels Manaies i Aliou Diallo. Es distingeix el blackface nord-americà, vinculat a racisme i esclavitud, de la tradició cristiana local dels Reis. Es defensa que la cavalcada no neix amb ànim de burla, però es reconeix la sensibilitat actual i la necessitat d’adaptar-se.

Es debaten les dificultats pràctiques dels Manaies per trobar unes 80 persones negres per fer de patges: feines precàries, manca de continuïtat i poca resposta associativa. Es proposa reduir el nombre de patges, variar disfresses i maquillatges i prioritzar la integració sense caure en exigències inassumibles. Es remarca que els infants no compten patges ni es fixen tant en el color de pell, sinó en la màgia de la festa.

Reflexió sobre el racisme estructural present en tota la societat i sobre com afecta el debat del blackface. Es rebutja la idea de suprimir la Cavalcada de Reis i es critica la interrupció de la cavalcada com a forma de protesta, tot i entendre el malestar del col·lectiu antiracista. Es reclama diàleg entre Ajuntament, Manaies i col·lectius afrodescendents i s’alerta de les postures maximalistes que etiqueten tothom com a racista o fascista.

Es presenta el perfil d’Instagram "Girona Perduda" (eslògan "Girona ja no enamora"), que denuncia només aspectes negatius de la ciutat amb mitges veritats i exageracions. El reportatge del diari Ara identifica l’administrador com un estudiant de dret vinculat a Vox i possiblement a Aliança Catalana. Es parla dels 25.000 seguidors (amb una part de bots) i de la connexió amb el regidor de Vox. Es debat si donar-li cobertura mediàtica l’alimenta o si cal parlar-ne perquè és un problema real de desinformació.

Reflexió sobre l’ús d’internet i xarxes (Instagram, LinkedIn, etc.) com a canals de denúncia. Es critica l’anonimat covard dels comptes que només mostren el dolent i manipulen la realitat. Es planteja la dificultat legal de perseguir la mentida a la xarxa: qui és responsable (creador, compartidor, administrador), com demostrar la falsedat i com aplicar el codi penal. S’apunta la necessitat de sancionar i de millorar el marc legal, tot reconeixent que les lleis van molt per darrere de la tecnologia.

Es discuteix la necessitat que les plataformes (Instagram, Facebook, X) assumeixin responsabilitats similars a altres serveis (aigua, llum). Es critica la seva actuació arbitrària: ràpides a censurar alguns comptes (com el de Cristina Fallaràs) però lentes o permissives amb pàgines clarament manipuladores. Es reclama que les empreses inverteixin més en moderació, que no s’amaguin darrere l’excusa tecnològica i que siguin considerades responsables de la intoxicació informativa. També es retreu als col·legis de periodistes una actitud massa tova davant males pràctiques.

Es planteja que qualsevol plataforma que operi en un país hagi de tenir un representant legal i un sistema de verificació d’identitats reals darrere pseudònims. Es parla de la dificultat de regular empreses amb seu al Silicon Valley i de com aquestes mantenen vincles molt estrets amb governs com el dels EUA. Es posa com a exemple Austràlia, que ha prohibit les xarxes socials als menors de 16 anys, i es denuncia que les grans tecnològiques podrien haver limitat l’accés de menors per iniciativa pròpia, però no ho han fet per interessos econòmics.

Debat sobre la pèrdua de referents informatius clars. Abans era fàcil saber l’orientació d’un diari i distingir fets d’opinions, però a les xarxes el lector rep continguts alineats amb les seves preferències sense saber si són veritat. Es denuncia que la societat tendeix a buscar només allò que confirma el que ja pensa. Es proposa que el límit regulador se situï en els **fets falsos** (no en les opinions), i que els responsables de continguts siguin identificables. Es destaca que, sense regulació, el món digital passarà per damunt de la societat, que no podrà controlar ni comprendre la informació que rep.

Es recorda que les plataformes guanyen diners venent dades i incentivant el màxim temps de connexió, sense ser neutrals. Es critica que la política de clickbait i la dependència dels algoritmes ha portat molts mitjans a prioritzar l’escàndol sobre el rigor, fins que un canvi d’algoritme els ha fet caure en audiència. Es lamenta la pèrdua de temps per contrastar notícies, trucar fonts i contextualitzar. Es remarca que la lletra impresa (en paper o pantalla) continua tenint molta autoritat per a molta gent, fet que augmenta la responsabilitat dels mitjans i la gravetat de les mentides publicades.

Es fa autocrítica sobre com els periodistes han sucumbit a la dinàmica de Twitter/X i de l’"última hora" constant, amb tertúlies plenes de mòbils a la mà. Es compara amb l’època del diari en paper, quan hi havia temps per pair la informació. Es defensa que les xarxes no són dolentes per se, però que el problema és l’ús que se’n fa i la manca de regulació. Es destaca que encara existeix bon periodisme, però que s’ha generalitzat un ús atabalat del periodisme digital, deixant massa espai a la intoxicació.

Es recorda una advertència antiga: som a la prehistòria del digital i el que vindrà (amb IA) multiplicarà la potència informativa per mil. Es posa un exemple personal de vídeo deepfake generat a partir d’una sola foto. Es manifesta preocupació pels usos de la IA en casos de violència contra dones i menors (fotos nues falses, humiliació, xantatge). Es remarca que la IA es nodreix de tot el que s’ha publicat, incloses mentides, i que això pot amplificar encara més la desinformació si no hi ha marcs ètics i legals. La tertúlia tanca amb una reflexió sobre la necessitat que la societat no deixi que la tecnologia l’avanci sense capacitat de control ni de resposta.