La tertúlia de Girona FM del 16/10/2025

Molt bon dia, entrem en temps de Tertulia Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí, per fer Tertulia, per parlar de la ciutat, per parlar del que ells vulguin, les 3 persones que m'acompanyen aquí als estudis del carrer Balmes, tal dia com avui, que 16 d'octubre, si no he gelat, perquè això ho hem de mirar-ho, Com que avui es fan alguns homenatges al president Companys perquè es van anul·lar ahir per la vaga general, doncs és allò que em liava. Ahir ja ens va passar que en Francesc Francisco deia, no, no, és demà, el dia de la commemoració de l'assassinat del president Companys. No, era ahir. No sé si parlarem de la manifestació d'ahir o d'altres coses, però sí que m'agradaria saludar les tres persones que m'acompanyen aquí. Senyor Assumpció Puig, molt bon dia. Molt bon dia. Arquitecte, ex de gana, de gana, ho dic bé, del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i persona que coneix bé la ciutat. Què tal? Molt bé. Preparem fires? Preparem fires, clar. Sí, sí, és un nou pareix. És una cosa que ja s'ha en l'aire, ja el respirem. Després en parlarem, si voleu, també. Senyora Josep Maria Aguirre, molt bon dia. Bon dia. I moltes felicitats, hem de dir, no? Moltes gràcies. Hem vist per les xarxes que ara ja és, a veure, ho digui vostè, professor titular... Professor titular d'universitat. D'universitat, sí, sí. Molt bé, vull dir, ja porta temps a l'universitat, ja tenia, i ja m'ha dit que això era, diguem-ne, un... Un canvi de situació administrativa. Un canvi de situació administrativa. Era laboral i ara soc funcionari, no té més secret. Això, les situacions administratives, ho hauríem d'arreglar d'alguna manera, els que hi enteneu, perquè és que, si no, ens hi acabarem fent mal. Gràcies per ser aquí. I també tenim el senyor Joan Maria Funalles, també li hem de dir enhorabona, no?, perquè... Perquè ja soc titular. Ara ja és titular del jubileu. Això que has dit és ben fàcil, o ets funcionari, o ets laboral, vull dir que la diferència és aquesta, bàsicament. Sí, jo ja no sóc res de tot això. Ara ja ets un jubilat? Sí, un jubilat, sí, un avi jubilat. Has arribat dient que tenies molta feina, és un no parar, estàs descobrint que això de jubilació... No parar, perquè fem una foto de l'agenda que tinc i que és impressionant, m'ho havien dit i diu, no, ja veuràs que no tindràs temps de res, i és efectivament... Molt bé, doncs escolta, enhorabona per la nova situació i que la puguis gaudir molts i molts anys. T'he de dir que en Josep Maria jo durant el temps que he estat a la universitat la vaig veure néixer, com ell diu. Jo ja hi treballava i ell va entrar d'estudiant, va ser una època conflictiva, que jo estava al poder i ella estava a l'oposició. I vam tenir... Però després hi ha hagut una bona amistat. No, però no. I a més a més hi ha hagut una bona amistat perquè allò eren moments que ell havia de fer aquell paper i ell havia de fer el meu, esclar. Per l'aviar d'uns... Bueno, tampoc tants anys, perquè en Josep Maria és jove, però ja ha fet tot... pel procés, diguem-ne. Però no vull dir que el Major era com a estudiant de dret i després i com a president del Consell d'Estudients, no? Sí, era una època que jo estava més al costat d'en Pem Nadal, als rectorats. Fa 26 anys, allò, vull dir que ha pogut. Déu-n'hi-do. No són quatre dies, tampoc. Tu has anat fent carrera, si m'ho permets, dintre... amb alguna passada pel món de l'administració, per ser director general, ho dic bé, o director general, però bàsicament has fet allò que era una universitària, no? Ara, de broma, et preguntau, em presentaràs per l'actor? Esclar, potser encara no pots, diguem-ne, eh? Bé, podré, podria, perquè tinc els requisits per segur. Ah, sí, veia, veia. Abans havia de ser catedràtic, la nova llei de universitats va reformar aquest aspecte. Em sembla que hi ha algun tema que no domino prou, que és hi ha haver-hi alguns trams de recerca. Sí, t'has de disposar un mínim de trams de recerca, però en aquest cas els tinc, però bé, en fer és igual. Espera't, espera't, sis anys. Sis anys, eh, per cert, que fins ara eren quatre, i penso que és una bona... Jo crec que seria una bona estratègia de cara a l'administració en general. Jo penso que els sis anys és un... tant municipal com autonòmic o parlamentària, sempre penso que quatre anys és poca cosa. Jo amb això estic molt d'acord, jo he viscut com a de gana, vaig estar quatre anys, hagués estat sis anys però no volia estar vuit anys. són molts els 4 et queden curts i els 8 són 4 més llavors els 6 anys jo crec que està molt bé sí, perquè fes una mica de caricatura perquè tampoc és així però el primer any et situes i l'últim any ja estàs pensant que hi ha eleccions exacte, et queden dos anys per fer feina Jo crec que està bé quan vaig veure els nous estatuts de la universitat i els retors són 6 anys, això ve per la llei, no? Jo crec que és un pas endavant i seria d'acord amb què, des dels ajuntaments fins a molts estadis de l'administració, podrien ser aquests 6 anys. No sé com ho veus tu que ets més... Jo hi estic d'acord, sobretot, perquè l'acord d'aprenentatge en qualsevol posició d'administració pública requereix un rodatge, i un rodatge que no és qüestió de setmana, sinó que són mesos, o fins i tot algun any. I per tant, una vegada s'ha pres el rodatge i hi ha aquest coneixement o aquest background, doncs ràpidament el temps passa volant, com sabem tots, i s'arriba al final. I no sé això que deia, que l'últim any ja estàs o que plegaràs o que hi tornaràs o que... I després l'altre, la realitat de l'administració pública, singularment els últims anys de la crisi en sa. S'ha complicat tot molt, els projectes no són gens àgils de tirar endavant. Per tant, els propis temps administratius, en alguns casos, fa que quatre anys sigui impossible de materialitzar allò que havies promès, que devies proposar tirar endavant. Per tant, jo crec que està bé això per una banda i per l'altra avançar cap a equips més professionalitzadors. La gestió pública, també l'universitat. És a dir, crec que les dues coses estan bé. Un és allargar una mica els serveis i l'altre és professionalitzant el mesurador possible, diguem, determinades responsabilitats. T'ho dic que penso que també hi ha d'haver-hi... Una part important política, eh? Perquè si no, tendríem a fer una cosa molt... No ho trobes? Sí, el que passa que... La gestió pública no és la mateixa que els 80 o 90. Ja, ja, ja. Ha agafat un nivell de complexitat i de riscos, no? Que requereixen en molts casos que determinades posicions, que tal vegada, diguem, podria fer un parell de tres de dècades, podrien ser més amateurs, no? actualment crec que el sentit comú, sobretot en administracions grans. Pensem que l'Universitat de Girona és equivalent en pressupost a l'Ajuntament de Girona i en ocupació supera en nombre d'empleats. Per tant, segurament és la primera empresa de les comarques gironines en nombre d'empleats, segur en el sector públic i molt probablement també en el conjunt. Tu te'n diries el model francès de professionalització... de l'escola d'Otitit. Jo crec sincerament que, i a més és una cosa que he explicat molts cops, crec que la universitat requereix en les posicions de responsabilitat més tecnificació en alguns casos, i tenim una estructura tècnica que és petita en comparació, diguem, a tot el que ha d'impulsar i el pressupost que ha de tirar endavant. Ja acabo d'estar d'acord, però és un altre tema, però és molt interessant d'entrar-hi justament perquè Jo crec que a Girona, per sort, aquest any almenys hi ha dues candidatures que ja han sortit als diaris. Potser una altra, però això se n'està parlant i no és segur. La doctora, el vice-rector, ho dic bé, Calbó, i el degà de la Facultat de la Dret... Enruda. I se'n parla d'una tercera que seria, es diu, però no s'ha presentat, el degà de la Universitat de Medicina. De la Facultat de Medicina. no, jo li haia amb en Josep Maria en el sentit que per sort nosaltres tindrem dos jo crec que és molt positiu que n'hi hagi dos i tres segurament també que implicarà allargar-ho una mica perquè probablement si n'hi haguessin tres aniríem en una segona ronda però és molt difícil que la gent s'apunti ho saps perfectament és a dir, si a sobre els demanes un tipus de professionalització que és necessària, que no dic pas que no la tendència del professorat en general Implicar-se en una cosa d'aquestes vol dir deixar de banda la carrera acadèmica, o deixar-la bastant de banda. Implica un esforç, diguéssim, suplementari a la seva pròpia condició de professors. I després implica, vulguis o no, que et cremes. I cremar-te en un ajuntament o en un altre tipus d'administració és relativament... significatiu, però potser on t'hauràs de tornar després al mateix lloc que treballar, a treballar és encara més difícil. Jo crec que combinar les dues coses és... Ho comparteixo absolutament. En fi, el pas per l'administració té servituts en qualsevol carrera professional, també en l'acadèmica, sob encara que sigui per un període curt de temps, vol dir que deixes de fer allò que hauries de fer i tornar a començar amb la roda de les responsabilitats acadèmiques no és ràpid ni és senzill. A més, és un punt d'experiència pròpia perquè fa dos dies, encara que va ser breu, van ser 22 mesos, vaig interrompre la creació acadèmica. I amb una edat clau, també. Exacte, per tant, en fi, he hagut de tornar-ho a reprendre. Dit això, hi estic totalment d'acord, és cert que, a més a més, i aquest segurament és un dels grans problemes que té l'universitat, que és que el seu model de governança, decidit essencialment, diguem, per als membres de la comunitat... fa que determinades decisions siguin molt complicades de prendre perquè els seus membres han de retornar a la pròpia comunitat. I això és un problema. Probablement és dels pocs serveis públics en què les condicions de prestació del servei les decideix el seu propi personal. Què succeiria si en un altre servei públic, la sanitat pública, es decidís en assemblea dels metges, diguem, les condicions de prestació del servei? Què succeiria, no?, si en qualsevol altre servei públic que ens mirem, això succeiria. Doncs segurament tindria algunes externalitats no necessàriament positives. Per tant, jo, malgrat que és un debat, diguem, que segurament no comparteixen la majoria dels meus col·legues, no?, Crec que sí que hi hauria d'haver una certa reflexió sobre el model de governança de les universitats públiques, que està bé ampliar-ho a sis anys, però que algunes posicions requereixen major tecnificació. I tal vegada, marcar una certa distància amb la presa de determinades decisions que són clau per a la institució. No sé si interessa a tots els oients, però en tot cas afecta molta gent de Girona i de la pròpia significació de la universitat, en el nostre cas, no? Sí, recordant una mica el dia de la inauguració del curs, precisament el diàleg va ser en aquest sentit. Hi havia la postura de que hem de professionalitzar més la universitat perquè té molts reptes, sobretot reptes cap a la universitat privada que està naixent i que aquí més o més la tenim controlada, però que realment... aquí a Espanya està fent molt de mal la universitat privada però també reptes de posar-nos diguéssim en el que és en el món i també tot el que vol dir la universitat més oberta la universitat online jo crec que va ser molt interessant perquè clar hi havia la Marina Garcés que ens plantejava diguéssim més reflexió cap al que vol dir la universitat i el coneixement que allà pots tenir i com podem, diguéssim, dintre de la comunitat transmetre, però després hi havia la posició d'en Ramió, crec que es deia Ramió, Carles Ramió, que anava cap a aquesta línia que deies tu, de la professionalització. Clar, això... Jo des del meu punt de vista ho he viscut també jo directament. O sigui, jo em trobo de gana del col·legi després d'haver fet una retallada d'un terç del pressupost, no? I tinguent que portar, diguéssim, endavant una... vuit seus, diguéssim, patrimonials que hi ha en tot el territori, tota una sèrie de temes, i clar, el que és el tema edificació, ja el sé, perquè la meva professió ja hi va, però el que és el tema de portar les persones i d'avançar cap als temes de, per exemple, de l'escola de formació professional, tots aquests temes, que necessita sempre. O sigui que els equips han de pensar-se molt bé. Jo entenc ja la figura del rector, que més a més és magnífic, o sigui, és... És una figura que és necessari, jo crec que hi hagi una certa política dintre de la figura del rector, si sí que ha de ser política el rector, però després al seu equip hi ha d'haver gent que es cremi. Això és el que és difícil, perquè hi ha gent que s'ha de professionalitzar. I aquí és la dificultat que jo hi veig, diguéssim, a fer aquest canvi. I en el cas de la universitat, bé agreujat o bé influït també pel fet que des de fa... Hi ha temps, ja és clar, fa 20 anys, no? 20 anys, o més de 20 anys, la nova llei universitària va preveure unes eleccions, diguem-ne, generals pel rectorat. Abans s'escolia a través d'un claustre alguna cosa, l'endogàmia, encara hi era més, bueno, hi era, és a dir, tu podies convèncer a 100 persones del claustre i ja eres rector, diguéssim, per dir-ho així, no? A no Girona, en general, eh? Però, esclar, el fet que fossin eleccions entre cometes democràtiques, perquè les altres per via vicarial també ho eren, diguéssim, però aquestes ho eren ja en un col·legi universal de tots els estudiants, el professorat i així, es podia presentar, com va passar a Girona, una persona sola. que va ser en Joan Batlle clar, això significava no, és el contrari del que deia en Josep Maria és que va guanyar perquè era sol entre altres coses va guanyar per diverses raons una, perquè a implantar-se la nova llei que era un vot ponderat si haguessin anat a votar que jo en conec dos dos catedràtics no votar en contra, votar anar a votar, dos catedràtics a l'altre candidat, que era en Sergi Bonet, hauria guanyat en Sergi Bonet. Dos catedràtics. T'imagines unes eleccions municipals amb aquests de dues persones per ser alcalde o no ser-ho? Sí, sí. És de pel·lícula, hi ha alguna pel·lícula d'aquestes que... No creguis, ja passen. Hi ha coses que se decideixen amb un sol vot, eh? Com, per exemple, un elegidor a l'Ajuntament de Girona fa uns anys, o un candidat... Un candidat fa poc, eh? No, estem parlant d'unes eleccions de molta gent, eh? Sí, sí. D'un cos de cap a 20.000 persones, eh? El cos electoral... Clar, en aquest cas era el contrari del que ara estàvem dient. Era una sola persona que no generava... més enuts, diguéssim, o més rebuts que la seva pròpia persona, en el cas que la generés en algú. Però si tu et presentes amb 10, és segur que d'aquells 10, cada un hi haurà algú que no el podrà veure. Jo votaré en aquell que s'ha presentat de vicerrector, que em va fer no sé què, no sé quantos, sí, home, jo votaré l'altre. Sense saber qui serà vicerrector. Aquest és un cas bastant peculiar que va passar a Girona, però que ajuda també a reflexionar, jo... Ja em penso que és un tema que justament deies Assumpció que es va posar sobre la taula a la inauguració de curs i que valdria la pena, com deia Josep Maria, de tenir-lo sobre la taula, de parlar-ne així més. Jo em referia de totes maneres més a l'estructura tècnica de la pròpia institució. És a dir, em fico que la conec bé perquè hi porto entre una cosa i una altra... 26 anys, 21 dels quals de professor, no? En comparació amb qualsevol altra administració, sense anar més lluny, l'Ajuntament de Girona, no cal dir-ho altres administracions més grans, tenen una estructura que multiplica, multiplica... en un número superior a dos no m'atreviria ara a dir la xifra els recursos que té la Universitat de Girona per gestionar el mateix personal i el mateix pressupost tinguent en compte que tant la Universitat de Girona com la resta d'administracions s'aplica el conjunt de normes en idèntic sentit la legislació de contratació, la legislació de personal les legislacions vinculades a riscos, etc. és a dir, és que és materialment impossible que amb la meitat o una dècima part dels efectius que té una altra administració per fer el mateix, facin el mateix. I això és així, i aquesta és la meva crítica. I probablement, és a dir, té raons estructurals que segurament es remunten a unes quantes dècades, però que s'han mantingut fins als nostres dies. I per tant, com jo dic que requerim més tecnificació, és que requerim més tècnics a la Universitat de Girona per tirar-la endavant i per ajudar els equips polítics, siguin els que siguin els equips polítics, perquè al final, evidentment, hi ha d'haver una direcció política, hi ha d'haver un rector, hi ha d'haver un vicerector, Però no poden ser, en alguns casos, diguem, ells sols, sinó que requereixen que acompanyi d'una estructura que requereix, insisteixo, diguem, d'aixòs efectius. Nosaltres estem fent programes, no has dit res, pràcticament, no? És la millor tertúria. Ara deixeu-me baixar una mica el nivell, diguem-ne, amb una pregunta de periodista. No, perquè abans en Josep Marí diu, no sé, estem parlant d'això, no sé si val la pena... Jo crec que valdria molt la pena, però en canvi, a nivell de carrer, el fet que hi haurà un canvi en el rectorat de la Universitat de Girona, hi haurà un canvi perquè Quim Salvi, que és el rector, no es pot tornar a presentar i, per tant, hi haurà un nou rector, és un tema que passarà... Jo crec que les eleccions estan aquí a quatre dies, com aquell que hi diu, encara no es sap ben bé si seran dos o tres els candidats, però a nivell de carrer no se'n parla. Això forma part d'aquell joc... Ja sé que el que em dirà en Josep Maria Fó, no? No sé què em dirà l'altre Josep Maria o l'assumpció, no? La cosa aquella, diguem-ne, que sempre es parla, perquè jo fa molts anys que, per qüestions professionals periodístiques, sento que quan arriba un nou equip, deu dir, hem de parlar més, hem d'aconseguir fer coses junts, encara hi ha una gran diferència entre el món universitari i el món ciutadà. A aquest nivell, molt i tant. I el fet que generi poca expectativa no sembla fins i tot saludable. No sé com dir-t'ho. La gent del carrer sap que hi ha una universitat i sap que en el cas que els toqui hi porta els fills o els fills s'hi van pel seu compte i que forma part de... Gràcies a Déu i gràcies a totes les persones que han treballat de l'entramat social i econòmic i cultural de la ciutat. Ara, que et diguin aquest és el rector o d'altres és el rector, a la gent li importa qui és l'alcalde i quin és l'alcalde que és votada per els ciutadans, que eligen l'alcalde que és elegida per els ciutadans. La resta és una cosa, salvant les distàncies, ningú sap qui és el rector de la Universitat de Barcelona. o de la Pompeu Fabra, a Barcelona. I a Lleida m'agradaria veure... Sí, sí, no parlava tant del tema de generació, un tema en general, vull dir que... No, en aquest sentit la universitat té un paper molt important, justament amb això que ara estàvem dient, d'aquesta reflexió sobre... Què volem de la universitat? És un servei públic i necessitem entendre-ho com a societat, què li demanem, el que exigim a la universitat i que la universitat pugui tenir un paper important en la vida social. Ara, ens sembla que ja estem prou saturats, per dir-ho així, de debat polític en un altre sentit. Aquí s'acosta més a un altre tipus de decisió. M'atreviria a dir que no només no hi ha debat, diguem, al carrer, evidentment, sinó probablement tampoc als passadissos de les facultats. I això és molt dolent. Bé, és la realitat. Tu que has estat als dos cantons, perquè és veritat que abans presidit al Consell d'Estudians que sempre demanava una gran participació. En Josep Maria ha fet referència, diguem, en fi, a una època, no? Sí. En que la vida universitària era més intensa, és a dir, des de tots els punts de vista. Començant pels estudiants, que tenien un paper bastant més actiu en la vida de la universitat i en la presa de decisions dels seus òrgans de govern. Es percebia. Nosaltres a vegades la patíem, diguéssim, però per sort, perquè allò va significar un tipus de millora de la pròpia vida associativa i de la pròpia vida de la universitat. I es percebia el pes de l'estudiant, no? I jo us he de dir que recordo amb una certa enyorança. És a dir, 21 anys després em costa reconèixer, no? És a dir, alguns dels espais de la universitat, com eren aquella cosa, no? I com són a dia d'avui. A més a més, em sembla natural que els estudiants siguin reivindicatius, tinguin un paper actiu, es mobilitzin. Ara, òbviament, aquests darrers dies s'ha vist en Palestina, però és quasi l'excepció. La regla general... en forma permanent, pràcticament només amb el tema també hi ha molta incidència amb el tema d'agressions sexuals cert, cert és l'altra excepció però més enllà d'algunes excepcions puntuals la regla general és una pau social absoluta alguna cosa haurà fet bé també els successius equips de govern de la universitat que tinguin tanta pau social des del punt de vista dels estudiats però també la resta de col·lectius, és a dir, ara mateix no hi ha realment un gran clam diguem, escolta, mira, això ha de canviar tots n'han d'anar, no hi és és a dir, hi podrà haver una, dos, tres candidatures tindrem un debat jo crec molt civilitzat sobre la gestió de cadascú i sobre els equips que portaran probablement però més enllà d'això no hi ha realment jo no detecto en les facultats, ostres, cap gran revolució i de fet tinc la sensació i tinc la percepció i de fet tot en els propis mitjans de comunicació vocals que el tema passarà sense massa pena ni glòria és a dir, es convocaran les eleccions, hi haurà un debat intern i sortirà un nou rector o rectora i fins aquí tindrà sis anys per desenvolupar això dit això, insisteixo en aquesta altra idea que no té a veure amb les eleccions de rector, però sí amb la vida de la comunitat universitària, que crec que estaria bé reflexionada perquè els estudiants, no? que en una altra època no fa pas tant perquè, en fi, és a dir, estem parlant de un parell de dècades només és a dir, hi havia una vida i en canvi ara diguem en fi és un estat quasi planer i té molt a veure també amb un altre fet que a mi em preocupa especialment i que jo crec que probablement és el gran repte que té la Universitat Pública en aquests moments que és l'absència d'alumnes a moltes aules l'absentisme i la desconnexió d'alguns que estan presents a l'aula. És a dir, realment ha arribat un moment que el paper d'una universitat, que és una comunitat, és un espai de trobada, per molts motius, i molts d'ells són estructurals i no tenen res a veure amb l'UDG, sinó que és amb caràcter general, i la pandèmia ha tingut molt a veure... ha perdut aquell espai de comunitat i trobada i això es veu en el dia a dia de les aules. Sobre això crec que hauríem de reflexionar perquè el que fem ara tindrà conseqüències en les properes dècades, no en el cil de la universitat que també, sinó malauradament acabarà traslladant-se també a la nostra societat. estic molt d'acord tu has dit rector, rectora, rectora no serà de moment no ho sabem no s'han presentat els candidats hem tingut una rectora l'Anna Maria Geli però realment costa molt i aquest és un tema que també és important perquè en canvi la universitat està plena de dones hi haurà una vice-rectora una vice-rectora potent sempre està bé Si guanyen, si es presenten i guanyen. Sí, guanyen. Però sí que és cert que... Jo ja estic parlant de... Jo vaig començar que en Franco era viu, quan vaig començar a la universitat. Per tant, jo vaig viure les grans... Des dels autobusos creuant la Diagonal a tot el que vulguis i a la pintada vermella que encara hi ha a l'Escola d'Arquitectura. Per tant, l'universitat en aquell moment es discutia de la política i es discutia de cap on teníem que anar. I realment, això que dius tu, jo ara estic al Consell de l'ODG, pujo per la universitat i tal, i la veritat és que els estudiants els veus, doncs, bueno... Absolutament pacífics, eh? A mi em va passar que fa dues setmanes vaig anar a l'Escola d'Arquitetura de Barcelona per un tema meu particular i vaig entrar i vaig sortir i vaig dir, no he vist cap jatero que parli de Gaza, no he vist res. En la meva època estaria, bueno, no es farien classes, no? Però vull dir, com a mínim hi hauria, doncs, aquell que els estudiants han posat que han volgut. Llavors, jo crec que sí que hem de reflexionar, perquè és un moment molt important el que passes per la universitat, que et forma com a persona, i per tant després com a societat, tot allò que has... I que ara hi vas només aprendre el coneixement. S'ha perdut una mica, diguéssim, aquella socialització de les idees que hi havia a la universitat. I a mi em sap greu. I van a superar crèdits. Bueno, encara més. I després hi ha una altra cosa totalment d'acord, i això és un tema no de Girona. No, no. Hi ha un altre tema lligat amb el que ho deia, Josep Maria. És aquell acudit del senyor que està picant una pedra en un edifici i li pregunten, tu què estàs fent? Estic picant una pedra. I el següent passa i diu, no, jo estic aquí fent una paret. I el tercer li pregunten, estic fent una catedral. Fèiem una catedral. Cadascú amb el seu paper, durant aquests anys que dius, tenies aquella percepció que tu estaves fent una cosa important. per Girona, per tu mateix, per no se sap què, però estaves allà al mig i eres i estaves creant una universitat. I aquest crear la universitat, justament en un moment en què el rector va ser sempre el mateix, que era en Pep Nadal, és a dir, que no hi va haver aquesta disputa política, sí que hi era molta més vitalitat per part dels estudiants i per part de l'equip de govern, i pot ser que després del matí s'emprenyessin i a la tarda o al vespre anessin a jugar a billar al numolit. Alguna vegada l'havien vist, sí. Hi ha una cosa, diguéssim, similar, estic exagerant moltíssim, però similar a aquella fal·làcia, perquè finalment ho va ser-ho, de l'administració d'en Kennedy. de dir, hi ha alguna cosa aquí que farà rotllar el món després això s'ha anat adequant a les circumstàncies i s'han complicat els processos administratius hi ha més estudiants, hi ha més estudis les coses ja estan més consolidades l'estudiant normalment per sempre n'hi ha de més reivindicatius normalment jo crec que bàsicament van amb això que deia en Josep Maria superar crèdits crida i coneixement, diguéssim, suplementari, que també hi pot ser-hi, com a norma general. Evidentment hi ha grans excepcions i casos que desmenteixen aquesta regla. Però la línia, la tònica general, jo crec que és molt aquesta. És així, i crec que té a veure no només amb un problema que tenim a la universitat, perquè finalment és un cert mirall del que passa fora, és a dir, és un problema que tenim com a societat, la desconnexió de la gent amb la realitat que l'envolta, aïllar-nos, diguem, amb les pantalletes aquestes tòxiques, que s'aïllen molts, no? o que ens aïllem molts, en definitiva, perquè jo també acabo sent víctima dels algoritmes, i això no diu massa res bo sobre la societat que estem construït, i probablement els primers que ens haurien d'interpel·lar és a la pròpia universitat i què fem per revertir això, començant per la pròpia presència dels alumnes. El que no pot ser, diguem, és que fa... Jo quan vaig entrar en aquesta universitat l'any 99, es havia de fer cua per anar al bar, es havia de fer cua per fer fotocòpies, els halls de qualsevol facultat en un lloc on hi havia un soroll permanent ambient de gent amunt i avall. A dia d'avui, amb molts d'aquests, no només a la UDG, sinó, insisteixo, em feia una peça a TV3 fa uns mesos, en qualsevol universitat pública catalana o espanyola, pots situar-te en qualsevol d'aquests halls, diguem, i estar en una pau espiritual perquè poques coses et molestaran, és a dir, ni cues, ni gent, ni xoroll, ni res de res. I el per què? Doncs perquè alguns no hi van i els que hi van hi passen únicament per superar un més tràmit administratiu i aquest individualisme, diguem, quasi ferotge, no?, ha portat a la desaparició, en fi, del repte col·lectiu que seria construir un projecte universitari. Totalment, sí, sí. I només queda una mica capgirat això quan hi ha algun tipus de provocació. És a dir, el Folano Natal de Vox o allò que va fer una conferència i després se'ls serveix per dir no hi ha llibertat d'expressió. A part d'això, diguéssim, i de coses molt concretes, d'un horari, d'uns crèdits que no sé què, de les taxes, que amb això tindria molta raó, diguéssim, en general, però que és un tema que tampoc s'ha debatut amb els nombres sobre la taula. Hi hauria molts casos, però és veritat aquesta mena de... de Pax Romana, diguéssim, no? Molt bé, està molt bé, això. Si voleu, de tota manera, baixem de les àligues o de Montilivi... Portem 36 minuts parlant de la universitat. Però està bé, jo crec que aquest tipus de tertulia s'ha de fer, és a dir, ja hem acabat parlant de la universitat d'una manera, diguem-ne, que no hem parlat de les eleccions en el sentit estricte d'uns volen fer una cosa, els altres en volen fer una altra, que ja ho explicaran, sinó, senzillament, de tot això que dèiem, perquè és... crec que va ser la tertulia d'ahir que en parlàvem la universitat va canviar la ciutat de Girona és a dir, la ciutat de Girona va començar a canviar amb la democràcia i amb els governs Nadal i la universitat va acabar, diguem-ne, de completar un canvi rotund de lo que era aquella Girona grisa i negra que els quatre escritors havien definit la universitat ha tingut un paper i per tant jo crec que és bo parlar-ne I jo crec que el repte continua sient, malgrat que ho hem deixat una mica de banda, trobar interrelacions, més interrelacions, universitat d'empresa, universitat-societat, universitat molt cultural, que n'hi ha però que encara dóna la impressió que no ens mirem, que anem fent coses a part. Un altre tema, ara estava rumiant, per exemple, hi ha entre molts factors també l'econòmic, no podem fer d'amagoig amb això tampoc, eh? Fa uns anys, la presència de l'estudiant a la vida cultural de Girona era relativament present, era relativament important, diguéssim. Especialment els dijous a la nit, també, perdona la broma. No, no, això també hi ha la sèrie, però descomptat, i tant, i tant. Forma part de... No, però parlaves de teatre, de presentacions de llibres, de... de vida cultural en general, de música, de l'editori, costa molt de veure, eh? També costa molt de veure perquè hi ha alcalés. I perquè l'estudiant, diguéssim, en el cas que no s'ho pugui sofregar ell i vingui de fora, encetaríem ara un altre tema, que és el del lloguer. És a dir, tot val molt. Tot costa molt. I en aquest sentit, segurament, no tenen la capacitat que podria tenir. Vull dir que... El conjunt de problemàtiques és molt divers, però sí que és veritat que aquesta presència ha quedat ja com més consolidada i menys física, menys líquida, diguéssim. Bé, amb això que dius de presència, diguéssim, de la universitat, també més implicada a la ciutat, o més implicada en les empreses, jo l'altre dia explicava ara, vaig anar a la presentació d'una nova càtedra, que és Innovació i Salut, una càtedra on hi havia, doncs, el parc sanitari, hi havia l'Hospital Trueta, hi havia les indústries Esteve i Ipre, o sigui, aquesta interrelació que hem de començar a tenir, diguéssim, cap a un espai de trobada de tots els que treballen en temes de salut, no? Però la dintre, penso que és el 18, 19, 20 o 21 de novembre, uns dies d'aquests, hi ha la segona vegada del Repensem i Girona, que també va ser una cosa superinteressant la primera vegada que es va fer l'any passat i que aquest any es torna a repetir, implicada a la universitat, al Col·legi d'Arquitectes i a l'Ajuntament de Girona, on veiem casos, diguéssim, de ciutats similars a les nostres, on s'han fet i es poden parlar amb tallers dintre d'espais cívics, de centres cívics i a més. Jo crec que Aquest és un camí que la universitat l'ha de fer més, però la ciutat també ha de saber anar a buscar de la universitat aquesta implicació. Com parlava, era bidireccional, no volia dir que la ciutat... Exacte, la ciutat a vegades sembla que no té... A nivell de govern de ciutat es podria descuidar una mica la universitat pensant que la universitat ja va sola. No, jo crec que la universitat... Té la infraestructura tant de coneixement de persones com d'estudiants com per fer proves d'aquestes i fer servir a la universitat per treballar per bé comú. Això crec que és important perquè és veritat que la Universitat de Girona ha canviat la ciutat de Girona. També és veritat, per ser justos, que probablement mai hi ha hagut com ara tantes càtedres de l'universitat a Girona, 53, amb àmbits ben diversos del conjunt de comarcacions. Mai com ara hi ha hagut una activitat de transferència tan important, tan quantitativament com qualitativament. Per tant, a nivell d'indicadors, que al final és el que se'ns requereix com a universitat pública, estem millor que mai en aquests termes. I és més, algunes iniciatives com aquesta que comentava l'assumpció, que crec que sí que són molt interessants, és a dir, que a més és una col·laboració entre l'Ajuntament de Girona, Col·legi d'Arquitectes i la pròpia universitat, de reflexionar, de repensar una mica com ha de ser la ciutat a partir d'experiències. Estan molt bé parlant. Jo crec que això sí que funciona, és a dir, el que probablement costa una mica més és aquest tema dels alumnes. Més de superestructura, no? Exactament, sí, sí. I després, això tan típic que ha succeït i que succeeix tant de ciutats, que són dues institucions tan grans, l'Ajuntament i la Universitat, que solen tenir dinàmiques pròpies i no necessàriament són dinàmiques... Que convergeixin. Bé, això ha vingut succeint i continua succeint amb més o menys mesura, tot i que aquest tipus d'iniciatives no intenten trobar-hi. I el que deies és això de les càteres, jo em penso que és de les... dels èxits més importants a la universitat. Que hi hagi 53 entitats, estaments, institucions, com en, diguem, perquè la càtedra és gairebé un invent. La càtedra no implica que hi hagi un catedràtic, eh? La càtedra és una entitat en la qual hi ha una col·laboració d'una altra entitat, o sigui, ajuntament, l'hospital, alguna associació, privats, etcètera, que junts fan aquest invent, diguéssim, aquesta creació d'un nens, per determinar, per divulgar, sobretot, com deia en Josep Maria, o per acabar de donar en temps amb algun tipus d'investigació, de qualsevol camp. I les 53 que té a la universitat, tenen dues característiques importantíssimes. Una, que estan repartides, per tot això que ara no m'agrada gens dir... No ho diguis, no ho diguis. No ho diguis, no ho diguis. Repartides arreu, des de Portbou, Blanes, i des de... Palamós Puigcerdà diguéssim i després una gran varietat de temes des de la medicina, la cultura el turisme el turisme els plàstics l'aigua l'acció social càtedres UNESCO em sembla que és una de les coses que valdria més que encara s'hauria de reforçar més el coneixement que la gent en pugui tenir d'això Molt bé, escolteu, doncs... Ja, com aquell qui diu, no, jo també volia parlar de la ciutat, l'assumpció deia Fires, clar, és que les tenim aquí, aquest any, a més a més, venen avançades, perquè són, si no vaig ara, parlo de memòria del 25 al 2, per tant, a vegades, sí, sí, del... de demà en 8 és el pregó abans ja hi haurà hagut aquella glosa jo en dic la glosa de fires les fires d'abans que es deia que aquest any la fa Jordi Dalmau que jo crec que li fa moltíssima il·lusió a més és una persona 94 o 96 o 97 l'any passat ho va fer l'Isabel que ja ha passat al 100 i el primer any era del nostre barri home, sota casa meva cada any, aquest en Jordi del Mau que era un treballador en selva de banc, que em penso era mestre i després es va era mestre però després va fer carrera diguem-ne en el món de la banca digueu-m'ho així, i sempre molt lligat al món cultural i periodista vida catòlica, presència encara fa els seus articles al diari de Girona doncs que eren veïns amb l'Assumpció sí Jo sóc de mateixa casa meva, o casa dels meus pares, i havia... Ah, ja no hi és, no hi ha una botiga de... No sé si de mobles o d'ungles. No sé, però bé. Ah, no hi ha bicicletes, no? No, aquestes de... Ai, de mobles, de mòbils? De mòbils, de mòbils. Doncs, cada any, per Nadal, feia un pessebre. Sí, feia un gran pessebrista, encara. I el posava a la carnisseria, cosa que era... Sí. Vist ara, és espectacular. És a dir, a la façana de la carnisseria, que donava al carrer, feia un raconet, muntava el seu teatri, per dir-ho així, amb un diorama, i allà feia ell amb les seves figures i tot. Però ara té una delicadesa... Continua estant ben actiu en el món dels pessebres, en el món de la premsa... Està amb els amics de l'UNESCO, està fent xerrar... Sí, exacte, exacte. En el món... Fotografies. Fotografies, sí, sí. Home, va ser un personatge, en certa manera, que jo alguna vegada li dic, i ell sempre diu, perquè ell sempre reivindica la figura de l'Aragó i d'en Mirambell i d'aquesta gent, jo dic, no, no, la que hem de reivindicar és la teva. De fet, un article seu va ser el que va provocar que tot l'equip de l'Aragó... deixés vida catòlica i per tant al cap de poc temps diguem-ne assumís presència amb el que formava part de la història un article en el que feia una valadíssima crítica el que conegui el senyor Jordi Dalmau sap que és una persona educadíssima feia una valada crítica a l'arcalde de Torn perquè volien tallar 50 o 60 arbres de la devesa i allò va fer que per primera vegada el sensor clasiàstic que tenia vida catòlica i que no havia actuat mai que era un canonge calzada doncs prohibís, i allò va provocar el trencament de vida catòlica, això sí que són historietes, això ja són batalletes. Però a mi em fa molta il·lusió que ho faci aquesta, les fires d'abans. Per fires tinc una crítica jo. A veure, va. No sóc gaire de fer coses d'aquestes, però... De fer crítiques o de parlar de fires? No, parlar de fires sí que m'agrada, de fer crítiques, però aquesta he trobat que és la polèmica La de Banyoles, que hi ha hagut amb allò de som l'hòstia... Per mi va ser una gran sorpresa que el Bisbat es mogués, perquè com vaig veure la nota del Bisbat, el que vaig fer, com va fer tothom, va ser anar a mirar el cartell i vaig dir... Jo crec que el Bisbat en general, no el de Girona, sinó el de Barcelona també, té cua de paga. Però bueno, en tot cas, a Barcelona, per exemple, dir-ne la Mercè... No, no, jo trobo perfecte, perquè s'ha anat convertint en el temps, sense deixar de banda l'esperit religiós que vulgui tenir, l'origen religiós de la celebració, s'ha anat convertint en una iconografia que has anat parlant sobre Mercès, sobre unes dones que representen la ciutat. Res, em sembla sensacional. Tu no pots dir les fires de Narcís? No. Has de dir Sant Narcís? Sí. I aquest any, si ho fixeu, amb el cartell, el Sant és pràcticament il·legible, el mateix nivell de fires, fires de Sant, i ben gros, jo diria que amb 15 o 20 números més de cos de lletra, Narcís. No és una reivindicació religiosa, és una reivindicació, diguem-ne, popular. No dius les fires de Narcís? No. De la Mercè, sí, no dius la festa de la nostra senyora de la Mercè. La Mercè. Així ara ens hem menjat sempre les festes i ens hem quedat amb les fires de Sant Narcís. Les fires de Sant Narcís. I després hi ha un altre tema, que em sembla un artista esplèndid, de la Clara... Oliveres, que és la que ha fet el cartell, res a dir, em sembla perfecte, però hi ha una iconografia que m'hi falla molt, que és que justament perquè destaca el Narcís, hi poso un Narcís. És que hi hagi un futbolista, d'un futbolit, que hi hagi un pastís amb la catedral i d'això, que hi hagi altres referències iconogràfiques de Fires, sensacional, però un Narcís, una flor... fent referència al narcís que mai ha sigut relacionat amb les fires jo pel tema familiar jo tinc una altra crítica, que hi hagi un pastís i no hi hagi panellets, perdó tot on tira cap a casa pensava que diria això però no panellets perquè per fires són els panellets i no un pastís, deixa'm dir-me una cosa a mi jo celebro que el pregoner aquest any sigui el galliner, d'acord? crec que estan fent una feina a la ciutat des de fa molts anys, una ciutat precisament que tenim temporada alta, que el teatre, diguéssim, és important a dintre de la cultura, em sembla molt bé. Ara, què passa amb la Casa de Cultura? O sigui, el galliner ara està a l'escola marista. Ara està a l'escola marista, els han fet fora la Casa de Cultura, fa temps que la van desvelijant, que va quedant cada vegada més buida... Per què han de fer la seu de la Diputació? No sé si és oficial o no, però... Però la Fran és el que toca, no és el que... Vull dir, jo crec que és un debat ciutadà, perquè és un edifici al mig de la ciutat molt interessant i últimament que vas a presentació de llibres, que vas a l'Aula Magna, o sigui, és un edifici que ha de continuar donant servei cultural a la ciutat. És fort inexplicable perquè és un debat que portem 20 anys sobre els usos... i quedem curts i quedem curts que jo recordi sobre la reforma d'aquest equipament i els seus usos i a més a més titularitat d'una administració si que alguna cosa no li falta són recursos per tant em sembla realment insòlid que es mantingui encara el debat sobre això i que no tinguem un edifici tan ben situat tan cèntric I, a més a més, tinguin en compte les mancances d'equipaments cèntrics a la ciutat de Girona, perquè no n'hi ha tant. De fet, la Diputació ha comprat l'edifici que hi toca a la plaça Diputació, que és aquella plaça que ningú sap on és, però que abans en dèiem davant de Caixa de Girona, que ha comprat aquell edifici que crec que havia estat de telefònic, que crec que per tal de fer... Jo no sé exactament... De fet, no crec que hi hagi projecte. En aquests moments es diu projectes? Funció? Sí, sí. No crec que n'hi hagi, però la idea és aquesta, però és evident que hi hauria de mantenir un espai com el pati, hauria de mantenir un espai com l'Aula Magna, hauria de mantenir un espai com és, diguem-ne, l'Auditori Viader. També és veritat que necessita una remodelació de fons perquè són instal·lacions, diguem-ne, que pel tema aquest i pels anys han quedat velles, que s'haurien de modernitzar, no? No, no, absolutament, en fi, tota la pròpia accessibilitat de l'edifici, no, no és senzilla, no, és un edifici, diguem, bueno, en fi, que ha quedat obsolet, no. De fet, té una mica, no sé si estareu d'acord, una mica que vaig desastre, perquè al Conservatori va anar allà i va haver-hi allò. hi ha el que m'expliquen que jo no hi ha pas per davant i sense jo hi ha dies molt agradables i hi ha tardes que no ho són tant però per exemple m'expliquen que encara hi ha grans espais en els quals hi ha pel·lícules de fa 78 anys allà raconades és a dir que hi ha espais que no s'utilitzen el pati és un lloc excel·lent si va fer l'entrega de les medalles de l'esport i te'n dones compte que allò ben pensat és un espai excel·lent i cèntric també és així Jo crec que estaria bé que hi hagués un projecte, que s'expliqués a la ciutat què en farem, vull dir que no es vagi buidant de contingut sense saber cap on anem, no? Jo venia del galliner, no? Del galliner, perquè és el pregoner d'aquest any. 30 anys, no? Crec que són 30 anys de galliner. potser ja no me'n recordo però també n'ha fet una feina molt important també perquè van néixer ben bé per l'entusiasme dels que ho van crear i després s'ha anat consolidant-nos com una cosa no oficial però amb molt de pes però veus hem parlat de fires i hi ha hagut una crítica no habitual però ben fonamentada ben fonamentada i a més amb una altra aportació interessantíssima La família pastissera que té tota l'or del món. I tant, sí, sí. És que se m'envan els ulls en el pastís. No hi ha un pastís. I pren un pastís a mires. És una mica com allò que en certa manera va descobrir, deixeu-m'ho dir. I panellets per a casa meva. Pocs. A més a més dels panellets, vull dir. Sí, sí. Bueno, casa teva era molt... Els dos llibres que va fer en Salvador García Arbós sobre el menjar de fires de Nadal va acabar deduint que es menjava moltes coses però que no hi havia. Una menja de fires característica que no hi havia estat. En canvi, els llibres, des del meu punt de vista, són interessantíssims. Realment va fer llibres però no res. Aquells dos volums. Per no dir res ho trobo bastant interessant. L'únia tindria mèrit. Això sí que és una crítica. No, no, faig broma. No, no, crec que s'entén. És que per Sant Nicolau, a no sé on, fan pomes de relleno. Però és que a Girona, és veritat, no hi va haver mai, no hi ha hagut mai cap cosa. Jo, per exemple, recordo molt més els rostits de la festa de Sant Martirià a casa dels meus avis a Uñoles, allò sí que sabies que hi havia un rostit així, no pas els de casa, que eren... Tenies un octobre intens, tu, amb una pota banyoles a l'altra Girona, diguem-ne, eh? Intensíssim, sí. Un clàssic, no? Sí, sí, és un clàssic. I, bueno, hem parlat del... ahir precisament vaig veure com ja s'estava treballant per posar les barraques perquè hi havia una gran lluminària el pàrquing de la Copa la part diguem-ne més a tocar el pont que travessa i que ens porta per dret ja està tancat per posar-hi els firaires hi havia molta llum a la Devesa que jo crec que n'hi han posat ara però que segurament encara en caldria una miqueta més Bé, tenim les fires aquí a tocar, no? T'agraden les fires? I benvingudes. Sí que m'agraden les fires, sí. No, perquè com que hi haurà gent a l'argenteria, ho deia per això, eh? No, però ahir vaig anar a caminar i vaig a la dreta a l'esquerra. Va, a l'esquerra, pujo cap a la catedral i em trobo a l'assaig del Pilar de Quatres. Oi, m'ho vas passar perfecte. Vull dir, m'ha agradat molt estar a l'assaig, veure com ho fan amb música, com sense música, com van canviant, l'enxaneta va caure... Les fires sembla que no, però hi ha una quantitat d'actes tremendos que estan molt bé i que fan que la ciutat la vei d'una altra manera. Jo vaig a fer un vídeo i ja... O sigui, hagués pujat, hagués passat per allà i mira que m'ho conec, perquè jo vaig anar de l'escola de les Escolapis i després al col·legi d'arquitectes, per tant... M'ho conec perfectament a l'espai, però el vaig trobar una altra vegada. O sigui, tornes a viure a l'espai d'una altra manera quan te trobes una cosa d'aquestes, no? I no et dic als estrangers que quedaven amb l'oa coberta, com deien aquesta bogeria d'empojar. Ja et fugiran aquí dalt amb això, no? Sí, sí. Però vull dir que aquest ambient que vas notant de fires, clar, sí que m'agrada, perquè la ciutat canvia. Jo crec que hi ha èpoques per tot, no? És a dir, jo les vivia diferent quan era jove, quan vaig tenir els nens petits, quan he tingut els nens una mica més grans, no? M'atabalen una mica, és a dir, les fires estrictament, les fires i les barraques m'atabalen, com la gentada també m'atabala una mica, vaig a coses puntuals, però en canvi fujo de moltes altres. Clar, és una miqueta la memòria, per exemple, hi ha una cosa que jo a vegades els he dit als meus fills i em collonen, com és habitual, però que segurament l'assumpció coneix i que en Josep Maria, espero que em doni la raó, esperàvem fires per poder menjar un hot dog, un tablito caliente, que era la terminologia d'aquella època dels Frankfurt's. I la gent diu, coi, per què no anava al Frankfurt? Doncs perquè no n'hi havia, eh? Vull dir, perquè no n'hi havia. Me n'estic, sí, però el primer Frankfurt de Girona va ser als anys 70, 70 i escaig, eh? El cònic, el cònic, el got, el niu, que van ser els que van fer. Absolutament tòpic dir-ho, però jo crec que érem molt més bons que ara. I tant. Els de Fira segur. Sí, sí, sí. I llavors hi havia això, el que deia en Josep Maria, el fet que els has viscut com a infant, com a adolescent, com a pare, com a àvia. Com a àvia. I aquest any em fa una il·lusió especial perquè és el primer que els meus petits, els nens, diguéssim, ja tenen una mica d'ús de ropa... per entendre què són i per esperar-ho, sobretot. Que a mi Josep Maria encara està més a prop de les babaques, que no d'això que estem parlant ara. Sí, no, això és que em passa a mi, que jo sóc de Figueres, per tant, les meves fides comencen al 99. Els de Figueres. I per tant, bé, és clar, sóc de Figueres. Aquí entra també tota aquesta altra història. La meva família és de Banyoles. Per tant, jo al Sant Martirià, diguem, no celebràvem Sant Martirià, després celebràvem Sant Narcís, perquè la meva tia vivia a Girona, no? El fet era el mateix menú a un lloc i altre, era que no ho ens hi ha rostit. Una cosa una cosa i altra. I aquest García va fotre dos llibres, dos tomes que estan molt bé estan bé, estan bé perquè per arribar a la conclusió que no hi havia un d'això passa i fa un fa pas el que passa és que també hi influeix molt si tu hi vas anar de petit bàsicament és veure-te tu amb el teu pare o la teu mare jo les he viscut a totes les etapes també de petit perquè hi anava amb la família És a dir, no has anat a buscar Cotó Sant Narcís, no? No, no he anat a buscar Cotó Sant Narcís. Tot això ja has d'anar-hi. No, no, és clar, és clar, el problema no ser gironí, no ser gironí a Socarrel, si no ho heu vingut a la ciutat. Aquesta assunció és una marca de... De marca, sí, sí. La meva àvia, fins que es va morir, ja li ja no hi podia anar-hi. Nena, iràs a buscar Cotó Sant Narcís. I la missa en què el bisbe abans deia coses, no sé ara si els dirà, però... No ho sé, aquest Bisbe és molt callat, eh? Molt callat, sí, sí. És una de les coses que jo esperava. D'on bé? Sí, sí, d'un convent, d'un bon estir, però sí, sí. Però se n'esperava alguna cosa més, a nivell comunicatiu, eh? i de fet el que hi ha hagut més important és el de les festes de Sant Martirià que jo en franquesa vaig mirar aquell cartell i vaig dir he vist coses molt més passades i tot això però bé, aquest és el tema hem parlat molt d'universitat i hem parlat una mica de fires no hem parlat que faran noves torres aquí en el parc central no hem parlat que ja estan tirades a les naus de Sant Narcís, no hem parlat de la vaga general que hi va haver ahir, que jo crec que va tenir poca incidència laboral, perquè al vespre hi va haver una manifestació prou nombrosa, hem parlat una mica de tot això i... I de l'escàndol del Premi Planeta tampoc n'hem parlat. Ah, que hi ha el Premi Planeta, ara no sé ben bé de què parles, però bé, és un escàndol que ja porta uns quants anys, per tant no val la pena entrar-hi. Deixeu-me dir una cosa, només mirant l'assumpció i Josep Maria, que són més... Les festes de Sant Narcís acabaven amb aquells focs i aquell cartell que s'il·luminava damunt de l'Unià que deia Glòria Sant Narcís. Moltes gràcies. Glòria Sant Narcís. Bueno, deia Sant Narcís, però ara l'hem esforçat. Nosaltres tornem, si tot va bé, demà. Ara són les 11.