Art, censura i la batalla política a Catalunya
Falques comercials i promocions de la graella de Girona FM abans de la tertúlia.
Jordi Grau dona la benvinguda i presenta els tertulians: Lluïsa Feixeda, Xavier Díaz, Ricard Planes i Josep Campmajor. Marc cultural i to obertament provocador.
Ricard Planes explica el 25è aniversari de Bonart i la vigència del paper. Col·laboració al Círculo de Bellas Artes (Madrid) amb l’escultor Álvaro Soler Arpa i Greenpeace sobre l’impacte del plàstic. Panorama d’altres revistes culturals.
Debat sobre per què el públic se sent més còmode amb l’art clàssic. Necessitat de codis de lectura visual, superació del mite del “geni” i rebuig de l’elitisme. Defensar primer l’experiència i després el coneixement.
Recomanació de la instal·lació al Bòlit sobre fosses comunes. Debat sobre discernir en el present prolífic, avantguardes literàries i tradició, museus com a espais educatius, tecnologia (Fundació Telefònica) com a porta d’entrada i recuperació de dones artistes i mirades decolonials.
Fricció entre pedagogia i gaudi immediat. Sosté que l’art és, primer, experiència (fins i tot física) i després estudi contextual. Analogia de l’“orgasme” i crida a perdre la por a “no entendre”.
Del Museu de l’Art Prohibit a la polèmica de La Sotana. Reflexió sobre hipervigilància (WhatsApp veïnal) i la temptació de posar límits difusos al discurs humorístic i satíric.
Consens en límits: difamació i amenaça. Exemples (Brigitte Macron, Begoña, Albise Pérez). Crítica a l’autocensura i a la pèrdua de confiança en tribunals i mitjans; proliferació de fake news.
Apunt teòric (Enzensberger): del monopoli informatiu a l’oligopoli i, amb xarxes, a un entorn obert però fàcilment intoxicable que dificulta relats alternatius.
Anàlisi del moment: Illa amb avantatge i control del relat; ERC en crisi interna; Junts amb oposició poc definida; ascens de Sílvia Orriols com a oposició de facto si persisteix el buit.
Comparativa europea: envelliment, jovent als extrems (sobretot a la dreta) i emergències a l’esquerra estil Wagenknecht. Dificultats dels verds i espais urbans vs rurals urbanitzats.
Tancament àgil amb la notícia que Àngel Daban i Jordi Tonietti faran el pregó de les Fires de Girona. Consens i reconeixement a la música infantil en català.
Visió general
Debat viu i polièdric amb quatre veus sobre tres eixos centrals: art contemporani i recepció pública, llibertat d’expressió i cultura de la vigilància, i la cuina de la política catalana. Conversa amb exemples concrets (exposicions, institucions, casos mediàtics) i diagnòstic del moment polític.
"L’experiència estètica veritable és com un orgasme." "Ser cretí no hauria de ser delictiu."
Art contemporani: codis, experiència i referents
El món de l’art avui
- L’art contemporani és per tothom, però sovint percebut com a elitista per manca de codis de lectura visual i inèrcies educatives.
- Defensa de l’“experiència” per damunt del “currículum”: primer sentir, després estudiar si cal.
- Rebuig del mite del “geni” i del relat únic; aposta per veus plurals, descentrades i no eurocèntriques.
- L’art contemporani incorpora tots els llenguatges: performance, tèxtil, ceràmica, vídeo, instal·lació.
Clàssic vs contemporani: per què costa?
- Preferència pel passat per seguretat i “contextualització” (èpica, llibres, cànon).
- El present és complex i demana esforç de lectura; cal mirar molt per discernir entre allò rellevant i el soroll.
- Educar la mirada: les escoles i museus han millorat, però hi ha una fissura a l’adolescència i manca d’autoestima cultural.
Exemples i recomanacions
- Bonart (25 anys): resistència del paper i xarxa de revistes culturals; col·laboració al Círculo de Bellas Artes (Madrid).
- Exposició d’Álvaro Soler Arpa amb Greenpeace sobre sostenibilitat i l’impacte dels plàstics (“una targeta de crèdit al dia”).
- Al Bòlit (Rambla): instal·lació sobre fosses comunes i memòria — art com a experiència emocional i sensorial.
- Fundació Telefònica (comissària Maria Brancós): tecnologia + art + media reutilitzant materials en desús; porta d’entrada per a nous públics.
- Referents i cànon: reivindicació de dones artistes (Peggy Guggenheim i pioneres) i mirades decolonials.
Debats culturals encèsos
- “Matar el pare” artístic: la tradició és útil, però no imprescindible per gaudir (Picasso com a exemple de debat).
- Avantguardes literàries (Salvat-Papasseit, Foix) i idea de “poeta nacional” per als ritus socials (Verdaguer, Margarit, Marçal...).
- Fricció “coneixement vs experiència”: l’art és, primer, experiència; el coneixement pot venir després.
Llibertat d’expressió, censura i vigilància
Casos i línies vermelles
- Polèmica Joel Díaz (La Sotana) i reacció del CAC: broma “sense gràcia” vs debat de límits.
- Consens: la llibertat d’expressió té límits en la difamació i l’amenaça (casos Brigitte Macron, Begoña; fake news i lawfare comunicatiu).
- Diferenciar correctiu social de censura jurídica.
Hipervigilància i autocensura
- Cultura dels grups de WhatsApp veïnals com a micro-panòptic: pressió, instruccions i por a opinar.
- Autocensura al sector cultural quan hi ha patrocinis institucionals i “pastís petit”.
- Crítica a Manifesta (Barcelona): risc de “colonialisme cultural” i poca interacció amb agents locals.
Mitjans i veritat
- De monopolis informatius a oligopolis i, ara, al caos digital: qualsevol crea contingut i el poder també intoxica.
- “Crisi de la veritat”: tribunals menys creïbles, fake news normalitzades i relats alternatius ofegats per soroll.
Política catalana: estat de la qüestió
Govern i oposició
- Salvador Illa té “pista lliure”: poc contrapes i control del relat institucional; amb poc, pot capitalitzar resultats.
- ERC en caiguda lliure (congrés, faccions) i Junts en redefinició (oposició tova).
- Sílvia Orriols emergeix com a oposició de facto si el buit persisteix — alerta de confluències perilloses amb segments preconvergents.
Lideratges i cicles
- Debat sobre relleu de Junqueras i el paper de Puigdemont; crisi de lideratges i temps de transició.
- Mirada europea: auge de populismes, envelliment, joves més oberts a extrems, i casos tipus Wagenknecht a l’esquerra.
Apunts finals
- Museu de l’Art Prohibit: censura i autocensura, exposició recomanada.
- Pregó de Fires: Àngel Daban i Jordi Tonietti — reconeixement a la música infantil en català.

