Arbres, aigua, energia i residus: Girona a debat

Molt bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM com passen 100 minuts de les 10 del matí d'aquest 4 de juliol. Estem ja en època absolutament estiuenca. La calor continua fent de la seva estòtica. Sembla que ens ha donat un petit l'espier i nosaltres estem aquí en aquesta penúltima setmana de la temporada de ràdio en aquesta Tertúlia passant la vista a la ciutat, al país o en realitat en el que ells vulguin amb les 3 persones que m'acompanyen Avui aquí, als estudis del carrer Balmas. Senyor Quiqui Junca, empresari, molt bon dia, com estem? Bon dia, Jordi, content de tornar a ser aquí. A nosaltres, que de tornar-te a veure aquí, perquè, bueno, jo saps que t'acabaré preguntant pel pols de la ciutat, en funció de com van, diguem-ne, les caixes, per dir-ho d'alguna manera, les vendes. Gràcies. Cap problema. També els hi donem el senyor Joan Vila, empresari, també. i tantes altres coses, articulista, i una persona, diguem-ne, amb idees molt clares. Bon dia, Joan. Hola, bon dia. Anava a dir idees molt clares que els vas explicant, però no sé si tens la sensació que t'escolten o no t'escolten. Home, sí que... Mira, com que jo sé que la pedagogia és anar repetint i anar repetint i anar repetint, doncs sí que, d'alguna manera, veig que van calant. Sí, sí, no van a la voluntat que jo podries, evidentment. Després en parlarem. La tercera pota d'aquesta tertúlia és un bon amic periodista, el senyor Albert Raquena, delegat durant tants anys a Catalunya Ràdio a casa nostra. Bon dia, com estem? Hola, bon dia, molt bé. A punt? A punt, a punt. A punt de presentar un llibre dins, el primer llibre de l'Albert Raquena. Sí, sí, sí, a punt, a punt. Està tot a punt, tot preparat... Però ens hauries d'explicar quin llibre és, pels que no ho sabem. És la biografia d'un polític saltenc, polític, practicant, un home de poble, el senyor Alfons Moré, que va viure del 1930 fins a l'any 2001, i és la seva biografia... agafada amb tot el ventall del que va ser totes les circumstàncies que li van tocar viure amb ell, des de la Guerra Civil fins ara. De fet, en tres paraules ho has definit tot, que era una miqueta per fer-ho, era salteng, perquè era per damunt de tot salteng, en el sentit que va lluitar per recuperar la independència de Salt d'una manera notòria, era practicant, que va ser la seva feina, que ara és una paraula que s'està perdent, perquè ara hi ha TSS, infermers, però la paraula practicant tenia un pes molt important. És que abans de dir, infermer, més i ateses abans. Per tant, era la persona que es dedicava a això, a primeres cures, a punxar... I entrava a totes les cases. I ja diuen que el senyor Alfons Moré era el saltany que havia vist més culs de salt. Això... i la seva pota era la de polític perquè va ser una persona que diguem-ne des del món cultural en aquells anys difícils dels anys 50 i 60 que era complicat fer segons què a través de la parròquia, a través d'aquell ajuntament però després ja amb democràcia va ser el president del Consell Municipal de Salt que va portar cap allà i no se sap mai què podien haver estat les coses, però hi va haver fets que van fer. Podia haver estat alcalde de Sal i resulta que va haver de competir contra el seu gran amic Salvador Sonier i no va ser alcalde de Sal. Exacte, així va ser. Tot això ho llegirem en el llibre que es presenta dilluns a les 7 a la Biblioteca Iuboigues de Sal. Correcte. Enhorabona pel llibre, que sí que ja feia temps que el tenies enllestit i que serà, diguem-ne, l'inici d'una sèrie de biografies de saltencs il·lustres. I merci per acceptar presentar-lo. Ja saps que és un autèntic plaer, més a més perquè sí. És ben curiós això, resulta que parlarem d'un saltenc il·lustre davant de tota la solidaritat saltenc que jo crec que serà molt nombrosa. i ho farà un ribetà, un noi de rigues de freser, i un de les hortes de Sant Eugeni, eh? Ni on n'hi ha altres som de sala, però ens ha coincidit, ens ha coincidit, diguem-ne, perquè això sigui. Escolteu, jo deia, fa calor i fa totes aquestes coses, deixeu-me entrar en un tema abans de parlar, si voleu, d'escombraries, dir el carrer a la creu i de coses d'aquestes i tal. Vaig llegir un enfilall del senyor Joan Vila... que parlava d'una cosa que a vegades no en parlàvem, a les tertúlies o ho deixem de cantó, de la necessitat de plantar arbres a les ciutats. I el que em va sorprendre no és perquè ho digués, perquè això podia ser senzillament una opinió, sinó senzillament explicava el per què necessitàvem els arbres. I et volia demanar, Joan, si ens ho volies explicar nosaltres, a dir, és veritat que estem en una ciutat que arbres en té molts, precisament... Ahir vam estar amb l'Oberta a la Devesa i la Devesa en té. També hi ha una preocupació per al que està passant a la Devesa perquè a part d'aigua que en falta i molta hi ha altres problemes que Narcís Bunger per exemple ha detectat i ha explicat i que els gestors els haurien de tenir en compte. És a dir, la gestió d'un parc forestal vol dir també a vegades tallar arbres? i la planterna de nous. Nosaltres explicaves, crec que era a propòsit de les places dures. Bé, a propòsit d'un concepte que es té malentès, que es pensa que l'arbre només aporta ombra. Podria ser un tant dalt. I no. L'arbre, a part de portar ombra, l'arbre té una funció que evapora aigua i, per tant, quan evapora, refreda l'aire. I aquesta és una funció essencial, no només de l'arbre, sinó de qualsevol vegetal. Això forma part de la funció clorofílica. Com que tenia la impressió que la gent només pensava en els arbres com a ombra, doncs vaig pensar que els hi hem d'explicar que, a més a més, hi ha una evaporació i, per tant, aporten refrigeració a partir d'aquesta evaporació. Algun arquitecte, com que el vaig dedicar als arquitectes, algun arquitecte se'n va mitjà emprenyar, Però no, no, no, no, realment el debat va anar bé i, escolta'm, és un tuit que ha tingut 68.000 visites. Sí, sí, per això ho deia. Un èxit brutal. És curiós, no? A vegades no saps com van les coses, però sí que em vaig adonar que la gent no tenia clar aquest concepte. i es forma part d'aquesta manera de fer pedagogia i d'explicar coses que la gent no sap Són aquells debats a vegades necessaris perquè per exemple tot va començar és a dir nosaltres som d'una generació que ha vist el naixement del que es va batejar com les places dures que algú va dir que eren més fàcils de fer i que costava o menys de mantenir però i que jo per norma no t'hi pots oposar però sí que és veritat que venim d'una època que estàvem acostumats que molts carrers hi havia arbres i ara dóna la sensació que ha perdut una mica i el tema que jo vaig trobar interessant era no només dir no arbres com a ombres sinó arbres diguem-ne per refrescar fins i tot venia també arran de Via Leitana de Barcelona que ha fotut una via sense absolutament res, cap arbre aleshores La raó era que el subsol és molt complicat a la Via Laitana per posar-hi arbres i que les arrels compliquen la situació. A veure, no fotem. És a dir, un arrel es pot protegir, allà on hi ha serveis pots blindar-los, però és que, a més a més, si es posen així i ara ja va per totes les places i per tots els carrers, no cal que el plantem arbres. Podem muntar jardineres. Però clar, has d'haver previst gota a gota Perquè l'altre problema que hi ha és municipal, que és les fulles, regar... És a dir, tot això, aquests serveis municipals, els allotaments se'ls volen treure de sobte perquè són cars. Però no fotem. És a dir, si el canvi climàtic es porta aquí, ens hem d'adaptar. I això, doncs, no pots anar contra això. És a dir, és que és de mínim. És a dir, si no acceptes... El canvi climàtic és una altra història. O si l'acceptes, que hi ha un canvi i que cada vegada ens venen més problemes de calor, tu t'has d'adaptar. I si això vol dir canviar el pressupost municipal, doncs ho sento. S'ha d'adaptar el pressupost municipal. I si vol dir tenir més serveis de jardineria, doncs vol dir això. Si no, és anar al fracàs. De fet, ara l'Ajuntament de Girona ha aprovat una nova contractació d'una part del servei d'aquest tipus. També des de fa uns anys s'ha posat de moda el tema de la naturalització, que és allò de dir, de deixar que les herbes creixin d'una manera espontània, però aquests dies n'hem parlat força de la tertúlia, que esclar, que una cosa és la naturalització, que comporta beneficis, però també comporta algun problema, i l'altre, diguem-ne, són les males herbes que en les voreres el que fan és aixecar les llambordes o aixecar... i aquest és un altre tema. Ens falten més arbres? Ens falten més obres? I tant. Per mi, per exemple, tenim exemples de places molt dures a Girona que, per exemple, la plaça de la Constitució, la plaça del Lló, la plaça Salvador Espriu, inclús plaça Catalunya. Hòstia, és que la que ens surt el sol... A la plaça del Lló tenim un arbre. Un arbre molt maco. Molt maco i l'ombra que fa, però... Falta pulmó a la ciutat. Quan tens, per exemple, el Parc del Migdia, és un parc que hi ha tota una zona que tens herbereda i és supermaca, i llavors, hosti, allò respira. Les ciutats, tu quan vas a ciutats com Alemanya, veus que allà sí que és cert que tot és molt verd, Però, hòstia, a les ciutats tens una altra sensació. Aquí, a la que ens surt del sol, per anar de l'Ajuntament fins a, no sé, a la Salle, és que no trobes ombres. I llavors la ciutat es torna incòmode, incòmode de visitar, incòmode pel turista, incòmode pel ciutadà... crec que s'hauria de fer un esforç. Alguns han entrat, diguem-ne, com el refugi climàtic. Sí, per descomptat. Però hem vist alguns turistes que, diguem-ne, que suaven la gota gorda, que no sé com es diu en català, eh? Disculpem-me la... Vull dir que s'ho auen d'una manera notòria perquè, esclar, suposo que no havíem vist enlloc que, diguem-ne, en uns dies de final de juny fes una calor tan extrema, aquella aixafagor tan complicada, no? Però si tens la ciutat amb més bosc, ja no arbres, sinó amb més bosc, tampoc hi ha aquesta sensació tèrmica de tanta aixafagor, per el que diu ell, no?, que el mateix arbre te refrigera la ciutat o l'ambient, no?, inclús també és un tema de sonoritat absorbeix el soroll vull dir que jo penso que tenir més arbres és una bona combinació per una ciutat maca com és Girona i purifica l'aire et dona la sensació que no és el que tu has dit abans tan dur el formigó és de bon mantenir una vegada l'has fet passes allà una mica una escombra i ja està però és que tenim brigades a l'Ajuntament hi ha brigades de jardineria que agafin una persona més, dos, però vull dir que jo crec que val la pena. Sí, estic totalment d'acord amb ells, l'únic que entenc que els arquitectes haurien de tenir molt clar que s'han de posar arbres, però no s'han de posar arbres, perquè ara trobes en molts llocs que hi ha arbres que, com aquell qui diu, a la que pugen, tapen la finestra del veí del bloc de davant. algun semàfor també i algun semàfor també i veus escocells que hi ha el rec gota gota que veus que surt per sobre i allò no està regat i no funciona i dius això és de xeresa i per tant aquí és el que diem aquestes brigades caldria que incidíssim fort i també molts concursos hi ha moltes empreses moltes d'elles lligades al tercer sector que també s'hi dediquen d'acord Però llavors és això, plantem un arbre, sí, plantem l'arbre, però mirem on el plantem, no el deixem anar. I mirem quin arbre plantem. I mirem quin arbre plantem. Evident, evident. Exacte. Millor que no siguin eucaliptus, com va passar en els anys 70, diguem-ne, del segle passat. Miro-te'n Joan perquè ell suposo que devia saber i va haver-hi una moda de plantar eucaliptus... No acabo d'entendre el per què, perquè... Molt insensivada en aquell moment des de la Diputació, que curiosament la presidia un senyor que treballava totes. No acabo d'entendre, justament, no acabo d'entendre per què ho vam fer, perquè l'alcalitud es necessita molta humitat ambiental, per tant, collons, aquí a Mediterrani no la tenim, o sigui que no ho vaig entendre, la veritat. No, no, i ara és el tema, és que he agafat aquest enfilell que va fer en Joan, perquè a part que va tenir molta repercussió, el cert és que explicava el perquè de les coses, no era senzillament això... Espera't, que això em porta una derivada més gran, que és el debat de l'aigua. Anem al debat de l'aigua, si et sembla. Arbres sense aigua no són arbres. No n'hi ha. Parcs sense aigua no són parcs. Evidentment. Per tant, vol un canvi de cultura de l'aigua important, molt important. I no es fa. No el fem. Estem tot just només plantejant quatre desaladores. Que Déu-n'hi-do, eh? No és per menysprear el pla de desaladores. Però s'ha d'anar una mica més lluny. I anar una mica més lluny implica pensar a 30 anys vista. Perquè avui no pots canviar tots els pisos i dir-los-hi. Saps què? Ara separes les aigües grises de les aigües fecals. I saps què? Ara les aigües del taulat les poses aquí en un dipòsit. No ho pots fer. Estàs parlant des de la ignorància de la reutilització de l'aigua, no? Sí, esclar. Podem baixar la meitat el consum d'aigua, si fem això. Però, evident, amb la infraestructura que tenim no es pot fer, però sí amb la nova edificació, i això vol dir algú que pensi a 20 i a 30 anys vista. Doncs no, clar, en aquest país no tenim l'acostum de mirar tan lluny, i aquest és un dels problemes que tenim greus. Suposo que la tecnologia ja deu haver avançat, però jo recordo una de les primeres instal·lacions joves de ser prevista era Llaoner, I una de les primeres instal·lacions que vàrem fer ecològiques va ser el cim de la Tosa d'Alm, el Nil de l'Àliga. Ho vàrem instal·lar de tal manera que l'aigua de puja es recull encara amb un dipòsit, amb una cisterna que està folrada amb fibra de vidre. Hi havia plaques solars, però no eren plaques d'aquestes per fer electricitat, sinó que era aigua que passava, que l'escalfava. Per escalfar. s'aprofitaven les aigües grises per anar al lavabo amb el gran problema que això no va funcionar. Per què? Perquè les aigües grises generen tota una sèrie de problemes de grassa, de la cuina i de més, que el que fan després és embossar tot el sistema d'esguarts dels vàters. No hi havia la tecnologia que tocava. Jo crec que ara la tecnologia deu haver canviat i es deu poder solucionar aquest problema. Però era un problema greu, eh? Perquè tota la instal·lació que es va fer llavors no va servir de res. Sí, en aquell temps no hi havia... Ara ja et dic, això estic parlant dels anys 80-85. Sistemes de filtració no han avançat tant. Fixa't que tenim l'últim, el més lluny és l'osmoci inversa, però abans hi ha ultrafiltració, hi ha microfiltració, vull dir que hi ha tot un ventall de tecnologia. No, no, la tecnologia està al dia i no és cara. Aquí està la diferència. El problema és que algú ha d'haver previst, quan fa l'edifici, la separació dels tubos. No cal que obliguis a muntar-ho, però sí separar els tubos. Sí, sí, sí. Només això. Ja que parlàvem de l'aigua, una notícia que és d'ahir, però que com que també n'hem parlat molt a la tertúlia... ha tornat l'aigua a la plaça Marquès de Camps de Girona perquè les restriccions havien acabat però és evident que ningú havia previst que els sistemes que no havien funcionat durant un temps havien quedat allà encallats de mica en mica va haver-hi aigua en el parc del migdia i ara les fonts diguem-ne de la ciutat ahir li va tocar la plaça Marquès de Camps que de fet és aquella aigua perquè és un cicle tancat Per tant, vull dir que no és allò perquè tots estem d'acord en que tenim poca d'aigua en relació amb abans i amb les necessitats que tenim i per tant s'ha de fer. Però hi ha altres temes que també van relacionats una mica, per exemple, amb els arbres, que és el que volia dir la devesa. Ahir, quan vaig veure la sacadeta aquella que hi ha al canal que dona la volta... en els jardins francesos de la Devesa, o mira, dilluns vaig veure, anant a veure la conferència de l'arcalde a l'auditori, vaig veure que flagaven una miqueta, perquè esclar, el tema és aquest, aquest dia Narcís Montgeu ho explicava, després de molt de temps, van tornar a deixar anar aigua a la Devesa, allò passant, doncs van tenir l'aixeta oberta, deixem-ho dir així, en plan col·loquial durant 4 hores, i l'aigua no va arribar ni a 100 metres, perquè està tan seca que se la menjava tota... Esclar, i el problema de la Devesa és que té un problema hídric molt important i un dels problemes que hi ha, perquè al marge que entre l'Ajuntament i l'AC es van tirant la pilota uns als altres, un dels grans problemes que hi ha és la captació de l'aigua de la Sèquia Monar, que està pensada per quan la Sèquia Monar anava alta... i els sistemes de captació i ara la Sèquia Monart porta 60 centímetres o porta un metre d'aigua menys i per tant no captes. Aquestes coses amb una empresa privada se'ls resoldrien molt ràpid. Amb un ajuntament em dóna la impressió que és molt complicat. I amb l'Aca, cuida'l. I amb l'Aca, sí, sí, bueno, alguna relació que he tingut. Jo m'he de no parlar gaire perquè tothom em diu que tinc una mania especial amb l'Aca a propòsit de l'aigua a les hortes de Sant Eugèni i jo reconec que sí, que l'hi tinc. Vull dir, s'ha de cap mena de problema... perquè he vist decisions preses des d'un despatx de Barcelona per gent que no ha trepitjat en sap punyetera vida una horta i això és un tema que amb l'Albert que jo crec se'ls estan carregant les hortes de Sant Eugeni i Sal i posarem molts llums, els ensenyarem a la gent però l'única cosa que necessiten les hortes és que es cuidin, que es treballin i que hi hagi l'aigua mínima imprescindible perquè això es pugui fer Que caldrà canviar la percepció de com es regaven les hortes abans i com s'han de regar en el futur, això segur. Que caldrà inversió, això segur. Jo en l'última reunió que vaig assistir de la comunitat de regants allà a Salt, precisament hi ha un tècnic en tema d'aigües de l'IRTA, en Francesc Camps, que... el noi, vull dir, va exposar molt bé, tot i les rèpiques que va tenir, que la gent no acabaven de veure clar, ja ho entenc, però... Perquè tots ens espanten els canvis, això és veritat. Però això qui ho pagarà? D'acord, sí... aquí és on l'ACA hauria d'intervenir a finançar precisament aquestes inversions que el que han de fer és millorar els sistemes de rec perquè els hortelans puguin tenir l'aigua que necessiten però que tinguin que gastin el mínim d'aigua possible perquè allò funcioni. Tu parles dels hortelans, ara imagina't tot gaire. Ara imagina't totes les zones hortes d'allà. No t'estic parlant només d'aquí, de la zona de la Sèquia Monar. L'aigua que podem gastar a les hortes de Sant Eugeni i Sal és una petita part i això m'ho va dir un antic director general de l'ACA que quan li vaig dir, ostres, ens demaneu a la ciutadania, ens demaneu molts d'esforços a l'hora de tancar l'aixeta... i fa molts anys que no feu res a l'hora d'arreglar canonades que de fet hi ha barris de Girona que perden el 50 i el 60% de l'aigua 50 i 60% i la resposta va ser precisament aquesta que ha fet en Joan és que això al final és un tant percentant i tan petit i llavors mires les dades reals i te'n dones compte que el que s'està fent per exemple Terres de Lleida amb el tema de la inundació allà sí que hi ha una gran quantitat d'aigua però això que deies tu bàsicament suposo que el tema era de canviar les reires per petits tubos el tema de lleides és exactament el mateix el finançament és el mateix problema sí, sí han d'apostar per coses més eficients al final el benefici potser no es veurà tant a curt termini però sí que el veurem a llarg termini i al final és cert que hi ha una inversió però hòstia, si et val la pena les coses han evolucionat molt has parlat de 3 sistemes de filtre totalment diferents als anys 80 fins ara, no? o 4 Per tant, hi ha molta evolució en tecnologia que ens han de permetre ser més eficients. L'aigua és un bé escàs, s'està tornant escàs, segons coms. Cada vegada més. Recordo una cosa, que hi haurà 6 milions, són 8 milions i estem parlant de 10 milions. O fotem aquests deures o patirem fort. És que a vegades, Joan, perdona, i ja que has tret tu el tema, és que dóna la impressió aquella, és a dir, diu, hem tensionat el sistema sanitari, el sistema d'ensenyament, però és que ningú té en compte que aquí tenen un sistema pensat per 6 milions. Aquella Catalunya, els 6 milions del president Pujol, que ara ja són 8, llargs i que la consellera Panec ens va dir que a un curt termini de temps estaríem en els 10 milions i llavors tot això està molt bé però llavors això vol dir que es necessita diguem-ne per exemple aigua per tota aquesta gent. Aigua i perdona però per exemple jo ara aquesta setmana he anat a Barcelona dos dies en cotxe el primer dia vaig tardar dues hores i deu minuts i el segon dia vaig tardar dues hores i 40 minuts han fotut un invent per entrar a Barcelona que han tret dos carrils o tres de cotxes per fer un carril bicicleta per fer unes aceres més amples que ja eren amples que dius aviam jo ja ho entenc que hem de reduir els cotxes de la ciutat però també és cert que cada vegada som més gent i hi ha més necessitats llavors ostres jo penso com ha dit ell eh S'ha de visionar les coses a 20, 30 anys, no pas quedar bé i guanyar 4 vots per demà. Perquè tenim problemes sobre la taula que són serios i que ara és el moment d'anar posant les pedres. Mira, en el tema que dius tu de Barcelona, que això a vegades... i hi ha una cosa que alguna gent de Barcelona a vegades se sorprèn alguna vegada allò per provocar els dic, hòstia, he anat a territori vaig anar a la plaça de Catalunya de Barcelona què vols dir? El territori sou vosaltres no, no, el territori som tots i com es parla de Barcelona dóna la impressió que no s'entengui que hi ha molta gent que necessita anar a Barcelona però que els de Barcelona també ens venen a veure i per molts anys, que no dic pas que no però la sensació aquesta perquè les alternatives, és a dir La decisió de treure cotxes a la ciutat jo la puc entendre, sinó donant les alternatives. Jo, desgraciadament, els últims temps, i dic desgraciadament, he hagut d'anar moltes vegades a Barcelona, que per qüestions d'horaris necessàriament hi ha hagut d'anar-hi en cotxe. I és un autèntic drama. Entrar i sortir de la ciutat. Perquè el tema de glòries està molt ben pensat. Està molt ben pensat no per facilitar, diguem-ne, l'evacuació de vehicles, sinó just exactament el contrari. O sigui, llavors te trobes amb el tema dels trens, que no funcionen, o amb els horaris dels trens, perquè no tothom té un horari de funcionari. Però és que si funcionessin i anessin a l'hora, i la gent se'n pogués refiar d'entrar i arribar a la feina puntual baixant en tren, o pujant en tren, és igual, això estaria salvat, però és que la veritat és que tu mires a la xarxa de Twitter i veus cada dos per tres rodalies... i ara primer rodalies però és que ara més l'ABE l'ABE també va tard és un programa elèctric tenim un programa elèctric greu jo a Barcelona només hi vaig amb tren i si hi era en cotxe doncs no hi vaig i m'ha acabat el problema em puc permetre aquestes coses em vaig treure totes les meves reunions de Barcelona saps què? us les quedeu i jo si em voleu venir a veure estic a Barcelona i hi està i va així em venen a veure Barcelona Però sí, tenim un problema greu, greu, greu de xarxa elèctrica. Gravíssim. És a dir, jo us recomano que em digueu si a casa vostra no us ha patat amb el que portem d'any un aparell elèctric o electrònic. Jo no. I els talls de llum que hi ha hagut? A part dels que hi ha hagut a Barcelona, també hi ha hagut a Girona. El problema és les avaries que hi comencen a haver-hi arreu, sobretot tot el que són plaques electròniques, per exemple, segons quins tubos fluorescents, quins llums helògenes, comencen a haver-hi problemes greus de qualitat elèctrica. I això fa que, clar, el tren... I per què és això, Joan? Bé, segurament perquè hem crescut molt. Mira, en aquest moment tinc un jove estudiant en pràctiques i en aquest moment està medint la qualitat elèctrica de la fàbrica. Ha crescut molt el sistema en renovables, en fotovoltaiques sobretot, i segurament no s'ha posat prou atenció a la qualitat d'aquests nous parcs fotovoltaics. Aleshores, buscant sempre la millor rentabilitat del parc, no s'ha tingut prou cura a exigir que la qualitat de sortida de la xarxa, de l'electricitat, fos la que necessitava el sistema. Aleshores, quan hi ha una mica no passa res, quan hi ha una quantitat molt gran, doncs la ONA, diríem, la ONA ja no és sinuidal, la ONA fa així, fa... i clar totes aquestes perturbacions de qualitat doncs afecten sobretot la part electrònica en una societat que cada vegada és més digital cada vegada és més electrònica cada vegada és també robotitzada doncs això és un problema seriós jo recordo el mes de març haver dit a la fàbrica, algú ens pot explicar què els està passant als variadors ABB, que és la millor barca que hi ha de variadors, què els està passant als variadors ABB, que en portem 3 ja amb avaries? No era normal. Com tampoc era normal... Veure petar un PLC, un ordinador industrial, un S7, que nosaltres tenim S7 des de l'any 93, jo a la meva vida havia vist mai petar un S7, doncs, pum, aquest mes ho hem vist petar. Collons, clar, això és greu, eh? Això és greu perquè ens està frenant l'economia d'una forma impressionant, eh? Perquè no només és l'aturada de la veria, sinó que és el cost, és a dir, amb els trens, un desgavell de Caldeu, no ho sé, és greu, eh? Sí, sí, hi ha una pregunta de periodista que jo faig. Escolta, jo soc dels que fomenten les renovables, eh? La setmana que vinc engegarem un parc de 4 megawatts a casa, vull dir que jo soc de... És aquell parc que ho has fet gairebé 3 o 4 mesos els permisos. 10 anys. 10 anys. No, no, a veure, jo punxo-te una miqueta perquè tu mateix alguna vegada has dit que amb ganes d'engegar-ho tot a dia, és a dir, com pot ser que una cosa d'aquestes que en teoria va en el camí que el propi govern ens vol portar, que pugui trigar 10 anys de burocràcia. Despropòsit. Són 10 anys de burocràcia, ho dic bé? Despropòsit. Bé, només vaig haver d'insistir en canviar la llei. Els primers 5 anys van ser per canviar la llei. Aleshores, els darrers 5 anys, no. Els darrers 5 anys un despropòsit darrere l'altre. Quan parles de, també es pregunta periodística, quan parles de qualitat de l'electricitat que consumeixes, a què et refereixes? Què és aquest? És molt senzill. A l'electricitat hi ha, primer, l'ona sinoidal. Aleshores, pot ser una sinoide perfecta, que el que hauria de ser... O pot ser que en lloc de ser una sinoïda perfecta, va tenint pics mentre es fa l'ona. Com més pics té, més problemes de qualitat té i més efecte, diríem, al seu ús. En reflexo, diguem-ne, m'estàs dient que l'electricitat va sortint però va sortint allò... contínuament, no surt allò escaromada no surt fina exacte, no surt fina l'altre problema és que quan nosaltres tenim un motor elèctric i a Catalunya en tenim molts perquè som industrials generarem una electricitat que se'n diu reactiva que, perquè ho entengueu, fa nos a la xarxa. És com si posessis colesterol a la xarxa. Aleshores, com més reactiva hi ha, menys electricitat pot córrer perquè hi ha la reactiva que li està fent un tap. Segurament el problema d'aquell de l'apagada ve aquí. La pregunta periodística de Bates era això. Això estàs parlant de l'apagada i una apagada que se'ns va presentar com una cosa extraordinària, però que ja veus que diuen que d'extraordinària pot tornar a passar. Bé, no, esclar que pot tornar a passar. Perquè el sistema, diríem, ara necessitaria una reforma important. O, diríem, decisions potents per tot això que se'ns ha anat una mica de les mans, tornar-hi posar-ho. Endreçar-ho. Endreçar-ho. Des de condensadors síncrons per això de la reactiva que us acabo d'explicar, des de bateries per acabar, diríem, de compensar tot això que està descompensat, des de... obligar segons quins inversors que hi ha en parcs fotovoltaics que siguin de més qualitat, o exigir-los que hi hagi un filtre més potent a darrere, tot això, però és una feina que ha de fer reda elèctrica. I la CNBC, segurament aquests dos se'ns han adormit. en els darrers 10 anys i han deixat que el sistema entrés en una dinàmica baixa de qualitat i això ens està passant fàcil. Adormir vol dir... No fer la feina. Però vol dir repartir més dividendos que fer inversions? No, la CNBC no és així. Fixa't, la CNBC fa una setmana ha tret un reglament que el tenia al claix de feia anys. Doncs ara, de cop i volta, treu-lo. Tio, haver-te espavilat prèviament, no? I Reta Elèntrica ens passa una mica com a... no tant, eh? Com a Endesa. Endesa és un escàndol. Endesa és un escàndol. Jo he viscut, jo els he tingut de socis. I jo he viscut el canvi dels enginyers que ens jubilaven per comercials. Això és un escàndol, un escàndol monstruós. I no només això, sinó que quan es va vendre, us recordeu d'en Pizarro, eh? Sí senyor, italiana abans que catalana, eh? Quan es va vendre es va posar un preu tan alt que era més alt del cost que tenia, amb els anys, Enel ha hagut de desmantellar l'empresa, vendre-se-la a trossets i desmantellar, diríem, seccions, enginyeria, i ara hi ha una empresa que té un valor tan baix, tan baix, tan baix, que en el sector som molts que estem dient s'hauria d'expropiar. Sí, s'hauria d'expropiar, perquè ens està fent mal. Tornar el camí de sortida, no? Sí, no, i Berterola, per exemple, és una empresa que funciona bé, però Endesa, ara, com que a més a més a Catalunya la tenim gairebé amb exclusiva, diríem, amb Monopoli, doncs està fotent mal l'economia catalana impressionant, no? En fi, a Reta Elèctrica no li passa ben bé això, però sí que la direcció és massa polititzada. A Reta Elèctrica hi ha bons exiliers, Però clar, si tu, diríem la direcció... És una operació una mica bèstia, és a dir, van canviant xinies per comercials. Això és molt fort. Jo també, és molt fort això. I clar, no té res a veure. Quan van haver de fer la factura de forma diferent, quin any era? El 2022... Doncs ja ho sabeu què va passar, no? És a dir, les factures no sortien, no eren capaços de generar les factures, sortien amb uns errors impressionants. Brutal, sí, sí. Bueno, en fi, això va durar dos anys, eh? I era un tema de facturació. És a dir, han perdut el mínim domini tecnològic de l'empresa, no coses generales. Sí, sí. Però és italiana, no és catalana. vull dir, és que aquí a vegades és el tema de la contextualització nosaltres perquè hem parlat però el senyor Pizarro després va fer carrera política amb el PP però va fer una d'aquelles coses que diguem-ne que en Francesc Ferrer Gironès ja va batejar fa molts anys com catalanofòbia perquè no va mirar perquè l'empresa no és bé sinó senzillament el que va mirar era perquè el control polític continués a Madrid No, va mirar pitjor, va mirar pels seus interessos, va fer pujar el preu de les accions perquè ell tenia accions i per tant va mirar pels seus interessos particulars. Per la butxaca. Així de clar. Així de clar. Neu-n'hi-do, estem fent una bona repassada, hem parlat d'arbres, hem parlat d'aigua, estem parlant d'electricitat... Parlem una miqueta de la ciutat. Deixeu-me, jo que en Quique sap que sempre li pregunto, eh? Vull dir, això de tenir botigues al carrer, Joan Maragall, cèntriques... Sempre agafem els pobles una miqueta de com està i tu sempre... Tu tens encara les teves... Anava a dir dèries, eh? Vull dir, la cosa aquella de dir a la gent que ve a Girona ha de poder aparcar més o menys bé, encara que sigui pagant, ha de tenir accés a la ciutat. Com està la ciutat calorosa que hem tingut aquests dies, però... Bueno, hi ha temes sobre la taula que són, per exemple, tenim un tema d'escombraries, la ciutat està bruta, no estem del tot presentables, pàrquing no l'hem millorat, jo penso que d'un any cap aquí, o d'uns dos anys cap aquí, estem fent un petit retrocés. Tampoc veig els turistes que hem tingut altres anys, per l'època de l'any que estem, no sé si és que la calor... Ara no em facis de botiga, eh? O no, no, la que l'Olsa reté a la costa, o nosaltres necessitem dies de núvol, eh?, perquè les coses vagin molt bé. Exacte, la gent venia a Girona els dies que hi havia núvol. Hi ha turistes, però no en veig tants com altres anys. Tampoc t'acedi el motiu, eh? Fins a la Setmana Santa hi va haver-hi molta gent, eh? Sí, jo me refereixo més a lo que és la temporada d'estiu. La temporada d'estiu comença a partir del Sant Joan, perquè ens entenguem, i després nosaltres ja entrem en el món de les rebaixes, no? Però sí que és una època en la que Girona, molt de Gironí per Sant Joan se'n va, no? I ja s'instal·la en el seu apartament, alcalter. I tenim un canvi de ciutadà, ens ve turista i és una altra ciutat. Però sí que el que trobo és que ens falta neteja, es veu una ciutat una mica bruta, hi ha molta protesta, ens han pujat els impostos per tema d'escombraries, però d'una manera... Però... Exagerat no, o sigui, una quota impressionant, no? I per altra banda, tu no veus una millora... Si tu em diguessis, hòstia, és que ho veig millorat, dius, bueno, mira, ho puc assumir, però és que realment no hi ha ni la millora, i a més a més, bueno, sembla ben bé que ens estiguin robant, vull dir així de clar. No vull fer apologia en contra del reciclatge, però avui, aquest matí, abans d'entrar aquí, he vist una piulada a Twitter d'un veí de Sant Cugat que diu, s'ha acabat, i a partir d'ara diu, a casa només hi haurà un pot d'escombraries on hi anirà a parar tot, perquè ens han apujat la taxa d'escombraries un 30%, i mentre nosaltres ens estem esforçant, altres no ho fan, i per tant, que reciclin a destí. Però això, no, no, tu parles de Sant Cugat, però jo també n'he vist algunes de Girona. Jo aquesta és que l'he vist aquest matí. Més que Fiolets el que ha fet ha sigut una miqueta practicar-ho. És veritat que hi ha un problema seriós, l'ha conegut pel propi equip de govern, l'ha conegut pel propi Aracalda, i la sensació és que s'ha arribat a un bon ahir, més de 6.500 signatures van ser entregades... en un acte que va convocar més de 150 persones a la plaça del Vi, una recollida de signatures, d'acord, popular, de veïns, però són moltes signatures per una ciutat com Girona, i la sensació que aquest canvi de recollida, que ja formalment fa un any que hi és, que no ha anat bé. De fet, hi ha canvis, han anunciat, que jo crec que no en faran prou, han anunciat un dia més de recollida de... de resta i d'orgànica, tornaran a posar contenidors de vidre al carrer, que el regidor Sergi Copp va dir que a la seva manera també eren intel·ligents, perquè són aquells que hi ha l'obertura petita i només pots tirar d'ampolla en ampolla, i veurem i se n'anunciaran més, és a dir, per mi, us ho pregunto als tres, la idea és aquesta, és a dir, jo ja l'he comprat, l'idea del reciclatge, i més endavant haurem d'anar a la idea, diguem-ne, de la no generació de residus que aquest seria, o tanta generació que aquest és un problema, però és un problema que a vegades els mateixos que fan discursos són els que s'utilitzen les grans plataformes que t'inunden casa de cartrons, de plàstics, de tot això, no? Deixa'm dir un parell de coses. Una, que la Unió Europea va obligar que tots els costos de la recollida fossin posats a la factura, cosa que no era així abans. I d'aquí ve el gran salt de la factura. Això s'ha de dir, no és un problema de Girona, ni de Sant Cugat, ni de Sant Cugat. És un problema que ve de la Unió Europea. És a dir, els costos de la recollida els ha de pagar... I per què ha dit això la Unió Europea? Perquè hi ha una altra cosa que també s'ha de saber. El 2035 només hi haurà el 10% dels advocadors actuals. Doncs, cuidado. El 2035 és d'aquí deu anys, eh? Vol dir que tenim tot aquest temps per fer aquests deu anys, que no es vol, per fer els deures. El qual vol dir que... Que no els farem. Per què ha de pujar el preu, la taxa? per d'alguna manera forçar el ciutadà a que quan compri, compri menys embalatges i compri menys residu. I clar, això s'ha de traslladar al botiguer i el botiguer va traslladar al fabricant. I això... Econòmicament va així. És molt complicat. És molt complicat perquè el relat no el fem bé. I el putejat és el ciutadà. Que és el que té la sensació de dir... L'error de Girona ha sigut monumental. Monumental... Jo diria perquè ha sigut, diríem, ha vingut liderat per una qüestió ideològica. Aleshores, fer creure el ciutadà a base de, per força, de dir-ho et mano i tu segueixes, això és un error. A veure, es podia fer el mateix... amb 4 o 5 contenidors com hi havia abans, amb targeta i s'ha acabat el problema i tu posa-li quan et vingui bé perquè també hi havia la voluntat de treure contenidors del cabell que és el que ara no podran fer perquè els hauran de tornar a posar una era per baixar el cos, l'altra per tenir més espai al carrer però si això no és possible, no és possible t'has de tocar peus de terra i l'orgànic, jo me'n foto tips de dir-ho s'ha de recollir cada dia cada dia, no es fa enlloc A lloc, eh? No, no. Tres dies a la setmana, com a molt, o uns llocs dos. Sí, sí, un llocs tres, màxim. Un escàndol. És a dir, a veure, que som un país que mengem peix, collons. Algú m'ha explicat que té el residu a la nevera, no el congelador. Sí, algú ha dit. Jo ho he sentit. I llavors en determinats pobles que ja ho feien, i crec que està passant a Girona per lo que he preguntat alguna vegada al Mercat del Lleó, canvis d'hàbits, és a dir, que hi ha gent que en criteri el que fa és ajustar a menjar peix el dia que hi ha recollida d'orragàtica, per exemple. Forta aquí la economia. Imagina't, fins a quin punt estan fent canviar les coses. Jo trobo que el servei aquest de recollida actual és ineficient. O sigui, han de posar... Hi havia un moment, no?, que hi havia un contenidor per cada cosa, no? I la gent, bueno, potser el que no s'incentivava prou era el reciclatge, però sí que hi havia un contenidor que te deia què havies de posar a cada un d'ells. Jo crec que el que s'ha d'incentivar és reciclar i que els contenidors estiguin a l'abast de tothom els dies que tu necessitis. i per exemple el vidre és de les coses més fàcils que pots reciclar però hi ha llocs que et donen una moneda per acabar que portes un vidre allà que aquesta moneda és simbòlica, potser és un cèntim però estàs fent que la gent torni a l'envàs de vidre en el seu lloc i a canvi estàs tocant un tema que els que ja tenim una certa edat recordem que és la clau d'utilització de llibres però és una gran idea això és Ecoembes Ecoembes és una empresa que té l'exclusiva de tot el circuit de reciclatge però si tu vas a Alemanya des de fot 20 anys 20 anys Vas a l'entrada d'una gran superfície i allà vas posant aquesta ampolla, aquesta llauna, aquest allòs, i et va donant el valor d'allò i amb aquell tiquet entres a dintre i compres. És una gran idea. Si això no s'ha desenvolupat aquí, és per una empresa que es diu Ecoembes. Doncs fotem-li foc en aquesta. No, no, collons. És una altra que s'ha de fer com Endesa, pam, fora, perquè ens està frenant tot el desenvolupament. Aquí hi ha un tema que la gent que el coneix, el coneix molt bé, però que la gran majoria de la gent no coneix, que és que al darrere, diguem-ne, de la recollida d'escombraries hi ha grans negocis en els quals hi ha les grans empreses. I també, jo he dit alguna vegada, i algú m'ha dit, home, ets una mica agosarat. Agosarat no, perquè al final, com que això és... no deixa de ser una tertúlia, és que estem fent un tipus de recollida que és el que interessa a totes aquestes grans empreses. Quan totes aquestes grans empreses, bàsicament perquè es tanquin els abocadors o facin alguna altra cosa, ens acabaran llavors venguent una cosa diferent d'aquí 10, 15, 20 anys. Per exemple, una de les coses que hi ha, ara hi ha la gran dèria que hem de reciclar i separar-ho tot. I algú ja diu... Algú que pensa en 30 anys per davant ja diu, segurament la recollida acabarà siguin altra vegada, l'altriatge acabarà siguin en destí i no en origen. En Joan fa així, eh? Però això dependrà de si les empreses els interessa o no els interessa, no? No, no. Hi ha un problema greu que és la contaminació entre diferents tipus de residus. L'orgànica, si tu la barreges amb paper, t'asseguro jo que el paper no val res. No, no, he dit una cosa que no havia de dir, és a dir, reient l'orgànica. L'orgànica ens interessa molt i molt i molt que sigui ben seleccionada, perquè és que si no compliques la seva solució final, que és la producció de biogàs. Clar, si tu comences a afegir-hi, diríem, plàstics i coses al mig de l'orgànica, això ho compliques a un nivell molt alt. Per tant, jo no estic convençut que ho podem fer bé. El problema és com ho fem, quina transició fem, quin relat fem, com convencem el ciutadà i no li fotem per collons has de fer això. No, no, ho ha de fer perquè ell l'has convençut i perquè l'has conduït a que ho faci bé i li has facilitat que ho faci bé. Ells això, és a dir, estem possiblement massa acostumats a que l'administració, doncs en els administrats ens tracta com a súbdits. I això s'ha d'acabar. S'ha d'acabar. I el fet aquest també que les empreses... Quan el producte arriba al consumidor no pot arribar amb tanta complicació d'embalatge, amb tant residu embalat. Però ja hi deu haver una normativa que t'obliga a posar aquella madalena que hi hagi 6 embalatges per cada madalena. No sé, us ho pregunto perquè jo no en tinc la resposta, només la pregunta. Vam fer una gran campanya, per exemple, amb el tema de les bosses, que havíem de pagar les bosses perquè així està bé i ens hi hem acostumat i la... i el que hauríem de fer és tenir aquelles bosses de mercat com abans, el cabàs, eh? I anar a mercat amb el cabàs, però hi ha gent que ho fa, pagues el que fas. Però la sensació, no sé si us ho pregunto, és a dir, quan vas en un gran hiper, un gran súper, o a la botiga, és a dir, jo a veure... És que a vegades veus allò, un tallet de xindria, o de pinya, o el que sigui, que hi ha més plàstic que no tot l'altre allò que... O el tema del... de la separació, és que hi ha coses que jo crec que trenquen la lògica del sentit comú i contra qui hauríem d'anar però em dóna la impressió que no s'hi va amb això i a més a més la tendència és aquesta, és contrària a la que hem d'anar perquè passen diverses coses Famílies monoparentals. Famílies que només viu una persona. Tu vendre-li una síndria amb una persona que viu sola. És impossible. Cada vegada les porcions són més petites perquè hi ha un canvi de la societat. Li hem de donar la volta, això. Li hem de donar la volta i tornar a rescatar una cosa que nosaltres havíem vist quan érem petits, que és la botiga del costat. És a dir, aquest home que viu sola, aquesta dona que viu sola, diríem, hauria de poder baixar i comprar la seva porció de síndria del dia a la botiga del costat i tornar cap a casa. Ara això se n'ha anat tot pels aires. Ja no em queden gaires de botigues del costat. No, esclar, i ara que m'ho referem, això. Sí, sí. És cert. Bueno, tu mateix que diguem-ne que formes part d'aquest món i que has mantingut marca i tot això, però és veritat, és a dir, les grans franquícies ens ho han menjat tot, les grans hipers ens ho han menjat tot. i les botigues que queden, perquè alguna vegada, jo amb això, alguna vegada aquí a la Tartoli hem dit, és que en el centre de la Girona ha desaparegut la botiga tradicional, i dic, no, no, no, en el centre de Girona i en els barris n'hi ha molt poques de botigues tradicionals, cada vegada menys, i les que hi ha estan regentades per gent que ja no és, diguem-ne, tradicional, sense que això vulgui dir res, que és un altre tema, però això passa, no? Jo encara tinc l'avantatge que puc anar a comprar amb una friteria, verduleria, que és tradicional, i puc comprar un quart de cítria, i amb això m'hi faig, sí, sí. A Girona s'estan recuperant, eh?, de totes maneres els colmados. De cop han obert molts 24 hores i regentats per gent de fora, curiosament, no? I aquest colmado... O no, però bueno... Aquest colmador de barri està tornant. Una altra cosa és que, esclar, té uns preus que estan inflats, no?, i al final és una compra d'aquelles de dir, hòstia, m'he deixat això, i te n'enrecordes, el segon dia no te la deixes, aquella cosa, no?, perquè ja s'ho cobren. Però sí que és cert que, en general, per una mica de repàs, no?, del que hem parlat avui, cal una reforma d'hàbits, una reforma de visionar les coses pels propers anys, perquè són necessitats que tenim, que ara les estem tinguent ara, però que en un futur seran molt més grans, perquè hi haurà molta més gent, serem més, i els problemes aquests seran encara més importants, i bé, val la pena invertir-hi, són coses que al final és el nostre futur. Deixa'm agafar una cosa que ha passat per aquí i ens l'hem deixat, una cosa parella, això del canvi del turisme. És possible que el turisme amb el calor se'ns hagi desestacionalitzat tal com era abans, el turisme internacional. És a dir, és possible que ara amb color no vingui i que vingui la resta de l'any. Això és possible que ens passi i d'alguna manera, després t'ho ensenyaré, caixa bany, regeix, diríem, cada mes hi ha... Aquest és el del turisme internacional a tota Espanya, però hi ha Catalunya també. I el consum presencial cal. El consum presencial està caient. Està caient perquè els ciutadans han perdut el poder requisitiu. Però entre que... hi ha un canvi, diríem, d'estacionalització del turisme internacional i aquesta perda de consum, haurem també de canviar, diríem, alguna cosa en el món del comerç i en el món de la indústria, perquè, clar, l'indústria depèn del comerç. Això està venint. Dic-ho, dic-ho, Albert, no, perquè hi ha hagut, ahir vam tenir la notícia d'una mort que ens va sobtar, d'una persona que estava malalt i que ho sabíem, que és la mort, diguem-ne, del director, fundador, ànima i tot plegat del Museu del Joguet de Catalunya, en Josep Maria Rosa i Joan, o Joan i Rosa, perdó, ho he dit, Joan i Rosa, que ens va deixar, el vas tractar. Bé, jo hi havia tractat, hi havia tractat diverses vegades, havia fet reportatges del museu i, evidentment, sap greu, però tindrem, a les comarques de Girona tindran un museu que el va fer ell, era la seva dèria i, a més a més, era una persona que ha deixat un gran llegat, en aquest sentit, no només per Figueres, que sí, per Figueres, perquè val la pena visitar el museu, jo he anat diverses vegades, he portat els nets i s'ho han passat pipa, i perquè això vés també per les comarques de Girona, només per Figueres. Sí, sí, molt record per Josep Maria... Joan i Rosa que ens va deixar ahir els 84 anys que tenia a causa d'una d'aquestes coses que ara en diguem una corea de malaltia i abans ho deien d'una altra manera també ha canviat molt el llenguatge en qui que és més jove però nosaltres venim de les èpoques del mal dolent i aquestes coses que no es mencionaven Escolteu, doncs hem passat d'un cantó a l'altre. Jo li volia preguntar també una cosa, jo des que va a en Joan Vila aprofito per coses d'aquestes. Aquest dia el doctor Giron Maria Cervent, que havia sigut el cap de les UCIs del Trueta i del Santa Caterina i que és un ciutadà d'aquesta ciutat, ens va aportar, que jo no la desconeixia, una enquesta feta pel Ministeri de Ciència i Tecnologia sobre el que pensaven els ciutadans de determinades qüestions. I vaig quedar esgarrifat, eh? Per exemple, que més de la meitat de la gent encastada, estem parlant de 54.000 i escaig encastats, que ja és una enquesta bastant notòria, estava convençut que ja hi havia solució al canvi climàtic però que el govern l'amagava. Hi havia un 30% que pensava que la relació entre vacunes i autisme era absolutament certa. Un 40% de la gent pensava que el ramell contra el càncer ja s'havia descobert però que l'amagaven per causes econòmiques. I llavors dius, val que em diu, després potser sí que entens alguna d'aquestes coses que quan analitzem els resultats electorals vas veient que t'arriben, no? Això és manca de criteri del ciutadà. I això neix a primària. Neix a primària. A l'escola. I un problema gravíssim, gravíssim a l'escola. Perquè surten joves sense un criteri. Incapaços de llegir més de longitud d'un tuit, de 160 caràcters. Incapaços. És a dir... No saben llegir llibres. No saben. No llegeixen llibres. Tenen autèntica fòbia els llibres. Només miren vídeos. O sigui, tenim un problema de manca de criteri de la societat que és espantós. I això sí que ens porta a la ruïna. Ens porta, gairebé us diria, directament a la dictadura. És que és ruïnós, això. Aquesta manca de criteri és... A mi em fot la pell de gallina, la veritat. Totalment d'acord, Joan. Sí, sí. És que és així. No, jo veig que... Jo t'ho veig, jo veig. una enquesta oficial del Ministeri de Ciència i Tecnologia no parlem d'allò algú que ha fet és que quan estàs mirant això i veus que hi ha tant pesotisme i això no m'ho crec no ho sé En fin, les teories de la conspiració. Escolteu, ha estat molt agradable. Hem parlat d'aigua, hem parlat d'arbres, hem parlat d'energia i hem parlat de la ciutat i us ho voldria agrair per aquesta tertulia tan enriquidora que ens heu recadat. Gràcies Albert Raquena, gràcies Quic Juncà, moltes gràcies Joan Vila. Nosaltres, si tot va bé, tornarem la setmana que ve, l'última setmana, a la programació, diguem-ne, abans que entri la d'estiu i de tertúlies. Dilluns, tornem. Ara són les onges. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM