Aranzels, amnistia i Sant Jordi: Girona a debat

Girona en Joc, el magazín esportiu de Girona. Pau Villafanyer i Josep Coll presenten i dirigeixen el repàs a tota l'actualitat dels equips de la ciutat. Resultats, classificacions i la veu dels protagonistes de l'esport al nostre territori. Girona en Joc, dilluns a les 3 de la tarda a Girona FM. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Molt bon dia, entrem en temps de Tartuli a Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest dia 10 d'abril. Avui el dia se'ns ha aixecat una miqueta rúfol, però hem tingut uns dies de sol i encarem una setmana, la setmana que ve, la Setmana Santa, que per alguns és setmana de devoció, per alguns és setmana de tradició i per alguns és senzillament... Setmana de vacances, però que tothom s'ho agafi com vulgui, tal com va dir ahir el bisbe de Girona, Fra Octavio Vilà, en el pregó de la Setmana Santa que va organitzar la Junta de Confraries de la Setmana Santa de Girona. Nosaltres parlarem, si volen ells, de la Setmana Santa. Segurament de la següent que Sant Jordi en parlarem i ara entendran el per què. amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis de Girona FM al carrer Balmes. Senyor Joan Miró, molt bon dia. Molt bon dia, molt bona la setmana que ve, primera lluna plena de primavera. Ah, molt bé. D'aquí ve la Setmana Santa, no? Sí, clar. Avui l'han d'ajustar, per això és variable. i estem en guerra encara que sigui una guerra sense foc no em diguis que em parles dels arancels també penso que en parlarem però haurem de fer un haurem d'intentar entendre perquè no ho he pas acabat d'entendre ni segurament és la meva feina una miqueta què carai està passant en aquests moments i en tot cas com ens afecta això a les comarques gironines que sembla, diuen els que ja entenen que ens pot afectar i ens pot afectar molt No, senyor Mar Bardaguer, director de l'Empordà, molt bon dia. Ens pot afectar, ens pot afectar, evidentment, com tot ens pot afectar. Estem en un món molt intercomunitat, molt global, que tot el que passa a un costat ens passa. I això, encara que pugui costar entendre, sí que ens afecta. Però també és cert que la cosa crec que va canviar una mica. Ahir, el vespre, hora d'aquí, la cosa està una mica més suau. Crec que podem començar a respirar tots una mica. Jo, amb Trump a la Casa Blanca, això de respirar, penso que perquè... És a dir, l'única cosa que tinc clara, després si voleu en parlem, l'única cosa que tinc clara és que en aquesta crisi en la que ningú hi entenia res, uns quants hi deuen haver fet molts diners. uns quants hi han d'haver fet molts diners i gent com a Trump que podem estar no faré aquí cap objectiu si és pejoratiu que tampoc queda bé però que els podríem fer a una sola cosa fan cas que és en els diners i crec que la Borsa Americana ha perdut prou a les properes setmanes per veure que a l'altra gent potser no li faré cas però quan tots comencem a perdre diners això és una cosa que a ell segur que li preocupa i a molta gent que té el seu entorn també De tota manera, quan uns quants perden força diners, n'hi ha un nucli molt petit que sempre n'acaba guanyant molt, perquè tot el que va baixar després està pujant, diguem-ne. Però el que passa és que els últims dies ha perdut diners gent que equivocadament no li ha donat molts suport els últims mesos. Els seus, diguem-ne. Els seus han perdut diners els últims dies. Suposo que, com passa sempre, i seguirà passant sempre, aquesta mateixa gent els tornant a guanyar i els guanyarà més creix els que ha perdut. Però, de moment, aquesta setmana n'han perdut i això fa que la cosa comenci a temperar una mica. La tercera pota d'aquesta tartuia, per això deia que segurament parlaríem de Sant Jordi, és la Mari Carme Ferrer, llibretera, a la que li agraïm, com sempre, que ens acompanyi. Què tal, Mari Carme? Molt bé, molt contenta d'estar aquí amb vosaltres com sempre. Parlant dels arancels, jo no entenc massa d'economia, ho reconec, però sí que és veritat que jo el que no entenc és que com les persones com més importants del món, entre cometes, els tenim totes mig boges. Jo això no ho entenc, o sigui, començant per Corea del Nord, amb Putin, ell, o sigui... Com els podem votar? O sigui, el problema és que els continuen votant la gent. O sigui, jo això no ho entenc. Bueno, a Trump és evident que l'ha votat la gent. Els altres no. Que nosaltres no acabem d'entendre bé. El de Putin és més discutible i la Corea del Nord ja la deixem estar, diguem-ne. Ja no cal votar. No, no, però vull dir que sembla mentida que estiguem en una situació com la que estem. Però ara hem entrat amb arancels i és allò que algú ara pot dir. Ara aquests parlaran de política internacional o d'economia? No, no. El problema és que quan parlem d'arancels no ens donem compte que estem parlant d'empreses que estan a Riu de Llots o que estan a Vilamalla o que estan al cantó de casa i que jugades d'aquest tipus se'ls poden carregar una estratègia planificada durant molts anys. En base a què? A les importacions, perquè els arancels vol dir... que tot s'encareix, si tot s'encareix es ve menys i si es ve menys, doncs les repercussions són evidents, no? Són evidents i són evidents per a la gent, eh? A vegades sembla que parlem de les empreses, del benefici, però tots sabem com funciona el món d'avui en dia i com funciona el CEO de la majoria de les empreses. Si el seu Excel, diguem, el seu quantes resultats baixa o preveu que baixarà, el primer que farà és estalviar-ho. Com es pot estalviar en una empresa? Aquí acaba anant repercutir sempre en la mateixa gent, o sigui, els treballadors... jo crec que estan fent maniobres que igual com en una preguerra estan movent els exèrcits en aquest cas els arancels per les fronteres a veure com reaccionen els altres de manera que tinguis a l'hora de negociar una posició dominant Jo crec que és això el que esperen. Que té un preu, té un preu dins el país, perquè si s'apliquen els avancers tindrà un preu encara més elevat. Si no s'apliquen, ara tindrà un preu, però la borsa es mou. I d'aquí un temps canviarà de sentit. I és veritat, algú farà molts diners. De fet, la borsa hi va tornar a pujar d'una manera escandalosa, diguem-ne, de la manera que havia baixat els dies abans que hi havia gent que tornava a parlar. No sé si a la lleugera de crac, perquè aquí cada vegada que la borsa baixa molt, tothom parla del 1929 i del crac de Wall Street, no? Sí, això forma part de les maniobres. Exacte, és a dir, parlar-ne, diguem-ne. Exacte. Tu has dit una paraula, deixa'm-ho dir, perquè tu has dit una paraula dura només al començar, que has parlat de guerra. És una guerra que es lliura d'una manera diferent però no deixa de ser una guerra. No, perquè té víctimes, a més a més. Té víctimes. jo els respondria des d'Europa de la manera següent diria els arancels que aplicarem als Estats Units seran els més baixos possibles a veure com reaccionen ells i els seus els pagarem no amb diners sinó amb matèria és a dir, pagarem els arancels amb oli Aquí també hi ha un component geopolític, que a vegades sembla que des d'aquí ho veiem tot, Europa, Estats Units, Europa, Estats Units, i el món ha canviat els últimes dues dècades. I ho havíem de mirar l'aigua. El gran pes està d'Àsia ara mateix. Trump, jo crec que Trump i Europa es poden acabar mitjant d'enguer, o per tant uns arancels, no sé si zero, però compensats, però sí, una guerra amb Xina, Estats Units, aquí també hi sortirem tots. Al final, el secretari de Comerç, ahir, que en una intervenció, insisteixo, no en soc especialista i tampoc He llegit molt sobre el tema, que podríem fer la broma, però vaig veure, crec que era el secretari de Comerç dels Estats Units, que en certa manera venia a dir, cosa que en política no s'entén a menys que formi part d'una maniobra, que tot això ho havien fet per, permeteu-me la paraula, putejar la Xina, en certa manera, no? Però, esclar, si tu dius això i ho fas evident, és evident, a més a més, que diguem-ne que la Xina en aquests moments econòmicament ja no és aquella potència, és la potència, no? ara 125% d'arancel és una bestiesa però a més a més els necessiten als Estats Units perquè unes parts també es fan a la Xina això és el que no s'entén aquest dia llegia o algú m'ho explicava que un iPhone que és un producte típic dels Estats Units si s'hagués de fer amb productes fabricats als Estats Units valdria com a mínim 4.000 dòlars És a dir, que és car i val el que val, però perquè, diguem-ne, les molts diferents parts de les que es composa es fan fetes a fora. Per tant, aquí hi ha una història de fons que és la que en certa manera crec que em m'agradaria, no?, que al final això és una guerra, però si... i en Trump se la pot permetre perquè no ens enganyem. Fa quatre mesos, tres mesos, que va prendre posició per tal líquida en tres anys i nou mesos per davant i ara és com pot fer les autèntiques, diguem-ne, entre cometes bestieses, i en teoria aquesta vegada com que no es pot tornar a presentar, i ho poso molt entre cometes, això de que no es pot tornar a presentar perquè ja ha amenaçat que ho farà, és clar... Per tant, una guerra... Però suposo que hi deu very nervous, no? Suposo que les exportadores gironines que treballen als Estats Units, perquè n'hi ha del món, diguem-ne, del porc i de la carn, el de l'oli, que aquí potser no estan potent, però... Els vins, no? També, i els caves, no? També? Sí, sí. Però també n'hi ha per l'altra part, perquè podem fer les empreses d'aquí, oh, és que portem als Estats Units, però també volem exportar la Xina, també volem exportar l'Àsia. Aquí s'ha de saber jo una mica a les nostres bandes. I el que dèiem de Trump, hi ha una part que també diu que la gent l'ha votat. Però la gent, en part, ha votat per això, per una idea, diguem-ne, populista o falsa, que si Trump apreta la Xina tornaran a reneixer les fàbriques a Detroit. Però, siguem sincer, les fàbriques a Detroit no es tornaran a omplir ni ara ni que la Xina, vull dir, és un temps passat, el que passa que, evidentment, hi ha molts americans, no actors de Hollywood, sinó americans d'aquests... que voten a Trump perquè estan empipats perquè la seva model de vida típic anant a treballar a la fàbrica de la General Motors a Detroit ha saltat pels aires i això en dona la culpa dels xinos o qui sigui Aquell potser és un problema com hi ha hagut eleccions i després ens hem sorprès pels resultats que l'hem dit moltes vegades que potser la imatge que tenim, Mari Carme, dels Estats Units és aquella imatge de Manhattan, aquella imatge de Nova York, diria fins i tot, si m'ho permeteu, Los Angeles i Califòrnia, i esclar, els Estats Units no és això, els Estats Units són Wyoming, el Mitjo-Est, i tot això. I llavors hi ha tot aquestes grans extensions que també tenen de pagesos, que són immenses, i que aquesta gent també es porta, i I aquesta gent també queda marcada, perquè ahir a la televisió vaig veure un moment i estaven preocupadíssims els pagesos, perquè, esclar, diu, si nosaltres ningú ens compra, tampoc tenim la capacitat per triure endavant. I llavors que també hi ha parts pobres. I llavors és que als Estats Units ho veus, no? Vas pels carrers i veus... a Manhattan mateix, no? Gent superarreglada i tal, i la gent tirada vull dir que hi ha molta misèria també, i llavors el tema de la sanitat i tots aquests temes vull dir, són molt d'usos i la immigració, ja no diguem com viuen, com mal viuen, no? La nostra sanitat pública que és una de les coses que a vegades no tenim en compte aquí, sí, sí No, crec que és curiós que l'esquerra criticava la globalització I ara qui ataca la globalització és el gran capital. Sí, sí. Bé, és el que tu dius, maniobres, no? Sí. Maniobres, posant-se en la part positiva, sempre és agrair que les maniobres es facin amb els arancels i no amb l'armament atòmic, diguem-ne, no? Vull dir que... Ens l'han explicat molt bé. Hi ha un punt que és clar de maniobra, perquè sí que es veu a dreta aquesta, o Trump atacant la globalització... Quan en veritat el que li convé més a ell, en veritat ja ho és la globalització, que passa que el seu entorn, el seu votant sembla que no, però al final estic segur que tornarem en un món amb pocs arancels i amb molt moviment, que és el que convé a la gent, no que l'ha votat, però sinó a la gent que li dóna suport. El que hi ha, de tota manera, és un... que, diguem-ne, alguns analistes internacionals expliquen, és que Trump no té cap mena de problema per fer el que amb altres personatges qualificarien de ridícul, és a dir, no té cap problema per dir negre i després blanc i després gris i tornar al negre. Per tant, això també provoca una certa incertesa, perquè de l'adversari, si el tens ben estudiat, sempre esperes uns determinats moviments, però jo crec que els de Trump són inesperats. Imprevisibles. Imprevisibles, exacte. Totalment imprevisibles. Per cert, acabem de veure una cosa que s'acaba de saber fa tan sols 10 minuts, que és que el Tribunal Suprem, com ja s'esperava, no és que no avali, és que es reforça la teoria del jutge Llarena de no aplicar l'amnistia al president Puigdemont. Per tant, com ja era del tot esperat, això acabarà en el Tribunal Constitucional. Ja m'atreviria a dir que passi el que passi al Tribunal Constitucional acabarà el Tribunal Europeu de Drets Humans, bàsicament perquè si el Tribunal Constitucional diu que s'ha d'aplicar l'amnistia, tal com diu la llei i tal com han fet els governs, és evident que els jutges el que faran serà una consulta al Tribunal Europeu de Drets Humans. I si és al revés, que diguem-ne que no se li aplica, serà el propi president Puigdemont i el seu entorn el que se n'anirà a Europa. Tothom diu que en pocs mesos tot se resoldrà i és molt probable que el Tribunal Constitucional vagi per feina, però veurem com va tot. Era d'esperar que el Tribunal Suprem, controlat per Marchena encara, tot i que no sigui el president, decidís el que ja havia decidit Llarena, perquè és una estratègia que neix no des del 2017, jo diria que des d'abans del 2017. És, a veure, un dels llocs on, i ara no sé si acabaré els tribunals, però una de les zones on més ha acabat la cultura del passat és l'exèrcit i els jutges. És a dir, que està ple de... Quin greu, no? Quin greu que es tingui de dir això, no? Sí, el que vol dir en Joan, de tota manera, perquè ell és un home prudent, malgrat ser un home de l'esquerra és un home prudent, el que vol dir és que la judicatura i l'exèrcit està plena, diguem-ne, de nostàlgics de l'antic règim per no directament la paraula que ara ens ve tots al cap. Exacte. I a més, l'orgull, eh? I l'orgull, o sigui, no poden cedir de cap manera perquè quedarien malament entre ells, no? Perquè es brallen entre ells, en aquest sentit. Conec jutges de tota mena, eh? Sí, per això t'ho dic, que també es brallen entre ells, perquè n'hi ha uns que sí que... Els més progressistes estan d'acord i uns altres no. Però és una vergonya, això, el que estem veient. El Tribunal Constitucional, clar, estem parlant en termes de política, però el Tribunal Constitucional, el tant percent que té, diguem-ne, de progressistes i conservadors, que això també és una cosa que ens hauríem de fer mirar algun dia, és... És com allò dels cardenals progressistes, una miqueta com parlem de la Cúria Vaticana, doncs els jutges, diguem-ne, que estan a favor d'aplicar la llei i els que en aquests moments estan fent política amb una clara vulneració de la separació de poders, és evident que diguem-ne que... que en el Suprem estan tots molt tombats a el que deia Marchena i que en canvi en el Constitucional hi pot haver un determinat equilibri, per tant haurem d'esperar a veure. De fet, el president del Tribunal Constitucional ha dit que abans de l'estiu ja hi haurà una de les primeres decisions, que concretament no serà aquesta, sinó la que li arriba del PP, que va ser el que va presentar un recurs d'anticonstitucionalitat contra el tema de l'amnistia. Veurem. Vull dir que segueix el... Jo crec que era previsible, no, Marc? Jo crec que era previsible i com hem comentat diverses vegades en aquest estat, diguem-ne, hi ha una persona que sempre cau de peu i aquesta és Pedro Sánchez i per tant crec que el Constitucional a l'estiu com està previst d'una manera o altra acabarà a facilitar la tornada a Cala Puigdemont bàsicament perquè a Pedro Sánchez li convé i s'ha d'enllargar aquesta legislatura com sigui. I només un incís i sé que m'estic desviant però... ara ens van parlar d'això nostàlgics com gent gran que ha quedat a l'exèrcit atenció aquí, hi ha una certa nostàlgia sembla que hagi quedat gent gran però ho hem comentat moltes vegades, ve una onada conservadora entre les gent jove per baix, diguem-ne que deixarà aquesta teoria de la nostàlgia fora de tot quan més joves Són cada cop més conservadors. El problema, si m'ho permeteu, perquè aquest és un tema interessant, el problema és que si utilitzéssim la paraula conservador i estiguéssim, per exemple, a la Gran Bretanya, no estaríem entenguent la paraula conservador com l'entenem aquí, per dir-ho d'alguna manera allà. Els conservadors són gent que fa unes polítiques, si voleu, diguem-ho, de dretes, però des del sentiment claríssim que estan en una democràcia. Aquí, com utilitzem la paraula conservador, són referides als joves... No estem dient ben bé això, estem dient que hi ha una part molt jove de la societat que s'està revelant potser el que hem estat fent els últims anys i que abraça teories, diguem-ne, que són d'ultradreta per no dir alguna cosa més. I això és una mica el que espanta perquè aquesta gent que puja així té la sensació o dona la sensació que ha viscut, diguem-ne, sempre... amb una suposada llibertat, amb una democràcia, d'una manera bé, que té problemes molt immediats, com són el de l'editatge, com és el de, diguem-ne, que és molt complicat marxar de casa i instal·lar-te pel teu compte, ho té molt més difícil que la meva generació, jo diria que fins i tot molt més difícil que la generació de marques molt més joves, no? I la sensació aquesta és que aquests valors ultraconservadors van molt lligats a una certa reacció contra unes polítiques que no hem parlat del que interessava la butxaca i el cor de la gent, sinó que hem parlat de coses molt progressistes i molt modernes, però que no te solucionaven la vida. Per exemple, s'ha parlat molt, i és una bestiesa, una de les coses que més sorprenen de les enquestes que parlen dels nanos, i noies també, de 16 a 20 i escaig d'anys, és una reacció furibunda contra coses que per la nostra generació eren bàsiques, com era el dret a les dones, el dret a la igualtat, i llavors el que diuen les enquestes és que davant d'algunes de les consignes d'alguns partits, diguem-ne, de l'esquerra, hi ha aquesta reacció que s'apropa més a Vox que a altra cosa. i és curiós perquè és una cosa més que sembla més modern o més transgressor ara mateix ser de dretes i en canvi ser diguem-ne progressista per molta gent jove és vist una cosa antigua passada i quasi d'ordre I llavors jo crec que està molt clar que hi ha una decepció política total amb els polítics que tenim avui dia. A mi em sap molt de greu dir-ho així, però la categoria política d'avui dia deixa molt dels polítics de fa anys, que tu veies que podies pensar igual que ells o contraris, però tenien un projecte, tenien una vida, tenien un tot que deies... Ostres tu, el que diu. S'explicaven i no s'insultaven. Sí senyor, això és una altra cosa. És que no pots veure ni un debat ni res. I cadascú només procura per ell. I es veuen només el llumbrigo. Res més. Bé, és que és un tema que jo no en puc parlar. No, no, ho estàs fent i ho estàs fent molt bé perquè respon el que diu molta gent. A veure, si en aquesta taula hi ha un representant del que és l'esquerra ortodoxa és el senyor Joan Miró. Pobre de mi. No, i tu mateix. Com a mínim has estat conseqüent. No sé si l'has encertat o no, però has estat conseqüent perquè tu estàs allà on eres, malgrat els canvis de noms que han tingut les formacions a les quals has militat. Això és veritat, eh? Però la sensació aquesta, Joan, aquesta sensació de, diguem-ne, que ens hem perdut en discursos molt poètics i hem deixat, diguem-ne, o molt poètics o no, i hem deixat el dia a dia i els verdades interessos de la gent, jo crec que transpua. A veure, no ens enganyem, mirem els resultats electorals i també ho veurem, que és així. Hi ha un fracàs de tota manera social, global, que és que com pot ser que la joventut digui que de vegades una dictadura és convenient? Això nosaltres no ho podem entendre. Un règim autoritari... Per què no hem viscut res? Se suposa que he de venir per aquí, perquè si no... Què els hi hem explicat? Exacte. No, explicat no. No, jo crec que no. Perquè, a veure, jo també estic intentant moderar una miqueta, però hi ha hagut determinats discursos tan extremistes, deixeu-m'ho dir així, però extremistes en el sentit que hi ha gent que hi ha hagut la típica reacció que ha anat i que ha fet decantar la balança cap a l'altre cantó. I llavors també és veritat, no ens enganyem, des que hi va haver les primeres eleccions democràtiques del 77, aquí ha governat l'esquerra, ha governat la dreta, ha tornat a governar l'esquerra, ha tornat a governar la dreta i està governant l'esquerra. Per tant, que hi ha hagut, diguem-ne, i totes aquestes esquerres que en un moment determinat... deien que no havien tocat poder això és una de les coses que a vegades d'aquest sector que ara per definir-ho globalment podríem dir els comuns, deixem-ho dir així continuen fent un discurs com si no haguessin governat i per exemple a Barcelona han governat tota la vida excepte els 4 anys d'entries i ara porten 5 anys governant el govern espanyol i la sensació és que continuen fent diguem-ne una política contra el govern sense adonar-se que el govern són ells Jo el que retrec als polítics en general és que no han sabut tenir una perspectiva de país o de global. És a dir, com pot ser que cada vegada que canviem de color de govern canvien lleis? Canvio tot. Lleis, per exemple, com la llei d'educació, determinades lleis que penses haurien de tenir una durada... Me sortia lleis fonamentals, però no ho diré, perquè això sí que ens recorda l'antic règim. Com volia dir fonamentals, volia dir, és a dir, el tema de l'educació, el tema de la sanitat, hi ha uns temes, el tema de l'habitatge, haurien d'estar temes transversals, dominint uns altres, s'haurien de fer polítiques des d'un punt de vista de l'Estat que solucionessin. I aquí l'únic que fem és allò de tirar la pedra contra l'altre i fins i tot tirar la pedra a vegades contra un mateix, per exemple, la teulada, no? Habitatge. Abans me'n referia a Marc perquè de llarg és el més jove d'aquesta taula, diguem-ne, però tu ja estàs i tu ja ets d'una generació que, en certa manera, encara ara has pogut marxar de casa, has pogut formar una família, ho tens tot això. Però jo, per exemple, tinc la sensació que els meus fills ho tindran molt complicat. Molt complicat perquè mires els preus que estan als habitatges i si tu ets una persona treballadora que t'anàs en sortit però que ets treballadora, dius... com, esclar, s'estan pagant 700 i 800 mil euros per pisos i cases. Hi ha un problema que és molt cruel, que diuen que el que et marcarà la teva vida els propers anys, o en aquesta generació jo, o poden ser els teus fills, no és si tens una bona feina o no, o si has estudiat o no, és si arretaràs un pis o no. Imagina't aquí... No ho havia sentit verbalitzar, però realment... Aquest canvi és molt important. Tu pots tenir una més bona o més mala feina. Però sí, pel que sigui. I no perquè els teus rics, sinó per als 50 anys de la vida. Tu tens... Tots pares tenien un pis, la teva tieta soltera tenia un pis, o la teva avia tenia un pis allà vell que pots arreglar, la cosa és tirar en un cantó. Per molt que hagis estudiat, tinguis una feina... però no tinguis cap possibilitat que algú t'ajudi per això de tindre aquest pis, l'utilitat és molt més complicat verbalitzat així es fa una mica de por molta por perquè és el que estem veient i els lloguers els preus que estan és que la gent jove no pot marxar de casa ho té claríssim el doctor Quim Brugué ara a la Universitat de Girona que és una persona molt raonable una mica està en posicions diguem-ne teves jo li vaig sentir dir Fa 15 anys, un discurs que en aquell moment em va sobtar, i li vaig dir perquè tenim amistat, que era el de dir que havien canviat les coses. En quin sentit ho dic? Ell el que ja teoritzava fa 15 anys i que ara ha esclatat del tot, és que dècades enrere es mesurava si una persona era pobra o no, o no era pobra, estava fora dels límits o no, en funció de si tenia feina. I llavors el que em deia fa 15 anys, no, no, és que ara la gent que té feina, i una feina fins i tot consolidada, és pobra. I aquesta gent arribarà que no podrà mantenir les seves despeses bàsiques i que, per tant, tot i treballar continuarà sent pobra i no podrà avançar i no podrà haver-hi allò que havien parlat tant els de la nostra generació, l'ascensor social i totes aquestes coses, no? Fa 15 anys em va sobtar en aquests moments estar, és exactament així. Hi ha gent que treballa, o poden treballar fins i tot dues persones del mateix nucli familiar, i malgrat tot els hauríem de considerar pobres perquè no arriben a final de mes, perquè han d'anar a tocar la porta de Càritas, perquè han de tocar la porta de serveis socials, o perquè tenen una determinada cultura, no s'atreveixen a fer-ho, i per tant són pobres i tancats, que aquí hi ha molts catalans que cobren pensions, diguem-ne, d'aquestes mínimes. I aquí volíem un altre meló, que és gent pobra amb feina, però amb feina del que abans fa uns anys s'hauria considerat feines liberals, o feines que s'hi accedeix havent estudiat. No entrarem en... Jordi, podríem entrar en discussions gremials, que no hi entrarem, però tots sabem... que hem estat al davant de mitjans el que hem pagat a gent jove que també amb una licenciatura i dos màsters el que els hem tingut treballant i el que els hem pagat a aquesta gent que té dos màsters ja de l'estranger i parla en idiomes i té la formació que els que vam entrar en aquest ofici fa 30 anys no havíem somiat aquest noi li estem donant feina amb uns sous que avui no permeten allò de l'ascensor social És així, i a més la nostra generació, dic la nostra perquè som més o menys iguals nosaltres dos, en Jordi i jo, doncs ens hem pogut comprar un pis, com a mínim tenim un pis, que la gent d'avui dia no s'ho pot ni plantejar amb tot això que diguem, i és veritat que la gent que comença a treballar Fa vergonya dir-ho el que se li paga, no? Però també és tot, aporta tot, no? Perquè l'empresa pugui continuar per tal cosa, per tal altra, no hi ha maneres de... I a més els impostos, és que aquí ja podem entrar en diferents coses... i jo no em puc queixar perquè realment amb el Covid els lliberters van tenir algunes ajudes que ens van ajudar a tirar endavant vull dir que en aquest sentit no puc queixar-me però sí que és veritat que la situació és molt complicada econòmicament I com s'ha posat el tema de l'habitatge? Aquest dia, per exemple, parlant amb un grup d'amics, entre els quals hi havia en Vallclara, que em penso que ha acabat escrivint tot això, ell, per exemple, ho deia com a simple definició del que està passant en aquests moments, és a dir... de gent que arriba, per dir-ho d'alguna manera és a dir, a vegades parlem de l'aigua i no tenim en compte que, com parlàvem de l'aigua i l'aigua que gastàvem l'any 80 érem 6 milions i ara som 8 el tema de l'habitatge, ara ens estem queixant d'aquell habitatge estem teoritzant que necessitem gent de fora per fer determinades feines que no es troba gent d'aquí que la vulgui fer, cosa que per altra banda és absolutament certa Però el creixement mitjà a nivell de país podríem fixar el d'unes 200.000 persones a l'any. 200.000 persones a l'any són 40.000 habitatges. Posant la mitjana amb 5 persones per habitatge són 40.000 habitatges. En aquests moments diguem que no tenim habitatges per la gent i resulta que n'anirem necessitant. I per molt que el govern vagi diguent i faci, estàvem parlant de 50.000 no sé quants anys, per tant vol dir que el tema de l'habitatge és un tema que s'agraeixerà més a més. Un incís, un incís. Després tornaré a l'habitatge, però un incís. És curiós perquè estic assistint a la revifada de la tesi marxista de Karl Marx de la proletarització de la classe mitjana. M'ha encantat aquesta puntualització que quan parlaves de Marc parlaves de Carl, per davant de la possibilitat que algú es pensi que parlessis de Groucho. I quan a l'habitatge, a veure, les solucions típiques eren la construcció de nous pisos amb barriades extremes, extra ràdi. Però això s'ha acabat. Ja no sé si en queda. És a dir, encara veig muntanya a prop de Girona. La segona solució solia ser convertir una població veïna en residència mentre treballaven en una ciutat vivien en un altre poble. Així ho hem fet, per exemple. Ho hem fet a salt. A salt, eh. Jo sóc de salt, us ho puc ben assegurar que ha passat així. I segons en algun cas, fins i tot a 13 quilòmetres de distància tenien la casa. Això també sembla que s'hagi acabat perquè tot ha anat incrementant-se. he posat l'exemple de la gent jove i la necessitat d'habitatge però és que també hi haurà un problema amb la gent gran hi haurà un problema amb la gent gran perquè van quedant-se cada vegada més gent gran sola que pateix accidents i que la solució que li donen és la d'anar a una residència i no volen i hi ha gent que no vol amb tot el dret del món Hi ha gent que no la pot pagar. Hi ha gent que no la pot pagar. Aquesta és l'altra també, perquè mireu els preus, que hi ha d'una residència. El que passa és que hi ha en Carles Martín que ve aquí, que és el gestor d'Assis Group, que es dediquen a aquestes coses, deia que una residència és molt cara, però que la gent que pot permetre decidir quedar-se a casa però necessita assistència, encara és més car. És a dir, perquè no tothom, penso que és el que intentava dir en Joan, Abans hi havia, diguem-ne, la motxilla de la família, que la família s'ocupava de la gent gran. En aquests moments estem parlant de gent de 80 i escaig anys que està sola. Completament sola, sí, sí. I una altra solució era el lloguer, és a dir, llogava lloguer d'habitacions. És a dir, llogava... Està passant, Joan, torna a estar passant. Sí, sí, sí, passa, passa. I nom gent jove només. Si vivia sol, és a dir, una persona sola que llogava a una habitació, ara sembla que fins i tot, diguéssim, famílies lloguen a una habitació. Sí, sí, sí. Hi ha un tema que fa 50 anys no es produïa, diguem-ne d'una manera normalitzada i legal, que era perquè, per exemple, no existia el divorci. Claríssimament, ara existeix el divorci i això porta que gent de determinades edats que pren aquesta decisió es queda d'un dia a l'altre sense casa. I no hi ha cases per comprar, no hi ha pisos per llogar, i sobretot no hi ha diners... per llogar-los i comprar-los que aquest és el problema llavors gent de 60 anys que torna a viure en una habitació com si fos un estudiant de 19 o 20 i això és trist i això com a societat ara podria fer aquella cosa no ens ho podem permetre el problema és que hem de gestionar-ho perquè la sensació és que tot això no són fets molt puntuals sinó que diguem-ne que es van escampant i que per tant serà un problema seriós. Hi ha un tema molt que en Jordi ha tret abans, que al final jo crec que és el que ho ha condicionat tot, ho condiciona tot, el que passa que, sobretot de les òptiques progressistes, tots n'hem evitat parlar perquè no queda bé, i ara n'ha estat parlant gent, i n'ha estat parlant gent amb solucions que no et poden portar a lloc, que és el tema de la demografia. Aquí s'ha de ser molt sincer. Catalunya ha crescut d'una manera mal planificada, o com a mínim ha crescut molt més del que han crescut als seus serveis. La setmana passada, crec que era, o fa 10 dies, la Sílvia Panec, que entenc que com que és Consell de Territori té dades que el poden corroborar, parlava que ens anem a una Catalunya de 10 milions a poc tants anys vista. Una Catalunya de 10 milions faltarà de tot. Faltarà habitatge, faltarà aigua, faltarà prens pel públic i faltarà absolutament de tot. Tu ho has dit i ho has dit d'una manera molt clara, és a dir, és veritat, Silvia Paneca va parlar de 10 milions, no de 9, que ja hi estem anant, sinó de 10 milions. El problema de tot això és que no és un problema que siguem 10 milions. És un problema que necessitarem una sanitat per 10 milions, necessitarem una educació per 10 milions i necessitarem uns serveis públics per 10 milions. I abans quan en Joan deia treballar fins i tot 13 quilòmetres, no, ara hi ha molta gent i ens ho van vendre en positiu de dir, escolta, la meravella de viure a Girona i treballar a Barcelona. I aquí tenim un altre problema que es diu Podolies i es diuen els trens d'alta velocitat que tornen a haver-hi. És clar, el problema és aquest... que tu pots planificar tot això, perquè al final viure lluny d'on treballes el que té és un problema molt bèstia de temps. Però ara he vist una pintada, el Renfe lladre de temps, deia, eh? Vull dir que ho veieu molt, perquè esclar, hi ha gent que per necessitat d'assegurar estar a l'hora de la feina està perdent 3 i 4 hores de la seva vida de manera diària, per tal, que per si passés alguna cosa que pugui arribar l'hora, i això és terrible també, no? Perquè un dia que arribis tard a la feina no passa res, però cada dia que no sàpigues a quina hora arribes és tremendo. Jo amb això tampoc li dono tota la culpa, perquè ara diuen que la Sílvia Peneque, que marxi i totes aquestes coses, jo crec que és tants anys sense inversió... Ara que s'intenta arreglar, tampoc funciona. Vull dir, perquè quan no passa una cosa, en passa una altra. L'altre dia cau un cotxe, l'altre dia un atropellament, l'altre dia la catenària, l'altre dia no sé què. O sigui, cada dia hi ha una incidència. Estic d'acord amb tu amb una cosa que és evident que en política es fa molt això de centrar les crítiques en una persona, perquè sabré que ara li ha tocat a Sílvia Panegui, però quan fa que Sílvia Panegui és consellera de la cosa, que jo dic, eh, perquè... 6 mesos per tant, aquí el que hi ha el que ens hauríem de fixar tots és contra la discriminació brutal que ha suposat un infrafinançament i manca d'inversions en els últims 30 i 35 anys sí senyor, mira, renfi i lladres de temps aquí 30 o 35 anys que no s'inverteix el que toca i el problema és aquest i llavors hi ha una altra cosa que la gent tampoc s'atreveix a dir que amb tot el tema del traspàs del renfi que hi ha hagut hi ha hagut directament salutatges La paraula de sabotatge... Ai, si te senten. Oh, no, mira, que... No, un detingut, em sembla. Dos, no? Hi va haver-hi dos detinguts, un dels quals crec que l'hem fet acomiadat a la feina, se suposa que amb alguna... Per tant, alguna cosa hi ha hagut, no vull dir que tothom que hagi fet vaga s'hagi dedicat a fer sabotatges, però que hi ha hagut jugades per fer anar malament el servei i que la gent acabi, això va ja... Això és veritat. Mira, en Saïd, que el tenim aquí al Cantons, em podria explicar una que li va passar a Figueres, eh? Ell ho explicava un dia que el tren que sortia de Figueres cap a Girona es via un plert de gent, va passar una revisora, en aquest cas que era, i els va dir que el tren que es havia espatllat, que tothom havia de baixar. I ell estava despistat, no se'n va s'endevantar, quan tothom va haver baixat, es van quedar sense tren, el tren va avançar, va arribar a Girona, i Girona va carregant tota la normalitat amb en Saïd el dia. Ah, que Va marxar 8 quan va fer baixar tota la gent i dient que estava espatllat i en realitat no estava espatllat. Això té una paraula, això es diu sabotatge. La falta d'informació és... Jo l'agafo sovint aquesta línia, també, Girona Figueres, i la falta d'informació és notòria. Però sí que és veritat que ara sembla que tot sigui... I en la part que és política, eh? Evidentment que Rodolí es va malament, però no va malament, com et deia l'americana, des que la Sílvia Panec era consellera. Fa molts anys que va malament. Durant un moment que es va prioritzar perquè fer veure que Espanya, diguem-ne, el país amb més línies d'AVE del món o d'Europa, que la inversió en AVE és espectacular. Tot hem vist que es pot anar a Barcelona, quan funciona, en 20 i escaig minuts. Semblava un país del primer món. 38. 38 exactes. No, no, perdona, però com va bé és magnífic, però darrerament ha començat... Ara ja tampoc, eh? Ara ja tampoc. I la línia d'AVE que va a Madrid és una autèntica meravella. Sí, 3 hores i mitja. Però, clar, potser s'ha de veure que no es podia fer tot. A costa d'això has deixat d'invertir Rodolíes. I a més, millor que tot és central, eh? És des de Madrid. Rodolíes a Catalunya. Rodolíes a Catalunya, cercàries a Madrid funcionen... Alguna vegada hi ha algun fallo, però molt poques vegades. Escolteu, jo vull canviar de tema. No, jo també volia que parlessis de... Bueno, jo és que, sabeu el que diuen, yo he venido a hablar de mi libro que deia l'umbral? Doncs jo el mateix, perquè aquesta tarda en Jordi presenta un llibre a Caninetes, i és clar... I no qualsevol llibre. I no qualsevol llibre, sinó sense pietat. I també presenta les teves carreres. Llavors, us volem fer una bona propaganda perquè ens acompanyeu aquest vespre en aquesta presentació que serà a les set de la tarda. I, esclar, pensem que és un acte molt important com perquè ens acompanyeu perquè els dos llibres valen la pena. hi ha una cosa que no has dit i que jo crec que, gràcies per dir-ho, perquè m'afecta directament, però hi ha una cosa que no l'has dit, que tenim una presentadora de luxe, una moderadora de luxe, que és l'Ameri Carmen Ferrer. Això és el menys important. L'important és sentir-vos a vosaltres dos, que realment m'he llegit els dos llibres i penso que val la pena fer aquesta presentació i, a més, amb gent i personatges importants del nostre... lloc, com és Sant Eugènia el meu consell és no només que vagin a la presentació sinó que es llegeixin i que el comprin això també és important però clar, això no volia dir-ho sabem que després els signarà el llibre i tal ara si voleu ja podem parlar del Sant Jordi però això no m'ho podia deixar T'ho agraeixo molt. Però parlem del Sant Jordi. A veure, un Sant Jordi que repeteix, això de repetir, és la segona vegada, diguem-ne, que després, diguem-ne, d'aquells quatre anys que les coses van anar com van anar, entre altres raons, perquè un, diguem-ne, hi havia la pandèmia i no hi va haver-hi Sant Jordi, i els altres tres van ser... Fins i tot va haver-hi un any que va ploure i ho van fer al Firal. Sí, perquè es parla dels tres anys de la Copa, i dels tres anys de la Copa, un va ser al Palau Firal. Al Palau Firal. Que no va anar malament. Va anar molt bé, la veritat, ens vam quedar parats d'aquesta manera, però sí que és veritat que hem trobat un lloc on s'esponja, on la gent pot passar, que és la plaça Catalunya. Ja ho tenim tot parlat amb l'Ajuntament, els llibreters hi estem d'acord... tots els llibreters agremiats i totes les floristes agremiades estarem a la plaça Catalunya en uns espais bastant amples perquè tothom pugui passar tindrem a la tarda igualment com l'any passat les anxubetes per donar-hi també una mica més de festa a l'acte i hi haurà els mitjans com vosaltres, tots els mitjans de comunicació, també. Sí, com tots. Vull dir que, no sé, que farem una gran festa i, com no, també volem que, com que totes les nostres llibreries seran plenes de llibres, de totes les novetats i de tota la... que volem que també ens visiteu a les llibreries però sí que farem que sigui un Sant Jordi molt gran encara que sigui a la tornada de Setmana Santa Sant Jordi és una festa de ciutat, de país que intenten exportar-la i no els hi surt bé o sigui, ho estan intentant els anys que jo he sigut presidenta han vingut llibreters d'Itàlia, d'Alemanya, d'Anglaterra per veure com que era aquesta festa que s'explicava que no se sabia el que era, no? I és una cosa que no... És ben curiós, perquè la festa es va instaurar, diguem-ne, per motivacions comercials. I tant, a l'octubre. La festa del llibre i de la rosa, això en Màrio Serra, que és un catxondo, sempre diu que la festa del llibre i de la rosa la va inventar un senyor que es deia Clavel. És així. que a més a més era, si no recordo malament, es va fer el 7 d'octubre, coincidint amb el dia de naixement d'en Cervantes, i que va ser un fracàs. És a dir, a Barcelona encara va mig funcionar, però a Madrid va ser un fracàs. I era, a més a més, per treure els accidents que tenien a les llibreries, o sigui, va ser amb una idea completament diferent. I la decisió que hi va haver aquí a Girona va ser, van donar-se a Girona, no, a Girona, a Catalunya, al país, van donar-se a compte que el 7 d'octubre era un dia que hi era un dia lleig, i van decidir traslladar-ho el 23, que també coincidia, van fer venir... Sí, sí, sí. amb la mort de Xèspir, amb la mort de Cervantes, però en tot cas era així. Es van trobar que el primer 23 d'abril va coincidir 8 dies després de la proclamació de la República, amb la qual Macià el va declarar a dia festiu, amb la qual va ser un esclat de joia pels carrers, I a partir de llavors és el que el professor Borges del Riquet, que ahir va estar en aquesta emissora i presentant el seu llibre, definia com la creació d'un mite a partir del que vol el poble. És a dir, no és que algú des de dalt decidís això, és que el poble s'ho va fer seu. I és el poble, per això jo alguna vegada dic, i quan algú diu és que Sant Jordi hauria de ser festiu, i dic no, Sant Jordi per mi és el feiner més festiu de la història del món mundial i l'hem de mantenir. I pensa que fins i tot hi ha empreses que a la tarda donen festa als seus treballadors perquè puguin voltar, vull dir que és molt divertit això, perquè al dematí passen per comprar el llibre que han de regalar, després venen amb la família, o sigui, és un dia que realment es posa en valor el llibre, que el llibre tot l'any està a les llibreries, o sigui, tot l'any s'han de comprar llibres, perquè el que prenem amb els llibres no el prenem d'una altra manera, no? I el que llegeix és diferent. Perdó, eh? No, no, és que no puc evitar que em surti l'ànima científica. Aquesta coincidència dels Cervantes i el Chespier... I el Josep Pla, imagina't. I la Mercè Rodorega. És formalment, però no certa, perquè tots dos tenien calendaris diferents. O sigui, a Anglaterra encara hi havia el talandani julià i aquí hi havia el talandani gregorià. Per tant, en realitat van ser nou dies de diferència. Però, veia, clar, és que... Però, bueno, aquest esperit científic està destinat a fotre'ns en l'aire la teoria que està fent. No, però és igual, és igual. Però el que està clar és que Sant Jordi és una festa del poble, que es diu molt, però és que realment és així, la gent se l'ha fet seva i la gent, de fet, suposo que les llibreries, algunes llibreries, diguem-ne que Sant Jordi ja no és només Sant Jordi, és el dia abans, són aquest any que hi ha el cap de setmana abans que coincideix amb... que a més a més coincideix amb Setmana Santa, perquè el dilluns és dilluns de Pasqua, dia 21, i dos dies després ve Sant Jordi, per tant, però hi ha gent, per exemple, sé que l'acosta algunes llibreries que ja estan preparant un Sant Jordi que comenci com aquell que diu el dijous sant, per entendre'ns, no? El que passa que el descompte només és el dia de Sant Jordi, això sí que ho tenim clar, perquè els llibres tenen un tant percent molt petit, llavors no ens la podem jugar d'aquesta manera perquè les llibreries visquin... No podem donar aquest descompte més dies, vull dir que això també és important. I ara aquests dies, encara que teòricament tu que has estat president del Gremi de Llibreters de Catalunya i que encara treballes i a Girona n'estàs fent, com aquell qui diu. Sí, estic en funcions. Estàs en funcions però estàs fent-ho tot. És un dia de mirar molt el cel, de mirar els mapes del cel? Home, això com sempre és importantíssim perquè, clar, imagina que plogui. De tota manera, mira, quan plovia a la Rambla semblava que la gent estava sota els ponts esperant per sortir. O sigui, és una bogeria. Tradicionalment sempre han caigut. És a dir, hi ha algun any que ha plogut que ha estat una mica de desastre, però tradicionalment una cosa és... que plogui tot el dia, que llavors això es fa xuc, i l'altre és el truixat típic que durant molts anys esperàvem per Sant Jordi en un moment o altre. Sí, sí, sí. I hi ha hagut dos o tres anys que no ha plogut gens i no ens n'hem sapigut a venir. Perquè diguem, no plou, no, no plou, que ja ens va bé. Com es viu això, Figueres, Marc? Figueres es veu com a tot el país, perquè hi ha dues coses que són molt clars de Sant Jordi. Una és, no pot ser festiu, perquè trenca l'encant, i no és exportable. Jo recordo que vaig estar l'any passat pel mes de juny, que ens he calfat la feria al Libro de Madrid, i hi ha molta gent, moltes parades, però l'ambient és molt diferent. I una altra cosa, perdona que detalli un moment, el que venen ells en tres setmanes és el que verem nosaltres en un dia. és molt gran, però Sant Jordi, dic una cosa especial, que l'hem agafat tots com des de petit, que tenim aquest dia de Sant Jordi, que això, treballes però t'escapes, t'escapes una estona al matí, t'escapes una estona a la tarda, jo crec que és una cosa molt difícil, quan dius que ve gent a mirar-nos per exportar, jo crec que és una cosa gairebé impossible d'exportar, perquè tu pots exportar a una fira, però no al Sant Jordi. No ho acaben d'entendre, eh?, quan vénen des de fora, aquesta... Aquesta bogeria, no entenen la bogeria de gent... i que no para, i que a l'hora de dinar no para, que dinem com podem i com podem. O sigui, això no ho entén ningú. Jo un dubte que tinc, ara que tinc en Jordi i no ens escolta, com que la llista és dels més venuts, en totes les llistes hi crec poc, és veritat que veritablement els autors gironins a la ciutat venen molt per Sant Jordi, o els mediàtics, diguem-ne, de fora segueixen, diguem molt de pes? No, mira, els llibreters vàrem decidir que no donàvem els llistes de més venuts. Tothom ens persegueix pels llibres més venuts. Per què? Perquè deixem de donar oportunitats. Perquè en el moment que en una televisió o en una ràdio diuen que aquests tres són els més venuts, no es ven res més en tot el dia. I sí que és veritat que hi ha una cosa que no sol passar en cap altre lloc tan exigerat com a Girona ens sentim els nostres autors molt nostres. I i es venen pot ser que sigui un senyor que només ha fet un llibre que no és cap tipus mediàtic mal dit mediàtic perquè per mi els mediàtics són els que no tindrien de sortir el dia de Sant Jordi que seria com un polònia o un tipus així per mi això és mediàtic no? Perquè un bon escritor que escriu bé ja no té de ser mediàtic. O sigui, una cosa és que tingui més progressió o menys, però hauria de ser així. Però un senyor que ha tret un sol llibre i que és de Girona, ve. Hi ha una altra cosa que molta gent no sap, que és que aquestes llistes que abans es donaven i que les televisions i diàries continuarem fent, i que jo crec que algunes ja estan preparades des d'ara mateix, també és veritat. Jo també. no acaben siguent, acaben siguent un tant per cent molt petit dels llibres que s'acaben venguent, perquè és un dia que es venen molts llibres de fons. Mira, si comptéssim tots els llibres que es venen 10, 10, 5, 10, 10, 5, us quedaríeu parats la quantitat de llibres que són. Fins i tot es venen llibres científics. O ja, no, no. Vull dir, es ven tot tipus de llibre i molt diferents. El que passa és que sempre hi ha uns llibres que es venen molt més, però és un tant percent, tan petit el que es venen 2.000 llibres, 1.000 llibres, i en canvi tots els altres de 500, 200, 100, 15, 20 són moltíssims més. El món infantil és una bestiesa. Però és que els pares estan molt conscienciats, i els avis, perquè hi ha una cosa, que venen a comprar, els hi compren un llibre, tornen a passar la tarda, tornen a comprar el llibre, i passin amb qui passin, van comprar un llibre. Si el nen vol un llibre, tothom li compra un llibre. I això està molt bé. I tant. A més, el nen que llegeix, doncs, escriu bé. I el tema dels autors locals, que deu passar també Figueres, per altra banda, que Déu-n'hi-do aquest any els autors figuerencs que tenen la vida, en Joan Manel Sol de Villa, la Mercè Quartiella, en Ferrarós i en Valls, que van fer llibre de Can Durant, és a dir, n'hi ha molts, inclús els dos personatges empordanesos que ha fet el Calígraf, que també estan molt bé. Tot això mereix que se n'emparli també, no? Jo tinc la sensació que l'èxit de la diada consisteix en la combinació del llibre, flor... i llegenda està bé, ben vist que d'alguna manera dona una perspectiva increïble a la diada aquests dies hi ha moltes presentacions però ja que has parlat de la nostra i t'ho agraeixo també m'agradaria dir que avui un hotel local que es prodiga poc i que va estar en aquesta casa fa poc en Lluís Lucero un poeta de referència resulta que presenta el seu segon poemari no havia publicat des del primer poemari, el va publicar fa 13 anys, presentar el 12, Tamiris i els Jacins, que és d'una editorial nova de Llagostera que es diu Cap de Brot, i que està molt bé, i són aquelles coses d'autors gironins que també val la pena. Això és una cosa que em sembla admirable, que encara gent com està a les coses d'avui s'atreveixi a obrir una editorial nova, a obrir la Llagostera, a obrir-la publicant poesia... S'ha de ser valent. S'ha de ser valent i són gent. I n'hi ha més d'una, eh? Sí, llavors, per exemple, ara no recordaré el nom i quedaré fatal, però vull dir... La dona i la Cristina. La dona de la Cristina de la 22. Sí, sí, ara m'hi passa igual. Ai, senyor. Que l'han tirat. O, per exemple, la gent, diguem-ne, de Dramuntana, que també fa uns tres anys que estan publicant. És a dir, o la pròpia Laia Regincosa amb... també la Geminada és a dir que estan fent molt bona feina a més a comarques gironines tenim unes quantes editorials molt importants i per molts anys que sigui així però ho hem de deixar per una raó molt clara perquè han arribat les 11 Mar Verdaguer, Mari Carme Ferrer, Joan Miró moltíssimes gràcies, nosaltres si tot va bé tornarem dilluns a les 10 ara són les 11 Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 10 d'abril i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyi. 23 detinguts, alguns dels quals a Girona en una operació internacional contra la pornografia i l'explotació sexual infantil. La Guàrdia Civil ha detingut a 10 persones i la Policia Nacional a 13 més a l'estat espanyol en el marc d'una operació internacional contra la distribució de pornografia infantil. L'operació FIBER està desenvolupat sota la coordinació de l'Europol i amb la col·laboració dels cossos policials d'11 països europeus més. Entren a robar en un pis de Girona i intenten vendre al carrer un rellotge valorat en 30.000 euros. Els fets van passar dissabte 6 d'abril cap a quarts de vuit del vespre i en arribar els agents van identificar els tres nois de 18, 20 i 22 anys i van comprovar que portaven una motxilla amb diversos rellotges i una funda d'ordinador amb transportàtils. Després de diverses gestions, la policia va poder determinar que tots els objectes provenien d'un robatori amb força en una segona residència al barri de Sant Daniel. L'Ajuntament de Girona obrirà una bústia digital per fer propostes o denunciar casos relacionats amb l'ús del català a la ciutat. És una de les accions del Pla d'Enfortiment de la Llengua Catalana que ha presentat el consistori, que també contempla fer un estudi d'usos lingüístics del català entre la població, reforçar el protocol pels establiments que incompleixi la llei o reforçar les clàusules lingüístiques en els contractes públics del consistori. Un pla que té l'objectiu d'impulsar l'ús social del català posant especial ênfasi en la gent jove i en àmbits com la restauració, el turisme i el món digital. El sindicat d'habitatge de salt demana al Parlament que creï una taula de treball per resoldre la situació d'emergència. El sindicat i docents per l'habitatge digne s'han reunit aquest dimecres amb els grups parlamentaris del PSC, els comuns, la CUP, Junts i Esquerra per explicar la situació d'emergència que viu la ciutat en relació a l'habitatge. Les dues entitats han demanat que es creï una taula de treball per aplicar una sèrie de demandes que han fet arribar els representants polítics per tal que es puguin aplicar com més aviat millor. Més de 500 persones assisteixen a les jornades organitzades a la ciutat sobre la gent gran i els reptes de l'envelliment. Concretament, cada xerrada ha comptat amb més de 100 persones assistents de mitjana. El dia de rècord d'assistència va ser el dia 2 d'abril, quan unes 150 persones van anar a la conferència de la doctora en Drets Humans i llicenciada en Psicologia i Teologia, Marije Goicochea. I en esports, l'Ajuntament de Girona homenatjarà el Girona Genuín i l'exjugador de futbol Àlex Granell. L'equip serà reconegut amb motiu de la seva victòria en el 47è Trofeu Costa Brava i el mig campista per la seva trajectòria després que el mes de gener es retirés de l'esport professional. L'acte tindrà lloc al Saló de Plens de l'Ajuntament de Girona a partir de dos quarts avui del vespre. Per l'altra banda, el Girona renova Artero fins al 2027. Poques setmanes després de passar per quarta vegada en menys de dos anys per la sala d'operacions, el migcampista Bisbalenc ha rebut una mostra de confiança del club. I pel que fa temps, dia avui que s'espera ennubulat, especialment al matí, i amb el sol que podria fer acte de presència de cares a la tarda. Tot això amb ambient agradable i 20 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.car La ràdio de Girona, vagis on vagis. Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saït esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius...