Aigua, verd urbà i contenidors: reptes de Girona

Gironina. Gironina en Joc, el magazín esportiu de Girona. Pau Villafanyer i Josep Coll presenten i dirigeixen el repàs a tota l'actualitat dels equips de la ciutat. Resultats, classificacions i la veu dels protagonistes de l'esport al nostre territori. Girona en Joc, dilluns a les 3 de la tarda a Girona FM. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat Bon dia, entrem en Temps de Tertúlia, Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 8 d'abril, encarem ja tot el mes d'abril, la setmana vinent, setmana santa, l'altra gairebé sense solució de continuïtat, empalmarem com aquell qui diu el dilluns de Pasqua Sant Jordi, que aquest any cau en dimecres, i en fi, i després vindrà el 2 de maig i és allò que és com aquell qui diu no parar, això és el que ha de fer la ciutat, no parar, i el que hem de fer nosaltres és donar-li un mirar-la, observar-la i parlar-ne amb aquelles coses que ens agraden i que potser no ens agraden. I això és el que avui intentarem fer amb les tres persones que m'acompanyen aquí i a les que els agraeixo que hagin vingut aquí als estudis del carrer Balmes. Senyor Jordi Navarro, de l'intersindical, activista, exregidor, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Com va tot? Va tot molt bé, amb moltes ganes de tirar endavant. Doncs d'això es tracta. Sempre té ganes, o si no, més no, així ho sembla, la Carme Castell, de Sant Narcís, presidenta de l'Associació de Veïns de Sant Narcís. Molt bon dia, Carme. Hola, molt bon dia. I persona que sempre porta, diguem-ne, el bon humor ben incorporat. Gràcies a Déu. I si no és així, com a mínim ho sembla. Gràcies a Déu, sí. Moltes gràcies també per ser aquí, els hi donem, en Jordi Martí, a qui presentem en tercer lloc, no perquè sigui menys important. M'has batejat, eh? David, David. David Martí, què t'he dit? No, David Martí, David, mira que ho tinc ben apuntat. David Martí, t'he ben batejat i et demano disculpes. No, no, cap problema. Empresari de Pla i Brand, de vicepresident de la FOEC i expert en noves tecnologies, entre moltes altres coses. Què tal? Parlàvem del sol, fa solet, veiem per la televisió molta aigua i dèiem està bé que hi hagi molta aigua i en Jordi tirant, diguem-ne, anava a dir la cabra, tira el monte, no és això, però ja m'entens el que vull dir, tu deies ara seria el moment de fer restriccions, no? Ara és el moment de fer coses quan hi ha aigua per quan torni a venir que vindrà perquè estem en un clima mediterrani, la sequera? Bé, és un tema recorrent, no?, que sempre acaba donant peu a conversa i a reflexions. Ara, aparentment, estem en un context d'abundància d'aigua, perquè el mes de març ha estat molt plujós i els pentans i els rius s'han omplert amb molta aigua, i a més a més tenim el Pirineu, el Pirineu-Gironí, que és una meravella ara mateix, que hi ha mig metre de neu acumulada, per tant això vol dir que encara hi ha més aigua quan comenci a fondre. Però precisament jo soc dels que pensa que la nova cultura de l'aigua ha d'estar, diguéssim, basada en l'estalvi permanent d'aigua i en una nova cultura de respecte als ecosistemes que ens donen aigua. Per això penso que pot ser una mica contraproduent que ens relaxem més del compte tothom, tant ciutadania com empreses com administracions, amb el tema de l'aigua i ens comencem a relaxar i a malgastar-la una altra vegada. Perquè probablement d'aquí un temps podria tornar a passar un altre episodi de sequera. De fet, fa cinc anys teníem els embassaments plens perquè havien passat a la glòria, havia fet fins i tot mal i encara per aquestes dates encara va venir una segona revinguda que va estar a punt de carregar-se, deixeu-m'ho dir així, la mota d'Altert a la zona de Taroella. Vull dir que llavors hi havia molta aigua i després van passar un episodi de sequera de quatre anys i mig que ens ha portat... A límits, diguem-ne, que només recordàvem del 2008, que no fa tants anys enrere. Per tant, sabem que tornarà a venir períodes de sequera, no? Totalment d'acord. Totalment d'acord amb la reflexió que feia en Jordi. Justament és quan els pantans estan plens i quan els rius estan ofenosos. és quan s'ha de pensar que això tornarà a passar i que viuen un clima mediterrani amb sequeres periòdiques i per tant és ara i qui diu això jo per exemple sempre dic quan hi ha sequera s'activen moltes mesures una d'elles és rebaixar la pressió de les canalitzacions en els habitatges i tal i quan s'acaba el període de sequera es torna a posar la pressió normal a veure si amb la pressió baixa que vol dir menys consum d'aigua perquè es perd menys aigua per les fuites i tots ens dutxem i tots funcionem igual perquè carai hem de tornar a pujar la pressió de l'aigua és una cosa que no entès mai si n'estalvies l'has d'estalviar tant quan n'hi ha com quan no n'hi ha al final és això i llavors l'altra cosa que són les inversions en infraestructures que s'han de fer tot això s'ha de fer molt de seguiment perquè hi ha la temptació crec pel que em consta que no serà així però hi ha la temptació i ara ja tenim els pendants plens tornem-hi Després, l'altra cosa, és que sempre ens fan posar les piles a la ciutadania, que això ja està bé, eh? Ja està bé, jo l'hi comentava amb en Jordi. Està bé, però poder no és suficient, eh? No, no, perquè jo, per exemple, en el meu barri, ara toquem fusta, fa molts de dies que no, però tenim uns rebentons bestials, llavors parles amb la gent de les aigues i te diuen, bueno, és que, esclar, la canalització és molt antiga, es veu que hi ha uns motors, vull dir, ja m'ho van explicar molt bé, això és ja no hi ha peces, i llavors, quan no se rebenta d'un cantó, es rebenta de l'altre. O sigui que ja està bé que ens posin les piles a nosaltres, perquè ja hi ha coses, com l'explicava en Jordi, com la galleda anar a la dutxa, que això ja ha vingut per quedar-se, no? O quan t'arrentes les dents de tancar l'aixeta, ha vingut per quedar-se. Però només nosaltres ens hem de posar les piles, senyors de l'administració. Poseu-se també les piles vosaltres, perquè sempre ens toca rebre en el ciutadà de peu, És que no podria dir-ho millor, perquè, esclar, aquí hi ha un tema que és molt important. De fet, l'arcalde de Girona, Lluc Salelles, ja va fer un cert crit d'alerta, jo diria que a finals o començaments de febrer, en el sentit que, sense cap circumstància aliena, el consum d'aigua a Girona als mesos de desembre i de gener havia pujat un 10%, sense que passés... Especialment res, senzillament segurament relaxació de les costums, la sensació de que ara ja no hem de patir tant... I això que encara no havia plogut. I això que encara no havia plogut, exactament. I això que encara no havia plogut. I esclar, aquest és un tema, no? També és veritat que llavors, diguem-ne, el govern ha anunciat actuacions que no s'haurien de parar. També em va anunciar el 2008 com hi va haver aquella famosa sequera tan important, la de la Moraneta, que dèiem que el conseller Baltasar va pujar a Montserrat i va tornar a ploure... Però la sensació és que ara, com a mínim, és a dir, aquí en podríem parlar molt i miro'm en Jordi perquè no sé què n'opinarà, no? Per exemple, el tema de les dessaladores i així, segurament és necessari per moments, diguem-ne, d'autèntica necessitat, però diguem-ne no. Tampoc podem basar tot en el fet de les dessaladores, segurament la regeneració d'aigua... evitar el consum, reparar les canonades, perquè, esclar, a la ciutat, aquest dia en parlàvem, a Girona, la mitjana de pèrdua d'aigua es calcula en un 20%, i la gent diu que no és de les altes. I la gent diu que no és de les altes. Hi ha algun barri que té un punt del 50%, i barris són teòricament barris nous, diguem-ho així, Montjuïc, I la sensació és que quan parles amb l'administració em dius que això en realitat és pecat a minuta, doncs no ho és o no hauria de ser-ho. Un 20% o un 25% no pot ser la pecat a minuta en cap cas, és impossible. Sí que és veritat que el tema de l'aigua és un tema que no és local, és global. Però una mica recuperant aquella màxima tan antiga del moviment ecologista de pensar globalment i actuar localment, tot està relligat. És a dir, el programa de l'aigua no el tenim a Girona. El problema de l'aigua el tenim a molts llocs, més enllà del nostre país. A l'escala local sí que és veritat que hi ha algunes qüestions que no s'acaben de resoldre i que és molt difícil que es resolguin perquè és complexa. Jo sempre acabo desmentant en aquesta tertulia Aigües Vida, perquè penso que Aigües Vida és una gent que han acumulat molt de coneixement i precisament amb el tema de la nova cultura de l'aigua, que nosaltres al nostre país l'hem conegut bàsicament per la gent de l'Ebre, Bé, sempre s'ha d'analitzar una mica els consums on estan, no? Els principals consums d'aigua no estan precisament en l'ús domèstic, estan en altres àmbits. I sé que aquí, quan ara digui això, molta gent potser aixecarà l'orella, però és veritat que el tema del turisme és un gran consumidor d'aigua. Jo penso que és una mica una incongruència o una disparitat o una contradicció que en un país amb tan poca aigua com és Catalunya, poca i distribuïda irregularment. No és el mateix el Pirineu que la plana de Lleida. Per posar un exemple, doncs és una incongruència que hi hagi tantes piscines i que a l'estiu consumim tanta i tanta aigua sense límits. Jo recordo que en el moment més dur de les restriccions s'assenyalava molt la pagesia i precisament la pagesia és el sector que més ha patit i que més esforços ha fet en intentar optimitzar i modernitzar els sistemes de reg, no? Només vull dir amb això i acabo que vull insistir en el tema de l'estalvi a tots nivells. L'administració ha d'estalviar aigua i per estalviar aigua ha de fer inversions on toqui perquè no hi hagi fuites. Per exemple, la ciutadania, les ciutats també hem d'estalviar aigua, el turisme ha d'estalviar aigua. I la pagesia ja està fent el que s'ha de fer, que és optimitzar els regls i estalviar-ne. Posar xifres sobre les coses sempre ajuda. Jordi, jo em sap greu, no està d'acord amb això perquè no hi ha cap estudi que demostri que el consum d'aigua del sector turístic o especialment de les piscines sigui més enllà d'un 1% del consum d'aigua. Hi ha dades que diuen que no és un 1%. I en canvi el consum agrícola és el 70% de l'aigua que es gasta a tot el país arreu. i no dic que no s'estiguin fent impressions i esforços i que evidentment el pagès quan li tanyen l'aixeta per regar és el primer que s'ho sent i segurament és injust però jo crec que com que conec alguna cosa el sector primari i jo que estic absolutament d'acord que les dates del 70% hi són però també s'ha de fer una certa diferenciació. La zona de Lleida, per entendre-ho, l'aigua que acaba anant a l'Ebre, per tant la de les Nogueres Pallareses, la del Segre i tal, allà encara hi ha una gran quantitat de rec per immersió. Amanta. Amanta, ja ens entenem. Els pagesos, deixeu-m'ho dir així, de la zona al Baix d'Eart han fet la feina i l'han fet molt bé. I només cal passejar per allà i veure-ho. O sigui, no hi ha cap camp de pomeres ni res que no tingui gota-gota. Sí. Tots aquests conreus tenen gota-gota. Per això que aquesta gent han fet un esforç molt gran, unes inversions molt grans. En uns llocs sí, en altres no. També és veritat que tot això també està molt vinculat al model productiu. Tenim una pagesia cada vegada més petita i els únics conreus rendibles són de grans monocultius, com per exemple el plat de Moro, que requereixen molta aigua. I esclar, això també és una contradicció, perquè estem, diguéssim, produint molt de blat de moro per un dels tres sectors més potents que tenim a Catalunya, que és el sector porcí, que consumeix molt de pinso, i aquest pinso es fa un blat de moro, i el blat de moro consumeix moltíssima aigua. Per això, tot són peces connectades molt complexes, eh? Per això és simplement apel·lar la cultura de l'estalvi en tots els àmbits, sigui el turístic, sigui la pagesia, sigui el domèstic, etcètera, etcètera. I totalment d'acord que de totes les instruments, diguem, per disposar de més aigua, el que és més ineficient absolutament, tu miris com tu miris, és la de saladora. Totalment. genera salmorres per tant s'hauria de fer servir ben bé com a vàlvula quan no hi ha més remei jo aquests dies llegeixo que justament per mantenir els cavals dels rius i els pentans les descelladores continuaran al 90% de capacitat i dius, bueno, entenc que tot això és mentre no es gaudeix, diguem, de l'extra d'aigua que tindrem gràcies a la reutilització, que és la gran aposta. Aigua bruta, riu amunt, regenerada. A Llobregat ho estan fent. Ho estan fent i tots els projectes, els de més inversió, justament van en aquesta línia i això crec que és una molt bona aposta. tant des d'un punt de vista ambiental com és obvi, com de sentit comú. Estar-te de gastar menys aigua i no pas de treure-la del mar i el preu que sigui convertir-la en aigua potable, és absolut. El que passa és que aquesta fórmula moltes vegades està venent en certs mitjans de comunicació com la fórmula màgica, com la vareta, de saladores, inversions i tot arreglat. És perillós també en termes ambientals desconnectar el funcionament d'una societat del funcionament de la natura podem o no, estem connectats i hi ha d'haver unes polítiques de respecte a un medi ambient que és molt fràgil i que és el que ens dona aigua, precisament sense voler obrir guerres territorials perquè tu has dit Aigües Vides s'ha fixat molt en el que es va fer l'Ebre l'Ebre tenen aigua en volen més però tenen molta aigua no no en tenen molta d'aigua aigua en tenen si compares aquí és a dir quan parles de cavals de 300 metres cúbics i compares amb els del Ter que en té 3 la pregunta és el Ter té molta menys aigua aquí en Pau Marlamont que és d'Aigües Vida ens ho ha explicat moltes vegades que fa 50-60 anys en origen És a dir, el Ter podia arribar a portar 15 o 16 i fins i tot 25 metres cúbics per segon. Ell en diu metres cúbics per segon i que en aquests moments n'hi ha bastant menys que la meitat. Hi ha, diguem-ne, del per si. Llavors tampoc hem de oblidar que des dels anys 60 aquesta aigua se'n va a tota l'àrea metropolitana de Barcelona. El Ter desembota a Barcelona és un relat que ens l'hem deixat guanyar. absolutament, i jo estic molt d'acord amb el que deia en Jordi que al final aquest relat sobre que el riu és vida, l'aigua és vida l'estalvi, etcètera, és una cosa que ens ha vingut del sud i que és un discurs que compro totalment Però hem de parlar un cop més de magnituds, és a dir, parlar d'això ara és extemporani absolutament perquè tant de bo no fes falta mai, però quan hi ha sequera i no hi ha aigua sempre s'acaba parlant de la interconexió de conques, és a dir, al final que Catalunya tingui dos conques, les internes, és un relat un cop més, a més a més franquista, que ens hem deixat importants. Portant, perquè la Confederació, diguem-ne, depèn de l'Estat i, per tant, en tota aquella aigua que baixa, diguem-ne, per les Nogueres, pel Segre i que va a l'Ebre, no es controla, és allò que en diem la conca i les conques internes, que és un invent... que és un invent, perquè al final... Què vol dir intern? El Terres de l'Ebre no és Catalunya, sinó... És una mica com allò del territori, que tot és territori, però des de Barcelona es pensen que el territori només som, diguem-ne, allò que alguns n'hem dit comarques, o que els altres en diguem senzillament país, vull dir, el país és tot, inclús el territori de Barcelona. Escolteu, el tema de l'aigua és un tema que és apassionant. De fet, no sé si hi va resnar, i el Dia Mundial de l'Aigua la consellera Paneke va fer un cara a cara amb el portaveu nacional d'Aigües Vida. i va explicar una miqueta totes aquestes coses, la sensació que no es vol deixar parat i és, però al final hauríem d'anar pel que dèiem, una l'estalvi, l'altra la regeneració, que això està funcionant, però això què vol dir? Vol dir inversions, i aquestes inversions també volen dir reparacions a més petita escala, com les canonades que reclamava la Carme. Carme, escolta, n'he aconseguit dues coses, aquests homes, que no estiguis aquí activa en primer terme. A veure, si m'ho portes de tertuliana amb en Jordi Navarro, jo callo, eh? Perquè, bueno, sentir-ho sempre és un got. Bé, sentir-te de tertuliana. Ara trauré un tema d'aquells que... Ahir el vaig fer amb una petita part en un article i em donava la impressió que era un divertimento i ha tingut una certa repercussió de gent que en parlava, que és un tema que amb en Jordi també anem parlant molt. Tu has passat per aquí davant de la biblioteca, has vist aquestes plantes ofenoses que creixen d'això? T'agraden aquestes coses? Ai... És que jo no cal anar a la raula. Tu ja saps que jo, des que em vaig jubilar, pràcticament no me moc del barri. Llavors, jo te puc explicar el que vulguis del barri. Les plantes ofenoses que tenim al barri, precisament avui una veïna del carrer Mare de Déu dels Àngels ho ha passat a la bústia d'avisos, si li volen anar a retallar aquestes plantes ofenoses que tenim entre mur i mur. perquè ara com que tot són herbes de la ciutat i tot són ecològiques i tot no sé què aviat ens faran fer el te amb les herbes aquestes doncs llavors a mi no em cau no em cal moure'm del barri per veure les plantes ofenoses no perquè ho deia de fet era formar molt poca part de l'article en el sentit que jo fa un cert temps vaig fer-me ressò de quan l'actual regidor Sergi Cot deia que no n'havíem de dir males herbes era un Bueno, ja ens van fer un fulletó, eh? Martí Terés ens va fer un fulletó. I llavors en Martí Terés em va explicar la... Sí, sí. Jo vaig aconseguint... Per això t'he dit allò del te. Volia dir la renaturalització una miqueta perquè m'ho va explicar en Martí, no? Però ara sí que és veritat que no sé si és una prova que aquí davant, diguem-ne, en comptes de tenir uns jardins com els que hi havia, doncs ja han plantat unes... Unes plantes que no sé quines són, semblen colze, però no ho sabria dir, no ho són, però que són molt ofenoses i que gasten aigua. És un nou concepte i llavors a mi l'única cosa que em desagrada d'aquestes plantes és que hi va haver algú que fa 3 o 4 dies els va trepitjar per l'adere i ha provocat una certa destrossa. que això vol dir, això se'n diu incivisme tant si estem parlant de gespa com estem parlant de jardins com estem parlant d'aquest tipus esclar, a en Jordi suposo que li agrada per això li voleu preguntar la cara jo estic esperant aquí a veure ja en quins paràmetres jo les he vist ara de passada mentre venia i m'han fet molta patxoca són contundents jo la veritat és que hi vaig anar-hi fa uns dies fa res, fa 4-5 dies a la biblioteca bussar un llibre i vaig estar allà davant i hi havia unes criatures jugant A mi m'agrada molt que l'espai públic sigui, ostres, que la meïnada pugui jugar a l'espai públic, no? Sí. Total, jugaven allà dintre a amagar-se. Clar, perquè és que allò ja és alt com un àbre gairebé. A veure si seran els que... Poderen aquests que ho van destrossar. Després sortint d'aquí, com que jo faig metro i mig, podem anar a mirar, a veure si em tapen o no. Et taparíem segur, ja t'ho dic que sí. Està molt amunt. No, a veure, sí que és veritat que les coses han anat canviant i l'urbanisme, en tant que disciplina, han anat incorporant criteris ambientals que s'han anat desenvolupant i que s'aposta una mica per naturalitzar les ciutats. Clar, això és un concepte molt abstracte i molt teòric. A la pràctica, esclar, hi ha qui dirà, bueno, esclar, què vol dir, naturalitzar les ciutats, què vol dir? Que a les escales de la catedral hi hagi nerves? Sí. Això seria una mica demagògic i portat a l'extrem, no? Però sí que és veritat que el que nosaltres coneixem històricament com males herbes, simplement és biodiversitat, que en el medi natural, si ara nosaltres hem al vall de Sant Daniel, a les ribes del ter, aquestes herbes hi són. Llavors jo penso, i ara ja no parlo, parlo com a ciutadà, penso que simplement s'ha de buscar un equilibri. Jo em diria que el que hi ha aquí és una prova. També m'ho serveix. Hi ha allò que se'n diu que s'està fent la gestió diferenciada, que ja no és passar l'assegadora arran a tot arreu, sinó que en un tram, doncs sí, l'altre tram més alt, més baix, i això també serveix per afavorir els polinitzadors. O sigui, tot aquest rotllo conceptual, teòric, si veu vosaltres, a l'hora de fer política municipal, no és tan fàcil. No és tan fàcil perquè, clar, hi ha qui li semblarà bé i aquí no. Mira, parlant de naturalitzar la ciutat, per exemple, nosaltres ens hem trobat amb la bassa que tenim a la plaça Assumpció. Allà tenim el peix espinós, no? Ah, hi ha peix espinós. Hi ha un peix espinòs, bueno, sí, jo he tingut que fer un màster amb els de les... És un peix autòctone. Sí, he tingut que fer un màster, perquè esclar, la gent no acaba d'entendre, allò no era una bassa, allò era un sortidor, i era un sortidor molt xulo, i que hi havia, estava... I resulta que ara és una bassa... que per la gent del barri, escolta Carme, has de trucar a l'Ajuntament perquè allò està fet una merda. Jo parlo també en Iago de la Sorellona molt sovint. I dic, Iago, escolta, que me diu la gent, sí Carme, però això és un ecosistema que es necessita perquè pugui viure el peix espinosa d'allà. Jo és definitivament d'acord, eh? llavors jo ja fa des que m'ho van explicar perquè jo tampoc no ho entenia jo també era el de la que ho criticava fins que m'ho van explicar no sé si ja fa dos anys o tres hauríem de posar uns cartells informatius però és que tot va molt a poc a poc tot va molt a poc a poc llavors els cartells de fa tres anys els estem esperant Mira si va a poc a poc, que en aquests moments estan fent les obres a la Sequim on ara el carrer Costa Bona, sis anys després que es planifiquessin, i durant cinc anys pràcticament ha estat seca i ara que podria no estar-hi, ara l'han hagut de tallar per fer les obres aquestes amb una cosa que, diguem-ne, que la gent que hi fa diu que són conceptes... ho diuen d'una manera que jo ja no m'he explicat, però aquí una punyetera burocràcia. És que jo dic, comencen les coses, que ja està molt bé, que es comencin les coses, però quan comenceu, acabeu-los. Perquè ho deixem a mitges i el ciutadà de peu no ho entenem. Per exemple, el que us dic, no? Fer uns cartells que no costaria tant, uns cartells que expliqués que allà hi ha el peix espinós, que ens va bé perquè se'ns menja els mosquits, pam, pam, pam, pam, per mosquits tigre, i llavors la gent ho podria acabar d'entendre. Però si no, allà la gent, què veu allà? Veu, que abans hi havia un sortidor preciós i que ara hi ha verdet, que hi ha porqueria, que no es neteja la bassa. També, Carme, hi ha un tema de percepcions, i en política municipal això passa molt, no? Quan es fa un canvi, clar, la percepció inicial de la ciutadania és de rebuig, perquè ens costa assumir els canvis. I amb el tema aquest, per exemple, tot el que és jardineria urbana ha anat canviant molt. Fa 30 anys encara es plantaven palmeres, i es pensava que les palmeres eren arbres d'aquí, autòctons, i no. I això ha anat canviant, ha anat canviant molt de mica en mica, i esclar, era molt més llaminé, per exemple, eren unes magnòlies, unes palmeres i unes flors de colors de quissió de Birmania, perquè estaven de moda, que no pas la planta autòctona. Ara penso el per què, però se'n van plantar moltes tot Catalunya. De palmeres. Sí, nosaltres a Sant Narcís en teníem ben ple. Algú motiu ja va haver. A Sant Narcís en teníem ple. Quina persona tenia un nivell de palmeres? Això també hi és. Els criteris ambientals i estètics eren molt diferents d'ara. Això ens va passar a Sant Narcís amb els tilers. Jo m'agradaria saber què és que tenia un poder amb el tema dels tilers, perquè ara ho estem patint. Amb el tema d'això que anomenem, que és com se'n diu, la renaturalització i no parlar de males herbes, que em sembla completament lògic, A mi sempre hi ha una cosa que em fa por. Jo crec que en Jordi ho ha dit molt bé. Al final és un tema de buscar un equilibri i els equilibris, com sempre, són pràcticament impossibles perquè no deixaràs mai ningú content. Però a mi em fa una mica de por, i crec que ja ho he dit alguna vegada aquí, és a dir, que això al final, amb l'excusa de la renaturalització... això s'acabi convertint i faig servir una altra expressió també molt verda amb el campo de gramante que és la sensació que tens una mica a vegades en determinats llocs és un cas particular però clar com que el tinc jo davant de casa meva és el típic lloc tu saps més o menys on és Jordi allà és una zona verda on hi ha herba i de tant en tant se cega i perfecte de sobte un dia apareix un tou d'herba molt gran Els veïns quan ho van veure, el primer que em pensava és si se'ls ha acabat la gasolina de la màquina de segar, amb quina mala sort que els hi ha de quedar per segar això. No, resulta que no era això. Era un espai que es deixa allà i clar, però a veure, vivim a 100 metres de la Riera i del Ter i per tant per què necessites aquell? Quina funció ecològica realment fa allà? A més són coses que es tendeixen a explicar-se poc o almenys a la gent no li arriba Ja estic d'acord que al final ens hem d'acostumar. Ara no tornarem a parlar dels contenidors, o potser en parlarem més endavant, perquè és un tema recorrent. Però... I que ens costa acostumar-nos-hi. Però, home, hi ha coses que... Llavors, comences a veure... Amb l'excusa de la renaturalització, a vegades veus coses que dius això, ja no saps si és renaturalització o deixadesa. Mira, això és com un exemple amb el tema de les fulles, no? El tema de les fulles, esclar, nosaltres, per exemple, al barri... Ja ho sabeu, és una ciutat jardí i hi ha molts arbres i hi ha d'haver-hi moltes fulles. Però, esclar, què passa? Que la gent estàvem acostumats a que se recollien les fulles. Ara, les fulles no recullen. No recullen i, a més a més, dins els jardinets els fan servir de compost. No, no, perquè això... Però esclar, això, educar a la gent que això que es feia abans no estava bé i el que es fa ara està bé, és el que la gent pensa. Sí, sí, això ho fan per no recollir les fulles. Per tant, és una desinformació. Perquè després quan t'ho expliquen i t'ho expliquen bé... Ho pots entendre. Ho pots entendre, però per arribar aquí informeu. No costa res. Jo, per exemple, he començat amb, diguem-ne, amb els jardins, diguem-ho així, deixeu-m'ho dir així, és que hi ha davant de la biblioteca Reola, i un dia aquí hi havia, diguem-ne, un equip de jardineria que treballa per l'Ajuntament, no sé si ho era, vaig anar a preguntar expressament, quan començava a pujar tot allò i em van dir, no, no, això creixerà i creixerà molt... Em van parlar de la biodiversitat, em van parlar d'abelles i papallones, vull dir que vaig sortir, diguem-ne, molt de fet d'aquella conversa en el sentit que la gent aquella em deia no, serà així i tal. Llavors el tema és de criteris. Si tots els jardins que hi ha en aquests moments a Girona fessin això, segurament... seria un excés, fer-ho allà on te toqui estaria bé, llavors hi ha un altre tema, perquè ja vam tenir la gran discussió dels escossells i les herbes de generació espontània, que s'han de dir així, que clar, les herbes de generació espontània arriben un moment que també s'han de treure, vol dir que també s'han de retallar, és a dir, una cosa és que hi siguin i l'altra és que hi siguin massa, és a dir, la línia fina entre, diguem-ne, el pensament del perquè és falló o que algú pugui pensar que és descurança de no voler-ho netejar, doncs és una línia molt fina, que és la que s'haurà transitant. El que passa que jo, que inicialment estava a l'altre cantó, si m'ho permets així, quan he vist això dic, però mira, són feroces i m'agrada. Jo quan ho he vist... Si sempre estàs a l'altre cantó, fins que t'ho expliquen, és el que et dic, que hi ha d'haver-hi en els escurcells herbes, bueno, molt bé, però si és veritat que no costa res de tallar-los una mica a vegades quan surten de mare. O sigui, que es vegi... Polit. Curiós. Aquesta és la paraula. Aquesta és la paraula. És igual que, per exemple, amb la poda dels arbres. Tota la vida es havien podat els arbres. Ara la gent no entén com no es poden els arbres. La veritat és que jo us he de dir, quan fa vent, i aquests dies que ha fet aquest vent, jo ja tremolo. jo ja tremolo perquè ja començo a rebre whatsapps les branques que cauen o sigui que clar també mantenir la salut dels arbres també és molt important perquè no tots els arbres que tenim ara ho estan fent eh hagi de tirar una llança a favor de la jardineria i almenys nosaltres en el barri a vegades et diuen escolta i aquell arbre que estava en el camp del veli que no fa gaire. Per què l'han tallat? Si aquell arbre estava bé. No. Jo sempre dic, si l'han tallat és perquè no estava bé. No, perquè ara com que van amb aquesta cosa d'autòcton i d'autòcton... Dic, sí, però si l'arbre està sà... Aquesta cosa. Sí, aquesta cosa, eh? Això ho han dit l'altre dia amb un partit que veiem. Ull, que acabarem els plàtans a l'Adevesa i veurem... Si anem a veure què és autòctonica i no ens quedarem sols, eh? Exacte, exacte. Per això dic, D'avui ja ens hem quedat sense carpes a l'unya, eh? Sí, sí, sí. Penseu que tot això, hi ha uns criteris científics a darrere, que està perfectament definit. Altra cosa és la política de comunicació per arribar a la ciutadania i explicar-ho bé. És el que falta. Costa molt. I tu, Carme, has utilitzat una expressió, no? És que tota la vida havia sigut així. Sí, sí, sí. Això ho podem aplicar a moltes coses. Les coses canvien. Això no és motiu per res. I sí que és veritat que en temes de jardineria, la botànica s'ha avançat molt i les espècies invasores són un problema molt greu. Per exemple, hi ha una espècie, que és l'acàcia, que porta aquí segles. És invasora més que no perquè sigui autòctona, sinó perquè té una capacitat de propagació enorme. A més, és molt perillosa en molts sentits. Sí, té les espines aquelles. Un noi que està malbé per dintre, acaba caient. En molt poc temps, sí, pot fer un bosc i destrossar les espècies locals que hi havia allà. Llavors, s'ha de buscar un equilibri. I a vegades, esclar... Un servei tècnic d'un ajuntament, han pres una decisió, pum, en tallen 20. Ja tens una part de la població alarmada que estan tallant arbres amb una pancarta. S'ha d'explicar molt... Sí, sí, és veritat, Jordi, és veritat. El passeig arqueològic a la zona de Sant Daniel van fer una certa neteja. Ho recordo perfectament, i a més a més jo recordo que una veïna em va trucar a mi explícitament, diguent que vingués ràpidament amb pancartes, perquè estaven matant arbres. En bricidi. Sí, sí. Sí, que aquesta és l'altra, vull dir, és com el tema, diguem-ne, que ara la Carme l'ha tocat molt bé, és a dir, si un arbre està malalt, el que s'ha de fer és sempre que... I tant, i tant, i tant. Per no dir que el gran problema, entre altres, de l'abandonament del medi rural és la proliferació d'arbres, però en canvi, i per tant, vull dir, la superfície arbrada ha crescut moltíssim en els últims anys. I això també ens ha provocat problemes amb l'aigua, perquè com més arbres tenim, menys aigua al fius. i que recàrrega d'energia per incendis futurs, que hi seran tard o d'hora, i, bueno, en fi, aquí l'expert sobre això no sóc jo, però hi ha aquesta cultura de dir un arbre talat és una desgràcia. No diré el nom, però un expert molt expert en aquestes coses és la paraula gestió. un espermol expert em va dir els boscos mediterrans es cremen per tant pensem que a les gavarres fa molts anys que no li toca una cosa però algun dia li tocarà i dius fa por efectivament fa por sí perquè no hi ha gestió a les gavarres la gestió que s'ha fet és un abandonament i la natura diguéssim és sàvia i es gestiona sola però esclar pot trigar segles que hi hagi una estructura de bosc equilibrada i mentrestant si allò esclata doncs podem patir molt perquè és un polvorí la natura és sàvia i els ciutadans no sé si ho són tants però com que ha sortit ja dues vegades en David ho deia no sé si parlarem però jo sé que la Karen m'ha vol parlar perquè aquest matí m'ha ensenyat aquests grups de whatsapp que tenen jo ara ja en puc parlar amb coneixement de causa perquè ja fa tres setmanes que els tenim i ja tinc una opinió formada jo en sóc un defensor extrem vinga va, ara vosaltres No, no, jo és per dir-ho molt ràpid. Vull dir, jo trobo que cap mena de problema, no he canviat cap hàbit, continuem menjant peix el dia que el menjàvem i cap tipus de problema. I ja està, i se'ls cos s'han de dir com són. Jo crec que els contenidors han aconseguit treure el pitjor que portem a dins com a ciutadans. O sigui, gent normal, gent centrada en el cap sobre les espatlles, fent unes animalades amb els contenidors. Això es va veure molt a Montjuïc, eh? Una militària dient, és que no em dóna la gana baixar amb la targeta i deixo la bossa allà. Però vostè era una persona normal. Què li ha passat? Carme, la Carme m'ho fa una miqueta perquè, esclar, ella ens havia dit aquí que diguem-ne que una part de Sant Narcís, la de les casetes, el porta-porta, havies dit que funcionava molt bé i ho continues. I també deies en aquell moment que et feia una certa besarda, no sé si la paraula és aquesta. Doncs ara ja no em feia certa, ara ja em fa besarda. Què està passant? Buà, doncs que és horrible, és horrible. També és veritat que jo, per exemple, si sento parlar com aquell dia que vam venir aquí vi en Jordi Figueres i te diu que tranquil·la, no pateixis perquè això trigarem un any a posar-nos a to, bueno, doncs no pateixo, però esclar, de moment... El dia a dia és molt feixut, és molt feixut. Avui us he ensenyat unes fotos que acabava de rebre ara, ja amb ratetes com conills, vull dir, perquè, esclar, això em preocupa, això ens preocupa. O, per exemple, les voreres. Jo crec que Girona més neta està sobressaturat... comptant que ahir varen fer una assemblea, que aquesta és l'altra cosa. Tothom té dret, eh? Ara te tiràs a sobre meu, eh? Tothom té dret a fer assemblees. Però jo no havia vist una empresa que fes més assemblees que aquesta, us ho prometo. Perquè com que a mi m'arriben, arriba pel grup de sostenibilitat, demà potser el servei es verrà afectat perquè tenen una assemblea. Jo dic, Caramba, recordo que un dia li vaig preguntar a en Joan Alcalá, li vaig dir, però aquesta gent quantes assemblees té? Perquè a mi m'arriba molt sovint això. Jo, on jo treballava, el meu jefe no m'hagués deixat fer una assemblea cada setmana, perquè, esclar, s'atura el servei. I aquest és el problema. No dic que no s'hagi de fer, però, bueno, no sé, hem de posar-hi el coll perquè ells estan sobressaturats, sobressaturats, no estan motivats no tenen els prous medis perquè tenen uns camionets per recollir tantes andròmines que allò és inadmissible hi ha una part potser de culpa de Girona més neta però el ciutadà com diu ell el ciutadà de peu jo no ho entenc sincerament el ciutadà de peu que et llença un matalàs que te baixin les escombraries al final has de fer tu l'altre dia el meu amà estava en el balcó que estava parant el sol i ve un senyor amb dos bossetes i els ha deixat allà el dilluns que vam estrenar contenidors i deixa les dos bossetes a terra i en xico comença eh eh vostè vostè vostè i el senyor no sabia pas vostè Recollir això, eh? Aquí no, eh? Aquí no. Ha tornat la policia de Valcolme. El senyor va agafar les bossetes, els va anar a tirar a algun altre lloc, David, segur. Però en el meu contenidor no va ser. Això volia dir que o no tenien la targeta... A més, no era de... Perquè nosaltres vivim en una zona que... que és fàcil de... No, o podria ser... No era de la zona. Llavors, el velló passava per allà i portava... Perquè a la seva zona ja tenia el contenidor de targeta i va pensar, a veure on tu enxufo. Aquí, per dir-ho d'alguna manera, quan va començar tot això, no les proves que s'havien fet, sinó, diguem-ne, quan va començar, que va ser al barri de Montjuïc, va haver un tesori, es van encarregar a l'associació de veïns... Ara ho anava a dir, mira, l'Àlex... ahir teníem en Miquel Ligeraí que deia, escolta, un any després o gairebé un any després el porta a porta les cases funciona molt bé, s'ha millorat lleugerament el tema dels blocs de pisos, que segueix siguin una imatge que no, però ell mateix ens deia que hi ha veïns que encara no tenen ni covells perquè han fet allò que deia, un enfrontament de dir... Perdó, perdó. Mira, nosaltres el dilluns vam començar a posar els contenidors intel·ligents a Sant Narcís. Doncs me truquen dues persones i me diu, una és argentina, i me diu, oi, Carmen, tinc un problema i dic, digues, viu a Sant Narcís Històric, tinc un problema que he ido a buscar, he anat al centre cívic a buscar les targetes i no me volen donar targetes, me toquen contenidors i jo li dic, però i tu per què has ido? Si tu ja abans de l'estiu ja tenies que fer el porta a porta. No, és que a mi no m'agusta. I dic ja, però no és una cosa que podamos elegir. I vaig dir, no és una cosa que puguem escollir. No, no, però és que jo a mi em anava molt bé perquè aquesta persona viu al carrer Colón i travessava el passeig d'Olot. I jo, és que si lo tengo allí detrás, ¿por qué tengo que baixar? Que fer el porta a porta. Però això ens hem trobat un grapat. O sigui, mil dilluns em van trucar dues persones. Però, esclar, eren molts del Sant Narcís històric que anaven a buscar. Si jo ho veia, jo, per exemple, al carrer Lleida, que hi passo cada dia, jo veia que allà trobava, per exemple, el bloc de pisos que són del Sant Narcís antic, doncs jo veia que, per exemple, hi havia com tres o quatre covells. I deia, no pot ser, no pot ser, perquè aquí hi viu molta gent. Doncs és que no havien anat a buscar la targeta perquè tenien els contenidors a l'avinguda Sant Narcís. I preferien anar allà i... Allà i ja està. Doncs ara què ha passat? Doncs ara tota aquesta gent que no feia el porta-porta de les casetes, doncs ara l'ha de fer per nassos, perquè la targeta seva, gràcies a Déu, no obre els contenidors intel·ligents. Perquè si obrís els contenidors intel·ligents... ho posaria dins els contenidors doncs jo sempre els dic, és que no podem escollir, o sigui, això han escollit per nosaltres i això és el que hi ha llavors nosaltres, com diu ell, doncs nosaltres estem encantats mira, ahir, precisament vaig rebre una comanda d'Ikea i ja tinc els meus contenidors, ara avui tenia que fer lloc al safreig però com que soc aquí no puc, doncs ja arreglaré tot el safreig, ja ho poso tot allà ben posat, perquè abans sí que és veritat que nosaltres reciclàvem, però no ho fèiem bé. O sigui, nosaltres reciclàvem el vidre, reciclàvem el plàstic i el carteró. Però, per exemple, l'orgànica la posàvem en el rebuig, que hi havia molta cosa. Doncs ara no, ara ho fem perfecte. Però això, els que hem fet el porta-porta o que el fem durant uns mesos en poble, això funciona molt bé. Els pobles funcionen molt bé. Ara bé, tu paties per la zona de pisos, que és el que t'està passant ara, haurem d'esperar dos o tres mesos a veure com evoluciona. Sí, segons en Jordi, un any. S'ha tardat una miqueta la implantació, llocs que ara ja comencen a ser més complexes, com per exemple Sant Eugènia, Can Givert, ja no parlem del sector est, que ja serà complicat. Jo sé que m'agradaria, si em permeteu, una petita reflexió. Un moment, que parlar d'això de Sant Eugènia, això de Sant Eugènia, és veritat que ells, en principi l'Ajuntament, va pensar en fer la implantació dels contenidors als tres barris alhora, Sant Arcís, Sant Eugènia i Can Givert, i al final s'ho varen repensar més bé i van dir, no, val més poc i bé i és el que han fet. Sí, que això és el que vulgui dir, Jordi. Precisament, la senyora passada vaig passar per... Jo visc a Sant Eugènia, a prop de Sant Narcís, i passava pel carrer Sant Eugènia i a l'alçada de la Rodona allà hi ha uns contenidors i estaven enterrats, de bosses. No ho havia vist mai, eh, tant. Era una muntanya, una muntanya, que literalment enterrava els propis contenidors. Si anava algú allà amb ganes de fer-ho bé no hauria pogut obrir perquè estava tot, eh. Jo la reflexió que voldria fer, una mica en clau d'educació ambiental, és a dir, aquest tema és un tema complex, com tants i tants, però el tema dels residus és una mica com aquella part de la societat que ningú vol a casa, ningú vol tenir els residus a casa, tothom fa el consum del producte que consumeixi, sigui una llana de Coca-Cola, sigui què sé jo. sigui unes restes de peix, de verdura, d'alimentació, del que sigui, després ho vol fora de casa. Ningú es veu la dona que la tira a terra, a casa seva. Sí, sí. A fora de casa. Una part de la ciutadania, si em permeteu l'expressió, se li enrefot un taball, això. Absolutament. I això ja és. En canvi, hi ha una altra part de la ciutadania que vol fer-ho bé. I la feina de la ciutadania no és dissenyar el sistema per fer-ho bé, sinó que és fer-ho bé. És l'Ajuntament en qüestió, l'administració, que ha de facilitar els mitjans perquè allò es faci bé. Dit això, sí que és veritat que els residus són un problema molt greu a nivell de societat. De residus n'hi ha de molt tipus. Per exemple, un residu que ningú hi pensa són els residus electrònics. Gestionar un residu electrònic és complicadíssim. I bé, això és un altre capítol que no ens atarem. Amb el tema dels residus domèstics que generem a casa, els envasos, l'orgànic, les llaunes, els vidres, etcètera, això fins fa molt poc temps tenia un tractament finalista que és que anava a incineradores i es cremava. I això és un desastre. Clar, no es veu, ho tires al contenidor, s'ho porta un camió, ho crema, una part de la contaminació s'enva a l'atmosfera... i una part del residu sòlid que queda a les cendres, molt contaminants, se'n anaven a un abocador. Això va arribar a un punt que ja era insostenible, i la pròpia Unió Europea ha imposat a tots els estats de la Unió Europea unes polítiques de reciclatge molt més dures, i és amb el que ens estem trobant. Que no n'hi ha per tant, és simplement, també penso jo, que una mica les administracions s'equivoquen, quan no fan prou pedagogia ambiental. Si s'explica molt més bé això, més part de la ciutadania ho assumirà com una cosa positiva i, per tant, ja no ho farà amb tanta recança. A mi em dóna aquesta sensació. Dit això, és veritat que també hi ha col·lectius que no són fàcils. Hi ha persones que no tenen la cultura de reciclar instaurada. Jordi, perdona, mirem, això dels col·lectius, ara us explicaré el que vaig ser jo. Vaig pensar, a veure, és veritat que quan nosaltres fem reunions d'associacions de veïns o el que sigui, jo veig poquíssimes persones de fora. Vull dir, hondurenyos, marroquins, etcètera, etcètera. Doncs, al meu compte, com que jo me vaig trobant amb dones marroquines... Com que un dia van fer una reunió, vaig a menar a l'Ajuntament, que fes una reunió, per el mateix que van fer a Sant Narcís, al centre cívic, per la gent del barri, jo sabia que aquestes dones no hi anirien allà. Llavors l'Ajuntament va venir a la... a la mezquita, una noia encantadora, i els hi van fer, i bueno, estan encantadíssimes, encantadíssimes. I me consta que no solament això, que aquesta iniciativa de les marroquines va ser meva, també s'ha de dir, però me consta que res d'això s'han fet amb col·lectius d'hondurenyos, s'han anat a parlar crec amb l'Església Lim, o sigui que ara està arribant a tothom. Perquè jo, el que els deia a les marroquines, jo els deia, a veure, Hadija, tu baixaràs la bossa d'escombraries i aniràs a obrir o a tancar i no podràs. Què faràs amb la bossa? No te l'emportaràs a casa, la deixaràs a terra. I després comptem les multes que es posen que ser positivament... I ho he vist les multes que es posen per deixar bosses a terra. Amb una veïna de Sant Arcís la van supegar la policia municipal que deixava dos tauletes de nit perquè ella va dir, amb tota la bona fe del món, que els deixava allà per si algú els aprofitava. Com que no havien avisat, 600 euros de multa. I els ha pagat. Els ha pagat. Aquesta és l'altra cosa que hem de tenir molt en compte. Que si nosaltres no ho fem, vigilem perquè hi haurà una darrere que ens obligarà a fer-ho. La cosa, Carme, és que jo penso que tu ara acabes de trobar, acabes d'explicar una fórmula que funciona, que és explicar les coses en pedagogia. A vegades hi ha molt de prejudici, no? És que hi ha col·lectius que no ho faran mai. Això és mentida. Jo vinc del món ambiental i precisament dins del món ambiental hi havia aquest debat. Per exemple, una persona deia com vols que a la zona centre de sal fem reciclatge? La gent d'allà no ho farà. Doncs jo penso que això és un error. Sí que ho faran. Sí que és veritat que aquelles persones tenen una sèrie de problemes que l'última de les seves prioritats és reciclar. Però és igual. Són ciutadans de ple dret i amb deures. Ah, clar, no són pas tontos. No són pas tontos. David, tu escoltes molt aquí. No, estava intentant... No, estic d'acord amb tot el que dieu i sintetitzar una mica, no? I per aprofitar que avui hi ha en Jordi, que ell hi entén d'aquestes coses, per tornar a dir el mateix de sempre, que ho he dit 50 vegades, però és que crec que la 51 també és bona, que és que tot això està molt bé i la pedagogia està molt bé, però la manera de recollir i reciclar el 100% dels residus no és en origen, és en destí. És triar en destí. Llavors, quan l'EU es posa a ferruca i apreta, penso, quan van apretar tant, hauria estat bé que haguessin dit, vale, i a partir d'ara totes les inversions que s'hagin de fer en aquest sentit es fan per recollir en destí, no en origen. Perquè jo, per mi, aquest matí l'he tornat a veure amb moto darrere d'un autobús, aquests cartells que ens marquen el gran objectiu d'arribar al 70% de reciclatge, ara estem al 51, diuen aquests cartells, Ho trobo descoratjador. És a dir, la gent, que no és tonta, l'has de motivar una mica també. I al final, tot aquest embolau, que insisteixo, per mi tot es pot fer millor, segur, però jo porto tres setmanes amb els continuers intel·ligents i soc la mateixa persona igual de feliç o infeliç que era abans, cap tipus de problema. La gent també l'has d'encoratjar una mica i al final passar d'un 51 o un 70, és a dir, que el 30% de la brossa continuï sense reciclar-se, ho trobo directament un escàndol. Jo ja em sap greu perquè t'he utilitzat més d'una vegada i més de dues perquè aquí... No, no, al revés, jo... Com vares parlar, diguem-ne, del triatge en destí... 100%, eh? Una xinxeta, eh? Un gra de sorres se separa, eh? Sí, sí, tu vares dir una xinxeta, una agulla de cap, tot aconsegueixen fer-ho i en alguns llocs estan començant a fer-ho. en els països que no han passat per l'adèria aquesta de separant origen. És a dir, els països en vies de desenvolupament es reciclaran abans que nosaltres el 100% dels residus. Per aquesta fórmula del destí. Clar. I això passa per grans. Ho pots tirar tot barrejat. I en destí hi ha unes màquines que separen, o sigui que unes guillotines obren les bosses, ho separen tot, les pedres per un costat, els metalls per un altre, mimants, l'orgànic, se'ls recicla al 100%. Això des del món ambiental, jo us convido molt a mirar sovint una pàgina web molt interessant que es diu sostenible.cat, que hi ha des d'institucions, ajuntaments, tècnics, tècniques, persones de l'universitat... Es va posar d'exemple un país que sembla que funcionava molt bé, però que també ho estan canviant, que és Nova Zelanda. Nova Zelanda era un país que va apostar molt per això, les grans plantes de triatge en destí. Però no és tan senzill, eh? No funciona tant. Sabeu per què? Perquè desincentiva precisament el reciclatge i la contenció. Desincentiva la contenció, però el reciclatge no, perquè ja no has de reciclar res. Exacte. Però al final ha passat que aquestes plantes de triatge han anat quedant saturades, perquè arriba molt de material, i un dels efectes col·laterals positius del reciclatge en origen és que la ciutadania es conté a l'hora de generar residus, perquè la cosa va de volum de residus. i jo sé que Nova Zelanda està revisant algunes coses no hi ha un sistema perfecte i definitiu jo a partir del que en David Martí va explicar llavors me'n vaig assabentar o vaig intentar assabentar una miqueta vaig gretar una mica i m'he fet la pròpia teoria tindrem triatge en destí Quan les grans empreses, que en aquests moments estan fent molts de milions amb l'acollida de les idos, decideixin fer-ho d'una altra manera i llavors ens vendran. Ara els hi paguem dues vegades. Si voleu, podem parlar d'Ecoembes. El drama principal és Ecoembes. Totalment. És a dir, hi ha el destí, però també hi ha una cosa que funciona molt bé en alguns països avançats d'Europa que aquí no s'ha volgut fer mai, que és el dipòsit i retorn d'envasos. allò de tota la vida i que Alemanya, Ústria i Dinamarca s'ha modernitzat i funciona de meravella ja no necessites ni grans plantes ni necessites fer la política de reciclatge de contenidors que fem aquí tu saps Jordi que s'ha posat de moda ara una cosa que es diu sandraing que vol dir secar la roba al sol Això no et sona? Que s'havia fet tota la vida, ara està de moda. És bàsicament rebatejar coses... Secar la roba al sol. Li poses en anglès i queda una miqueta més bé. Ja la perdonareu. No sequis amb la secadora, seca amb el sol. En quin moment has hagut de començar a fer... Home, la secadora està molt bé tenir-la per quan la necessites, però no per assecar la roba sempre. Sí, esclar, però hi ha pisos, has de pensar, David, que hi ha pisos que no tenen altra solució. Els terrats d'abans, que la gent pujava a estendre els terrats, ara que tenim teulades, podríem aprofitar, però ja quan es fa una obra nova, igual que ara t'obliguen a fer uns pàrquings que facin terrats per poder estendre la roba. No, però a vegades hi ha una qüestió de sentit comú, és a dir, i això ho hem parlat, és a dir, portar els cistells, diguem-ne... Tan senzill com això, que s'acaba una part de la vida... Sí, i els porespans, els porespans a les envases de plàstic. Ara jo m'he d'acord. És un desbarat. mira que nosaltres no ho fem servir gaire perquè comprem a productes de proximitat però així i tot algun dia sí però vas a la carnisseria i has d'estar amb un ull posat a veure quants plàstics et posen entre els talls del formatge i a més a més m'ha passat que jo he anat allà amb els meus tàpers tinc tot un sistema de tàpers típic ecologista repelent que s'enfada i tot jo crec que no pots pas si no no ho dic jo perquè assumeixo aquest paper s'arriba enfadant amb mi perquè porto tàpers Ara que dius això, ara tenim un debat a Sant Arcís amb la Festa Major pel tema dels gots. Què fent? No, aquí està la història, aquí està. Resulta que ara van fer la Festa Jove i a la Festa Jove es van donar, la gent ho va pagar, 3.000 gots. Doncs ara ens trobem que amb la Festa Major no tenim gots i el dissabte... parlant de l'organització de la Festa 6, vam començar a parlar què fèiem amb els gots, si compràvem aquells de bambú, saps? I ara, miràrem-ho mirada vinguent, doncs hi ha un petit debat en el WhatsApp, perquè uns deien els de plàstic, els altres deien els de bambú, i un diu, i si no haurem de tornar els de tota la vida d'un sol ús. I si no, dèiem, potser farem un eslògan que posi, porta't el teu got. jo no sé quants tinc a casa portes el teu got no saps què fer-ne hi ha una altra opció que és recuperar el porró perdona, ha sortit un llibre sobre el tema que es presenta precisament demà passat Salvador García Arbós ha fet una mena d'assaig sobre la cultura galàctica del porró el nom el té però que preconitza la recuperació del porró, que, esclar, recuperar. Hi ha gent que no l'ha perdut, la gran majoria ho hem fet, però... Nosaltres, a la festa major, els que fan les botifarres i tot això, van amb el seu porró. Allà tenen el porró i se'l van passant de l'un a l'altre. A part, o sigui, tots són avantatges, o sigui, és més ecològic, tal, fas comunitat, i també et controles més en el consum, perquè, a no ser que el porró tragi molt... et controles més tornem a les coses com amb totes les cometes del món davantes però algunes no les hauríem d'haver perdut mai jo diria que per anar bé gairebé cap perquè la cosa aquella de dir està molt bé si pots tenir una secadora i pots però no utilitzar-la sempre això jo ho he vist també amb la quantitat d'electricitat que gasta que és brutal engega el forn i la secadora a casa alhora veuràs el que et passarà i llavors a partir d'aquí com comences a fer no vull obrir un debat perquè ens queden dos minuts per exemple jo vinc d'una època vosaltres sou molt més joves però jo vinc d'una època que la roba es buscava comprar-la bona perquè durés molts anys ara estem en aquell procés que cada mes hi ha gent que canvia la roba perquè li surt més bé comprar-la que no canviar-li una cremallera ara no em vull equivocar amb la xifra però era espantosa el 50% de la roba que es comprava no es feia servir mai i dels 50 que sí, la meitat es feia servir dos o tres vegades, i després quedava enterrada en un armari. Clar, i això també ens porta al debat del residu tèxtil. La roba és un gran residu, perquè és clar, parlem d'una família, de dues famílies, d'uns veïns, però s'ha multiplicat per tota la població. I pensar com és que un pantaló o una peça de roba costi el que costa, has de pensar... Hi ha aigua, però... Clar, l'aiga que s'ha gastat... L'impacte de produir-ho i l'impacte... i la gent que ho ha hagut de fer ho estem parlant directament de l'explotació que hi ha però això no només pel comerç electrònic també les gran superfícies han implantat aquesta mena de consum i reflexiu sense reflexionar sobre l'origen dels productes i els residus que generem i esclar És incòmode parlar d'aquestes coses? Vull pensar que hem arribat a alguna mena de pic, perquè l'altre ja comença a ser tendència. Vols dir el tema de la roba? Sí, jo crec que sí. Ja hi comença a haver més consciència. Sí, de fet, hi ha molta... Jo crec que sí que n'hi ha de consciència, el que passa és que l'haurem d'aplicar. Escolteu, hem fet una tertúlia, podríem haver parlat de font de la pólvora, podríem haver parlat del carrer a la creu, que sembla que alguna cosa es mou, podríem haver parlat... del troet. Podríem haver parlat, que jo li volia dir, de la FOE, que amb l'Expo Jove vaig dir que es necessita gent, diguem-ne sobretot. Per començar a treballar demà. Per començar a treballar demà. Sí, sí. I no se n'en troba. Són coses que no s'entenen. Bueno, sí que s'entenen, per desgràcia. Estan molt analitzades. El tema és entre tots remar i trobar la solució. Hem parlat de tot això i ho tornarem a fer com ens tornem a trobar, però serà demà, perquè ara hem acabat la tertúlia. Tornarem, si tot va bé, demà a les 10. Ara són les 11. Moltes gràcies. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 8 d'abril i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. Girona enviarà les targetes dels contenidors intel·ligents als domicilis però ho farà al final de la implementació del nou sistema. Una mesura per no greujar tota aquella gent que ha anat a buscar les targetes i el material als punts on es repartien. Uns enviaments que en cas de no tenir justificació també suposaran un recàrrec a la taxa. Mentrestant, l'Ajuntament prepara la segona multa a Girona més neta per no tenir llesta l'aplicació mòbil que ha de permetre obrir els contenidors intel·ligents i tenir més informació del servei. L'Ajuntament posa a disposició de la ciutadania un telèfon i un correu electrònic per resoldre dubtes sobre la nova taxa d'escombraries. El telèfon és el 972 41 94 45 i el correu electrònic taxaresidus2025 arroba ajgirona.cat. A més, des del consistori s'enviarà una carta a totes les persones propietàries dels immobles i activitats econòmiques amb tota la informació. Enguany, la taxa es cobrarà a partir del mes de maig, és a dir, un mes més tard que el pagament de l'IBI. Els hospitals Troeta i Santa Caterina impulsen un estudi per millorar els pronòstics de l'encefalitis autoimmunitària. Es tracta d'una malaltia neurològica poc freqüent i ara els investigadors gironics estan desenvolupant una escala per identificar amb més precisió aquells pacients que tenen un risc més elevat de tenir alguna discapacitat després de la fase aguda de la malaltia. L'Expo Jove supera les expectatives inicials i tanca la 19a edició rebent 8.500 visitants i 103 centres educatius, el que suposa la xifra més elevada des de l'any 1996. La directora de Fira de Girona, Coral i Cunyat, en fa una valoració molt positiva i expressa la seva satisfacció per l'èxit que ha suposat acollir el CatSkills al Campionat de Catalunya de la Formació Professional i també la primera edició del concurs de construcció. L'Ajuntament obre un concurs per crear un joc de les Fires de Sant Narcís que promogui l'ús del català. Després de publicar en els darrers anys els entreteniments per Sant Narcís Cada Mosca Valparcís, el Joc de la Mosca i el Joc de Memòria de Fires, en aquesta edició s'ha optat per traslladar el desenvolupament del joc a la ciutadania. Les propostes per participar en el concurs es poden presentar fins al 27 d'abril. El Festival Zeta de Girona rep 119 propostes d'arts escèniques la xifra més alta de les 5 edicions. Es tracta de la xifra més alta que havia aconseguit mai aquesta mostra d'arts vives i espectacles. Enguany el festival es farà entre el 10 i el 13 de juliol i tindrà com a eslògan per amor a l'art. I en esports, la Federació Espanyola de Bàsquet s'oblida de Roberto Eñiguez en els premis de la temporada, tot i que el Viturià estigui a un pas d'aconseguir que l'equip gironi acabi primer a la lliga regular, amb la qual cosa es classificaria directament per jugar a la propera Eurolliga. Per altra banda, la penya gironina busca una solució per en Sisplau. La penya ha engegat una campanya de macenatge per aconseguir 35.000 euros perquè el popular FA Kingsford pugui pagar l'entrada del pis on viu. I acabem amb el temps d'avui que s'espera assolellat durant tota la jornada on poden aparèixer alguns núvols sense importància a la tarda i la temperatura que pot arribar als 22 graus. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.