Aigua, ocupacions i residus: Girona i Figueres

L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia, quan passen 10 minuts de les 10 del matí, estem a Girona FM i volem passar un repàs a la ciutat, a les comarques, el que ells vulguin els vingui de gust en aquest 6 de març. Anem avançant ja en el mes de març, se'ns està acabant, per dir-ho d'alguna manera, la L'hivern, formalment d'aquí uns dies arribarà la primavera, tot i que diuen que ara vénen dies de pluja i la pluja sempre és benvinguda i no sé si fa més hivern o fa més primavera o fa les dues coses, però com que m'estic enrotllant el que faré ara serà saludar les dues persones que avui m'acompanyen aquí als estudis del carrer Balmes. Senyor Mar Bardaguer, periodista, director de l'Empordà, molt bon dia. Com estàs? Molt bé. I si la pluja és benvinguda, saps que no hi tornarem amb una conversa típica, però a l'Empordà, sobretot, la pluja és benvinguda, necessària i esperada. A l'Empordà el que falta són llevantades, que és l'únic manera que s'ho amplia aquell ambassavent. Que s'ho ampli d'arnius d'alguna manera, perquè si no... haurem de fer les tertúlies amb una cosa que cansa molt, que és tornar a parar les restriccions de sequera, que s'acosta l'estiu i us den molt d'aigua perquè els càmpings han d'estar top. Diuen els que ja entenen que vindran pluges i que com a mínim arribarem a la meitat dels embassaments plens, però bé, com que Boadilla sempre funciona a part... Crec que Boadilla a la meitat ja és una cosa pels veterans, jo crec que Boadilla a la meitat ja no ho esperen. Ja no ho esperes veure, diguem-ne. La senyora Marta Rodríguez, periodista al País i de tants altres llocs, i anava a dia llarg de qualsevol, però això podria donar la impressió... Donar a peu que tinc una edat que no tinc. Com estàs? No, home, no, tu, rai, que ets jove. Aquí el que té una edat, sobretot avui en aquesta taula, sóc jo. Com estàs? Molt bé. Sí? Sí, sí. A veure, m'agrada la pluja, o sigui, sé que és necessària, però jo sóc més de sol, eh? Jo necessito sol, ara que plogui molt Boedella no t'ho diré que és en plena perquè sé que seria una il·lusa però jo soc de sol No volia posar-me en coses així però vostè sempre se'n va buscar diguem-ne el nord occidental per dir-ho d'alguna manera Ha canviat, ja no plou tant per Galícia Ara resulta que fa molt de sol allà ens plovia més aquí i allà feia més sol i ara hem tornat a canviar Parlant de sequera, no és que en vulgués parlar però encara no fa 10 o 12 dies o 15 dies l'alcalde de Girona va emetre diguem-ne un crit d'alerta en el sentit que els ciutadans ens havien de tornar a posar to perquè en dos mesos que curiosament aquests dos mesos d'hivern que a mi em va estranyar molt havia augmentat el consum d'aigua a la ciutat de Girona un 10% i em va estranyar moltíssim perquè els ciutadans ens havien portat bé Des de l'època de la sequera, els litres de mitjana que es gasten les famílies estan molt per sota, diguem-ne, la mitjana, i de sobte un 10%. I jo vaig pensar, aquí hi ha alguna fuga d'aigua que encara no hi ha detectada, no? Sí, doncs, deu ser una cosa així, perquè no sé si, almenys a casa, hem quedat tots com restringits. O sigui, és una cosa d'aquelles que quan te la poses al cap que has de fer, dubto que hi hagi gent que ara estigui gastant així, no sé... Aquí obriríem un altre meló sobre el que va dir l'alcalde i el consum, però m'imagino que el consum deu ser per cap i t'hi dic que obriríem el meló d'aquestes estadístiques perquè jo crec que avui en dia no sé si hi ha ningú que sigui capaç de dir quanta gent viu a Girona, quanta gent està empadronada, si aquí som 100.000 o som 110.000 o hi ha dies que som 115.000. Aquesta és una altra, formalment, que som 105 o 106. No, crec que som més ella. el van augmentar una mica 107 s'hauria de veure quanta gent veritablement perquè aquí evidentment no hi ha estudiants sensats no hi ha 1007 no són més jo crec que són bastants més i per tant quan es tira qualsevol estadista aquestes de consum d'aigua qualsevol s'hauria de posar en context Però sí que és veritat això que deies tu perquè em marca que ha fet una càrrega de profunditat molt amable en el sentit de dir necessitem aigua i com arribi l'estiu la necessitarem i la veritat és que diguem-ne la zona de l'Empordà, la zona diguem-ne de la costa Brama Nord i allò la mar de Tremontana i tot allò és un tema que preocupa de fet on va ser a Port de la Selva que es van quedar sense aigua ja tenien on ja es vien espavilat per tenir-ne Vull dir, és un tema que pot arribar a ser preocupant, encara que els embassaments, allò que en diuen les conques del tèrtid Llobregat, que sempre els assumen, pugin una miqueta, com diuen les previsions que pot passar. És que principalment és l'Empordà. Perquè, per exemple, quan tots els altres teníem falta d'aigua, a Tarragona, al Tarragonès, no passava res, a tota la zona de Tarragona. I ells, no sé per què aquella part, no vull riure, però sembla que hi ha com una mala llet que o l'aigua no va allà o, a veure, deuen ser coses de vents i de no sé què que a mi se m'escapen. No, això en Mar segur que ho sap, perquè ho devem haver estudiat, però alguna vegada en Miquel Lira, que d'aquestes coses del mapa del temps hi entenc molt, sempre diu el mateix, i jo m'he quedat amb la seva frase perquè no en tinc ni idea, que el problema de Boadella és que només s'omple si hi ha lleventades, i que fa molt de temps que no hi ha lleventades. Ara també si és veritat que amb el nou govern... s'hi han posat més les piles, ho han intentat, l'ACA obrirà 5 nous pous a Paralada, està mirant les desaladores, però les desaladores sabem que van molt més a llarg termini, a la Emporia Brava aquesta setmana ja estàvem fent coses, però clar, anem molt justos, perquè anem a ser sincer, si parlem de la gent que viu a Girona, Jo no vull dir el canvi, has posat Port de la Selva, però és que anar a Port de la Selva avui, o anar a Port de la Selva d'aquí tres mesos, és anar a un lloc diferent. Hi ha anat Palo de Sant Pere Pescador, etcètera, etcètera, on hi ha uns quants càmpings, però dos sobretot, que hi ha milers de persones. Milers i milers, sí, sí, sí. Ara que parlaves de descelladores, crec que no trencaré cap secret, però el dia 22, que és el Dia Mundial de l'Aigua, el dia 22 de març, que es faran, la gent d'Aigües Vida faran palenganades al Pont de Pedra, també hi haurà, me diuen, un debat molt interessant, que es parlarà de tot el tema de les descelladores, amb la participació de la consellera Paneke i gent d'aquest món. Està bé parlar-ne, en tot cas, no? Sí, parlar-ne, sí. El que passa és que jo de totes les dessaladores que es van anunciar, tothom va denunciar dessalador. Aquestes s'han fet totes o s'han portat? No, no, és que hi va haver un moment que tothom semblava que tenia una dessaladora com a casa. D'on està en una fase inicial d'estudi per tal de constituir una comissió que estudia la manera d'aquelles coses que es diuen. Ja t'entré, ja t'entré. Però és que va haver, jo portarem una dessaladora. Sí, l'altra també, tothom dessaladora. Jo l'única que sé és la del Port de la Selva, aquesta sí, no? Sí, bé, era mòbil i petita, eh? Era pensada, diguem-ne, per les necessitats del Port de la Selva. Ara, el Port de la Selva, si és veritat que hi ha una nova canonada que porta aigua des de llançar. Però, clar, aigua des de llançar, per tant... Però aquesta canonada ja hi era l'any passat quan van tenir problemes. Però aquesta aigua surt allà mateix. Aquesta aigua ve de llançar, per tant, d'on ve de Guadella. Sí, sí. Déu-n'hi-do. Hem començat amb el tema l'aigua, podíem començar amb molts altres temes. De fet, avui la idea és passar una mica de revista a la ciutat o a les comarques. Hi ha molts temes, alguns de Girona, alguns que no són de Girona. Com ben marxem, sempre aprofitem per parlar una mica de figueres i coses d'aquestes. Però jo abans volia preguntar a la Marta Rodríguez, que durant molts anys, diguem-ne, ha fet... Diu, ai, no, d'hora no passa res. Ai, a veure si no m'ho sé. que has fet informació policial i judicial, entre moltes altres coses, però aquesta ha sigut una de les coses que, a més a més, sé que t'agrada. Això sí. Després de molt de temps, gairebé dos anys, jo diria, tornem a tenir president oficial a l'Audiència Provincial de Girona. Quatre. Quatre anys. Quatre anys han passat. Des d'octubre del 2020, que el senyor Fernando Lacaba va marxar al TCJ, estàvem amb gent en funcions. Esclar, va marxar gairebé un any després que li renovéssim per tercera vegada, per tant, amb el seu quart mandat se'n va anar al TSJ. 20 anys va estar, dues dècades. Després va marxar i va quedar, doncs en funció, ens va assumir-ho el més vell de l'audiència. T'hauria de ser la magistrada Fàtima. Després va ser la Fàtima, primer va ser un altre senyor, després va ser la Fàtima, després va patir un accident i la va haver de substituir l'Adolfo, em sembla que va ser el febrer del 2023, ara ha fet dos anys, i finalment el Consejo General del Poder Judicial ha nombrat... Aquest finalment... Finalment, es nota, torno a dir, finalment, doncs ja tenim el president, que és l'Adolfo García Morales. Adolfo García Morales, que és aragonès, però que és una persona que porta més de 35 anys. Sí, molts anys. 30 anys ha ficat a Girona, segur, jo crec que el 95... Sí, abans jo crec que havia estat... El 95 a Sant Feliu. A Sant Feliu, sí. El 90, és que me vaig a prendre el currículum, eh? El 90 fa les oposicions, en aquell moment eren separades, a fiscal i a jutge. Les guanya les dues, però decideix ser jutge. I a partir d'allà jo crec que és dels primers destins que té, per no dir el primer, que arriba a Sant Feliu. Si no el primer és dels primers a Sant Feliu. Sí, no sé si és el 91 o el 95, molt aviat arriba a Sant Feliu. Sant Feliu està 11 anys, després va a Granollers i després ja arriba el 98 a la secció tercera de l'Audiència de Girona. Quan obren la secció, que és una secció penal, quan obren la secció quarta el 2005, em sembla que és el desembre, ell ja la presideix i des d'allà fins ara. I ara ja és el president. Per tant, porta 27 anys a l'Audiència de Girona i a més a més té un... No, no, 27. A l'Audiència de Girona. Ah, sí, a l'Audiència, sí. Sí, des del 90... Vas dir 98 o 95, crec que era. 98 o 95, bueno, és igual. 98, sí, pot ser. i de fet ell, tinguent en compte que el Consejo General del Poder Judicial normalment accepti, només havia passat en un cas a l'audiència d'Oscar que havia renovat quatre vegades a un president, per tant va estar-hi quatre mandats i mig o cinc, però normalment més de tres no passava. Per tant, ell es va presentar quan es havia acabat l'últim mandat de Fernando de la Cava, Fernando de la Cava també es va presentar, i al final va acabar amb... contra tot pronòstic que deia en aquells moments Sí, sí, en aquell moment va sorprendre una mica però va tornar a guanyar el senyor La Cava Jo crec que Dolfo si hagués sabut que Fernando La Cava es presentava potser no es que es presentava, no ho sé Ah, no ho sé això, no ho sé El que està clar és que és un magistrat Estic parlant amb ell Sí, sí, són dos experts Clarament Però és un magistrat considerat garantista, és un magistrat molt treballador, és una persona molt arrelada aquí. De fet, com que el conec personalment, hi ha una cosa, ell va aprendre català quan encara estava al seu Aragó amb les lletres de les cançons de Serrat i Llach. És així perquè és un magistrat que ha escrit llibres de poemes, És un tio molt preparat i és un... Moltíssim. I sembla que hi ha hagut problemes, no? Vull dir, perquè... Massa progressista, això... No ho sé, jo això del tema del consejo aquest em pensava que era una altra cosa. O sigui, jo no sé quina és... A veure, currículum... Jo això no ho he dit, eh? No, he posat el legal entre cometes. El currículum em pensava que era una cosa molt clara a l'hora d'accedir a un lloc d'aquests, Perquè jo crec que més currículum que el que té, està 27 anys a l'audiència, 20 i pico president de la secció quarta, tot el que ha fet, a més a més, és professor de dret penal a l'UDG des del 2002. No ho sé, ha fet moltíssimes coses. Doncs jo pensava que amb un currículum tan ample, tan sòlid i tan... ja n'hi havia prou, es veu que no... Es veu que és com allò que jo no sabia que quan guanyen un premi d'un llibre també hi ha coses a darrere que ets d'un editorial o no ets d'un editorial. Jo pensava que era una cosa diferent i no, també m'he portat la sorpresa que funciona, no vull dir com un canvi de cromos, però una cosa així és. Ja ho dic jo, que funciona com un canvi de cròmos. És això. En tot cas, vull dir, contents que hi hagi president, que sigui Adolfo García Morales, que per cert, una de les... Això sí que ens afecta, diguem-ne a tots, una de les decisions que ell ha impulsat, juntament amb el magistrat Víctor Cogres, que en va ser el portaveu, va ser, per exemple, aquesta unificació de criteris... Els acords aquests de l'Audiència de Girona. Són tots, eh? Són tots els magistrats, eh? De les seccions tercera i quarta. Això per mi serà molt bo. El que no entenc és com encara no ho havia pensat ningú. Per dir-ho d'una manera clara, i que la puguem entendre gent com jo, ha passat molt allò de dir que si no han passat 24 hores... i el propietari denuncia, es pot fer, diguem-ne, una desocupació. No, sí, però és que ells estan sorpresos, els magistrats, perquè és que això ja es podia fer. Ja es podia fer. Això ja es podia fer. I per què no es feia? Aquesta sí que és una pregunta amb mala bava. No, no, no, no és amb mala bava. No, la meva sí, diguem-ne. No, jo crec que es pensen que les policies estaven com desprotegides, o sigui, com que no estava per escrit... no tenien clar què podien i què no podien fer i abans de fer una cosa que no acabi sent legal o així doncs no feien o una cosa així això ara sí que està sobre paper ara tenen a què agafar-se però no és tant la voluntat d'aquests acords que són del novembre de 2024 no és tant que sigui una cosa express que te pillen les 24 hores i el pots fer fora és molt millor o sigui, si realment ja ets a dins Si ells volen, el que no pot ser és que, per exemple, roben a un centre comercial d'aquí a Girona un judici ràpid, i si una cosa tan greu com això no es pot fer ràpida, doncs ells diuen que una ocupació s'ha de fer per la via del judici ràpid, Clar, amb això, o sigui, això ho ha de fer la policia, eh? Això serà parlant menys, però és segurament la part més important de tot el tema. Home, és que en un mes has de poder haver fet fora el que t'ha ocupat la casa. Això és impressionant. O sigui, no es feia així. Un cop t'ocupen la casa, si han passat 24 hores... Hi ha gent que parlava de dos anys, o any i mig, o més... O més, i un calvari pel mig. Sí, sí. Ara ho han fet tan simple... que només és, tu has de portar, el propietari de l'immoble ha de portar els papers, demostrin que és el propietari, han d'identificar els ocupes. Un cop estan identificats, els citen. No cal ni que vagin a judici. El jutge o la jutgessa fa la sentència i si realment entren a dintre dels paràmetres es fa el desallotjament. Però això és en ràpid, en tres setmanes, un mes. Això segurament també hi va tenir alguna cosa a veure, aquella ocupació de Jordi Riera. No, no, no, els acords són previs. És que va semblar que coincidien i el que és maco és que ara ens van arribar en correus de tots els pobles, de moment tenim Girona, l'Avisbal i no sé quin més, que ja han fet la primera desocupació en base a aquests acords. Això serà bo? Sí, aquí també el que passa és que sempre hi ha les dues cares, no? Perquè el cas de Jordi Riera va ser molt mediàtic i ara la primera o dues composicions de Girona ja ha tingut les primeres crítiques perquè sé que és mala sort, eh? Acaba sent el propietari de Servià, la veritat. Sempre hi ha tingut les primeres crítiques. Mira, una llei acaba beneficiant sempre grans tenidors. També seria, és important que comenci a passar, que la gent vegi que li passi a la gent del correr, que la gent del correr vegi que no tingui problemes d'aquests És que aquí, Marc, hi ha una cosa que tu l'has dit també, és a dir, al final, quan s'estava parlant de les ocupacions de grans tenidors, que es diu, és a dir, bàsicament del banc dolent de la Sareb i tot això, la sensació és pensar, bueno, tu ja que ets, ja s'espavilen, ja faran i tal, però ningú pensa a vegades en els veïns, que hi ha veïns que sí que són propietaris i que acaben revint perquè no paguen la comunitat, perquè no... perquè es punxa l'aigua o la llum, i que hi ha tot aquest tipus de temes. I possibilitat d'incendis. Que n'hi ha hagut alguns, sí, sí, i és una miqueta això. I per tot els locals, hi ha un local a Montilivi, hi ha un local a Montilivi que és de la Sareb, que l'Ajuntament porta, l'Ajuntament de Girona porta més d'un any intentant... Doncs mira, ara ja es pot aplicar. No, i llavors hi ha hagut molts temes de gent, diguem-ne que... A veure, hi ha una cosa que, alguna vegada que n'he parlat aquí d'una manera més o menys o menys oberta, algú m'ha dit, però això es pot dir obertament? Jo dic, sí que es pot dir obertament. Hi ha xarxes que es dediquen a ocupar per després llogar anar a la pobra gent immigrada i que els hi cobren per entrar a la dicta? No, no, no, que n'hi ha i moltes. I el que no entenc és com policialment no s'actua contra aquesta gent, que aquesta gent juga, diguem-ne, per una banda juga contra els propietaris als quals els ocupen els pisos, però també juga contra la pròpia gent a la que cobren per ocupar... Però és que jo crec que la justícia sempre es diu que és el més injust que hi ha, i a més a més si una cosa té és que és lenta. És que els delictes avancen més ràpid que la justícia. Aquella frase que tu coneixes, que una justícia lenta no és justícia també. Doncs jo crec que han aparegut com més tipus de delictius del que s'estava preparat i no està a l'alçada de les coses que van passant. Però ara amb això, mira, si tu amb un mes pots fer fora una persona que ha ocupat una casa o un immoble... Quina màfia s'hi guanyarà la vida? Perquè tu no pagaràs 1.500 euros o 1.000 euros per una clau que el cap només te la treu. O sigui que els acords dels magistrats de l'Audiència de Girona potser són l'embrió del final de les màfies aquestes. És que a mi el que m'ha semblat, perdona Marc, a mi el que m'ha semblat important és que diguem-ne no només ho hagin fet sinó que ho hagin anunciat i fessin una compareixença pública que crec que el portaveu va ser el magistrat Víctor Correas... que a més a més va parlar d'una manera, això hauria de ser habitual però no ho és, va parlar d'una manera que se l'entenia, diguem-ne, vull dir perquè... A veure, se'ls entén més parlant que la part escrita, la part escrita judicià a vegades, sort que algunes coses ja sí que volen dir de començament, perquè si no, si hagués d'entendre el que ja ha escrit allà potser no... No ho acabaria d'entendre. És molt curiós que això ja va d'ara l'audiència de Girona, quan és una cosa que ha dit la Marta, ja hauria d'estar clar, hauria d'estar d'audiències, diguem-ne, més, perdoneu-me el comentari, més importants, hauria d'estar claríssima. Sí, sí, però el tema... Que passa que el tema de les ocupacions a nivell, diguem-ne, d'estat espanyol no és a per tot igual, perquè no passa... És un tema que desgraciadament aquí el tenim per la tipologia. Tu ets el director d'un diari de l'Empordà, tema d'ocupacions n'hi ha. I jo volia treure després un altre tema que tu deus conèixer bé perquè em deus haver escrit, que és el tema dels empadronaments i els desempadronaments que està practicant l'Ajuntament de Figueres. Però bé, aquest tema dels empadronaments, els desempadronaments, és un tema també de lentitud i de burocràcia i de recursos dels funcionaris, perquè parlant de la gent que viu a Girona, estic segur que a Girona, si algú s'hi posa a mirar hi ha empadronaments dolents, que n'hi havia Figueres i molts, però és que a Barcelona hi ha d'haver-hi moltíssims. Es tracta de tenir la voluntat i dir... Què passa? Hi ha gent que no està empadronada? És que si no els empadrona, es quedaran des d'esbre socials. Bé, però una cosa o l'altra. Poden estar empadronats o no poden estar empadronats? On es poden empadronar? I sobretot ajuntaments, Figueres no l'hauria de passar, però li passa, que tinguin recursos, que tinguin tècnics per mirar-s'ho. És una feina... Però es mira on s'empadronen? Clar, vas trobar dos i vas anar a mirar un Sant Padrón i en van trobar 84. En un sol empadronament. Sí, sí. I en podrien haver trobat molts més. Bueno, aquí a Girona hi va haver un cas que va ser mediàtic perquè va acabar sortint als mitjans, que era el cas d'un ciutadà. Sant Narcís, un ciutadà, que es diu Josep Maria Maragán, curiosament, que li havien empadronat 13 persones en el seu pis i que es va queixar i va anar per la via, diguem-ne. I aquí hi havia també, en funció dels ajuntaments, hi ha ajuntaments que permeten o no permeten, en aquest cas no... no hi havia la necessitat, diguem-ne, per empadronar, el que hauria llogat el pis ho podia fer-ho, però no el propietari, que no ho havia de saber-ho. En el seu cas, diguem-ne, la cosa més o menys es va solucionar perquè havien fet una cosa que el contracte els impedia, que era llogar habitacions pel seu compte, per dir-ho alguna cosa. Però, esclar, tu has dit 84, amb un sol habitant... Jo una vegada vaig preguntar en el meu edifici, vaig veure coses estranyes en un pis i vaig preguntar amb les meves fonts... que quants empadronats hi havia en aquell pis i van sortir 14 clar, a veure, això és impossible però realment hi ha un control quan tu t'empadrones van a mirar quanta gent viu allà Jo voldria pensar que sí, el que passa que, diguem-ne, és evident que en un pis d'uns determinats metres quadrats com aquest que parlàvem, que era petit i tal, 13 persones no hi podien viure, això és evident. Però és un altre tema, el dels empadronaments, que també en funció de la voluntat dels ajuntaments, diguem-ne, són més o menys laxes, per dir-ho alguna manera de demanar. Aquí també hi ha una altra cara. Què fas? No empadrones. I la gent que no té, on l'empadrones? Perquè sense empadró no tens targeta per anar al metge. On els empadrones? Abans a Girona, o encara crec que se segueix fent, s'empadronarà la gent a la sopa i periòdicament es fa una regulació de la gent que està empadronada a la sopa, que els van posant i traient i per això hi ha mesos que el padró, si us fixeu, Girona que és bastant transparent amb això, el padró el pots consultar pràcticament cada mes amb un informe que fan. a Figueres, per exemple, això és impossible no hi ha manera de consultar-lo, diguem-ne, periòdicament i veus que baixen i preguntes per què ha baixat el de Girona i dius no, perquè hem desempadronat gent de la sopa on han de l'empadronar aquesta gent? per què aquesta gent que viu, per exemple, al correr necessita un padró per poder accedir a altres coses? potser sense estar empadronada hauria de poder tenir accés a diversos serveis socials perquè si no després hi ha la Trump i la Picaresca de com que no sé què, doncs els empadrona tots aquí Aquesta també és una miqueta la trampa, us ho dic jo, per exemple, a comarques gironines, sopa, diguem-ho així, n'hi ha una, és a la ciutat de Girona. Què diuen els tècnics municipals? Ja no parlo dels polítics, que també ho diuen. Això fa l'efecte crida, és a dir, de moltes poblacions de comarques gironines acaben enviant la gent aquí. El problema d'aquí és que s'ho menja l'Ajuntament quan aquesta no és una competència que hauria de ser de l'Ajuntament. I aquest és un problema seriós en el qual, diguem-ne, la Diputació ajuda l'Ajuntament de Girona, però la SOPA és un problema que s'haurà de plantejar perquè hi ha ni què més gent i... Per un lloc on és inempleable... Exacte, i rebentarà, és un problema d'aquells que acabarà rebentant. Però és un tema, clar, el tema és aquest, és un tema que quan hi han d'entrar hi ha els serveis socials, però és clar, llavors els serveis socials et diuen que estan absolutament desbordats, i una cosa porta a l'altra, i és allò que és complicat. Fijeres hauria de tenir un centre semblant a la sopa, que té una cosa però és molt petita. I una altra població de la qual no en parlem mai, o en parlem molt menys, que també acabarà vinguent, perquè ha canviat moltíssim, és Olot. Olot està creixent a un nivell demogràfic bestial, que també li acabarà vinguent amb problemes semblants als que té Figueres i Girona. Perquè creix Olot. Creix Olot pel tipus d'indústria econòmica que té. Però precisament crec que és ahir al vespre, que ahir va haver-hi el canvi d'Alot i el nou alcalde va incidir en aquest tema. Agustí Arbós. Agustí Arbós, molt jove. I va dir això, clar, Olot té un tipus d'indústria amb uns sous, o diguem-ne de poc valor afegit, amb feines de poc valor afegit, que cada vegada està creixent més. I els que coneixem una mica Olot sabem que Olot també dóna poca dona. Està fent un canvi que costarà. Per dir-ho d'alguna manera, per entendre-ho jo, per exemple, hi ha molts escorxadors, hi ha molta indústria i això requereix... gent, diguem-ne, requereix mà d'obra que diguem-ne que no... Aquí també és un altre tema, que aquí es podria parlar molt, però entrem en un tema filosòfic, requereix una mà d'obra que aquí nosaltres, per bé o per mal, ja no volem fer. Sí, aquest tema és un altre tema. Home, hi ha diverses coses que ja no volem fer. moltes coses que comencem a no voler fer i és un problema, això també. El món de les cures, la recollida de residus... Ara quasi, quasi, el dels cambrers, la falta de cambrers, que sembla mentida. Les cures, estava claríssim des de fa molt de temps, però que ara també la restauració, això tampoc es vulgui, també és una cosa una mica estranya. Per tema d'horaris i perquè, bueno, deu haver canviat, suposo que en canviar la prioritat de la gent, diguem-ne, que hi ha gent que no està disposada a treballar caps de setmana o treballar de nits... també hi ha gent que diu que segons en quines condicions una cosa és treballar i que s'hi paguen bé i l'altra si no és si es complís el conveni que no sempre es compleixen segurament hi hauria més gent que s'hi voldria dedicar però per desgràcia els convenis la teoria no està tan malament però com després a la pràctica que ho sento molt però hi ha abarracions molt grans sé de casos que estan des de Sant Joan l'11 de setembre pràcticament sense vacances això és molt greu no sé la inspecció de treball aquesta si fa gaires m'ho mira potser ha de tenir feina en altres llocs potser potser sí És un problema cultural i un problema de l'educació que estem donant també. Tots ho volem, tots aquí tenim fills i tots volem que els nostres fills vagin a la universitat, es triguin una carrera i triguin una feina maca, molt maca, però les altres feines també s'han de fer i arribarà un moment que les altres feines no les voldrà fer. i les altres feines que optaran els nostres fills que han anat a la universitat estaran sobreconflicats per fer-la i acabaran encara amb convenis gairebé pitjors que els de l'altre. És un creix que es mossega la cua i hi ha moltes coses a, no sé si canviar, però debatre segur. Sí, sí. Parlàvem amb en Marc sempre li traiem el tema de Figueres. El tema de la seguretat sempre ha estat important perquè l'arcalde n'ha fet una certa bandera. I com que també tenim un especialista en seguretat com és la Marta... Ara sí, fan moltes coses a Figueres, no? Fan moltes coses. Però jo sempre vull posar un exemple. Ara poso un exemple. Ja sé que a l'alcalde no li agradaria aquest exemple. A Figueres hi ha un alcalde que és molt actiu amb la seguretat, que el 80% de la seva comunicació política és per la seguretat, I a Girona tenim una alcalde, diguem-ne, de la CUP, si voleu dir-ho així, una alcalde que té un discurs diferent. Vosaltres veieu que Figueres estigui evolucionant molt diferent de Girona en matèria de seguretat? és a dir que el discurs tu pots tenir un discurs molt dur però Figueres té els problemes i Girona té problemes tinguent un discurs diferent Figueres està fent coses però Figueres segueix tinguent molts problemes Girona sembla que en fa menys i també té problemes a vegades confonem el discurs perquè ara tothom té clar que Figueres fa moltes coses el discurs amb la realitat i Figueres té una realitat dura i la té ara amb un alcalde que té un discurs diguem-ne contundent i la tenia fa dos anys amb una alcaldessa que tenia un discurs diferent Però també feia coses. Hi ha problemes de seguretat o hi ha problemes de percepció de seguretat? A veure, jo no estic molt posada a Figueres, però sí que... A veure, jo crec que hi ha un punt diferent entre el que passa a Girona i el que passa a Figueres. Perquè és com més concentrat o no sé, la Rambla o no sé com es diu, eh? Es diu la Rambla, no? Jo crec que allà es va convertir en un punt com que la ciutat de Figueres l'havia perdut i... més que res jo l'alcalde el veig molt com de cara en fora explicant què es fa que això per mi és important perquè més que res les coses que no s'expliquen no se saben a mi m'agrada saber què es fa que van fent coses per exemple la de Girona no ho sé potser es fa però no ho sé sé que és veritat i n'hi va bé té aquest discurs d'explicar molt cada dia el que fa els vídeos el primer que va fer va ser canviar el cap de la Guàrdia Urbana per una persona més activa però els problemes només dic Tu els expliques, però els problemes encara hi són. Figueres té molts problemes. El debat seria llarguíssim. Un és l'urbanístic, perquè és una ciutat, diguem-ne, enxovada, petita i només en pisos, i un percentatge d'immigració, un percentatge d'atural, un percentatge de nivell d'estudis més baix que la festa de Catalunya, i té problemes. Que han millorat coses? Sí. però això m'has fet venir això m'ho fa pensar que aquí porta molta feina ja poden anar fent coses però també hi ha això dels estudis la immigració jo sabia que era Palafrugell un dels llocs pitjors el percentatge de persones amb estudis secundaris acabats a Figueres és molt baix Més baix que la mitjana de Catalunya. Clarament, més baix. Això també ha pogut passar perquè la gent de Figueres de tota la vida s'ha anat a viure els pobles al voltant. Perquè la gent de Figueres de tota la vida no viu a Figueres. Perquè, tornem a l'urbanisme, a Figueres es va fer, es va construir una manera que no hi ha cap barri d'aquí, no hi ha un palau. no hi ha el Montjuïc, no hi ha barri de casetes, o molt pocs. I què passa? Que a Vilabertran, a Can Many, a Parada, a Nevata, a Cabanes, allà es viu molt bé. Es viu molt bé. I viuen allà, treballen o fan servir els serveis de Figueres. I qui ha anat a viure a Figueres? gent amb menys estudis amb menys recursos econòmics i tot plegat és un caldo de cultivo important per revertir-ho no vull ser una cenissa però és molt complicat perquè si la gent de Figueres és fora i no pots tenir una casa Figueres doncs És una mica aquella cosa que n'hem parlat alguna vegada amb el Mar, la pròpia percepció que es té de la ciutat 50 anys enrere, Figueres era una ciutat capdavantera, amb tot, i Girona era la ciutat gris i negre, que van explicar-nos l'Aragó i en Pujades, i dos empordanesos, en Cacero i en... Ja no me'n recordo l'altre, és ben bé, ja em sortiré. Sí, sí, en Guillemet, en Guillemet em penso que era. I això, diguem-ne, en certa manera ha donat una volta, ha donat un canvi, és una d'aquestes coses que se n'ha parlat molt i que hi ha molts arcades i que han teoritzen molt, però dona la impressió que és aviat. També és veritat que ara sembla que ha sigut molt pessimista. Tot això ho hem explicat moltes vegades, però ja fa anys que passa. També és veritat que en Jordi té aquesta actitud, diguem-ne, positiva, molt productiva en temes de seguretat. Dona la impressió de li jugar a l'atac, diguem-ne, amb aquests temes. Li ha sortit molt a l'atac en aquests temes, ha tingut sort... Havia sigut davanter de futbol, diguem-ne, per això això marca. Se li han desencallat uns quants temes que li poden anar bé, se li ha desencallat al famós casino menestral que servirà per fer... millorar una mica la part del centre, l'Edison se la desencallarà, aconseguirà tindre un pavelló, que jo sempre faig la broma que Figueres, la gent se queixa, per què l'alcalde vol un tercer pavelló Figueres? Perquè Figueres amb 50.000 habitants té els mateixos pavellons que el poble amb visió que en té 3.000. Evidentment, Figueres necessita un tercer pavelló, Figueres necessita una nova escola, Figueres necessita moltes coses, però les estan fent i les estan encarant. I a vegades una de les coses que ha tingut Figueres, com aquesta anàlisi que hem fet ara és molt evident, Tothom porta 20 anys revertint i arriba la conclusió que arriba la Marta. Uf, ho té molt complicat. Ho té molt complicat. I clar, si tothom arriba amb la conclusió que ho té molt complicat, que ho té, ja plega. No, home, però feina s'ha d'anar fent. Et compres una casa nevata amb el jardinet i vas feina. I Girona, com està Girona? Parlen molts temes de Girona. La Girona intel·ligent, vols dir? Per exemple, sí, sí, el tema dels residus que abans en parlàvem, que tu vius, suposo que ho puc dir-ho, a la d'Avesa. Ara som intel·ligents. Bé, els contenidors són intel·ligents, els habitants ja tinc el dubte que ho siguem tots. Com ho veus d'aquest canvi, diguem-ne? Perquè és un canvi cultural important que es vol posar a terme en un any, un any i mig, diguem-ne, tota la ciutat que ha passat, diguem-ne, de canviar el sistema de recollida. A veure, nosaltres som molt recicladors, o sigui, la cultura del reciclatge la tenim molt assumit. El que passa que, primera, no tothom la té, això és una cosa que és evident, el que passa és que amb els altres contenidors que obries era com més fàcil. Ara, que està tot més controlat... Doncs veurem, o sigui, nosaltres, jo parlo a títol personal, ens ha complicat la cosa, diguéssim, perquè això que només puguis llançar, que sé que es fa així, si no, per exemple, el beú, que tenim el porta a porta, es fa i no hi ha cap problema, però en un pis a Girona, doncs nosaltres acumulem molt plàstic, Això vol dir que ara tinc la cuina, a part del contenidor que tinc de plàstic, he de tenir bosses de plàstic a fora. Clar, això la gent, si ets una família que no ets un sol que pots tirar el quan toca, genera una mica de... que ja ens acostumarem més, no sé com ho farem. Un cerneguit. Sí, un cerneguit perquè sembla que ho estàs intentant fer bé però t'està comportant un problema. Jo espero que això se solucioni. Però sí que veig molta gent que no està d'acord. O sigui, bueno, tothom es queixa. Els gironins crec que ja de naixement ens creixem per tots els canvis. Però jo a la llarga crec que ha d'anar bé, no sé per què, però que sàpiga la gent que amb la targeta t'ho poden veure què fas i que t'ho poden multar, ho dic per fer una mica de por, perquè així potser si hi ha una mica de por darrere, doncs la gent complirà una mica més. En Marc viu en un poble que fa porta a porta de fa temps, diguem-ne. Porta a porta de fa temps i al principi, com tot, i també estic convençut que acabarà passant a Girona. El que passa és que a Girona, per la seva ciutat, costarà molt més. Hi haurà moltes queixes i la gent s'hi va acabar acostumant. A Girona hi haurà moltes més queixes i la gent trigarà molt més a acostumar-se. El tema està en quan serà aquest molt més a acostumar-se. Jo crec... que l'Ajuntament, com ja he escrit i encara que a algú no li agradi, no pot fer marxa. L'Ajuntament ha de seguir per aquesta línia. Ho vas dir, i van ser clar, perquè hi va haver un moment que hi havia gent que deia, bueno, si no funciona, tindrem aquelles, però... Bueno, si no funciona, què vol dir que la gent no fa el que ha de fer? No? Hem de reciclar? A veure, per algú està l'evolució? Ara, la cosa serà llarga i el piatge serà complicat. És el gran tema del mandat. És un tema que se li pot complicar, però ha tingut sort, com vaig dir un dia, que queden temps, que això li passa l'últim any del mandat i té un problema molt gros. Ara encara està per... Dos anys i tres mesos encara de... No, per les eleccions una mica menys, però dos anys, dos anys llargs, diguem-ne, queden i... i aquest és un tema que encara no està resolt, no s'ha aplicat encara en barris que poden ser complicats per la tipologia de la gent que hi veu, és a dir, que hi ha grans blocs de pisos, heu dit per això, com per exemple Can Giver i Sant Eugènia, que serà un altre cavall de batalla, perquè totes aquelles crítiques que hi va haver a Montjuïc quan va ser el primer lloc, doncs ara la gent reconeix que en les cases la cosa funciona, i en els pisos poden no funcionar tan bé, però s'han anat fent retocs i segurament... Has explicat la Marta d'algú? a Montjuïc, com a Montjuïc o com a Montjuïc, al final si t'acostumes, és més complicat, et porta més feina, acaba sortint. Ara, quan anem a, com has dit, to Can Givert, el mateix que passaria a Figueres, no vull tornar els dòpics de Figueres a la Volc, i el mateix que passaria a Salt, en ciutats on són blocs, blocs, blocs, blocs, blocs, és molt complicat. Salt, la manera que tenen, diguem-ne, recollida, la volen continuar mantinguent i els hi funcionen no es plantegen un canvi en aquest La qüestió també és l'incivisme de la gent. Jo he sentit gent que diu ni reciclo ni vull reciclar. També n'hi ha d'aquestes. Sí, n'hi ha, i tant que n'hi ha. I jo el problema el tinc quan vaig a un lloc que no reciclen perquè no soc capaç de llançar en el mateix lloc un vidre amb un plàstic o un paper. O sigui, em sembla que estic traient a alguna cosa. El problema també que li pot passar salt és també el famós turisme de bessures. Ara que Girona s'hi ha posat, jo no m'ho he vist que Fornells, els dos anys o tres aquests que portaven Fornells en porta a porta, mentre Girona s'hi va posar hi ha gent de Fornells que no va tenir cap mena d'intenció de fer el porta a porta... perquè els contenidors que hi ha allà davant del tenis li servien perfectament... I els contenidors a l'entrada de Girona a la d'Avesa també han servit de turisme de basura, això està claríssim. I els del pont major que van haver de fer una manifestació a l'associació de veïns perquè allà augmentaven els nivells de reciclatge de pobles com Sarrià i Bordils o Sarrià de Ter, però el que passava és que la... que diguem-ne que les escombraries diguem-ne anaven al pont major que van haver de diguem-ne de treure'ls d'allà al cantó de la batxinera i repartir-los pel poble per dir alguna cosa Clar doncs imagina't algú que és capaç de carregar l'escombraria en el cotxe i anar-la a llençar a un altre lloc això no sé si és incívic o no vull dir una altra paraula més lletja Jo l'he explicat ja dues vegades aquí, però és que vaig quedar al·lucinat. Ahir teníem de tertuliar en Xavier Serra, que és el president dels Maneies, i les seves empreses gestionen, per exemple, diferents pàrquings de Girona, i em va explicar una que era, realment, la vaig trobar... no divertida perquè la parada no és divertida però vaig dir és ben bé hi ha un pàrquing al carrer Grover de Girona que és d'aquests pàrquings que tu hi entres i diguem-ne i que si marxes al cap de 5 minuts diguem-ne que no et cobren doncs explicava que hi havia cotxes que entraven en el pàrquing pujaven en el pis a dalt de tot deixaven les bosses de basura i tornaven a sortir i no un, ni dos, ni tres explicava jo vaig quedar absolutament al·lucinat a dins el pàrquing Sí, entraven al pàrquing, allò al carrer Grover, entraven al pàrquing, pujaven a la planta de dalt, deixaven les bosses d'escombrer i tornaven a baixar i com que no havien passat encara els 5 minuts no pagaven res. Se'ls ha d'admetre que tenen pensades, perquè aquesta no se m'hauria passat pel cas. Exacte, s'ha de dir que aquests pàrquings tenen càmeres, que es pot identificar la gent que ho fa. Per tant, els que ho fan, vigileu, perquè ja saben qui sou. Aquest és un altre tema, evidentment, tot tenen càmeres. I que s'ha fet... i les càmeres i les matrícules el regidor Sergi Cot fa 3 o 4 dies en Sacreo no poder precisar va penjar unes fotografies d'uns contenidors de Girona que algú hi havia deixat no sé si eren mobles i tal i dius, home, és que és que és a dir, una cosa és una cosa i l'altra és una altra, que deia el Rajoy però el tema aquest que tu deies diguem que hi ha gent que no vol fer determinades coses el tema aquest del pàrquing em sembla d'estar-hi passant uns dies d'estar pensant com ho puc fer no, això és de voler anar contracorrent o de no ser exactament què tens al cap però jo competeixo amb en Sergi Cot perquè també poso les fotos nosaltres hem tingut matalassos i a més a més tinc uns mobles a vegades poso uns mobles que posen no tocar dic què deu voler dir no tocar que ja vindrà un a buscar-ho, o, saps, moltes vegades, això, els mobles aquests de fusta que va posar, doncs no toca ar, dic, vale, doncs... Abans, aquí hi ha l'altre tema que és colateral, que deies, queden dos anys, veurem què passa, podria ser que hi ha un problema, ja veurem també què passa, perquè queden dos anys, però d'un govern que hem dit diverses vegades que és... que és de pacte, que és de coalició. Per exemple, jo fa molt temps que no sento parlar cap dels junts, diguem-ne, GMG i companyia, sobre les bessures. Llavors, no sé si tenen clar que això no és cosa que facin ells o no, però clar, tot això s'haurà de veure. Més uns estem convençuts que aquest govern no arribarà fins al final. Aquest és el tema que molta gent ho diu, que a veure quan hi haurà els moviments de cara a les noves, diguem-ne, a les noves eleccions que hi ha. Oh, Déu meu, quan és això? Quan toca? Dos anys. Les municipals, dos anys. Així ja ho podem saber. He de mirar a veure quan em jubilo per saber quantes eleccions em queden. Dos anys, dos anys. Sí, fa una mica de mà. El que passa és que a Girona poden ser unes eleccions, anava a dir divertides, perdoneu, és un terme estrictament periodístic, però clar, l'entrada, diguem-ne, de personatges com, dic personatges, persones com Marc Puigdió, l'exercalde de Sant Julià que ha presentat el moviment gironí, i se presentarà amb, o sense esquerra, jo crec que al final s'acabarà siguent, amb Carla Ribas, que es deixa estimar per tothom i que també s'ha de veure cap on t'atira. Aliança Catalana, que no sabem qui té, però que segur que, diguem-ne, que té moltes possibilitats de sortir. Aliança Catalana, amb tot el perdó del món, estem en un moment que presenta una cadira i treu uns quants votos. no seran uns quants però és que no li cal buscar un bon candidat teniu alguna qüestió enquestes de taula de Nadal parlant amb la gent, amb amics, amb històries la sensació és que el que després diuen aquelles enquestes que no es publiquen que Aliança Catalana podria tenir una puja significativa en el Parlament de Catalunya la podria també tenir en determinats llocs amb eleccions municipals per exemple jo la veig eh Jo la veig claríssimament, per la gent que parlo, molta gent està a favor del discurs de Sílvia Urriols, moltíssima. De quina part del discurs? Aquest és el tema, no? Perquè s'ha dit de tot, però jo... Clar, és el problema aquest. Jo hi havia un moment que es va parlar molt del, diguem-ne, que no s'havia de donar veu, però curiosament, alguns dels que no donaven veu, per exemple, al partit de Sílvia Urriols, el donaven a Vox, per dir-ho, una manera que això... Això és veritat que a mi també em va xirrear una mica. Jo sempre he pensat que el que s'ha de fer és parlar de les coses que passen i, per exemple, un dels problemes que potser hem tingut, també us ho llenço perquè és més fàcil preguntar-ho que respondre-ho, un dels temes és que tothom diu que aquesta dona parla de coses que els altres no en parlen. Hem deixat de parlar de coses incòmodes? I el tema, per exemple, d'immigració, que és un tema d'incòmoda, i se n'ha deixat de parlar, llavors què ha passat? Però per què es deixa de parlar? No ho sé. Per què no deu donar rèdit? Per què no podem posar la nacionalitat dels que cometen delictes? perquè es crea que jo sempre he sigut partidària de dir el que passa si ets d'un lloc ets d'un lloc i si ets d'un altre per què ho amagues estem dirigint o sigui, sí que és veritat que jo el que vaig quedar sorpresa és amb el tema del padró primer que va passar de Sílvia Urriols que va haver-hi aquell merder del padró que no deixava empadronar o que no sé doncs jo crec que al final el resultat d'allò va ser que ell estava complint el que deia la normativa O sigui, què passava, que els altres no ho complien? O sigui, posem el crit al cel pel que està fent una alcaldessa que resulta que és la que està fent el que s'havia de fer? És que jo crec que a la societat ens falta informació del que no es pot fer, del que hi ha i del que no hi ha, perquè és veritat, perquè ella parla d'unes coses que ja no parlen els altres. Ella té un discurs molt marcat i que a vegades incomoda. Sí, sí, sí, és veritat. I a l'altre cantó hi ha hagut una mica allò que alguns han qualificat de discursos bonistes, que era de dir, busquem la part positiva però no busquem la part negativa. I és evident que dintre del món de la immigració, com dintre de la producció local, hi ha de tot, hi ha gent... I, evidentment, com que realment són més pobres, també és veritat que hi ha determinats tipus de... El problema, des del meu punt de vista, és que jo no el puc amb el discurs de les ciberfrioles, però intentaré ser objectiu que estic aquí. Que ella ho centra tot en un tema d'immigració, de raça, quan crec que Catalunya, Girona, Empordà, si vols, tenen problema de demografia. Tots nosaltres que som una mica més grans que jo, no gaire més. Un bastant més que tu. L'altre esteu allà mateix. Recordeu el famós eslògan de Jordi Pujol, no? Som 6 milions. Som 8 milions. Som més de 8 milions. Som més de 8 milions. Els serveis... Catalunya té serveis per 8 milions? No, tenim els serveis als 6 milions. És que és el kit. No si aquell és musulmà, porta un vel... Som... Catalunya ha crescut massa massa massa o massa ràpid i no han vingut és a dir tenim una molt bona sanitat diu la gent però s'està posant en perill perquè tenim una sanitat pels 6 milions i són 8 i llavors això provoca com ja el greu s'hi afegit llavors és molt terrible aquest tipus de algun tipus de discursos que es fan a vegades són complicats però això no treu que s'ha de parlar de les coses que jo crec que el més important és parlar-ne i un altre tema fa molt de temps que estem parlant de l'habitatge l'accés a l'habitatge És que simplement no hi ha habitatge, perquè no hi ha prou cobriment demogràfic. No s'ha construït prou, i si s'havés construït més, avui diria que tot anava a fer una bombolla. Habitatge, sanitat, escoles, tot està... Però aquí anem encadenant coses, perquè habitatge sí que n'hi ha, el que passa és que l'utilitzem per Airbnb. en alguns llocs però en alguns llocs no o en alguns llocs estan tancats mira avui en una entrevista l'arcalde de Sal deia que més que que ja li agradaria tenir diners per construir Grinou però que ja es conformaria en poder obrir tot el que està tancat diguem-ne per dir-ho d'alguna manera perquè encara n'hi ha molts de pisos i per què està tancat No, no, aquest és el tema, sí, sí. Llavors hi ha un altre problema que tu també ho has dit, que davant de determinats discursos, gent que podia tenir algun habitatge per posar-lo a llogar, amb els problemes que ha tingut pel tema de les ocupacions o pel tema del no pagament... o pel tema del funcionament lent de la justícia, a vegades prefereix, si no ho necessita, tenir-ho tancat que no obrir-ho. I a mi em costa entendre, però... Aquest és un negoci que jo... Mira que entenc poc de números, però aquí el negoci no l'hi veig, eh? El pis tancat... El pis tancat... Bueno, però no guanyes, però no te'l destrossen. Hi ha gent que no en deu necessitar, però llavors el que vol és no tenir cap tipus de problema. Jo tampoc ho entenc, eh? Estic d'acord amb tu, perquè em sembla que a més a més no... Sí, aquest és el teu raonament i el tinc clar a vento. No, però no perquè el volen tenir. Hi ha gent que, sí, sí, pel que sigui el vol tenir. Però aquest és un tema important. També hi ha hagut llavors el discurs molt al bonisme, no? Per exemple, hi ha gent... Ara barrejaré naps i cols i... És que jo no crec que sigui ni una cosa ni l'altra. O sigui, els extrems no són mai bons. Hi ha d'haver-hi un entremig, no per ser catalana ets bona persona, ni per ser immigrant ets un desgraciat, això no va així. El que passa és que sí que jo crec que es barreja aquí una cosa delinqüencial molt gran, que sí que no pot ser que hi hagi gent al carrer amb 70, 80, 90 antecedents i no passi res. Això ja estic absolutament d'acord. És això el que no pot ser. La gent això no ho pot entendre. És que això no pot ser. Encara que li demostrin que lleien mal, problema bé, que els jutjats entre si no estan comunicats... No, no, que s'ha de dir que les policies i els jutjats estan intentant que això es solucioni una mica, perquè si ets reincident i a més a més no ets d'aquí, estàs il·legal, Hòstia, la justícia ho ha d'arreglar d'alguna manera, no pot ser que vagi assumint això, perquè aquest fa mal a la resta, perquè tu dius, mira aquest, jo què sé, és gambiar, doncs ara tots els gambiants els agafes una cosa. No, no, així, el delinqüent és delinqüent, l'altre no. i el delinqüent és delinqüent sigui d'on sigui sigui allà on sigui i tinguem en compte que aquí tornem al principi quan parlàvem d'Olot i dels Venges que hi ha una part d'immigració molt important que la necessitem la necessitem? perquè hi ha feines aquí que la gent no vol fer És que la immigració treballadora, jo crec, no sé per què hauria de molestar ningú. El que passa és que ens barregem, jo el primer, a vegades barregem moltes coses. Jo, per exemple, alguna vegada ho he dit, hi ha tot el tema aquest, el discurs contra la immigració, que és un discurs complicat. Però llavors també hi ha temes que, diguem-ne, que et porten una mica a l'altre cantó. Per exemple, el meu poble, que és Salt, no tinc cap problema... fa 40 anys no veies les dones tapades que veus ara i això et provoca un cert rebuig perquè dius realment aquestes dones van així perquè volen? jo crec que no jo particularment crec que no llavors hi ha el tema aquest i barrejar tot això és el que provoca el tema aquest que ha passat ens n'hem enfartat de veure històries de dir s'han deixat de fer diguem-ne els pastorets a les escoles perquè és un tema relacionat amb la religió ara ningú parla de la Curesma jo crec que és millor no parlar-ne ahir era dimecres de cendre i no hi va haver-hi diguem-ne cap manifestació pública però en canvi llavors gent que et fa aquest discurs és el primer que felicita com entra o com surt el ramadà que és una altra religió i això a molta gent li provoca li xoca el cap i llavors hi ha aquestes reaccions que fan, doncs això, que en les enquestes d'anar al cantiquió dels sopars, doncs es parli d'aquests partits, diguem-ne que algú ha tillat de radicals o xenòfos o digue-li com vulgui i t'adonis que hi haurà un augment significatiu. Però independentista. Sí, sí. I amb un mercat caràcter independentista. Això no ho oblidem perquè és un segment de la població que tira. Has de poder... El problema és que t'obliguen a triar una cosa o l'altra. I has de poder fer els dos discursos. Has de poder dir que la Sílvia Riols té coses que estan en contra dels drets humans, clarament, però que al mateix temps puguis, el que has dit ara de l'islamisme, l'imam ha expulsat fa uns dies del mes passat, tant de la Junquera com de Figueres. Dos en teniu allà. Estan ben expulsats. molt ben expulsats i podria haver acabat generant problemes greus això també s'ha de dir no, clar és que hauria de ser així és que hauria de ser així si ets un perill, és que a més a més complien tots els requisits per ser expulsats doncs si ets un perill o ets un multireincident no sé quin problema hi ha en que t'expulsin ara, clar, hi ha gent que no és ni delinqüent ni res, que està treballant si contra aquests no hi ha res perquè a mi els discursos ja se m'escapen una mica es barregen els discursos i abans estem convertint la política en futbol estàs a un costat o estàs a l'altre o li compres tot els extrems o a les queves li compres tot la meva àvia deia totes les masses piquen i jo crec que és el resum no, no, i a més aquest és el tema, és a dir, hauríem de donar la impressió d'allò de que de què hem deixat d'escoltar i hem deixat de triar, i llavors ha de ser tot o negre o blanc, i en realitat sempre hi ha matisos que són els importants. El que passa és que en unes properes eleccions, allà on siguin, dona la impressió que, per exemple, que l'assens de Sílvia Reu els perjudicarà clarament a una tipologia de partits que eren independentistes, per tant, esclar, algú diu... A un en concret... Algun partit d'aquests també ho està veient i abans quan parlàvem d'alcaldes i comunicació algú ho veu i comença, diguem-ne... Figueres, per exemple. Per exemple, hi ha gent que això ho veu i comença a marcar cert perfil i també suposo que ho veurem en altres llocs aviat. Jo crec que sí, perquè... Home, jo crec que és en un concret que el perjudica molt. i bé, i després vindran i veureu. Teníem por de no saber de què parlar i estem arribant ja cap al final d'aquesta tertúlia i no hem parlat ni d'àrea urbana, ni gairebé d'habitatge, ni de turisme, de seguretat... Hi haurà 50 pisos nous per... Can Giver del Pla. L'àrea urbana ja en hem debat aquesta nit però no en parlo perquè només em fan debats d'una cosa que no creuen. El Centre Cultural de la Mercè, dos quart de set del vespre, dintre dels actes del Girona 2100, amb la participació de Lluc Saleges, Jordi Vinyes i Sònia Gràcia, que és l'alcaldessa de Fornells i presidenta del Consell Comarcal del Gironès, moderat tots per un personatge... important en aquesta ciutat i que va ser regidor, però se'n va deixar, diguem-ne molt ràpidament, com és Narcís Sastre sobre el present i futur de l'àrea urbana, és això, no? En parlem molt, però es fa poca cosa, no? Ningú hi creu. Ningú hi creu? No, només pel tabach. Doncs escoltarem què diuen en el debat i després en parlarem, però serà un altre dia perquè hem arribat a les 11 del migdia. Moltíssimes gràcies, Marc Berdaguer, moltíssimes gràcies. Marta Rodríguez ha estat una tertúlia molt viva. Nosaltres, si tot va bé, tornarem. Serà dilluns vinent. Ara són les 11. Bon dia. És dijous 6 de març i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. Girona inicia la retirada dels contenidors de rebuig oberts als barris on ja hi ha instal·lats els intel·ligents. Durant la implantació dels contenidors intel·ligents es va decidir deixar-ne de rebuig obert en diferents àrees. A banda de facilitar als veïns el canvi cap a un nou model de recollida de residus, l'Ajuntament també va voler garantir que la ciutadania comptava amb les targetes necessàries per obrir els contenidors tancats. Un incendi afecta tres cotxes a Girona que queden completament calcinats. Els fets s'han produït per vols de tres quarts de quatre de la matinada al carrer Enric Claudi Girbal i Nadal, a tocar de l'avinguda Lluís Pericot de Girona. Diversos veïns han alertat els bombers al veure l'incendi d'un dels vehicles, que ha acabat afectant els dos que tenia aparcats al costat. De seguida han arribat una dotació de bombers al lloc i al cap d'una hora i mitja han pogut apagar l'incendi amb aigua i un segellat d'escuma. No hi ha hagut ferits. Inserció laboral plena, però més d'un 20% d'abandonament. L'Institut Xifra de Girona busca fomentar vocacions industrials. De fet, els estudis de les famílies d'electricitat, instal·lacions, manteniment i mecatrònica han assolit el 100% d'inserció laboral. Però no tots els cicles cobreixen places i, a més, entre un 20 i un 30% dels alumnes els abandonen. I en esports, l'Espargirona suma una victòria important a Donòstia davant l'IDK Euskotren. L'equip ha aconseguit un important triomf a Donòstia en la jornada 24 de la LF Endesa, superant l'altre equip per 66-72. L'IDK Euskotren ha dominat el primer compàs del partit, gràcies als punts de Prieto, Massi i Klesens. No obstant això, les gironines s'han mantingut a prop del marcador gràcies a les accions sota cistella de Clara i els punts després de segones oportunitats de Magui Touré. I el temps ens hem despertat avui a Girona amb 11 graus de temperatura, en un dia ennubolat i en el que es preveu pluja a partir del migdia. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM, la gironina.