Aigua i ciutat a Girona: pantans al 64%, Séquia Monar i renaturalització; residus amb contenidors intel·ligents; Narcís Xifra i transport; possible vaga per Temps de Flors

A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. Girona en Joc, el magazine esportiu de Girona. Pau Villafanye i Josep Coll presenten i dirigeixen el repàs a tota l'actualitat dels equips de la ciutat. Resultats, classificacions i la veu dels protagonistes de l'esport al nostre territori. Girona en Joc, dilluns a les 3 de la tarda a Girona FM. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina. La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Bon dia, entrem en temps de tertúlia, Girona FM, quan passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 7 d'abril, ja encarem el mes d'abril, la setmana següent, setmana santa, l'altre Sant Jordi, és un no parar de coses que van passant, i de tot això del pols de la ciutat, del Creepsburg, i en parlarem amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes. Mariona Ferrer, delegada d'Ara, molt bon dia, què tal? Bon dia, molt bé, content d'estar aquí. Després de diferents mesos que entre grups i històries érem més complicats. Sempre hi ha complicacions, per això ens agrada molt tenir-la aquí. Bon dia, com li diguem també al senyor Roger Casero, comunicador, perquè ho és, persona que treballa en el món del treball social, que també ho fa, persona absolutament lligada a l'associació de veïns del Pont Major, en qualitat d'això, president també d'una agrupació d'associacions de veïns, la coordinadora. Què tal, com està? Molt bé. Contents, moguts, tot plegat, té molta feina? Sempre moguts. Precisament aquesta setmana, deixo el titular només, aquesta setmana tenim una segona reunió de les entitats veïnals amb l'Ajuntament per parlar del tema de les escombraries. Molt bé, en parlarem si li sembla, perquè és una d'aquelles coses que més o menys tenia programades. Perfecte. Però deixi'm saludar la tercera pota d'aquesta tertúlia. Ens anem del Pont Major a Montjuïc. En Gabriel, molt bon dia. Molt bon dia. Periodista, exdirector del punt, què tal, com va tot? Molt bé, molt bé. Sí? Sí. Molt content, per exemple, pel estat dels pentants. M'has enganxat. Sabies que et preguntaria per això i és evident que hi ha... No, perquè vull recordar que fa un mes, quan vam estar aquí, vaig dir d'aquí, quan torni, la propera vegada, els embassaments de les conques internes estaran per sobre del 60%. Ho vares dir, i a més a més, era un moment que el govern parlava del 50% i tu ho vares dir mirant mapes que estarien per l'amunt del 60% i algun crec que està per l'amunt del 64%. 64 mitjanes, Sau ja supera el 70, ja gairebé no es veu només la punxa del campanar, i per tant molt bé, molt content. El punt crític que jo faria és aquesta divisió entre les conques internes i les conques de l'ebre. És a dir, aquesta sensació que el sistema ter llobregat, però sobretot el sistema ter, abasteix 6 milions de persones i la resta s'abasteixen de les conques de l'ebre. Les conques de l'ebre estan ara a gairebé el 80% i allà a la tele ens ensenyen mapes però sembla que a l'altra banda no existeixi. Jo entenc que el delta de l'Ebre és un ecosistema molt important que s'ha de protegir, i que necessita aigua, i que necessita sediments, etc. però, i ho hem comentat altres vegades, el ter no pot ser, perquè ho hem vist aquests anys de Saquera, com ha quedat el riu, que en alguns moments semblava un riarol, i sobretot la desembocadura a la gola del ter, Tota aquella zona entre el pont de Tarbuello i la desembocadura estava a l'aigua totalment estancada perquè no baixava res. No sé si el ter ha d'aguantar tot el subministrament de 6 milions de persones, és a dir de gairebé el 70% de la població de Catalunya. És una bona pregunta que jo crec que la resposta és no, no l'hauria d'aguantar i per tot això s'haurien de fer moltes altres coses que s'haurien de fer ara precisament, que és quan tenim aigua. Exactament. És que no sé si sabies, Mariona, que en Miquel, a part de periodista, és un expert llegidor de mapes i sempre que ve li pregunto per tant per això ja se m'ha avançat i és veritat que l'última tertúlia va parlar que les conques internes aquestes tenien pel damunt del 60 i ara estan al 60. 64, gairebé 64. I això què vol dir? Que ara, teòricament, no hem de patir durant uns mesos, o potser durant un any, però us recordeu que fa cinc anys amb la Glòria també estàvem als embassaments gairebé al 7%. Amb la Glòria Susqueda va vessar. Ara és el moment de fer coses. El títol hauria de ser aquest. Passar que ens n'oblidem perquè ja sortim de l'emergència per la sequera, funcionaran les fonts, que també era una miqueta... No s'entenia que amb l'aigua que havia caigut, una cosa com tan clara, potser la imatge més, que continuàvem amb sequeres, que no funcionaven les fonts de Girona, si jo almenys que tinc criatures petites, es veia de seguida. Seria l'oportunitat per mirar-nos, però alhora crec que l'estratègia catalana pel que fa a l'aigua, si es tenen en compte entitats com Aigua és Vida, que reclamen, seguim amb aquesta font inesgotable, aigua il·limitada per a tots i per a tothom, en lloc d'aquesta disminució de l'ús de l'aigua. I, per molt que plogui del cel i que se'ns enplenin els pentants, seguim estirant tant els recursos també de l'aigua del subsol, per molt que ara veiem que els equifarragen, que és una estratègia que, com més siguem, és difícil de sostenir. i sí que hi ha polítiques endavant pel que fa a la potabilització i després de la desalinització, però es requereix una gran font d'energia. Parlàvem del glòria. Què va passar amb els pentans llavors? També era molt més barat fer energia en aquell context, no? Iniciava una guerra, es van obrir compotes i cap on va anar l'aigua. Per tant, ara cal una estratègia i no... d'alguna manera no tenir pecar del mateix que es va passar en aquell moment. Però jo crec que hi ha consciència però no una estratègia comuna, clara, per anar a la mateixa direcció. Que ho tornarem a passar pel mateix d'alguna manera. Sí, és una mica el risc, i és veritat que ara quan hem de patir per les restriccions és quan s'han de fer les inversions. Potser d'un temps cap aquí, per qüestió de necessitat, el que tenim també és més coneixement de com funciona tot aquest sistema de la gestió de l'aigua. perquè potser, quan ens preocupàvem excessivament de les saqueres, tu obries la xeta, sortia aigua i no te'n preocupaves massa, i si se n'anava una mica molta cap a Barcelona, anava cap allà, però jo crec que ara potser a nivell de ciutadania sé que hi ha molta més consciència, fins i tot amb el fet que tot l'esforç que fa la ciutadania és un tant per cent d'estalvi però que també es perd molta aigua a les cononades i que aquí també cal fer molta inversió. I no només en això, en la de Saladores o en quin origen té, sinó també tot el que es perd pel camí. A diferència d'en Janrera jo crec que ara hi ha més consciència amb altres temes, potser ja estem més conscienciats de fa més temps, d'infraestructures, etcètera, però amb gestió de l'aigua no. I, per tant, aquí sí que també com a ciutadania hem de ser més exigents amb l'administració per una bona gestió d'un recurs que és públic i d'un dret que s'ha de fer arribar també a tot arreu. I aquí se'n serà més lluny, doncs amb la casa de l'aigua també hi ha d'haver-hi o hi ha aquest observatori de l'aigua que també ha de vetllar, en aquest cas en Claudi Girona, pel bon funcionament de la gestió. Clar, aquí ja passen una sèrie de coses. Primera, estic absolutament d'acord amb vosaltres en el sentit que diguem-ne que no s'ha de baixar de la Guàrdia i el fet que ara hi hagi aigua no vol dir que diguem-ne que el que durant els últims quatre anys i mig hem fet els ciutadans en general perquè s'ha fet, diguem-ne, de no malbaratar-la, s'ha de mantenir. Hi va haver ahir, no sé si recordeu, l'alerta que va donar l'Arcalde de Girona, que en els mesos de, curiosament, desembre i gener, que no són mesos calurosos, l'aigua, sense explicació aparent, a Girona va augmentar un 10% el consum de l'aigua per part dels ciutadans. Doncs s'ha de mantenir això, però també és el... s'ha de mantenir això, s'ha de vigilar que no es desembasa... que no... que no vesti l'aigua per crear energia com va passar fa quatre anys, com tothom té consciència que va passar durant aquell temps, però s'han de fer altres coses, no? Miquel, per exemple, jo sempre t'ho pregunto tu per una raó, diguem-ne, familiar, eh? Miquel és de Torrevella i coneix molt bé tot això, quan a vegades es parla que, diguem-ne, que el món agrícola ha de fer moltes coses perquè és allà on hi ha el 70% de consum de l'aigua, sempre preciso, a la zona del Baix Terc s'ha fet molta feina. Sí, a la zona del Baix Terc s'ha fet molts deures. Per tant, quan els països del Baix Terc es deien, és que heu d'estar amb l'aigua, és que ja estem fent tot. I, per exemple, ja fa temps que ells demanaven l'aigua que surt neta de la depuradora de Tarruella, que es perd el riu, que torna el riu, aquesta aigua, nosaltres la podríem fer servir per regar. Què és el que s'està fent, per exemple, amb el Llobregat? Amb el Llobregat això ja s'està fent, l'altre generació es deia l'aigua que ha passat per la depuradora, en comptes d'anar cap a Mart, el que fa és la muntanya i torna a baixar pel mateix Llobregat. Els regadius és evident que es poden solucionar, però sobretot on s'han de solucionar és a la zona de l'Ebre, perquè allà es continua regant molt a manta, no hi ha els gotes a gotes en la zona de l'Ebre. Sí, sí, aleshores els regadius de l'Ebre, ja volia dir, tant del segre com de l'Ebre. I després, jo estic d'acord amb el que deia ell, que no podem, en certa manera, jo crec que està bé que els ciutadans facin la seva feina, però no podem carregar-ho tot en els ciutadans. Els ciutadans, jo crec que han pres consciència, en aquests quatre anys han sabut que no es poden malbaratar l'aigua, etcètera, etcètera, però qui ha de fer la feina també, de les seves pares, són les administracions. I és una vergonya, per exemple, la canonada famosa de Badalona, que continua perdent, em sembla que són 200.000 litres cada dia. Jo puc estalviar a casa, però en comparació amb aquests 200.000 litres, el que jo estalvii serà una misèria. Per tant, aquesta graonada que no s'arregla, que fa anys perdia 400.000, doncs poseu-hi, i que l'altre dia fa uns mesos la gent deia que es té allubregat deia que ja ho arreglarem, però això trigarà anys, perquè s'ha de fer el projecte, ja saps com van les coses de l'administració, no? i doncs bé, això continua així. Per tant, jo trobo bé que es demani a la gent que faci la seva feina, però qui l'ha de fer principalment ara que tenim reserves, són les administracions, i han de treballar el tema de les deceleradores, que cert que són molt cares, però han de treballar el tema sobretot de les pèrdues d'aigua, que jo crec que Des que va haver-hi aquella convocatòria que els va sobrepassar, que va haver-hi molts ajuntaments que van en un pla per ajudar els ajuntaments a arreglar... Va ser un cul d'ampolla. A arreglar canonades. A arreglar canonades, no, va anar bé, perquè se'n van arreglar moltes. Però vam veure el problema que teníem. Vam veure el problema que teníem, vol dir que hi havia un munt de litres d'aigua, un munt, no només la canonada de Barcelona, de vegades serà picat a minut, al final, no? Mira, si serveix com a exemple, si la setmana passada Consell de Pobles s'arrilla de ter, s'explicaven algunes inversions i unes eren, precisament, poder reparar algunes canonades que perdien el 20%. La mitjana està al 20%, però hi ha barris com Montjuïc que està pel damunt dels 50. És un problema les canonades. I aquí llavors el que planteges és, clar, amb tota la gestió que hi ha hagut durant tants anys, i una mica amb el rendiment que també tenia aquella gestió privada, com és que això no resolia. És una pregunta o és una pregunta que porti implícita la resposta? Potser no cal resposta perquè és prou implícita, sí, sí. És un dels temes que hi ha. Hi ha hagut un canvi, de tota manera. Per exemple, la Mariona ha parlat d'Aigua es vida, no? Per exemple, fa el dia 22 del mes passat, crec que era, que era el Dia Mundial de l'Aigua, la Sílvia Paneke, consellera de la cosa, anava a dir, eh?, És de moltes coses, eh? De moltes coses, i a més a més porta bé el govern, però una d'elles d'aquestes va anar en un debat públic a la Casa de Cultura amb un dels portaveus nacionals d'Aigües Vida, vull dir això no era habitual que passés aquestes coses. i donar la sensació que sí, que hem après, que no es poden frenar aquelles inversions que hi havia, que segurament no és l'ideal fabricar aigua amb desoladora. El problema és tenir-se quan es necessiti, perquè el que penso que podem estar tots d'acord és que es tornarà a necessitar un dia o altre. Sí, ens tornarà a necessitar, però cal tenir en compte, per exemple, tot el que és l'aigua per sota del subsòl, que cada cop tenim una explotació més forta, perquè en un context de sequera que fa empreses i empreses cada cop amb més profunditat. A la zona de la Garrotxa tenim molta aigua sota la terra. Després avrolla en moments en què realment tenim pluges. però hi ha aquesta competició per anar cada cop més avall que el que fa és una pobresa hídrica que no és aparent a vegades des de dalt, però que realment ens genera aquesta situació d'aigua il·limitada sense mena de control i després aquest decret fancrista que encara tenim amb les embutelles. d'aigua, que en un context de ser que les embotelladores puguin utilitzar l'aigua que volguessin sense fred, genera una dicotomia entre el que tu exigeixes a la població i entre el que les empreses privades poden fer amb l'ús de l'aigua. I tornant al tema dels regants, que jo volia deixar sempre obro melons d'alguna manera, aquest cap de setmana hi havia el mercat del viver del planter a Sal, el diumenge, que era estiu total al Parc Monar, i nosaltres vam anar-hi amb bicicleta, amb els nens, i vam fer tot per les hortes, i tornes a veure com està la monar, vull dir el canal, està completament sec, se li han fet diferents obres, diferents actuacions, però clar, en teníem dues, una que venia de molt enrere, que s'havia de fer a partir de la glòria i el que va passar amb el parc d'aigües braves, i això ja ho vam encadenar amb la sequera, i després una intervenció que s'havia de fer, però estàs condemnant-ho d'una hora de reg, En Martí Teres, que durant 4 anys ha estat regidor també de la cosa de sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona, ens va explicar a preguntes meves, perquè jo això ho heu trobat... És demencial. Demencial. Demencial. Estàs condemnant tota una zona de Girona i Sal plena d'empulmó de vida. Es va aturar, es va tallar la sequia pel par d'aigües braves de sal malmès per a la glòria, i va haver-hi molts demesos, sense aigua, Va venir tot el decret de sequera i més d'un any i mig ha estat sense aigua. I quan tornava a venir l'aigua l'han tornat a tallar per unes obres al carrer Costa Bona. Però molt petites i estan acabades, aquestes obres. Unes obres de reforç al carrer Costa Bona portem altres vegades cinc mesos sense aigua en la sequer Monar. Això és condemnar totes les hortes a morir. I després l'imatge de postal de Girona, perquè ens ha baixat el riu de Lugnà, però clar, tenim Lugnà amb aquesta illa que se'ns ha format davant del pont de Ferro, que ja comença a ser l'imatge de postal, però no hi era, aquest riu, perquè baixava... Doncs en Martí Teres ens va explicar que quan ell va entrar a l'Ajuntament, aquestes obres ja estaven previstes, que va tirar endavant tot el tema, que hi havia pressupost i diners, que hi era tot, i que no s'han pogut començar a fer les obres quan ell ja porta un any. fora de l'Ajuntament per explicar una miqueta, jo li deia, però per què? I deia, procediments administratius complicats, jo deia, deixem-ho, burocràcia pura i dura, perquè no té sentit, però esclar, les hortes en els últims cinc anys, jo he baixat a Palaya Palace, aquí a Monar, a Aigua, entre aquests cinc anys encara no un any. Clar, la imatge de les hortes són les les garrafes de cinc litres que hi ha a cada hort. I ara nosaltres hem iniciat el procés amb l'associació de les hortes de Santa Eugènia per demanar-nos un trosset, això qualsevol persona, que també està bé que la gent ho sàpiga, qualsevol gironí pot demanar-se un tall d'hortes, a més és molt assequible, van des de 50 metres quadrats fins a 200 o 300, sí que has de fer un corset, però clar, un dels grans temes és l'aigua, perquè tu pots arreglar-t'ho, però si després has d'anar trajint l'aigua o tenir aigua un cop a la setmana, o d'aprendre d'un dipòsit, o que el regant de més amunt no utilitza tota l'aigua del canal, quan realment en baixa, qui les cultivarà, aquestes hortes? Les hortes de Sant Eugeni sempre havien estat, més o menys, sense necessitat d'excessius protocols, al sentit comú i entirat. Estic parlant de dècades enrere. Ara mateix, és clar, hi ha moltes hortes que són municipals, aquestes que dius tu. Unes altres hortes que són municipals i socials, que aquestes no han funcionat gaire mai, però encara hi ha hortes també privades. I el problema és que es van fent moltes coses, s'han posat llums o es posaran llums LED. es vol potenciar perquè la gent els vagi a mirar. Jo sempre dic que l'única manera de salvar les hortes, treballar-les, que hi hagi gent que els treballi, que entregui, perquè la gent que ho fa treu, i això sí que és autèntic producte zero, treu per les seves necessitats de verdura, d'hortalises, Són unes terres molt agraïdes, és molt bona la terra. Hi ha un projecte... Deu estar vinculat al Gironat, o sigui que és el Menjat Girona. Sí, però té aquest component turístic, no? Sí, esclar, sí. Té una mica el component de mirar les hortes. Anem a tastar-les quan ningú les cultiva. Sí, és més això. Però si no, perquè a poc a poc s'estava preparant un reglament, ja no només per l'accés, sinó també pels usos, perquè també potser s'havien detectat usos que no eren els que corresponien. No és un lloc per viure ni per fer-hi segons quines activitats. És un lloc per passejar-hi obert a tothom i per anar-hi a treballar. L'Ajuntament de Girona ja va iniciar regulacions, va fer treure, i aquí sí que m'hi poso com a usuari de les hortes que eren en aquell moment, va fer treure els canyissars perquè eren espècies, diguem-ne, invesores, o és, les canyes són tan invesores com els plàtans de la devesa, si anem a mirar això. allà jo crec que sí que es va anar molt a la llei però que es va metre el que era el sentit comú, els canyers el que feien era aguantar les regueres i a més a més proporcionaven una d'aquelles coses de l'economia circular, és a dir, les canyes que pujaven es tallaven, es secaven i les que es feia utilitzar quatre, cinc, sis, set anys per les tomateres, per tot això, es guardaven i quan ja estaven malmeses, en aquell moment es cremauen i allò produïa bonament. És a dir, era exactament... era perfecte. És el que es pregon ara, diguéssim. És el que es pregon ara. I a més, devien aguantar les sequies, no? I devien aguantar les... Era l'excusa per poder controlar què passava als camps. Perquè el que es va fer va ser una gran neteja de tanques que després generava el roba amb el camp. perquè també es veia perfectament que hi havia, però va haver-hi un moment de netejar molt entorn del carrilet. Tu parles del carrilet? Al voltant del carrilet es van obrir moltes tanques que moltes vegades eren metalassos, somies, que tancaven els camps. Ah, vols dir la via verda, perdona, el carril. La Via Verde era la part més visible que es van obrir molts camps perquè molts devien passar a propietat municipal, que són aquests que es van a través de l'associació de les Hortes de Santa Eugènia i s'han fet aquests petits espais. Però si tu tens un camp molt descobert, també estàs amb la intranquil·litat que quan ja tens els enciams a punt o les faves... Tot això ha passat tota la vida. Però com més obert estigui, més fàcil és. Però aquest és un tema i és veritat que hi ha d'haver una regulació perquè no hi hagi somers o perquè no hi hagi animals que algú podia o en el seu moment es van entapiar algunes barraques que eren de tota la vida per evitar que hi hagués gent a dintre per ordres municipals. el que anava pagant era el propietari, si les hortes no eren municipals. N'hi ha moltes de municipals que van ser municipals a partir del pla parcial, crec que es diu del perador Güell, és a dir que a canvi d'unes quantes hortes que es van dedicar a hortes municipals es va construir aquelles dues residències que hi ha ara, aquells tres o quatre supermercats, aquells dos grans... pa, hi ha el McDonald's i l'altre, hi ha el Burger King, que també hi ha, coses d'aquestes, però bé, en fi, són opcions. Però jo defenso que les hortes per sobreviure necessiten quils de treball i necessiten aigua i, amb tot el respecte, el de la Secchia Monar, des d'un punt de vista ciutadà, sense entendre i entrar en protocols i tal, però és una autèntica vergonya. I quina previsió hi ha perquè torni a circular i aigua? És desídia, eh? La part de sal, per exemple, es va aprofitar per un petit tros netegial, perquè la seca està molt bruta. Molt bruta perquè hi ha gent qui tira coses, no ens enganyem. Es va fer una neteja bastant intensiva, allò de matalassos, somiers, neveres... però es va fer amb una petita part i jo crec que s'hagués hagut d'aprofitar i no sé qui ho hagués hagut de fer perquè afecta tres ajuntaments que a un pràcticament no li afecta perquè Bascanó només té la pilastra, que és a dir, no té les comportes, afecta bàsicament els ajuntaments de Sal i Girona, però una séquia, de fet hi havia aquell famós projecte de 4 rius i una séquia que parlava la séquia que dona vida, dona vida a les hortes i dona vida a la imatge de Postal de Girona. La gent no n'és conscient que és artificial aquesta imatge. Jo tinc dubtes ara també si hem de recuperar... Aquesta setmana passada he estat a dos llocs on no hi ha aigua. Per exemple, aquí al Parc del Middia, tot aquest mirall davant dels edificis, allà no hi ha aigua. i després ahir vaig estar als Jardins de la Devesa, que em van sorprendre molt els jardinets, eh? Em van sorprendre molt, per lo ben arreglats que estan. Estaven molt de feina. Estaven molt de feina i estan preciosos, magnífics. I són molt desconeguts pels mateixos granets. Sí, i per exemple... Ens hi vam casar, nosaltres, ara. Sí, a la Rosalena. Doncs, enhorabona. I vaig trobar-ho que estaven preciosos i magnífics. Però, esclar, la sèquia que emporeja els... Els estanys... Està seca. Ja fa molt, eh? Està seca. Es va secar per la sequera. I també no sé quina política s'ha de seguir amb aquí. Si hem de tornar-hi a posar aigua, o l'hem d'estalviar, aquesta aigua... No ho sé, jo tinc dubte. Jo a mi m'agradaria que tornés a haver aigua, i m'agradaria que aquí n'hi tornés a haver, i que les fortes tornessin a brullar, i que els sortidors... L'aigua de vegades surt del ter i torna al tert. Jo suposo que a vegades aquí hi ha una qüestió... Però veig que tinc un ofici de moment. Un problema de gestió, jo crec. Per exemple, una bassa com la del... Bassa ja m'enteneu, com la d'aquí del... Un petit estai com el del part del migdia. El del part del migdia. Clar, si hi ha restriccions, poso que la gent també n'és partidària de que allò quedi sec perquè, si no, sembla, no? Vull dir que es dona la imatge que aquí s'està... Ho deu marcar la llei o les ordenances o el que sigui. Que està gastant aigua com els bulladors, no? Vull dir com els bulladors, les fonts, etcètera, no? És una de les primeres coses que es va tallar, això. Sí, sí, sí. Però llavors també és curiós, o es produeix a vegades també una contradicció, o una aparent contradicció, que és les restriccions en el REC. i en el reg del que se suposa que és les zones enjardinades a nivell urbà. I precisament s'ha d'arregar perquè forma part també d'això. Escoltaven en Martí Franck un dia amb una xerrada. Ell deia que tota aquesta part verda dins de la trama urbana s'ha d'arregar i no és una qüestió ornamental. També és una qüestió de la funció que fa. El canvi climàtic és més necessari. Es produeix una mica aquesta contradicció i per tant aquí potser sí que s'han d'acabar de regular aquests procediments. D'aquí venia la flat naturalització que es parlava l'anterior Juntament i que manté aquest amb en Sergi Cot. o, per exemple, un fet que ha sorprès molta gent, jo avui he parlat, però he parlat en el sentit de senzillament de dir-ho, que és, no sé si heu passat per davant de la biblioteca Raola, doncs que... I el Parc Central està preciós. A mi, molt menys, jo soc partidària. El Parc Central és com un camp. El que hi ha davant de la biblioteca Raola ho considerem a les herbes i hi ha gent que ho considera, diguem-ne, com un espai natural maco, que, per cert, algú ha atrapitjat i l'ha malmes amb una de les parts Jo crec que les coses que són jardins són jardins i el que són camps són camps. Jo estic d'acord amb el camp aquest. No, jo penso que això és un jardí, no és un camp de colze. Jo crec que hem d'anar cap a espais més resilients. Si hem de necessitar molta aigua per una gespa que està pensada per Irlanda o per el Regne Unit, per exemple, l'opció que s'ha fet al Parc Central, crec que és una bona, perquè tens zones que s'ha mantingut la gespa tallada, i ho acaben de fer la setmana passada, més avui passo cada dia, i zones en que tens el colzà alt i que van florint. Ara primer van sortir les floretes grogues, ara tens les liles, i són espais molt més amplis que no són de pas. i si no els tindríem tots trepitjats amb tot de marques, dels gossos, perquè allò són pipicants. Tothom caga allà i tampoc recollen res. Es transformen en grans espais... Però això no hauria de ser excuser, eh? I almenys et dona... Crec que l'espai del Parc Central, que és com una zona desèrtica, a més no hi pots plantar arbres perquè sota hi tens les vies, se li dona una sortida i estàs plantant plantes molt més resilients. Crec que hi ha hagut una tasca, de la mateixa manera que veiem els jardins de la Devesa ben arreglats, hi ha coses que no es fan, però des de jardins sí que s'ha fet una aposta per canviar certes plantes que aguantin. A veurem com serà l'estiu, com es transformarà aquest paisatge, perquè hem tingut una primavera molt bona en aquest sentit. Hem tingut un mes de març molt bo, el mes d'abril de moment... Ja veurem, però sí que s'està fent una aposta per a aquests espais. I pel que parlàvem de l'aigua, jo crec que és un error mantenir aquestes fonts ornamentals seques, s'hauria de decidir què se'n fa. Si no tornem a tenir a Miligre i Tamparicot una font, doncs canviem-ho. igual que el parc central s'ha de trobar què, igual que els jardins de la Devesa, buscar una solució. Però al mateix temps, xoca amb la creació d'aquestes bases, no sé si ho heu vist a Fontajau, a la Devesa, a la zona també de les Hortes, d'aquests espais per anfibis i de renaturalització dels espais, i dius bueno, anem cap a aquest, fem aquesta aposta per crear bases com a espais naturals, però no donem sortida el que teníem per crear més humitat o per crear espais que a la primavera i a l'estiu s'estigués més còmode a la ciutat. I no hi ha cap davant públic ni cap solució. Crec que és desídia i també falta de voler netejar aquests espais. Jo crec que el gran problema del Parc Middia és la manutenció. No és el consum d'aigua. El que costa és mantenir net allò. No, perquè suposo que la mateixa aigua, diguem-ne, es va... Però el fons en plena de... Bé tardor. El fons en plena de fulles. Tenim una gran capa de fulles. El que costa netejar tot allò. Qui ho paga, això, l'Ajuntament? O ho paguen els... No, home, amb això... O sigui, sí que és cert que vas a la biblioteca Rola i et trobes ara... Bueno, allò està molt ofenós. Jo crec que això genera, a molts veïns i veïnes, certa perplexitat. I puc entendre aquesta perplexitat, perquè això mateix ho veiem. De fet, fa temps que ho estem veient, per exemple, al darrere Fontajau, al darrere el poble de Fontajau, això ja fa temps que s'està practicant, però com que és un entorn més natural, no és estrictament trama urbana, doncs allò ho veus com més natural. Sí que aquí, i és curiós perquè hi ha també un cert factor generacional, i jo ho veig també al barri mateix, també al pont major, a la part que ja toca el riu, també es fan aquestes actuacions on hi ha una part que... es cega i es deixa tot arran i una altra part que es deixa més ofenós. Genera perplexitat i jo crec que és una qüestió una mica de canvi de xip i de pedagogia i d'entendre que té un sentit fer això. Et pot agradar més o menys, però que té un sentit. Però en plena trama urbana sí que algú ho pot considerar o que és de cedesa o que queda lleig fins i tot, perquè potser voldríem més un enjardinament, una part més de jardí, i per tant doncs posar-hi unes flors més ornamentals. El concepte de la naturalització m'ho va explicar en Martí Teres, el vaig entendre i llavors, una vegada te l'expliquen, també estàs més disposat a acceptar-lo. Per tant, no m'ha sorprès tant el que hi ha davant de la biblioteca Lola. perquè realment està ofenós, és una pena que algú ho amalemés ara una miqueta trepitjant-ho, però realment és així. El tema dels escocells, no?, que va sortir, que passa que aquí també llavors hi ha, diguem-ne, el nivell, per exemple, el propi insisteix en Martí III, perquè ha sigut mal agafat com això de capçalera, ell deia, bueno, els escocells és precisament això, que les herbes creixin per generació espontània, però arriba un moment que també s'han de tallar, no es poden deixar sempre... Aquest és el criteri que s'ha de buscar. I que hi hagin plantes altes a les voreres, això no és renaturalització, això és una altra cosa. O que envaïgin els carrils bici com passa davant del Cort Inglès, que no pots passar pel carril bici perquè les plantes s'han anat i a mig carril inundat, i això no hi ha manera que abans, perquè tens un carril bici si el tens ple de plantes. Déu-n'hi-do, ens ha donat això de començar a parlar de l'aigua, hem evolucionat parlant de les plantes, però en Roger ens deia que volies parlar del tema dels residus, i si vols podem anar aquí abans, per això una bona notícia, diguem-ne pel pont, el tema que l'Institut Narci Gifre la setmana passada o l'altre es va concretar, no, es va decidir que finalment que mantindrien les línies de batxillerat, que a més a més s'ampliava una batxillerat esportiu si no l'he xerrat, no? Això és una bona notícia, després diguem-ne, tu deies que és una batalla guanyada, després de moltes batalles perdudes, entre elles la de l'ESO, que diguem-ne que va desapareixent del Narci Gifre. Sí, l'ESO està en extinció i hi havia el risc que també l'acompanyés el batxiller. Això amb una notícia que ens en vàrem assabentar a l'institut i al barri a mitjans de desembre de l'any passat. Es va batallar i al final es poden mantenir els estudis de batxiller que faran companyia en els de formació professional. Hem d'entendre també que el Cifra serà un centre de formació professional integrat i que per tant un gran referent. de la formació professional i que es mantindran els batxillers, ampliant també amb aquests batxillers esportius, que també es faran, algunes especialitats també es faran en col·laboració amb un institut de Banyoles i que, per tant, doncs, serà un enclau d'estudis postobligatoris i que, vaja, ara ho hem de resoldre. Un altre tema que... No és per obrir... Ell deia que obria molt lluny. Ara hi ha un altre, però que no hi entrarem o que no cal entrar-hi, que és el tema del transport. Perquè hi ha algunes deficiencies detectades ja de fa temps. Però vaja, una molt bona notícia, sí, una mica que sensació, tant a nivell d'institut com a nivell de barri. I jo crec que també, en clau de girona important, després d'unes quantes derrotes, poder assegurar una victòria, una bona notícia per a l'institut, pel barri, i ens sembla també per a la ciutat. A nivell de transport, ara hi ha un autobús cada quart d'hora, no? Sí, hi ha vegades el faig servir i vaig pensar que ja era hora. L'increment de freqüència de l'ELA 6 ha anat molt bé. En aquí bàsicament hi ha dos problemes. Com que es va desdoblar, ja que dispares molt breument, es va desdoblar i per tant l'ELA 6 a l'ELA 16, i llavors el que ens trobem ara és que l'ELA 6 no arriba ni al cap de Sarrià, que és el de referència per als veïns de Pont Major. que tenim un consultori ni altrueta perquè abans com que feia la volta i ara com que és d'anada i de tornada arriba a Sant Julià i torna. I llavors sí que hi ha un problema endèmic aquest que en hores punta el transport no pot absorbir tota la demanda que hi ha d'anada i de tornada del xifre. Sí que és veritat que ara l'alumnat s'espera menys, perquè el que té un cordó no n'hi ha, però les corredisses hi són igualment per anar una o dues parades abans per poder tenir lloc a l'institut. I ara hi ha una parada de girocleta extra. Hi ha una parada de girocleta en el propi institut. Jo crec que ara tampoc no volia desenvolupar el tema del transport, però sí que hi ha hagut una millora, i és evident, a nivell de freqüència, però continuen haver-hi puntualment unes dificultats que s'haurien de poder resoldre. de cares ara al present i sobretot de cares al futur. I de regidus només apuntar, si no m'equivoco dies enrere la defensora de la ciutadania va presentar un informe en el ple municipal i en el que entre altres coses apuntava que la majoria, que un gran nombre de queixes que havien rebut era pel tema de regidus normal perquè estem en ple procés d'implantació i amb totes les dificultats que hi ha hagut però sí que sorprenia que deia que plantejava la possibilitat de tornar enrere i de tornar els contenidors oberts Sí que és cert que amb els contenidors intel·ligents jo crec que hi ha un primer repte que és que la gent els obri. i que, per tant, tiri les selles de dins. Jo, d'entrada diria, en independència del que tiri, perquè hi ha molt d'impropi, però ara, més que impropi, en els sectors on recentment s'ha implementat el contenidor intel·ligent, el que trobem en algunes illes és més bosses a fora que a dins. Ho certifico, que els acaben d'implantar aquesta setmana al meu barri. Per tant, el primer objectiu és això, que la màxima gent possible pugui tenir la targeta, Jo crec que l'Ajuntament aquí ja hi haurà de posar mans per si no hem anat a buscar la targeta, que la targeta arribi al ciutadà amb un recàrrec o ja veurà de quina manera, però sí que és important que tothom tingui targeta perquè la brossa es pugui tirar dins el contenidor. El segon pas seria que ho fem bé i que per tant tinguem el lloc a tocar cada dia. Estem parlant de contenidors intel·ligents. Sí, dels contenidors intel·ligents. Hi ha quatre tipus de recollida, diguem, a la ciutat de Girona. Sí, però què s'està implantant ara? Sí, el Porta a Porta ja fa temps que està implantat i jo crec que, a més a més, donava un resultat... Funciona raonablement bé. Per exemple, el Porta a Porta a Montjuïc, jo crec que va haver-hi molts problemes al principi, però jo crec que els problemes els van generar gent que ja no reciclava. Estava acostumada a posar-ho tot i anava allà i ho tirava el primer contenidor que trobava. I després va haver-hi un procés de baixar de xalles al pont. Sí. El turisme d'escombraries, que acaba a ser absolutament lamentable per part de molts veïns de Montjuïc. No eren els únics de Montjuïc, els de Montjuïc ja... Però jo em vaig veure uns quants baixant escombraries des de Montjuïc. El Pono es baixava per tots cantons. El Pono hi ha a Pedret també. Sí, hi ha a Pedret. I després, jo crec que Montjuïc continuament té el problema que als pisos hi ha tota aquella estesa de cobells, però jo crec que això s'ha solucionat amb uns contenidors intel·ligents que han posat que pots fer servir Les d'emergència. El que he notat jo molt, i continuen haver-hi casos aïllats, que hi ha alguna mossa de basura allà on no tenia contenidors, però en general, a nivell de barri, és a dir, han desaparegut... Focos de deixalles i no n'hi ha. Crec que és un procés eh, perquè jo almenys l'estic visquent ara. M'he adonat que jo visc a Sant Narcís, que també és d'aquestes coses divertides de Girona, que ens van canviar de barri. Ara no soc... jo em pensava que era d'un altre barri i ens han canviat. en funció de la divisió que han fet de les targetes, però que s'ha implantat a Sant Narcís, i clar, primer es va implantar la devesa, tot Sant Narcís era un abocador de la gent de la devesa, te n'adones realment de l'incidisma. Clar, carrer Sant Eugènia és molt fàcil, paro amb el cotxe i baixar a algú... arregladíssim i tirar-ho de qualsevol manera, ni mirar si dintre estaven buits, perquè com que la brossa crida brossa ja ho ha tirat a fora, i ara vam saber que ens han implantat els contenidors intel·ligents, cert és això, que la gent, per no tirar malament el residu dintre, també molts no tenen ni la targeta, però per no tirar-lo el tiren a fora. i, per exemple, jo hi tirava l'orgànica perquè ens tocava l'orgànica, a més t'obliga a ser molt diligent. Jo abans tirava totes les combraries de cop i ara has d'anar-ho... Nosaltres reciclem des de fa molts i molts anys, reciclàvem a Madrid quan ningú al nostre bloc reciclava, i era com una lluita diària perquè allà no hi reciclava orgànica, i veies que dintre hi havia molt poc orgànica, però en canvi a fora estava plegat de moltes bosses també separades, que la gent recicla a casa, Però la gent que no ha reciclat mai només té un cop a la setmana on t'atira el residus. I això, o bé, directament ho tires quan pots. Qui cal molt pedagogia, pedagogia, pedagogia. Tornar enrere, a mi em sembla, després del que s'ha fet, un dispendi de diners. No vol dir que estigui d'acord amb el sistema que s'està aplicant, però clar, i el que costen aquests contenidors, també la gent es queixarà que potser no té targeta, però escolteu que la meitat de contenidors estan oberts. que qui vulgui obrir-lo el pot obrir. Per què vol dir que no tenen targeta? Que no l'han anat a buscar. Que no tenen targeta vol dir que no l'han anat a buscar i sí que l'Ajuntament ja s'està plantejant sistemes de fer arribar la targeta o de penalitzar qui no la tingui. Per exemple, sí que es preveu que ara és l'any vinent una bonificació petita, però en tot cas bonificació, a totes aquelles persones que hagin anat a recollir la targeta. I també es preveu, a totes aquelles que no l'hagin anat a buscar i que l'Ajuntament els hi hagi de portar, de potser aplicar-los un recàrrec o de cobrar-los aquest cost. Sí que a Montjuïc, que va ser la prova de foc on es va començar a fer, jo crec que s'ha resolt positivament també en llocs on hi ha més pisos, també s'ha trobat una solució intermitja que és un porta a porta comunitari, per entendre, i que per tant aquí es necessitaven aquests ajustaments i sí que A diferència del principi quan es va implantar d'un temps cap aquí també l'Ajuntament està més obert a escoltar, que és una mica suposo l'admissió d'aquesta reunió que hi haurà aquesta setmana, que serà una segona reunió de totes les associacions veïnals amb l'Ajuntament per prendre el pols al tema i perquè ara s'està en una fase també molt important que és precisament tota aquesta implantació. De moment s'ha aturat una miqueta, no? Sí, però és imperable, perquè s'ha de culminar aquest procés. Per tant, estem parlant d'un tant per cent de població molt important. I també perquè es queixa, per exemple, aquests dies de Carre Santa Eugènia, que hi havia aquest problema que ja començaven els contenidors intel·ligents, tu creues, al Güell, i crec que em vaig trobar 15 contenidors normals oberts. Per tant, estava molt preparat perquè just passar al Güell l'equifesturisme descombraries que tingui un contenidor on tirar-les. Per tant, a vegades les queixes... Crec que a poc a poc l'Ajuntament s'ha anat posant les piles... No em posaré en el sistema, per què? i realment la comunicació inicial ha sigut bastant nefasta, criticable i el que es pot carregar un mandat, eh, perquè això ho comentàvem... La comunicació no va ser bona... Amb d'altres... Però a poc a poc, jo crec que han anat baixant una miqueta i acceptant el diàleg amb els veïns i pausant. Per exemple, Montjuïc, que era un porta a porta pur i dur, doncs ara es combina, diguem-ne, contenidors intel·ligents en determinats moments, o en contenidors aquests que has dit d'emergència. A tot arreu, eh? N'hi ha d'emergència. Vull dir, tothom pot anar-hi. El tema de la comunicació ha sigut, per exemple, en aquests continguts d'emergència, hi ha un telèfon. Jo vaig anar-hi un dia i la targeta que tenia no em funcionava. I vaig trucar en aquest telèfon. Ara no sé, fa dies que no hi he trucat, no sé si està arreglat. Però vaig parlar amb l'Ajuntament i m'han dit que com a mínim trigarien un mes a arreglar-lo. Si tu no pots tenir un telèfon d'informació, ara no recordo quin és... I què és el que no funcionava? La targeta o el telèfon? La targeta no funcionava i no funcionava el telèfon. I el telèfon només sortia un contestador d'un mòbil en castellà. Què dius, nois? I vaig parlar amb un regidor i em va dir, és que tenim molts problemes, estem d'això, i a poc a poc ja ho farem, etcètera, etcètera. Però em va durar un termini d'un mes i vaig pensar, nois, hòstia... Això és bàsic, si tu tens un problema... No pots acumular escombraries durant un mes. No pots trucar o llogues un call center perquè t'ajudin de manera temporal, no ho sé, però jo vaig trobar un termini excessiu i no pots trucar amb un telèfon, I que primer no contesti ningú i després et surt un contestador d'un mòbil, d'haver trucat un fixe, et trucaves un mòbil i a partir d'això contestin aquesta. Mira que també cal molta cultura que no se'ns ha donat informació de com administrar els teus residus dintre de casa durant una setmana. Perquè ara per mi passa que vaig fer una teja al cap de setmana. Què tinc? Potser una quantitat de paper. que s'està esperant a dijous, perquè dijous és el dia de tirar el paper. Nosaltres no tenim cases preparades en la majoria de casos per guardar els residus d'aquestes maneres. Si tu tens el porta a porta i tens una casa, ho deixes fora. És fàcil. Però en un pis és difícil d'administrar. I aquests tips, aquests consells de com fer-ho, a més, tenint en compte que la cultura de reciclatge encara és molt pobra, no hi ha hagut aquesta pressuposició I quan entrem en barris com Sant Narcís, Santa Eugènia i Can Givert, clar, estem en el focus més complicat que té la ciutat. I una última fase, que la van deixar per l'última, que és el sector oest. El sector oest, a veure, no ens enganyem. No ens enganyem en el sentit de dir que si s'estan fent en aquests moments, diguem-ne, accions, diguem-ne, extraordinàries per tal de fer neteges, de fer balla, i que al cap d'un mesos continuarà vent i farratlla, doncs, demostra que serà complicat que un sistema, entre cometes, normal de recollida de brossa, doncs, funcioni. Però el sector és també molt divers, potser en un barri en concret no et funciona, però, vull dir, Vilarroja, jo crec que el porta a porta pot funcionar, en segons quines zones. Hi ha diversitat. Hauria, hauria, hauria. Perquè entenc que serà porta, no sé què faran. No, però aquí, en tot cas, o sigui, sí que això vol temps, Vol temps pel canvi d'hàbits que suposa Portes en Dins, canvi d'hàbits. És que n'hem parlat poc d'aquest canvi d'hàbits, jo crec. Sí, sí, sí. I, bueno, vull dir que potser sí que, jo que sé, ara potser no seria el cas, però potser sí que els centres cívics poden fer aquests curset, una mica de gestió. També és cert que no tots els habitatges tenen el suficient espai com per acumular cert volum de residus i llavors el que cal també és aquesta conscienciació de quan vas a l'espai públic què fas. I jo insisteixo, jo la majoria de vegades que he anat a tirar a l'illa de contenidors que tinc més a prop de casa, n'hi havia més a fora que dins. Quan a fora hem vist que toca de la fracció, doncs mira, a vegades hem agafat alguna bossa i l'hem tirat Però, esclar, tampoc ens correspon a nosaltres això. I, per tant, aquí el que s'hauria d'activar més és aquest servei pre-recollida, que són precisament els que... Perquè el camió només recull el que és el contenidor, llavors hi ha la pre-recollida, que són els que recollen el que hi ha a terra. I llavors, clar, potser sí que aquí també cal incrementar. I després, sistemes molt saturats. Heu anat mai a l'aixelleria de Girona? a portar amb cotxe. És un espai molt petit. Jo vaig anar aquest dissabte també. Crec que he posat a prova ja tot el sistema en una setmana, perquè teníem residus de poda i també uns taules de fusta i anem a llençar-ho. Aquelles... Estava soturadíssim a la deixalleria un dissabte a la tarda. Potser és quan hi van tots els gironins, però penses per una ciutat de 100.000 habitants que tinguem una deixalleria tan i tan petita, hi ha pobles que tenen deixalleries molt més àmplies. Si te fan un control exhaustiu de tot el que portes i t'ho apunten, vas a la deixilleria de Girona, te pregunten què portes, això, això, això, ningú te mira res, i vas i ho llences tu mateix i no saben el que has llançat. Vull dir que no sé quina gestió hi ha de banda i banda, No sé si un és del Consell Comarcal o... Un és del Consell Comarcal, amb una contractació del Consell Comarcal i un conveni. Però vull dir que hi ha una diferència. Si vols ser una mica més manigample, te'n vas a la de Girona i dius que no et demana res. Serrià et controla naturalment. Per les meves circumstàncies, en aquest cas no he de tirar la brossa girona, però que jo convino un porta a porta amb un poble que funciona i funciona molt bé. en un poble, ciutat, sal, de contenidors oberts, però en el qual nosaltres reciclem des de sempre, i per tant, com que tens els diferents contenidors, funciona bé. Jo una vegada vaig preguntar als gestors de sal si es pensaven, i van dir que ells, per la tipologia de la ciutat-pobla, que no s'ho pensaven, que els funcionava bastant bé tal com ho tenien en aquests moments i que no ho farien. El que passa és que si tu recicles, hi n'hi ha que senzillament no volen, perquè també hi ha molt d'incivisme. I a salt també passa coses com aquelles amb una deixalleria que funciona relativament bé. Per no dir bé, també pots trobar, diguem-ne, matalassos i... i somies i tirats de qualsevol manera, en qualsevol lloc. També depèn una miqueta de tipologia dels barris. A Pont Magí Varue ha de fer una manifestació contra el turisme d'escombraries, que més o menys va funcionar però perquè van treure els contenidors d'allà on estaven agrupats. Sí, allò era un focus important i allò es va resoldre jo crec que positivament, però vaja... Els contenidors intel·ligents, aquests dits intel·ligents, que potser el nom potser no és el més precís, però vaja, perquè ens entenguem, no sé si requereixen una població intel·ligent, però com a mínim si és responsable. Segur que requereix. És una població educada. Jo estic d'acord, a la gent li falta educació. Jo tinc uns veïns que han canviat d'hàbits i ara mengen peix, per exemple, els dies que tenen recollida d'orgànic. Sí, però això en els pobles que hi ha per deporter ja es donava, perquè alguna vegada ho he explicat aquí i ara fa poc vaig veure... Si és educació això... Però això, fer petites píndules a Instagram, l'Ajuntament s'hauria pogut posar les piles, ja que tenen un contracte amb el que han gastat en comunicació amb això, podrien haver fet una miqueta... Jo m'he trobat ara un problema logístic i dic, ostres, però t'organitzes diferent. Però si he trucat en el número del mòbil aquell i m'ha sortit un contestador en català, aquest és el telèfon, com a mínim han arreglat això. Però sí que és cert, hi ha quatre oficines de l'OSGRE que es diu, que el nom de TV és una mica complicat, hi ha quatre seus on pots anar a buscar la targeta, hi ha un telèfon. Ho posen molt fàcil. Si poses un telèfon t'ha de funcionar sempre. Les incidències s'han de poder resoldre de forma relativament ràpida. Però sí que hi ha quatre llocs, quatre oficines a la ciutat on pots anar a buscar la targeta. I quan s'implanta la targeta, almenys al barri, hi havia punts mòbils, tenies molts espais, i per exemple Maristas, una escola, que vaig pensar que era una bona iniciativa, era un punt on recollia la targeta, perquè l'escola al final és un punt del barri, doncs la pròpia gent del barri que suporti els nens i ja tens allà la informació i també vas amb la targeta, que almenys aquesta tasca de comunicació Jo crec que també han millorat però que al començament la tasca de comunicació va ser manifestament millorable per ser molt, diguem-ne, gentil i educats per no dir que va ser un autèntic desastre. Existeixo per això amb el tema educatiu, és a dir, hi ha gent que no reciclava i que... jo tinc alguns veïns, algun veí que encara no té cobells amb el jubil. Vull dir, això l'Ajuntament ho sap, és evident, i crec que això... Això ho sap i això ho sabrà. És més evident que aquest senyor no té... no té cobells, doncs el que li han de fer és el proper... jo no pot ser que ell pagui x si jo pagui... i ell ha de pagar més que jo. I després se li ha de dir perdó on t'aportes les escombraries. Ara això es pot fiscalitzar més perquè hi ha una targeta o un cobell que està vinculat a un habitatge i per tant pots interpel·lar més aquí. i aquest element que és que es pot fiscalitzar més. Però vaja, sí que falta molt aquesta pedagogia, però jo insisteixo, primer, el prioritari d'entrada és que la gent ho tiri dins. Perquè sí que una mica que s'està produint amb aquest canvi, a mesura que quan la ciutat tingui tots els contenidors tancats, Ah, si espera el turisme ja no serà possible. Bueno, espera't a salt. I llavors anem a salt exacte o... No té fronteres, eh, que són passió urbana. Jo he notat un gran canvi i ho comparo jo amb Tarroella, que vaig sovint a veure la meva mare i al costat de casa a Tarroella hi ha uns conteridors i és horrible, és a dir, i la gent que ve a Tarroella tampoc té... té ganes de posar-s'hi i de fer un canvi, i jo crec que seríem... a nivell de retedat i a nivell de... excepte els casos aquests que hi van, jo crec que és un tema que quan això vagi millorant, això jo crec que és una cosa que irà desapareixent, és a dir, jo crec que millores... l'aspecte urbà de la ciutat millora moltíssim. Sí, on s'ha implementat el porta-porta això la gent ho valora molt, diguéssim, que la vorera està més neta i també és veritat que el porta-porta és un sistema, que tot i que és més car, també és més eficient, eh? Perquè si és reciclament, sí, que t'interpel·la més. Pot haver de ser conscients que on s'implanta el porta-porta, el poder adquisitiu de la gent que hi viu, sol ser més alt. I també el nivell de formació i la cultura no té per què, a vegades, però sol en associat. Escolteu, ja que parlàvem de clàssics, i dic que ara la setmana que ve serà Semana Sant i el Pujol de Sant Jordi, un altre clàssic és que arribarà temps de flors i que ja s'anuncia que avui hi ha un assembli amb possibilitat, diguem-ne, de l'aga. I això la gent jo crec que cada vegada els costarà més d'entendre, perquè... Els costarà d'entendre. Jo pensava que farien com el taxi, que ja van dir, no tocarem el voraviu quan hi hagi el mobile, que sempre era un clàssic, els taxistes allà a Barcelona, i pensava, bé, una mica com aquest pacte d'anograzió, de dir, la protesta és legítima però no la fem quan pot haver-hi, en aquest cas, un problema de celebritat, etc. Però vaja, en tot cas ja ho estan anunciant. Però perquè ja s'han anticipat per arribar a un acord. Jo crec que s'està treballant un mes de vista per ja tinguem l'acord ben lligat. Estan fent com en Trump. Anuncien coses per poder negociar. Això ha passat sempre, però que ja s'anuncia dient que avui hi ha l'Assemblea en la qual, a la millor, en parlen. Dóna la impressió. També és veritat que per primera vegada he vist que algun diari ha publicat el que cobren, per exemple, la gent que hi treballen. I és clar, aquest és un altre tema que jo me'n recordo quan hi va haver-hi la vaga d'escombraries de sal. que el responsable en aquell moment del tema, l'Àlex Barceló, va estar molt a punt d'explicar les condicions laborals que hi havia perquè haguessin pogut fer enfadar més d'un. Però bé, el dret a vaga és legítim, el que passa que la manera com s'utilitza també a vegades és qüestionable. Jo em pensava quan deies Semana Santa que parlaríem de bronyols. Bronyols. Aquest dissabte els fem a casa. Ah, molt anticipats! Sempre, no, sempre... L'altre serem de dimecres a dijous. Dijous. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant. Dijous Sant I després el pont de maig. Efectivament. Doncs ja ho tenim tot. I entremig la possible vaga d'escombraries. Descombries i no d'escombraries. Ja la tenim la vaga d'escombraries. Mariona Fapaea, Miquel Gueira, moltíssimes gràcies per aquesta tactualitat animada. Nosaltres, si tot va bé, tornem demà. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 7 d'abril i aquesta és l'actualitat del dia. Us parlo a Pau Villafany. Desarticulat un grup criminal que robava bateries i que obren repetidors de telecomunicacions d'arreu de Catalunya. S'han detingut 4 homes d'entre 34 i 46 anys amb més de 60 antecedents a les localitats de Llagostera i Girona. El líder del grup criminal planificava meticulosament els cops, definia les rutes secundàries per arribar als objectius i feia servir el nom de terceres persones en el diogués de furgoneta. Nous incidents amb armes de foc aquest cap de setmana al barri de la Font de la Pòlvora de Girona. Segons va publicar el Casso, aquest dissabte al vespre un parell de persones es van passejar pels carrers del barri exhibint armes de foc i disparant tretes a l'aire. Després que diversos veïns alertessin dels fets del 112, els Mossos van tancar els accessos i sortides del barri per intentar interceptar els pistolers. Les dues persones armades provant a aconseguir fugir per una zona buscosa. El PSC de Girona demana tornar a una normalitat policial a font de la pólvora i critica Salelles per no fer mediació. El regidor del partit i antic cap de la policia municipal, Josep Palocer, considera que no té sentit mantenir el patrullatge de les unitats d'ordre públic dels Mossos i carregar contra l'alcalde de Girona Lluc Salelles per no haver intervingut la mediació amb els veïns i que hagi estat la policia qui ho hagi hagut de fer. Neix a Girona una càtedra dedicada a la innovació en salut per crear noves oportunitats i que no marxi el talent. La Universitat de Girona va presentar divendres la nova càtedra Girona innovació en salut, impulsant amb la col·laboració de l'Hospital Josep Trueta, l'Institut d'Assistència Sanitària i les empreses Ypres i Esteve Healthcare. El pregó inaugural donarà el tret de sortida a la programació de la Setmana Santa a Girona aquest dimecres. Un pregó inaugural que enguany anirà a càrrec del bisbe de Girona, frau Octavi Vilà. La proposta s'allargarà fins al dia 19 amb una desena d'actes populars i tradicionals entre els quals destaquen la processó del Sant Enterrament o la desfilada dels banyalls. La ciutat de Girona commemorarà el Dia Internacional del Poble Gitano amb diferents propostes. Demà, dimarts 8 d'abril, s'ha programat una jornada d'activitats a la plaça del Llimoné i un acte institucional a la plaça del Vi. El programa d'activitats pro començarà avui amb la inauguració de l'Exposició de la Nostra Cultura al Centre Civil Cunyà. Els ecologistes critiquen que Cuar hagi tret 14 nius d'oraneta de la façana de l'Ajuntament en època de cria. L'entitat ecologista Naturalistes de Girona critiquen que, tot i que els consta que el consistori tenia el permís de la Generalitat per fer-ho, recorden que és una espècie protegida i lamenten que s'hagi fet en època de cria. I en esports el Bàsquet Girona se li acaba la benzina a Vitòria i acaba perdent per 92-76 contra el Vascònia. Malgrat fer el més difícil, que va ser passar del 33-13 al 47-46, l'equip es va quedar sense benzina i amb pocs arguments ofensius. Els gironins van caure clarament tot i que mantenen el marge amb el descens gràcies a la derrota del Granada. I acabem amb el temps d'avui que s'espera soledat i estable amb el vent que pot aparèixer de forma suau en una jornada que pot arribar als 21 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el bíbit, el més de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la Déon-Pordà. Esmorzars entre vinyes, tastos en espais singulars, maridatges...