Aigua, energia i habitatge: Girona davant la sequera

Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Molt bon dia, entrem en Temps de Tertúlia, Girona FM, com passen 5 minuts de les 10 del matí d'aquest 18 de març. Estem deixant alrere ja l'hivern, almenys des d'un punt de vista, diguem-ne, astronòmic. Després veurem, perquè deiem que vindria pluja, de moment el dia aguanta, i deiem que vindria una mica de fred, i certament aquests dies s'ha notat com si fóssim al març, per dir-ho d'alguna manera, fresqueta, com si fóssim al març. Qui parla per sota és l'Amèlie Barbero, moltes gràcies, bon dia, com estàs? Sóc una impertinent, eh? No, en absoluto. Crec que podríem dir moltes coses per tu. La majoria bona, suposo, però impertinent no se m'acudiria dir. Moltes gràcies per convidar-nos. Només faltaria gràcies a tu per ser aquí, com també els hi donem el senyor Joan Miró. Molt bon dia, Joan, què tal? Molt bon dia. Bé, bé. Bé, una mica ha tocat moralment perquè el diari m'ha recordat que fa 8 anys que es va morir el Choc Barry. Ah. I mira. Veus, aquesta sí que se m'havia passat. És també la pròpia història. És la pròpia història dels vells lookers, eh? Vull dir... Sí, sí, ja ho era. Sí, res menempluts, però... Sí, sí. Molt bé, doncs escolta-vos l'acord també per Xac Berri, però abans permetem que saludin el senyor Pau Marlamont. Molt bon dia. Bon dia, Jordi. Portaveu d'Aigües Vida, Bucat i tantes altres coses. Què tal? Com estàs? Bé. Mira, a veure si continua ploient, tant de bo, no? Sí, sí, escolta, serà un dels temes que segurament, bueno, segurament no, n'acabarem parlant, vull dir, perquè avui t'he vist en una entrevista, crec que al Diari de Girona, en unes declaracions del Diari de Girona, que estaves eufòrica, ahir vam passar, ahir o abans d'ahir vam passar 14 metres cúbics per segon per sota el pont de la barca, i això era una cosa que feia molts anys que no es veia, des del Gloria, segur, vull dir... Sí... l'Helena Vinyes del diari de Giona aquests últims dies hem estat parlant i tal i al final ha sortit aquest article a vegades dóna la impressió que hi ha més optimisme del que realment hi ha però això és insalvable jo amb això tinc una pregunta perquè ho havia escoltat per la ràdio que aixecaran el tema de les restriccions. És a dir, home, sí que ha plogut i que sí que els embassaments han pujat, però penso que jo seria més prudent. Jo encara esperaria que plogués més i que pujessin més, però començar allà a aixecar restriccions, no ho sé, jo no l'entenc. Aquí el que entenc és un pau, eh? Jo entenc que algunes coses, no ho sé tot. Jo el que penso és que el que fan és, per treure les restriccions avui i tornar-los a posar demà, doncs em sembla correcte. Suposo que deu ser la zona de l'Empordà, perquè la zona de l'Empordà estava realment encara amb alerta màxima, deixeu-m'ho dir així. I ara estan contents, però escolta, no ens enganyem, l'embassament de Darnius Boadella està al 36%, que no és cap alegria. Sau, si no ho he mirat malament, està al 36,7%, almenys ahir ho estava, i se'ls queda al 41%. És a dir... tenim molta més aigua que el que hi havia tal dia com avui de l'any passat, però molta menys la que seria necessària, no? És així? Sí, és així. El que passa és que el 30%, penso que és a la Muga, vull dir, d'Arnius o a Della, seria, a més del 30% ja hauria de passar-se de la fase de, penso que és alerta, excepcionalitat o alguna cosa així, o excepcionalitat alerta, és a dir, haurien d'aixecar les restriccions perquè el decret, el que dius, és a partir del 30%. Però jo ja, repeteixo, a mi em sembla bé que siguin prudents i que no vagin posant i traguent les restriccions d'una manera així. Algú em diu sempre que en Pau Mar-la-Mona és veritat, acabem parlant d'aigua, però és culpa meva perquè jo li pregunto. Però és que aquesta setmana, a més a més, tenim un... Tenim un tema especial, que si no vaig arreglar, perquè parlo de memòria, dissabte que ve és el dia mundial de l'aigua, i el dissabte que ve teniu, a part de la, anava a dir famosa, permetem, de la palenganada que és habitual, diguem-ne, els últims anys, des del Pont de Pedra... I tot això, abans de la palenganada, feu un tema que jo crec que està molt bé, que és un cara a cara amb figures de primer ordre. Ens ho expliques? Sí. Cara a cara no ens ho hem permès posar. Ah, bueno, doncs no és un cara a cara, és una conversa. Digueu, una conversa cara a cara. Volia ser, originàriament volia ser una taula rodona participativa que aquesta era la idea, i continua sent la idea, en el cartell les noies de Barcelona que es dediquen a aquestes coses d'Aigües Vida van posar cara a cara, i el protocol de la Generalitat ens va dir que això de cara a cara no, i bueno, que taula rodona, vull dir, bueno... Que debat. Doncs, bueno, doncs, debat. Debat. Bueno, doncs hi ha un debat en el qual heu aconseguit que vingui la consellera Sílvia Paneque, no? Aquest és el tema. I això jo crec que és important perquè una de les coses... A veure, a vegades li fotem molta canya, en general... a la classe política, allò que fem i tal, però jo crec que com es dona la cara, després hi veurem què diu, però com a mínim bé, perquè no és habitual una cosa així. No ho és, i per això ha estat tan sonat dins del món ecologista, s'ha convertit en un debat, o diguem-ne com es vulgui, en un... de formació interna, sobretot. Ho plantejàvem, sobretot perquè dins de l'ecologisme hi ha, vull dir, una diversitat d'opinions, com a tot arreu. I aleshores està bé, vull dir, clarificar una miqueta els conceptes, vull dir, eòliques sí, eòliques no, de celebració sí, de celebració no... Tots aquests temes, vull dir, a vegades es fan uns anàlisis que són molt simplistes, no? i tenen una complexitat, i llavors per poder formar-se en això i tal, era molt interessant aquest debat. La Sílvia, bona amiga i companya d'Aigües Vida, i ara consellera, de seguida em va dir que sí, i jo crec que va ser massa de seguida. A veure si li han tocat el crostó a la consellera. Jo m'imagino que sí. Que no m'estranyaria gens ni mica coneguem com funcionen aquestes coses. Jo m'imagino que sí. i exalumna meva això ho tenim molt bona persona i s'ha trobat amb un marrón molt bona persona i molt treballadora comences una carrera així política a aquest nivell i te trobes amb aquest marrón i si Deixeu-m'ho dir, perquè si no, esclar, hem parlat d'un debat que no podem dir cara a cara, però és igual, diguem-ne debat, però esclar, per debatre ha de debatre amb algú, que és amb un dels portaveus també d'Aigües Vida, que és Dante Machio, no sé si ho dic bé, un... És enginyer i és el portaveu d'Aigües Vida a nivell nacional. Jo crec que és bastant important dir que és dissabte, dia 22, a les 4 de la tarda, a la Casa de Cultura de Girona i és un debat prou interessant. A mi em sembla bé que la consellera doni la cara... No sé si ho hagués fet, si li haguéssim dit, diguem-ne, de Prats de Lluçanès, per dir alguna cosa, però a Girona, a més a més, la cosa té encara especial importància, tal com estan les coses. Tal com estan les coses, i sobretot nosaltres, en principi, ho enfocàvem molt amb l'anunci d'una dessaladora a Roses, que vull dir que ens preocupa, igual que ens preocupen els molins de vent, l'energia eòlica del Golf de Roses, no? Ens preocupen aquestes coses per tot el que és el deteriorament del nostre paisatge, no? Va, deixi'm-hi posar una mica de cullerada, perquè penso que tant la Meli com en Joan poden parlar d'aquestes coses. Una... patien per si no plovia, va ploure, va ploure bé, diguem-ho així, en el sentit que no va fer mal, els embassaments han pujat i, esclar, la xifra bona és que estan al doble del que estava l'any passat, la xifra dolenta és que estan molt per sota de la mitjana del que hauria de ser normal. Fa cinc anys amb La Glòria, en teoria, estaven plens i una altra pregunta és per què es van buidar tan ràpid, però aquesta, diguem-ne, penso que tots la tenim bastant clara perquè, diríem, es va buidar molt ràpid per fer llum, per dir-ho d'alguna manera, no? Ho pregunto? Va, en pau, fa així, no? Mira, a veure si seré més contundent jo que el portaveu d'aigua es vida, eh? No, el pas és que la sobreexplotació dels recursos és multifactorial, o sigui, hi ha moltes causes, no? Tenim unes granges de porcs que són macrogranges, que no només gasten moltíssima aigua, sinó que també embruten tota la que tenim en el subsol, Els quilos de carn se'n van cap a l'estranger i la porqueria es queda aquí i això és un tema de país. Tenim masses boscos que es queden molta més aigua de la que teníem abans. També, perquè s'ha abandonat el camp, els arbres invadeixen els camps. Jo ho dic perquè Això és una de les coses que em va sorprendre, perquè, teòricament, si hi ha més arbres, els arbres xupen molta aigua, pel que em van explicar. Xupen més aigua que els cereals. Diguent-ho d'una manera molt planera i sense entrar a voler debatre qüestions. Joan, una pregunta a tu que... Ara m'has fet així com si... No, una pregunta, dic... Ara, perquè si li pregunto a en Pau ja sé el que em contestaré, per tant, tu li preguntaré a l'Amèl·li. Ara que hi ha una miqueta d'aigua i que no parlem de restriccions, ara seria com s'hauria de treballar fora, bàsicament, per preveure la propera sequera que, sens dubte, tindrem, no? És normal, però no s'hi fa, no s'hi pensa. Demà és un altre dia. de tota manera que plogui sobretot que plogui les capçaleres que és on ens convé que plogui sobretot que plogui a tot arreu perquè havia sortit un d'aquests materiòlegs de TV3 i deia els pantans arribaran al 50% i Miguel Rivera que es mira els mapes el periodista que és company nostre va dir que ell està convençut que aquesta any arribarem al 60% d'aigua en els embassaments No tinc la bola de cristall enxufada i no... Seguiria sent, diguem-ne, el 60%, vol dir que em faltaria encara un 40%, vull dir que tampoc no... No, però una cosa que passa sempre és que facis el que facis, augmentes el caos. jo que explicava termodinàmica qualsevol acció implica un augment d'entropia el que vol dir que per crear embrutes no hi ha una altra sortida el que està és brutalment impossible o d'inventar formes de netejar però també amb formes de netejar embrutes és a dir, sempre gastaràs més que el que produeixes és la termodinàmica pensava que era la teoria del caos aquell que diu i llavors el caos, com no s'organitzi sol malament que el pugui organitzar algú Tot i així, clar, tenim, és a dir, ens podem salvar per una raó. Hi ha una planta energètica que crea una quantitat enorme d'entropia. És a dir, que perd energia a raig, el sol. El sol, diguem-li, escalfa, envia radiació cap a tot arreu, però la major part es perd. Podem aprofitar aquest increment d'entropia de l'univers per intentar nosaltres crear menys entropia. A veure si som capaç d'interpretar el professor. El que estàs dient és que hem de posar plaques solars. Sí. Val... Si escoltes en l'Antonio Turiel, que jo me l'escolto molt i cada vegada més, i el dia anterior, el divendres, fa una xerrada amb en Xavi Villarreal, a Balanes, i si per poc hi pugui aniré. Amb el nostre Xavi Villarreal. Sí. I vull dir... El que diuen molts d'aquests és que, i penso que com a mínim s'ha de posar en valor, vull dir que els materials amb els que es fan totes aquestes coses també tenen un punt d'esgotament i, per tant, que no és infinit posar molins i posar plaques perquè no hi haurà prou material per poder haver-hi ser substitutius a les energies fòssils. És allò d'embrotar el menys possible o intentar netejar el que embrutem o... O estalviar. Ara li hem tocat el tema del decreixement. S'ha de poder viure en menys. El que passa és que és molt complicat un creixement sostenible. I poc o molt creixem. És a dir, demanem més coses. O sigui, el creixement sostenible és contra el creixement sostenible. Fa 50 anys no teníem mòbils. i consumíem menys energia. Ara ja necessitem satèl·lits per comunicar-nos. Fa no gaires anys no teníem el que anomenen intel·ligències artificials que consumeixen una quantitat d'energia i d'aigua enorme. O sigui, poc o molt ens compliquem la vida. Emeli. Però això com ho aturem? Oh. O aturem, no aturem, aturar totalment, no? No, no, en Pau diu, no d'aturar-ho, parla de creixement, no? Clar, perquè jo quan escolto aquestes persones que en saben tant, el meu cervell va fent... No, no, no, sí, bueno, i si en parlem... Però aquí a Emeli hi ha un tema... Qui agafa les reines, no?, de dir, fem un pensament i encarrilem. El pensament aquest és, vull dir, és que és un canvi, va més enllà d'un pensament o d'una idea o d'una llei, és un canvi de mentalitat. Quan sents la gent que diu, així tu, Paula, el que m'estàs dient és que els meus fills que els meus nets han de viure pitjor que jo. Aquí és una pregunta d'aquestes que dius, a veure, es tracta precisament de mirar d'estalviar, com deia en Joan, i mirar de consumir menys, fa falta dos cotxes en una casa? Fa falta anar de vacances a Mèxic? Fa falta per ser feliç? Al final ens anem a la cosa aquesta de ser feliç, i què vol dir ser feliç? Ser feliç vol dir consumir més, vol dir tenir més, vol dir tenir una segona residència, vol dir viatjar més. Això és així, és això? És que es confon pitjor o diferent. O sigui, en comptes de dir els meus fills viuran pitjor, viuran diferent, perquè no s'arribarà a tenir tot això. I això del viatjar i tot això, o sigui, s'han creat unes necessitats, s'han creat, perquè ara el que no vacances a no sé un, sembla que és un pari ja, com el grander, i... I llavors, els que tenim una edat, que jo sempre dic que la sort de ser gran és que tens una motxilla que no te l'acabes, dic, hosti, però si era molt feliç, i tenia el telèfon aquell de paret. Sí, sí, ja trobaré quan arribi a casa. Exacte, i llavors estaves potser tot l'any estalviant, quan arribaven les vacances, fer una sortideta, però no sorties cada cap de setmana. i la gent normal no agafava la via si anava a l'altra punta de món encara hi ha molta gent que ho fa i llavors clar, els records farem igual de feliços o més un pantalon quanta aigua fa servir per fer un pantalon i resulta que cada any ens hem de comprar un pantalon nou perquè si no aquell ja és tot això no? Va estar, això d'un pantaló nou ja és un per temporada, no un per any, vull dir, allò de la roba que durava i durava i buscava roba bona perquè durés, s'ha canviat. Ara el tema és buscar els preus que van, llavors només imaginar-te com es deu haver fet aquell pantaló, al marge de la despesa d'aigua, vol dir que la mà d'obra també ha estat molt barata i per tant que hi ha hagut aquí una explotació important. Això, les persones que tenim consciència, a mi em passa contínuament, eh? O sigui, quan veig el preu de... També passa a vegades en tema de l'alimentació, eh? O sigui, el tema de la verdura i tot això, les fruites. Quan veig el preu, penso, bueno, estic en el supermercat i que té aquest preu... i faig el compte enrere i dic, hòstia, el que l'ha produït que em vas a comprar un pantaló i veig aquell preu faig enrere i dic, hòstia, aquell que estava allò i a més, això no hauríem d'anar a l'origen al capitalisme això és el capitalisme ara no se'n parla massa del capitalisme no està de moda però en realitat el capitalisme és això produir, produir, produir la vota de Sant Ferriol i és una locura Ara, avui tinc tres persones, si us defineixo, suposo que no us sap greu, tres persones que jo considero que sou d'esquerres, per dir-ho d'alguna manera, i per tant és un moment oportú per fer aquesta pregunta que de fet en Pau l'ha deixat anar, perquè ha dit en un moment determinat, ara que tenim aigües, com s'haurien de prendre les mesures per veure què passa, com arriben les mesures, la nova sequera que arribarà si és que no la tenim aquí encara, per dir-ho d'alguna manera, i llavors hi ha tot el tema, diguem-ne, per exemple, de les dessaladores o les mesures que en certa manera es van anunciar, però ell ha anat una mica més enllà i ha parlat, hauríem d'estar parlant de renovables hauríem d'estar parlant d'on ens la posem i aquest és un dels problemes aquí amb en Narcís Genís que alguna vegada ha vingut que és un ecologista de primera hora aquí a l'Ídic dels que anava al cantó d'en Jordi Sergatal aquelles èpoques i tal i ell mateix alguna vegada es pregunta les seves pròpies contradiccions allò de és que ara m'estan dient els meus, els que havien estat al meu cantor dient nuclears, no, ara m'estan dient que l'energia més neta és les nuclears. I esclar, contra això m'agravelo. Ho hem de fer per posar molins de vent i renovables. Curiosament, als anys 70-80 ja feia campanya antinuclear. Però el raonament era, en el moment de la producció no dic res. La nuclear probablement és, i la fisió si arriba, la més productiva. Els problemes són abans i després. Abans la mineria i després els residus. Cosa que també passa amb l'energia fòssil. Amb els fòssils també hi ha una mineria prèvia i després unes conseqüències que són la contaminació de l'aire. No tens sortida, l'únic que pots estar intentat tractar és minimitzar aquesta complicació. I sí, és veritat, les nuclears com a producció, són les més favorables. Però clar, el reactor nuclear és un perill, el reactor nuclear crea uns residus que després duren milers d'anys abans que desapareguin i el reactor nuclear necessita una gran quantitat d'aigua per refredar-se. Molt bé. Però, o sigui, partidari, partidari de més nuclears... Jo el que ara sostinc és, mentre sigui tècnicament possible, mantenir-les. No fer-ne de noves. però no tancar-les no tancar-les, tancar aquelles que el temps, perquè esclar tot instrument té una vida és a dir, també els aparells de casa arriba un moment que deixen de funcionar deixeu-me ser doent, llavors com ho fem? perquè hem d'anar cap a les renovables però com ho fem? És molt fàcil, eh? Perquè, esclar, fa 40 anys enrere ens haguessin dit, home, no, els molins de venda eren... Era progressia, diguem-ne, no? I ara el problema és sí, però no aquí. I aquest és un problema, no? Aquesta pregunta és deixament compungir. Les renovables també tenen els seus problemes de mineria, prèvia per obtenir els materials, i després d'ocupació d'espai. Clar, modifiquen el paisatge, és veritat. Escolta'm, posats a explicar anècdotes. Imagina't una societat agrícola o ramadera. Què fa? Una societat ramadera agafa els ramats i els porta els porcs, per exemple, i els porta als prats. Quan acaben l'herba, se'n van a un altre prat i segons quina mena d'animal sigui, el deixa ras. perquè el que es queixava al western de determinats ramats nòmades era això, que quan passava una vaca encara però em sembla que les ovelles o les cabres mengen fins l'arrel i a més a més produeixen unes determinades residus que es queden allà O sigui, sempre tens unes conseqüències per més, diguem-li, moderat que siguis amb les teves ambicions. Què fer? Potser inventar. El tecnooptimisme, que es diu, que ara mateix hi ha un graig a Califòrnia amb uns nenos molt i molt joves, però molt i molt intel·ligents, que estan preparant un invent molt i molt interessant que canviarà radicalment tot i tot serà estupendo. Ho saps o tu imagines? O has vist l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'est A vegades, no, no, n'hem vist pel·lícules, eh, vull dir, d'alguns que, diguem-ne, que han canviat, o ens han canviat el món, d'aquests que van, el del Windows i el de les xarxes socials i... Però això l'hem de gestionar el mentrestant, es diu, no? I com es fa? Mentre aquests nanos tan trempats de Califòrnia... Fins que no acabin fent aquell invent, és a dir, insistim, posarem una alarma. Ironia, ironia d'en Pau Marlamont, eh? Però bueno, jo encara he conegut pagesos que m'explicaven. Jo anava a dormir... amb les gallines. És a dir, quan es ponia el sol, amb la meva dona ens n'anàvem al llit. I les nits d'hivern ens enduíem menjar a la tauleta de nit, perquè com que la nit era molt llarga, ens despertàvem, teníem gana i menjàvem. I ens llevaven quan sortia el sol. L'electricitat ho va canviar, pràcticament. La conseqüència de l'electricitat és que ens ha convertit en minaires. És a dir, la mineria era la feina que històricament treballava en ambients artificials, no a l'aire lliure. Els artesans, fins que durant molts segles, treballaven al carrer. Ara ja no. Es va passar a treballar a les fàbriques. Les mines tenien torns. És a dir, hi havia uns horaris. L'artesà no tenia horari, treballava mentre volia. Els únics que aplicaven tots eren les mines. O sigui que ens hem convertit en minaires de per vida. M'ha agradat aquesta reflexió que fas. Jo ara et faré la contrària com a... jo vaig viure amb una masia, durant 24 anys, que ja hi havia electricitat, però que hi havia aigua corrent, però que la dutxa la tenies a fora perquè l'havies instal·lat i tal, i també n'asseguro que no voldria tornar en aquelles èpoques, perquè això que dius, és a dir, el tema és que amb algunes coses hem avançat, però és que la gent aquella que s'aixecava amb el dia amb les gallines i s'anava a dormir amb les gallines i vivia d'acord, potser diguem-ne hi ha gent que diu, home, havien de ser molt feliços però els de passaven molt magres els de passaven molt magres i això que deia de la llum, recordo els anys 70 que havien anat de càmping per a Anglaterra teníem una rodada molt petita i tal, i molts càmpings no tenien connexió elèctrica o sigui, la vida del càmping era en funció de la llum solar quan era fosc, on tancava els anglesos, que se'n ficaven allà a veure. La meva pregunta era... I al matí, a funció de la llum del sol. Tornaries a aquesta situació? No, però no crec que sigui un tema de 1 o 0 en un pla binari. Es tracta de trobar aquell punt d'equilibri que sembla molt assenyat i tal, però que és difícil, ja ho entenc. A més, sempre hi ha el greuge comparatiu, no? Perquè vosaltres occidentals us podeu permetre tenir dos... dos habitatges i un cotxe per cada un de vosaltres i us aneu de vacances al Carib i perquè nosaltres orientals no podem fer-ho aleshores aquesta cosa del gruix comparatiu perquè el creixement no ha estat igual per tothom uns han estat països colonitzadors altres han sigut països colonitzats I com s'arregla aquest escabell? Sí, sí, ha sigut un procés... El tema que deies dels cotxes, que les famílies necessiten més cotxes, però és clar, les ciutats han expulsat les indústries. I llavors, és clar, que ara, clar, la nostra joventut, normalment tothom treballava on vivia, oi? Però molt a la vora. Ara passa poquíssimes vegades. O sigui, Girona, jo recordo tot el que teníem, no? Ara no hi ha res. La gent, si ha de treballar, i clar, si no tens un transport ferroviari, que seria el correcte, o de busos i tal, doncs te trobes amb aquesta barbaritat que una família ha de tenir tres cotxes. Sí. Té dos fills que un han anat a treballar aquí, l'altre han anat a treballar allà, i no té mitjana de desplaçament. Us ho asseguro que anar a treballar amb transport públic de sal al polígon del riu de Llots, que és una cosa ben propera, no és fàcil. No ho és, perquè no existeix, diguem-ne, i llavors hi ha l'altre tema, que si voleu després... el volia treure, no?, que és tal com tenim els trens i com tenim les històries. Però si voleu acabar d'insir-hi en aquest tema, hem parlat d'aigua poc avui, però, per exemple, clar, el tema del que han vingut a dir les renovables, que no... És a dir, és el futur? D'acord, el decreixement segurament és el futur, però no, mentrestant, que deies tu que és el que estem gestionant, què hauríem de fer? És a dir, o us ho pregunto els tres, què hauríem de fer? Jo si em permeteu dir, a nivell local i parlant, el món mundial no se m'escapa. Sí, no serveix, posarem molins de beneterres de l'Ebre, no ens serveix en aquest cas, parlem d'aquí de comarques gironines. No, esclar, perquè allà tinguin indústria petroquímica i tinguin centrals atòmiques i... I tinguin també un riu molt sobreexplotat, que no pel fet que sigui més gros que el nostre ha estat menys sobreexplotat o més sobreexplotat, igual. A l'Ebre vull dir un riu que desembocava fa 50 anys mil metres cúbics per segon, inclús més, es parla de mil, trecent mil, de promig. actualment és un riu que en Posta arriben 300 a vegades inclús menys metres que és molt, home, en relació al ter amb prou feines de força per sortir al mar per sobre la sorra i l'aigua barreja és sota platja doncs clar, ja ens entenem és un tema de proporcions també quan es parla i abans se m'ha escapat comentar-ho perquè aquí es comenten moltes coses els embassaments no són tots iguals L'embassament del Pastaral és un embassament de 12 hectòmetres, vull dir, el de Sau, que és el primer dels 3 embassaments, és de 166, i el del Pastaral és de 200... El de Susqueda. El de Susqueda és de 240 o 250. Per tant, hi ha un tema de proporcions. Quan parles, quan se'ns diu que aquest embassament està al 40 o al 30... Aquest tant percent s'ha de posar en relació amb la quantitat d'aigua, perquè si no... S'ha de parlar d'ectòmetres cúbics, no? Sí, o parlar del tant percent sí, però en relació a tota la conca fluvial o a tota la... Ells diuen aquesta, la conca interna de Catalunya, que és una ficció administrativa, perquè una conca és una conca i està descrit... Com la conca d'un riu, no? La suma de les conques dels rius que moren i que neixen i moren a Catalunya, això és el que es considera conca interna. És a dir, quan a Espanya no ens diu que hem de fer amb l'aigua, aleshores aquests són els nostres rius, no? Exacte. I per tant, el segre ja no és nostre. Perquè el segre, les mugueres van al segre, el segre va al ter i el ter des de la Confederació Hidrogràfica, vull dir, i per tant no es controla. No, allà on té el gruix d'aigua no és cosa nostra, no és això. no sé, s'ha manat la bola on te posem els molins doncs s'han de posar molins? jo no, que no ho sé jo sempre dic quan Barcelona que és allà on te necessiten més llum tinguin el Tibidabo i diguéssim forradet el Tibidabo, Montjuïc forradets de molins no és que allà bufa menys menys menys que en posin més És allà, no?, que necessiten llum. L'altra tendència és embrutar el veí. O assecar-lo, que és el que ens ha passat a nosaltres. Tot i que la llei deia que al segle XXI ja sabem que a l'Ebre, que el Ter no podrà subministrar més aigua a Barcelona, per tant anirem a l'Ebre. Una visió creixentista al màxim, que jo deploro, eh? Per mi no és una qüestió d'anar assecant rius una darrere a l'altra, però estava prevista així, perquè ja ho sabien, que el Tern no podria, no? És a dir, el creixement infinit és impossible. Aquí tenim un professor que ens ho explicaria molt millor que nosaltres, vull dir... no té sentit per tant hem de pensar amb el freno això s'ha de frenar que no és fàcil però és que votes perquè arreglin les coses que són difícils si fos fàcil no ens farien falta d'aquesta gent va deixa'm ser dolent tu has dit una cosa que és així el creixement no pot ser infinit de cap de les maneres Catalunya no té un problema, té una realitat, que és que hem passat amb 30 anys de 6 milions a 8 milions, per exemple. No, no, dir qui perquè, clar, a partir d'aquí es pot fer... Bé, es fa política d'ultradreta, això ja és evident, no? Però jo crec que ens n'hem d'allunyar d'aquesta, però sí que és veritat que és un tema que se n'hauria de parlar o de parlar-ne més i segurament algun dels problemes que té en aquests moments, diem-ne l'esquerra, és no haver volgut parlar d'aquelles coses que afecten a molta gent... i que dóna la impressió que hem passat una miqueta pel damunt o hem estat excessivament bonistes, que és una paraula que no m'agrada, però això, la realitat que tenim en aquests moments és que diu que hi ha una determinada gent que havia estat votant uns determinats partits democràtics que es pot, diguem-ne, que pot girar la vista cap a... De fet, a Vox ja fa molt de temps que li hagi la vista perquè tenen una representació notòria al Parlament de Catalunya, però, per exemple, Aliança Catalana, que és aquest partit amb pujança nova, amb un discurs, diguem-ne, que molta gent considera que no és el que toca, doncs les suposades enquestes que corren por ahí, diu que li donen una pujada molt notòria. I les enquestes de taula de Nadal, que jo en dic, allò de quan parles amb gent I tal, t'adones que hi ha una determinada gent que no ho diuries, que no diries, i que acaba comprant les tesis aquestes, no? Sí, però jo precisament crec que això és el plantejament simplista de l'extrema dreta, no? O sigui, per no assumir les nostres pròpies responsabilitats, Amb el tema del creixement, no? Llavors, dones les culpes a l'altre. I en el cas, com que nosaltres tenim persones que venen de fora, no únicament d'Àfrica, perquè l'altre dia tornava a llegir que molta gent no ve en patera, que venen per avió. I totes aquestes xarxes que porten armes, més aviat no són africans, més aviat són Centroamèrica. Però això és el discurs més fàcil, o sigui, jo faig tot bé, la culpa tenen els altres, i el problema és que com que ningú, parlo de la societat en general, vol assumir aquesta responsabilitat que un mateix ja no està fent el que ha de fer, sortir de fàcil, aquest que és negre, aquest que és groc, aquest que és brony i tal, i això costa molt de combatre. i la prova ho teníem a tot Europa no? com van avançant avançant perquè a la gent que li toques la butxaca o que la seva vida és més incòmode doncs de seguida s'agafa mira jo trobo fa por eh jo perquè jo no tinc massa no tens massa perspectiva com una persona de 20 anys o 30 en el sentit aquest però si mires una miqueta així en perspectiva dius hosti això dintre de 20 anys quin món tindrem Federació Europea. Sobretot, sí. Però Europa no res, ara s'ha demostrat. O sigui, l'altre dia també ho llegia. És que Europa no és com a Rússia o com a Estats Units, perquè són un conjunt d'estats que en realitat es van ajuntar pel tema econòmic, perquè en realitat el primer acord que va ser va ser un acord econòmic, no un acord social, no? I tampoc ha crescut en aquest sentit. La Unió Europea ens criden quan es necessiten per la guerra, per no sé què, però allò de de veritat convertir-se en un gran estat, tampoc ho veig. Abans plantejàveu què fer ara que hi ha aigua, que hi ha una mica d'aigua, cara a la sequera futura una de les coses a fer probablement hauria de ser reparacions dels sistemes de conducció de les aigües perquè jo crec que es perd més que no passa que s'aprofita també és l'entropia que dèiem el tema de l'aigua el que no sé és quin cos tindria això alt però pensem que el 80% de la gestió operativa de l'aigua a Catalunya està en mans privades El 80%, si ho mirem, amb el nombre d'habitants atesos per operadors privats. Perquè si no, et sortirà algú i digui no, això ja no és el 70, o és el no sé què. No, no, diguem-ho com es vulgui. La major part del subministrament, abastament a les persones, ho fa els senyors d'ACBAR, amb les seves filials i amb algunes altres empreses que no són ACBAR, però majoritàriament ACBAR. que es diu Acbar i s'hauria de dir Acgir perquè l'aigua és de Girona, no és de Bar és un xist, això és un xist s'ha captat la ironia els discuteixo fins i tot el nom bromes a part aquest és el tema i aquesta gent han prioritzat beneficis no pas a manteniment de xarxa I ara, vull dir, nosaltres des d'Aigües Vida, des que ens ho estem treballant, hi ha hagut gairebé 30, no arribem, eh?, ho dic fent molt xulo, municipis que han tornat a agafar la gestió directa, la gestió operativa de l'aigua, en mans de l'administració local... I les auditories totes diuen el mateix, que es perd això que dius tu, Joan, una bestiesa d'aigua en els tubos. És veritat que el consum humà representa un 8% del consum total i que en canvi el consum agrícola és el 75%. Per tant, un 40% o un 50% de pèrdua d'aquest 8% relativament és molt menys aigua que l'aigua que es fa servir per regar, sí, però és que ningú parla massa tampoc de les pèrdues que tenen els canals de rec, que aquests ja són molt més importants perquè són uns volums d'aigua molt més grossos. No es mantenen infraestructures, no, és que tampoc es neteja l'embassament de sau, que vull dir que resulta que un 20% de l'embassament és fang i no és aigua. Bé, o sigui, desnaturalitzes però després no inverteixes per compensar aquesta desnaturalització del medi, no? Sí, sí. No dona vots. Els tubos passen per sota. No dona vots. És molt clar, això. Sí, sí, és mala gestió. Però hi ha un moment... Això és mala gestió, eh? Això és mala gestió. Hi ha un moment que els tubos s'hauran de canviar, això és evident, perquè no es pot estar perdent aigua d'una manera contínua, de la mateixa manera que s'haurà d'invertir en rodalies i no volem que arribi al caos total, si és que ja no l'estem visquent, el caos total, eh? Sí, però una bona gestió seria prevenir, o sigui, no anar tapant forats, o sigui, no? Quan un poble li rebenten les no sé què i llavors, ai, què perdiem? No, no, això... A nivell de governs hauria de ser una planificació. És car i, per tant, no seria una cosa per fer-la en un any. Però si tu tens una bona planificació, doncs vas fent, vas fent, vas fent i pots arribar a un estat més òptim, no? De totes aquestes coses. Però en realitat, ho he dit clarament, com que no dona vots perquè no es veuen les canonades, doncs... Girona, Salt i Sarrià, sí, són un d'aquests pobles, diguem-ne, que han desprivatitzat, per dir-ho alguna manera, que torna a ser pública i hi ha una nova empresa que és Catxa, que ha assumit la gestió que abans tenia, allò és de Girona, Salt i Sarrià, però una de les coses que més o menys... Jo no sé si ho diuen les auditories, però sí que ho diu el sentit comú, és que no s'havia fet prou inversió, perquè és el precís moment que l'Ajuntament reconeix que hi ha barris de Girona que perden el 60% de l'aigua que hi porten, com és el cas de Montjuïc, doncs dius, el sentit comú diu que alguna cosa no funciona, no? I és veritat que llavors la quantitat d'aigua que es perd en relació a les grans quantitats segurament és petita, però és igual, és el que pitenciava, no? Sí, sí, és molta aigua. Clar, el que planteja ell és el mateix que passa en l'habitatge. Vull dir, està en mans de grans tenidors, l'aigua passa el mateix i llavors tenim la gestió que tenim. Els que manen, els que se suposa que manen, han de manar. Aquest és el tema, siguin d'esquerres o siguin de dretes. Però han de manar. I si no, ja ho fa uns altres, que són els dels calés. Aquest és un gran problema. Manen els dels calents, això és una evidència. Deixeu-me sacsejar una miqueta, ja ho ha tret l'Amèlie. Ara tenim una gran excusa que és parlar de la Sareb, perquè la Sareb té molts pisos, o els grans tenidors que es diu, o els fons voltors que han comprat els pisos de la Sareb. que n'hi ha molts, diguem-ne, que llavors està al darrere dels quals també hi ha gran gent del món empresarial, o a Madrid, per exemple, o el gendre, em penso que era, o el fill de l'expresident Adnar i coses d'aquestes i tal... Però també n'hauríem de construir, és a dir, una cosa és recuperar aquests pisos, però a més a més n'hauríem de construir també, no? El tema del traspàs de la Sareb seria per tapar forats, ara. O seria perquè els ajuntaments donar-los una miqueta com d'aire, no? Diuen, de moment, una cosa immediata, ja tens un edifici construït que moltes vegades la gestió tampoc és fàcil, perquè aquests pisos molts ja estan ocupats, però bé, com a mínim si estan ocupats que es regularitzin, que ja sigui una cosa que aquelles famílies no pateixin la por de que els faran fora. Això seria per començar a fer una cosa, però s'hauria de construir molt, perquè el que no s'han construït en uns anys, el que passa és que tampoc serà una solució ràpida, però encara construïm, també creixerem, construïm. sí, poder per això que ho vol dir tampoc jo no vull monopolitzar allò i jo senteixo la paraula a n'en Joan jo tampoc soc una entesa jo és el que veig i penso això la veritat, jo l'altre dia quan vaig veure que a nivell del Congrés molts partits de tot tipus van plantejar que ja es fes la transferència dels pisos de la Sarepa als ajuntaments que fos una cosa ràpida perquè fer el cap de la Sarepa ja és una empresa estatal i es va votar que no, eh? i el SOE va votar que no, perquè amb l'excusa que això ja estava previst, la llei d'habitatge que sortirà, no sé què vaig pensar, home, tampoc és això, no? Dona aquest respira a nivell local i tal. Parlem votar amb el PP i en Vox, és ben curiós. Sí, per això t'ho dic, i llavors diu, home, com a mínim juguem, rebem tots una miqueta en la mateixa direcció, d'intentar minimitzar aquesta crisi, no ho sé, no ho sé, és com el tema de l'aigua, vull dir que jo centrant el tema, Amèlia centrant el tema a Girona i agafant una dada que a mi em va impressionar molt quan va sortir suposo que a vosaltres també vull dir i és que a la Costa Brava el 60% de l'habitatge és d'ús d'un mes a l'any doncs parlar de construir més Quan tens un 60% d'habitatge que durant 11 mesos a l'any no hi ha ningú, jo no soc comunista, tu, no ho he sigut mai, però a veure, és a dir, s'ha de posar seny. Sí, però... Anem emplenant el territori de cases perquè hi hagi senyors que especulin. Sí, sí. Especulin perquè no hi ha una altra paraula per definir això. És especulació amb el territori. És a dir, el territori te lo vas carregant a base de que uns pocs hi guanyen molts calés. I tots a la resta veiem allò que era tan bonic i no sé què fet una merda. parlant clar i net. No, no, tens raó perquè és la tendència de complicar-li la vida al veí. Te comprem el que dius perquè és veritat que és una data que és molt bé. No estem parlant d'això, estem parlant que allò que es necessita l'habitatge seria Girona, seria Sal... No, això que dius és veritat, perquè a l'hivern, quan vas a algun poble de la costa, són com pobles fantasma. Perquè estan tot, les pressiones tancades, totes... I llavors, sí que te preguntes, dius, bueno, i això cal? No, no, no, no, és una realitat, o sigui, qualsevol poble a l'hivern te quedes, no? I te fa pensar això, te fa reflexionar, dir, home, doncs això la veritat és que es mal ha guanyat, no? És privatització de beneficis, socialització de perdres. El que passa que ara també... És igual que parlem de ports que que parlem de cases. Tu com pots entendre, jo parlo d'aigua, ja ho sabeu, com pots entendre que els senyors d'Arbúcies i Sant Hilari vegin sortir centenars de trailers carregats de garrafes d'aigua i que l'alcalde simultàniament aquest estiu els digués heu de començar a pensar que haurem de fer restriccions això com es menja això? o com es veu? trasvassament per carretera conec el tema de primera mà és així i amb els ports tu les orelles dels ports se'n van a Corea perquè es veu que en fan festa major de les orelles s'aprofita tot del poc tonelades i tonelades de carn que se'n van a l'exportació Igual que l'aigua, l'aigua aquesta que comentava ara majoritàriament es ven a fora. És a dir, exportem una aigua que no tenim per nosaltres, exportem una carn que vull dir que no és tampoc per nosaltres, amb una aigua que consumeix per fer aquesta carn que no tenim. I en canvi se'ns queda la porqueria i els nitrats en els freàtics, no? És a dir, paguem la factura però no en tenim els beneficis. Socialment no, és a dir, la majoria de la població no, per tant estem privatitzant beneficis i en canvi les pèrdues es socialitzen. I això és un tema polític de la màxima transcendència que és model de país i no és un tema comunisme, no sé què, és un tema de seny. No, no, és que sí, sí. Bueno, hem de fer una revolució, està claríssim. Ui, vosaltres, els de la tercera edat, no? Una revolució. Disculpeu, disculpeu que posi una miqueta de seny. Ens hem d'afanyar, Meli, si no. Ho diràs a mi. Els que estem aquí ens hem d'afanyar. Ho diràs a mi que ja estic. No, però és veritat, totes aquestes coses, quan li dones voltes i penses, van agafant sectors, no?, a construcció, a l'aigua, no sé què, tal i qual, i dius, bueno, partim de zero, revolució en el sentit, ho deia, fem taula de ser partim de zero i comencem bé, no? Si em permeteu, només una dada. Fa uns anys, quan vam començar a estudiar tot això de l'aigua i tal, me'n recordo, Una persona que hi entén molt, no val a dir noms, però bé, molt més que jo, això segur, avaluava que en els drets d'aigua concedits, històricament i acumulats, en la conca fluvial del riu Ter, els drets d'aigua eren tres vegades més que el curs del caval per mig del riu. A mi quan em van presentar el director general, el director del tema de noves concessions i tal, és una anècdota que em permeto explicar-la aquí, i li vaig dir, el conseller, en aquell moment en Rull, era conseller de l'assumpto i em diu, Pau, et presento... Tal senyor, que és el director de nous abastaments i noves concessions, el seu títol hauria de ser exactament l'invers, és a dir, vostè hauria de ser el director de cancel·lació de velles concessions. Perquè com ho fa vostè per donar noves concessions si el riu no em porta d'aigua? És un joc trilero. Te la donen a tu perquè en aquell altre, mentre tant no me la reclama, doncs mira, anem fent i amb això anem fent. És absurd, no? El sistema està pensat d'una manera creixentista quan resulta que el decreixement no és un exercici d'estil intel·lectual. El decreixement s'imposa perquè el planeta és finit. Per tant, no és un tema universitari. Estem arribant ja a la part final, ens queden nou minuts de tertúlia, però hi ha una cosa que m'agradaria preguntar-li a l'Amèlie, perquè sé que hi va pràcticament cada dia, i a més hi va caminant moltes vegades. Com vas viure tot el tema de salt de la setmana passada, els incidents? Em va preocupar molt, sobretot, no únicament pel fet, perquè el fet és el que és, Jo els vaig viure, és a dir, vaig fer periodista de la vella escola, és a dir, me'n vaig anar el dimarts a la nit i vaig estar 3 o 4 hores voltant pel poble. Doncs a mi m'ha preocupat molt perquè sempre s'aprofita en plan negatiu, no?, contra les persones, o sigui que... Després, per tal, va fer un article que va estar molt bé, que parlava al Vilaueb, m'explicava... Doncs ja està molt bé, perquè va parlar de les coses que... El problema que hi ha sal, no?, de la pobresa, no?, O sigui, el tema dels denominaments, o sigui, una sèrie de coses que també passen a altres llocs, però allà, com que el percentatge d'immigració és d'un 40%, si no vaig equivocada, clar, llavors això s'aprofita per anar contra el veí, el que dèiem i tal. I a més és una realitat, perquè clar, això repercuteix, ho explicaven també les mestres, o sigui, no parlem únicament de la gent, no?, sinó en què repercuteix, repercuteix amb els nanos, els nanos que són pobres, els nanos que els han desnonat, o sigui que és un cúmul, jo em vaig estar molt trista, o sigui, de pensar que havien patit anys enrere, te'n recordes, quan hi havia la Yolanda? L'any 2011. Va passar una cosa més o menys similar, que aquesta vegada s'ha tallat abans, perquè aquella vegada també es va aprofitar, a part que hi havia uns moviments polítics estranys que van excitar una miqueta la gent, però es va aprofitar... el fet que un noi que havia entrat a robar en una casa va caure d'un quart pis i allà es va provocar una revolta que va durar 4 o 5 dies que a mi em va fer vergonir d'algun dels meus companys periodistes perquè les televisions espanyoles acabaran a registrar-ho demanaven a la gent que cremés contenidors perquè així es tindrien imatges i això em sap molt de greu aquesta vegada no va passar tant però Déu-n'hi-do perquè el carrer no hi era però també és veritat per exemple l'alcalde ho ha volgut deslligar del desnonament que hi va haver-hi de l'imam però jo he quedat una mica esturat i ho dic aquí i jo podria parlar en nom del col·legi de periodistes perquè en soc el seu visadegà com s'han dit directament mentides, que la gent se'ls empassa sense cap mena. Per exemple, li han regalat un pis a l'imam. Això és mentida. Punt. Per això dic, que el problema... És mentida. Les dues primeres nits, com el varen desallotjar en funció que hi havia persones petites, nens petits, els varen portar a un hotel de Medinyà i els hi varen donar aquelles dues nits. Després s'han espavilat. S'han espavilat perquè no compleixen els requisits per estar dintre les concessions de pisos, entre altres, perquè tenen uns ingressos normals. Després hauríem d'entrar en el tema de per què aquest senyor imam, no sé si és correcte, va deixar pagar l'hipoteca perquè aquí va haver-hi una qüestió de fons que va deixar de pagar l'hipoteca perquè va voler deixar de pagar l'hipoteca en funció de tot allò i que no va haver-hi les baralleres del lloc fins perquè li van comunicar el desnonament i després és molt complicat. Això diria que preocupa molt perquè un fet que segurament no té la importància després s'utilitza, però sí que és veritat que a Salt hi ha tots aquests agravejaments, no? D'entrada de pobresa, tal i qual. I la veritat, no, jo vaig llegir això que dius tu i vaig pensar com es manipula... Ho han dit alguns mitjans i els altres no han acollit perquè ho havien dit d'aquests mitjans i és senzillament mentida, però... S'ha utilitzat, s'ha utilitzat i això és el grau problema. Home, ahir vaig veure una cosa que me la van passar que no sé quin dia la va fer d'un... d'una cadena espanyola, que és 4, que hi havia gent i deien, allò en plan, reportatge, allò com en Tomàs de la Quadra Salcedo, com s'anava per allà, hemos entrado en las calles prohibidas de sal, dius, escolti, perdoni, que és el grup Sant Jaume que està davant de l'Ajuntament, que jo m'hi passejo cada dia sense cap mena de problema, vull dir que això és mentida. No, no, i a més a més, ja ho sabeu, jo com que tinc, bueno, valentes acompanyades, tenim el despatx allà al costat, el teu d'identitats, que està al costat de les Granardes, no? I allà, bueno, veus molta gent es fan formació d'adults, o sigui, hi ha molt de moviment. Vaig sempre caminant, perquè a mi m'agrada molt caminant, i aprofito, i no vaig sempre pel mateix lloc, vull dir que m'afico per carrers i tal i qual, i sempre penso en ball perquè dic, mira, en Jordi i jo tenim una visió de salt... que té les seves mancances i els seus problemes però que pots caminar i no te passa res i llavors quan passen aquestes coses vaig estar a punt d'escriure fugint una miqueta jo no soc ningú i vas pensar no, no, que fiquis perquè te diran aquesta que diu Art de Salt però la visió que tinc jo és els problemes reals però no el que estan venent que és mentida Perquè els problemes que hi ha són bàsicament perquè la gent que hi ha és pobra. És pobresa. D'acord, que hi ha un 40% d'immigració estrenia, però el tema de fons és pobresa. També és veritat que llavors hi ha, perquè Salt té moltes realitats. Salt té un teatre magnífic, té temporada alta, té quatre universitats, ens té nosaltres, hi ha valentes acompanyades, l'hotel d'entitats que funciona molt bé i del qual encara no us han desnonat i espero que no sigui així. No, no, perquè ho estem negociant. perquè ho esteu negociant, tot això passa, però a vegades també hi ha la sensació aquella que només es vol donar una sola imatge, diguem-ne, de salt, llavors la gent de salt diu, escolta, si hi ha persones, diguem-ne, de color negre, no sé si es diu així, però hi ha persones de color negre que tenen problemes per accedir a la feina, però també n'hi ha blanques, eh?, També n'hi ha, eh? Hi ha gent que, diguem-ne, que té ajudes, però clar, quin és el problema? Sempre el que té ajudes és el que té menys, i per tant, el que està per sobre una miqueta del que té menys és queixa de l'altre, és una miqueta de... Ara faré una afirmació d'aquelles que me la podrien rebatre, però com que és una tertulia la deixaré anar. Qui acaba votant l'ultra dreta? Els penúltims que han arribat, va passar al sud de França i està passant aquí. En realitat, amb tots aquests... Tu parles de sal i jo te parlaria de font de la pòlvora. Sí que hi ha delinqüents en un determinat carrer, però allà el problema és la pobresa. És la pobresa, perquè jo vaig ser regidora de Font de la Pòlvora en els temps que la construcció anava d'això, i llavors aquella gent no eren tan pobres, perquè eren encofredors, eren paletes, i dintre de la seva situació treballaven, sortien i tal i qual. Va venir la crisi... tots al carrer, i la pobresa s'ha incrementat, i allà és pobresa, perquè sí, és pobresa. Però també ens van construir una barriada lluny. Sí, però abans això... No pots que hi ha ara, sinó... Lluny del nucli urbà. No, no, això va ser la política també. I això no va ser només Girona, eh? No, no, ja ho sé, ja ho sé. Però Barcelona també ho té. Jo sempre penso que la pobresa és el que després genera Comprèn, perquè hi afecta tant als nens com a les famílies, com a gent gran. ens queda un minut però posa't davant el micro que si no et sentirà li deixem dir que dissabte és el dia mundial de l'aigua he venido a hablar de mi libro el dissabte a qui ens estigui escoltant i a vosaltres per suposat contortaliens benvolguts es tracta que fem un acte de presència per defensar el riu terra ho fem cada any, és la quinzena edició i No fa falta que porteu res, ja tenim allà vasos i garrafes del propi aigua del riu, que després li tornem, per fer aquesta performance que fem. I abans, això de la Silvia Paneca... 4 a la tarda, Casa de Cultura, Silvia Paneca i el portaveu nacional d'Aigües Vida. El portaveu nacional d'Aigües Vida, però tothom que tingui una pregunta hi pot participar, i a continuació a les 6 a la tarda anem a fer això en el Pont de Pedra, aquest teatrillo, La palenganada. Però que es fa cada any. Gràcies. Gràcies. Gràcies a tu, l'animadíssima i que us vull agrair. Gràcies, Pau Marlamont. Gràcies, Meli Barbero. Gràcies, Joan Miró, que has pogut parlar fins i tot de les lleis de la termodinàmica. I moltes gràcies a tots vostès. Si tot va bé, tornarem demà a les 10. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 18 de març i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. Les exportacions gironines creixen un 8,9% al gener. Durant el primer mes del 2025, el sector química ha crescut un 43% en exportacions amb relació al gener de l'any passat i ha facturat 133,8 milions d'euros en mercats exteriors. Per volum, això sí, el que continua capitanejant el rànquing són les empreses agroalimentàries, de les quals formen part les càrniques. La Federació de Càmpings de Catalunya mostra mà estesa al govern amb el decret d'inundabilitat. El president de l'entitat, Miquel Gotanegra, retreu el govern que encara no hagin pogut llegir la normativa i quan es publiqui analitzaran al detall tot el que planeja la Generalitat. Gota Negra assegura que vol que s'analitzi cas per cas i posa sobre la taula solucions tecnològiques que ajudin a gestionar les situacions d'emergència que puguin tenir els càmpings. Malgrat tot, el president de la federació critica les formes en com el govern ha elaborat el decret llei i l'ha presentat a correcuita al sector, poc abans d'explicar-los mitjans de comunicació. L'anomenat sopar singular s'ha servit al restaurant Esperit Roca del Castell de Sant Julià de Ramis. Restaurants amb estrella Michelin de les comarques gironines s'han unit aquest dilluns per oferir per primera vegada un àpat elaborat de manera conjunta, coincident amb la primera jornada del Fòrum Gastronòmic. En la seva elaboració i servei hi van intervenir equips de l'únic restaurant de la província amb tres estrelles Michelin, el Celler de Can Roca de Girona, dels tres que en tenen dues, les Cols d'Olot, Miramar de Llançar i Botic de Cursar, i dels onze que en tenen una. I en esports, una baixa de pes pel Girona. Brian Hill té afectat el menisc i el lligament lateral del genoll, i en principi no tornarà a jugar aquesta temporada, tant si decideix operar-se com si no. El tècnic també es queda sense Ivan Martín. El mig campista basc pateix una lesió muscular a la cuixa que l'apartarà dels terrenys de joc més d'un mes. I el temps. Ens hem despertat avui a Girona amb 8 graus de temperatura en un dia que es preveu anovolat amb pluges que arriben cap a la tarda vespre. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, maridatges exquisits. Entra a vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust a vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials.