Aigua del Ter, noms de carrers i seguretat a Girona

Benvinguts un dia més a la tertúlia de Girona FM, la tertúlia d'aquí de la ràdio de Girona, que com sabeu cada dia tractem els temes d'actualitat de la ciutat, també del país, però sobretot ens agrada centrar-nos en la ciutat. Avui li agafem el relleu a en Jordi Grau, però tot i així... Tenim una taula també molt completa que ens servirà per tocar, com dèiem, diversos temes. Passem a saludar, per tant, els convidats d'avui. Narcís Illa, d'Assessoria Atacs, Comunitat d'Arregants, de l'Esquerra d'Alter, moltes coses també. Narcís, benvingut. Moltes gràcies, gràcies per convidar-me. A la seva dreta hi tenim l'Esteve Vilanova, també economista, jubilat ara, però també moltes més coses més enllà també d'economista. Esteve, gràcies per venir. Moltes gràcies. I tanca la taula en Josep Prat, advocat de Pratsabat Advocats, que també et donarà la benvinguda després de l'estiu que encara no havies vingut tampoc. Sí senyor, moltíssimes gràcies. Una temporada més escolar, per dir-ho d'alguna manera. Aquí podem aportar el que puguem aportar i de tots els temes que es poden parlar aquí. Sí, perquè lluny-do, eh? Aquesta setmana a Girona hi ha hagut coses. Començarem per una més amable, i aprofitant que hi ha en Narcís aquí, que tot el tema de l'aigua i dels regants, tot això, ell ho sap millor que ningú, per demanar simplement l'opinió, perquè vam tingut aquí, ho vam avançar també aquí a la ràdio, que l'estació d'aforament de Laca, que hi ha al pont de la Barca, que passarà a tenir el nom de l'estació d'aforament Francesc Ferrer i Gironès, en homenatge al polític gironí, que havia sigut també un gran defensor del... de mantenir el cabal del Terra Girona, un gran defensor de l'aigua per Girona, per entendre-se. Per tant, des del sector de l'aigua, com s'ha rebut això, Narcís? Bé, és una bona notícia. Jo penso que el Francesc Ferrer és un home que als anys 70 va lluitar moltes vegades en solitari amb el seu peculiar estil, però penso que va fer bona feina, va sembrar una llavor que ha continuat i penso que és una decisió encertada. Al món de la pagesia, al món dels regants, tothom està d'acord i a més a més em costa que molta gent hi assistirà a l'acte. Un acte que s'està preparant des de l'Ajuntament de Girona, també amb Aigües Vida, també amb totes les entitats que esteu. Exacte, sí, sí. Jo penso que un petit homenatge, doncs, posar-li el seu nom, és a dir, si s'ha de posar un nom en una estació d'aforament al pont de la barca, és el d'en Francesc Ferrer, segur, és el més adequat. Sí, sí, jo estic totalment d'acord, perquè és una persona que va lluitar molt, i molt solitària, i moltes vegades, i no només per Girona, o sigui, tot el que és el riu Ter d'aquí fins a la democratura, i va fer molts viatges i molt d'allò, i des del Parlament, i des del Congrés i tot, i, bueno, era incòmode aquell moment, per segons qui però vull dir, va ser un home que va plantar una llagó bastant important i jo no sé si amb molt d'èxit perquè encara molta aigua se'n va cap a Barcelona però és un gran lluitador en aquest aspecte com en altres coses però en aquest és un reconeixement molt mergut Ara que em parlàveu, abans de començar i amb els comentaris que esteu fent, jo recordo i jo sóc el més jove de la taula, eh? El que passa és que jo vaig néixer l'any 74, per tant... Sí, és una qüestió de temps, eh? És una qüestió de temps, està clar, està clar. Però sí que és veritat que el meu pare va ser durant molt de temps el secretari de la Càmera Agrària i, sigut el secretari de la Càmera Agrària, em sona... Ara, després, quan estàvem parlant amb aquesta persona, Francesc Ferrer i Gironès, em sona haver-lo sentit perquè estic segur que es va fer molt bona feina... amb el tema de preses, amb el tema del control de l'aigua, amb el tema que els regants poguessin regar i els que a casa, perquè a casa tenim també camps a la zona de Torrolla de Mongri, doncs està clar que tot el tema del regadiu és un tema important i que n'he sentit a part la casa. Per tant, estic convençut que aquest nom hi ha de ser-hi i estic segur que, per el que deies, Narcís, segur que hi haurà molta gent que hi estarà de cor i que anirà a l'acte. Jo diria que té un consens unanimitat. Però ara deies, Esteban, no sé si amb èxit, va lluitar molt, no sé si amb èxit. No, perquè jo sempre he vist una diferència, per exemple, amb l'Ebre. O sigui, al sud... Doncs allò que l'aigua és vida i que tal, o sigui, no permetien, com parlaven de passar una mica d'aigua del sud cap a Barcelona, bueno, hi havia totes unes manifestacions, la premsa i tothom d'acord, i aquí se'n portaven l'aigua gratis i per amor i ningú en parlava, saps? Per això et dic que no sé si amb tant d'èxit, perquè allà hi havia un moviment popular que aquí no hi va ser-hi. Sí, aquí va ser una decisió política presa per la dictadura l'any 60 i pico, és a dir, Barcelona estava creixent, necessitava aigua, i resumint, però és així, es veu un general, que en el seu moment era ministre d'Obre Públicas, i diu, d'on hi ha aigua a Girona? Doncs anirem a buscar l'aigua a Girona, fa un decret, i aquí s'ha acabat. I a partir d'aquí, doncs, Va sortir tot un model de protesta que en el temps de la dictadura, com aquell que diu Francesc Ferrer, va començar i que llavors quan ell va ser polític va continuar i va continuar moltes vegades en solitari però un model que ha anat creixent, creixent, creixent al final ha aconseguit, gràcies a la llavor que ell va plantar, ha aconseguit algun èxit, diguem, parcial, però s'han aconseguit èxits, és a dir, la reivindicació que l'aigua d'Altera ha de ser per les comarques de Girona és una reivindicació que està sobre la taula, que el govern de Catalunya el té de forma incòmode, però el té, sap que és un problema que s'ha d'acabar de solucionar, i que el que passa és un problema, com tots els problemes d'aquesta vida, molt complex, perquè Per sobre de tot, el govern té una prioritat que és l'abastament de Barcelona. No oblidem que el Ter ajuda a abastir 6 milions de persones i, per tant, doncs, és un problema complicat. És a dir, acceptar una reivindicació vol dir haver de solucionar l'altre problema que no ho tenen solucionat. I llavors, com diu Esteve, hi entra el factor de l'Ebre, és a dir, a l'Ebre hi passen 100 vegades més aigua que no pas al Ter i dius per què no agafem una mica de l'Ebre? Bé, per... equivocacions de temps enrere per l'astre que encara hi ha de les coses que venen, certament, de la dictadura. La gent de l'Ebre, quan els van anar a buscar l'aigua, ja estaven en democràcia, varen plantar cara. Amb ells s'hi comença a demanar l'aigua a l'època que en Josep Borrell era ministre, l'any 80 i pico, i l'Ebre es manifesta, i amb més o menys raó, però com a mínim és una... una reivindicació com aquell qui diu noble i jo penso que és d'aquelles coses que el país encara ha de solucionar. Fet aquesta petita classe d'història de la lluita pel terra. Llavors ells tenien una cosa que eren les nuclears i jo també hi va passar una mica en aquest aspecte. Si els hem posat les nuclears allà doncs agafarem la... i pot passar una mica tot en tot cas no és un canvi de nom de l'estació d'aforament sinó serà posar-li la primera estació d'aforament de Catalunya amb un nom per tant és una iniciativa en tot cas aquesta estació d'aforament a més a més no és una estació d'aforament qualsevol és una estació que té un simbolisme especial m'explico ràpid Quan el general Vigon fa el decret per trasbassar la lliure a Barcelona, posa tres condicions. Una, que hi hagi un màxim de 8 metres cúbics per segon cap a Barcelona, que algunes vegades se l'han saltat. Dugues, que queden cobertes totes les necessitats de la conca, totes, primer... És a dir, no primer Barcelona i després Girona, cosa que moltes vegades s'ha invertit, és a dir, Barcelona ha tingut sempre aigua i Girona, algunes vegades no. I tercera, posava un mínim, que en aquell moment tècnicament no té cap sentit, però en aquell moment el va tenir, que per sota el pas per Girona... i havien de passar 3 metres cúbics per segon. Aquest era el de jocs. Per això aquesta estació és especialment significativa perquè els ecologistes o la gent que defensa l'aigua diuen, escolta, i per aquí han de passar 3 metres cúbics per segon? No és una estació qualsevol, sinó que és una estació, en certa manera, que... marca el compliment del pacte. Llavors, aquí hi ha hagut algun cas que ha intentat fer trampes, perquè sabeu que a Girona passa aigua pel Ter, però també passa aigua pel Sèquia Monà. I deia, no, l'aigua per Girona és la d'aquí, però la de la Monà també hi hem de sumar. i durant molt de temps la gent de Girona o la gent de l'aigua es reivindica, no, no, escolti l'estació d'aforament és allà i per tant passi la que passi per la monar per l'estació o sota el pont de la barca i hem de passar 3 metres curis per segon per tant té aquest aspecte diguem simbòlic de dir aquí és on heu de complir com a mínim el que diu la llei Abans de continuar amb la tertulia, una pregunta molt ràpida, Narcís. Ara hi ha aigua? Ara hi ha aigua de sobres per entendre's? Mai hi ha de sobres, però per entendre'ns en el sentit d'allà on veníem, doncs ara els pantans són prou plens, no patim per l'aigua ara mateix a curt termini. Tu que estàs amb l'ACA constantment també, que parleu de les obres, del compliment del pacte d'Alter, etcètera, etcètera, s'està fent feina ara o no? S'està fent feina, sí, sí, evidentment no s'està fent la feina a la velocitat que molts com jo voldríem, ni a la necessitat segurament que necessita el país, però s'està fent feina. Del 2008, que va ser la sequera important, que va ser el crit d'alerta, amb ara s'ha fet feina. Tot i que hi va haver un peron molt important durant 8 o 10 anys, que per la crisi econòmica, recordeu, privatització d'atella, per tant, el govern no té diners i durant uns temps no es va fer res. S'estan començant a fer coses. Jo penso que no serà la solució òptima, la definitiva, però s'estan treballant, sí. Tot i que tenim reptes sobre la taula que són absolutes incògnites. El canvi climàtic ningú sap com acabarà. I, per tant, hi ha una cosa... Ràpid, la infraestructura de l'aigua en aquest país està pensada, encara estava dissenyada, per 4 o 5 milions de persones. Som 10, o som 8 i serem 10. Per tant, diu, no, hem fet coses. I l'estiu... I l'estiu, molts més. Hem fet coses, sí, però resulta que hem fet coses que havíem planificat quan érem 6 milions, o famosos 6 milions, i ara som 8. O sigui, sí que hem fet coses, però és clar, és que la demanda té apujat. Hem fet coses suficients com per compensar l'increment de demanda i, a més a més, arreglar temes dèficits històrics? La resposta és encara no. parlant de noms, abans també ho parlàvem perquè hi ha en Josep en aquí que ell té el despatx de la plaça Poeta Marquina i un dels demats que vindrà ara a Girona serà una votació que es farà pel canvi de nom de la plaça Poeta Marquina per recuperar el nom de plaça del Carril i deslligar aquell espai d'un nom que té també un origen més franquista és una de les explicacions també que s'ha donat des del govern municipal per proposar aquest canvi, es votarà Tu que tens el despatx allà, Josep, què respiren allà? Perquè és un tema que a partir de la setmana que ve o l'altre això ja anirà sortint i anirem parlant, suposo, cada vegada més. Sí, es va fer una reunió, si no vaig equivocat, no hi vaig anar jo, perquè hi va anar molt part en aquest cas. a l'estació jove, crec o per allà a prop, no recordo ben bé on era i van estar explicant els arguments de per què es volia fer el canvi, que si la llei obliga tota la memòria històrica a modificar noms i personatges que s'entén que són de l'època franquista i que no haurien d'haver tingut mai un lloc, posant-te ni un nom en un carrer, en una plaça, no? A veure, per el que he anat parlant amb els veïns, els veïns jo crec que no hi estan d'acord, la majoria dels veïns no hi estan d'acord. També és veritat que l'Ajuntament ho fa com molt fàcil, dient, nosaltres ja no patiu, farem tots els canvis, i això m'ho va traslladar a mi l'alcalde un dia, perquè ens vam trobar i vam estar parlant, arrel de tota la problemàtica que també tenim a la travessia del carril amb aquell edifici que estava ocupat i que tu Narcís ara fa un moment també comentàvem abans de la tortúlia que allà també hi ha hagut certs problemes de veïnatge, també podem continuar després amb aquest tema si voleu clar, la modificació d'un nom en una plaça en una plaça que hi ha tantes al final hi ha molts veïns molts veïns particulars i molts veïns que tenim en presa Jo he posat un exemple. Nosaltres en el despatx, si no vaig equivocar, haguem tenir unes 15 o 20 empreses domiciliades, que no són totes nostres, evidentment, sinó que són de clients, i que tot això comporta un canvi, un canvi de noms de moltes coses, des de... registre mercantil modificació d'un nom d'una societat en un domicili concret si no canviem els noms en el registre mercantil del nom d'una societat quan vulguin notificar alguna cosa no li arribarà la notificació en aquella empresa en aquell domicili perquè plaça Potamarquina haurà desaparegut i per tant què és plaça Potamarquina? No és res no seria res i per tant aquí hi ha una feinada brutal i uns costos al final són uns costos brutals per una cosa que sí, que té un caràcter, entenem nosaltres, bueno, ho entenc jo també, que és un caràcter polític. Sé que hi ha veïns que han rebut una carta, nosaltres també la vam rebre, no en tinc ni idea de qui ho ha iniciat això, una carta de no, el canvi de nom al plaça Poeta Marquina, explicant una miqueta els arguments i els motius, que no els trobo desacertats, perquè al final tenen raó amb aquesta carta, ja us dic, no sé qui l'ha fet, eh? però s'han de canviar noms en els bancs, en les entitats financeres, campanyes de subministre d'aigua, llum, gas, totes aquestes, que l'Ajuntament a mi em va dir, això ja ho gestionarem tots nosaltres, dic, com ho vols gestionar això, és impossible, tu no pots gestionar els canvis de noms d'una persona que es diu Josep Prat Riuró, que viu a plaça Potamarquina, Poso't un exemple, que sóc jo, però no hi visc. En el número 2 principal, que és el lloc on tinc el despatx, com canviaràs això a aigua i llum? Mira, els de l'aigua, com que ho gestiona l'Ajuntament, pot ser que pot fer un canvi ràpid. Però tot la resta, no és impossible, jo no ho he vist mai, que un Ajuntament pugui, per imposició, canviar les dades d'una persona amb una entitat que no depèn d'ella. En tot cas, aquí xoca una mica la bona voluntat, diguéssim, de treure un nom d'origen franquista, que per tant jo crec que és una cosa de llei de memòria històrica, però més enllà de la llei, també jo crec que hi ha un sentiment a Girona de poder democratitzar els noms de determinats espais, igual que es va treure al seu moment les àligues del pont de Sarrià, etcètera, etcètera. Xoca després amb la part pràctica, diguéssim, de qui viu o de qui té feina. Com ho veieu vosaltres, això? Hi ha molta gent, eh? És que, mira, hi ha coses que es poden canviar i altres que és molt més difícil. Per exemple, les Àl·ligues era facilíssim. Per exemple, el carrer Nou era facilíssim, perquè al carrer Nou, si tu anaves gent de Girona allà al carrer Nou i demanaves pel carrer... Prima de Rivera ningú sabia on era o sigui, allò no es va canviar mai, en canvi Puet de Marquina sí que tothom sap on és i tot no allò, llavors jo amb tot això, aquestes empreses i tot les escritures també els hauran de canviar perquè esclar, i el registre del mercantil o sigui, és que no tenen mesura de la feinada que té això. Simplement diuen, hem de canviar el nom. I a més, la llei sí, però no obliga la llei. Permet, però és que aquí et diuen, és que la llei obliga, no. És que haurem d'anar al notari a fer un canvi de domicili social. Canvi de domicili social al notari ens costarà, és igual, posem-hi 200 o 300 euros, però és que la inscripció, la modificació en el registre també ens costarà 200 o 300 euros més. Cada societat tindrà un cost de 400 o 500 o 600 euros Només per aquesta imposició d'un canvi de nom a l'ajuntament. La plaça 1 d'octubre que deies, parlàvem abans, també. És l'últim canvi que s'ha fet. Però és que allà, quants veïns hi ha? No n'hi ha, no n'hi ha. Els veïns són els carrers laterals. Són els carrers laterals. Per tant, no afectava... Correcte, no afectava cap veí, cap problema. És molt fàcil, un per l'altre. Algú poder... Jo no crec que hi hagi ningú que visqui a la plaça d'Octubre, no ho sé. No sé si hi ha algun domicili, però diria que no. Diria que no. Per tant, algú que estigui en un banc... Bé, clar, després sí. Algú que s'hagués empadonat en un banc. Podem continuar parlant dels bancs, eh, ara? Perquè a la lladra del carrer ens van treure els bancs, també, arrel de tota la problemàtica que hi havia. I no ho sé, aviam, jo ho trobo... De veritat, hi ha molta altra feina a Girona, hi ha molta altra feina a Girona que l'Ajuntament s'hi podria dedicar en comptes de buscar canvis de noms del carrer i places. Estic d'acord amb el que diu en Josep, és a dir... Hi ha molta altra feina que és molt més prioritària en aquests moments que aquesta. La meva visió, que no soc gironí, diguem, d'origen, soc gironí d'adopció, tot i que no hi visc, no hi he viscut mai però hi treballo des de fa 35 o 40 anys, i estudiat, i per tant la meva vida al voltant de Girona, sí que em sonava alguna vegada el nom de la plaça del Carril, o la plaça del Carrilet, o la plaça del... Però realment tota la meva vida ha sigut plaça Poeta Marquina i a mi no m'ha sonat com a nom raro. Ara, durant un moment, he mirat qui era el senyor Poeta Marquina, perquè... la meva ignorància però ho desconec i per tant jo pensava que era un poeta doncs prou digne com per mereixes una plaça per tant segurament que l'imaginari aquest és el meu punt de vista i ja em soc un exemple segurament que a Girona hi ha molta gent que es troba en aquesta situació que al poeta Marquina li sona com a la plaça tothom la coneix com aquest nom i per tant de vegades hi ha coses que s'han d'assimilar no hem de ser tan puristes perquè estem a la La societat del purisme tot ha de ser pur, tot ha de ser... I per tant jo penso que hem de ser molt més pràctics i... Tu ara ho deies, o sigui, molta gent no sap qui és poeta marquina. El mercat, per exemple, que hi ha també un àguila, que encara hi és, està tapada però no es podia treure per no sé quins motius i el que es va fer, si no m'equivoco, ara parlo de memòria, era una explicació... a sobre l'àguila, dient allò que significava, una miqueta contextualitzant el d'allò. I en el pont de la Sarrià, també amb aquells gravats que hi ha a la vorera, diguéssim, que també eren obres artístiques, per entendre'ns, que explicaven la construcció del pont, des del punt de vista franquista, evidentment, també s'ha fet una explicació contextualitzant allò. que, si no, per mi arribem a l'absurd, com està passant amb determinats personatges, que estem jutjant amb lleis i mentalitat del segle XXI fets que van passar al segle XVII o XVIII. A Barcelona hi havia una estàtua, el senyor Antonio López, que és un senyor que sí, que segurament havia fet tràfic d'esclaus, però un senyor que va portar molts diners i que va portar molta riquesa, i resulta que, com que el seu avi havia sigut traficant d'esclaus al 1700, Va i li treuen la de lloc. Amb la mentalitat d'aquella època aquell senyor era un home molt digne. I avui en dia no podem jutjar el senyor Poeta Marquina o aquests canvis i hem de ser més pràctics. No podem ser tan purs i dir, escolta, tot el que tingui que veure amb... No, franquíssim és una cosa que ha passat, que ha format part de la societat, que segurament que donaria per un debat... llarguíssim i que per tant, però hem de tallar i hem de ser positius i hem d'avançar, no hem de ser tan purs i ara faig un ximil abans de l'estiu, la cançó del meu avi exacte escolta home, hem de deixar de cantar el meu avi? perquè l'autor X va fer X? Perdoneu, no, eh? Això ja al final és que jo crec que... Aquest és un bon exemple. Que al final hem de ser tots una miqueta més racionals i hem de saber prioritzar les coses pel seu nom. I dir-los, al final. Si a un li sembla bé una cosa, perfecte, però que l'altre tingui dret també a dir, no em sembla bé, canviar un nom d'una plaça, doncs perquè entenc que no és el... que no hi ha cap argument més que una norma, una norma, que també la norma al final la podem moldejar una miqueta per no fer cap canvi, doncs. Jo sóc nascut a plaça Potamarquina, jo sóc fill de plaça Potamarquina. Jo tota la vida he nascut a plaça Potamarquina. Es votarà, per tant, la decisió aquí serà democràtica. Si fos un nom que, no sé, fos Cabo Sotel o un nom d'aquests més, potser sí, però Potamarquina aquí molta gent, a pares al carrer, dius, qui era Potamarquina? I necessitament no conec ningú. O amb un poca gent. És una plaça de giradores. Plaça de giradores tota la vida. Possiblement una solució és la que apuntava ell o tu, de dir, dignifiquem-ho, posem-hi una placa al costat que expliqui que abans es deia plaça del carril, l'origen de la plaça del carril, que suposo que era perquè hi havia l'estació del tren del carrilet, I, per tant, posem-ho, expliquem-ho i diguem, guai, el temps d'en Franco es va canviar per imposició a plaça Puerta Marquina. I ja està. Però ho has explicat, ho has dignificat, però... Hi ha cobles que ho fan, això. És que hi ha els dos noms, una dalt i una sota. Perquè és un nom que segurament has devingut popular, igual com la cançó, bon exemple, la del meu avi. És una cançó que segurament el personatge que va fer-ho té un passat que, a més a més, està per veure. Però, en tot cas, la cançó s'ha fet molt popular, perquè... Jo recordo quan els anys 73, 74, 75, és a dir, quan jo tenia 12, 13, 14 anys, quan la dictadura ja la gent començava a m'apretar perquè caigués, i els anys 80, el meu avi era una cançó com aquell que diu, no com l'estat a cada llac, però era una cançó, i en canvi ara la volen de fenestrar, no té cap sentit, no? i en aquest sentit el pare Sapueta Marquina ja forma part de l'imaginari popular per tant una decisió com a mínim molt controvertida aviam en tot cas es votarà per tant aviam què vota la gent d'allà i al final trobarà respectar tant si és que sí com si és que no per tant jo crec que aquí també És una bona decisió el fet de dir, no és el mando i ordeno, sinó dir, escolta'm, diguem... És la setmana del 20, 21, 22, és aquella setmana, crec, aquesta setmana d'octubre. Sí, sí, per tant. No, d'aquí dues setmanes. L'altra, la següent. D'aquí dues setmanes. Que ja ens avancem, per tant ens hem avançat aquí una miqueta als debats que tindrem d'aquí. O sigui que hi ha un referent. Bueno, veurem si és un referèndum, si serveix per alguna cosa o no serveix per res. Sí, vindrà la policia també. En tot cas, ens avancem a 10 dies, però si ara girem la vista enrere aquesta setmana, ho dèiem, un dels temes d'aquesta setmana a Girona hi ha hagut forces, on és les ordenances fiscals... reducció de taxa d'escombraries a la gent que ho ha fet bé, augment de la taxa d'escombraries que ho ha fet malament, però la setmana va començar amb el desallotjament, perquè ara en parlàvem aquí, de l'edifici de desocupació, diguem-ho així, de l'edifici de Tomàs Mieres, per poder-lo enderrocar, arran dels problemes que hi havia de veïnatge entre la gent que havia ocupat aquell edifici en ruïnes i els veïns o la gent que circula per allà, que ha obligat també treure bancs, Tu, Josep, deies, clar, doncs, esteuen allà. Tu també, Narcís, deies que també hi tenies coses. Com heu vist això? I passo sovint. I, home, aquest és un debat molt més profund que no passa el tema dels ocupes de la carreta Vas Mieres. És un debat absolutament profund, un debat que... que la gent el té i que penso que la societat l'hem d'entomar. No podem continuar amagant el cap a sota l'ala perquè després, què passa? Que els extrems estan pujant, com a conseqüència que els que realment haurien d'agafar aquest tema a Autoro Poles Banyes no ho estan fent. El tema de l'immigració, el tema de l'ocupació s'ha de solucionar... Són diferents. Sí, sí, sí. Però al final és un tema d'un principi, i no me l'interpreteu, però d'un principi d'ordre. És a dir, si el govern no és capaç de fer complir l'ordre quan algú ocupa un pis que hi ha un propietari, el govern no és capaç de treure aquesta gent i tornar a entregar el pis al propietari com toca... llavors es esgrevella tot perquè tot val i per tant entrem en una espiral que tot val i hi ha casos molt que són jo passant un dia per aquí a la ronda Ferran Puig que penso que us haurien d'haver desallotjat sincerament però vaig passar per allà i vaig veure una senyora de color amb un nen de 3 anys i un de 5 mesos als braços això et frapa però la solució no és deixar-los tant allà Per què? Perquè allò hi ha un propietari, allà mal viuen, amb condicions que no són correctes, amb un edifici que té luminòsis, etcètera, etcètera. Per tant, és a dir, busquem una altra solució, però la solució no és saltar-nos a la llei sempre. La solució no és, aquí el carrer Torno Asmeres i un veí em va ensenyar la carta que havia enviat l'Ajuntament indignat, hi viu un banc, i l'Ajuntament els diu, hem fet tota una sèrie de mesures, i entre elles, perquè no vagin a fer el porro i el botellón a la nit, doncs anar al banc, traguem al banc. La solució no es treu al banc. La solució és si aquesta gent a la nit fan el darrulls, alteren l'ordre públic, van, els atinguin i els impliquin la llei. I si convé canviar la llei? El que no pot ser és que la solució es treu al banc. Això és aquelles coses que no encaixen perquè llavors la gent va recolant, va recolant, va recolant i diu què ens està passant? Com a societat estem derrotats? No. El sentit comú i l'ordre s'ha d'imposar, em sembla. No, el que passa que aquí també estem acostumats que moltes vegades els polítics traspassen l'ajuda social a la societat. Quan ells són els que haurien d'anar-lo, no? I esclar, quan hi ha un problema d'aquests... Doncs no és el propietari que ho ha de fer, perquè precisament el que han de fer els estaments és defensar la propietat privada també. I si n'hi ha un, com aquesta senyora, que tal, que vagis, no han de mirar el propietari d'aquest edifici, sinó han de mirar l'Ajuntament... que és el que té la responsabilitat. I, en tot cas, que sigui l'Ajuntament, o que miri què passa amb això... Els jutjats també, moltes vegades. Els jutjats també, moltes vegades, són molt maxes amb això. Sí, totalment. Bé, m'ha canviat. Ara ens ho expliques. El tema de l'ocupació, eh? Parlem? No, el que passa és que les lleis, moltes vegades, són molt favorables... I, esclar, la llei no té sentiments en el sentit de, diguem-ne, clàssic. Vull dir, la llei és llei perquè defensa un fet i l'altre, doncs, hi ha d'haver un altre estament o una altra institució que s'ha de fer càrrec. I això és una de les coses que s'està pervertint constantment aquí, no? El fet que... bé, ja veus que la inseguretat, dius, molt bé, què passa? Doncs, jo suposo que no és propi de cap ajuntament que et digui, bé, això és per mi la fallida de l'ajuntament, que digui, hem tret un banc perquè no hi vagin, els ocupa, els botellons això no és una ciutat ni és un país i aquí sí que ve un resumament social que d'aquí un temps en parlarem què passarà i llavors ens queixarem d'on hem arribat Deien, ara et donem a parlar amb el Josep, que precisament a l'Odavesa, per exemple, ahir parlàvem al final de la tertúlia que vam fer ahir, que han arribat bancs nous i ara és els veïns que no els volen, els bancs, perquè són ara un banc i són una font de problemes. Tornant a tema Tomàs Mieres, Josep. Aviam, Tomàs Mieres no és tan fàcil com sembla, això ja portem un any, em sembla que és des que es va ocupar aquest edifici, Tinc una miqueta de coneixement de causa per al tema de la meva professió, evidentment puc explicar-ho perquè és Santa Eugènia, baixos, Santa Eugènia número 30, agència de transports Corcoi, és de la família, és del meu tiet, és germà de la meva mare, i per tant conec tota la problemàtica. Aquest edifici, aquest edifici que és cantoner per venir Tomàs Mieres amb Santa Eugènia, afectat per la via del tren, Aquesta afectació dels edificis colindants a les vies dels trens tenen una afectació que no s'hi pot fer res. És a dir, l'únic que es pot fer és tirar-los a terra. Però esclar, què passa amb aquest edifici de Santa Eugènia Tomàs Mieres? Que l'afectació dels metres des de la línia del tren a l'edifici tenen que enderrocar... part de Santa Eugènia afectada en vivendes actuals on hi viu en aquest cas la meva tieta ho explico perquè al final crec que tinc prou coneixement per poder explicar i explicar-ho aquí a la ràdio també està bé poder-ho explicar i que la gent sàpiga realment el que passa Aquest edifici arriba a un punt que s'ocupa, hem de diferenciar ocupació amb el que serien les usurpacions de domicili habitual, que són dos delictes completament diferents. És a dir, una persona que ocupa una vivenda que és habitual no és un delicte d'ocupació, és un delicte de violació de domicili. Per tant, són penes completament diferents. A més, violació de domicili inclús va... per tribunal del jurat. Vull dir que no és un delicte que es jutja en el jutjat de lo penal, sinó que se'n va a la secció de l'audiència on s'hauria de jutjar per tribunal del jurat. Què passa aquí? Aquí el kit de la qüestió està que aquesta afectació, quan hi ha aquesta ocupació, es convoquen diverses reunions per decidir a veure què s'ha de fer. Aquest edifici és d'una família, de quatre germans i un parent més, diria jo, que ho han heredat, ho han heredat, i no ho sé, no en sé els motius, nosaltres no portem, evidentment, no tinc coneixement de quines actuacions volen fer ells, però fins que arriba un moment que quan és ocupat hi ha un conjunt de queixes dels veïns que truquen, truquen i, escolta home, que hi ha problemes, que hi ha crits, que hi ha baralles... que va haver-hi aquella violació, sembla, en aquells carrers de Portvenir Tomàs Mieres, i vam fer una reunió el 2 d'agost, o 3 d'agost, o 4 d'agost d'aquest estiu, a l'Ajuntament, amb alcalde, propietat de l'edifici, cap de la policia per sota del jefe gros per dir-ho d'alguna manera i hi havia el regidor d'urbanisme una de les crítiques que havia fet molta gent era que els bancs sempre estaven ocupats per la gent que vivia en aquest edifici és a dir, aquesta gent que vivia en aquest edifici en comptes d'estar a casa baixaven a baix i a baix s'assentaven en els bancs i ocupaven els bancs ells cap veí podia utilitzar el banc perquè els bancs se'ls havien apoderat ells això va ser una crítica que havien fet també certs veïns i una de les solucions de l'Ajuntament va dir, doncs traguem els bancs si els han de fer servir ells només i és un problema perquè aquí hi ha baralles hi ha problemes, hi ha discussions el problema són els bancs, traguem els bancs jo crec que una miqueta la idea va anar per aquí el tema de retirar els bancs ens ho va dir l'Ajuntament en aquesta reunió del mes d'agost ens va dir, traurem els bancs, a veure si minimitzem una miqueta la problemàtica que hi hagi en aquell trosset de placeta, que al final és un trosset de placeta que hi ha dos bancs allà vull dir que no hi ha més en aquella zona de davant de Tomàs Mieres i jo ja els hi vaig dir que la solució no és treure els bancs la solució és que actueu digueu-li enderroc digueu-li perill imminent d'enfondament i actueu actueu ajuntament de forma unilateral i repercutiu després contra la propietat és que s'ha d'anar així i al final és el que ha passat desallotjament total i absolut tot tapiat tot ballat i diuen que ho tiraran a terra clar, què tiraran a terra? perquè hi ha gent que hi viu Paret en paret hi ha gent que hi viu, per tant no ho poden tirar tot a terra. No sabem què passarà, no ens han dit res a nosaltres. Han enviat cartes als veïns diguent que es farà un enderroc, però estem a l'expectativa de veure què passarà amb aquest enderroc i fins on t'arribarà aquest enderroc. Sí que el cas de Tomàs Mieres o el cas de Ferran Puig, que tu també en parlaves d'Arcís, són aquests casos que s'estan posant d'exemple una miqueta d'aquestes dificultats. Eren dues ocupacions diferents. El perfil d'uns senyors en un edifici o perfil en un altre edifici no tenien res a veure. A l'edifici de Tomàs Mieres, gent molt problemàtica, Drogues, baralles, perfils de gent que es dedicaven al tràfic. I es veia perfectament. A vegades el que sorprèn és, el que la gent no entén, és sapient això, perquè és una cosa que estava a la llum del dia, per què costa tant actuar-hi? Perquè es va tardar. Actuar-hi també a nivell de tràfic de drogues, per exemple. No, ja hi devien haver-hi... ja hi devien haver-hi, però al final tampoc pots entrar en un edifici ocupat així com així. Si no s'està fent un fet delictiu que tu saps que s'està fent, la policia tampoc pot entrar. O passa fora i ho detecten des de fora, que al final l'altra pressió va ser durant finals de... jo crec que ha sigut principis de setembre fins ara, pressió policial. Furgonetes de Mossos, furgonetes de policia a la plaça, de sota de la via vigilant a veure o fent pressió policial a veure qui anaven allà una miqueta és veritat que dóna la sensació que l'administració en aquest sentit va una miqueta venuda en aquests casos i que els drets diguéssim de la gent que delinqueix o de la gent que sabeu això acaben certament passant per sobre de la convivència o passant per sobre de la capacitat d'actuació que és una de les coses que també que dèieu que costa que en els moments en què estem Estan afavorint determinats discursos. En algun moment al vespre feia besarda, eh? Passar per allà, feia besarda. Bé, i jo que tinc... Els meus pares viuen a Guatamarquina. Des de l'àtic, els meus pares, veiem la via del tren. Penseu que la via del tren està plena de troncs, bessures per la finestra, ho tiraven en comptes de baix, com que van treure containers, també, o van... El problema que teníem també allà és que tot el que hi havia en aquest edifici ho anaven traguent I ho anaven posant en els containers quan els hi donava la gana. Allà recollida a diari, què passava? Que quedava tot col·lapsat perquè en els containers no hi havia plàstic, no hi havia plàstic, hi havia mobles. I això també es van treure, en un moment es van treure uns containers, però després ho tiraven a la via del tren, amb el perill de tirar-ho a la via del tren. Això és un dels arguments que ara afavorien d'aquests discursos més d'extrema dreta, també, que estan sorgint. Jo penso que la societat estem... I per això hi ha canvis, i segurament que d'aquí uns anys els historiadors explicaran què està passant ara a la societat. La societat s'està moguent i penso que estem en un canvi, estem al començament del cicle XXI i la societat canviarà, I tenim lleis que estan basats en el Codi Napoleonic i en els principis de la Revolució Francesa en una societat del segle XVIII i els apliquem en una societat globalitzada del segle XXI que no té res a veure. És a dir, tots els temes de llibertats, de drets, etcètera, etcètera, jo penso que a la societat els hem de replantejar una mica. No els hem de treure, no, no, al contrari, no estic dient madura, no, no, però els hem de replantejar i hem de dir, escolteu, Avui en dia conviure'n aquí els que som ho hem d'enfocar d'una altra manera. No podem tenir les mateixes lleis o el mateix criteri que fa 200 anys. Ha canviat, la societat ha canviat, tot ha canviat. I aquí jo penso que l'administració va tard. D'aquí bé que la societat es queixi. Escolti, vostès van tard. La societat ja està intentant canviar. Ja hi ha moviments socials que estan apretant perquè les coses canviïn. i esperem que siguin capaços d'encarrerar-ho bé, perquè si no s'encarrera bé, després és quan s'escapa per un costat que jo penso que ningú vol. Hi ha un assaig, en Sartori, un pensador sobre la immigració i els efectes de la immigració, que ja deu fer 10 anys o 6 que es va publicar, i està passant el que ell deia, perquè... Sabeu que la tolerància té una tolerància? O sigui, no és infinita la tolerància. I això que per la societat, diguem-ne, ben pensant, hem de ser tolerants, que tal i qual, sí, sí, però la tolerància té una tolerància. I ve un moment que això es trenca, i jo penso que ara ja hi ha molts països i molts llocs que això es trenca perquè ja no estan tips de tolerància perquè els tolerants sempre han de ser els mateixos i els altres són els que manen diguem-ne i això és un problema que a la llarga doncs passarà el que està passant vull dir que La veritat és que les properes eleccions, aquí ho vaig dir un dia, no sé què parlava, això també ho recordarà les eleccions. Si els partits no volen actuar... les eleccions els canviaran. O sigui, no és un tema de, bueno, esperem a veure què passa, que tal. No, no, perquè a la societat hi ha un corrent de fons que cada vegada és més potent i si ells no ho escolten això i no saben cap on va, es trobaran, doncs, que dius, hosti, què ha passat? i llavors és una cosa que era previsible i l'hem fetut malament hi ha un corrent de fons que és evident un dels temes on s'ha de lluitar és el que es vincula immigració i delinqüència pot ser un delinqüent nascut aquí a tota la vida que tingui i tenim molts exemples d'immigració ben integrada per tant que un immigrant no vol dir que sigui un delinqüent ni molt menys que hi ha gent que ha vingut aquí que treballa i treballa molt bé i són molt bones persones però s'aprofita aquest corrent de fons i cuidado amb el vot de la gent jove a les properes eleccions cuidado perquè jo crec que aquí veurem un canvi perquè la gent jove està molt enfadada perquè la gent jove relaciona immigració amb delinqüència perquè s'hi han trobat, perquè s'hi han trobat, i ara si vols anem a la part més de què passa Girona en l'àmbit, jo estic d'advocat del torn d'ofici, ja ho sabeu, i per tant, jo quan estic de Guàrdia Girona, digue-li Girona, província de Girona, perquè al final l'Avisbal, Sant Feliu de Guixols, Olot, Ripoll... la població és la que és la ciutadania és la que és i jo quasi us podria dir que un tant percent molt i molt elevat tant percent molt i molt elevat són robatoris i robatoris amb força i desgraciadament la majoria dels casos és de gent que és de fora i molts sense papers que no tenen ni els papers arreglats. Ell ha dit el punt de vista de la gent jove. Jo ara et poseu punt de vista, perquè he captat aquesta setmana, per casualitat, testimonis de gent gran. És a dir, la gent gran se sent derrotada, però absolutament derrotada. Per què? Jo soc de poble. I al meu poble, Servià, quan jo era petit, al matí les cases obrien la porta i totes les portes estaven obertes, totes. O sigui, ara tenim una porta de 3 metres d'ample, l'obríem al matí i fins al vespre anar a dormir. I si algun dia no els tancaven no passava res. I entraves per les cases i hi havia una tranquil·litat i la gent que ha viscut això... diu, ostres, hem perdut aquesta llibertat. Ara, les senyores grans, quan surten, els que viuen sols sobretot, a tancar-ho tot, a vagilar, a agafar el bolso, tu creus que en un poble de mil habitants la gent ha d'anar allà amb el bolso perquè els puguin robar aquestes psicòsis, i la psicòsis hi és, d'acord que de vegades s'augmenta, però la psicòsis hi és perquè hi ha casos, perquè cada dos, tres mesos han entrat aquí, han entrat allà, han entrat allà, i la persona gran que viu sola dius, ostres, això no hauria de passar. Jo que he treballat tota la vida, perquè són generacions, no oblidem que han pencat molt, que han patit molt. Els que surten després de la guerra han pencat molt i molt. I després de lluitar tant, em trobo que la societat m'ha derrotat. Això no és normal. Aquí hi ha que haver un canvi. I l'últim cas que ens han tratat ara en el despatx, que anirem com a acusació particular, són dos nanos de 17-18 anys, els dos apunyalats. A Girona, eh? Els volien atracar, agafar-los una jaqueta, el mòbil o el que fos, i els van apunyalar. Un se'n van dur dues apunyalades i l'altre una. Això quant? Fa un mes. I estan detinguts, els agredors? Perdó, aquests dos estan detinguts, els van detenir, els van deixar amb llibertat, perquè els van deixar amb llibertat, i estan com investigats i mantindrem l'acusació evidentment fins al final però és que això està passant a Girona no ens enganyem, vull dir, hem de ser realistes i hem de ser conscients i algú pot pensar, és un cas aïllat bueno, evidentment no crec que cada dia hi hagi punyalaments però segur que cada cap de setmana algú va al cap perquè li han fet una punxada amb una navalla. És que avui la gent surt amb navalles. És que dius, com pot la gent sortir amb navalles a les nits? És que ni a la nostra època de joves, quan anàvem a barraques, que hi havia les batalles campals d'esquins i pangs, que es barallaven, però es barallaven a mà oberta o res de navalles. Entre ells. Bueno, això, navalles ja no existien aquí. No, no. I ara ens hem trobat que... Hi havia l'època dels quinquis, també, no? Bé, però aquests no feien res. De robatoris em refereixo, però evidentment és una altra cosa diferent. Hi ha una cosa que sempre em va llevar al cap, i tu que ets advocat i més a més doctor d'ofici, jo no sé si es fa bé de no posar la necessitat dels delinqüents. Perquè hi ha una cosa que jo a vegades em pregunto. Hòstia, tant ha canviat la societat nostra, que hem conegut sempre, que de cop t'has passat que no pots anar a poc res. O sigui, què hem fet tan malament? I jo em sospito que no és la societat que, diguem-ne, tradicional, que sempre n'hi havia, no? Podia haver-hi. Això es pot saber. Això es pot saber. Perquè nosaltres, quan entrem les dades al registre, posem la nacionalitat. I estadísticament, els jutjats també saben on són totes aquestes gent. I els Mossos. Aquest pare que va obligar, que va forçar, bueno, que d'allò amb una filla, a Lleida, amb un d'allò, allò que va dir la nacionalitat i dius però a casa nostra la gent tant han canviat que hagin fet això això passa aquí també això que dius tu no cal que seguis un immigrant jo he portat temes de pares que han agredit sexualment a filles en aquest cas i us en faríeu creus que són gent de la violència sexual la que es diu que és la més difícil de detectar és la que passa dintre la família que desgraciadament passa més del que et passa el que passa que jo no sé Sí, són tantes les persones. Això vull dir que sí, hem canviat tant la societat. Diguem-ne... Tu és un dels quits, també. Esteve, hi ha gent que és malalta, eh? Hi ha gent que és malalta. Desgràcies, n'hem passat sempre. Tant malalts hi ha? La societat està canviant molt de pressa perquè al final està vingent gent i jo estic a favor de la migració, però està vingent massa gent amb unes costums massa diferents i nosaltres, em segons què, som massa permissius. Aquesta setmana passada... Una senyora m'explicava, en una població de comarques de Girona, que un nano, 8-9 anys, jugant al pati de l'escola, parlava amb una nena, 8-9 anys, i va el pare de la nena i diu, tu amb la meva filla no hi pots parlar-hi, a les dones no se us hi ha de dir res. I això, això no es pot permetre. És a dir, estem a Catalunya... Tenim unes lleis i aquí els ha complit tothom i els homes i les dones són iguals. I això la societat hauria de ser taxatiu i recatatiu. Si vostè fa això, doncs li traguem la custòdia de la criatura, si convé. Però vostè això no es pot permetre de cap manera. La societat ha d'actuar. Perquè si no, estem pujant una nena... que l'acostum que ell traslladarà als seus fills serà aquesta. Diu, no, tu amb els homes no hi pots parlar i quan tinguis que torns a estar des de posar vel. I ens passarà, com els hi ha passat a França, que van ser permissius, i ara resulta que se'ls està tirant en contra, perquè tenen generacions bosses de gent que no s'han integrat i, al contrari, no s'integraran i no són els nouvinguts que, en certa manera, tenen receus o no. Tenen tots els drets, són francesos, amb una cultura absolutament diferent. I anem a A un xoc de trens. El problema és que no se senten francesos. Sí, tu veus la selecció francesa que jugui amb, no sé, la del Marroc o així, i tots a favor del Marroc. En França tenen aquest problema també, que pensaven que amb els valors de la república doncs n'hi hauria prou i a més que no n'hi ha prou vull dir que la gent no se senten i porten tres generacions vull dir que aquest és un programa de la integració no és tan fàcil com sembla o com diuen molts d'aquests que que pensen tant... Al principi de la tertúlia tu, Narcís, parlaves del Catalunya dels 8, que hem d'arribar als 10, això, clar, s'està posant en dubte, l'altre dia el govern de la Generalitat, si hi haurem 200.000 habitatges, clar, calen habitatges, això és punt número 1, diguéssim, calen més habitatges... llavors, diuen 200.000, ningú sap quan els faran ni com, perquè si amb el que costa fer qualsevol cosa, haguéssim fer-ne 200.000, més enllà d'un anuncio i no sabem quina trasllació tindrà això a la realitat, i l'altre, l'altre, deia en Joan Vila, em penso agraïda, i deia, i qui us construirà? Un número 1? I després tu parlaves de l'aigua. Tenim els serveis preparats per continuar creixent i creixent i creixent, però per l'altra banda, a nivell econòmic, també cau que vingui migració per cobrir els llocs de treball, perquè amb la gent el creixement vegetatiu, si no és negatiu, és gairebé zero. Però aquests dos milions que falten, quina natalitat naixeran aquí? És a dir, nosaltres tenim una ràtio de 1,2 o 1,3 per fill, els benvinguts tenen ratios de 4 i 5 vull dir que després també ens trobarem amb aquests edificis nous la convivència que jo suposo que aquí al final la societat acabarem tots més integrats però tot i així els guetos famosos per què uns no volen viure amb els altres els altres per què no volen viure amb aquests aquest és un altre problema que jo crec que no es tracta tant i també tenim un altre problema ja de base de ratio de natalitat Aquí també amb el tema d'habitatge, ahir hi havia el tiner d'alcalde, Sergi Font, parlava del cas de la Creueta, que estem buscant solucions, el cas dels pisos del pont major que s'han arreglat, de tot carretera Barcelona, que evidentment també, Lluís Martí també ho deien aquí, que s'han de construir nous habitatges, però bé, això també és llarg, aquest mentrestant serà... Tu has tret un tema que va dir en Joan Vila... Qui els farà? Jo, amb el tema de l'habitatge, penso que tots els governs ho estan fent absolutament al revés. Si tu vols que la gent... Hi ha dues solucions. O bé ho fa l'Estat, que no té diners ni pot fer-ho, ni sap fer-ho, o bé ho fa la societat civil, és a dir, la iniciativa privada. I per fer-ho una iniciativa privada, en lloc de posar-los i pegues, el que has de fer és descarregar pressió, Límites preus, límites... imposes proteccions oficials, etcètera, etcètera. I què està passant? Està passant que la inversió que aniria cap aquí, que és una inversió que sempre hi havia sigut, diu, escolti, jo aquí no m'hi jugo els diners, perquè vostè m'ho està posant difícil. I això, en lloc de solucionar el problema, el multiplica. És a dir, cada vegada va creant més... menys inversió, perquè la gent diu, no, em fer pisos, no me no. Escolti, faci el revés. Vostè es lliberaritzi sol obligat a edificar... li dono 5 anys per edificar i si no li descalifico, però amb facilitats, faci projectes, inverteixi, no li poso limitacions de preu i ja veuràs com el mercat regularà no per si sol, però sí que hi haurà molta més oferta i per tant això farà, primera, que realment hi hagi habitatges i segona, que el preu baixi. Com més regules, més pugen els preus. Venim de la bombolla, també. Però jo estava pensant, mentre explicava això, que ho vaig superbé. L'únic que tindríem que aprofitar, perquè també és veritat que tota la gent jove... vol viure al més a prop de Girona, a preus de Girona, disparats, què passa, la gent ha d'anar a pobles, però per què no aprofitem i en els pobles més petits els donem vida, ja sigui, podem comptes de cases, de pisos, fer cases adosades on la gent s'haurà de desplaçar per anar a treballar, sí, però és que hi ha gent... que un cop agafes l'hàbit ja et desplaces per anar a treballar. Potenciar una miqueta més tots aquests pobles més petits per donar vida als pobles perquè estan marxant la gent dels pobles. Això de fet és el que està passant. Vilavarets, Sant Gregori, Fornells, tots aquests pobles estan creixent de manera brutal. Hauríem de fer un àrea metropolitana ja pensada en tot això. Però jo no parlava d'aquests pobles, jo parlava més de pobles més a l'anfora de Girona. És a dir, que hi hagi un desplaçament de mitja hora, o de 20 minuts, 25 minuts, mitja hora, en cotxe. Una sobrecorona, la Pizval, el Basque... Que ja està passant, també. Segur que està passant, perquè estaven marxant. I al final la gent jove d'allà marxava, doncs aconsegui que es quedin. Però no us hi estan posant... Totalment d'acord. Aquest és un bon model. Però no us hi estan posant fàcil. No. Quan vingui algun polític, pregunta-li, sisplau, algun polític del govern, quants plans generals s'estan revisant en aquests moments? Jo penso que la resposta, un o dos. O sigui, els que no han fet els deures fa 20 anys i encara ara últimament intenten aprovar un pla que han dissenyat fa 10 anys. O sigui, no estan planificant. Volen fer habitatges i no estan planificant. Va passar, surt la llei que obliga tots els municipis a fer un POU, un pla general d'ordenació urbana municipal, fa 20 anys o 25. El van fer 4, 5, 6 anys... I l'han fet tots, i ja està, però tenim una planificació urbanística fa 25 anys, i el que diu l'Esteve, Girona és una realitat metropolitana, entre Girona i Sant Gregori estem a dir el mateix, tot hauria de pensar-se en comú, i s'hauria de pensar en l'àrea de Girona de 30 quilòmetres o rodona, amb... Cerrar, caçar, exacte, exacte, i donar vida. Ens queden tres minuts per acabar la tertúlia i no hem tret el tema del dia, la polèmica del dia, que ja era d'ahir, ja en vam parlar aquí a la tertúlia, el got de barraques. El got de barraques amb la imatge i l'eslògan dels Quatre Rius al Mar, una imatge que, com es va dir des de l'Ajuntament i des de la pròpia comissió... de Barraques, que és qui tria i qui proposa el got entre les diferents entitats que formen part de la Comissió de Barraques, doncs bé, un dels tres gots que té la imatge de suport al poble palestí. Escolteu un moment el que diuen des de la coordinadora. En tot cas, els que creuen que això s'associa a Hamas hauran d'explicar-ho a ells. Vull dir que això és un lema que està a sobre la taula a tots els moviments que donen suport a Palestina i no crec que tota la gent que dona suport a Palestina sigui de Hamas. Vull dir que, en tot cas, els que creuen que d'això hauran d'explicar el per què ells ho associen a Hamas. això és la visió del coordinador hem tingut reaccions de Junts en contra d'algunes entitats també de persones en contra d'aquest lema perquè es vincula molt a Hamas tot i que també s'explica que és anterior com ho veieu vosaltres? home, per mi és una desdiota perversa totalment Sí, glorifica el que és el... No, no, jamás. Tots els palestins que no... que neguen a conviure amb Israel, no? I el seu lema era del riu al mar, fot-on-se fora, vull dir que et deixo... Llavors aquí ens ha passat també, jo suposo que ja els va bé aquesta poèmica, perquè aquests dissenyadors, si no haguessin fet això, potser no en parlaria ningú, i en canvi amb això en parlaríem. Però qui és aquesta comissió de festes? Qui hi ha? Les entitats que tenen barrac a la copa. Però quina zona? És que això també s'ha de veure. Perquè és que tothom pensa igual. És que no entenc com amb una barbaritat d'aquestes hi hagi unanimitat i que tothom hi estigui d'acord. Ahir es deien aquí, el servo es deia, des de la bona fe s'ha fet un lema, un dibuix que pot ser equivocat. Isabel deia, però bueno, hi ha opinions per tots colors. D'acord amb el que diu l'Esteve, apuntaria un altre punt, ja amb el final, amb aquest tema, llibertat d'expressió, que digui el que vulguin, jo no estic d'acord amb el lema. Josep. Ara me l'estava mirant, perquè, si us haig de dir la veritat, no estava al dia, sincerament us ho dic, i ara estava veient que, em sembla que és com cada any, que hi ha 3 guanyadors, un li fan 20.000 gots, l'altre 10.000, o 15 i 10.000, o una cosa així, no me'n recordo, 200, 100 i... no sé, bueno, això sí, donen diners, eh? Ara estava veient... la imatge d'aquest braç, és una xindria això? Sí, és la xindria que és el símbol dels palestins, dels quatre rius fins al mar. Els altres dos, m'estàvem mirant també els altres dos dibuixos, que al final són les festes per tothom i per a tothom, i també és veritat, el tema de la llibertat d'expressió, l'hem de tenir en compte, tothom té dret a poder-se manifestar, al final aquí hi ha un jurat, al final aquí hi ha un jurat, i per tant aquest jurat és el que decideix. Evidentment, qui forma el jurat pensarà més cap un costat o pensarà més cap un altre, les ideologies són molt difícils de controlar. Bé, no m'agrada tampoc aquesta idea de polititzar amb unes festes de Girona aquesta imatge, però bé, aquí ho deixo. Hem acabat la tertúlia amb la polèmica del dia de Girona, però en tot cas hem parlat també de molts altres temes i també amb molta profunditat. Josep Prat, Esteve Vilanova, Narcís Illa, moltes gràcies i fins la propera. I tornem dilluns. Bon cap de setmana. Bon dia.