Aigua, civisme i Girona Est: reptes i propostes

...de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Bon dia, entrem en Temps de Tertúlia Girona FM, com passen 4 minuts a les 10 del matí d'aquest 26 de març. Avui en un dia amb una mica de sol, que ja ens tocava després de molts dies de pluja, que era molt benvinguda, sobretot perquè aquesta vegada sembla que ha sabut ploure... però també ens agradava una miqueta de sol, no fos cas que passés el que ahir ens anunciava l'Àngel Guirado en aquesta tertúlia, que 15 dies sense sol provoca un augment del nombre de les depressions bastant important. Esperem que no estiguin deprimits i que estiguin molt bé les tres persones que m'acompanyen, dues d'elles avui els estudiar. Té unes aigües pantanoses, no pas saludables, i que li donen una imatge molt negativa a aquest paisatge urbà de les cases de l'Unyà. No puc estar-hi més d'acord, diguem-ne, com a usuari de les hortes de Sant Eugènie. Jo no els faig servir, però encara hi tinc algunes terres. Els últims cinc anys han estat un gran desastre. Hi va haver-hi una temporada que es va tallar la sèquia per arreglar, diguem-ho així, el parc d'aigües braves de... de sal que es havia malmenat a conseqüència de la Glòria i durant uns quants mesos van estar sense aigua. Quan va tornar a haver-hi aigua va arribar la sequera i la sequera va fer que en dos anys baixessin un o dos mesos d'aigua. i ara que és una d'aquelles coses que potser tu, Quim, que has estat a Arcauda em podries explicar però que jo no entendria que durant els dos anys que la sequia va estar seca perquè no podia passar l'aigua per la normativa que hi havia que es havia de tallar no es van poder fer unes obres que estaven programades des de feia 6 o 7 anys i que s'estan fent ara, motiu per al qual, ara que hi podria haver aigua, la Sèquia porta tallada uns mesos per les obres al carrer Costa Bona, a la zona, diguem-ne, de Sant Eugènia. I no sé si són totes les obres que calen, perquè el traçat de la Sèquia Monà Té uns quants despreniments de les prets mestres que l'aguanten i jo crec que s'hauria de fer un repàs de cap a cap i deixar-la que pogués estar funcionant amb normalitat mentre hi hagi aigua. I en fi, l'aigua que passa per la sèquia, a part que alguna part la fan servir els regants, però ara que ja no hi ha fàbriques, de l'Unyà se'n torna al Ter. De manera que és una desviació històrica que ve de l'Alta de Mitjana i que és una aportació singular de la història hidràulica de Catalunya. Enric, no sé si voleu parlar d'aquest tema parlàvem de l'aigua també aquests dies hem vist que jo feia molt de temps que no veia el boll absolutament sec en el seu tram final també a causa de la manca de l'aigua de la sequia ara aquests dies hi ha tornat a haver-hi aigua i hi havia aigua fins i tot al Marroc i al Galligans que baixava el Galligans el deus conèixer bé Però li ha costat molt. És a dir, el Galligans finalment ha portat quatre gotes, però ha costat molt. És veritat que, com que portàvem quatre o cinc anys de sequera, ara de cop i volta, un altre fenomen nou que és vell, és més vell que el Napeu, però s'ha convertit en nou, i hi ha gent que de cop i volta s'adona... que ara fa uns dies que el Daró a l'abisbal té aigua. Llavors, baixa aigua pel Daró. Bueno, altres vegades n'havia baixat de forma intermitent i sempre només en moments de pluja intensa. Però, clar, deu haver-hi mainades que no han vist mai el Daró amb aigua, esclar. També ho deia aquest dia per la xarxa de Twitter, algú deia que segurament hi havia joves que no havien vist 15 dies seguits ploure i és el que ha passat. T'agrada la pluja, Dolors? Que no et donem canxa, tu estàs aquí i ens estàs escoltant amb un mar magnífic de quadres al darrere. No sé si t'interessa gaire el tema de la pluja. però aquesta qüestió, diguéssim, no és nova, és a dir, no ve arreu del Gloria, diguéssim, és a dir, tradicionalment... Si miréssim la quantitat de gent de gironins... que fan, per exemple, turisme cooperatiu i que van ajudar al Brasil, a una comunitat, a l'Amazònia, a l'Af... Al Pupesc, per exemple, que no hi hagi aigua i que les hortes no estiguin... Jo sé que l'única manera de salvar les hortes, perquè al llarg dels anys he sentit moltes campanyes aquelles del salvem les hortes, no? Jo dic que l'única manera de salvar les hortes... és treballar-les. Ara ja no hi ha hortelans professionals, no en queden, en queden molt pocs, en deu quedar un o dos que són de salt, un d'ells que està a Sant Eugènia, però no en queden gaires més, i per tant el que hi ha són molts hortaires, per dir-ho d'alguna manera, gent que té llogat, els horts municipals... A Salt també hi ha molta gent i aquesta gent el que necessita és aigua per treballar-ho. Jo entenc que hi ha una visió, la visió aquesta de dir anem a mirar les hortes. Els que estem a les hortes el que diguem és està molt bé que ens vinguem a mirar, però no tot el problema és que les barraques estiguin maques i pintades. Ja es va fer un procés fa uns anys que totes les barraques, com a mínim a Sant Eugènia, eren les mateixes, però clar es despinten i no tothom està per pintar-los la gent suposo que va a cultivar-los són visions diferents la visió aquella de tenir les hortes per mirar-los que a mi em sembla interessant i de fet el projecte menja les hortes que jo també reconec que no l'he acabat d'entendre del tot, no l'he acabat d'entendre del tot perquè si barregen coses, per exemple, Carli Lovici, que ara s'ha fet entre Girona i Sant Gregori, i que dona la volta, tot això està bé, però no sé exactament el tema quin és, no? És una mica el que tu deies, no? La visió. Jo, per mi, les hortes es podrien salvar si es treballessin, perquè si no es treballin les hortes, malament res. A veure, la Dolors planteja un tema que té dues vessants. Els ortolans que pintin barraques com que tinguessin l'estímul de no pervertir l'entorn de les hortes que estan conreuant doncs em somiés per fer de tanca, o amb voralites amb voralites i plexiglas i poliglas i no sé què més per tancar l'espai és a dir, una mica la regeneració dels materials per aconseguir una imatge més plaent a tothom i més adaptada a l'entorn que tenim aquesta és una mica la gran qüestió però Qüestió que, per altra banda, s'extén... molt poc gust i molt poques ganes de millorar-ho en el que podríem dir-ne l'arquitectura industrial dels polígons perifèrics. És a dir, tots els entorns urbans que van creixent, les naus industrials que es construeixen són tan prefabricades i tan previsibles i tan poc atractives i tan simplement fer metros per fer metros, per tancar-hi cotxes o camions o per guardar-hi material, sé pel que sigui, que ens anem menjant territori sense regenerar-lo i més aviat degradar-lo. Enric, aquesta qüestió dolosa, vull dir, no... jo l'únic dubte que tinc és dir nosaltres en la discussió que estem tenint o en la conversa que estem tenint jo crec que ens ho que fem un plantejament estètic diguéssim que a mi em sembla bé a mi m'agraden les coses ordenades ben posades i sobretot diguéssim harmòniques però tinc seriosos dubtes diguem-ne que tot això sigui possible aconseguir-ho sense crear conflicte diguéssim però hi ha una cosa jo estic totalment d'acord amb en Quim Nadal però més que d'acord en aquest cas en el 100% que si tu fas un viatge segons quins llais d'Europa, la part industrial per exemple, de la fàbrica a la carretera hi ha uns metres, hi ha unes parelles d'arbres, està pensat més enllà del que és l'ús de l'explotació de la fàbrica o de la nau en concret, està pensat una mica en l'entorn, i això la persona que té una formació baixa a nivell urbanística, com jo mateixa, ho percebo, per tant, més ho ha de percebre, és una cosa que hi és i que... i que es nota encara que no siguis un especialista. Aquí es continua notant una cosa una mica d'abús, que la necessitat econòmica permet moltes coses i que és en certa manera habitual, però que estem generant un model que la gent jove que neix es pensarà que això és un model bo. A mi el que me preocupa és aquest segon aspecte més que el primer, és a dir, De la mateixa manera que el bomb turístic a la costa va provocar que l'apartament turístic a la costa, petit, estret, amb poc espai, pràcticament va ser el model de construcció de l'apartament urbà a posteriori. La gent a Girona viu amb uns metres quadrats molt petits i jo sempre dic que això ve de l'apartament turístic, que va ser el model que la gent va entendre que era el prestigi. en altres llocs que no hi ha turisme els espais són molt més grans a l'espai interior els espais urbans que la gent viu són molt més grans en general i jo que m'he mirat una mica les cases que hi ha en venda ho veig d'una manera clara doncs aquesta manera de tenir les naus i d'entendre l'abús de l'ús del territori en la seva explotació immediata provoca que els joves siguin el que ells s'entenen com a normal. Igual que un jove que avui té 15 anys i veu les hortes, es pensi que això és una cosa que seria el model normal. No pot entendre com hi hauria un model millor que això. No pot intuir-ho. S'acostuma, tots ens acostumem a la mimesi i a entendre una persona jove la seva vida, la seva realitat és l'absolut. només si viatja, mira endavant, només si té altres oportunitats, veurà que hi ha altres possibilitats. I això sí que em preocupa a mi, perquè d'aquesta manera la baixada cap avall és molt gran i només s'arregla amb grans inversions especials en un moment especial, quan hauria de ser una cultura de transmissió general de la comunitat, de la nostra identitat. Tenir clar que volem un model amb un estàndard i poder-lo transmetre patrimonialment a nivell familiar, a nivell escolar, a nivell universitari. I si no tenim un model més bo, no ho podem transmetre. Sí, anant a l'argument de l'Enric, és veritat que segons com es facin les coses, intentar ordenar tot això pot generar rebuig o molèsties, jo ho puc entendre. En canvi, el que no entenc de cap de les maneres és que no siguem capaços, abans de generar criteris d'ordenació superior pel que fa als espais urbans i periurbans i una millora del paisatge, que no siguem capaços de mantenir les coses netes, endreçades i ordenades, com a criteri bàsic mínim. Quan tu vas caminant per aquí, te trobes runes de gent que ha fet obres o brocometes il·legals, vull dir obres menors, ha refet un bany i ha deixat mig camí de la creueta un vàter trencat, un lavabo també trencat, totes les rajoles que ha arrencat perquè n'ha posat de noves, i com que això probablement s'ha fet amb un paleta que no és un paleta que hagi facturativa, doncs es va tirar allà on es pot tirar. I com que el terreny encara és lliure... i no l'hem tancat com molts altres països en què tot està ballat, per dir-ho així. Doncs mira, Ànces Castilla, tirem-ho allà on sigui, no? Bé, però això és el que... El combat hauria de ser de menys a més a partir d'un mínim de quòrum que fos la netedat urbana i la neteja. Clar, ara que estem en aquest context en què la batalla s'ha traslladat a la mobilitat de les bosses d'escombraries, tenim un nou context urbà en què les corredisses per veure qui deixa la bossa i on la deixa, i el paper, i el plàstic, i les compreses, i el no sé què, i els bolquers. És una guerra que, efectivament, produeix una degradació de la imatge que tenim de nosaltres mateixos. A mi no m'agrada veure a prop de casa meva tres o quatre racons on la gent hi deixa sistemàticament un negoci d'escombraries perquè no sap on deixar-la. hem de recuperar un cert instint de disciplina urbana i crear facilitats, no dificultats. A mi hi ha una cosa que em preocupa, vaig amb el que has dit i us dono la paraula, abans has mencionat la brigada del Celebret, a mi el que em preocupa de la brigada del Celebret, que és que fan una feina molt noble, és que si al cap d'un mes i mig tornen a passar per allà on han passat, tornen a trobar les mateixes. O es deia des de l'administració, de tots els ajuntaments, diguéssim, això no és exclusiu d'un, no? Era que si reciclem bé... podrem baixar l'impost de les escombraries perquè passarà no sé què això ha resultat rotundament fals com més hem anat evolucionant més s'ha anat encarint el rebut de les escombraries i més s'ha anat tecnificant el sistema de recollida per tant és una situació complexa que com a ciutadà i com a observador a mi almenys em té preocupat I, bueno, no sé si en Quim, des de la seva experiència i des de la seva capacitat d'observació, seria capaç de posar-nos una mica de llum. No ho sé, jo ara m'ho miro... amb un punt de distància, és a dir que diria, si no fos que a la gent no li agrada que ho faci això, però diria que m'ho miro amb ulls de pensionista, de jubilat actiu, i com a jubilat actiu tinc la impressió que aquesta complicació creixent i aquest cost creixent de la recollida d'escombraries que no té paral·lel ni en el cos ni en la millora, en l'altra branca del mateix sistema, que és la neteja urbana, és a dir, recollida i neteja. Molt bé. Una cosa és com et recullen les escombraries, que abans te la recollien de la porta de casa teva, i l'altra és com et netegen l'entorn de la ciutat. La neteja és molt millorable. La recollida, que s'ha anat complicant i és més cara... no està clar que, tot i que representa una millora en la sensibilització respecte al canvi climàtic i respecte a la tria selectiva i tot això, i el reciclatge, no està clar que, finalment, la tria efectiva no es produeixi a l'abocador. Si això és així, tota aquesta complicació afegida que estem carregant sobre el ciutadà seria del tot innecessària. I no es tracta pas de retornar el primitivisme dels contenidors oberts i campi qui pugui, però sí que es tractaria de no fer fer més... d'allò que és estrictament necessari per assegurar que les coses es facin d'una manera correcta. Per què? Per altra banda, sembla ser, i ho desconec amb detall, però sembla ser que s'estan fent grans fortunes amb la tria en el destí final, és a dir, en els abocadors. I que allò que nosaltres triem a casa... l'orgànic, el plàstic, el paper, no sé què, si acaba arribant barrejat per les raons que siguin, ja ho trien aquestes empreses, ara amb mitjans mecànics molt especialitzats, i la tria es produeix igualment i genera grans beneficis. Per tant, compta amb produir una recollida selectiva redundant que no resulti, que simplement complica la vida del ciutadà individual i en el destí final és una font de riquesa per uns quants savis que han sabut trobar el nitxo de mercat en aquest context. Mai tan ben dit todos. No, si volies participar en aquest tema, el tema, per exemple, de la descurança que jo he dit en moments determinats, tot això, diguem-ne, per una ciutat turística és molt important, no? Sí, però no només com una ciutat turística. Jo entenc que també hi ha hagut molta para positiva. Ara pel camí de Girona, per exemple, fins aquí a Castellaro, ho comentava amb la noia que ens ajuda, la Marina Rodríguez, que és un estudiant. Dic, mira, si ara haguéssim sigut als anys 70, veuríem ampolles de plàstic, veuríem papers aquí llançats. Hem vist un camí preciós, netíssim, cap deixalla enlloc, eh? En el camí, en el camí, eh? Tu ara te'n vas a Perú, te'n vas a Lima, te'n vas a aquests països i tots els afores està ple d'escombraries. Bueno, si vas als Àngels o segons quins barris de Girona, també, eh? Ja, ja ho sé, estem parlant de Girona Ciutat i els seus barris i estem parlant dels trossos de més enllà de Girona. En el conjunt, en el conjunt, Nosaltres ara als bars no veiem aquells papers de sucres de terra, no veiem aquella porqueria que hi havia quan érem petits, o sigui, tot això ha millorat molt. A mi em preocupa el paràmetre. A part de la part turística, el turisme no és una cosa falsa. Turisme és la realitat, la gent viatja a la realitat. Així és com la realitat del barri vell avui. té una part molt bona, té una part que seria millorable, però és diferent de l'abandó i té una part que genèricament s'entén com a molt bonica, com a molt interessant, no només bonica, sinó com a molt interessant, que pots aprendre molt, que pots visitar moltes coses. Doncs a mi m'agradaria que el conjunt de la ciutadania hi hagués un projecte comú en aquesta identitat. Jo ho dic perquè també el tema de la immigració, dels costums i de les maneres d'entendre l'interior de la casa i de l'exterior, d'entendre el que és teu i el que no és teu, quan tu estàs en una ciutat que hi ha moltíssim moviment, diguem-ne, de persones turistes, immigrants, treballadors, hi ha moltíssim moviment, hi ha moltíssima migració, canvien els paràmetres i hauríem de tenir un model, hauríem de tenir un sistema que ens agradeix a tots i el qual treballéssim tots per mantenir aquest model o per construir-lo. Cosa que en aquell moment Aquests moviments de costums no tenim un model comú d'identitat. Així, dit molt ràpidament, quan jo era petita, totes les dones sortien al carrer i es cobraven la cera davant de casa seva cada dia, de bon dematí. No s'entenia que era el públic, tothom entenia que casa seva havia de mantenir el dintre i el fora en aquell nivell. No dic que sigui òptim, dic que era aquell. Avui dia, doncs això no està compartit, no tenim un model, no hi ha pràcticament ningú que es cobri la cera davant de casa seva i per tant tot es refia a la cosa municipal, comuna, etc. Jo amb això no hi estic d'acord. Apelo des del principi del programa a la responsabilitat individual per mantenir les coses. Molt bé, hem tocat aquest tema i m'he quedat una miqueta amb el que ha dit en Quim Nadal en el sentit és a dir, hi ha gent de la que me n'enrefio m'està explicant que tot el tema de la recollida de residus que hem complicat pel ciutadà que d'aquí 30 anys segurament hi haurà grans plantes de triatge que tornarem a fer tot el triatge en el destí. No sé si passarà i no sé si d'aquí 30 anys estarem nosaltres aquí per analitzar-ho. Hi ha altres coses que han passat a la ciutat, si m'ho permeteu, vull dir... Hem tingut fets greus, fa 15 dies parlàvem de salt, ara, diguem-ne, el centre cívic Unyà va patir, diguem-ne, després que s'evités una ocupació i va haver-hi una activitat de 50 o 60 persones que van destrossar el centre cívic Unyà. L'endemà i el govern ha... ha valgut separar les coses, van sortir tombes vandalitzades en el cementiri de Girona que està allà a tocar. Hi ha tot el tema de Rodalies i l'autopista. Ja sé que tot plegat és un barritx-barretge, però, per exemple, us preocupa el tema aquest que, diguem-ne, d'ordre públic que hi va haver, diguem-ne, el que ara en diguem Girona és? Enric? A mi sí. És a dir, el fet que hi hagi situacions, diguem-ne, de marginalitat, que és on prové el problema, i que aquesta marginalitat no pugui ser, diguéssim, contextualitzada dintre d'unes... d'unes normes, diguéssim, de convivència, és a dir, de trobar la manera que sigui menys marginalitat i més integració i més respecte, em preocupa, diguéssim, no? I a Girona això crec que és endèmic, crec que això fa molts anys que passa, no els fets vandàlegs en si, perquè si no seria un caos, diguéssim, però que La detecció d'aquest problema amb unes barriades concretes sí que existeix. No sóc ni educador, ni psicòleg, ni responsable de cap d'aquestes àrees que es dediquen a aquest tema i, per tant, no en puc parlar des de... El sector és de Girona, té un nucli d'equipament central d'una qualitat gran i equiparable a qualsevol barri de Girona. Té pavelló esportiu, té centre cívic... Dins del centre cívic hi ha la llar de jubilats, hi ha centre d'assistència primària al costat, hi ha escola a bressol i hi ha en tot el sector tres escoles, la de Vila Roja, la Sagrada Família, a baix a la carretera i l'escola de Font de la Pòlvora. L'escola de Font de la Pòlvora es produeix simplement amb un canvi de claus a canvi de calés, i les escriptures ja no se sap a nom de qui estan. En fi, del primer concessionari, no? Però, al final, només, i tot el que representa el frau elèctric, etcètera, tot això requereix d'una acció molt més decidida que el simple voluntarisme de la Fundació Girona Est que hi fa una feina molt bona en termes d'esport i de música o de la pròpia intervenció de la gent que és responsable del centre cívic els assistents socials, etcètera que fan tot el que poden però que no arriben més enllà perquè hi ha una problemàtica estructural que és molt més profunda doncs què s'ha de fer? jo ara no ho sé però és evident que hi ha un escalat des de polítiques de seguretat a polítiques d'integració a polítiques de formació i, tot plegat, tractant de generar un nou clima de convivència, de solidaritat i de bona entesa en un barri conflictiu. Dues. Tens opinió sobre el tema? No, no. No, no, a vegades passa això, vull dir, el que passa que és veritat que durant molts anys s'hi han abocat molts esforços i sembla que la cosa... I algú aquí a la tertúlia parlava de... utilitzava la paraula gueto, que és una paraula que no agrada, però que en realitat, diguem-ne, alguna cosa té a veure i és clar, i ara es barregen... És a dir, la sensació aquella del que va passar la nit a Sant Joan, que hi va haver morts, una mínima part d'aquella gent, jo crec que això també s'ha de dir, que allà hi ha algun tipus de plantacions i això es veu com a llavors s'aboquen també... les lunes de les plantacions, diguem-ne... Hortes urbanes. Hortes urbanes, eh? Hortes urbanes... Intraurbanes. En el sentit més cínic de la paraula. Domèstiques. I per tant és un tema complicat, molt complicat. I també és un tema, diguem-ne, que requereix de moltes intervencions, però també l'ordre públic en aquest sentit, no? Bé, és a dir, jo crec que... és a dir, en Quim jo crec que ho ha explicat bé però és a dir, quan l'administració local fa un esforç quan l'administració governamental fa un esforç quan els privats diguéssim de diferent mena diguéssim, hi fan un esforç i s'hi evoquen recursos quan, abans ho hem dit doncs el nivell d'equipaments és equiparable a qualsevol altre barri de la ciutat quan totes aquestes cotes són sobrepassades, només en queda una. O jo només en sé veure una, que és la de l'ordre públic, diguéssim. No en sé veure una altra. I no sé si l'ordre públic, si els responsables de l'ordre públic estan prou disposats a intervenir. A veure, com que l'ordre públic és per naturalesa repressiu, La repressió a vegades és contraproduent. Quan jo parlava de mesures de caràcter estructural, que havíem començat a intentar... i que no van prosperar per problemes econòmics i per manca de decisió política que ens hi acompanyés, però la qüestió era, si aquest és un barri conflictiu on cada pis que queda buit de gent que decideix anar a viure en un altre lloc, Simplement per regeneració social, no? Escolta, ens anirem a viure en un altre lloc perquè estarem millor que en aquest barri. Si cada pis que es buida s'omple de manera espontània per transmissió natural, sense papers pel mig, això és un problema. Es pot anar tapiant. cada pis que es buida, es pot aïllar un bloc i concentrar-hi pisos tapiats fins a tenir-lo totalment buit i si cal enderrocar-lo? Algú se'n recorda dels pisos Barceló de Sant Narcís? Avui rambla Ramon Berenguer II, em sembla. Això es va fer, sí, sí. I es va fer així. I no va generar cap problema enlloc. Per tant, a vegades, és a dir, reduir la dimensió de la mare dels ous del problema, que és el nucli dels habitatges, i per tant evitar l'efecte crida Perquè els que venen, venen perquè és un entorn que ja els està bé. I venen de fora. Sí, sí. De manera que, en fi, jo crec que aquí hi ha molt d'aquí a mi per recórrer. Hem entrat ja la fase final de la tertulia, ens queda un poc més d'un minut i mig. Dolors, et podem preguntar què estàs fent a Castellar o no? Sí, mira, nosaltres ara el dia 8 d'abril presentem un treball que hem fet de la història dels càmpings a Catalunya, una mica per donar una mica de dimensió, una mica de perspectiva també cultural, de l'entorn, de com les... Les grans utopies del segle XX també estaven vinculades amb un sistema d'estiuatge grupal, tot això. I a partir d'aquí, bueno, vaig veure una mica que la figura d'en Jordi Comas Matamala, que és una figura empresarial, molt vinculada també a les grans polítiques de l'Estat, organitzacions internacionals, estava relativament poc estudiada. O sigui, hi ha aquesta fundació que fa uns actes anualment molt bons, però que... veure una mica la documentació interna no estava mirat i vam fer un pacte amb la Carme Hospital i en Martí Sabrià que fa aquesta per començar a mirar els papers. I vinc amb un estudiant que dimecres aquí i anem mirant tot el que trobem i anem recollint informació. Doncs moltes gràcies per haver-nos dit. T'hauria volgut parlar també del llibre que em penso que presentarà ben aviat el senyor Quim Nadal de la Mònica Reverter sobre el Centre Republicà de Caçà. No corris tant. No corris tant. A divendres presentem conjuntament amb la Teresa Palaí, exdelegada de l'ONCE a Catalunya i exdirectora de l'ONCE a tot l'Estat, el seu llibre sobre la boira, que és la seva autobiografia com a persona invident. Això, divendres. I dissabte presentem el de la Mònica Roberter Caçà de la Selva. Parlarem dels dos llibres, però serà un altre dia perquè ara s'ha acabat. Moltíssimes gràcies, Dolors Vidal, moltíssimes gràcies, Joaquim Nadal, moltíssimes gràcies, Enric Serra. Entre altres, si tot va bé, tornarem demà. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 26 de març i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. El Col·legi Oficial de Metges de Girona, DeepSalut i l'IDIPG, han finançat amb 30.000 euros 8 projectes que impulsen hospitals comarcals de la demarcació de Girona per descentralitzar la recerca biomèdica de la capital. Es tracta d'una beca per a professionals que inicien la seva carrera en l'àmbit de la investigació. En aquest sentit, s'ha premiat una oncòloga de l'ICEO Girona i un cardiòleg de l'Hospital Trueta, que s'incorporaran en grups de recerca de l'IDIPG. L'Ajuntament de Girona obre la convocatòria de la beca 8 de març de recerca sobre la memòria històrica de les dones a la ciutat. L'objectiu d'aquesta iniciativa és promoure la recuperació del llegat històric gironí a través de l'estudi de les dones que han contribuït a formar-lo al llarg dels segles i també alhora fomentar la inclusió de la perspectiva de gènere en les recerques històriques. La beca que es convoca cada dos anys té una dotació de 6.000 euros. L'Ajuntament de Girona ofereix prop de 3.300 places en els casals d'estiu organitzats per diferents entitats de la ciutat. Aquestes estaran repartides en un total de 48 casals diferents organitzats per 25 entitats i associacions de la ciutat de Girona. El període de preinscripcions serà del 31 de març al 13 d'abril. La meitat d'estacions del Meteocat ja registren al març més plujós i amb més dies de precipitacions. Així una setmana abans de l'inici de l'abril, 95 aparells meteorològics dels 186 operatius ja han sumat precipitacions més abundants que cap altre any. El 2025 és l'any en què el conjunt de les estacions han sumat més litres per metre quadrat fins ara per al mes de març. I en esports, el primer club d'hoquei sobre herba a Girona. Aprofitant l'empenta de la Federació Catalana d'Hockey, que té l'objectiu de promocionar aquest esport arreu de Catalunya, un grup d'exjugadors empassat a clubs com l'Atlètic Terrassa o Legara han assumit la responsabilitat de fundar el Girona Sticks HC, el primer club d'hoquei sobre herba de la província. I el temps. Se'ns hem despertat avui a Girona amb 13 graus de temperatura. En un dia que es preveu assolellat, potser amb algun núvol cap a la tarda, arribant a màximes de 19 graus. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, maridatges exquisits. Entra a vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust a vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona. El Festival Musicant de Camllong organitza la trobada Musicant Cultura, més de dues dècades de música catalana del país. Xerrada amb el director de Musicant, Albert Bosch, el director de projectes d'Anderroc,