Aigua al límit i residus: Girona en tertúlia

Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club. No pasaste de caimán, hasta bé el cocodrilo. Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el mes destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina. La Càpsula, el programa dedicat a la música sol, amb Oriol Mas. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Som la teva veu. Som la gironina. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Molt bon dia, entrem en Temps de Tartuia, Girona FM, com passen 8 minuts de les 10 del matí d'aquest 26 de febrer. Se'ns està acabant aquest mes, el més curt de l'any, i sobretot aquest any, que no som any de traspàs, i volem fer una ullada a la ciutat, al país, al que ells vulguin, amb les persones que m'acompanyen avui aquí, en els estudis del carrer Balmes de Girona. Senyor Marc Mas Mitjà, molt bon dia. Bon dia, senyor Jordi Grau, com anem? Com va tot això? Molt bé, molt content de poder estar aquí una altra vegada. I a nosaltres que ens puguis acompanyar i t'ho creiem per passar una mica a la vista el que dèiem, el que passa, el que de fet vulgueu. De tot, també arribarà un tema que jo crec que serà absolutament inevitable, i em perdonarà perquè sempre faig aquesta entradeta, que és que quan ve el senyor Pau Marlamont... que és l'altre convidat que tenim avui. Hola, Jordi. Avui, molt bon dia, Pau. Haurem d'acabar parlant de l'aigua, o de la manca d'aigua, o del Ter, perquè, bàsicament, ell, que és advocat i que ha estat tantes coses, també és el portaveu d'Aigües Vida, que és una entitat, diguem-ne, que fa molt d'anys que lluita. Ho diré una mica bèstia, per evitar que el Ter se'ns mori, entre altres raons. El Ter ja està mort, perquè, des del punt de vista biològic, ho he explicat moltes vegades, jo soc advocat, no soc biòleg, però... ja no fa les seves funcions de corredor de vida, ja l'autrofització, aquí ho he comentat moltes vegades, però com que en Marc encara el coneixia, li foto la... Tornem a explicar, així ens podem al dia, molt interessant el que diràs, segur. No ho sé, soc molt pesat, això sí que t'asseguro. ja la llista de rius morts és molt llarga i nosaltres aquí a Girona dels quatre rius en tenim tres que ja no hi són i el terç està morint des de fa anys tu ja ho saps perquè ho segueixes però continuem amb aquests tres metres cúbics per segon que va marcar la llei franquista que no els rebassen cap avall en la mesura del que poden des de fa mesos estem a tres 3,1, 3,2 Sempre per no incomplir el que és llei, no llei espanyola, cuidado, no els secrets legislatius de la Generalitat, que això ja fa molt temps que se'ls passen pel trelaril. Un tema preocupant aquest de l'aigua, però preocupant a Girona i preocupant una mica a Catalunya i Europa. En aquesta casa tenim un programa que són els Quatre Rius, que és una mica la marca de ciutat, Quatre Rius i una Sèquia, també es va dir després posteriorment, però tenim una Sèquia buida perquè primer pel tema de la Sèquia era bastant un any i mig que no funcionava i ara quan resulta que teòricament podria baixar aigua per la Sèquia, que és aquella que després alimenta d'aigua l'Unyà... i que el fa una miqueta més maco, però que la part important no és aquesta, sinó que dona aigua a les hortes de Sant Eugènia i sal, doncs resulta que hi ha unes obres que no es van fer quan la sequia va estar tancada durant un any i mig, que s'estan fent ara, i que jo em pensava que durarien 8 o 10 dies i porten ja uns quants mesos, i per tant les hortes estan sense cap mena d'aigua. Deia això dels quatre rius perquè t'ho has dit, n'hi ha tres, formalment el Galligans ja fa molt de temps que és un torrent, però a la pràctica, ahir, mira, vaig tenir una petita alegria perquè va ploure una miqueta, perquè portava uns dies que estava absolutament sec, des del tram que hi ha des del rotond, dels maristes fins a la desembocadora alterna, però sec, de sec, eh? El Güell. I ahir vaig veure que havia caigut una mica d'aigua i tornava a baixar un fil d'aigua. Quan els rius es tapen, com el cas del Güell i del Marroc, que jo me'n recordàvem a Belllloc i teníem... És que això, ara ens posem nostàlgics, però travessàvem camps i arribaves a Belllloc i a Belllloc hi havia un riu que flanquejava, diguéssim, pel nord... que era el Güell, i un altre que flanquejava pel sud, que era el Marroc. Que anava a desembocar el Güell, no? Que anava a desembocar el Güell, però tot això era el descobert. Això a mi em queda una mica lluny. Una mica lluny, sí. Sempre heu vist allò ja edificat. No he tingut l'oportunitat d'arribar a aquesta zona... com vosaltres, que segur que hauria estat encantador, no?, en aquella època, doncs, poder passejar per allà, i els rius plens... A l'hora del pati feien barraques en el Marroc, me'n recordo, amb les canyes i tal... Sí, sí, el Marroc passa, diguem-ne, per un cantó i l'agull passava per l'altre... I Belloc era al mig. I el tema és aquest, és a dir, que havia de travessar camps i camps per arribar, diguem-ne, a Belloc, i ara és tot una extensió de terreny que després es portllonga pel tema del polígon i polígon i... i és una llasta però és un fet comú en molts ciutats i molts pobles hi ha això de l'aigua rius secs, vagis allà on vagis cada vegada els rius amb menys aigua i el problema de la sequera i tot això de l'aigua és un tema que ara és molt preocupant però això en principi explica una mica més però en principi va més no veig una solució que ens pugui ajudar doncs a dir, trobarem això les pluges van fent però no sé si veus alguna solució a curt termini o més a llarg termini per poder revertir la situació aquesta Sempre que explico tu una mica, perquè les solucions màgiques no n'hi ha, són multifactorials i són moltes i totes al mateix temps i tal, però sempre que parlo d'això és com quan, no sé, jo tinc la sensació clarament que la gent o no em creu o no els importa, però la llista de rius morts és molt llarga i la gent no se'n vol fer càrrec perquè com que veuen, per exemple, cinc dits, un pam d'aigua a l'Unyà, doncs ja hi ha riu, no? que no es mogui l'aigua que estigui quieta és un fet secundari que no sigui de l'Unyà perquè en realitat és del Ter perquè l'agafen del Ter i l'aporten als pobles del sud de Girona i aquest Unyà que avui diguem riu és l'aigua de les depuradores és l'aigua de la depuradora de riu de Llots que la desembassen per l'Unyà i per tant ja no és aigua pròpiament del riu Unyà sinó que de fet és del Ter agafada pels pobles del sud de Girona de la xarxa organa de Girona i que la desembassen pel riu Unyà Una aigua, per cert, molt i molt i molt bruta, tan bruta que quan obre una mica la comporta la poca vida que hi ha, si es sumou la base del llit del riu, del llit de formigó que hi ha al seu pas per Girona, la poca vida que hi ha es mor. És tan escatològic com això. És a dir, quasi és millor que no deixin passar aigua, perquè si baixa aigua, s'ho mou en el de sota, que és massa porqueria perquè hi hagi vida, i al flotar es acaba de matar la poca vida que hi ha en l'aigua. El document és el preocupant, no? També perdem aigua i perdem vida. Sí. Deixem-me saludar la tercera pota d'aquesta tertúlia que la tenim aquí escoltant, que és la Neus Vila. Molt bon dia, Neus, com estàs? Molt bé, molt bon dia. Ja ho veus parlant d'aigua amb el Pau Marlamont, eh? Quina cosa és, eh? Aigua és vida i, per tant, està bé que parlem d'aigua, no? Perquè aigua és vida i ja que deu de dir que quan hi ha porqueria no hi ha vida. No, exacte. És a dir, hi ha un problema de falta d'aigua perquè els rius es van fent prims, prims, prims, prims. Per exemple, respecte al Ter, que encara és viu, moribund, però encara és mig viu. Quan en Jordi ja vam néixer, fa uns quants anys, uns quants, uns quants. Vull dir, el riu portava... Molt més dels que en Marc es podria imaginar, diguem-ne, eh? Exacte, exacte. Jo m'imagino pocs anys més que jo i ja està. Deu ser això, deu ser això. Diguem que fa uns quants anys, vull dir, unes quantes dècades, eh? Vull dir, el riu portava 23 metres cúbics per segon, de promig, en capçalera. I ara, vull dir, doncs és un riu d'11 metres i mig, en capçalera. Dels quals no arriben pas a Girona perquè els retenen tots en els dipòsits de Barcelona, que són Sau i Susqueda. I al final, per Girona, doncs en deixen anar 3, que és el que marca la llei franquista. Això, quan tot va bé. Encara estem en llei franquista. Això quan tot va bé. Estàs parlant d'una llei franquista que no s'ha modificat? No, una llei franquista que va marcar 3 metres cúbics, però que no era pas un caval de previsió ecològica, era un caval, diguéssim, de garanties mines per a los carundenses. Però encara és vigent, aquesta llei. El río Tera su paso por Girona continuarà llevando 3 metres. Era com una clàusula de garantia que no us la secarem del tot, no? Però no era el paradigma d'acabar el que havia de baixar pel riure. S'ha acabat convertint en paradigma. Seus una cosa, en Pau diu que tenia amb origen 23 metres curis per segon, és a dir, que venien, i que en aquests moments n'hi ha 11. La qual cosa vol dir que per causes naturals estem a la meitat del quim. Si després hem de dir que a partir dels anys 60... D'aquests 11 se n'en queden 8, diguem-ne, per portar l'àrea metropolitana de Barcelona. Vol dir que en queden aquests 3, que són els que passen. Però avui, en èpoques d'emergència i de sequera extrema, no va acabar passant, però quan hi va haver tot aquell episodi de sequera, podia haver arribat a baixar només 600 litres per segon, que era el que es havia marcat. I això, tu deies, era aigua empentanada, era la mort del riu... aquest riu que tu dius que ja està en procés d'amor, però que encara, diguem-ne, alguns tenim l'esperança de conservar. Han estat durant el decret de Seguera, ara ja no, ara estem amb aquests 3 des de fa potser més i mig o dos, 3, 3,1, 3,2, però vam estar, avui dit sí, vam estar unes quantes setmanes que estàvem a 2, inclús vam arribar a 1,6 o 1,7, això els biòlegs te diuen que el temps que necessita el riu per recuperar biològicament, diguéssim, és d'anys. O sigui, veníem ja del Gloria, vull dir, amb el riu molt i molt fet caldo a nivell de diversitat biològica, d'expectatives d'espècies que estan a l'extinció, i ara amb aquesta nova sequera d'ara, diguéssim, l'hem acabat de fotre una estocada bestial. Passaran dècades, perquè el riu torni a ser el que era fa 5 o 6 o 7 anys, o 10, abans del Gloria, passaran... passaran molts anys i la gent no en som prou conscients no, no, conscients gens perquè al final m'ha agradat venir aquí m'ha agradat conèixer perquè al final és una cosa que al dia a dia no es veu ni se'n parla ni es comenta llavors tothom hi passa una mica per sobre I és important que el ciutadà ho sapiguem i que prenem consciència d'això. Sí, perquè com que hi ha lámina d'aigua, la gent passa per un pont i com a molt miren el riu. Hi ha aigua on hi ha? No, al final hi ha aigua, no hi ha aigua. Oh, quina llàstima, ha de ploure. I aquí s'acaba, pel ciutadà de perdre. Hi ha lámina d'aigua, no? Ja n'hi veuen d'aigua al riu. A l'unyà passa igual, no? Si després només hi ha un pam, bueno... Sí, perquè a l'Unyà hi ha un pam i poc més quan n'hi ha, diguem-ne. 70-80 litros per l'Unyà. Perquè a la sèquia, quan la sèquia, diguem-ne, a l'altura del Pont de Pedra, diguem-ne, dona aigua, dona una imatge, diguem-ne, però és aigua de la sèquia que ve del Ter i, en teoria, torna al Ter, però que ara ja fa molts mesos que no hi és, que és el que dèiem. El que passa, Neus, que això que en Pau ens alerta, segurament... en parlem molt com tenim la por de dir a veure si algun dia obrirem la xeta i no passarà i us recordeu que fins fa 6 o 7 mesos fins que va arribar l'estiu de l'any passat vàrem parlar molt de sequer i després va ploure i com que va ploure i va venir vàrem deixar una miqueta de parlar i ara dona la sensació que ja torna a haver-hi senyals que ens en parlen. Per exemple, una de les coses que a mi em va sorprendre molt, que l'arcalde de Girona va emetre una nota alertant que en els últims dos mesos havia augmentat el consum d'aigua a la ciutat de Girona un 10% en pla hivern i és una cosa estraníssima. Aquest dia amb en Martí Teresa en parlàvem i ell deia que volia esbrinar per on no perquè no ho entenia. perquè costa de creure, no? costava de creure sí, exacte a més jo penso que no som tots perquè tampoc ho sabem, cadascú a casa seva fa el que considera, no? en funció de com posa la paraula que has dit, consciència però hi ha molta gent que fa aquest estalvi de dir, obrim la La dutxa, doncs posem una galleda abans que sortia la calenta per dutxar-nos i aquesta aigua l'aprofitem per altres usos domèstics. Per tant, no sé si realment... La consciència ciutadana en els últims anys, diguem-ne, s'ha fet nota i que s'ha rebaixat molt. I per això em va estranyar, diguem-ne, perquè les dades que donava l'arcalde, les quals no en tinc per què dubtar... penso que parlàvem, ho diré més o menys que d'un consum mitjà diguem-ne per persona de 170 s'havia passat a 190 que és baix en relació amb el que la llei permet però que hi havia hagut i que feia un crit alerta perquè és que no ens n'endurem compte però els embassaments continuen estant molt baixos per el que hauria de ser i podem tenir un altre episodi que segurament no serà en aquest any 25 diuen però que si plou no passarà res però si no plou Jo, si em permet, Jordi, amb això de traslladar la responsabilitat del problema a les persones, no hi estic gens a favor. És a dir, tens tota la raó. La gent, amb tots aquests episodis que hi ha hagut de sequera, hem reaccionat molt positivament i s'ha baixat els nivells de consum persona a dia, uns nivells que estan per sota la mitjana europea, clarament. i és més que respectable l'esforç que s'ha fet per part de la ciutadania. Però no és suficient i no és la clau. No és la clau, més que res. Suficient sí perquè està bé, les actituds individuals sempre són interessants i el fet que la gent estiga mentalitzada i fem tot això de la gallera d'aigua freda mentre no surt l'aigua calenta per la dutxa, tot això és interessant. No tirar cadenes si no és necessari, etc. Però el que no es parla és de la quantitat d'aigua que es perd a les xarxes urbanes. Nosaltres en els 23 pobles i ciutats de Catalunya que des que som com a associació estem treballant hem aconseguit revertir-ho i que es remunicipalitzi i que es torni a fer una gestió operativa de l'aigua pública per un bé públic, Sembla coherent, però sembla... és molt difícil. De mil ajuntaments que hi ha a Catalunya, que nosaltres amb tots aquests anys que portem, només hagin aconseguit revertir-ho una altra vegada amb la remunicipalització, són molt pocs pobles. És a dir, seria molt il·lusos si estiguéssim contents... Girona és un d'ells. Girona és un d'ells, i aquí en teniu un dels... T'has estat tant a punt d'escapar. Herois no, perquè jo soc un tio ja calvo i tal. Però la feina que fas és molt important i necessitem persones com tu i associacions així que ajudin a conscienciar la gent, que ajudin a veure el problema i que poder avisar o advertir més a les administracions que hi posin més mana això. Ja ho faig, però no me'n surto. No, no, estem segurs que ho esteu fent i que és difícil, no? Perquè fa poc, també sabia, doncs, que em sembla que el que es perd en fuites és un 15% de l'aigua, no sé si és. No, és més, és més. O més. Jo, el 15% ja sembla una barbaritat. És més en dades d'ells, eh? En dades nostres és molt més. El car és molt més, no? És a dir, pensem que per barris de Girona, jo això aquí també en aquest micròfon ho he repetit moltes vegades, quan es van fer les auditories a l'època de l'alcaldessa Madrenes, es van... Auditoria, darrere auditoria, sortia que hi havia barris que perdien el 50%, el 50% de l'aigua en xarxa urbana. Després de tu et diuen que rentis els dents amb la xeta tancada, que està molt bé. No és incompatible, està molt bé fregar-se els dents... Mentre s'hi ha la jetta tancada i la galleda de l'aigua calenta i mil detalls més que són sorprendents. Està molt bé, tot això és important. Ara, qui és l'operador de l'aigua? Els senyors de l'Agència Catalana de l'Aigua? És l'òrgan regulador i l'òrgan controlador. Com pot permetre que hi hagi tantes pèrdues, tantes foites, tant a nivell urbà com a nivell de canals de rec? Que els canals de rec porten més aigua que no pas les tuberies dels pobles perquè el 75% de l'aigua es gasta en el camp. i ha de ser així perquè hem d'apullar el nostre camp i l'agricultor de producció i tal no és que no es mantingui malament tots a favor de la pagesia han de continuar tinguent una agricultura i més la nostra que ha fet una miqueta la feina en comparació amb altres llocs no sé si això t'agrada que ho digui però jo sempre ho vaig posar la falca jo estic d'acord amb tu el Baix Ternes no és el que passa a la plana de Lleida els números són molt tossuts i diuen això Però s'han d'arreglar els tubos. I això no ve en vots. Els tubos estan sota terra i no es veuen. Però sembla increïble, no? Com podem permetre això, no? Que en certes zones perdem el 50% de l'aigua. És una barbaritat. Al barri de Montjuïc el 60%. Ara el 60. No ho dic jo, ho diuen les auditories. Això ho va dir l'auditoria encalegada per l'Ajuntament. I estem parlant ara de Girona, d'un sector, d'una zona de Girona, però estic segur que a altres pobles és el mateix. I com es pot permetre això? Que al llarg del dia es perdi, no sé, en promig, un 40-50% d'aigua? Ostres, sí que és important els petits gestos que podem fer els ciutadans, però és l'administració que ha de valorar això i posar-hi mal. I a més, a més... que es porta temps així, suposo que no és d'ara, es fa molts anys i anys i no es fa res sí que es fa, però no és suficient es fa, però continuem estant als 60 es fa, o no és suficient o està malament o no es fa de la manera més eficient una de les coses que els que van promoure la municipalització de l'empresa deio que el que havia passat és que durant molts anys l'antiga empresa no havia fet les inversions que estaven més o menys marcades sí, sí, sí el que ens va cridar l'atenció nosaltres la informació que teníem era una informació molt de la punta de l'iceberg i amb això vam anar estirant aquí ho he explicat moltes vegades i no em fa res dir-ho pel micròfon obert i explicar vam tenir moltíssima sort Perquè vam treure poca informació, que és la que poca que teníem accés, però amb aquesta informació es van veure certs abusos. Certs abusos, gastos supèrfuls, cosa que inspirava, doncs... Té, ara està judicialitzat. Està judicialitzat i, per tant, no faré declaracions. Hi ha el jutge d'aquí no sé quants anys, perquè aquest és un altre dels temes. Les coses que van al jutjat... ja arribarà el moment si vàrem barruxar coses tan estranyes com el propi procés amb un episodi bastant estrany i que diu poc diguem-ne dels fiscals que van embolicar jo ho explicaré intentaré explicar-ho en poques paraules en qualsevol cas des del meu punt de vista la qüestió va ser que hi havia un fiscal aquí nosaltres vam recollir informació i va haver-hi un partit que va ser la CUP que va agafar aquesta informació i va presentar una demanda i en funció d'això hi havia un fiscal, un jutge que anaven treballant a l'assumpte i tal Tot de cop va arribar un fiscal de Madrid, que era un fiscal, vull dir, diguéssim anticorrupció, el fiscal grida, i aquest va raconar el fiscal local que hi havia, vull dir, s'hi va posar ell, llavors el jutge li va fotre cas i va ordenar una administració judicial de l'empresa público-privada, en majoria privada, per tant privada, que era la que gestionava abans l'aigua, no?, a Gissa. Llavors, vull dir, bueno, això està als jutjats i tal, igual. Però, en realitat, la nostra informació i la denúncia de la CUP amb la nostra informació, tot això no hauria servit de res, sinó que hi hagués hagut un fiscal de Madrid que va venint aquí i que buscava a les Passivelles un senyor que es diu Carles Puigdemont. Aleshores, aquest senyor, vull dir, com que amb els diners de l'aigua havia comprat uns quadres, l'Ajuntament, que ell presidia, va comprar uns quadres, un fons d'art del Santos Torroella famós i tal, doncs això li va semblar a Madrid que era clarament un indici de corrupció. I va acabar amb res. Va acabar amb res, de moment no acaba de res. Jo no dic que estigui ben fet el que va fer en Carles Puigdemont, però no era un motiu. Els diners de l'aigua no han revertit mai en el cicle de l'aigua. Però no a Girona, a Girona n'hi ha lloc. Per això les xarxes urbanes estan com estan. Però ara que ja no ho han pres, ja. És preocupant, eh? A Europa es diu que els calés que genera el cicle de l'aigua s'han de revertir en el cicle de l'aigua. I si no fem això... L'aigua es perd. Sí, sí, clar, exacte. Per tant, ara amb la nova empresa i amb el nou ajuntament presidit precisament per la gent que va presentar aquella denúncia, tot això deu haver revertit i deu anar ara... Això li hauràs de preguntar a l'alcalde. però en Mar Ramon no sap tot jo em reuneixo amb l'alcalde d'aquí uns dies jo em reuneixo amb tothom però les dades és veritat nosaltres estem ara passaríem de tema i no sé si no mano jo tenim preguntes però no tenim totes les respostes jo us puc explicar alguna cosa tampoc us ho puc explicar tot estem darrere d'un projecte que va promoure l'Ajuntament de Girona actual que és la Casa de l'Aigua en el carrer del Perill El nom, eh? Curiós. El cantó de la central del Molí, aquella que no funciona perquè no hi ha aigua. Allà a la Casa de l'Aigua se'ns va prometre que es faria un pool d'entitats que tenen a veure amb l'aigua. No només l'empresa de gestió nova, l'empresa pública de gestió de l'aigua és CATSA, cicle de l'aigua del Ter, Societat Anònima, Martí Terés, li deguem el nom al nostre cunt tortalià i amic. I això, vull dir, doncs, quan hem intentat fer la primera reunió d'una entitat que nosaltres volem crear a imatge i semblança de Terrassa, que és l'Observatori de l'Aigua, per poder fiscalitzar... a tota aquesta gent que gestionen l'aigua i que Podem l'han gestionat prou bé, amb participació ciutadana, què ens trobem? Falta d'informació sobre què s'ha fet durant aquests anys, vull dir que ja hi ha aquesta empresa pública i quants quilòmetres s'han arreglat de xarxa urbana, doncs malmesa, no us puc respondre en això. Ja us respondré, perquè segur que ens ho acabaran dient, no ho dubto, però de moment no ho hem aconseguit. I tampoc sabem quan podrem constituir aquests temps de participança ciutadana, com és l'Observatori de l'Aigua, que Terrasses i Caltenes nosaltres encara no ho tenim. I és necessari, perquè si la Neus, o jo, o tu, o qui sigui, li interessa a l'Aigua, puguis... Tenir els mateixos papers que té qualsevol, perquè com que l'aigua és teva, meva, i de tothom perquè és pública, també han de ser públics tots els papers que fan referència a l'aigua. Però hi ha una reticència, tant a nivell polític com a nivell dels funcionaris, que no volen que tinguem tota la informació per motius que a mi se m'escapen. Esclar, pots deixar anar la imaginació, no? I dir com el grida, aquí hi ha corrupció. Jo no sé si hi ha corrupció. El que sí que sé és que no tenim tota la informació. I acabo de moment. Vull dir, quanta aigua surt del Pasteral i quanta aigua arriba a Cardedeu? Quanta? És una pregunta, vull dir... Vuit metres cúbics? No, vuit metres cúbics seria més de l'aigua que baixa pel riu en aquests moments en capçalera. O sigui, el que passa és que com que hi ha per un cantó la carretera en els dipòsits... Com que has dit que en sortia més o menys uns onze, no? Sí, onze i pico és el que s'estima, vull dir... I si Girona no viuen tres? Doncs bueno, esclar, per exemple, hi ha l'aportació d'algunes rieres, com la riera d'Ozó, tal, i aquí hi ha tot un rotllo d'alquímia, hi ha tot un rotllo d'alquímia, però ha anat baixant l'aportació d'aigua a Barcelona, i això és el que primer que et diran, no, no, estem reduint dràsticament, o sigui, l'estem reduint perquè no n'hi ha més, i doncs no n'hi ha, no en raja. Però quanta aigua surt de Girona i quanta aigua arriba a Barcelona, això, a fluxe constant, hauríem de tenir la informació precisa. I jo no la trobo. No dic que no existeix, però jo no la trobo. També es perd una mica d'aigua, diguem-ne, entre Pastoral i Cardedeu, eh? Això tampoc és una informació que tampoc se'ns ha donat accés. Jo crec que un dels motius per què no se'ns diu quanta aigua surt de Girona i quanta aigua arriba a Barcelona... és per aquesta que acabes d'apuntar tu. Perquè no tenen una perda estructural del 4% com a enemí, després de totes les reunions, dels acords de la tal o terça, em va dir. No has de patir per això, perquè és un 4% estructural, i això qualsevol toberia de qualsevol aqueducte del món, vull dir, és el que es perd. Jo m'ho crec tot. Jo què sé si la pèrdua estructural és d'un 4% i tu m'ho dius... Sí, poden d'un 4 i ens ho creurem, ens diuen un 3 i mig i també ens ho creurem, i si és un 5 ens ho hem de creure. Però com es pot verificar? Com es pot controlar? Tu saps que no és un 4%, Pau. Un 4% d'un aqueducte que porta més aigua que no pas la caixa pel riu és molta aigua. Però jo el que ignoro és si un 4% és admissible o no. El que sí que sé és que és molta aigua. I el que es diu és que s'hauria de poder tenir aquesta informació per part de la ciutadania, i s'hauria de poder comprovar empíricament, saps allò del pau, i a veure si sapien quanta aigua perden, no per criticar-los o per fotre'ls al carrer, senzillament per mirar la idea de com ho fem per no perdre-la. Ells jo crec que tenen més por per salvar el cul que no pas per salvar l'aigua. Això ho he dit sempre. Sempre, primer, cadascú es procura per ell i després ja mirarem què passa amb l'aigua i què passa amb tot això. A mi era la gent que és contundenida fent-se les seves coses. Les coses clares està bé. Jo ara volia parlar de l'aigua. No vull molestar ningú, això no és la idea. Jo, no, molestar ningú no, però tirar-nos una miqueta les misèries a la cara, que és el que heu fet, perquè jo crec que el més important de parlar d'aigua es vida, i podria parlar, diguem-ne, de gent que ha fet, és que ens ha fet veure coses que no els veiem a si en podria estar. És a dir, sí, podíem veure que baixàvem menys aigua, però no era un conscient. Jo la primera vegada que vaig sentir... que el Tertes podia morir, tu ho has sentit i tu, i moltes vegades, i em penso que fins i tot ho he escrit, com vares dir, si l'aigua queda envassada, això ja és irreversible, com em vares parlar d'aquelles capes, diguem-ne, d'allò que sembla herba o algues que hi ha al damunt, tu em dius, això no és un signe de biodiversitat, és tot el contrari. i la sensació és que a vegades ens dona la impressió que passegem una mica per les daveses d'en Brú, per les daveses de sal, veiem que hi ha molta pedra en el riu perquè hi ha poca aigua i per tant veiem més pedra, però la sensació és que la cosa està bé, que és maca, que les daveses d'en Brú estan maques i tota la història i per tant falta gent com la teva entitat que ens alerti a dir no anem bé, no anem bé, no anem bé i ens estem carregant l'únic riu que de fet ens queda. S'ha de fer molta pedagogia, penso, també amb això. Perquè ja ho veus, eh, tu, quines coses, clar, tu com que... De moment no tenim problema, de moment, però també a vegades, també, vosaltres aneu a passejar per l'Adevesa, a vegades anem a passejar per l'Estany, també veus que el nivell de l'aigua va baixant, eh. Va baixant, eh. Va baixant i cada vegada està més avall, eh. També passa això. Llavors a vegades hi ha una... L'episodi de pluges torna a arribar a nivell, però sí que ho vas veient amb el temps que cada vegada és una mica menys. Llavors també dius, sí, a Banyoles en principi no hem de patir, però veurem al final què va passant. Sempre és un tema que no hem de patir però l'hem de cuidar. Abans parlàvem, si me permeteu, li deia aquesta, però quina solució hi ha? Perquè la gent parlava en un discurs tan negatiu, deies que tot va molt malament, cada vegada hi ha menys aigua, tal, tal, tal. A mi m'agradaria donar un discurs més positiu i m'esforço a donar un discurs positiu encara que no ho sembli. Jo procuro anar... Però és que quan comences a dir hem d'aconseguir regar menys, hem de tenir menys caps de bestiar... Vull dir, la gent et miren com diuen, ja està, ja surt el tio aquest, diuen, vull dir, doncs que hem de tornar al neolític i tal. Saps què? O sigui, com si els discursos fossin o cap a la dreta o cap a l'esquerra. Els discursos són amb una certa tendència cap a, però no és un tema de zero o un, no és un tema tan simple. Si fos tan senzill, vull dir, hòstia, no portaríem tants anys parlant. Parlant el tema. El creixement, de la manera que l'hem entès durant totes aquestes dècades, no pot continuar sent. Hem de parlar de decreixement. Decreixement, hi ha una D a davant, perquè si no, no sona... Ara ve el discurs aquell que... No, és que és l'únic discurs que realment pot fer que aconseguíssim amb menys aigües sobreviure bé, no? Però la gent no vol entrar en això. Sembla com si dius... O sigui, la gent et diuen així, tu m'estàs dient que els meus fills, els meus nets, han de viure pitjor del que hem viscut nosaltres. I és que la resposta és no. Jo el que vull és que els nostres nets visquin, això d'entrada. I sense aigua no ho faran. Sense aigua no ho faran. No és cap demagogia. Això és... Són faves comptades. Fins al dia que no arribem a casa, obrim la xeta i no es ràgia aigua, no es fem conscients, plenament conscients del que passa. O que ens... que ens racionin l'aigua, no? De tal horari no hi haurà aigua. Tot això, fins que no passi això, la gent no serà conscient, no? Perquè obrim i si deixem 10 minuts la xeta oberta, però s'escatrà allà 10 minuts la xeta oberta i ningú en dirà res i ningú sabrà i no passarà res. Jo estic amb en Pau, Neus, que la gent, diguem-ne, sí que va prendre consciència i va baixar. El que passa... que llavors, quan parles amb gent que, per exemple, ha estat a l'ACA, t'acaben fent els números grans, els números macro, no? I et van dir, al final, això que fem la gent, l'aigua de boca, és una misèria comparada amb el tant percent que es fa. Llavors, això, primer que es carrega el discurs del capitanciam, que els petits, dels petits gestos són molt importants. Són molt importants, necessitem, exacte. Però el problema és que ens acaben tirant endavant perquè llavors tu fas la interpretació periodística quan et diuen si això que feu tots vosaltres és la xocolata del lloro, doncs què no és la xocolata del lloro? I la següent pregunta és si hi ha temes molt estructurals que són els que realment provoquen els grans problemes, per què no es resolen? I aquesta és la gran excusa. i si no donem importància als petits gestos que ja costa conscienciar la gent cada vegada hi haurà menys petits gestos i al final el que hem de fer hauríem de fer multiplicar aquests gestos i donar molta més importància a tot això hem de tornar a posar un capitanciam a la vida de tothom perquè jo penso que Moltes coses jo les he pres, escoltant-te a tu, evidentment llegint en Jordi, quan parlem del tema de l'aigua, però el que deies abans, la majoria de la població es queda amb, mira, sembla que el riu Unyà ja, ostres, he anat al Ter i, bueno, sembla que mira, com que ha pogut aquests dies, i potser ens quedem amb el superficial, si no tens ganes d'entrar... perquè tampoc saps aquests paris visualitzant aquest futur que dius jo vull que els meus fills i els meus nets visquin bé i que tinguin aigua perquè l'aigua és vida que és el que dèiem al principi de la tertúlia per tant potser aquí una de les accions que podríeu fer vosaltres que coneixeu tot és que siguin els joves Joves també, amb edat, de votar, perquè estem veient aquest canvi, no?, i que hi ha massa extremista i que potser, igual que l'aigua és aquest cicle de vida, ho estem veient, que hi ha coses que els meus avis, no?, me deien... Déu, vull que mai més torni a haver-hi una guerra civil o no sé què, i veiem que hi ha moltes coses que sembla que estan tornant, no? I per tant, potser, aquest gruix de gent jove que comença a prendre aquestes decisions, que sumen les decisions de tots, i que la paraula consciència ja la tenen en alguns temes, perquè hi ha hagut un canvi de generació, potser hauríem d'anar una mica... La conscienciació és una de les coses que heu fet, les famoses palenganades, deixen dir bé les famoses, però trobes allò que són coses que en aquell moment hi són, però que costa, diguem-ne. Sí, jo el que veig és que quan el dia 22 de març Que ara ja aprofito estant aquí per convocar-vos a tots i que vingueu, sisplau, perquè nosaltres som quatre gats, quatre i al cabo el cabo sóc jo. Un bon cabo, doncs. Al cabo sóc jo, però som quatre, som molt pocs, al final fem autoconsum de les nostres actes, i és... És una mica trist, hauries de veure una plaça Catalunya plena de gent reivindicant el seu riu, com ho fan a Tarragona, com ho fan a altres bandes, i aquí sembla que el Girona Rai encara ens altra. Això és el dia 22 de març, a la plaça Catalunya? Sí, al Pont de Pedra. A quina hora? Normalment és sempre a les 5 de la tarda, però ja enviaré els cartells i tal. O un dissabte. és un dissabte el 22 és un dissabte el dia mundial de l'aigua aquesta conya que cada dia és el dia mundial d'alguna cosa està bé també que hi hagi el dia mundial de l'aigua i que puguem prendre consciència aprofitem aquest dia per fer una performance que tirem aigua al riu per simbolitzar que al riu li falta aigua i que nosaltres primer l'agafem del propi riu i que d'allà mateix és un bateig Aquesta acció seria molt més productiva si en data molt prèvia, estem parlant de quasi un mes vista, les escoles. Tenim una cosa molt bona a Girona, en tenim moltes coses bones, sí, però ho dic a les escoles de Girona, ciutat, no parlaré de les altres perquè no ho conec, però sí que n'hi ha moltes de la comarca que jo estimo, que sempre dic, gironès, que quan hi ha un esaveniment que passa a la ciutat, s'hi posen molt des d'un treball pedagògic a les escoles. Pot no afavorir que sigui un dissabte perquè no és dia d'escola, però igual això que anireu a fer el dissabte es pot treballar, sigui una setmana o dues setmanes abans, des de l'escola. fem, amb les escoles verdes i amb les que no són verdes també, anem a les escoles i expliquem si són molt petits el cicle de l'aigua i tal i igual i el preu de les nostres xerrades de les nostres extracolars és el compromís que després vindran però molt poc, és contagotes els dos professors i els seus fills que tothom prengui consciència des de petit del problema que hi ha la pedagogia aquesta a les escoles, començar a la mainada, que siguin conscients que l'aigua és escassa, que és un bé escàs, i que si continuem així tindrem més problemes als que ja tenim. Jo, Marc, penso que vull dir que l'única cosa que durant aquests 25 anys que em dedico això, gratiet amor, eh? perquè jo no rebo subvencions, ni en rebrer, perquè jo no vull que m'encarreguin cap informe, ni vull ser polític de res. És clar, això és el que em fa perillós, anem a dir. Perillós o interessant, depèn de si veus... Entres dins de l'enganatge, llavors et trobes d'aquells companys que he tingut de viatge, que vull dir que al cap d'un temps et diuen, és clar, és que jo tinc un peu aquí, un peu allà, a veure, tampoc no m'apretis més, Ramon, que al final ens prendrem mal. Però això al final és un avantatge per tu, no? Tenim grans ecologistes que ara són secretaris de Transició Ecològica, per exemple, eh? No diré cap nom, perquè, a més a més, tots d'ells són bons amics i són bona gent, però també és comprensible. Tu, escolta, amb les coses de menjar no s'hi juguen i tal, i la gent és legítima la seva por. Ara, com a col·lectiu, com a ciutadania, no podem tenir aquesta por, perquè aleshores tot plegat se'n va la mer. I sí, només crec en el carrer, jo. Tu dius, bueno, i aquests 25 anys, què? Doncs a part d'haver-m'ho passat bé, perquè jo això sí, si no riem, no m'hi dedico. No ho prenem, eh? Si no riem, no ho prenem. I es fa molt més bona feina, passant-ho bé, divertint-te, que no... Però el perill és que es pensin que ets un pallasso, que l'altre dia en Jordi m'ho va dir fora de micròfon, i vaig pensar, té raó, a mi m'agrada riure. No m'ho vas dir de bon rotllo, no passa res. Però m'ho vas dir, tu ets una mica pallasso, dic sí. Sí, perquè esclar, si no fots conya i tal, igual, és de depressió profunda, això. Però això està estudiat, està estudiat cognitivament. Si no riem, no aprenem. Per tant, hem de posar humor sigui la disciplina que ens toqui. Tot i el risc que et diguin això, no? Aquest tio vols dir que és un frívol o aquest tio vol dir... I no ho deien, aquest no, no? I, Pau, la càtedra de l'aigua. Aquest tio t'ha notat. Disculpa, la càtedra de l'Aigua que hi havia a la Universitat de Girona hi és encara? Sí, sí, sí. O la voreu? Sí, sí, sí. Hi ha relació amb les Ribes, no? I després també hi ha els de la càtedra que també tenen amb l'Edurne Baguer. A nivell universitari del món del coneixement, diguéssim, hi ha preocupació sobre el tema i es continuen treballant sobre el tema, i tant que sí. I a més a més els tenim a dins d'aquesta entitat que estem intentant crear, que també invito tota la ciutadania, si serveix d'algú, dir-ho aquí als micros, doncs ho dic. el que és l'Observatori de l'Aigua seria la manera d'aconseguir que intentem revertir la situació com? En pressió, en fiscalització tenint una cadira dins del Consell d'Administració de l'Empresa Pública Per què? Per manar? No, no ens toca a nosaltres manar per tenir els mateixos papers dels que manen i poder... És això, és tenir els mateixos papers dels clans. Si tu tens la informació dels mateixos tius que prenen les decisions, escolta, ho he dit, tens molt de guanyar. I sobretot poder demanar explicacions una mica de com es fan les coses i per què es fan d'aquella manera. Això també... Però ja el primer dia que et reuneixes a la Casa de l'Aigua resulta que hi ha un funcionari, no direm noms, que resulta que diu que el reglament de no sé què, de serveis de tal i igual, i que ni tan sols reunir-nos allà dins, quan ha sigut una promesa, diguéssim, electoral. Ni tan sols reunir-nos allà dins. Dins de la Casa de l'Aigua, que és on havia de ser la nostra seu. Ni això està clar. Però hi ha un document que ho acrediti, això, no? Fa dos anys que estem treballant en un reglament d'aquest nou Observatori de l'Aigua, on hi ha Càritas, on hi ha Aigües Vida, on hi ha els regants de la Sequi Monà, on hi ha, vull dir, els natos, on hi ha... Associació de pagesos també són? Associació... Bé, els regants de la sequia monar, que és el que ens toca a Girona Sali Sarrià i per tant serien els pagesos. Però al final, en aquest tema, com molts d'altres, sempre falta transparència. Falta transparència... I autèntica voluntat. Jo vaig a reunions... Tot això vol dir moltes hores, vol dir llegir-se documents, respondre... És una paciència benedictina... que ho fas perquè penses, bueno, tu estic jubilat i tinc temps i el tema és interessant, doncs ho fas, però... Però deixo preguntar-te una cosa, perquè a veure, és que ara me surt l'ànima de periodista que se suposa que és el que sóc. I de regant de la sèquia monar. I de regant de la sèquia monar. No oblidem que és part implicada. En aquest cas, no regant de la sèrie penal, diguem-ne, vull dir, i tot això. Però és que hi ha una frase que l'has dit dues vegades, o m'ha semblat que la deies, que és que algú ha arribat a qüestionar que us poguéssim reunir allà dintre d'aquell any des del punt de vista. Això se m'escapa, perquè jo em pensava que el comú era això del comú, diguem-ne, no? Sí, sí. Sí, però sempre hi ha un funcionari que troba una norma, que no paren de fer normes, hi ha molta norma, molta normativa, hi ha el reglament del reglament del reglament i al final... Si el problema és mai el reglament, és l'interpretació que se'n fa. Ah, no, per suposat, però com que és el no mullar-se... O sigui, aquí hi ha un senyor que vull dir que és un cap d'això, un cap d'allò, un cap de l'altre, que diu tu, però ens hi ha un cadàver perquè això d'aquí és susceptible que acabi sent il·legal. Aleshores, tot es queda paralitzat. Però a veure, jo ara vaig a la practicitat, m'agrada sempre intentar. És a dir, jo soc aquest col·lectiu, no?, que tu ets el capità i jo estic en aquest grup. Capitàter. Capitater, exacte, doncs soc una... Capitància. Exacte. Se'ns diu... Se'ns diu... Se'ns diu... Sí, eh, Capitater. Se'ns diu que podem reunir-nos allà, anem, i la persona que està treballant allà, funcionari de torn, perquè de la manera quasi és que és funcionari no només de carrera sinó de mentalitat perquè hi ha dos tipus de funcionaris a mi em diu que no ens podem reunir i jo truco directe que no ens podem reunir i no allà anem al barca jo truco directament a l'alcalde i què? Bueno, i quan hagi parlat amb ell, estem buscant la data i tal, ja us ho explicaré. Però això no pot ser una trucada... Jo us ho explicaré tot. És que a mi m'agrada molt... Però és que, perdona, Neus, això que dius, i per dir-me aquest detall, no vull fer-vos excessiu del micro, saps que amb això em preocupa a mi. Jo he dit, parlarem un moment de l'aigua i portem 42 minuts, eh? No sé per què m'invito a estar cada mes. Perquè ens agrada molt escoltar-te. Aprenem molt, i tant que sí. Perquè ens tires al davant una realitat que a vegades no n'anem conscient, i per moltes coses d'aquestes. Gràcies. És la feina que s'ha de fer. Jo tinc paciència i m'encanta el tema. I que ets un jovegat amb ànima, no només el Capità Ter, que avui ja t'acabem d'anomenar. Però fixa-t'hi, això què diguem? Un funcionari de l'Ajuntament, en aquest cas, que diu que aplicant no sé quina norma del reglament, no sé què, reunint-se'n allà, vull dir que això no està clar, que no... Bueno, això és la menys, però nosaltres ens reunim, sempre ens hem reunit als bars, ja no ve d'un pam, no ens posarem malament estupendos dient que no sé què. A mi m'és igual, ja ens hem de reunir, és ells que ens havien promès que ho faríem allà, ho acabarem fent allà, a pesar d'aquest funcionari, el que passa és que, no sé, després de quanta lluita i quant de mesos haurem d'estar palaiant, L'estris, perquè aquesta energia que perdeu amb això és l'estris. Tenim tres contenciosos administratius presentats, un contra l'ACA i dos contra l'Ajuntament i el Consorci de la Costa Brava. Consorci d'Aigües de la Costa Brava, és a dir, contra la Diputació. Nosaltres estem contra la Diputació, contra l'Ajuntament, contra la Generalitat. Per què? Perquè en els despatxos no ho arreglem i en el carrer no som prous. Aleshores acabes en la via judicial, que no faré declaracions per si de cas ens escoltés algú. No, i tant, sí, sí. A més a més, és lenta posar-ho en un procés així, és lent, i clar, la resolució et pot tardar anys. Està tardant anys, perquè fa dos anys que vam presentar el cas, i n'esperem dos més, o tres més, o quatre més, i que després no acabi d'agradar la resolució que es diu i es presenti un recurs, i vull dir que al final... ens va negar en el moment que ens veiem obligats a judicialitzar-ho ja anem perdent però és que parlàvem de l'Ajuntament i la possibilitat de reunir-se a la nova flamant casa de l'aigua del carrer Santa Clara que és cantonada amb el carrer del perill I això seria el menor dels problemes, perquè el jutge de lo contenciós, una jutgessa de lo contenciós a Girona, ens ha negat legitimació activa per poder presentar aquestes demandes. És a dir, ens ha dit, ens va dir, millor dit, que nosaltres no érem aquí per sentar-nos a preguntar sobre aquestes coses. Això com a qüestió prèvia de dir, no, no, no, escolti, fa un any que tenen presentat això, tal o igual, doncs ara ho estan repassant i vostès no estan legitimats activament per poder recórrer això. Aleshores, jo em pregunto, si nosaltres hem tingut la santa paciència, hòstia, d'aguantar durant sis mesos les reunions que van portar a terme amb els senyors de la Generalitat per firmar els acords a la taula del Ter i estan signats, tal o igual, així que estàvem legitimats aleshores per poder negociar, vull dir, els cavals que havien de baixar pel riu Ter. Si nosaltres vam aconseguir que una empresa privada revertís a empresa pública lluitant com uns malcoats, i aleshores sí que vam poder arribar als acords necessaris perquè aquesta empresa revertís i fos una altra vegada pública, com no hauria tingut de deixar de ser-ho mai. Per això sí que vam estar legitimats, però ara no estem legitimats per presentar un recurs. Què passa en aquest collons de societat? Hi ha alguna coherència? Al final hem tingut de fer una qüestió incidental, anar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ens acaben fa tres dies de dir que sí, que sí, que sí, que sí que estem legitimats. Bien! Però això, dos anys després, hem arribat... Un jutge, diguem-ne, de... De Girona, de l'ocontenciós de Girona, ens negava aquesta legitimació i va resoldre que vull dir que no, que s'esperava el tema perquè no hi havia legitimació. Van recórrer... a Barcelona, al Tribunal Superior de Justícia, i després d'espai no sé quants mesos ens han dit que sí, que estem supercontents i eufòrics perquè estem legitimats. No perquè hagin guanyat res. No hem guanyat res. És Aigües Vides, l'observatori, exactament qui són els que heu presentat? Aigües Vides. El firmant, el firmant, per si m'han de venir a buscar, sóc jo. És trist, eh? Només... O sigui que l'alegria que han tingut els últims dos anys és estar legitimat per poder intervenir. Vull dir, on estem, eh? On estem i el camí que ens queda per recórrer. Això que deies a les reunions, no? És que hi ha un funcionari que pot prendre's a la sabata. Sí, però és que aquest és el menor dels problemes, no? No, no, està clar. Ell segueix unes normes, el que passa que... Ei, estic content, ja sé que estic molt emprenyat, però amb alegria. Sempre posar-hi bona cara i amb la manera de poder fer les coses. Sempre amb bona cara i lluitant pels ulls que volem. I no és victimisme, ni és demagogia, ni és res, el que hi ha. La gent se't treuen de sobre dient que aquest tio és un exagerat, aquest tio és un... D'acord, seré el que vulguin. no ho sé petit silenci 42 minuts ja me n'anava passen des de les 10 hem dit tot això i em marca quan ens entro a 10 no sé si tu volies parlar d'alguna cosa perquè Sempre és interessant aquí veure les opinions dels companys. Jo crec que està interessant perquè el tema de l'aigua és bastant més important del que hi ha. Després n'hi ha d'altres, per exemple, el tema dels residus. Ara veia que no en parlaven, però la Girona és un tema que se n'enparla i molt i que, de fet, l'arcalde està al damunt perquè volen revertir-ho. Han fet canvis en tot el tema... s'ha de començar a notar s'ha de començar a notar també, diguem-ne, que hi ha una certa vigilància de la gent que ha decidit passar de tot i deixar l'esbròs i la descombreria a terra, a les cantonades i això és un tema inadmissible és a dir, que és un tema complicat inadmissible però en punts suspensius jo ja saps que soc obedient, legal però clar, si el dia que te toca vas amb la targeteta i no s'obre perquè s'ha espaiat diguis que això t'ha passat. Oh, una, dues, tres... No me'n recordo ja quantes vegades. Clar, hi ha moments que dius, i què he de fer? M'he de tornar a portar les combraries a casa quan no funciona la màquina? No, jo no parlava exactament d'això, perquè jo parlava més del tema del turisme a les combraries, que també n'hi ha, i de gent que, diguem-ne, que públicament ha vingut... Sí, però cada vegada n'hi ha menys perquè ja no pots fer-ho, eh, el turisme a les combraries. Encara podeu obrir banyoles, eh? Ah, mira! També heu tingut aquests problemes, no? A la meva zona no. A la meva zona encara no l'hem patit, allà. No sé, a les altres zones com ho tenen, sí que es va arribar a informació fa un parell d'anys, però no noto que s'hagi fet res, ni noto queixes de companys, d'amics del poble, que hi hagi hagut algun canvi, eh? Però això alguna gent ens ho ha dit i perdona una miqueta aquell punt de cinisme amb el que t'he preguntat però ha fallat la targeta tu ho has vist però la gent que no ens veu és a dir, això passa i t'hi has trobat, esclar, si tu baixes amb la brossa que toca aquell dia, vas al contenidor el contenidor no s'obre perquè hi ha un error llavors aquí tenim un altre problema, això també va passar i una cosa és que passi un dia, l'altra és que passi molts dies. Esclar, això de guardar la brossa a casa també és complicat, eh? d'haver de guardar dies la brossa amb les seves olors, amb tot... Avui és dimecres. Avui, si no em falla la memòria, a Girona avui tenim envasos i ja no tornem a tenir envasos fins dissabte, però, per exemple, el cartró que és un cop a la setmana, el vidre que és un cop a la setmana... Això no fa pudor. Però, per exemple, el peix. El peix que menges. Doncs has de menjar peix avui i ja fins diumenge. Ja fins diumenge no pots... per exemple això hi ha pobles que ha passat i a mi m'ho han explicat diguem-ne que és la gent de les peixateries que diuen que la gent s'adapta al dia de menjar peix al dia de la recollida de l'orgànica això també potser pel negoci de peixateries no és el millor no? Bueno, té la seva vessant positiva, no? De dir, avui compro més perquè sé que vendré més peix, no? I un altre dia compro menys, vull dir, és una manera també de... Sí, però al final si hem de mantenir la idea d'equilibrar... Al final l'Ajuntament ens ha dirat... Coses de poder-ho... T'ha d'ajuntar tot, no? Poder fer la dieta equilibrada, poder menjar el que realment es vingui de gust, perquè al final és un dret que tenim, no? I també evitar olors a casa. És complicat tot, eh? Sí, és complicat, però jo trenco-te una llança per el sistema que s'està intentant implementar, perquè quan te n'assabentes que el groc de tot el que tu tires, allò, el tetrabric aquell que plegues i el xafes perquè ho copi menys i tal, i té el plàstic d'això i el plàstic de... Tot això, EcoBenves, que és l'empresa que gestiona tot això al final, és allà amb tot se'ls hi porta i tal, resulta que reciclen un 10%. L'altre 90% de tot aquest esforç que tu fas amb l'ampolla de plàstic i amb aquell... Amb l'allà, qualsevol envàs, sí... Tot això que tirem en el groc, que requereix un esforç, fer-ho i tal, resulta que aquesta gent són capaços només de reciclar-ne el 10%, i a pesar d'això mantenen els contractes públics de gestió d'aquest residu. Això, perdona, però no ho entenc. El tema dels plàstics és un problema molt seriós que s'hauria de fer perquè és que tenim plàstica per tot. Hi ha algunes lleis que diguem-ne que estan teòricament aprovades però que estan aturades. aprovades però aturades jo crec que hem d'anar abans tu parlaves del decreixement, el tema del plàstic aquí hi ha un creixement sense el D però per exemple vas al supermercat No pots agafar bosses o les bosses les has de pagar, hem canviat això. Però mires, hi ha plàtans embolicats, amb plàstic. El bocats, embolicats. Ostres. I és el plàstic i la petita safata? Que són tots envasos? De ForEspan, ForEspan. La pregunta és cal? Cal que a vegades no hagis de pagar la bossa, que està bé, perquè tot té un preu i tal, però que en principi ens va dir que es pagava la bossa per fer-ne menys just i per reciclar-les i tot això, i que després vagis a comprar plàtans i estiguin... i això de les bosses ara és un tema que fa temps pensava el trauràs un dia a la tertúlia perquè no voldria equivocar-me però quan va sortir-ho de les bosses era per reduir el plàstic no posava la llei bosses de paper jo no sé si es va canviar la llei perquè aquí tothom s'ha agafat la llei pel seu perquè vas a comprar un jersei i també et fan pagar la bossa de paper moltes botigues no diré totes però un 90% i la llei només era pel plàstic no? la majoria dels supermercats tenen aquelles bosses que en diguem de plàstic però que no són plàstiques, són reciclables és a dir, s'ha disminuït i s'ha disminuït però el que hem disminuït amb això ho hem augmentat amb altres i també hi ha un altre tema que algun dia quan tinguem temps potser n'haurem de parlar vull dir el... El fet que és molt maco i molt ecologista, diuen alguns gens, ja dic jo que gens, allò de comprar i que t'ho portin a casa, no vull dir cap marca, el comerç electrònic ha augmentat el consum de plàstic, el consum de cartró d'una manera exponencial i en franquesa potser no toca. tot és això, es fan mesures per evitar unes coses que les perjudiquem amb unes altres es fan mesures d'aquest tipus, també segons quins productes i elements s'augmenten els impostos, es posen impostos per no consumir, perquè al final tampoc el ciutadà ho és i consumeix vull dir que al final tot és intentar per una banda fer-ho bé o intentar ajudar i per l'altra perjudicar hi ha molta incoherència, moltíssimes coses hi ha incoherència en tot això resum, falta de consciència que hem dit abans i molta incoherència Escolteu han passat 59 minuts des que començava l'informatí de les 10, uns 52 minuts des que hem començat aquesta tertúlia i jo us la voldria agrair perquè s'ha acabat, perquè se'ns ha acabat el temps Pau Marlamont, el capitàter, moltes gràcies per ser-hi, t'hem batejat t'has batejat tu mateix No, això els amics me fan aquesta broma Gràcies, Marc Masmitjà. Gràcies a un altre, és un plaer. I moltes gràcies a Neus Vila, ha estat un plaer. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà. Ara són les 11. És dimecres 26 de febrer i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. L'Ajuntament de Girona augmenta el nombre d'usos permesos anualment de les àrees d'emergència de recollida de residus. Es tracta d'uns punts amb contenidors tancats amb control d'accés per a l'orgànica i per a la fracció resta, habilitats per dipositar-hi aquests residus en cas d'urgència. Fins ara estava previst que els veïns i veïnes poguessin usar les àrees d'emergència un màxim de 30 vegades l'any per fracció i ara aquesta limitació s'ha augmentat fins als 52 usos anuals. Els sindicats tornen al jutjat si Girona fa servir el 0,5% d'augment del sou per pagar la valoració de llocs de treball. El comitè, que ha celebrat una assemblea de treballadors, rebutja que l'equilibri del govern faci servir aquesta fórmula i demana que l'augment s'apliqui de manera lineal a totes les nòmines. La regidora d'Hisenda, Sílvia Liu, assegura que la decisió no està presa i matisa que, en tot cas, els salaris s'apujaran. A més, recorda que s'han destinat 6 milions a Palaí Desigualtats. Jutgen un acusat que afronta set anys i mig de presó per abordar una menor de camí a l'institut a Girona i fer-li petons. Segons les acusacions, els fets van passar cap a dos quarts de tres de la tarda del 8 de març de 2023 a l'altura del carrer Riu Güell de Girona. La menor va intentar desempallegar-se del processat però no ho va aconseguir fins que va veure una companya de classe i li va poder demanar ajuda. Les noies van córrer fins a l'institut i des del centre van avisar els Mossos. Els agents van detenir el sospitós a la sortida de les classes quan s'esperava fora. I en esports, l'hora de la veritat per al Girona. El Girona arribarà dissabte contra el Celta a la 26a jornada. L'assenyalada per Michel com el moment de veure per quin objectiu s'ha de lluitar d'aquí al final. Per a Europa o per assegurar la salvació? I el temps ens hem despertat a Girona avui amb només 6 graus de temperatura i una boira prominent. Així tot el dia serà majoritàriament assolellat, arribant a màximes de 15 graus. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat, la ràdio de Girona, vagis on vagis. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Fins demà! Fins demà! i em pregunten de què estem parlant. No en tinc la menor idea, però es manté un equilibri preciós on tu et sents bé i jo em sento bé.