91 anys de Ràdio Girona, política municipal i serveis públics: història de la ràdio, marxa de Cristina Andreu, burocràcia vs servei, residus i ZBE a debat

i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. La ràdio de Girona, vagis on vagis. Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Cocodrill Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodrill Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodrill Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodrill. La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Molt bon dia. Entrem en temps de tertúlia, quan passen 6 minuts, a les 10 del matí d'aquest 10 de desembre, encara ja al Nadal. Tal dia com avui, si m'ho permeteu, un record. És el primer dia que de manera oficial va emetre la primera emissora a la... A les comarques gironides, Ràdio Girona, E, A, J, 38, i he dit aquest J en castellà perquè era com es deien durant molts anys l'indicatiu de l'emissora, va començar a emetre de manera oficial tal dia com avui amb la veu de la enyorada Francina Boris. en l'any del centenari de la ràdio, Ràdio Girona compleix 91 anys. L'any passat em va complir 90, es va fer festa grossa, aquest any són 91 i per molts anys que tingui vida la ràdio a les comarques gironines. Comencem aquesta tertúlia avui amb tres persones que m'acompanyen, dues de manera presencial aquí als estudis del Carle Valmas i l'altra, diguem-ne, mitjançant aquests enginys electrònics que ens permeten mantenir una conversa encara que físicament no siguin aquí com és el cas d'en Xavier Villarreal. Molt bon dia. Bon dia Jordi. Dius que fa molta fred, tu estàs treballant, t'has connectat, suposo que has travessat aquest matí les hortes de Santogènia com fas sempre. Exacte, i fa fred eh, i el ferro també, les màquines estan fredes de primer al matí, però bueno, amb un cop de martell ja entro tan calum. estem a punt d'entrar en l'hivern climatològic, però l'hivern ja és aquí, per dir-ho d'alguna manera, amb baixar les temperatures es nota aquests dies i, en fi, és el que toca en aquest temps si els temps no canvien com estan canviant a causa del canvi climàtic. Lòria Plana, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Bocada de la Universitat de Girona i tantes altres coses. Com estàs? Molt bé. En fredorida? En fred, sí, sí. Però no és el que toca, no, a aquesta època? És el que toca, és el que toca, aneu a muntanya i utilitzem les temperatures. Vaig, abans d'ahir o ahir, penso que ja vàrem estar dos graus sota zero a la ciutat durant la nit, per tant, diguem, la temperatura, la que toca. La que toca. O la que tocaria. Senyor Esteve Vilanova, bon dia. Bon dia tinguis. Com estàs? Molt bé, prop de bé, vaja. Prop de bé, m'alegro. Gràcies per estar aquí, tots tres. Escolta, ja li hem llegit el teu article, el punt avui de EAJ38. Ah, sí. Sí, sí, a Alemanya encara, jo quan vaig entrar l'any 74 a treballar-hi, diguem-ne, encara ho dèiem en castellà, i va durar uns quants anys encara en castellà, Després es va canviar, ara EJ38 no existeix perquè era l'indicatiu de l'Ona Mitjana i la Girona ja fa un any i mig que va decidir tancar l'Ona Mitjana. En aquella època l'Ona Mitjana era la predominant, la FM no es coneixia, existia com a... com totes les emisores tenien l'obligació de tenir-la per la llei Faraga del 1966, crec, però no es feia funcionar. Només Radio Lot, que va ser l'única de totes les emisores, quan l'any 65 es van entancar totes les emisores que tenia, les retes emisores del Movimiento, comarques gironines, això és prehistòria, ja us ho explico, l'Esteve ho coneix i vosaltres no, segur que no. Es van tancar una sèrie d'emisores per concentrar l'ona mitjana amb el que era la voz de Gerona, que era l'emisora sindical, l'emisora de Carl Reim, es deia Cadena Azul de Radiodifusión Red de Emisores del Movimiento. Això va comportar que es tanqués Radio Ripoll, Radio Blanes, la voz de la Costa Brava, i alguna altra emissora, i l'única que va resistir va ser Radio Lot, que malgrat que no hi havia en aquell moment aparells d'FMA, va començar a metre MFMA i va avançar molt a tots els altres, perquè diguem-ne que la comarca d'Olot va fer un esforç, va comprar transistors, que en aquella època no n'hi havia, estaven encara amb les ràdios, i va aguantar una emissora que ara és absolutament històrica i que va ser la primera que va fer tota la seva programació en català. el que no sabia és que Ràdio Girona hagués emès amb molt de cura fins fa ben poc. Sí, emetien encara Ona Mitjana i FM, hi va haver-hi un moment a partir dels anys 80 que la Ona Mitjana que tenia, Ona Mitjana, li va molt a pertot, però era un so brut que es deia, brutejava el so, i la FM és un so molt més net i es va anar imposant. De fet, Ràdio Girona 2, que va ser la primera emissora de freqüència modulada de la ciutat de Girona que més o menys va emetre. Va començar a fer-ho l'any 82-83 i quan va ser un èxit llavors li van canviar el nom, li van posar la Ràdio Cadena Catalana i va començar a emetre de manera amb anunciants i tot això. I en molt pocs anys hi va haver un canvi que la majoria de la gent es va passar a l'FAM i l'Ona Mitjana, que encara existeix, encara n'hi ha altres llocs, a Girona no, però en altres llocs encara hi és, és absolutament residual. En fi... No, no, va bé, va bé, aquest context històric, i més ara, amb la importància de la ràdio, i sobretot, de mitjans que informin, i no la colla de mitjans de desinformació que tenim via xarxa. Entenim exageradament, i les xarxes estan així. A més, hi ha una cosa que és curiosa, ara que hem entrat ja en tertuliat, que és que, això no fa tanta gràcia, però fa 15 dies o 3 setmanes va sortir la notícia que en els països nòrdics, no sé si va ser a Àsia, a Noruega, a Finlàndia, els van alertar de la possibilitat que hi hagués una gran confrontació mundial i els hi van preparar un kit de supervivència per si fos necessari. En aquest kit de supervivència hi havia dues coses que ens faran riure. que era un transistor i piles. Perquè la ràdio continua siguin al mitjà, diguem-ne, més directe a l'hora d'informar. I aquí, per exemple, a la ciutat de Girona, quan hi va haver-hi aquella famosa nevada l'any 80, crec, n'hi va haver-hi dos el 85, 86, però n'hi va haver-hi una que va marxar a la llum durant molta estona, i l'única emissora que tenia un generador era la que l'Ajuntament concentrava les ordres o les indicacions que havia de donar als veïns, perquè és clar, evidentment, és que a partir d'ara no es podia circular, hi havia problemes i tal, la ràdio encara és un mitjà d'immediatesa important. És clar que estem parlant d'abans quan hi vigui la xarxa. Ara et farà gràcies Jordi, però en aquest llibre que saps que em va tocar escriure, de municipalisme i canvi climàtic, hi ha un episodi que parla d'un pla d'emergències que puguin venir, doncs mira, com les que hem viscut recentment. I en un dels apartats dic que s'hauria de dotar a cadascuna de les comunitats veïnals d'un transistor d'una ràdio. Perquè en moments com aquest la desinformació és el que genera el caos. I el que importa és que la gent estigui informada i per tant una de les mesures era que cada comunitat mini tingués un transistor o una ràdio per poder estar informats i poder rebre les indicacions de l'Ajuntament de Torn. Per tant... Estic totalment d'acord l'importància de la ràdio en moments d'emergència i en moments d'informàcia i sobretot la immediatesa que ens proporciona que per això estem sempre enganxats i una ràdio local com aquesta és la part més important. És el que intentem fer parlant de la ciutat, parlant d'aquelles coses que puguin interessar als ciutadans i millor que no la necessitem com element d'emergència, aquest també és un altre tema però en moments determinats aquestes coses passen, en tot cas felicitem-nos 91 anys de la primedat. Emissora Comarques Gironines, hi havia hagut alguns intents, però no. Una emissora oficial amb indicatiu, una oest, s'està acabant també el centenari de la ràdio, que s'ha espanyolitzat molt en el sentit que diu la CER fa cent anys. Bé, no. La ràdio Barcelona fa cent anys. Ràdio Barcelona, que va començar a emetre el 14 de novembre del 1924. Per tant, ha fet un centenari que ara pertany a la sèrie, que en un moment determinat va ser adquirida d'una manera com fan les coses des de Madrid per un Ion Ràdio. i va ser integrada en aquella xarxa, cosa que explica molt bé, per exemple, encara la gent que ara està al capdavant de Ràdioassociació de Catalunya, perquè Ràdio Barcelona, diguem-ne, la va tirar endavant, gent que després van ser els que varen fer Ràdioassociació de Catalunya i AJ15, que és l'emissora mare de Ràdio Girona i de Ràdio Lleida, i que va actuar com a Ràdioassociació de Catalunya fins que el 1939, amb l'entrada dels nacionals, es va tancar i el personal va ser depurat i d'aquella Ràdioassociació de Catalunya en va néixer una emissora que es deia Ràdio España de Barcelona Societ Anònima. És a dir, són històries de la ràdio, però són històries d'aquelles que val la pena conèixer perquè si no a vegades hi ha molta desinformació. I recordar-les. Sí, sí, i tant. Sí, sí. Escolteu, hi ha molts temes per parlar avui. No sé, deixeu-me'n parlar un, perquè és un fet. Ahir, Cristina Andreu va fer el seu últim pla, per una qüestió de malaltia, per la recuperació de la malaltia que va patir en el seu moment, necessita fer un pas al costat i ahir va ser el seu últim pla, un pla en el que va aprofitar, diguem-ne, per aprovar el Pla Municipal d'Habitatge, també per aprovar-se a la zona de baixes emissions, que en teoria començaria, diguem-ne, el segon semestre, a tirar endavant, etcètera, etcètera. És una pena que Cristina Andreu hagi hagut de deixar la primera línia suposo Xavier Villarreal perquè feina n'ha fet i era un pes important i t'ho pregunto tu que vas estar en l'equip municipal en el passat mandat era un pes important i el propi alcalde ahir al seu discurs on al moment quan es va saber va reconèixer el paper que havia tingut perquè en aquests moments guanyem ostent i l'alcaldia Sí, sí, ahir vaig estar al ple i realment els discursos també de tots els portaveus dels municipals van anar en la mateixa línia que la Cristina és una persona super treballadora, implicada i generosa en el temps que ha dedicat per la ciutat i a més a més que té un ampli coneixement de la casa també com a treballadora que ha estat de l'Ajuntament de Girona tots aquests anys i feina la qual tornarà després d'aquesta etapa de regidora. Va ser emotiu, la veritat, i si algú ha de tenir una alegria en aquesta notícia, el primer és que la Cristina, la malaltia, doncs sembla que l'està superant, vull dir que això és una bona notícia, i el segon és la família, que al final les famílies són les grans damnificades de la tasca política municipal. Jo vaig viure amb menor mesura, perquè estava l'oposició, però, per exemple, aquí hi ha la Gloria, que ho sap, que ha estat a govern, i és una passada el temps que perd la família per les tasques que comporta la política municipal. Per tant, una llàstima que la Cristina es desvinculi, perquè guanyem, ho notarà, per suposar, té un pes molt important, però una sort per la família que la podrà tenir, la podrà cuidar, i la Cristina també es podrà deixar cuidar i dedicar-se a ella, com li demana també la malaltia. i segurament això li demana el cos i les ganes d'estar a casa. Per tant, de les grans reptes també neixen les grans oportunitats i els grans aprenentatges, i ara guanyem davant els té aquest repte. Aquest repte d'encaixar aquesta marxa, de reconfigurar-se i que tothom tregui el millor de si mateix per tirar endavant el projecte. Tu, Gloria, ho deia en Xavier, tu ja has estat molts anys a la Junta de Benissats de la dedicació que implica. Sí, sí, sí. Evidentment, a veure, jo en primer de lloc un gran agraïment a la Cristina, tot i estar en dues situacions polítiques diferents, en dos grups municipals diferents, coincidint a l'Ajuntament, en temes que en algunes coses vam coincidir, en algunes altres no. és una persona molt treballadora, molt lluitadora, molt persistent, coneixedora de la ciutat i crec que, a part de tot això, és molt injust que per una malaltia hagis de deixar, en aquest cas, la gran feina i l'esforç que va fer per arribar fins on s'ha arribat, que ho hagis de deixar per una malaltia. És injust. És injust per tenir una malaltia amb una edat que estàs al ple en un moment de la teva vida professional, però que, bé, davant del que deien en Xavier, no? Davant que, evidentment, Sembla ser que l'ha superat i, per tant, es troba bé perquè el tractament li ha anat bé i, per tant, l'ha superat. Però el cos l'ha partit. Exacte, amb un cost alt que és que ara no pot continuar exercint el gran esforç, perquè jo des d'aquí també vull reivindicar a totes aquelles persones, a tota la ciutadania que no coneix la feina dels polítics municipals. Jo sempre dic que la política municipal és dura. És veritat, ens hi posem perquè volem, però no tothom està disposat a anar-hi. Les persones que dediquen tant d'esforç amb una feina municipal, que són les 24 hores, els 365 dies de l'any, que és un estrès exorbitant, una mica de respecte, tant sols respecte per les persones que estan fent política municipal, política municipal tant de ciutat i no per allà dels pobles, perquè és molt fàcil criticar i és molt fàcil dir que no se'n cuiden. perquè al final no deixa que tots som persones i que hi dediquem moltes hores i que tots volem el millor per la ciutat, de la manera que millor pensem que ha de ser. Llavors, davant d'una situació com aquesta, sí que vull reivindicar la feina i l'esforç de tots els polítics, ja siguin al govern o ja siguin a l'oposició, que hi dediquen moltes hores i és veritat que és un sacrifici, que estem fent per part de molts polítics municipals i, per tant, almenys quan surten a les xarxes, això és inevitable, criticant, almenys, un mica de respecte. Es pot dir el que es consideri, però també no és el cas d'estar en una cadira, però està en una cadira en el govern municipal. A més a més és un nivell de política molt directe. Vas pel carrer trobes el ciutadà que t'interpel·la i per tant això també té un valor afegit i un cost, perquè a vegades al ciutadà hi ha initiatives que es prenen com que no tenim tota la informació. Podem dir que és una baixanada i tal, que si tinguéssim tota la informació, doncs l'entendríem. i som molt ràpids, nosaltres, amb crítica. I per tant, els que es dediquen a la vida ciutadana, la veritat és que és la política més directa que hi ha. És que la crítica que ara ha descobert, jo crec que no només... s'ha d'admetre, sinó que és necessària, insisteixo, la crítica que ha descobert quan algú pensa diferent de tu i ho diu. El que en aquests moments ha fet un mal, i no vull criminalitzar, però és veritat que hi ha gent que ha utilitzat de manera molt perversa les xarxes, com des de l'anonimat, doncs moltes vegades no critica en el sentit, sinó que directament no insulta o a menys preu, menys prea la feina de tanta gent. En tot cas, ahir, per exemple, m'afegeixo, si m'ho permeteu, els bons desitjos per la Cristina Andreu, que jo crec que ha treballat i ha treballat molt, i segurament massa, si m'ho permet, encara que això no li agrada. quan va tenir la malaltia no va baixar el pistó i segurament és el que li ha acabat passant una mica de factura. Per tant, el que hem d'esperar és que es recuperi i que si li ve de gust i vol, que torni a la primera línia quan torni a estar. Estic seguríssima perquè això es porta a dintre i estic segura que la Cristina amb el seu tarannà i la seva manera de fer estic convençudíssima que tornarà i per tant ara, jo crec que deu ser un per on però que no tinc el més mínim dubte que tornarà a treballar, ja sigui potser no en el govern municipal o en la política municipal, però sí en altres àmbits com potser també ha fet altres vegades, ja sigui amb l'associacionisme o d'una altra manera, però estic segura que tornarà a primera línia per treballar per la ciutat. Mai et pots desvincular. Exacte. Realment el municipalisme està depassionat. No sé, a mi personalment m'agrada tant el conèixer el dia a dia de la ciutat, el conèixer les coses que es fan, que es desfan, de quina manera es poden transformar aspectes quotidiants. És tan proper i tan fantàstic el municipalisme que no el pots desenganxar, ja sigui des de l'activisme com des de l'acció política directa al ple. I per tant això fa que tots ens anem veient en diferents etapes i en diferents roles d'aquesta auca fantàstica que és el municipal Irma i que també és Girona. Per tant, la veurem segur i compartirem classes, carrers i pancartes, si toca. En Jordi ha dit una cosa que jo crec que s'ha de tenir en compte. La crítica que ha descobert és positiva. Però jo recordo que al punt diari, tu recordaràs, vam ser el primer que en les cartes del director van dir prou. No hi ha... O sigui... Que vien d'anar assignades. Vien d'anar assignades, nom i cognom. I a més a més es preguntava a veure si que era realment. I jo crec que van ser els primers, les cartes van baixar en picat, però va ser una contribució. I ara amb el tema de la internet i tot això, això ha quedat... Bueno, ha saltat pels aires, no? Jo amb la gent a nivell de xarxes, que en sóc usuari, i per exemple ara que hi ha hagut aquest gran debat de sobre si deixar o no deixar Twitter, com per exemple alguns mitjans ho han fet a Guardian, a La Vanguardia, jo particularment no ho he deixat, jo tinc a mi l'antic Twitter, que ara es diu X, diguem-ne. A mi em serveix per informar-me i senzillament el que no faig és escriure tant com escrivia abans, penjo els meus articles, no escric tant i sobretot el que no faig és discutir-me mai amb ningú ni confrontar les meves idees amb ningú que no sigui algú que conegui a cara descoberta. A partir d'aquí és l'utilització que se'm fa. Les xarxes no s'han de criminalitzar, és un avenç. El problema és l'utilització que a vegades se n'ha fet a les xarxes. I aquest tema de les mitges veritats, les mentides... No només els partits polítics, les entitats han vist la força de les xarxes per, diguem-ne, per portar l'opinió pública cap a un cantó, cap a un altre, i això, en aquesta ciutat ens ha passat. Jo, per exemple, sempre dic una cosa, ara que tenim la Glòria aquí, quan estava al govern hi va haver un moment que donava l'impressió que la ciutat estava brutíssima, perquè hi va haver-hi una campanya de dir que la ciutat estava brutíssima. I, en canvi, això ara li està passant, per exemple, a Guanyem, que han canviat les tornes i hi ha algun altre partit polític, jo crec que el PSC per exemple al darrere, que dona la sensació aquesta de que la ciutat s'està aprofitant un període de canvi, com és el canvi amb la recollida d'escombraries, que algunes coses no funcionen bé, doncs per machacar. Entrem amb aquest tema, com ho veieu Xavier? Tu vas tenir l'oportunitat, tu ets un activista i ho seràs sempre, durant un temps vas estar dintre de l'Ajuntament, a l'oposició, i alguna vegada m'ha semblat entendre i per això t'ho pregunto, que aquell any i mig, no sé si va ser un any i mig o una cosa així, et va servir per entendre algunes coses que a vegades, és a dir, que no tot el que el sentit cúmul ho veu es pot canviar des d'entre de l'Ajuntament per les dinàmiques que hi ha, diguem-ne, pel tema del paper dels tècnics, pel tema del paper de les normatives, de les ordenances, aquella sensació que alguna vegada segurament devies agafar alguna emprenyada allà dintre perquè haguessis volgut fer alguna cosa o haguessis demanat fer alguna cosa i et deien que no es podia. Sí, sí, a veure, al final les institucions, l'Ajuntament de Girona, suposo que no és una excepció, però tot i que el govern sigui un, el ritme el marca els tècnics, i és així. És gent que tu pots anar amb tota l'empenta, les ganes i la il·lusió de fer alguna coseta, Però has de passar pels seus sedats i algun tècnic fins i tot et pot dir si tu estàs aquí dos, quatre anys, vuit, però jo hi estaré tota la vida. I quan et diuen això doncs és un missatge que és dur, és fort, perquè veus que al final tens un corset i estàs limitat per una voluntat tècnica que moltes vegades no acompanya el ritme que tu voldries a nivell polític. I estar dins de la casa doncs... et genera una certa empatia amb el que és l'acció de govern. Continua havent-hi la crítica en la línia política d'un i altre, però realment et fa veure que un cop vols transformar, vols fer coses, doncs primer t'has d'adaptar a aquest gran transatlàntic que és el volum de treballadors municipals, que en aquest cas concret els tècnics, Sí, sí, que quan arribes et menjaries al món, et menjaries a l'Ajuntament, però acabes fent sopetes. I és així, és una realitat. Ara hem sentit riure de glòria, i no sé si coincidirà, però és la meva diagnosi. Breu, eh, d'un pas breu per l'Ajuntament, però crec que va ser molt intens. I que tu has dit molt directament i molt clar, a vegades queda com incorrectament publicar políticament és incorrecte dir que els tècnics ens paralitzen una mica les nostres ganes, les nostres àncies de de fer moltes coses per part de quan estàvem en política, no? Però sí que és veritat, no és perquè ells vulguin paralitzar, però sí que la normativa, doncs paralitza i ens paralitza moltíssim a tots. I jo crec que fins i tot molta part de culpa, que potser ja no ens en recordem, ens ve derivada de l'Arçal. En el moment en què l'Arçal va entrar en vigor, o sigui, aquesta norma... És una llei, diguem-ne, de funcionament, no? És la llei de funcionament de tota la part de funcionariat i de règim local. Llavors va haver-hi uns canvis que van donar, jo no sé si va ser també per poder paralitzar una mica tot el que podria ser, diguem-ne, entre cometes, corrupció, i que van posar molts límits a totes les actuacions que es feien per part d'entitats locals, d'ajuntaments, etc. A partir d'aquí, jo crec que hi ha un canvi, perquè és veritat que si tu penses de fa 20-25 anys, les coses funcionaven o donaven la sensació que anaven molt més ràpides que ara. Llavors, entre aquesta normativa, la normativa després de la llei de contractació de l'estat, que sempre surt també, hi ha hagut tota una sèrie de normatives que fan que això et paralitzi. Llavors, clar, nosaltres, com que ja m'hi poso, perquè ja no, que les persones que estan ara al capdavant de regidories, i el mateix alcalde, doncs volen fer moltes coses, perquè venen amb moltes ansies de fer moltes coses, i què passa? Que els tècnics estan obligats llavors a dir no, no, això no es pot fer perquè aquesta normativa pam pam pam pam, i això et paralitza moltíssim. No, és segur que per una banda estem pagant la corrupció d'uns, l'estem pagant ara a base de normatives, però per l'altra també, Està clar que hi ha determinats partits tècnics que tenen més afinitat amb uns partits o amb uns altres. I això també m'hi vaig trobar, i l'anècdota, i ara serà ràpid que ja passo l'Esteve. Però el 2011, quan Carles Puigdemont va guanyar les eleccions, mira, vaig reunir amb ell perquè jo tenia pensat muntar la mesa d'entitats per la participació i tot plegat, que la Gloria ja coneix, i li vaig dir, bueno, després de tants anys, 30 anys de socialistes, li vaig fer un copet a l'esquena i li vaig dir molta sort als tècnics. I ja està. I bueno, ell ja sabia perfectament del que hi havia, va haver-hi aquests somriures de complicitat i després ja va anar a la sorra amb els lleons i les feres. Però bueno, és una realitat no només de corrupció, sinó també, i això no ho podem negar, és les afinitats de certs perfils amb unes o altres organitzacions, i que a vegades no et diré que actuen corporativament, perquè seria molt greu, però bueno, tenen aquesta visió, i a mi fins i tot penseu que quan Junts va guanyar les eleccions i va haver algun tècnic d'algun centre cívic, no diré qui, que es devia pensar que jo era socialista, i em va dir tranquil, que d'aquí quatre anys tornen els nostres. I això em va passar. Vaya vista que tenia, diguem-ne. Vaya vista que tenia aquest tècnic. Més és que hem entrat en una deriva d'uns anys cap aquí, que ara tothom és sospitós de qualsevol cosa. O sigui, ara posar una carella és molt fàcil, que sigui en retall de diari o que sigui qualsevol cosa. I és clar, hi ha un tècnic que es pot veure empaparat per una cosa que després, al cap de dos o tres anys, sortir que no tenia res a veure. I és clar, i això, aquesta manera de fer política, que no hi era abans, això també ha paralitzat molt la gent perquè, vulguis o no vulguis, s'ho ha de pensar molt més. Jo recordo que tots ho hem sentit, que en Nadal moltes vegades havia dit És que abans quan la Gloria parlava i parlava de manera tan tècnica, ella perquè té formació del que deia, jo he estat a punt de dir-li, no, no, tot això ho volies dir, a l'època de Nadal hi havia un foret i se'n reclava l'endemà i ara no es pot fer. Exacte. No es pot fer? Sí, senyor. I el mateix que ara podés estar-hi a la presó estarien causat si hagués fet? Vull dir que és clar. I llavors, com està fet, després la gent... És que, us ho pregunto, les normatives contra la col·lapsió les podem entendre. Jo crec que el que és pervers és l'utilització d'aquestes normatives. Jo he dit dues o tres vegades aquestes frases i després la gent diu, exageres. No. Quan s'anuncia una llei de la transparència, generalment no és perquè les coses siguin menys transparents, sinó perquè ho siguin menys. quan s'anuncia una llei de simplificació administrativa, que no sé qui tindrà nom, vol dir que hi haurà més papers per omplir, per tant anirà en contra de l'anunciat de la pròpia llei. I una cosa és que és molt complexa i per tant el control del diner públic ha de ser total, amb això hi estem tots d'acord, però llavors jo crec que hi ha gent en general, i no parlo només de la ciutat de Girona, eh, parlo en general, que hi ha una utilització per haver-se la llei, a vegades amb la complicitat, diguem-ne, dels jutjats, i han posat la por al cos dels jutjats i, perdona, i dels els càrrecs, diguem-ne, estatals que controlen els ajuntaments, que són els interventors i els secretaris. Perquè es fa política molt. Es fa política amb aquesta llei i amb... perquè és l'embarçari, se va quant a l'embarçari, però no es fa política ideològica, es fa política a través dels jutjats. I això també és una mica allò, alguna vegada amb en Xavier hem rigut aquest tema, perquè he dit que la diferència entre el acceptar i el prendre, que quan estàs des de fora, a vegades és molt més fàcil no voler entendre les coses i exigir el compliment immediat, i quan hi estàs al mig te n'adones, o com tens llavors el poder de canviar les coses, et trobes en tots aquests impediments que fan que allò que demanaves no ho puguis acabar fent. I a mi, és a dir, jo entenc... És un embut, és un embut. Exacte. I també pots tenir diferents perfils de secretaris o d'intervenció, i a Girona hem tocat un que és més fàcil trencar-lo que no doblegar-lo. Perquè és rígid, rígid, rígid, i senzillament doncs és això. És normal que amb tota aquesta nova llei de transparència i tal hi hagi gent que s'hi jugui al patrimoni. Però hòstia, tu, és que passar pel sedat del secretari de la ciutat de Girona és molt... és supercomplicat, i la bròlia n'ha tornat. A mi a mi m'agradaria, o sigui que amb això... Altres diuen el contrari, deixa-m'ho dir, perquè hi ha gent que també defensa que les coses s'han de fer així. Sí, però... Però que mirat administrativament, la gent dirà a ell, els que ets secretari és una joia fantàstica, que realment no hi haurà res que surti de la norma a la ciutat de Girona. però davant de l'agilitat, de la part política que voldria tirar endavant més coses, doncs, lògicament, això és un freno al ritme que voldríem marcar políticament, però administratiuament no és possible. Són les preguntes que va fer amb els ciutadans que, sense cap mena de mala fe, ho diguem. Si d'una manera absolutament legal hi ha ajuntaments que són capaços de donar una llicència d'obres en tres mesos, per què, si no, es tarden 12? Bueno, és que jo crec que... O la bar musical. o d'altres coses en general. Jo penso més en gent que et diu que ha hagut de tenir llogat un local per poder-hi obrir un negoci per uns papers que podrien anar molt més ràpid i que no hi van. O sigui, tot depèn, no? Segurament que Junta potser és més lent que un altre municipi, tot depèn. Però el dilema, jo crec que el dilema i la cosa de fons és què preval? Preval la prestació del servei o la garantia màxima jurídica que allò s'està fent bé. Jo t'ho contesto a la prestació del servei. No pots deixar de netejar les bessures, per exemple. Com es pot equilibrar això? Un altre cosa, el dilema està. Què prioritzem? Prioritzem que s'ha elegit a unes persones per fer unes determinades actuacions o Prioritzem que la garantia que com que allò que han dit és il·legal, no es pot fer. Ni tant o ni tant poc. Som-hi amb confiança. El que no pot ser és que dins d'un ajuntament, als diferents òrgans que hi ha en administratius i polítics, hi hagi desconfiança entre uns i els altres. Que la part administrativa pensi, Òscar, a veure si aquest polític ara me fot en un merder. perquè farà alguna cosa mal feta i després me'l menjaré jo tot el marron. Hi ha d'haver-hi una certa confiança entre parts del mateix ajuntament en aquest cas. Pensar que el projecte és comú en el sentit de dir, ei, anem a tirar endavant, hi ha coses que sí que m'has d'assessorar, però cada cosa no l'has de mirar de tal manera que et pensis que t'avui fotre el pou, perquè si no, hòstia, és que ens amirem qualsevol cosa i com diu la Glòria, i la prestació del servei... Exacte. I Xavier, s'ha de garantir la legalitat. Però qui decideix, qui decideix qui fa les coses, són els polítics. Per tant, el que no podem fer per part de l'Ajuntament és fer de jutges i sentenciar. El que s'ha de fer per part de l'Ajuntament és garantir la legalitat, que no vol dir jutjar. I no vol dir controlar, inspeccionar d'aquesta manera que s'està fent. Llavors, jo crec que el bàsic aquí és que garantir la legalitat, assessorar i intentar trobar la manera jurídica de portar a tirma les coses i les actuacions polítiques que es volen fer. És en aquí la cosa. És a dir, no és qüestió de fiscalitzar, de controlar, perquè hi ha uns altres òrgans que fan això. La zona de baixes emissions s'ha vist. Un cop es tiraven endavant alguns ajuntaments, hi ha hagut la part jurídica que les ha tirat enrere. Aquí hi ha un tema. La Glòria ha fet una pregunta, en Xavier l'ha respost i li vull demanar també a l'Esteve. Hi ha una cosa que crec que l'hem de tenir clara tots. Nosaltres votem a una llista determinada, a uns polítics determinats, perquè prenguin decisions per a nosaltres. Per tant, les decisions les han de prendre els polítics, en base a una legalitat que han de garantir els tècnics i els funcionaris. Però la decisió de ser política no pot ser que els ajuntaments els governs, diguem-ne, gent que no ha escollit el poble, perquè llavors això seria pervertir. Jo ho veig així, però clar, és més fàcil de dir que no de fer. I que no surten públicament qui són. Estan amagats sempre. Però aquí també hi ha una cosa que si som honestos també l'administració, jo crec que ha pecat una mica perquè l'administrat a vegades hi té desconfiança. Quan donen un permís d'on que sigui, doncs donen la sensació des de fora que diuen, via amb aquest, per on me vol fotre, que tal, que passi avui. I això també entra en un bucle de retardar més les coses. Jo seria partidari d'anar més ràpid i aquell que l'hi trobin, inspeccionar després, i aquell que l'hi trobin al rellot, doncs fot-li una... però aquí això no hi estan i esclar, i les coses s'eternitzen molt o, diguem-ne, s'eternitzen o a vegades, jo crec... a veure, quan em diuen t'han tardat un any parlant d'una llicència, jo penso, han estat un any mirant-s'ho? Els papers van i venen. És a dir, van de la meva taula a la teva taula, de la teva taula a l'altra taula, a l'altra taula no li acaba d'agradar, torna a la teva taula, torna a la seva, la seva torna a la meva... Els papers volten, però van voltant. Això és un absurde. L'època de la digitalització. Procedimentalment, els tràmits són els que són. No pots complicar més la tramitació i la part procedimental. No pots complicar-ho més, per la garantia que tot es farà bé. Molt bé, garanties sí, però també la simplificació del procedimental, perquè és que si no, no arribem a allò. Per això dic que hi ha d'haver-hi aquest marge de confiança, de dir, eh, tu tira endavant, vols desenvolupar una activitat econòmica. Jo et dono el permís. Ara tu m'has de demostrar que ho faig segons tot el que m'has dit. Si partim d'aquesta desconfiança, ens farem mal, perquè ens mirem i llavors la cosa no avança. Vinc al model anglo-saxó de dit o obra i després comprovem que funcioni. Si no funciona, tanquem. Mira, malgrat tot aquests papers i aquestes històries, sempre hi ha històries que s'han de fer. Ara mateix hi ha hagut aquest bar musical que li han aixecat una... Una inspecció, perquè exercia una activitat que no era la que tenia i hi havia més gent dintre. Dèiem perdó, que ningú sabia que era un bar musical al guant. Ningú sabia. No, jo també he quedat sorprès. Jo em vaig descobrir al diari. Però a més a més, ha sigut per un denunci de ciutadana. O sigui, que no és allò que hi hagi inspectors ja hi han anat o tal, no, no. Vull dir que ha sigut per pels ciutadans. Vull dir que tampoc aquell vagilar, tampoc... És que ara ho dèiem, ha fet pensar una mica en la pel·lícula Casa Blanca, com entra i diu, en este local se juega. És una miqueta el tema, evidentment hi ha un tema de llicència que és evident que la gent del carrer no podia saber però que allà hi havia gent i tot això. Però bé, és el que dèiem ara, li han aixecat una infracció, tindrà dret a defensar-se i es prendrà una decisió perfecta, doncs les coses són aquestes, les altres que juguem. Escolteu, ja hem teoritzat una mica, però jo crec que és important fer-ho, perquè a vegades la gent no se n'adona del complicat que són les coses. Però anem, per exemple, ahir tothom va parlar molt bé en el ple de la Cristina, però el ple també va ser tens i va ser dur. El tema de la recollida d'escombraries, que no acaba de funcionar, el Sergi Cot va carregar fort El regidor d'acció climàtica va carregar fort contra l'empresa, per dir-ho d'alguna manera. En aquests moments hi ha els contenidors oberts, els contenidors tancats, el port a porta i les àrees temporals que de moment no funcionen. No funcionen les targetes. i s'ha creat un... i han començat a sortir fotos. És a dir, és molt fàcil fer fotos d'uns contenidors amb unes bosses trencades, perquè desgraciadament passa. Però això... no sé... com ho veieu? És a dir, és complicat, no? Vull dir, perquè ara troba a gestionar. Aquí faig una pregunta àmplia, per exemple, hi ha hagut molts ciutadans que s'han queixat de que la informació que han rebut Primer els ha semblat poca i segona no adequada en alguns casos. I l'altre és el tema que algunes coses no estan funcionant perquè és un canvi de cultura molt important. Jo per norma crec que el porta a porta com l'hem conegut, perquè ara el problema no és el porta a porta, perquè allà on es fa si funciona, funciona bé, sinó tot el tema dels contenidors, tot el tema dels horaris... I el porta a porta comunitari. del porta a porta comunitari, que és una manera de dir... És l'aufamisme. És l'aufamisme per dir que un tenidor és intel·ligent, que els contagiosos no són intel·ligents. És a dir, aquest és el tema. La veritat és que hi ha hagut gent que s'hi ha posat de cul per donar-ho l'expressió des del primer moment, i ho fa com una voluntat de no compliment. L'altre és que hi ha hagut disfuncions i l'altre és que s'estem davant del que el mateix Sergi Cot va definir com un gran canvi cultural. De tota manera, bé. Estem superats, a veure. Aquest canvi... Doncs sincerament, ha superat l'àrea. En el sentit que és un canvi molt traumàtic, que la majoria de la ciutadania veu amb rebuig, mai més ben dit, aquest canvi, no? Per què? Perquè qualsevol canvi de la teva zona de confort, dels teus hàbits, és vist, això és rebut com un atac, aquests hàbits, i per tant genera aquest rebuig. i a la que hi ha un mínim d'incidència, doncs aquest rebutge es multiplica i es converteix en modi visceral cap a un model que s'intenta implantar de recollida. Ara, estem superats perquè això, el canvi, és molt bèstia. Més a més, hi ha una empresa que és un gegant, que també has de poder controlar un gegant com aquest. És difícil, a vegades fan i et fan a la seva manera, incompleixen parts de contracte, però clar, és un contracte, no sé quanta anys queden, si en queden 8 o en queden 6 més 2. Però, sincerament, és complicat. Hòstia, el regidor és la cosa que més interessa a la ciutadania, una de les que més interessen. És brutal les convocatòries, la quantitat de gent que hi arriba a anar, i el regidor de l'àrea, Jo crec que ve un contenidor pel carrer i li venen càufrets i s'aparta perquè és el dia a dia que li toca fer, com li tocaria fer qualsevol responsable d'un àrea tan important i tan costosa, que pot arribar a ser el 20% d'un pressupost municipal, Com és la gestió de residus? A moltes reunions per això qui ha rebut les patacades han estat basades en els tècnics, perquè els tècnics han hagut de fer i aquesta és una decisió que requereix de les dues parts, de la part de l'explicació tècnica però també de la part política. i és evident que problemes n'hi ha. Van començar a Montjuïc, mira, a Montjuïc els hi ha costat perdre l'associació de veïns, perquè l'associació de veïns ha dit prou, ningú ha valgut agafar la lleu i s'acabarà i han començat, diguem-ne, el que se'n diu una junta d'extinció. Allà hi va haver-hi... en Joan Ventura, que és veí de Montjuïc i que ha vingut aquí, ell mateix diu que els grups de WhatsApp van ser una bestiesa gent que no participava, que s'hi va oposar de bon començament i que va anar a la contra. Bé, ja hi has de comptar que puguin passar aquestes coses, que després segurament no s'havia calculat bé que no és el mateix el porta a porta a les cases, que no en els blocs de pisos, tot aquest tipus de coses, però que hi va haver-hi com una reacció furibunda d'aquelles complicades. I ara el tema ha anat baixant. El fet que en les hores temporals les tarjetes no funcionin ha acabat de fer emprenyar una gent que ja li dirien que havia de portar, diguem-ne, el seu rasírus d'entre les 8 i les 11 del vespre perquè no hi havia cap altra hora per fer-ho. amb el problema que això ha suposat, per exemple, per moltes oficines. Sí, el Régidó Varay parlava de la vida dels 40 per 40 centímetres, que a vegades feia molt difícil encertar-ho. Clar, és que són coses tan evidents, estan tan... Tant ficades en el nostre dia a dia, la gestió de regidors són les coses que més fem, lògicament, les fem diàriament. I qualsevol problema, doncs, es magnifica i serà una cosa que portarà d'anys i també necessita de molta comunicació. que també a vegades la comunicació no ha estat completa i moltes vegades hi ha gent que o bé no hi ha accedit perquè no ho acostuma a fer o bé perquè no li ha arribat els procediments per gestionar el seu residu. I aquesta comunicació n'importarà en totes les àrees. Ahir també es va provar, a la zona va ser remissió. I hem tornat a simplificar el discurs entre cotxes sí o cotxes no. Quan una zona de baixes emissions hauria de ser de la culminació d'un procés previ d'implantació de mitjans de transport públics alternatius a l'ús del vehicle privat i culminar-ho amb la implantació de la zona de les emissions. Què passa? Que estem començant la casa per la taulada? Això ficarà les dones baixes emissions i no tindrem els deures fets i es tornarà a convertir entre cotxe sí, cotxe no i tindrem una trapatada calenta. I així anem. Tu Glòria, vas viure la part aquesta de Girona està bruta i tot no funciona a l'última època quan eres la Gidora i per tant ara des de fora també pots entendre, diguem-ne, que es fa molta política en aquest sentit, i que és un tema complicat, i que és d'aquells temes, diguem-ne, que poden fer caure a govern, per dir-ho d'alguna manera, eh, vull dir, perquè la gent se'ls agafa pit d'una manera molt bèstia, no? No, però la gent tampoc col·labora. M'ho diria jo perquè no ho hagis de dir tu, quan veus un contenid amb bosses trencades d'aquestes fotos que alguns fan i pengen a les xarxes, allò és perquè hi ha hagut algun brut que ho ha fet. Exacte. I a més a més, et diré una cosa, perquè ho he vist moltes vegades, a davant de casa hi ha condinadors plens, cada dia... Si m'ho permets, vingut a Mil i Graït. A Mil i Graït. Plens de caixes i de tot que no pot anar aquí a dins. Oves el condinador i no hi ha res a dins. És buit. Jo crec que hi ha una resistència passiva en contra d'això. Hi ha gent que s'hi ha posat en contra, com el turisme d'escombraries. És clar que fins ara per alguna gent que treballava a Girona i venia a altres pobles era molt fàcil de fer-ho. Ara no ho serà perquè en aquests contenidors necessitaran una targeta i no la tindran. Què fan? Han canviat els hàbits? No, deixen les bosses a terra. i això és una d'aquelles coses... Ja tocarà Sant Eugeni a la primavera. Clar, aquí és un tema que, com alguna vegada... I què s'ha de fer davant d'això? Jo sempre dic el mateix, pedagogia, pedagogia, pedagogia i algun cop de pal. I vagilància. Exacte. I les actituds sensíviques s'han de sancionar. No hi ha vagilància, aquest és el problema. Però és que hi hauria d'haver-hi un codi de barres. a les bosses que el mateix desenvolupament del model ha evidenciat que és inviable. O sigui, tècnicament, i en quant a recursos humans i tècnic, és impossible desenvolupar tota aquesta estratègia de marcar amb codis de barra les bosses per saber el dia que ho has tirat. És impossible. És impossible. Per tant, hem generat una expectativa i hem presentat un model de recollida per sobre del que a nivell tècnic i humà, era possible. I ara hem de gestionar les misèries de veure que fa aigües pertot arreu. Feliç un clar de Pedres de Girona, que ell està clar, diguem-ne, com a seguidor d'aquestes àrees temporals, es mostrava sorpres com hi havia ciutadans veïns seus, i això ho ha escrit per les xarxes, que el dia que tocava, per exemple, orgànica, els veia carregats amb ampolles de plàstic o amb cartrons o amb això, i deia que no hi entenia res. No, no, s'hi content. El que ho deia era això, que hi ha molta gent que a més a més no vol, i no vol adaptar-se. És complexa, sí, però tampoc és tan complexa. Hi ha situacions que s'han d'estudiar, hi ha situacions que s'han d'arreglar. Jo crec que la gent, a part de l'incivisme que hi ha, i a part del rebuig aquest que fan com a protesta, que potser és com a protesta, El porta a porta. El porta a porta, ostres, és fantàstic, amb cases. El porta a porta, amb cases, és fantàstic. Tu saps que el dilluns has de deixar l'orgànica i el plàstic. Tu saps que el dimecres has de deixar l'orgànica i el cartró. Tu saps que pam pam. Tu això ho saps? Perquè vas a buscar... està amb uns cartellets que t'adonen que el poses a la nevera la mar de bé. Doncs, en grups de WhatsApp, queixant-se de per què han d'anar-s'hi a buscar les bosses a casa seva quan poden anar al contenidor. Però si és molt més fàcil, és molt més còmode. O sigui, és queixar-se per queixar-se. I després, tot el tema de la recollida amb els contenidors intel·ligents, home, potser el que deien en Jordi, més pedagogia, una mica més d'explicació, i que hi ha un període d'adaptació. No podem fer-ho tot perfecte d'avui per demà. I dit això, a part de fer pedagogia, també s'hauria de començar a sancionar. S'hauria de començar a fer les inspeccions que toquin, jo no sé com s'ha de fer, no sé si s'ha de contractar... No ho sé, investigadors, deixem-ho dir així, o inspectors o no sé com, s'han de contractar a persones que puguin fer aquestes tasques d'inspecció i sanció. Perquè les persones funcionen d'aquesta manera, al final. Hi ha una persona, en Joan Alcalá, que està contractat per seguir... I ho fa. Si el contractes està complint. I ho deu fer, però deu estar desbordat, també. I ho fa, i ho fa. Perquè una sola persona... No és només ell sol. No t'ho pots controlar, no tot. És que esclar, és a partir de la base que l'empresa fa bé la seva feina, també. Esclar. I si no, l'empresa, esclar, tu has dit... O allà que l'és. Quan has parlat d'un tant per cent importantíssim del pressupost municipal, ho has dit, estem parlant, de molts i molts milions d'euros, per tant, has de garantir que l'empresa doni un bon servei. El Nadal passat, crec que va ser el Nadal passat, ja es va detectar que havien deixat de recollir un 20 i escaig de llocs i l'empresa va ser sancionada. és impensable, és inimaginable que puguin estar sense recollir en situacions de normalitats. Per tant, aquí també hi ha d'haver-hi la doble vara, la pedagogia per un cantó, ho diré quatre vegades, pedagogia, pedagogia, pedagogia, pedagogia, però al final també la sanció a qui correspongui, si és a l'empresa o a l'empresa, i si és al ciutadà que incomplés sistemàticament una cosa amb voluntat de fer-ho. No, i també anem aplicant diferents corones. Ara Sant Eugeni és cinc anys i verd quan s'apliqui, jo parlo del meu barri perquè ho el conec, no estaran ben dimensionat, els contenidors, per al residu que genera. Perquè hi ha pisos que pots pensar que són pisos amb 5 persones i 29. Poder és en 3 famílies, en 3 famílies, a cadascuna de les habitacions, on el fenomen de l'empadronament no reflecteix realment la gent que hi viu. I per tant no estarà ben dimensionat, no tothom tindrà targeta, Bueno, serà al·lucinant. Serà al·lucinant. Per què? I com has d'aplicar això? A través de l'assenció? És complicat. És complicat. Clar, és a través de dimensionar-ho i de fer una lectura prèvia real a la situació que et trobaràs allà on implantes. I això és el que també està fallant. Estem anant a assaig error, a assaig error. Hi ha coses que et deixen més marge per aquest assaig. Xavi, no descartem la sanció, jo ho sento eh. La sanció aquí toqui, doncs si tu te toca, organ que hi poses plàstic, doncs tu sanció, ja està. Si te n'enganxen, doncs estan enganxats. Jo volia que te n'enganxen quan passes un semàforum vermell. És que és així. No ho arreglarem si no. I llavors la depressió aquesta, no? Tampoc hi tindrem agents cívics ni gent per controlar tot això. No, perquè després et diran que els agents cívics no poden sancionar perquè no són autoritat i entrarem en aquest joc de venir. El que parlàvem abans. Ahir el Lluc va treure el ple un tema que potser això animava la gent a fer-ho. Que si arribem al 70% de residu reciclat, diguem-ho, així clarament, hi haurà una rebaixa en la tarifa i en l'import de la taxa d'escombraries. Una rebaixa important perquè, bueno, haurem fet els deures i potser d'aquesta manera, al millor la gent diu, hòstia, doncs si això m'ha de significar una rebaixa, doncs reciclo. Al final, És complicat. L'ascensió no és l'única solució a la pedagogia, com diu en Jordi, però tenim un gran error que és que potser el model que volem aplicar no està ni ben dimensionat ni ben aplicat a la realitat del nostre municipi, a les diferents realitats del nostre municipi, perquè la nostra ciutat és molt diferent. No és el mateix ni Pont Major, ni Santa Eugènia, ni Montjuïc, ni Vistalegra, ni... és molt diferent. I no es pot aplicar un model uniforme a tota la ciutat. I en aquí és on paquem, que a vegades veiem la ciutat com una cosa homogènia. I no. No ho és. No ho és. I és aquí on hem de jugar i aplicar les polítiques ben afinades. Hem tingut una tertúlia ben distreta, perquè ha passat molt ràpid, perquè ja queden només segons perquè arribin les 11. Jo us ho volia agrair. Moltíssimes gràcies, Xavier Villarreal. Moltíssimes gràcies. Glòria Plana, moltíssimes gràcies Esteve Vilanova. Avui, 91 aniversari de la primera emissió oficial de la ràdio Girona. Volem felicitar també els nostres companys i desitjar llarga vida a la ràdio. Nosaltres tornem demà. Ara, són les 11. I a Mont Girona. Exacte, sí, sí, a Mont Girona, s'ha parlat de Mont Girona avui, mira. A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això, estem aplicant les noves modalitats, com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 10 de desembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyes. Giron aprova definitivament la normativa de zona de baixes emissions. Ho va fer amb els vots del govern local i l'abstenció del PSC i els vots en contra del PP i de Vox. Des de l'oposició van qüestionar els horaris que marcarà la normativa de 7 del matí a 8 del vespre en dies feiners i que no s'estengui a altres municipis de l'àrea urbana. El PP també va retreure que no hi hagi una xarxa de aparcaments dissuasius que l'acompanyi i Vox va considerar que no hi ha dades que vinculin les emissions dels cotxes amb el canvi climàtic. La tinenta de l'Alcàdia de Transformació Urbana i Transició Ecològica, Cristina Andreu, va detallar que s'han acceptat alguns punts sobre excepcions de determinats automòbils i també s'ha aixecat la restricció per vehicles comercials en consonància amb la normativa autonòmica. La zona de baixes emissions es posarà en funcionament el segon semestre del 2025. Girona tornarà a sancionar l'empresa de recollida de residus. Així ho va confirmar el regidor d'acció climàtica Sergi Cot en el torn de prems i preguntes del ple municipal d'aquest dilluns. Cot va afirmar que s'estava preparant una nova sanció per l'empresa davant dels problemes que han ocasionat les àrees temporals del barri vell. Girona preveu rebre de forma imminent l'informe de l'ACA per resoldre les al·legacions del campus de salut. Això permetrà desencallar les al·legacions i portar la modificació urbanística a aprovació definitiva. L'atendent o d'alcaldia, Cristina Andreu, va detallar que una vegada llegeix aquest document es podrà debatre sobre les al·legacions que privats i entitats han presentat, sobretot aquelles que qüestionen la inundabilitat de la zona. presenten una nova sol·licitud de llicència per obrir la sala de concerts projectada al costat del pont de la Barca. Després de l'enderrocament de l'habitatge adjacent a la nau, que va impedir que obtingués la llicència l'últim cop que es va demanar, ara el promotor torna a la càrrega i ha presentat a l'Ajuntament la sol·licitud per obtenir la llicència d'obres i començar amb les tasques d'adequació de l'inmoc. denunciant un restaurant de Girona que triplicava l'aforament i que actuava com a bar musical sense tenir la llicència. Els fets es van produir la matinada de divendres quan agents de la policia administrativa feien tasques d'inspecció rutinari en diversos locals. En un d'ells els agents van detectar una cua de persones esperant per entrar a l'establiment que es troba al carrer Figueroa, la justa sota les vies. A dins hi havia un total de 296 persones ballant quan l'aforament màxim permès és de 95. recullen més de 700 quilos d'objectes i deixalles en una neteja de la Secia Monar de Sal. En concret, l'operació de neteja va permetre intervenir a 235 metres de tota la Lleira de la Secia i van permetre recollir més de 7 metres cúbics de deixalles que es trobaven a la Lleira de la Secia Monar i en què es van recollir elements de tota mena, des de raquetes de tenis fins a calles de pescar, passant per cotxets o bicicletes. I en esports, Girona es prepara pel primer gran partit de Champions contra el Liverpool avui a Montilivi. Els de Mitchell, contra les cordes i amb un 5% de possibilitats de passar a la següent fase segons les probabilitats de l'UF, afronten avui un partit marcat en vermell al calendari. El tècnic, que no podrà comptar amb Iobski per unes guins al turmell, s'assuma a les baixes de Llanhel i Sigankov. I pel que fa al temps, dia que s'ha llevat fred i avui s'espera una mica anul·lat, però on el sol també es deixarà veure en una jornada on s'arribarà als 10 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio.