La tertúlia de Girona FM del dijous 18/9/2025 amb Guillem Terribas, Marta Rodríguez i Clara Jordan

Bon dia, entrem en temps de Tartúbia, Girona, FAM, quan passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 18 de setembre. Tal dia com avui, de fa 127 anys, va sortir el primer número de l'Autonomista, el diari de Darius Laola, en el qual també, poc després, hi va començar a escriure el seu germà Carles Laola. Avui l'Ajuntament de Girona commemorarà aquesta data fent un homenatge a Darius Laola, una persona, diguem-ne, que ha quedat segurament oblidada sota el record, diguem-ne, de la vella, permeteu-m'ho dir així, mort del seu germà Carles i que en realitat va ser qui durant 40 anys va pilotar com a propietari, editor i director, un diari i la publicà en una època complexa. El diari va néixer el 1898 i va deixar de publicar-se per raons òbvies el 25 de gener de 1939. Avui es commemorarà amb una placa que l'Ajuntament li posa a la plaça de Santa Susana al Mercadal, molt a prop d'on t'hi havia hagut, Gràfi i Carleola, que era on s'imprimia el diari i on t'hi havia hagut durant molts anys el carrer anomenat de la premsa que va desaparèixer amb les obres, diguem-ne, quan es va derruir les naus de la Grover i totes les edificacions colindants. Per tant, ho record avui per un mitjà de comunicació que va tenir 40 anys de durada i que després va tenir excessius anys d'oblit. Marta Ludríguez, bon dia. Bon dia. Periodista, corresponsal de l'agència EFE i del diari El País i de tantes altres coses. Com estàs? De tantes altres coses. Bé, bé, molt bé. Me n'alegro. Bé l'estiu per vegú? Sí, l'agost. I per l'agost a vegú. El juliol... Treballant, eh? Treballant. No sembla aquí que faig. Més vacances que... El juliol a la Galícia, que aquest any ha estat assolada pels focs, eh? Sí, sort que ja no m'ha enganxat allà, però Orense Pobrets o Orense ha patit aquest any, ha patit molt. Molt bé, gràcies per ser aquí, com també els hi donem a la senyora Clara Jordán, delegada de Catalunya Ràdio Girona, deiem fins ara, no sé si hem de dir exactament el mateix. De moment és Catalunya Ràdio. Jo és una mica complicat d'entendre tot plegat, però heu de pensar que la qüestió 3 Catinfo és pel que fa a la part informativa, el que era abans el 324 i Catalunya Informació. Catalunya Ràdio i TV3 es mantenen i que per molts anys sigui. Sí, perquè semblaria que una cosa costa a vegades de consolidar i les marques consolidades, quan a vegades volen fer desaparèixer, diguem-ne, provoquen efectes que poden ser adversos. En tot cas, irem seguint com va tot això. L'estiu bé? L'estiu bé. Bé, bé, bé, sí. Hem tingut la sort que ens hem mogut esquivant sense voler-ho les onades de calor d'aquí. no les hem patit. Quan va haver-hi la forta onada de calor a l'agost aquí, estàvem fora i, per tant, feia calor, però no els 45 graus que feia aquí. Sempre s'agraeix, eh? Sempre s'agraeix. És exactament així. En Saïd, l'home que porta els quatre rius en aquesta casa, ha fet una definició que m'ha agradat del senyor Guillem Terribas, que és la tercera pota d'aquesta tartúbia, que ell ha parlat de l'estiu permanent del senyor Terribas. Què tal? Bon dia. Boca badat de la introducció que vostè ha fet, sense llegir, ni que li ho ha escrit. en meravella que hagi parlat, seguit, sense entorns, i explicant tan bé tota la història del diari, que meravellat. Jo ho dic això perquè la gent no es pensi que vostè ho porta aquí quatre punts, que no farà servir pràcticament, però que ha parlat... Meravellat. No els faig servir sobretot com ja, diguem-ne, tertulians com vostè, que jo ja puc anar preguntant el que vulgui i que vostè contestarà sempre el que li vingui de gust. Escolta, deixeu-me començar amb una cosa, tot i que avui és una tertúlia que volíem molt periodística. No, no, no. Li he de dir l'enhorabona a en Guillem Terribas perquè un dels seus amics, diguem-ne, ha vist com la pel·lícula que ha protagonitzat la porten cap a l'Òscar, però també li he de dir perquè el trufó d'una manera o altra està celebrant els seus 25 anys i estan fent, a més a més, un cicle meravellós dedicat al director del qual van treure el nom del cinema, François Truffaut. Això també ho ha dit sense dir-ho. Aquí m'he meravellat jo. Perquè els que responen la pregunta han d'anar explicant-ho, però el que preguntava és una pregunta tan llarga i tan ben especificada. A veure, molt bé, els 25 anys del Truffaut s'estan celebrant, estic molt content que, tal com has dit, el meu amic Sergi López, que és una amistat llarga, estigui, representi els Òscars a través de Catalunya a Hollywood. Ell està meravellat. Diu, és que mai m'havia passat una cosa com aquesta amb una pel·lícula. Això ja ho deia quan es va estrenar, que aquí a Girona parava de fer tres sessions i ell anava presentant a totes les sessions, però deia fins i tot a Vilanova i la Geltrú, que a totes les meves pel·lis no hi ha anat pràcticament mai ningú, diu, està tòpic, està pla i tot això. I és una pel·lícula que és difícil, com si era... Jo tinc una frase quan me diuen què tal aquesta pel·lícula, jo sempre dic no te la recomano, però vés-la a veure. Perquè has d'anar molt en compte, perquè si la recomanes pots perdre un amic, per dir-ho, o una amiga, però en canvi jo crec que s'ha de veure. I per tant això. I després, doncs, també sí, el cicle que va començar i llavors passat de... Trifó. Trifó, era una cosa que teníem pendent perquè sempre havien fet alguna vegada alguna pel·lícula suelta, però allò, 12 pel·lícules d'en Trifó no es havia fet mai i ara els hem pogut aconseguir amb una qualitat i tot això. Van-ho començar, diguem-ne, amb aquella... amb aquells jet-atet entre Trifó i Trifó i Trifó i després amb els 400 cops. Ah, això mateix, fantàstic, va estar molt bé mentre hi havia la presentació de periodistes que parlaven dels seus llibres. La mateixa hora... Sí, va coincidir, va coincidir, va ser una autèntica pena. I quina sort que tenim de tenir el Trufó a Girona, perquè, mira, l'altre dia arran dels Premis Bertrana, en Pep Prieto, que explicava que quan era petit per refugiar-se es posava els ciners ABC i ara quan vas a Girona passes per davant de lo que eren els ABC, passes per davant de lo que era l'Ultònia i el multisal és l'Ultònia i fa tota una pena i una tristor. I per anar als ciners Girona... els albenis... els albenis... els albenis... i ara per anar al cine Girona o te'n vas fora del centre urbà o vas al Trufó... vull dir que és una sort mantenir aquesta illa a més amb tanta salut enmig de la voràgina actual. Sí, és curiós perquè Girona era de les poques ciutats que es mantenien cinemes multissales, per dir-ho de manera, al centre. a mi la que em sap greu molt de greu perquè ho tenia tot és els cinemes plaça els plaça, els albenis plaça, sí, sí. perquè hi ha una la sala gran amb una pantalla fantàstica que allà s'hi podien fer els grans estrenes de grans produccions qui queven gent i llavors dos sales que es podien ajudar. Tu posats tot? No hi ha algú moviment? No. Jo he intentat que hi hagués moviment. Ni aquí ni els albenis multissales. No. I només faré una pregunta. algú sap si hi haurà algun moviment amb el que era el bar Gran Via de la plaça Aquesta és la gran incògnida que ens plantegem tots des de fa dècades? Doncs és el mateix amo. Sí, senyor. És el mateix amo. Per tant, la resposta està en en aquesta persona. Com és que el Gran Via faci més de 30 anys que estigui com està al mig de Girona? El dir amo vol dir una persona que més o menys hi és per tot en les societats que estan per allà. i podem dir el nom és Juli Prat, no? Però és la moto tal. Abans era de Regas i ell ja d'allò. Vull dir que... No, però parlava precisament al Gran Via i al Gran Via i jo és un tema que també l'he intentat investigar perquè molta gent deia és que hi ha llogueters que no volen marxar. No, hi ha un llogueter però no és que vulgui marxar allà hi ha un problema important diguem-ne que hi va haver-hi una operació immobiliària en la qual hi va entrar una empresa que va caurà aquesta empresa va d'anar a un banc que en Juli Prat ho té recorregut per tant no és de fàcil solució i és una pena perquè una de les cantonades de fet una de les cantonades històriques perquè ara tenim una plaça d'independència absolutament tancada però els que ja tenim uns quants anys vosaltres perquè sou jo els que tenim uns quants anys diguem-ne a la banda que abans hi havia el Boira per entendre'ns allà no hi havia no hi havia no hi havia els Porxos allà hi havia la Teissa diguem-ne i a l'altra banda hi havia el Coliseu i l'Albènis i per tant el Gran Via era un dels que aguantava allà i és un edifici que tothom en parla jo perquè n'he fet un brei d'articles i per això en sé alguna cosa però que té una molt complicada situació judicial com fa que va tancar jo et recordo jo hi anava esmorzant em sembla no pot ser no, el cinema fa més anys la cafeteria va aguantar una miqueta més no molt més però bueno uns 40 anys 40 anys? la resposta ja pot ser quin és el Gran Via? com? ara és quan me n'he donat compte que no sóc de Girona el primer quan entres venint dels jutjars doncs no pot ser 40 perquè jo hi he anat a esmorzar no, no, no fa 40 anys no, fa 30 anys que sóc a Girona ja per tant ha de fer menys fa 29 anys s'ha apagat i durant i bé 20 o 30 anys perquè està tancat és igual doncs els albènis van per aquest camí ja i acabant i acabant amb tot aquest i també dir-vos que ahir i si no l'heu vist la recomano va venir la Carla Simón bueno ara durava dies ahir va venir la Carla Simón la Romeria la Romeria amb tot el cinema ple i a més a més va venir amb la seva nena de 4 mesos que la tenia l'àvia vull dir va ser entranyable va estar molt bé durant una hora hi va haver una tertúlia amb les 200 persones que ocupaven les dues sales i està molt bé que els cineastes també tinguin de referència el Truffaut el Gran Via perdoneu me va tancar el 1987 per convertir-se en Bingo el cinema Gran Via el cinema Gran Via però la cafeteria va durar uns quants anys més no ho tinc ara aquí però va durar alguns anys més clar ja t'equadra més els 90 home jo recordo sortir dels Junjats i anar a esmorzar el Gran Via el 90 doncs perdona que a temps de ja parlaves de la Romeria de la Carla Simón de la seva nena que va seguint les dones ahir va ser fantàstic la Carla allò que dèiem la Carla de fet el seu cinema de referència era el Truffaut sí sí era allà on va trobar refugi i quan era jove de la mateixa manera que en Pep Prieto als ABC flamant flamant hem de dir-ho així flamant guanyador dels premis Bertran tot i que ja se sentit des de feia 3 mesos va fer un discurs que va estar molt bé a la roda de premsa va dir 3 coses que no us iren aquí perquè és molt allò digue'ls digue'ls recordar la Girona dels 80 tu hi eres no hi era però hi havia la meva companya vaig escoltar a part de la roda de premsa també dient que als anys 80 Girona era més dinàmica que no pas ara no? sí i va fer una referència dient als anys 80 hi havia la 22 i encara no hi ha ningú que l'hagi apartat ho dir fent referència això et toca una mica la moral quan parla d'ara la delimitació de Girona està en el trifó correcte vull dir que home Pep Prieto que malgrat que és una jove promesa sempre se l'havia considerat així ja té 49 anys ha fet uns llibres que a mi m'havien agradat molt aquest és molt diferent i aquest jo crec que basca molt en el seu interior Rosita que és el nom del llibre era el nom de la seva àvia materna i ell explica allà les especials circumstàncies en les quals va créixer i en les quals el cinema va ser diguem-ne un ancle de salvació de tota manera els que hem conegut en Pep sabem que sabem que diguem-ne que aquell periodista una mica d'Stroyer que estava en el diari de Girona i que tot això al final també diguem-ne s'ha transformat en un crític de primera en un personatge que aconsella sèries amb ràdios i bé i ara amb un artista amb un novelista d'èxit perquè no tothom pot dir que hagi vingut el Bertrana de fet ja havia quedat finalista en els Cacero i jo recordo un parell de llibres que va fer pel Cacero i el següent que que estaven que estaven molt bé i l'ultit també estava molt bé a mi els primers que eren allò una mica com ell deixeu-m'ho dir sí exacte aquells del Cacero dels assassinats el de l'assassinat inventat en aquell carrer a prop de la de la plaça del Vi amb una situació especial que explica i en la qual retrat algun antic jefe seu en el diari de Girona i coses així estava a mi m'agradava molt no té res a veure amb l'Odara però jo crec que ha crescut molt ha crescut molt com a com a el Pep jo a veure que el conec de petit petit de quan anava a col·legi a la bruguera que tenia 4 anys i la seva àvia l'hi portava i la seva mare li he anat seguint tot el procés i és un nano que tenia una vida familiar destrossada vull dir destructurada i podia haver anat per uns camins que fins i tot per durar una època que era una bala perduda vull dir que però és un tio que s'ha fet ell mateix s'ho ha guanyat s'ho ha treballat i a nivell d'escritura escriu molt bé en aquell llibre hi ha i absolutament lligat al cine perquè ell mateix és crític de cinema però els seus oncles els coneguts com els Militos també havien estat els Militos els Germans Mir que periodistes també que havien estat crítics de cinema durant molts anys i fins i tot el seu pare que havia estat molts anys a les portes dels cinemes ABC home no les portes projectava i no el projeccionista però aquesta és una altra història també que és en el llibre surt i que és molt bèstia que jo la vaig la vivia molt d'allò però és veritat que el cinema forma part de la seva vida i aquesta és una frase que jo he utilitzat i tot això per una sèrie de gent i en aquest cas en Pep Prito però també m'hi apunto jo gràcies al cinema vàrem poder viure una altra història que en el carrer no existia o dins la família i això ens ha marcat molt i molt escolteu ha sigut una arrencada molt bona però la Marta no ens diu res perquè ella va dient m'esteu parlant de coses de com jo no estava en aquell moment ara li pregunten a la Marta quina és l'última pel·lícula que has anat a veure al cine perquè jo ja la recordo fa molt que no vaig al cinema jo vaig ara al cinema des de fa uns anys a veure pel·lícules amb el meu fill per tant l'última que vam anar a veure aquest estiu vam anar a veure Superman i aquesta dels quatre superherois també va de superherois és el que toca però el cinema hem passat dels millors moments jo ara i estic tornant però em passa una cosa el cinema cada vegada a veure ja el miro la pantalla petita però m'agrada molt el cinema en s'alegra el ritual d'anar al cinema clar el ritual d'anar al cinema nosaltres anàvem cada setmana amb l'Eduard anàvem cada divendres anàvem al cinema que passa és que després la vida se't complica i ja no fas tot el que vols però nosaltres era cada setmana el divendres enviàvem els fills cap a begú i nosaltres anàvem al cinema i jo quan estava a Barcelona que treballava de tardes que a Barcelona hi havia els Icària que fan sessions matinals cada matí abans d'anar a treballar anava al cine això n'he vist tantes i penso les criatures d'ara totes aquestes pel·lícules ara mateix que es va morir en Robert Redford l'altre dia anava veient pel·lícules i totes aquestes pel·lícules no les veuran les criatures d'ara jo a Barcelona anava a una sala que era l'única persona que hi havia no sé era un cinema al carrer Fabri Puig em sembla que era que també a les tardes anava jo sola al cinema i estava jo sola a la sala tu anaves al carrer Fabri Puig per dir tu anaves al cinema i l'Eduard devia anar a davant quan jo estudiava encara no ens coneixíem sí, sí i bueno fareu alguna cosa més pels 25 aniversaris al trufol ara jo pregunto això i ja ens sortirà una cosa totalment diferent farem més coses a part d'aquest cicle que serà i és que el dia 18 de novembre que és quan és el dia que fa 25 anys farem una festa projecció parlaments em donarem un llibre i allòs i ho farem a nou municipal perquè creiem que entre algunes amics i coneguts i clientela no hi cabran a les cent i pico de persones a més hi ha una cosa que és collonó del trufol que els gestiona el que en diuen el col·lectiu de crítics de cinema i coneguent els crítics de cinema un per un trobo meravellós que hàgiu aguantat 25 anys sense baralleus eh vull dir ens apunyalem cada dia de cada dia però ens estimem al cinema i aquí jo volia fer una aclaració a la Clara i és que fixeu-vos que quan porreu de cinema vosaltres que us agradava anàveu a veure pel·lícules de qualsevol manera o sigui qualsevol pel·lícula no hi havia pel·lícules per grans o per petits em van per prioritzar a mi i molta gent ens agrada el cinema perquè anàvem a veure pel·lícules la que fos en canvi tu vas amb el teu fill a veure pel·lícules de dibuixos animats de tonteries no i a aquest nano no li agradarà al cinema de veritat renya'm renya'm això és com el futbol que els has de veure tots sí no de veritat jo he tingut la sort que amb els meus fills no ho vaig poder fer però amb la meva neta hem vist pel·lícules com Com faldes a la locó La fiera de mi niña El juego El su juego favorito Tu i jo No tu i jo encara no però Bueno perquè és que és la gran pel·lícula de la història d'en Guillem El tu i jo El tu i jo i moltes pel·lis i ell ara té unes referències bestials quan d'allòs de ser perquè ha vist pel·lícules ha vist cinemes jo els he vist totes aquestes no és el tu i jo No, no del que em renya és que no els hi he posat el meu fill Aquesta nena els miràvem junts i els veiem junts des que té cinc anys i que ara anem al cinema i anem al cinema ja està vull dir que jo soc anti de vaig portar els meus fills a veure El dilúvio de Noé nosaltres en aquella època no teníem dibuixos animats Walt Disney en feia una l'any només i per això no han sortit a tot bé això i el cinema forma part de la nostra història jo no t'ho vull pas contradir perquè tu en saps molt d'aquestes coses però perquè ara la gent vagi a veure jo què sé Oppenheimer o vagi a veure Sirà ha hagut de passar per pel·lícules com per exemple meravelloses per altra banda com la sèrie Harry Potter Harry Potter és una pel·lícula no d'anar més aviat és fosca per dir d'alguna manera es pot veure amb ulls de nen però també es pot veure d'una altra manera o les pel·lícules que hi va haver o per exemple que algú abans ha deixat anar un tiburon per aquí que jo l'he revisitada diguem-ne alguna vegada i segueix sent una gran pel·lícula és una pel·lícula que la pot veure qualsevol nano i tot això has d'anar en compte i sobretot quan la meva deia això parava d'acord ella per exemple l'ET al principi no no una altra pel·lícula però al final va acabar plorant i disfrutant no vull dir que hem de tratar la meïnada com a adults però amb respecte però és com aquells que parlen amb els oh quin tatà no més maco vine que fa miau era un miau mira quin miau i llavors el nano parla malament parla no és normal o arriba un moment que aquell nano diu hòstia per què parla malament aquest si és un gat no pas un a vegades tratem les criatures d'elements d'allò que han de veure dibuixos animats dibuixos animats a veure escolta els dibuixos animats de la nostra època perquè no eren cruels tu mires amb ulls diguem-ne filosòfics bambi o mires amb ulls ara són bulimits i són pel·lícules totes les pel·lícules comencen a morir la mare no pot ser anem-ho anem-ho bambi totes perquè les que fan són de més abans igual ET va ser la meva primera pel·lícula que vaig venir al cinema Girona sortint del meu gran poble de Begó recordo quan fos una excursió familiar per venir a veure ET a Girona no sé quin any era ET no sé quin any era però va ser la meva primera pel·lícula deixem-ho estar perquè faríem zoomes i l'estes i començaríem a posar-nos aquí sí sí bueno escolta insisteixo m'ha encantat aquesta arrencada que feia perquè també volia parlar de temes de ciutat i tal anem a temes anem a fotografies vinga l'has insertada de ple això que no pots bé entès la meva lletra perquè no ho és anem a fotografies el retrat del rei que van empenjar i que està composat diguem-ne és a dir per ordre judicial per no contravenir un ordre judicial es va penjar dilluns i la foto està feta de fotogrames de fotografies de l'Udoctura de les càrregues i de les manifestacions i de la i de la voluntat popular doncs de votar en aquest referèndum va com ho veieu ja ho heu dit suposo en els vostres mitjans i tot això sí sí com ho veieu què veus exactament no com ho veia que ho hagin fet així si ho veieu home jo trobo que un anàlisi polític però així d'estar per casa jo trobo que la idea és una idea encertada des del punt de vista de qui penja la foto trobo hi ha el retrat com ho deies això Guillem hi ha el retrat però a la vegada reivindica reivindica que amb el que va passar l'1 d'octubre formis la figura del rei té un no sé què darrere tot un rerefons que jo trobo que per el que volien dir està molt ben trobat jo me'n vaig buscar a les fotos però són massa petites no me'n vaig aconseguir veure però jo trobo que és una molt bona interpretació del que volia fer l'Ajuntament la pregunta és és és una jugada mestra o és una baixada de pantalons veus això és el que deia jo aquest és el debat que jo crec que hi ha d'haver i que hi ha també diria entre el mateix equip de govern de l'Ajuntament de Girona és a dir un discurs de la gent que va recordar qui havia tret el retrat en el seu moment en el sentit de he posat això perquè ho diu un ordre judicial jo no sé si es podia seguir recorrent o no i què hagués passat si no l'haguessin penjat si hagués sigut una multa perill de la inhabilitació per mi el tema clau és aquest hi havia el perill d'inhabilitació a veure no hem d'anar tants anys enrere per recordar que un president de la Generalitat va ser inhabilitat per no treure una pancarta que ara parlo amb memòria que deia llibertat i democràcia vull dir que no deia més que això per dir alguna cosa i va ser inhabilitat i en aquell moment el president Torra va portar fins a les últimes conseqüències sabent que acabaria com però cal cal arribar cal arribar si va guanyar si va guanyar si va guanyar amb allò la qüestió és valia la pena deixar la pancarta perquè quedés inhabilitat el president aquesta és la gran pregunta i que hi havia gent el que passa que el que valia per llavors val per ara la gent que llavors deia que es veia de desobeir fins al final val per ara jo particularment sempre penso jo soc en aquest sentit excessivament pragmàtic i per tant si tu em preguntes això jo et contestaré no no valia la pena jugar-se a la inhabilitació però una cosa d'aquestes ja han trobat una fórmula imaginativa però no deixa de ser el que deia la Clara no deixa de ser que hi ha una sentència judicial espanyola no jo ho plantejo com a debat és a dir segur que hi ha gent que ho veu allò jugada mestra ostres mira que amb quin ingeni i quina imaginació no resola aquesta qüestió i hi ha gent que deu pensar el fons de la qüestió és el mateix és a dir has fet el que t'ha dit la justícia espanyola i per tant tu que critiques i que apostes per la mobilització i has defensat en el teu moment la desobediència i l'anar fins al final has acabat posant-ho aquí has acabat posant això és el debat jo no em poso ni a un costat ni a l'altre sinó que s'ha de veure com un triomf o com una derrota jo crec que l'ingeni el teu anàlisi és perfecte però jo per exemple ja sense vulgar i podent em tocar m'he posicionat és a dir jo com soc penso que no val la pena jugar-se la inhabilitació per una cosa d'aquestes si creus que diguem-ne que amb la teva acció política pots fer una transformació de la ciutat i de la societat per tant s'hi ha de ser-hi per fer-ho si no hi ets està clar que no podràs fer-ho jo també penso bastant com tu però és que l'ingeni és indubtable sí sí, sí, sí l'imaginació que és una cosa que és el que es buscava és una cosa que sí que s'ha trobat jo crec que sí després això si és una baixada de pantalons o no s'ha d'analitzar a veure què podia passar si els serveis jurídics tan municipals com propis els diuen que no cal que recórrin perquè d'alguna manera sempre acabaran perdent com deia en Lluc sempre donarà la justícia espanyola donarà suport a la monarquia no al poble català no sé fins a quin punt és una cosa que pots anar endavant sabent que ja tens les de perdre que hauràs de pagar les costes que hauràs potser sí no ho sé jo és el que dius tu és un debat que cada un pensi el que cregui a veure el senyor Terribas que ha escoltat atentament és que jo estic tan d'acord amb el que digueu hi ha realment un debat i llavors és evident que per raons partidistes uns diran sempre una cosa i els altres una altra i a mi el que jo a vegades dic és que el que em molesta és que que com toqui receptar receptis una cosa i que com toqui prendre'n diguis una altra aquest és el tema però bé què diu el senyor Terribas d'això a veure tots sabem que la justícia espanyola no està per hòstia si parlo d'així malament per tant si no el poses bueno l'inabilitaran i sortirà un altre alcalde que si no el poses l'inabilitaran i fins que el posin per tant el retrat passi el que passi i serà pleguin o diguin no perdona pleguem i tots els que vagin fent plegat la justícia guanya per tant mentre la cosa estigui així jo trobo que és una gran genialitat donar-li la volta a la cosa i penjar un quadre reivindicatiu del que és l'1 d'octubre a través d'una persona que no va estar no va saber estar a l'alçada aquell dia per tant xapó total perquè el que hi ha allà penjat és una reivindicació de l'1 d'octubre no el rei de la foto del rei i per tant ho trobo donar gran el que hagi pensat estigui el que hagi ideat és a dir bueno donem-li la volta hi ha una cosa patjarem el quadre del rei que serà la reivindicació de que l'1 d'octubre teníem raó hi va haver una persona que ho va portar al jutjat que va ser el regidor del partit Vox sempre preocupats per les coses que a la gent interessa la gent el contenciós crec que va ser el contenciós administratiu Marta Tocadoni sí va ser el contenciós va dir que això es havia d'ordenar i a més a més aquí vam tenir el debat hi ha unes certes característiques és a dir la llei també marca que per exemple me'n recordo perquè com hi va haver el debat 30 anys enrere i no me'n recordo de quin poble és i potser resulta que forma part quan hi era el debat de l'obligació de penjar el retrat del rei de l'anterior hi va haver un ajuntament que va penjar un segell i no hi ha d'haver-hi unes mides i tal per tant si el senyor regidor considera que això no és exactament el que s'havia de fer pot tornar al jutjat ara la jugada és aquesta també m'han dit i no sé si és veritat reconec que no sé si és veritat que si diguem-ne que si judicialment diuen que això no és exactament el que s'havia de fer que hi ha altres alternatives per anar provant i jugant perquè això és un joc en el fons polític i pervers però un joc però la llei marca que ha de ser més una foto de les oficials que et passa a casa real no ho sé no ho sé no ho sé jo crec que no ho deia no ho sé podria estar fet sobre una foto oficial sí la foto oficial deu ser aquesta i la manipulació l'han fet a través de la foto el que sí que hi ha és que hi ha unes condicions per exemple una cosa que vaig preguntar que jo vaig pensar igual iran per aquí és que no es pot penjar cap per avall i que ha de tenir unes determinades sí és mirador a dos és una mida a dos perquè vaig preguntar quina mida tenia i la paret també s'ha triat la lateral que els reis que hi havia anteriorment estaven al fons a la frontal estaven a la frontal de cara però és curiós perquè parlem de la ciutat i podríem parlar de moltes coses i estem parlant del retrat del rei i d'un tema que és molt simbòlic d'entre 200 i 300 fotos de l'1 d'octubre també sí, sí de 200 i 300 fotos és que d'aquí 10 dies farà 8 anys 8 anys 8 anys i per tant fa 7 anys i 11 mesos que Carles Puigdemont és a Brussel·les i et sembla mentida que faci tant hagi passat tant de temps sí, sí i és a Brussel·les i va venir uns dies però no no va poder passar per aquí però és evident que com ens venen aquella normalitat doncs no és normal mentre hi hagi un president de la Generalitat i un exarcalde de Girona diguem-ne que estigui en l'exili i tal com van les coses es anava dient vindrà, vindrà, vindrà és a dir el deixaran venir el deixaran venir el deixaran venir jo sempre he dit el mateix jo d'ell no vindria perquè passi el que passi trobarà en alguna manera per engajar-lo i ho dic així és molt sense cap prova senzillament com una simple intuïció però és curiós perquè al principi parlàvem dels Premis Provenció Bretrana i dins els patrons de la Fundació hi ha en Carles Puigdemont i quan hi ha reunions que ens reunim d'entant en tant ell hi participa però hi participa des d'allà vull dir que bueno una persona més dins els patrons i és clar fa gràcia d'allà tenir-lo l'altre dia jo no podia estar-hi presencialment i estàvem ell i jo ell des de Brussel·les jo des d'un altre lloc però vull dir que participa de coses amb tota normalitat en aquest sentit vull dir que amb normalitat anormal ja ja t'entenem una normalitat absolutament anormal això 8 anys és la mentida que hagin passat 8 anys jo encara ho recordo com si fos farra bueno jo crec que és una cosa que ens va marcar molt jo per exemple crec que tinc escrit un article perquè ja funciona amb altres articles que he anat escrivint diguent que que l'1 d'octubre i especialment el 3 d'octubre quedaran a la memòria col·lectiva de tota una generació o de dos generacions o de tres generacions que van conviure en aquell moment com un moment com un moment de trencament amb determinades figures és a dir no es tractava de ser republicà necessàriament per considerar que el que va fer el rei aquell dia va ser posar-se de part d'uns i en contra dels altres i que va trencar el seu paper de moderador i aquest és un tema que li perseguirà sempre més ja no li direm el preparar li direm els vells del 3 d'octubre va voler fer una jugada com el seu pare en el 23F i li va sortir malament bueno al seu pare li va sortir el seu pare li va sortir fantàstic era l'organitzador del cop d'estat i resulta que surt beneficiant perquè allà estava darrere el cop d'estat vull dir que i hem passat aquests vuit anys i hi ha tota la tota la història dels premis de la Fundació Princesa de Girona i no ha pogut tornar a comarques de Girona amb normalitat és que això s'hauria d'explicar és a dir jo com que vaig viure en primera persona i això vol dir que la gent no oblida amb la gènesi dels premis príncep de Girona jo en aquell moment estava diguem-ne com no sé com a subdirector del grup Al Punt vàrem ser citats per dir-nos escolta nosaltres volem fer això què us sembla i la resposta que hi va haver en aquell moment va ser escolta'm una cosa si el que preteneu és fer uns prínceps d'història perquè la gent surti al carrer amb les seves millors gales a rebre els reis ni hi jugarem nosaltres a favor ni ho aconseguireu perquè la gent de Girona no està per aquestes històries ara bé el formo impulsa va ser fenomenal i va portar gent molt bona i va haver-hi gent de molt bona fe empresaris gironins que si hi van apostar alguns d'ells el dia 3 van dir no fins aquí això també s'ha de recordar i jo crec que és bo fer però hi va venir gent sí, sí, sí de primer nivell de molt primer nivell fixeu-vos-hi una cosa no els interessava en absolut el formo impulsa i el primer que és quan els gironins diuen orbuarta o ja us ho fareu el primer que es carreguen és el formo impulsa i busquen allò perquè el que realment pretenien era allò el suport popular la imatge del rei i això ni ho van aconseguir llavors ni crec que ho aconsegueixin ara jo crec que Girona no canviarà no no i ara que que ja no hi ha el príncep al capdavant dels premis i hi ha la princesa els hi deu semblar o sembla que com que ja no és ell i és ella la gent s'ho mirarà d'una altra perspectiva d'una altra manera més amable i van fent intents per acostar-se a comarques de Girona i des de la fundació s'ha de dir que fan una feina intensa per recordar que la importància que té la fundació en apostar pels joves en ajudar en ajudar en ajudar intenten que la part política quedi apartada i no ho aconsegueixen i fa també vuit anys i no no rebaixa la tensió en aquest sentit no rebaixa no rebaixa i quan arriba l'1 d'octubre tots en parlem per què per què fer i però és que són vuit anys i dona però també per una banda dius només fa vuit anys però per l'altra banda miro la Marta per el que havia dit abans però per l'altra banda dius hòstia és que fa molt de temps també perquè dóna la impressió que aquella efervescència que vam viure aquella història s'ha diluït per dir-ho d'alguna manera els dos primers anys van ser molt intensos jo no havia passat ni tanta por ni tanta alegria ni tant moltes coses com en aquell moment estem parlant de l'1 d'octubre però l'1 d'octubre va comportar diguem-ne la presó ja hi havia gent empresonada ja et recordeu els Jordis que en deien en aquell moment el president d'Òmnium i el president de l'ANC ja estaven a la presó hi va haver-hi presó hi va haver-hi exili però hi va haver-hi llavors les grans manifestacions o les manifestacions quan va començar el judici les manifestacions quan hi va haver-hi la sentència i unes mobilitzacions que jo no he vist mai més la ciutat de Girona jo crec que ningú les havia vist ni Girona ni Catalunya en general aquí a Girona van ser especialment cruentes i suposo que ja n'heu parlat a la tertúlia i en aquest sentit ara ho vull recordar l'11 de setembre a mi personalment em va sorprendre perquè no m'esperava la gentada que hi havia a Girona jo em vaig pensar que s'havien equivocat quan va passar 12.000 jo no hi era i vaig pensar no, home deuen ser 1.200 no, no 12.000 vaig pensar això vol dir alguna cosa perquè feia molts anys que no hi havia tanta gent bé que a Barcelona que era el punt central només n'hi havia el doble sí, sí bueno, especialment jo crec que n'hi havia unes miques per les fotos però és igual deixem un 40.000 és veritat aquí bueno, vosaltres la Marta i la Clara perquè eren molts joves però diré millor que hi vàrem a ser recordem com un gran èxit de mobilització la diada del 1977 la primera que es va poder celebrar al centre de la ciutat perquè el primer any l'any anterior va ser a la de Besa i van ser 1.500 persones perquè allà es va dir la diada dels 10.000 que Catalunya va ser la diada del milió reclamant la tornada del president de la dir-les clar, llavors es semblava que no hi hauria res més gran que tot allò i mira es va multiplicar per 6 o per 7 era dins l'Unyà recordeu que hi havia una bandera jo amb en Ben Marquès l'anàvem arrastrant perquè baixés de l'Unyà o sigui que l'arribada de les forces saltenques i tot allò no ho va dir jo estava allà i en Damià escondent jo vaig entrar perquè va sortir una columna que venia de salt que llavors estava en plena efervescència a més a més per tot el tema de la independència i aquella columna en la qual sempre recordo dos coses una la gent que hi havia al capdavant que tots eren molt joves i els mitjons que portava Miquel Berga que venia de Londres i portava uns mitjons de ratllats molt característics que venia a dins en Damià escondent anava amb una sòdia per allà a l'Unyà imagina't ara seria impossible ara sí que m'agradaria veure això és que abans passava això jo he vist fotografies de com es feien proves de rem a l'Unyà i ara com veus una gavina que s'hi ha posat veus realment la poca aigua que hi ha per sota el pont de pedra però no és poca aigua és que hi ha molts sediments amb unes botes d'aquelles d'aigua m'agafava mig cos o sigui caminant per allà dintre ara és la casa dels coipus això era un avenió quina cosa més horrorosa una gran quantitat però no entenc com és que encara hi són és el seu hàbitat perfecte tenen tot el menjar que volen però és una espècie invasora que hi ha controls però no són les carpes les carpes ja s'han d'encarregat que hi tornen a haver n'hi ha algunes no, per mi és una d'aquelles coses que bueno sempre n'hem fet la broma que com es van gastar aquells em penso que a l'Ajuntament de Girona es va gastar 40 o 50 mil euros perquè quan hi va haver-hi tan poca aigua van rescatar les carpes les carpes van treure les carpes van haver de sacrificar perquè eren espècies invasoris clar les carpes deuen portar 2.500 anys a Girona perquè ja hi eren a l'època dels humans i a l'hospital i a l'hospital algú molt mal a l'hospital recordava els plàtans de la d'Avesa també són una espècie totalment i ho dic perquè em va semblar una tonteria de les carpes en franquesa vull dir entenc i m'ho han intentat explicar a la gent però és aquelles coses que no colen la carpe ja la podem donar com d'aquí ara els coipus a més a més veus la gent que posa a Twitter hi ha rates a l'unyà un veu rates l'altre pensa que són llúdrigues uns veuen rates i els altres llúdrigues són com toros ara són capibares són enormes el faig un fart d'explicar que no són ni rates ni coipus ni llúdrigues d'aquí a 2.000 anys els t'hauran com una espècie invasora és una espècie invasora 2.000 anys 2.000 anys tranquil·la no però està el riu en aquell punt perdó canviar completament de tema però és que l'altre dia m'hi vaig entretenir una estona està en aquell punt que no sap si està maco o està deixat perquè ara ja ha sorgit una illa enmig del riu de sediments que ja està amb flors i plantes cada vegada estava tot ple d'algues no sé si encara hi són però la setmana passada estava ple d'algues tot el riu era tot de color verd i deies no sé si això ara és maco ja o caldria passar a la talladora sí és aquella cosa que està entre entre la descurença i la però totes aquestes pluges no han fet desaparèixer això ja o no jo et parlo de la setmana passada que vaig veure molta alga verda a l'altura si això el que passa és que llavors com plou una mica i l'arriba de s'ho emporta però torna a verir i sort que ara encara hi ha l'aigua de la de la de la de la de la de la perquè sense l'aigua de la de la de la de la de la de la us et recordeu com va quedar durant uns dies el guell i el guell pobret el guell bueno tu que el coneixes bé que hi vas buscar ni hi havia aigua ni hi havia res ara anau fent una broma anava a buscar cadàvers no ho dic per un article que vaig vigir-te que em va agradar molt en el país jo no el vaig buscar el vaig trobar un altre estic molt enfadada però el guell va quedar absolutament sec però és que el guell a veure això ens ho explicava ho ha explicat diferent gent que amb el diccionari a la mà la ciutat dels quatre rius només en té un i petit que és el Ter perquè el guell no és un riu l'aigua aquí baixa és la de les depuradores que venen el galligans ha deixat de ser riu fa molt i molt de temps i l'unyà que ens sembla que porta aigua en realitat és l'aigua del pastoral que va a quart en els pobles i que després a través de les depuradores torna al riu si no no hi hauria per tant serien allò hi hauria aigua com ploia i per tant no serien considerats pròpiament rius això és per tu rius doncs estàs intentant eliminar tres rius no, no, no jo no és la natura que ho porta però i el Ter ara aquests dies ha tornat a presentar un aspecte una miqueta maco però hi ha hagut temporades que estava molt just jo desbordat jo me'n vaig a donar compte que vivia al costat quan es va desbordar van dir els que viviu a 100 metres traieu el cotxe i diuen l'hem de treure i dic ah que vivim a 100 metres sí es veu que sí no m'ho havia a donar compte mai sí, esclar sí, sí home de fet fa ara farà 85 anys de la gran riu del 1940 que el que va fer mal va ser va ser el Ter i el Güell curiosament el Güell que llavors no estava desviat en el pont de Can Vidal que sempre havíem dit allà el pont aquell se'n va anar a baix que és d'allà on va morir intentant rescatar gens van dir que el famós el famós perquè tots n'hem sentit a parlar però ningú sap qui és el Feres Hermógenes Duarte que li van després dedicar un pont sobre l'Unyà doncs aquest era un home que va intentar salvar gent perquè hi havia molts morts en aquella arribada en el Güell però heu de pensar que el Ter va arribar al mig de la ciutat va negar tot el que són les hortes de Sant Eugènia la zona aquella que hi ha que hi ha els maristes per dir-ho tot allò va quedar negat però negat negat del Ter que a més a més es van portar es van portar moltes coses no en vàrem aprendre en la zona del que ara coneixem com Sant Pons entre la barca i la residència allà s'hi va edificar les barraques de riu que es van dir que se'ls van portar també a la arribada del 1962 i que va provocar moltes desgràcies 2.000 morts al Vallès però aquí també va provocar morts i que va ser les conseqüències del naixement dels albergues provisionales perquè la gent es va quedar sense casa ah els albergues provisionales això sí que em sona és d'aquí després ve la font de la pòlvora no? no és aquest? bueno sí sí sí després d'aquí és a dir com desmunten els albergues provisionales és perquè en realitat sí però és veritat a Vilarroja però a font de la pòlvora neix a conseqüència que es desmuntin els albergues els albergues estaven per entendre'ns a la zona on hi ha el pavelló de Fontajau més o menys el cantó el que es havien dit històricament els camps en sopa i que allò era camps hi havia 3 o 4 masies ara hi ha tot un barri absolutament consolidat com és el barri de Fontajau però allà hi van haver uns albergues que van ser provisionals però que van durar no van arribar als 20 anys però gairebé el teu amic Cercas ho ha intentat explicar a la pel·lícula Les Leis de la Frontera sí un dia em truc i diurien de parlar d'una cosa li ho explica què eren els albergues provisionals no hi havia estat hi havia anat hi havia fet coses allà i el que li va donar molta informació també va ser en Jordi Caula en Jordi Caula podria ser en Montjuïc que era el fill petit de l'antic arcalde de Sant Gregori el senyor Caula que després va ser el regidor per agència els embotits Caula que ara ja no són embotits Caula diguem-ne formalment vull dir l'empresa ja no ho és i és veritat sí en Carles Munguiló li va donar informació el comissari Pamplona de la Policia Nacional li va donar molta informació que en realitat és aquell personatge que apareix a les lleis a la frontera jo només li he criticat en Encerques que m'agrada molt aquesta novel·la li he criticat que és una visió excessivament romàntica del que era el barri de putes de Girona que era un desastre que no hi havia estat mai i ell no hi havia estat mai i es votava més de totes bé encerques té coses ara un dia m'ha trucat i m'hi diu quins arbres són els que hi ha a la plaça a la independència i dic hòstia no ho sé li vaig preguntar a en Pere a Pasqua i dic que era el jardiner i diu hòstia ara no ho sé no ho tinc catalogat i m'ho va dir en Joan Boades l'arxivert l'arxivert l'arxivert actual cronista oficial i va dir són aquests i l'he dit cerques en Joan Boades m'ha dit que era aquest escriu el llibre i no no diu res d'arbre però ell necessitava explicar sabent quan diu està és el final del llibre s'asseu en el banc rosejat d'arbres o sense dir els d'arbre necessitava vull dir que això ho tenia molt encerques un dia me'n diu tu has estat al tenetori hi ha tenetori aquí i l'emdic home sí arreu de la 22 ja que ara hi havia que era funerari a poc a poc em diu ah i tu hi has estat dic sí els hi coneixes i allà cremen dic no allà on te cremen és a sal em diu ah i tu els hi coneixes dic estem parlant de molts anys i l'hi vaig portar allà i el tio anava escrivint tot i un dia li vaig dir poc ho has fet servir mai ell havia d'explicar una història i volia saber com era finalment la història no ho va fer servir però vull dir és molt molt meticulós el de Salamina ho va vestir a partir això es veu més a la pel·lícula també en el d'això ho va vestir a partir de les explicacions que li va fer Miquel Aguirre periodista i ara director del Múmi que li va explicar allò dels amics del Bosque que eren persones de Cornellà i a partir d'allà i els hi va presentar sí sí escolta hem parlat de Girona hem parlat de moltes coses jo quan tinc la Marta aquí que sempre se'm no ai no tenim comissaria a Girona a Camp Borrassó comissaria compartida sí no l'he vista encara però sí la vam inaugurar ahir no sí sí ahir va venir la consellera Núria Parlón vaig veure una nota de l'Ajuntament que explicava que s'havia retardat una mica vaig veure un tuit de Junts diguem que encara esperaven els 800.000 euros que havia promès el govern espanyol i vaig veure un altre tuit del PSC que deia la Catalunya del president Illa ens porta la segona comissaria Girona o alguna cosa així és que vaig pensar home tot plegat Déu n'hi do ahir em va cridar l'atenció justament perdona Marta que si seguies per Twitter o per Instagram els diferents partits cadascú va fer el seu vídeo amb el seu cap de llista al capdavant cadascú posant la medalla d'un costat o de l'altre o de l'altre o de l'altre vaig pensar ostres però encara queda molt per les eleccions municipals com perquè tothom vagi marcant ja el perfil diferent i a més feia riure perquè tots sortien d'allà mateix i me'ls imaginava tots junts un gravant el vídeo en una cantonada l'altre l'altre cantonada però d'això què te va estranyar és que sempre és així em va cridar l'atenció em va cridar l'atenció no és que m'estranyés sinó que ho vaig veure és a dir que va ser com molt evident molt plausible en comptes de sortir tots tres els de l'equip de govern i dir mira hem fet això tal tal que cadascú fes el seu propi vídeo amb el seu propi cap de llista i també el d'Esquerra Republicana Quim Ayats que per cert avui Esquerra Republicana ha de triar les eleccions sí hi ha dos candidats no sembla sí Marc Puig Tió i l'Adam Manyer i l'Adam Manyer que bueno han de votar les desenes de persones que són militants militants del PSC a la ciutat Esquerra Esquerra d'Esquerra perdó però no el PSC home si votéssim el PSC seria anava a dir el PSC ho té molt clar i després he pensat o no que aquest és un altre tema que algun dia el deixarem anar a la tertúlia per si voleu fer-ho perquè jo crec que feia molt de temps que no hi havia una incertesa tan gran sobre qui es presentarà a aquestes eleccions que d'acord que queda molt de temps però queden 20 mesos vol dir que d'aquí 8 o 10 mesos ja es posarà en marxa si és que no s'hi ha posat la maquinària electoral i és clar aquí estem diguent es presentarà l'Aliança Catalana i qui presentarà ja tenen candidat d'Aliança Catalana i el van presentar el de Girona a ciutat ara no recordo el nom però ho vaig veure amb una piulada d'Aliança Catalana que ja havien triat el seu candidat ara no recordo el nom el punt del PSC de les comarques gènere es diu la Generalitat la presidentilla fa realitat la comissaria de Can Bones però la comissaria en quina legislatura es compra? la Masia? no, ja fa molts anys per tant no la compren ara no els que hi ha ara no, no és que això sempre s'ha de recordar una mica igual que les escombraries que tampoc és devia ser l'època Madrenes jo crec que era l'època Madrenes o Puigdemont i no m'estranyaria que encara estigués que encara estigués o sigui que es decideix fer una comissaria era l'època Madrenes la compra de l'edifici no, jo crec que és el 1980 és potser anterior perquè allà hi havia allà hi havia un centre cívic és a dir la voluntat de fer-hi una comissaria allò jo crec que ve a l'època de l'alcaldessa Madrenes que no ens en recordem però que durant un any i mig va governar amb l'actual consellera Silvia Paneque que portava temes de seguretat bueno donarà més seguretat això Marta tu que hi entens aquestes coses? no ho sé això s'ha de veure hòstia ara has fet una resposta de política no, no és que jo ara quan es parla així de política jo sempre quedo tocada perquè m'agrada tan poc jo sempre dic que prefereixo mil vegades els criminals perquè saps de quin peu coixegen que no els polítics perquè a mi em fan estar malament no saps mai però no et sortiran això que diu la Clara surten i de la mateix fet fan tres interpretacions això una nit de les eleccions ha guanyat tothom a mi aquestes coses com que soc molt empírica i molt pragmàtica i molt les coses clares això que m'abarregin a veure ha guanyat un o guanyant l'altre aquí no ha guanyat tothom doncs aquestes coses molesten una mica això serà més fàcil de veure allò de la comissaria de seguida ho sabrem no tardarem gaire en veure activitat suposo allà ens quedem pocs minuts però i la ciutat com la veieu? va, t'arribes Guillem a veure com deia fa molts anys uns comis que es deien tipicoll la setmana que ve parlaré de política o parlarem del govern la setmana que ve parlarem del govern per tant doncs això parlaré la setmana que ve passo paraula ciutat hi ha hagut moltes coses fixa't ara estem en la zona de baixes emissions per cert des de dilluns però no ha provocat una gran allò l'única cosa que em va fer recordar que estàvem en zona de baixes emissions va ser una manifestació de Vox fa dos dissabtes cada cop el carrer del Carme jo recordo el carrer del Carme la corrua de cotxes em vaig trobar una cua de cotxes pitant primer vaig pensar que era un casament saps allò que es feia abans? que la gent passava pitant ara ho fan a alguns llocs i llavors vaig veure em vaig fixar en els cotxes que tenien cartells dic ostres què fan els de protestant em dona la impressió que baixaven però si poden entrar tots els cotxes amb la normativa que han posat tots és a saber d'on tenen i d'on venien però cosa que segurament m'ho imagino però de canvis no se n'ha notat cap en aquesta vessant a la ciutat crec que afecti a mesura que vagin ampliat les zones verdes suposo que sí perquè en el meu barri que l'aparcament encara és gratuït entre les 8 i les 9 hi ha batalles absolutes per quedar-se en una de les places d'algun veí que treu el cotxe però ara per ara no es nota de què parlarem? no, no les escombraries encara hi ha manifestacions dimarts o dimecres em sembla que es torna a haver-hi una manifestació dimecres a mi m'arriben molts cartells aquests de Girona Bruta Girona no sé què volem una Girona més neta quan la realitat ja s'ha anunciat es va anunciar que diguem que d'aquí a final d'any tornaran tots els contenidors tancats tancats però hi haurà contenidors de tot tipus i es podran posar durant les 24 hores en determinades zones de la ciutat no al barri vell per exemple de totes maneres si em permeteu un matís ràpid de vegades ja la gent també ha de mirar això hi ha quatre contenidors que hi poden tirar obren el primer està ple i ho deixen a terra els altres estan buits i atenció l'intivisme és els altres contenidors estan buits però com deia en Guillem de tot això en parlarem la setmana que ve no per res sinó perquè se'ns ha acabat el temps gràcies Clara gràcies Guillem gràcies Marta i gràcies a tots vostès demà tertúlia i per parlar d'un tema molt específic gràcies a tots gràcies a tots gràcies a tots