La tertúlia de Girona FM
Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau
Subscriu-te al podcast
La tertúlia de Girona FM del dimecres 17/9/2025 amb Assumpció Puig, Josep Maria Fonalleras i Enric Serra
Panorama general de l’episodi
La tertúlia recorre un ampli ventall de temes locals i nacionals, amb un focus especial en Girona:
- Turisme a Girona i a Barcelona: afluència sostinguda, percepció d’“estiu tranquil”, debat sobre turismofòbia, preus i aforaments.
- Governança municipal: durada dels mandats, pressupostos prorrogats, estabilitat política i colls d’ampolla burocràtics (llicències i urbanisme).
- Política lingüística: atenció en català en grans serveis/empreses i la difícil oficialitat del català a la UE.
- Polèmica institucional: la nova foto del rei al Saló de Plens com a mosaic amb imatges de l’1-O.
- Cultura local: Nit dels Premis Literaris (Bertrana), Patti Smith a Girona i plaques patrimonials a la UdG.
Estiu, ciutat i turisme
Sensacions d’estiu i ritme de la ciutat
- Estiu percebut com a tranquil a Girona: menys soroll de temes “estrella” i convivència fluida entre veïns i visitants.
- Girona rep un turisme “tranquil” i de qualitat; congestió puntual a punts clau (p. ex., Pont de Ferro).
“No podem morir d’èxit.”
Comportaments turístics i meteorologia
- Flux de visitants condicionat pel temps: dies rúfols atrauen gent de la costa cap a ciutats (casos de Girona i Figueres).
- Diferència entre visitant programat i visitant flexible (decideix segons la meteorologia).
Barcelona, preus i missatges a Europa
- Testimoni de descens del 25% en alguns equipaments de Barcelona (Sagrada Família, Palau de la Música) i percepció exterior que “no es volen turistes”.
- Debat sobre preus elevats d’atraccions versus museus gratuïts en altres capitals (Londres).
- Crida a mesurar bé els missatges públics adreçats a mercats europeus.
Turismofòbia, PIB i regulació d’aforaments
- El turisme aporta ~15-16% del PIB, però és una indústria de serveis fràgil; cal evitar la sobredependència i buscar l’equilibri.
- Propostes de gestionar aforaments en espais sensibles (platges petites de la Costa Brava, monuments) per sostenibilitat i qualitat d’experiència.
- Diferenciar el que és turisme de la segona residència (que mou construcció, serveis, neteges, etc.).
“Tots som turistes, d’una manera o altra.”
Governança municipal i pressupostos
Mandats i memòria democràtica
- Debat sobre allargar mandats (comparació amb 6 anys de rectorat universitari) per poder planificar i executar projectes.
- Alhora, cal mantenir períodes prou curts perquè la ciutadania recordi i valori la gestió.
Pressupostos i estabilitat
- Proposta: si no hi ha acord abans de 31/12, pròrroga automàtica l’1/1 per evitar bloqueigs de gestió.
- Alternatives: pròrroga indexada a l’IPC per garantir el manteniment de serveis bàsics.
- Exemple de capital: pressupostos i votacions a Barcelona, amb advertiments (targetes grogues) però sense canvis de govern.
Burocràcia i llicències
- Denúncia dels retards en llicències d’obres/activitat i en planejaments: procediments excessivament garantistes i estructures petites.
- Comparativa: models anglosaxons (primer execució i després control) vs. continental (control ex ante).
- Casos locals: naus de la carretera de Barcelona i demolicions d’ofici anunciades.
Rols tècnics vs. polítics
- Clarificació de rols: la legalitat i idoneïtat tècnica d’obres/activitats és competència tècnica, no política.
- Subvencions: convocatòries públiques que s’atorguen si es compleixen les bases, sense discrecionalitat política.
“En una llicència, el criteri del polític no compta: el polític ja va fixar les regles en el planejament.”
Eficàcia i servei al ciutadà
- Necessitat de replantejar estructures municipals, millorar eficiència (creuament de dades, eines digitals) i reduir cues (ajuntament, oficines de català).
Llengua i marc europeu
Atenció en català i multilingüisme
- Negociacions perquè grans serveis/empreses atenguin en català arreu d’Espanya; dubtes sobre aplicabilitat real.
- Dificultats perquè el català assoleixi ús oficial a la UE: reticències d’estats clau (França, Alemanya) i complexitats polítiques.
Institucions, símbols i cultura
Foto del rei al Saló de Plens
- Instal·lació d’un mosaic-foto del Rei fet amb imatges de l’1 d’octubre: acció creativa i simbòlica que juga amb el marc legal sobre símbols oficials.
- Possibles impugnacions i reaccions; debat sobre normes (mides, imatge) i marge d’interpretació.
Altres temes locals
- Entrada en vigor/tractament de la ZBE (Zona de Baixes Emissions) al ple: menció breu.
Premis Literaris i patrimoni
- Nit dels Premis Literaris de Girona (Bertrana): premi per a Pep Prieto (Rosita) i discurs destacat de Ramon Solsona (Dones migpartides); comentaris sobre l’acústica de l’Auditori.
- Patti Smith a Girona i oportunitat per placar figures/memòries locals (Darius/Dariús Raola, carrer Roberto Bolaño).
- Plaques patrimonials als edificis històrics de la UdG: informació contextual i multilingüe per a ciutadania i visitants.
- Impuls a la recuperació de veus femenines (projecte Dones migpartides; recerca de Gemma Busquets).
Seccions de l'episodi

Benvinguda, tornada de vacances i estacions
Presentacions i tertúlia lleugera sobre preferències estacionals, calor i canvis climàtics percebuts.

Girona a l’estiu: ciutat tranquil·la i turisme de qualitat
Percepció d’un estiu tranquil, molta gent al centre (Pont de Ferro) però bon ambient; anècdotes sobre dies rúfols i afluència; bona valoració de rutes guiades.

Durada dels mandats i capacitat de gestió
Debat sobre si quatre anys són suficients; comparació amb els 6 anys del rectorat universitari com a possible model.

Meteorologia i fluxos de visitants
Com el temps condiciona les visites a ciutat vs. platja/muntanya; diferència entre turisme programat i flexible.

Pressupostos municipals i bloquejos
Proposta de pròrroga automàtica l’1 de gener si no hi ha acord; evitar paràlisi administrativa i incertesa pressupostària.

Turisme: preus, turismofòbia, aforaments i segona residència
Descens de públic a alguns equipaments de Barcelona; impacte de missatges anti-turisme; debat sobre preus, PIB turístic, regulació d’aforaments (platges, monuments) i rol de la segona residència/apartaments.

Especificitat municipal i estabilitat política
Necessitats d’estabilitat i continuïtat en ajuntaments; exemples de Barcelona (votacions a Collboni); diferències amb models com el ‘shutdown’ dels EUA.

Burocràcia, llicències i comparatives internacionals
Retards en llicències i planejament; excés de garanties vs. agilitat; comparació amb models anglosaxons; casos locals (naus, demolicions).

Eficiència i servei al ciutadà
Propostes per reforçar estructures, millorar processos (IPC en pròrrogues, eines digitals) i reduir cues a oficines.

Tècnics vs. polítics: qui decideix què?
Delimitació de rols en llicències i subvencions: la decisió és tècnica si es compleixen requisits; la política es juga al planejament.

Llengua: atenció en català i oficialitat a la UE
Negociacions per atenció en català a grans serveis/empreses; dificultats per al reconeixement del català a Europa i possibles estratègies.

La foto del rei al Saló de Plens: mosaic de l’1-O
Acció simbòlica i creativa que compleix formalitats de ‘foto’ però desafia el sentit; potencials impugnacions i debat sobre normes de símbols.

ZBE: menció al ple
Referència breu a la Zona de Baixes Emissions en el context del ple municipal.

Nit dels Premis Literaris de Girona (Bertrana)
Premi per a Pep Prieto (Rosita) i discurs de Ramon Solsona (Dones migpartides); comentaris sobre l’acústica de l’Auditori.

Patti Smith i memòria local
Concert de Patti Smith; col·locació de plaques (Darius/Dariús Raola) i record d’altres accions (carrer Roberto Bolaño).

Plaques patrimonials UdG i veus femenines
Noves plaques informatives als edificis històrics de la UdG amb informació multilingüe; reivindicació de veus femenines (projectes de Gemma Busquets).

Cloenda
Agradiments als tertulians i acomiadament fins a la propera emissió.
Bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest dia de setembre, 17 de setembre. Gràcies Arnau, està fònic però encara es fa sentir. Amb aquesta tertúlia per parlar, per passar la vista una miqueta a la ciutat, el que ells vulguin, amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes i a les quals els agraeixo molt perquè amb alguns d'ells no ens havíem vist des de la tornada de les vacances. Senyora Assuncia Puig, molt bon dia. Molt bon dia i molt contenta d'estar aquí un altre cop. L'altre és que ens vulgui acompanyar. Com ha provat aquest estiu? Ha provat molt bé. Ha provat molt bé. L'estiu, de fet, és a la meva estació. Doncs, escolta, això és perfecte. No sé si l'hi ha provat també al senyor Josep Maria Funell. És bona cara fa però... Gràcies. Jo només puc dir que no és la meva estació. Com ha vist només la tardor de la primera, perquè l'estiu trobo molt agobiant per mi. Però entenc perfectament que persones com l'Assunció els agraï, perquè és evident que ja li agrada molta gent. I a ell se li acaba aquest diumenge i a mi començarà el diumenge. Tot n'hi ha una mica per a casa. Està prou que començaves les vacances així. Vacances de... No, la tardor. Ah, la tardor, és veritat. Sí, sí, sí, la tenim aquí. Cap a l'estil com és la tardor. Ostres, ja... No sabies ni el dia que estàvem... No. Ni l'estació. L'estació, sí, home, sí, el que no... La tardor ja és... I l'any ja va justet, eh? Abans, com anàvem de petits col·legis, sempre ho feien més fàcil, sempre canviau 9-21. Ara, sents els materiòlegs i diuen que a vegades és a les 20, el dia 20, no sé quina hora, i coses d'aquestes. És la més prioritat. Deixem-ho, deixem-ho en el 21 que canvia tot. Senyor Rincsava, molt bon dia. Bon dia a tothom. Què tal? Bé. Sí? Sí. Molta costa aquest estiu? Sí, aquest estiu molt costa i... Diem-ne, jo no tinc preferències estacionals, m'agraden totes les estacions. Mentre estigui viu, no? No, però trobo que totes les estacions tenen el seu atractiu, diguéssim, no? Sempre i quan les temperatures siguin marcades i pròpies, diguéssim, del que tradicionalment havíem conegut per cada una d'aquestes estacions, no? Perquè ara, els canvis de temps i tot plegat, a vegades no sembla ben bé que estiguis a la tardor, sinó que sembla que estàs al pit de l'estiu i a vegades no sembla que estiguis a l'hivern, sinó que sembla que estiguis a principis de la tardor, no? Però, bé... Vam tenir uns pics de temperatura ja al juny i després suposo que, no sé, a la ciutat, perquè no era, que l'agost també hi haveria alguns dies que va apretar fort el que fa que els que no ens acaba d'agradar especialment l'estiu, és a dir, que m'assumo el que havia dit a Maria. Jo crec que t'hi ha de veure, ja et permetràs... Sí, sí, t'ho permeto perfectament, sí, sí. Jo crec que t'hi ha de veure una cosa amb el volum i la... La còrpora, diguem-ne. La còrpora, sí. Com més primet ets, més t'agrada l'estiu. Deus ser això, deus ser això. I quan no ets tan primet, per dir-ho així, és... Doncs es correspon... Té l'avantatge, diguéssim, la tardor, a part del que diu l'Enric, que és absolutament cert, que esperem que torni aquelles... Si més no, dies marcats, determinats, que ens ajuden a entendre, la tardor i devern t'hi ha una cosa positiva, que és que t'hi pots posar sempre coses a sobre. Vaja. I com més coses t'hi poses a sobre, més dissimules el que tens a dins. La gavardina, diguem-ne, eh? I en canvi a l'estiu hi ha un moment determinat que dius, no, és que hi ha això, saps? Això és el que hi ha. És el que hi ha. Sí, sí. Escolteu, doncs no entrarem en aquest debat que donaria per molt, però no és així. Però la més veritat és que deia l'Enric, que cada una té les seves coses. Per exemple, a mi m'agobia molt i sempre m'han deixat planxat les tardes d'estiu, que trobo que són llarguíssimes. Bueno, quan hi ha el tour pots fer una bona migdia. Bueno, hi ha tres setmanes de tour, eh? Sí, també és veritat. En canvi a les nits són molt agradables, no? Sí. I amb una terrassa o a casa mateix, o fent res, o digint, que fem gel, no ho sé. Sí, sí. Per dir alguna cosa. Però el que s'ha de fer, el que s'ha de fer. Molt bé, us volia preguntar, i la ciutat com la veieu, però hem tingut ja una represa política, dóna la impressió que les vacances s'han acabat, ja torna a estar tot en marxa. Hi ha hagut molta gent aquest any a Girona, l'assumpció que viu al rebell de l'ou, com alguna vegada ens ha dit, no ho deu haver notat tant perquè s'hi estava, diguem-ne, fora de la ciutat. Però bé, ha estat... A més, m'ha passat una cosa que jo us la volia dir perquè potser és la meva percepció, no? La sensació aquella que ha estat un estiu tranquil. Teníem aigua en els pentans i, per tant, no parlàvem de la sequera. Els focs ja han estat, però han estat en altres punts de la península, ens han afectat aquí. I la impressió és que, fins i tot, dels temes estrella, diguem-ne, de la ciutat, hi ha hagut com una mena de baixada... parlava dels residus, eh?, no volia pas dir... Hi ha hagut com una mena de baixada, és a dir, hem passat l'estiu, però ja està, ja el deixem, no? Ho veieu així? Sí, bé, jo crec que hi ha hagut relaxament, segur, no?, aquest estiu. La ciutat ha estat molt tranquil·la. Hi ha hagut molta gent, o sigui, tu m'ho preguntaves, jo he anat vinguent, i sempre que he vingut al Ruell de l'Ou realment estava ple i, com sempre passa, el Pont de Ferro era bastant intransitable. Això ja ho tenim com assumit els veïns del barri. Els que se'n van anar no ho saben tant, però... Però hi treballem. Hi treballeu, també, és veritat. I passeu molt. El que passa ha sigut, o sigui, també és un visitant tranquil, eh?, el de Girona, jo crec que no ens podem queixar amb el tipus de turisme aquí a Girona, és un visitant tranquil. I sí que és cert que la ciutat, o sigui, les notícies de ciutat han sigut poquetes i han sigut més aviat com positives, no? Hi haurà més contenidors de residus permanents, no sé què. Vull dir, jo les notícies que he anat seguint no eren notícies d'enfrontament entre la ciutat i el govern de la ciutat. Ara, sí, bé, aquests dies hi ha hagut una mica més de trasbals, no? Ja hi tornem a ser. Ja hi tornem a ser. Hi ha hagut una cosa curiosa que m'ha fet pensar en la infantesa. El meu pare, com s'ha d'Assumpció, era guia turístic, feia de guia turístic, i a Girona hi havia gent els dies que plovia, perquè feia mal temps. No necessàriament ploure, però feia núvol. I, evidentment, en els últims anys això ha canviat molt, i a Girona hi ha gent sempre. Però, els dies que feia núvol, n'hi havia més. És a dir, que encara continuava aquella tradició, entre cometes, de la gent de la costa, d'aixecar-se, veure el dia rufo, i dir, bueno, i què farem ara? I no ho sé, anem a Girona, que m'han dit que... O Gassalú, o suposo que deu anar a coses així. I un dia aquest em vaig fixar que n'hi havia més del que era habitual. Mira, és una anècdota que no té més transcendència, però... Vam parlar la setmana passada per observació pròpia, i ara diré la segona pare, un dia del mes d'agost, curiosament el dia que va caure el cel, és a dir, que va ploure bots i barrals, jo havia d'anar a Figueres, i vaig anar a Figueres. Figueres estava farcida de gent. I allò que a vegades fem els periodistes, o els xefarders, que vaig parlar amb diferent gent, i em deia exactament aquelles coses que jo havia sentit a Girona fa 40 anys. És que aquí només venen, a part del Museu de l'IQ hi havia una cua impressionant, però hi havia molta gent a Figueres. És que els francesos, els que estan a la costa, només venen, només venen el dia que hi ha. Tant de bo fóssim capaços de fer com Girona, que té gent sempre. I vaig pensar, aquí donem la volta, diguem que en tenim massa, i allà, allà, diguem-ne... Jo t'he de dir una anècdota que em va passar la setmana passada. Jo tinc un gendre que no és de Girona, és de Madrid. I fa molts anys que viu a Girona i parla català. Però hi ha determinades coses de Girona, evidentment, que no conec, que no coneix pel dia a dia. Així, si es va apuntar aquest dia en una ruta d'aquestes de friturs. No, no, no, jo hi anava amb una mica de prevenció, pensava que m'han d'explicar més, saps? I primer que vaig saber coses que no sabia, i segona que vaig trobar que estava... Això seria titular, eh? No, no, és veritat. Dient que hi ha coses de la ciutat que no sabia, és que no en crec, eh? Com tothom, com tothom, no. Però vaig, me va sorprendre agradablement. Va ser una... Evidentment, amb dues hores et perds moltes coses, però per l'altra gent, que no coneixia Girona res, vaig trobar que era una aproximació bastant bé. Vull dir que també hi ha determinades ofertes de qualitat en aquest sentit, no? I em penso que val la pena recalcar-los. Quan a la política municipal jo també estic d'acord, no? Jo tinc aquesta sensació que potser aquest estiu hem estat més pendents de notícies, diguem-ne, internacionals, no? Que ens han afectat més com a ciutadans del món, si és que es pot dir així, és que no pas estrictament com a Girona, tot i que han continuat les mateixes línies que jo crec que s'intensificaran també al llarg d'aquest any, perquè és l'últim any abans d'una campanya electoral. Queden 20 mesos. Queden 20 mesos per les eleccions. Diguem, dos anys per la política. Ja són 20 mesos, eh? Jo crec que, en el cas dels municipals o així, jo crec que això s'hauria de replantejar. És molt poc quadranys. Ja sé que ajuda que hi hagi renovació, i és la essència de la democràcia, però diguem-ne que l'últim any, no el donarem per perdut, perquè seria demagògic dir això, però sí que hi ha una certa tendència a estar pensant en altres coses, no? No, és veritat per com has vist la ciutat, com si vols enganxar-te amb això, cosa amb la que jo hi estic d'acord. És a dir, la idea aquella, no penso si necessàriament s'hauria d'ampliar o no s'hauria d'ampliar, però sí que és veritat que algú que vol fer alguna cosa amb un ajuntament, quatre anys, no tens temps, eh? Després podríem parlar de si hauria d'haver-hi o no limitacions, que aquest és un tema, hi ha gent que diu que sí, hi ha gent que diu que, escolta, mentre els ciutadans votin, que faci una miqueta el que vulgui. de la nova llei d'ordenació universitària, que s'ha implantat fa poc, marca el període, per primera vegada, eixample el període del rector a sis anys. I no ho sembla pas malament, en principi, no em sembla pas una història que tampoc faràs un gran projecte amb sis anys, perquè els grans projectes tenen més amplitud, diguéssim, però si més no... I si més no, si són 12, per dir-ho d'alguna manera, que amb 12 ja et dóna per fer moltes coses, i dos mandats... 12 canvies... Sí, sí. Elric. Bueno, de respecte del que heu dit, del bon temps i el mal temps i les visites a la ciutat, jo crec que això sempre ha sigut així i sempre serà així, perquè hi ha una part dels visitants, diguéssim, que venen programats, és a dir, venen a Girona un dia determinat, és a dir, se'ls ja ha programat aquell dia i arribaran aquell dia i això n'hi ha volta de... Igual que ens passa a nosaltres quan anem a visitar coses, les ciutats, tenim el nostre programa i el nostre programa difícilment. Ara bé, quan tu, diguéssim, tens un programa més flexible, que vol dir que estàs a la costa, que estàs passant una setmana o 15 dies a la costa i que dius, bueno, un cop des d'allà ens desplaçarem i anirem aquí, anirem allà, no sé què, tens el dia flexible, jo crec que sí que mires la meteorologia, perquè, és a dir, quan fa mal temps, estar a l'aire lliure, sigui la platja o sigui la muntanya, no convida, diguéssim, en canvi, a la ciutat, quan fa bon temps, és més incòmodo, perquè fa més calor, estic parlant de l'estiu, no? Per tant, això sempre passarà, als de Figueres sempre els passarà això i als de Girona sempre veuran que als dies de pluja sempre els hi arriba algú més, no? Jo soc de Palafrugell i veieu que de Palafrugell... No ho noteu tant. No, no, allà hi hagi sempre... No, no, al revés, perquè de Palafrugell i de Calella hi ha tres miserables quilòmetres, diguéssim, no n'hi ha més. Llavors, quan plou, Palafrugell s'omple. Ah, també és clar. I quan fa sol, doncs hi ha la gent que viu a Palafrugell i que trafica a Palafrugell, per anar a comprar, per ser això... Però, si no, amb tres quilòmetres la gent es desplaça. Per tant, aquest és un fenòmeno que passa sempre i això sempre passarà, diguéssim, no? Sobre això, perdona, sobre això de la participació municipal, que és un tema que m'interessa especialment. Jo crec que els períodes d'un mandat ens podríem entendre, diguéssim, no sé si és important que siguin de quatre, de cinc o de sis, que hi hagi un termini diguéssim, relativament, no diré curt, però diguéssim, assequible perquè hi pugui haver eleccions i la gent tingui memòria d'un període a l'altre, se'n recordi de què s'ha promès, de què no s'ha promès, de què s'ha fet, què no s'ha fet, que es pugui valorar bé un mandat. Jo crec que hi ha coses, diguem-ne, encara més importants que aquesta, per exemple, el tema dels pressupostos. El tema dels pressupostos, que és un tema que no només afecta els ajuntaments, sinó que també afecta l'administració, diguéssim, nacional, l'administració catalana, l'administració de l'Estat, sembla que si no hi ha pactes no hi poden haver pressupostos. Jo crec que els pressupostos haurien de venir dictaminats per llei, és a dir, vostè té fins al 31 de desembre per posar-se d'acord amb els seus opositors o socis o qui sigui per confeccionar un pressupost per l'Ajuntament, declarar-se a l'Ajuntament, però si el dia 31 de desembre vostè no ha presentat un pressupost d'acord amb les altres forces polítiques, se'l prorrogarà automàticament el dia 1 de gener el pressupost de l'any passat i no haver d'esperar fins al mes de març o al mes d'abril o al mes de juny que hi hagi, si hi ha o no hi ha pactes i no sé què, si finalment el govern decideix prorrogar el pressupost o no ho decideix, perquè això bloqueja bloqueja l'administració, és a dir, no saber on són els números ni de quins diners es poden disposar ni quins crèdits es poden demanar ni res del que es pot fer fins que no hi ha fixat un pressupost, jo crec que això bloqueja molt l'administració i crec que potser, no sé si relacionat amb una reforma del període electoral, però crec que el tema dels pressupostos també seria interessant que hi fos. Bé, jo és que ara l'Enric ha trit un altre tema que és prou interessant, però tornant al tema del turisme, jo aquest estiu he tingut una reflexió. El meu fill que viu als Països Baixos, a Holanda, em va explicar que allà reiteradament s'ha explicat que aquí a Espanya i sobretot a Barcelona no es volen turistes. això ens ho va explicar o ens ho va dir un dia que vam fer de guiris turistes la família que ens en vam anar a Barcelona a fer la Sagrada Família, la Casa Balló, el Palau de la Música, o sigui, vam fer autènticament de guiris, tomo friturno, nosaltres. I, curiosament, el Palau de la Música, la restauradora d'allà, que la conec perquè és la mateixa que tenim al Col·legi d'Arquitectes i vaig estar comentant com havia anat tot i em va dir un 25% menys de turisme és el que s'ha detectat tant al Palau de la Música com a la Sagrada Família. Ja s'ha detectat ara. Sí, i la Sagrada Família realment no van fer cua per entrar, o sigui, teníem les entrades però no van fer cua per entrar. Això és una reflexió que hem de fer tots, vull dir, nosaltres aquí a Girona ara diem que hi ha molta gent, que hi ha molta gent, però, en canvi, la ciutat s'ha refet molt de tota aquesta gent que està vinguent diàriament, no només la meva mare, Joan Maria, em deia cargolets, diu, avui ja surten els cargolets quan fèiem el temps, saps? Perquè, clar, també tenia més clients a la confiteria. Llavors, jo crec que hem de fer una reflexió a tots perquè aquests missatges que s'han enviat cap a Europa, que són els nostres grans clients de turisme, que no volem tants turistes, que n'estem farts i que la ciutat és pels seus ciutadans i els barris són per nosaltres i tot això, doncs al final calen, a part dels preus, eh? Troben que és molt car i és cert que si tu vols fer aquestes viïtes que vaig fer jo a la sala de família, val 21 o 26 o no sé què, vull dir que que són uns preus que realment... En canvi, l'altre fill meu ha estat tot un mes, que ara ja fa 3 anys que ho fa, a Londres i tots els museus són gratis, que és una meravella, o sigui, tu entres en un museu aquell dia perquè plou, perquè no sé què, després vas al parc del costat, després no sé què i, bueno, ell per què? Perquè s'hi dedica, perquè li agradi, perquè els seus fills el segueixen, però... Sí, sí, l'ha fet dibuixos tot el dia. Clar, hem de pensar què volem, o sigui, jo crec que el turisme estem en un moment aquí a Girona d'èxit, però que no podem morir d'èxit. Barcelona, com si diguéssim pel que m'han dit, ja mor d'èxit, d'acord? I ja ho aniré testejant, perquè també el col·legi té una botiga, la botiga aquesta, la cooperativa, té diferents botigues a diferents museus de Barcelona, des del Dejan fins a les Dresanes i a més, a veure què han notat. Però crec que és un tema plantejant-se de què hem de fer del turisme, com ho volem fer, però sobretot quins missatges llancem, no? Perquè a vegades és molt fàcil dir, a mi, jo no estic tipa, jo ho dic, és difícil de passar el pont. El meu fill que viu a Pesinos Baixos va venir aquí tres dies per veure-ho tota la colla i no sé què i va dir, uff, és que està Girona ple de gent, o sigui, ell també ho va notar, però en canvi ens va venir a què sé, no ho volia explicar. Les estades globals, diguéssim, parlen de més gent, aeropols i de visites turístiques, potser també... Però gasten menys. Exacte. Potser també s'estan d'anar a llocs com aquest, diguéssim, i poder fer estades més reduïdes que ja no cal entrar en un lloc com la Sagrada Família, i si no, mirant-ho de fora, també l'has vist, per entès. Sí, sí, si te fas la foto... És una combinació especial, perquè també és veritat que la turismofòbia, diguéssim, perquè ens ha agafat una mica, no digués desprevinguts, perquè ha sigut poble latí i ha anat passant progressivament, però és veritat que es pot analitzar des de molts factors que una societat o un estat, un país com el nostre, em sembla que estem sobre el 100%, em sembla que és, del PIB? Sí, 15-16%. el turisme és molt, és una indústria molt fràgil, aquesta, no és pas una indústria d'extracció, és una indústria de serveis, estrictament, i en aquest sentit, jo crec que està molt desproporcionada l'importància del turisme. Ara, al mateix temps, també, no sé si aquestes campanyes acabaran fent això que ara comentaves, és un comentari d'un familiar que com viure allà ho han notat. És que ara he buscat una cosa perquè ho va publicar el diari de Girona que no vull dir que contradiu una miqueta això però que CaixaBank i el BBVA han fet informes que detecten que la despesa dels turistes amb targeta ha augmentat significat un 5% aquesta història potser és que s'ha deixat de pagar l'efectiu però vull dir què és això jo també he sentit en alguns llocs això que ara deiu l'assunció i el Josep Maria en el sentit que ha vingut gent però que s'hi ha estat potser menys dies o que no ha gastat tant que és una de les coses que a vegades per estalviar si estaves 10 dies doncs mira si n'estàs 8 doncs gastes el mateix que amb 10 si és que s'han augmentat els preus però que és una sensació que ha vingut a mi m'assembla interessant el que deia l'assumpció en el sentit que hem d'anar en compte amb aquestes coses perquè a vegades aquest discurs fàcil de no volem turistes no porta diguem-ne la la la conseqüència del que suposaria que no els tinguéssim és a dir quines són les alternatives no i senzillament alguna vegada que he sentit algun diguem-ne gent que es presenta a les eleccions que diu potenciarem la indústria jo penso no sé com la ciutat de Girona potenciaríem l'indústria diguem-ne per una qüestió senzillament de talents i per una qüestió que van treure les fàbriques en el seu moment perquè perquè va semblar que això tocava per tant la cosa aquella de dir és a dir el punt just sempre serà molt difícil hi haurà gent que sempre li sobran altres i n'hi haurà que en voldrien encara més llavors aquest equilibri entre el que és diguem-ne viure-hi i estar-hi uns dies i llavors hi ha l'altre tema que a mi també sempre m'ha molestat que això de vegades com ho dic diuen que és allò de dir la turismofòbia que s'ha batejat he vist gent diguem-ne que practica la turismofòbia i que jo sé del cert que són turistes en altres llocs quan hi van i que hi van molt i és una de les coses que m'acosta d'entendre és que tots som turistes tots els que estem aquí alguna cosa devem haver voltat i tots n'hem fet diguem-ne el turista dit així no? sí mira curiosament sobre aquesta qüestió l'Ajuntament de Palafrugell fa pocs dies va transcendir que està que està estudiant la possibilitat de limitar l'aforament a les platges a les platges a les platges estem parlant d'un municipi que té unes característiques orogràfiques determinades diguem-ne vol dir que hi ha moltes platges però que són platges petites no estem parlant de la platja de Palt no estem parlant de la platja d'Aro no estem parlant del Golf de Roses no estem parlant de platges petites i en canvi està molt construït i això vol dir és dir si tu ho fas sí que és veritat que si fas una foto aèrea hi ha moltes piscines diguéssim però bueno si fas una casa a la costa se suposa que és perquè està a la costa perquè si no la faries a Besalú diguéssim per tant tens una casa allà a Franca o a Calella se suposa que tens la pretensió d'anar a la platja o de disfrutar algun esport nàutic o de fer alguna cosa això materialment diguéssim és dir si tothom es posés d'acord de dir avui anem a fer això és materialment impossible ja és materialment impossible que tothom hi vagi a la platja que molta gent hi vagi diguéssim simultàniament i per tant això ja es nota si ahir vas no saps on posar la tovallola te la posen els peus sobre el cap és realment incòbil per tant en aquest cas o en altres casos en els que convé controlar una mica el flux de gent que accedeix a un lloc jo crec que això és necessari fer-ho diguéssim necessari plantejar-s'ho i necessari fer-ho amb seny amb cura diguéssim però és inevitable perquè fins ara ho hem anat potenciant si ara que ho tenim diguéssim i se'ns desboca per la llei de l'oferta i de la demanda doncs ens hem d'aguantar diguéssim però hem de mirar també de fer els possibles per regular-ho i això té molt a veure per exemple clar és molt difícil posar un número de clausos en una ciutat diguéssim però en els monuments no ho és tant diguéssim hi ha un aforament es venen tantes entrades tanta gent per hora etcètera això passa i no ho sé jo no he voltat gaire pel món diguéssim però la meva última experiència va ser al món Sant Michel es venen un nombre d'entrades i quan s'han acabat aquelles entrades no en venen ni una més diguéssim per tant s'ofegarien s'ofegarien s'ofegarien també s'ofegarien o els últims o els últims no s'han de tornar quan pugi a la maria es constituiria en una illa humana ja faríem un castell allà a sobre diguéssim però és un tema molt difícil de gestionar sí molt també això que deien del PIB hi ha molta gent independent del turisme molta gent molta gent hi ha circumstàncies a vegades molt lamentables i a vegades no tant però vull dir que empresaris treballadors serveis taxis alimentació sopar jo què sé el que passa és que hem qualificat hem qualificat com a turisme una cosa que realment no és turisme que és la segona residència que és la segona residència també té un un paquet important en aquest desenvolupament econòmic diguéssim no perquè genera doncs construcció genera fusteria genera serveis genera neteges genera moltes coses diguéssim no i i és clar lògicament diguéssim posar fre en el cas de la ciutat sí el turisme és estrictament turisme sí no vull dir que la segona residència és més pensant anar amb la costa no suposo ho dius tu bueno des del moment que han intervingut els apartaments turístics ja ha deixat de ser una mica perquè els apartaments turístics necessiten també una sèrie de serveis al voltant de manteniment de neteja de construcció etcètera etcètera per tant una mica el fenomen de la platja en la ciutat amb el tema dels apartaments turístics també hi ha també diguéssim s'ha copiat una mica el model i m'agradaria tornar a allò que deia dels pressupostos perquè és una cosa molt interessant i que realment ens parla de l'especificitat municipal un ajuntament una ciutat un poble és una altra història diferent de l'administració convencional de l'autonòmica de l'estatal de l'europea etcètera etcètera i justament per això té característiques singulars de l'ajuntament és a dir per molt que passin una desgràcia les eleccions són cada 4 anys cada 4 anys i al mateix dia pràcticament no hi ha avançaments a l'Alelona no han avançat eleccions perquè no segueu a Lleida no segueu a Cuenca sinó que estàs d'esperar i els criteris per poder fer-te un bal al caldre per entendre'ns i posar-n'hi un altre són difícils necessiten hi ha la possibilitat de la música de censura però també no, no, però també té unes especiales característiques i tu no pots fer una música de censura cada 3 mesos exacte vull dir que l'ajuntament justament perquè és una administració subsidiària i està al servei més immediat del ciutadà necessita això que deia l'Enric d'una certa continuïtat i una certa estabilitat i algun tipus d'història lligada amb els pressupostos que si més no les circumstàncies bàsiques estiguessin previstes això jo crec que també seria un factor que ajudaria no? que penso que finalment també és veritat que s'acaben aprovant la majoria dels casos sense més dificultats per exemple el cas de Barcelona van tenir em sembla que han tingut ja ara no? si no ho recordo malament tres no sé el terme tècnic quin és ara exactament però com tres recriminacions a Mancollboni tres moviments que l'oposició s'ha posat d'acord per fer tombar una determinada mesura a Mancollboni que implica una mena de targeta groga però no ha saltat l'alcalde perquè els altres no s'han pogut posar d'acord per fer una moció de censura etcètera etcètera i aquests pressupostos que no han estat aprovats o que en els últims anys alguns no es van aprovar finalment acaben funcionant també perquè la gent els serveis bàsics no passa com allò dels Estats Units jo quan ho vaig saber vaig al·lucinar aquella cosa del límit de despesa que si no hi ha això han de tancar l'endemà la seguretat social digués-hi per sort menys que hi ha un altre criteri no però també per exemple ja que heu entrat en aquest tema a mi una de les coses que se me fa complicat d'entendre tot i que ja hi ha diguem-ne ja hi ha unes previsions perquè és evident que l'Ajuntament no pot tancar les portes i que hi ha uns serveis mínims que s'han de complir i que per tant ja hi ha la la la la la la la la la la ha portat a un punt que jo crec que en el, diguem-ne en els ajuntaments no hauria de ser així però bé, és el que hi ha per dir-ho d'alguna manera, de moment per exemple a Girona des d'èpoques del primer tripartit a l'Anna Pagans, que hi havia tres tripartits no havia tingut, diguem-ne un govern municipal que diguem-ne que pogués presentar coses i aprovar-les mentre duri aquest govern municipal si és que dura fins al final de les eleccions cosa que no sé però el tema és una miqueta aquest la sensació de que a vegades ens quedem segons quines històries o allò, ara tornarem a entrar en el que hem discutit moltes vegades, allò que el ciutadà de peu moltes vegades no entén com és tan complicat fer les coses, per exemple complicat fer les coses que és un dels temes que a mi sempre em porta, aquella burocràcia malentesa aquell encarcarament, aquelles coses que no tenen cap mena de sentit comú per tirar endavant el fet que una llicència d'activitat que rectificarà si dic malament o una llicència d'obres pugui trigar tant com trigues és a dir, no ho acabo d'entendre i com que no ho acabo d'entendre ho vaig dir segurament la gent que hi ha estat ho explica per la complexitat dels procediments dels concursos que a vegades s'han de fer per fer determinades obres escoltar, un ciutadà dius encara no s'ha construït l'armazen i estem parlant d'uns quants anys les naus a la carretera de Barcelona és tan complicat a l'arcalde de fet ho va anunciar-ho a la compareixença que va fer en els dos anys compareixença pública i davant de la gent que va voler anar a l'auditori va dir que el que farien seria diguem-ne tirar terra d'ofici totes les naus i presentar factura no ho sé ben bé aquí perquè és clar perquè és complicat però la sensació aquesta que a vegades és és tot molt encarcarat molt complicat i que potser no hauria de ser-ho tant o sí que ho ha de ser-ho l'assumció a veure ho ha de ser en cert segons com tu mira, sí ho ha de ser-ho perquè hem de garantir que es compleixin les normatives per tant tots els temes que són tècnics sigui una activitat sigui una llicència d'obra sigui un planejament urbanístic doncs té que tenir diguéssim tota la seva motivació argumentació i informes no? que el que passa que en demanem els que toquen i els que no toquen segurament i després que els ajuntaments no són àgils no són àgils perquè les estructures dels ajuntaments són petites i els projectes cada vegada són més complexos i es queden encallats i aquí ara en Josep Maria ho deu saber hi ha un pla especial de la universitat bueno de les de les de les beates no? de les beates no de les botinyans de les botinyans sí les botinyans de les botinyanes que bueno ha estat però o sigui a dintre l'ajuntament ha anat passant d'una taula a l'altra d'una taula a l'altra però sempre faltava un informe més una aprovació més o sigui tota la la part que és de planejament de l'urbanisme això us ho diria en Quim Nadal també com va ser conseller que ja ho deia o sigui ens hem posat tantes garanties que es fa molt llarg tot el procediment d'acord quan el procediment s'ha acabat llavors ve la llicència d'obres perquè allò només és el planejament i quan tens la llicència d'obres potser has de demanar la llicència d'activitats que vol dir l'activitat que tu has de fer si no ho diguem als del Barç bueno exacte però en canvi Madrid no s'ha de fer aquest problema és ben curiosa a Madrid me'l refereix a l'equip rival i això potser rogues sí llavors què passa que ens hem posat diguéssim tota una sèrie de normatives per garantir que les coses es fan bé per exemple els països anglosaxons són diferents o sigui tu fas i després et venen a veure i si tu no compleixes la normativa doncs no pots obrir o has de desfer allò que has fet malament no? Per dir un cap el que han fet aquests d'Albània que han nomenat un ministre per intel·ligència artificial per anar contra la corrupció i es veu que saben les màquines que disseren coses d'aquest ho vaig sentir i ho vaig trobar al·lucinant però jo també ho vaig sentir però no ho calava d'entendre aquesta notícia sí que és veritat que al ciutadà li és difícil l'Enric Serra em mira amb la cara aquella que em mirava a vegades quan hem compartit tants anys la d'acció dient què cony està dient però ho vaig sentir li han donat rang de ministre a més a més i és però és clar jo penso que la IA també la deuen portar persones del darrere per tant en fi no ho acabo d'entendre o no ho vull entendre o jo ja m'he fet massa gran per entendre segons quines coses és l'administració que tenim però sí que és cert ja enllaço amb el tema dels pressupostos sí que és cert que hauríem de garantir que l'administració ha de poder funcionar cada dia normalment i amb la seva màxima eficàcia i això vol dir segurament replantejar les estructures a dintre dels ajuntaments però sobretot tenir clar i jo no faria una pròrroga de pressupost sinó un pressupost amb l'IPC o sigui que realment l'ajuntament sapigués que pot donar el servei del ciutadà amb tota la gent que necessita i cada dia i després aquí dintre sí que s'ha de plantejar diguéssim com pot ser més eficaç perquè segur que sí pot ser ara hi ha moltes eines per ser més eficaç per creuar drades per poder donar molt més ràpidament jo viure el rovell de l'ou doncs es viure el rovell d'ou jo aquest matí he anat al supermercat de ciutadans i no sé què passa als serveis de cultura allà als serveis territorials hi ha una cua de gent no sé per tema que són tants per les classes de català o no sé què bueno avui hi havia una cua a les noves del matí avui ni tornava a veure sí i a l'ajuntament sempre hi ha gent amb les cadires allà fora esperant no sé què clar potser no podem tenir més gent però realment el ciutadà necessita d'aquest servei i hem de poder-lo donar deixeu-me dir dues coses estic molt d'acord amb això però jo crec que hi ha un element importantíssim diguéssim i és donar-li a l'estament polític la dimensió que realment té diguéssim que és la política i no és l'administrativa i llavors què passa tu vas demanes una cosa a l'ajuntament és igual la que sigui aquella cosa fas la sol·licitud aquella sol·licitud va al determinat departament en aquell departament s'ho estudien s'ho miren no sé què allò fa el seu tràmit si necessiten més documentació te la demanen i la portes vas fent tot el tràmit i al final acaba ben dir algú que fa un checklist i diu això hi és això hi és això hi és això hi és això hi és això hi és vinga passa per la comissió i per la comissió passa per la comissió de govern no és necessari no és necessari és a dir per saber si una obra està ben feta ben posada té totes les garanties arquitectòniques urbanístiques etcètera etcètera el criteri del polític no compta no compta perquè el criteri del polític el polític ja l'ha determinat el seu criteri quan n'ha gestionat el pla general ha determinat què es pot fer què no es pot fer de quina manera on no sé què tal però és a dir donar una llicència d'obres una llicència d'activitat una reforma un projecte etcètera és competència dels tècnics i un cop i un cop els tècnics han executat aquesta feina el polític no hi té absolutament res a dir no hi té res a dir i si es tracta d'una subvenció és una convocatòria pública per tant compleix les condicions se li ha de donar la subvenció no les compleix no se li ha de donar no necessita tampoc la firma del regidor ni de la comissió de govern diguéssim no per tant entendre això i a partir d'això reformar la llei que ho faci possible és complicat però evidentment s'hauria de fer i l'altra cosa que volia dir ara ja m'ha marxat del cap i no ah sí això que de cues a l'oficina de català n'hi haurà moltes més vindran de tot Espanya a fer cues a les oficines de català de Catalunya o perquè ara el Junts ha forçat que el govern bueno no sé si s'acabarà aprovar o no perquè s'ha d'aprovar no sé si la setmana que viu la següent però ha forçat que que els catalans haguem de ser atesos en català quan truquem quan truquem fora de Catalunya a Europa no a Espanya ah si és una notícia d'aquest dematí això no jo d'escoltat o sigui quan tu truquis a jo he regut una mica a la fònica em sembla que ets hi ha moltes problemes abans per exemple ser atesos en català aquí a la ciutat aquí aquí mateix a Girona bueno és que esclar per la mateixa regla de tres si estem demanant que Espanya ens atenguin en català per la mateixa regla de tres nosaltres hem d'atendre en castellà evidentment sí sí no? jo qui ho ha fet això? junts junts sí sí és una notícia aquest dematí francament coms això esperat i s'ha aprovat? no no està en negociació diguéssim oficial ho publicava a Viloweb aquest dematí per tant quan truques amb un ministeri no amb una empresa privada no no amb una amb una de les grans empreses deia algo així no? sí sí sí a veure si aquest país s'hagués cregut de veritat aquest país vull dir l'estat espanyol s'hagués cregut de veritat el multilingüisme i la multinacionalitat aquest tipus de coses haurien de ser diguem-ne normals amb institucions públiques perquè si totes les llengües tenen la mateixa equiparació has de poder atendre i ser atès en qualsevol comunitat autònoma això no és veritat no ha passat així i està sobre el paper aquesta però a la pràctica això no funciona em deixes molt parat amb aquesta no sé si en tot cas no passa res s'aprovarà com tantes altres coses s'han aprovat i trobarà la manera de no aplicar-ho jo ho veig difícil que s'aprovi però jo crec s'aprovarà la manera de no aplicar com no s'ha aplicat l'amnistia i com diguem-ne a nivell d'estat passa el que està passant amb el món dels jutges i si s'aprova durarà sí rodes apilats el que sí estaria bé seria el que origi ahir em sembla o aquest dematí jo també ho veig molt complicat francament perquè no només és una qüestió de l'estat espanyol sinó que hi ha molts altres països que s'hi oposen per les pròpies que és la presència del català a Europa ha tornat a no anar penso que la reunió ha tornat a no presentar-se sortia que el Pedro Sánchez havia apretat amb el Canseller Alemany amb el MESC per serà una cosa molt difícil perquè els primers interessats que no funcionin són França i Alemanya perquè els hi desterrotaria el seu ara això sí que jo crec que seria una cosa realment simbòlica però al mateix temps jo els medicaments tindrien molts més pàgines de departaments exacte coses simbòliques o no què us ha semblat tot el tema de la foto del rei Felip Sisè en el Saló de Plens i el joc que ha fet diguem-ne l'equip de govern o el lloc Salelles en aquest cas diguem-ne de dir han fet una foto del rei amb multitud de petites fotos del 1 d'octubre no? Jo ho he trobat divertit jo creatiu penso que no durà enlloc però si més no d'alguna manera per mantenir una pancarta que seria el mateix diguem-ne va ser inhabilitat i llavors hi havia gent que li exigia que no jo hi hauria d'haver un debat gaire apistemiològic sobre si el retrat és un retrat o no jo recordo un cartell de temporada alta de fa 10 o 12 anys podria més que sortia un pallasso un nas de pallasso i així és fet també de petites fotos i això ho havia fet fa molts anys ara perquè deu ser fàcil lògicament hi hauria un programa que t'ho fa però en Font Coberta havia començat a fer en Font Coberta a Barcelona ja volia el carrer aquell del petó aquell del petó allà al costat del col·legi de l'arquitecte allà era com més artesanal diguéssim això ja ho era era en ceràmica sí exacte i ho he trobat divertit interessant políticament des del punt de vista que confronta una absurditat com és fer un retrat d'aquest tipus amb una absurditat cada vegada més grossa que és imposar aquest tipus de de retrats oficials d'altra banda també hem de ser conscients que fins que no hi hagi és probable que no veiem mai un canvi radical de l'estructura i de la situació del país aquest senyor és el cap d'estat aquest estat és una monarquia i Girona és un ajuntament que està dintre d'aquesta monarquia les lleis són les que són també davant d'això només s'hi pot oposar algun tipus de solució imaginativa que ens agrada molt i que riguem i els hi hem fotut però el rei continua sent el rei també en aquest sentit que no dic que no dic que l'ajuntament de Girona hagi de provocar l'enfonjament de la monarquia no almenys però bueno tot plegat és posar-ho una miqueta en la balança sí això de totes maneres estic d'acord diguéssim que és una una idea diguem-ne ingeniosa i divertida però que es podria acabar perfectament el dia que el Ministeri de la Gobernació o el que sigui que li toqui les competències sobre les banderes i els símbols i totes aquestes coses digui el retrat del rei ha de ser aquest i te'l donarà directament diguéssim el Ministeri perquè el preix jo creus que no hi és ja? sí no ho sé jo crec que sí que hi ha més o menys hi ha unes normes posades jo crec que hi ha segur que hi ha unes normes de mides sí i d'allò i després avui dia amb els noms i de cara per exemple no es podia posar de cap per ball segurament que és una de les coses que es va valorar però la tria de la foto jo crec que la deu facilitar facilitar no imposar crec jo a partir d'avui dia és molt fàcil enviar un pdf o baixar un pdf a la pàgina del Ministeri de Governació sobretot per ajuntaments petits que no tenen altres sistemes ara no sé si és una imatge tu vols dir que sigui aquesta jo crec que no està regulat al 100% i per això s'han agafat aquesta i d'aquesta mida i si no la tens ja te l'enviaré ja te l'enviaré bueno això provocarà un altre debat que farà que la canvia regulant també diguem fent coses que interessen la gent clar que així és off the record aquesta era la primera perquè segurament això serà hi haurà una altra anúncia del grup aquest d'extrema dreta que tenim entre nosaltres i tornaran als tribunals i diran que això no val perquè és una però em van dir que tenien dos o tres alternatives més abans de penjar el retrat que no sé quina sot sí sí no això això que abans t'has deia de les mides sí que hi és perquè jo recordo tant no me'n recordo on era ni quina institució ajuntament allò que havien complert posant posant un segell parlem de l'altre lei del que hi havia abans que havien és a dir que per tant sí que ja havien bé és allò acció acció reacció i simbolisme com has dit tu al principi jo crec que aquí hi ha molt de simbolisme de dir Girona és una ciutat que el seu ple municipal va dir que no era benvingut el rei i per tant bueno penjar la foto del rei doncs primer fem aquest pas però realment com tu has dit Josep Maria això no és una fotografia és una composició de moltes fotografies i per tant segurament si tornem a anar als jutjats haurà de ser una fotografia el que passa que és això és el simbolisme és el que altres ajuntaments doncs poden començar a fer i bueno i és continuar diguéssim explicant d'una manera pública que hi ha en una sèrie de ciutats o de ciutadans que no volen aquesta exacte sí aquest nivell és on realment funciona sí que és bé és un dels temes que que es va produir com ahir que ahir no abans d'ahir que era el dia del ple dilluns també va entrar a la zona de baixes emissions que ha passat allò espero que hagi pogut arribar bé com que heu arribat a peu dos de vosaltres com a mínim però també hi ha hagut tot el tema de la zona de baixes emissions que ha passat ahir va ser la nit dels Bertrana que en dèiem o que en diguem a Girona la nit dels Premis Literaris en Josep Maria sé que hi era perquè hi era perquè el vaig veure i què passava en Gironí sí periodista Gironí a més amb una història la de la seva àvia Rosita que a mi em ve molt de gust llegir perquè jo he llegit tot el que ha escrit en Pep Prieto que ha anat evolucionant i d'aquella mena de ja m'entendrà ell i no se molestarà de canalla periodista que era fa 20 anys doncs jo crec que està fent uns passos endavant molt interessants i el discurs d'ahir va estar bé el discurs d'acceptació no sé com s'anava a dir si haguessis estat on estava jo situat no podries dir això perquè no vaig entendre res perquè a l'auditori almenys si no és una si no és una audició musical diguéssim que ja està preparat d'una altra manera si estàs amb un en un allotge lateral d'aquestes no ho sabia les altres no t'arriben m'imagino que quan és bé un concert sinfònic és una altra història però fins i tot una actuació musical com la Pati Smith no? que em sembla que un dia d'aquests sis vull pensar que ja hi ha algun altre tipus de sonorització però la convencional potser demà mateix és la Pati Smith demà demà hi ha dues històries per això ho sé que hi ha la Pati Smith i també que l'Ajuntament de Girona posa una placa que a mi em sembla bé demà és l'aniversari de la sortia l'autonomista el diari que sempre n'hem dit els Raola però la veritat és que a Girona s'ha parlat molt de Carles Raola i s'ha parlat poc de Darius Darius Darius de fet és Darius normativament m'ho va explicar abans d'ahir el net d'Arius que és una qüestió familiar que li deien Darius i que ell que està batejat també es diu Darius però formalment ell em va explicar que era un gran que que havien tingut amb Modés Prades perquè a Modés Prades li deien no, seria Darius però que bé com un castellà Dario sí i faran posant una placa a la plaça del Mercadal no sé exactament on en commemoració de la figura de Darius de l'autonomista i de la llibertat de premsa potser perquè allà hi havia hagut el carrer premsa sempre que ve la Pati Smith l'Ajuntament posa una placa quines coses perquè l'altra vegada que va venir va inaugurar el carrer Roberto Balanyo ah és veritat no ho dic no ho dic no ho dic cada vegada que ve la Pati Smith l'Ajuntament aprofita per posar una placa en algun lloc que per cert l'Assumpció també ja està implicada en això dilluns que ve s'inauguren unes plaques o s'ensenyen unes plaques als edificis es col·loquen divendres es col·loquen divendres i dilluns s'inauguren de les edificis de la Universitat de Girona els històrics també està prevista una actuació a Montilivi però dilluns històrics que entrevé col·legis d'arquitectes l'Institut de Patrimoni l'Institut de Patrimoni s'ha tirat endavant des del Consell Social i sí quedarà d'aquest reflexat el que és tota la història patrimonial d'aquell edifici amb unes fotos antigues amb tota l'explicació amb diferents idiomes també pensant una mica tant en el foraster que arriba per allà i que està molt perdut quan arriba allà dalt perquè no sap on està com el mateix Gironi com el Gironi també perquè sona difícil sí, sí doncs a dir tu a l'Esbertrana no només diguem li van entregar el premi ja se sabia havia estat anunciat fa un temps a la novel·la Rosita de Pep Prieto sinó també va semblar interessant i també el discurs que va fer Ramon Solson molt que ha publicat d'unes mig partides i que a més van tenir l'encert de trobar la mare de l'Helios parlant de la mare de l'Helios la Maria Assumpció Soler que és un exemple molt clar del que va passar en el seu moment del premi que va rebre i no va poder acollir dones mig partides mig partides sí, sí vull dir que que em va semblar molt interessant la proposta parla de 30 dones hi ha tot un procés també de recuperació d'aquesta veu femenina la Gemma Busquets la Gemma Busquets l'està fent i l'està fent molt bé sí i en Ramon ho va insistir també és un altre factor em va agradar la en Ramon molt i en general tot en general m'agrada tot a mi és una tot m'agrada últimament com faig gran cada vegada m'agraden més coses està molt bé està molt bé que sigui així que en puguem continuar parlant ens hem centrat molt diguem-ne en un tema que jo crec que ha fet aquesta tartulia molt interessant jo us la voldria agrair o sigui que moltíssimes gràcies Assumpció Puig moltíssimes gràcies el Vic Serra i moltíssimes gràcies Josep Maria Funeller nosaltres si tot va bé tornarem demà a les 10 aquí a Girona FM vosaltres no però jo sí adeu-siau m'agraden