La tertúlia de Girona FM del dimarts 16/9/2025 amb Esteve Vilanova, Isabel Salamaña i Dolors Vidal

Molt bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM, com passen 4 minuts a les 10 del matí d'aquest 16 de gener. Puntuals com un clau a les 10 del matí, els aquí presents hem rebut de setembre. De setembre, no sé què he dit, però ens fem... De gener, vaig molt avançat, o molt retardat, vés a sapiguer. En tot cas, 16 de setembre, anava a dir puntuals com un clau, que és el que volia dir a les 10 del matí, ens han sonat en els mòbils aquestes alarmes de protecció civil que havien anunciat que es farien proves i, en tot cas, crec que tots els que estem en aquesta taula que portem mòbil ens han sonat de manera puntual. Deixeu-me saludar de bon matí a les persones que ens acompanyen avui per parlar una miqueta de la realitat de la ciutat i del que ells vulguin. Isabel Salamanya, molt bon dia. Bon dia. Què tal? Bé, bé, bé. Us ha sonat fort, eh, això? Sí, no li duret, si ho hem sentit, ho hem sentit. Ho hem sentit, ho hem sentit, ha estat bé. Després en parlarem, si us sembla. Esteve Vilanova, molt bon dia, què tal? Bon dia, molt bé. Com ha anat l'estiu? A tornar-hi. A tornar-hi, a tornar-hi. Esclar, tots tres, de fet, és la primera vegada des que ahir hem fet la pausa per l'estiu i aquí estem de nou per analitzar una miqueta la realitat de la ciutat. Dolors Vidal, molt bon dia. Bon dia. Què tal? Molt bé. Me n'alegro molt. Gràcies per ser aquí també. Escolteu, després parlarem de l'alerta, però si avui hi ha un tema que destaca en tots els mitjans és precisament que ahir, diguem-ne, en compliment d'una ordre del jutjat contenciós administratiu, l'Ajuntament de Girona, l'equip de govern, va decidir penjar el retrat de Joan Carles I com li havia exigit de Felip Sisè. Avui realment, menys mal que tinc la Dolors aquí, que me va maixecant. Ella a vegades s'equivoca de dies, però jo avui m'he equivocat de dies i de rei, que això és així. Això és que vàrem tenir tants anys aquell que el teníem interioritzat. El retrat de Felip Sisè tal com, diguem-ne, li va requerir el contenciós administratiu a petició d'un dels grups que formen part del govern municipal. Escoltem, perquè hi va ser, es va penjar el retrat, però amb unes característiques especials que ara ens explicarà l'arcalde de Girona, Lluc Salelles. Si no, que qui ho ha dictat, en aquest cas, és l'extrema dreta, per un costat, que és qui ha exigit que poséssim aquesta figura i també la justícia espanyola. Una justícia espanyola que ja ha determinat moltes vegades una rere l'altra que això era una obligació per tot Ajuntament. Ara bé, nosaltres entenem que el que diu la llei és que hi ha d'haver un retrat, un retrat, en aquest cas, del rei espanyol Felip Sisè. Com hem interpretat nosaltres aquest retrat? Doncs nosaltres l'hem construït a partir de fotografies de l'1 d'octubre a la ciutat de Girona. És a dir, és un mosaic que està fet a partir de fotografies de tot allò que va passar l'1 d'octubre de 2017 a la nostra ciutat amb una voluntat clara. Què és reivindicar, precisament, aquell referèndum? Què és reivindicar la voluntat republicana a la nostra ciutat? La voluntat d'independència, de no suport i de rebuig a la monarquia espanyola. D'aquesta manera, entenem, d'això i acompanyat amb un text que podeu veure aquí, que explica, d'una banda, que tot això s'està fent per imperatiu legal, no per voluntat del consistori, i que, a més a més, recordem, en el text que podreu llegir, doncs, evidentment, el que ha significat la monarquia burbònica pel nostre poble i per la nostra ciutat en els últims tres cicles. Doncs aquesta era l'explicació de l'arcalde Lluc Salelles del per què han penjat la foto del rei i per què aquesta foto del rei no és una foto, diguem-ne, normal, sinó que està feta, diguem-ne, amb múltiples fotografies de fotògrafs gironins del dia 1 d'octubre. Què us sembla, diguem-ne, és una manera de complir l'imperatiu legal i, per l'altra manera, diguem-ne, és una manera de fer-ho diferent. Isabel, com ho veus, això, a veure? Feia 10 anys, eh, que el retrat del rei no estava en el sala de plens, es havia retirat fa uns 10 anys, exactament, i, diguem-ne, per imperatiu legal, perquè un dels grups municipals, el partit de color verd, ho va demanar-ho i, doncs, s'ha acabat posant. Bé, la veritat és que no tinc gaire opinió sobre el tema, no m'interessa gaire tot el tema reial, m'interessa poc, per tant, estava retirat i em semblava molt bé, i bé, t'he de dir que el trobo divertit, i, per tant, esperem que s'acabi aquí, que el deixin allà a penjadet i no hi hagi una continuïtat, perquè, si tot això representa que algú ha de tenir intenció de tirar endavant alguna nova qüestió judicial, doncs, bé, que passi, però em sembla... No m'interessa, la veritat, no és un tema de ciutat que em preocupi, trobo que hi ha coses molt més importants, i, per tant, si està fet, fet estar, i em sembla bé. Bé, simplement era complir una ordre de jutge, en aquest cas, no ho hem fet per l'Ajuntament per voluntat propi, no? Bé, jo em sembla que ha sigut una manera alegre, per dir-ho, una manera de complir aquest lloc, on podia haver sigut, doncs, de posar-ho de cas per avall. Vull dir, és una manera... Això la pròpia lleu i ho impedeix. En actes, diguem-ne, és a dir, es va posar una gran pancarta, diguem-ne, fora de l'Ajuntament, la coordinadora antimonàrquica, però dintre de... és una de les coses que marca, perquè s'especifica unes determinades condicions i una d'elles és que no pot ser com a xàtiva, per entendre'n. Bé, doncs, ja tenim xàtiva, en tot cas. En tot cas, no necessitem pas d'allò. Però, el més, vull dir, quan hagi passat la deixada amb pió, doncs, la gent ni... O que pot passar que vingui gent a mirar-ho, ara, de fora, que vinguin d'allò com... Però, bé, és un... Jo crec que ha sigut de complir la llei d'una manera, doncs, alegre. Enginyosa. Enginyosa, sí. Tolòs. No, a veure, jo crec que... Però, em sembla que... l'havien tret perquè havien de tirar la pols o alguna cosa, no? Al principi, que també era una manera enginyosa de dir que l'havien tret. Bé, la cosa és que... A mi el que m'ha preocupat una mica és que això sigui una notícia per a una portada. A mi m'ha semblat molt bé que es posi aquest retrat per imperatiu legal d'aquesta manera. Ho trobo una cosa enginyosa, perquè, realment, a dintre de la situació de Girona i a la situació d'aquesta ciutat hi ha hagut un tema que no s'ha curat, que és el dia del 3 d'octubre famós, aquell discurs del rei. Això, socialment, no està curat. La ciutat és una ciutat plural, hi ha gent monàrquica, hi ha gent que no, etcètera. T'obliguen a fer això, poses el retrat del rei d'aquesta manera, també a recordar el que va passar aquí, però, a nivell polític, crec que una mica això té un efecte boomerang des de la meva perspectiva. És a dir, quan la plaça de la Constitució se la va anomenar plaça d'octubre, en aquell moment, en l'alcaldia de la Madrenes, jo, que no entenc gaire de política, però, diguem-ne, no sóc una experta, però a nivell d'intuïció vaig pensar que estàvem gastant aquí una energia, la Constitució va ser una cosa celebrada en el seu moment, pots agafar una plaça d'octubre o una altra, però estàs fent una cosa que és una mica desplaçar, ja no dic el problema real dels gironins, perquè no em sembla que la política s'hagi d'ocupar només de realitat, sinó d'aspiracions, no? I l'il·lusió de tenir un projecte a llarg termini, un projecte compartit, una cosa que és la força d'un municipi, la capitalitat de les comarques de Gironina, de Gironines, o sigui, una Girona, diguem-ne, potent, excel·lent, trempada, amb visió de futur, que la gent se senti amb un nivell d'ostima suficient per atraure i per exercir, no? Llavors, aquest tipus de coses, una plana, primera plana de la portada, més, una altra plana doble, aquí, ho trobo una mica exagerat, és a dir, jo l'hagués posar-hi, punta, sense roda de premsa i sense res. Tens tot el dret al món a dir-ho, però, curiosament, tots els periodistes, perquè avui ha obert els informatius, oi a la tarda va obrir tots els informatius, en va parlar a la CN, en va parlar a TV3, en ha parlat als diaris, és una mica d'això. És anar posant sempre llenya al foc. Bueno, llenya al foc, diguem-ne, quan hi ha una obligació legal, aquestes obligacions, bueno, l'Isabel, que ha estat molts anys també a l'Ajuntament, ja ho sap, que determinades obligacions, però jo us ho pregunteu més que aleshores per una cosa, fa uns anys, diguem-ne, i especialment més des de la CUP, que des de Guanyem, això també ho podria dir, es havia parlat del tema de la desobediència, a veure, hem de recordar també, que jo crec que és un fet molt greu, i que també va ser notícia en el seu moment, que aquí va haver-hi un president de la Generalitat que el varen treure del seu lloc, senzillament per mantenir una pancarta que deia llibertat i democràcia, va voler desobahir l'ordre que deia en que la retirés i va acabar inhabilitat, i en aquell moment, diguem-ne, des de l'esquerra més escabranosa, es va instar el president, torna en aquell moment a fer-ho, no?, dona la impressió que alguna cosa ha canviat. Si políticament, ara que ha passat uns anys, es considera encertat, haver hagut de limitar per aquella pancarta, pregunto jo, perquè d'alguna manera, no, d'alguna manera, No, no, és una bona pregunta. Hi havia en joc, aquí, més enllà dels símbols, hi havia en joc un govern, una situació delicadíssima, una situació concreta, ell mateix, que havia estat posat per a Puigdemont, directament, tot d'una... pel Parlament de Catalunya. pel Parlament de Catalunya. Però, diguem-ne, era un candidat, hi havia l'Artadi que va dir que no, llavors, això és un... o sigui, un país de 8 milions de persones o de 100 milions de persones amb tota la complexitat, amb tot el pes econòmic, amb tota la política exterior, això és un tema... T'imagines? O sigui, a nivell internacional, no? Ha de dimitir perquè no vol treure una pancarta. És igual que això, o sigui, jo trobo molt bé que posin això i que no dimiteixin per no posar això. O sigui, em sembla fantàstic que posin aquest redac i que el posin d'aquesta manera. Que passa que a vegades allò de receptar i el prendre és molt fàcil dir-los i els altres el que han de fer i llavors fer-ho de manera diferent. Aquí, jo estic bastant d'acord amb tu, eh? i jo particularment crec que el gest que va fer el president Torrán de no voler treure aquella pancarta i que li va costar la inhabilitació era un gest simbòlic que no servia gaire a res, eh? També us ho dic... Bé, el que passa és que, diguem-ne, hauríem de contextualitzar-lo amb el cas del propi president, no? Jo crec que el seu president, en aquest cas, era un president en el que ve en un moment determinat de la història de Catalunya en el que li interessa, eh? Des d'un punt de vista polític i gairebé personal treballar més per uns temes més simbòlics de Catalunya, no? Que per Catalunya, diguem-ne així, no? En aquell moment jo crec que estàvem... No discuteixo res, eh? Ni opino sobre si m'interessa, si em sembla bé o no em sembla bé, però sembla que el president Torrán el seu, diguem, llegat i el que li interessava era com fer florar, no?, tot el que són els temes molt més nacionalistes, molt més independentistes, molt més... Sí, per això estic d'acord. Per tant, jo crec que... Jo amb això estic d'acord. Per això vull dir que ell segur, per ell, eh?, no ara parlem del país, per ell segurament que el fet d'haver estat desnonat del càrrec o haver de dimitir per el fet de la bandera, doncs era una qüestió que per ell, doncs el satisfà, no? No, no, no és... Jo no ho crec, però aquí jo ho miraria d'una altra manera, no? És a dir, es pot fer dimitir un president votat per una pancarta? No, segurament que no. Aquest és el problema. No hauria de ser. No hauria de ser. Aquest és el problema. Més que el president deixés a la pancarta, que a més a més diu... Era una pancarta que a més a més no deia res, és a dir, no era una pancarta... No deia res, però... Una pancarta amb la qual és molt complicat no estar-hi d'acord. Un llotge pot passar per sobre de la voluntat popular per una cosa d'aquestes? S'està fent. De fet, a veure, no ens enganyem a l'Estatut de Catalunya del president Maragall votat pels catalans i amb molta discussió, votat pels catalans després de ser retallat a Madrid de les Corts Espanyoles, se'l va sapir al Tribunal Constitucional i que jo sàpiga no ha tornat a passar per les urnes, és a dir, que els catalans no l'hem pas tornat a l'afrandar. Per tant, jo amb això, has fet una pregunta pertinent si pot estar d'acord? Jo crec que no. Jo crec que no, el que passa que ve en el cas aquest... Mira, jo m'ha costat una miqueta el que deia la Dolors i que em penso que també en certa manera heu dit vosaltres dos, no? Que per una qüestió simbòlica no val la pena carregar-se, diguem-ne, que el que ha votat la gent de Girona o el que ha votat, diguem-ne, l'Ajuntament que ha sorgit de la voluntat dels ciutadans de Girona. Per tant, a mi em sembla una forma, diguem-ne, simpàtica. El que passa que llavors és això, és a dir, davant d'això llavors el que no pots fer és demanar desobediència als altres. Jo crec que en aquests temes que són tan simbòlics la millor manera de combatre'ls és governant bé, fent coses i no posant en risc la situació. No, per això és una cosa ingeniosa que d'alguna manera no dius jo dimiteixo perquè no vull posar el quadre 2 que seria versió Torra 2, haig de dimitir perquè no vull posar el quadre, la foto del rei aquí, no? I comença un procés i cada dia durant, com va passar en aquell cas, durant mesos, les notícies, els diaris i era aquest tema, no? Vull dir, en Torra, en aquest sentit, hagués pogut segurament buscar una manera de del que representava aquella pancarta, multiplicar-ho per 10, traient la pancarta i fent el mateix d'una altra manera. No dic renunciar a això, eh? Sí, sí. No dic renunciar perquè encara ara hi ha ple de gent que porta el lleis groc, surten a la tele, està ple de gent encara amb això, eh? Jo crec que també l'Isabel ho ha apuntat, també era un moment determinat, és a dir, Torra va ser un president que va arribar a la presència de la Generalitat en circumstàncies molt complicades, diguem-ne, quan gent fins i tot del seu propi partit havia renunciat a posar-s'hi al davant i per tant tenia una, deixem-ho dir així, una feblesa parlamentària important, és a dir, en certa manera ell va ser una manera de trencar un mandat que el farà passar a la història com un president destituït per el fet d'haver mantingut una pancarta però que en aquells moments, diguem-ne, la situació del país ja el portava que tenia complicat allargar molt més el seu mandat, no sé, és una visió personal. El president també no venia de la política, venia de l'activisme i esclar, això també em sembla que dibuixi una mica el perfil de la persona, probablement si hagués sigut un polític de temps doncs hagués fet una cosa enginyosa i no hagués demitit. Perquè estic segur que molta gent li va plogir i estic segur que molta gent li ha pel dit a l'arcalde de Girona i si no hagués posat i es m'hagués mantingut encara hi hauria gent que també la plagiarien. Vull dir, esclar, llavors el problema és que el polític... Llavors se li escava una inhabilitació perquè és evident que si no hagués posat en el termini que li havien demanat aquesta foto, diguem-ne, el partit que va presentar la moció l'hagués portat altra vegada a les tribunals. No, però jo vull dir que el polític el que ha de veure és fins allà on pot i fins allà no pot perquè és millor tenir el càrrec que no tenir un titular d'un diari que t'han dimentit que t'han fet plegar perquè n'has volgut posar la foto al meu. També hi ha una mica el sentiment de l'emergència de les coses. Estem en un món ara molt polaritzat, molt problemàtic, ho veiem cada dia, no? Amb un sistema, mira, als Estats Units que estan començant a inculpar l'altre dia aquest, el president aquest, el director de la FBI diguent que havien, diguem-ne, amb altres paraules, torturat amb aquest noi per treure-li informació i fer-li dir aquest en Robinson per fer-li dir el que ells volien. Estem en una situació que la gent comença a tenir por, llavors, tu has d'entendre una mica també què hi ha a l'aire i amb què te l'has de jugar. Què hi ha a l'aire d'important i amb què te l'has de jugar, no? És com si ara hi hagués un incendi aquí davant i nosaltres anirem dient a veure si ens comprem una cinta de color rosa o fúcsia. Dius, bueno, aquí hi ha un incendi, no sé, ara no és el moment d'això, no? I jo crec que una mica a Catalunya hem portat un temps que que entendre el nostre projecte col·lectiu compartit, compartit per la gent que treballa fora, els catalans de fora, que ho veuen, són gent amb capacitats intel·lectuals potents, que han obtingut beques importants, no sabem què opinen de totes les coses, o sigui, no són una força viva, grossa, el projecte català, el projecte Catalunya, està, està a vegades, doncs, vinculat a això del llacet, no? I a mi això sí que em preocupa, és a dir, un projecte col·lectiu aquí i a l'exterior i amb els catalans que venen a l'exterior una mica compartit i construït, això seria el gran tema i allà em te dir, posaria l'energia, realment, com una persona a favor, diguem-ne, de la independència, eh? Jo sí que soc independentista i jo soc per experiència perquè jo he jugat molt a no ser-ho i, bueno, ho he viscut des de la perspectiva de no ser-ho i m'hi he tornat com molta altra gent, m'hi he tornat per pràctica concreta, no? Vull dir, ho he explicat moltes vegades, no sé, a nivell de recursos materials, a nivell de recursos humans, jo he treballat a la facultat de turisme, com sabeu, des del dia que es va obrir i, bueno, i he pogut veure, doncs, a Espanya què passava amb totes aquestes coses i fins aquí a turística he viatjat molt per Espanya molts anys i he pogut veure què passava amb els diners de cada comunitat i com es transformava cada cosa i arriba un moment que no és només una manera econòmica, és una mica el conjunt de les coses que et porta cap a un model perquè l'altre, l'altre funciona negant-te de tu, eh? És a dir, aquí un govern farà tot el que pugui, un govern central farà tot el que pugui per Catalunya. Ara estem en un moment en el qual el govern de l'estat espanyol i el govern de Catalunya són el mateix partit i estem repetint, repetint un procés que els que som grans ja sabem com acabarà perquè ja ho sabem des del primer dia. Això pot il·lusionar una nova generació, alguns que no han viscut, alguns que no han passat per aquí, però els que ja han passat ja sabem que al final del carrer és allà mateix i quan ho sabem perquè ja hi han passat dos o tres vegades amb l'estatut que deia del 2006 hi han passat pàries vegades. És a dir, després d'aquella manifestació del 2010, del juliol del 2010 a Barcelona, quina lectura, quina lectura l'estat espanyol va fer d'allò? Jo li he fet una altra lectura, realment, vull dir, la gent que va participar en aquella manifestació d'un milió de persones que no es podien moure per allà menari de Catalunya ple d'avis del Pallars i de tot arreu. Després d'allò, no entendre que estàs tocant l'eix, l'eix, diguem-ne, la columna vertebral d'un poble amb el seu amor i les seves intel·ligències i les seves mancances, que estàs tocant i estàs farint i estàs deixant i que vols deixar paralític aquest cos humà que és de Catalunya, no entendre-ho i continuar igual? Doncs després d'això, la lluita, la nova normalitat, etcètera, em sembla molt bé, em sembla molt bé com a criteri, com a moment de reposar, però no em sembla bé com a cosa final perquè sabem perfectament tots on acabarà. I mira, ja vas veient, per supostos, sabem perfectament tot això, perquè l'aliment, la nostra destrucció és l'aliment de l'altre i això no ho ha fet només Vox, no ho ha fet només Vox. Jo no soc un analista polític però tinc uns anys i això es pot fer la lectura a partir de la independència sobre el tip Vox, però es pot fer la lectura des de fa molts anys, mira l'Alfonso Guerra, mira què hem fet dels nostres vots, que els hem alimentat en Felipe Cantalas, que va fer dels últims vots a Catalunya, en Zapatero, que el van mantenir aquí, i que va dir unes quantes coses perquè tenia les eleccions perdudes i quan les va guanyar per una carambola d'allò dels SMS aquells de lo que va passar a Madrid, en fi, quan tens uns anys veus que és allò de Mercèlia Liadé del mite de l'altert retorn, és una onada que fa així, plam, plam, plam, plam, jo ho veig així. Em sembla que entraria a un debat molt complex i que la Dolors ara ha fet el seu discurs que ens sembla molt bé i el seu pensament però ara no em posaré a discutir una cosa aquesta perquè l'he de dir la veritat a mi em preocupen moltes més coses, altres coses molt més socials, molt més properes des d'un punt de vista de l'ànima que la situació des d'un punt de vista autonòmica o des d'un punt de vista independentista. Jo no dic que s'ha de renunciar a l'independentisme o no ho dic però tampoc em sembla que en aquests moments doncs hi ha problemes francament que em sembla que si no hi treballem ens faran mal i em preocupa molt més què ens està passant amb problemes de la immigració i com estem treballant com estem tractant tot el tema de la immigració uns i els altres i per tant tots els odis que s'estan generant això em preocupa moltíssim moltíssim o no et dic ja doncs aquests odis que s'han generat per exemple arrel doncs dels fenòmens de guerres no? El que estem llegint en els diaris i els que estem llegint o escoltant a la premsa en relació a la volta ciclista i el cas de Palestina em sembla realment molt i molt més greu per tant em preocupa molt més aquests fets d'odi i jo per tant diria que són coses molt diferents situar el tema de penjar el rei amb una foto d'una manera o d'una altra em sembla avui que s'ha tingut un divertiment una forma de salvar una situació i per tant Japó no en tinc res a dir però d'aquí a situar tot el context polític espanyol i català em sembla que necessitaríem una mica més de tranquil·litat per part meva com a mínim perquè bé si podem seguir buicotejant i dir bueno us fa malament estem en contra del PSC estem en contra de no seguir que al final és els que els que hi ha perquè els han tocat treballen o no treballen no sé és que no m'hi vull ficar en aquest tema no però Isabel el tema de l'immigració que te preocupa a mi també em preocupa a tothom li preocupa a tothom preocupa el tema de l'immigració però no sé si està treballant a tothom li preocupa el tema de l'immigració d'una manera elevadíssima l'únic cosa és que hi ha gent que ho veu d'una manera d'una altra d'una altra perquè jo no estic pas a favor dels boníssims que és el gran problema estem entre en contra o els boníssims i la gestió és el que ens manca aquests boníssims que ho salven tot per la via del boníssim i del victimisme i després hi ha tota la part diríem d'expulsar-los a tots de la mà estem d'acord amb això però amb això és el que hi deia jo el projecte de Catalunya el projecte de Catalunya que el tema de l'immigració el tenim des de fa molts anys perquè que a Sanitat teníem dos milions d'immigrants més fa molts anys que va començar va començar el dos milions tu estaves a la política activa és a dir és un problema que en aquell moment en aquell moment això va començar i jo el que estic dient i amb això seràs d'acord amb mi és que no hi ha un consens suficient fort i projectat i compartit sobre aquest tema des de fa molts anys des que va començar per què? perquè a nivell d'aquestes realitats no tenim un projecte de res compartit gros potent per fer front tu vas treballar amb un pla estratègic l'any 91 Girona que va que sempre t'ho he dit i et vaig felicitar moltes vegades que va permetre que una ciutat provinciana bruta lletja i mancada de sentit en certa manera col·lectiu s'encarrilés i jo vaig ser present el dia que es va fer amb el pla estratègic de Girona l'any 91 va ser un moment d'una gran alegria d'un moment de goig col·lectiu un moment de saps allò que dius ostres com aquell que guanya doncs no sé una carrera d'obstacles important hi havia una sensació de construcció importantíssima i de projecció hi ha hagut algun altre pla compartit a partir de l'any 91 jo estic parlant d'això però jo estic d'acord i l'immigració jo l'emmarco d'aquí dintre no l'emmarco com un tema a part dic els nostres plans com a ciutat que això és una ràdio de ciutat no, però això t'he dit dos que a mi m'interessa més aquests debats sí, a mi també però dic sí, però és que és el mateix és el mateix perquè nosaltres algú va triar aquest model de gestionar la immigració de nosaltres o sigui aquí es va fer un referent es va fer un debat important es va fer un debat amb gent entesa de tot tipus sobre aquest tema ens vam preparar tots per anar cap a un lloc determinat o hi estem anant ara i estem anant ara cap aquí o estem només amb el vel i l'ancibel i l'ismoblofòbic o sigui estem en un creant un sistema que sigui compartit per una majoria sobre aquest tema no, perquè no hi ha debat bueno, sí que n'hi ha de debat hi ha debat no, debat sí el que passa que jo crec que si no hi ha seriositat comença a haver-hi debat en els carrers però jo crec i us ho pregunto no voldria dir i li pregunto a l'Esteve que ara fa estona que no intervé una de les coses que hi ha gent que es queixa és que aquest és un debat que s'ha de tenir que és un debat que s'ha de tenir molt raonat i ha de ser molt polític és a dir aquí no no podem entrar raonat amb el fetge amb l'estomac o amb les vísceres perquè llavors ho tenim malament és una mica el que tu deies entre els bonismes i els que ho volen carregar tot segurament hi ha però és un debat que s'ha de tenir perquè de la Catalunya dels 6 milions del 1900 dels anys 80 estem ja a pas 8 milions 100 mil la consellera Pani que va parlar va parlar de que anàvem i ens encarrilàvem cap a la Catalunya dels 10 milions 9 milions si tot continua com ara amb 15 anys hi podríem a ser i la sensació és que no hi ha més serveis o serveis necessaris o sigui que els serveis bàsics que ens han conformat el de la sanitat el de l'educació es poden veure en perill perquè bueno perquè es poden trencar una miqueta les costures i ha donat la impressió que com que és un debat molt complexa ens hem estimat més no tenir-lo com a mínim públic i això ha donat ales a determinats partits que han sorgit que l'han agafat com a bandera i que ho porten allò el tot i el res i això això requereix de moltíssima gestió política des del meu punt de vista sí però tu imagina estem trobant que a Espanya fa 3 anys que no té pressupostos i que tu any igual no en tenim pressupostos llavors qualsevol debat que vulguis fer necessites tenir un pressupost i necessites tenir una manera un país no pot viure 3 anys sense pressupostos i els polítics els grups polítics són incapaços fins i tot de la mateixa corda més o menys donant fan president amb els seus vots i després li neguen els pressupostos això és una gràcia quan parles d'això pel debat de de la immigració passa el mateix aquí cada cada barret és diferent i és impossible i serà impossible només hi ha una cosa que vindrà que és la força dels vots aquest borrocul que es comprarà la gent que no és que no hi faran venir els altres descomplexats i llavors ens queixarem perquè aquest és el problema perquè si hem passat com deies tu dels 6 milions dels 8 i no hem tingut previst no hem pogut preveure la sanitat perquè està queda molt malament i que la sanitat necessita molta més d'eina pels novinguts i vull recordar que aquí funciona encara bastant millor que no amb altres punts de la península que estan pitjor però realment aquí estem en un moment en què se'ns està bueno de fet hi ha aquella famosa frase que el ministre Fernández Díaz i el que llavors era estava diguem-ne al davant d'Antifrau els hi varen gravar aquella de ens hem petat la seva sanitat pública que jo crec que és una de les coses més greus que s'han dit per la qual aquests dos personatges haurien de pagar algun dia doncs llavors tot aquest futur que ens ve així no tenim ni les eines no tenim ni la voluntat diguem-ne ideològica mínima per encarar tots un un consens o un allò que tiri endavant un projecte de país i no tenim projecte de país i jo penso que només serà el que està passant moltes vegades a Europa a base dels vots les eleccions iran apartant aquests els altres i quedaran els que no volem i gestimosament anem bastant per aquí perquè també hi ha una cosa que jo no entenc i és que pactin per ser o sigui un partit polític o un govern pactin unes coses perquè els votin i després no compleixin això és impresentable vull dir perquè amb les coses que s'ha de fer és d'allò o sigui l'immigració el traspàs de l'immigració si no els podia fer s'havia d'aquell moment no te'l dono perquè no els pot fer però només dir fer-ho i després no passar-ho doncs és pitjor i qui diu això moltes altres transferències que bueno ja veurem com acabarà però estem parlant dels últims 3 anys però en cap i el problema el tenim de fa molts anys és a dir el problema de la sanitat és a dir si l'augment demogràfic quan comença a créixer la població immigrant sobretot la no la no espanyola o no europea la que veia doncs a fora dels monedats econòmics europeus això comença a fer i la demografia ho explica bé a partir dels anys 2002 2003 2004 fins i tot potser abans potser no tan d'una manera tan acusada però d'una manera més intensa comença a partir d'aquests anys per qüestions econòmiques del país perquè és a dir no ve la migració només perquè ve perquè li viés sinó que hi ha necessitats de treball en el país i per tant aquesta població diguem no és una població diguem que ve i a veure què passa ve perquè té feina hi ha molta hora que ve a veure què passa en aquell moment hi ha molta gent que ve i també ve molta gent perquè hi ha problemes en origen però ara no aquest és un altre debat però esclar tot aquest tema no és que ara fa 3 anys o 2 anys que no estem programant polítiques no però està diguin de l'últim pacte de govern l'últim pacte de govern estem parlant d'ara sí estem parlant d'ara quan fa que tenim el govern no està parlant que Esquerra Republicana ha donat suport a un govern però i abans què havíem fet però ara ella estava parlant d'un altre tema està parlant que s'ha donat un pacte de govern amb unes condicions que no es podran complir però tampoc quan manava Esquerra Republicana per què tampoc no tenia els que li van donar els vots per ser president tampoc el van donar suport en les polítiques eh el president però perquè es va trencar el govern per Esquerra Republicana un altre error que s'ha de pagar com aquell altre Esquerra Republicana portem molts anys diríem com el que dèiem al principi i que dèiem la Dolors sense projecte de país l'últim pressupost aprovat és d'Esquerra Republicana que era en Marc Collell l'últim sí no en Marc Collell no en Marc Collell no no devia ser diguem-ne de l'època que governava Esquerra i Junts en Balló l'altre que hi camina de la caixa en Giró en Giró en Jaume Giró doncs en Jaume Giró no en Giró en Giró en Giró en Giró totes aquestes coses que donen són mostres portem molta inestabilitat i portem una cosa que es contradiu perquè el paràmetre de la política per això jo ara vaig a dir una cosa que semblarà també extraterrestre però no ho és és a dir per mi la força i la cosa es tracta de no de mereixer d'aquest paràmetre polític un moment i reforçar-se a nivell interior i espiritual per afrontar el futur ho dic de veritat perquè estem en una època de notícies falses de gent molt delicada de salut mental baixa d'incapacitat a través de totes aquestes coses que ens han ocupat que ja veiem que tenen els seus topalls perquè el topall de la rendibilitat política immediata no s'assembla a la rendibilitat de la política llarg termini es contradiu sovint i s'ha de triar entre la rendibilitat immediata i la de llarg termini llavors tothom tria acaba triant la de la de curt termini perquè la de llarg termini ja no hi seràs i llavors això també és humà però en aquest paràmetre en aquest paràmetre és el paràmetre que les xarxes socials i que una mica la nostra contemporaneitat ens han posat que ens destrueixen ens destrueixen aquests paràmetres ens destrueixen ens fan barallar entre nosaltres és a dir des de des de quina perspectiva un govern de Junts ha de trencar amb Esquerra per una cosa no sé quan hi va haver la destitució del vicepresident que era de Junts però al vicepresident li feia una moció de censura a l'altre exacte si li feia una moció de censura li va anunciar a l'Aragonès li feia una moció de censura per cert que Pés Aragonès avui ha renunciat al seu sou com a com a expresident de la Generalitat i ha dit que demà s'incorporava a l'empresa privada de casa seva bàsicament perquè ara ara ha vingut el nom de l'Aragonès també és veritat que té 42 anys i era una situació també especial sí però això també és un element que en un altre moment hauria estat encantat de fer una feina per Catalunya és un altre àmbit és a dir estar president ara faré una feina des d'aquí conec he conegut de primera mà la qüestió també és una mica estrany tot això des de la perspectiva política bueno em sembla que el mateix partit també el tenia bastant va perdre la lluita interna això també és bastant evident i llavors va va preferir diguem-ne retirar-se la política i 13 mesos després ha renunciat al seu sou i passa a l'empresa familiar que a mi em sembla que és un és una cosa que està bé i que més hi hauria de ser però ara que parlàveu de tot el tema jo per exemple crec que falta un debat serè sobre la immigració quan dic un debat serè no me la fareixo això que ha insinuat l'Isabella fa un moment d'altres no d'ella és a dir aquí ara dona la impressió que o estem parlant d'aliança catalana no jo crec que un debat serè és tota una altra cosa però llavors també hi ha la pregunta és a dir Catalunya té un problema de dèficit fiscal des de fa molts i molts anys que tothom té clar i també per exemple quan s'ha parlat del tema de la immigració ha sortit l'esquerra espanyola a nivell de sumar diguent des del meu punt de vista unes bestieses com aquelles que els Mossos eren racistes i en canvi la Polícia Nacional es veu que no a mi també em fa una certa gràcia aquesta esquerra espanyola que es queixa dels simbolismes dels altres però després es queda amb la flotilla i amb les manifestacions sense entrar en el fons de la qüestió però per exemple a Girona mateix fa uns mesos jo crec que ja podem parlar d'uns mesos que pas al parc central a l'estació de l'Albenfer i veus una situació que cap de nosaltres voldria veure almenys jo no la voldria veure que és 30, 40, 50, 60 nois perquè són nois relativament joves la majoria d'ells vinguts de Mali que estan a l'espera que se'ls resolgui les seves peticions d'asil i llavors aquí hi ha hagut una lluita sotelada entre l'Ajuntament i la subdelegació i el Govern no sé si ho voleu dir entre la gent de l'Ajuntament i el subdelegat en Pere en Parlamont en el qual de dir no és que això és l'Ajuntament que se n'ha de fer a casa primera pregunta per què són 40, 30, 25, 60 que estan aquí a Girona com han arribat què els hi fa i contextualitzem-ho bé i llavors l'altra pregunta és està molt bé que l'Ajuntament que no té que diguem-ne que no té cèntims i que prou fa amb la sopa amb tot aquest tema ho hagi de fer-ho però llavors també podríem demanar una certa diguem-ne rapidesa amb la tramitació perquè estem parlant de mesos i llavors tot això és no és que no se'ls dona hora al Govern perquè anem molt apretant al Govern Civil no el Govern Civil no jo ho sento però no em sembla que no va anar discrepo discrepo a veure aquestes persones que arriben aquí i que demanen asil polític asil polític per tant estem parlant de casos d'asil polític amb els quals sempre es havia respectat hi ha un principi que jo també em estic molt molesta en aquest des d'un punt de vista de la política la poca lealtat institucional entre institucions mira jo vaig estar molts anys a l'Ajuntament i hi havia un principi que era sobretot el respecte a l'institució el respecte era i me'n recordo el senyor Abrell que era un senyor que pensava molt diferent però tota la vida de vegades amb un senyor amable quan hi havia algun conflicte parlàvem amb ell és a dir qui diu amb ell dèiem en Soi quan se vol sempre ens reuníem davant de conflictes mai aquests conflictes explotaven a la premsa perquè eren qüestions de resoldre les institucions i aquest és un principi que s'ha perdut i aquest s'ha perdut vull que tan poc respecte institucional fins i tot entre la institució no en vella mateixa cosa que això a vegades molt preocupat què passa aquí arriben si són polítics i demanen a ser el polític per què arriben aquí perquè hi ha un repartiment a nivell de l'estat de les persones que demanen a ser el polític i ens toquen un cupo a totes les províncies com passa arreu i ha passat sempre i ara efectivament més perquè arriben molta més gent demanant a ser els polítics aquestes persones què hauria d'haver passat què passava un se n'ha d'encarregar per què ho havien fet sempre s'encarrega de tota la gestió dels papers perquè aquestes persones estiguin acollides i que després les repartegen per diferents llocs de la província i els altres ens en cuidàvem de l'acolliment d'acollir vol dir momentàniament durant dos mesos durant tres mesos els que toquen acollir-los i donar-los llarg i això n'ha passat i això n'ha passat i em sap molt de greu i em sap molt de greu perquè jo crec que com es diu el que està el govern civil que en moment va fer bé la feina la va fer bé es va preocupar que tothom tingués papers i l'Ajuntament no va respondre no va respondre i ho sento molt i això ho puc dir aquí i ho puc dir a l'alcaldi i li puc dir si tenen papers perquè continuen al Parc Central no si ja són fora no perquè ara els que hi ha no són pas tots els que tenen acíl polític passa que aquí què passa això són temes diferents perquè ara ja no és les persones que estan aquí que demanen acíl polític ara ja són persones que s'han ubicat aquí perquè abans uns altres ja hi havien estat jo crec que n'hi ha algunes potser algunes que encara no els hagin reubicat per tant jo crec que hem de diferenciar quan arriba és clar per això que el tema és molt complex si una persona és perfectament acíl polític home i en principi és en unes condicions d'un context de guerra d'una situació bèl·lic d'expulsió ha de ser tractada d'una manera diferent a una altra que ve voluntàriament tot i que no s'ha de tractar malament no crec que s'hagi de tractar malament per tant jo crec que aquí mira el primer que hauríem de fer és millorar les relacions institucionals i això hi ha coses que no li haurien de poder jugar i aquesta picabaralla jo he estat 20 anys a la política t'asseguro que tinc molts bons amics convergents fins i tot gent del PP amb la qual m'hi apresso i ens hi trobem i per tant una cosa és la pedestre quan ens barallem políticament però després hi ha coses que hem de resoldre perquè com tu deies abans som de país som de ciutat i les hem de resoldre i sobretot quan estem parlant de casos de persones per tant jo crec que hem de recuperar l'hem de recuperar i això és urgent que hi hagi una relació institucional jo vaig passar aquest cap de setmana que per cert estava ple de policia de Mossos en aquest cas jo crec que aquesta gent està allà hi ha una relació amb les cases ocupades del carrer Tomàs Mieres i de la ronda Ferran Puig i a mi em dona la impressió que jo jo jo estic absolutament d'acord amb tot el que has dit però el que no crec és que hi hagi hagut un repartiment amb totes les províncies perquè ja s'ha sabut que no era ben bé així i a més a més fixa aquest dia va sortir per la televisió altres que no vulguin províncies que no vulguin que és un altre tema ni que t'arribin aquí de nit i que no sàpigues que esperen ahir ho vam dir una em sembla que la presidenta de les Balears parlant d'aquesta dels immigrants que arriben a les Balears que els joves se'ls queden allà i els gans els posen en un ferri cap a Catalunya cap a Barcelona bueno això no té no té cap això ho va dir per la tele dic aquests va dir-ho ella sí sí qui els conta qui d'allò perquè aquí no els trobem i pels carrers i d'allò llavors aquí també jo crec que el debat com que ningú els vol dic que no els vols queda molt malament però tots estan en o sigui perquè quan tu parles una cosa és acíl polític jo estic diferent tant l'altre és tot el temps que tu parles la majoria de la gent si no la vaig xerrar t'ho pregunto eren de Mali si no la vaig xerrar de quan tu parles estic segur que la gent que arriba ara s'ha multiplicat per tres a més és és és és és és és és és és és és és l'importos obertes i aquí no jo no estem comparant el fet polític d'emigracions en aquell moment que no teníem aquest problema òbviament no seria una exageració dir que teníem aquest problema que no el teníem jo li dic simplement que hi ha coses que hem d'admirar que es queden a les institucions i resoldre'ls conjuntament dins les institucions sí això ho tinc d'acord perquè si les resolguéssim junts en el que aquí ens valgués per sobre diríem la gestió d'aquestes persones per sobre de la ideologia em sembla que ens iria més bé el problema és que no és ni ideologia és estar a favor ni en contra i aquest és el gran drama a mi em sembla que aquí és important de recuperar és a dir el que jo penso i el que pensi el del PP està molt lluny però abans hi havia gent que eren capaços de sentar-nos una mateixa taula per dialogar i a veure com resolguien problemes hi ha una cosa que no es parla mai i que jo crec que és un element que també s'ha de posar a dintre de la qüestió que és que tu fixa't ara mateix imagina't que ets un immigrant i que vius aquí i tot el dia ves al diari i al Parlament i així diatribes contra tu va això està alimentant un odi a dintre una sensació que t'estan parlant de tu que t'estan insultant etc que això no se li ha donat el valor de reacció que tindrà això és molt greu és a dir de la mateixa manera que nosaltres a Catalunya molts ens sentim o ens hem sentit maltractats per el govern espanyol històricament parlant tu ara aquí si tu ets immigrant i tot això i treballes i vas veient que et van dir el que et diuen en el Parlament i els altres i com et tracten com una unitat de producció no com una persona eh tracten com una necessitat o una cosa que s'obre no com un objecte i a més a més bueno reps perquè també reps socialment també doncs molt molt d'insult eh i molt de d'odi que ve projectat cap a tu això sobretot pels nens joves i petits això és una cosa que quedarà aquí dintre i hi haurà algun moment que explotarà també eh bueno ja ha explotat en algun cas eh recordem el 2017 sí sí sí no no però aquí passa a França però la segona tercera generació són les més confectiles sí sí sí sí no no però jo referent a aquest tema que jo deia se n'ha de parlar i de fet n'hem parlat quan quan parlàvem diguem-ne que hi ha d'haver-hi aquesta col·laboració entre les institucions per exemple és evident que si 40 50 60 persones et venen de plegat s'ha d'avisar l'Ajuntament però que és molt complicat que diguem-ne en un moment en què tenim problemes d'habitatge en un moment que la sopa està absolutament desbordada hi ha altres discursos aquest dia per exemple molta gent es va afosar contra contra l'arcalde Lluc Salelles per una cosa que va dir que permeti tot el sentit del món i que jo li dono quan es va parlar que segurament les comarques gironines necessiten un altre centre d'ajuda en el sense llarisme com és com és la sopa ell va dir que està que hi està absolutament d'acord però que potser estaria bé també buscar una ubicació que no fos la ciutat de Girona perquè en aquests moments els sense llarismes que hi hagi a Olota Figueres a Roses a Llançà allà on sigui els adrecen a Girona és que la Girona té els mitjans que té és un tema que hauria de ser compartit és un tema que hauria de ser diguem-ne de país i que s'hauria de parlar que aquest és un altre tema que entraria en un tema complicat perquè del sense llarisme hi ha la gent que per voluntat vol estar al carrer que jo no crec que sigui tota però alguna n'hi ha perquè el sense llarisme desgraciadament està molt relacionat amb algun tipus de malaltia per dir-ho alguna mena de malaltia mental però llavors hi ha la gent que està al carrer perquè no pot estar i amb aquesta gent l'hauríem d'ajudar l'hauríem d'ajudar perquè forma part diguem-ne del que s'espera del govern d'un país que es vol civilitzar ara tot això vol dir diners i quan no hi ha diners llavors es conys sorgeixen els problemes bueno més que diners jo crec que vol dir diàleg i pot ser vol dir efectivament que segurament que hi ha d'haver diferents llocs a més a més és millor és quan menys menys concentració hi ha i per tant més segregació més falsa és l'integració perquè si tu tens molta gent en un mateix lloc es veu més conflictiu i més difícil de gestionar però escolta això que heu pogut parlar jo és que penso una mica el que abans he dit la Dolors calen tants titulars ja ho sé que la premsa funciona molt bé però voleu dir que abans que el Salellas digués no funciona molt bé abans que el Salellas digués això el nostre alcalde digués això no hauria d'haver parlat amb els municipis i dir escolta nois per què no ens assentem i noies ens assentem i parlem sobre aquest tema i amb el govern efectivament tu puc explicar perquè els altres municipis mentre tinguin gener ho tenen solucionat i no els interessa tu saps el que significaria que sortís endavant algú i diria no nosaltres volem collir perdona però això això de l'àrea metropolitana l'hem viscut de fa mil anys i en sabem moltes coses sabem perfectament que efectivament el planejament general discriminava determinades poblacions i això només cal estudiar els uns planejaments planejaments generals de l'entorn i sabrem que tenir pobres jo sempre li deien en Soi tu de població pobra tindràs ben poqueta per què? perquè el tipus d'habitatge que estava programat allà era impossible tenir població de rendes baixes i així en molts de llocs per tant ja teníem el planejament ja teníem sal i el planejament i santa Eugènia per tant els planejaments efectivament però potser efectivament dir això amb l'estat ai perdó amb el govern del costat i dir escolti efectivament jo també crec que s'ha de repartir entre altres coses per una qüestió de poder gestionar-ho correctament perquè si tens mil persones és molt difícil si en tens 25 és més fàcil fins i tot la integració però a vegades hi ha coses que no ens entenem per exemple hi ha pobles petits que té gent acollida que els tenen gent que els té acollida a casa seva que de forma estan en programes d'acolliment de poblacions emigrants de persones que en conflicte jo tinc amigues que han fet de tutores les seves famílies de tutores de persones que han arribat en situacions de conflicte a Olot diria alguns llocs de l'Empordà tinc amigues que han acollit a aquestes poblacions el pas que aquests no se'n parlen però acaben estan fent una molt bona feina perquè són gent que després a nivell individual poden mirar com col·loquen aquella família per tant crec que hi ha moltes maneres de treballar-ho no tant diríem allò de dir bueno parlem-ne perquè a Girona ja cobrim també a Girona no podríem si se l'ell es va parlar amb les institucions sobre aquest tema diguéssim surt el diari que ell proposa que potser Girona no ha de fer aquest rol de tothom no? en aquest cas doncs també hagués pogut dir Girona és Capital i volem recursos per actuar com a capital això són maneres d'entendre no? jo aniria més com per reforçar la capitalitat i tenir més recursos i tenir més i comportar-se i al Bisbat i a la Diputació hi ha una sèrie de coses que no són els altres pobles i no se reparteix no? doncs sí, sí la Diputació està una mica al lader amb ajudes de la sopa i el Bisbat fa la feina que fa a través de Càites bàsicament bé, que no és poca i queda altre el banc dels aliments hi ha altra gent és a dir quan es parla d'un a vegades no tenim en compte la quantitat de gent que està fent coses i no necessàriament va explicar'ls als diaris això és el que volies dir que jo crec que diguem-ne que la gent que té una postura absolutament taxativa i que diu els hem d'expulsar tots és molt minoritària espero hem de distingir l'efecte pal·liatiu de les situacions de l'efecte propositiu i l'efecte propositiu és el que hem de treballar a part del pal·liatiu perquè estem sempre treballant la realitat des del pal·liatiu per això no ens en sortim perquè sempre parlem de la cosa que ja està així i que ja està i anem a arreglar des d'aquí sense parlar de a veure com a veure el 2030 com ens agradaria això i com ho fem perquè sigui i com deixa'm a preguntar l'Esteve no no fa així què vol dir no no tu has estat molts anys president de la Fundació Bertrana avui es donen els premis Bertrana a l'Auditori de Girona només hi ha la curiositat de saber un o dos premis que són els que diguem-ne que es coneixeran avui el de la lletra de cançons i tal els altres ja han estat anunciats però és un acte social que diguem-ne que després de molts anys de voltar va acabar trobant el seu encaix i que els premis literaris de Girona diguem el Bertrana però són els premis literaris de Girona han han quallat i fins i tot diguem-ne que la televisió nacional en parla trencant aquella barrera aquella barrera mental del Tordera que jo dic a vegades que en el tema de la cultura hi és i és molt molt molt molt potent jo sempre deia que estem pagant el peatge del ser diguem-ne del cantó no som del centre però bé avui és un dia que jo crec que serà una festa que estarà a més a més per primera vegada veurem el president de la Generalitat i el president del Parlament que quan ja era president em va costar Déu i ajuda quan venia un no venia l'altre quan venia un conseller i ja no venia ni el president està previst que avui el president Illa i el president Arrull estiguin tots dos en l'entrega de premis i a mi això m'agrada perquè jo sempre m'enfadava molt perquè quan feien el Planeta els veies tots allà al Planeta no hi ha fets la foto i com és que no podien venir aquí a Girona i segurament hi havia altres d'allò i molts anys vam tenir sort d'en Quim Nadal que era el que que venia que a més a més el seu discurs sempre era perfecte vull dir que que anar d'allò però no deixava de dir que que no que no vingués el el president vull dir que aquí no volia dir que aquests premis que avui veurem no que jo sóc patrona també com ell i molt orgullosa per exemple jo estig treballant de forma no tan fàcil per donar a conèixer aquests premis en el sector turístic eh tota aquesta gent que ens visita aquests milions 5 milions 7 milions que passen per aquí cada any que en alguns establiments importants de llotjament hoteler extranhoteler i tot càmpings etc poguessin tenir doncs una presència de hi ha molta obra traduïda altres llengües i que es veiés que aquest poble és un poble que escriu i que publica eh i que tens premis literaris no un amistiplatge doncs avui anirem Pep Prieto ha guanyat aquest any el Premi Bertran amb la seva novel·la Rosita i per exemple et recordo perquè la memòria també és feble i abans m'equivocava de dia i de rei però per exemple que Ramon Solson ha guanyat el Carla Raola de Saig demà en parlarem i avui si tot va bé i serem moltes gràcies Isabel moltes gràcies Dolors moltes gràcies Esteve i a tots vostès fins demà a les 10 aquí a Girona FAM