La tertúlia de Girona FM
Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau
Subscriu-te
La tertúlia de Girona FM del dilluns 15/9/2025 amb Neus Vila, Joan Ventura i Narcís Genís
Joan relata un viatge a Albània: bellesa natural i costa sotmesa a urbanització accelerada amb platges pràcticament privatitzades; grans inversions en infraestructures i un centre de Tirana amb arquitectura cuidada, però amb degradació a carrers adjacents.
Narcís explica un estiu marcat per la calor i la massificació; Figueres s’omple en dies de mal temps, amb gran presència de visitants francesos.
Debat sobre com el centre comercial de la Jonquera ha absorbit marques i flux de compradors, afeblint el comerç figuerenc i obrint el repte de reinventar la ciutat.
Discussió sobre els límits i canvis de terme (Sant Gregori, Domeny), la poca cabuda industrial de Girona i decisions passades que han condicionat l’atracció d’empreses.
Neus repassa el pes històric de Dalí i la dificultat de retenir visitants a Figueres; a Girona, la Sea Otter Europe consolida la marca ciclista. Focus en la integració del turisme amb la població i el paper clau de la llengua.
Caps de setmana de cues per restriccions de camions a França i avalanxes de compradors; la Jonquera actua de “tap” que sovint impedeix que el flux baixi fins a Figueres/Girona. Comparació amb les compres d’un dia a Andorra.
De la gran transformació del Barri Vell a l’estratègia de festivals (Girona10) i l’urbanisme de conveni (Hipercor). Pregunta clau: com reverteix l’èxit turístic en els serveis i finances municipals?
Girona ha crescut demogràficament i la ciutat mostra signes de saturació; es denuncia l’ocupació intensiva de places per terrasses i la pèrdua d’encant i d’ús ciutadà en alguns espais.
Definició i matisos dels expats: alguns molt integrats, d’altres en bombolles angloparlants. Crítica a retrats mediàtics que no entenen la realitat local; exemples personals (Tom Sharpe, veïnat que no parla català/castellà).
Crida a mantenir el català en la interacció quotidiana per facilitar-ne l’aprenentatge. Exemple d’estudiants de fora que veuen el català com a repte però assumible amb voluntat i immersió.
Percepció de retrocés: és difícil viure plenament en català; s’assenyala la manca d’aplicació efectiva de la normalització a l’escola i al comerç, i pressions judicials/polítiques (post 1-O) contra la llengua.
Canvis en el comerç regentat per noves comunitats i reptes d’integració lingüística. Record dels atacs al català (Fòrum Babel) i tesi final: el “bilingüisme” sovint serveix per perpetuar el monolingüisme dominant.
Visió general
Taula rodona on els tertulians aborden un estiu “diferent”: des de l’experiència de viatge a Albània fins a la massificació turística a l’Empordà, el paper de la Gran Jonquera en el comerç de Figueres, el model d’èxit de Girona (del llegat urbanístic de l’era Nadal a l’atracció de festivals), i un debat a fons sobre la presència d’expats, la integració i la defensa de la llengua catalana en l’espai públic, l’escola i el comerç.
Temes principals
Albània, turisme i urbanització
- Costa massificada i pràctica de platges privatitzades amb tombones i ombrel·les de pagament, gairebé sense espais lliures.
- Infraestructura en auge (túnel >7 km, carreteres noves) i Tirana amb gratacels de qualitat, tot i el contrast amb carrers adjacents desordenats.
Estiu a l’Empordà: calor i massificació
- Calor extrema i overbooking gairebé tot l’any; els dies de mal temps Figueres s’omple (especialment públic francès).
La Gran Jonquera i l’impacte a Figueres
- Atracció del públic francès cap al centre comercial i fuga de marques (ex. Zara) de Figueres cap a la frontera.
- Debat: culpa de l’empresariat o de la planificació municipal? Consens que Figueres ha perdut oportunitats i cal “reinventar-se”.
Girona: model de ciutat, festivals i retorn social
- L’era Joaquim Nadal: renovació del Barri Vell, serveis i equipaments; després, estratègia de festivals (ex. Girona10) amb l’era Puigdemont.
- Urbanisme de conveni (ex. Hipercor) per captar inversions; dubtes sobre com el turisme reverteix en finances municipals (taxa turística, impostos) i serveis.
Expats, Sea Otter Europe i integració
- *Gran presència d’expats a Girona; no són turistes sinó residents, amb realitats molt diverses d’integració*.
- Sea Otter Europe dona gran visibilitat ciclista internacional i impacte econòmic.
- Missatge clau: el turisme ha d’integrar-se amb la població local i la llengua és eina central d’integració.
Mobilitat i fronteres: Jonquera i analogia amb Andorra
- Caps de setmana col·lapse per restriccions de camions a França i flux massiu de compradors; la Jonquera actua de barrera que sovint evita que el flux arribi a Figueres/Girona.
Espai públic i qualitat de vida
- Terrasses desbordades ocupant places com plaça Independència, minvant l’encant i l’ús ciutadà.
Demografia, universitat i serveis
- Girona ha passat de 50.000 hab. (any 1970) a >100.000; la UdG ha estat clau. Serveis (sanitat, carreteres) no han crescut al mateix ritme.
Llengua i política
- Denúncia de dificultat de “viure en català”: al comerç i als patis escolars predomina el castellà en molts casos.
- Crítica a la inaplicació històrica de les lleis de normalització lingüística i a l’ofensiva judicial/política contra el català.
- Desunió post 1-O i governs locals independentistes amb poc reflex en el dia a dia; episodis simbòlics (ex. foto del rei al saló de plens).
Comerç i noves comunitats
- Transformació del teixit comercial: descens d’alguns negocis xinesos, auge de supermercats regentats per pakistanesos/indians i serveis d’estètica vietnamites; repte d’integració lingüística en aquests sectors.
Debat sobre el bilingüisme
- Memòria d’atacs al català (ex. Fòrum Babel) i sectors del PSC.
- Idea contundent: el bilingüisme sovint el defensen qui és monolingüe; risc d’erosió de la llengua minoritzada.
Cites destacades
“Només tenim gent quan fa mal temps.”
“No es pot viure en català al teu país… és una lluita constant.”
“El bilingüisme el defensen bàsicament els que són monolingües.”
Conclusions i idees clau
- Figueres necessita un projecte atractiu propi que retingui el flux que ara s’atura a la Jonquera.
- Girona ha d’actualitzar el seu model: equilibrar turisme i vida veïnal, ordenar terrasses i garantir retorn social dels ingressos turístics.
- *Integra l’expat i el resident nouvingut amb la llengua com a vector* i programes d’inclusió efectius.
- Planificació a 20 anys: demografia a l’alça exigeix més serveis i governança menys burocràtica.
- Contraofensiva lingüística: complir la normativa, promoure l’ús del català en escola, comerç i administració, i reforçar el consens social al voltant de la llengua.